197 - Nova Tàrrega, 18 de maig de 2018
Durant mesos hem estat, tots plegats, exigint que es formés govern d'una vegada. Des de l'ANC creiem que el president a investir era Puigdemont, com hem repetit incansablement.
No érem pas els únics: també ho veien així des de la CUP. Ara cal agrair-los l'abstenció al debat d'investidura de Quim Torra per afavorir la seva elecció.
PUTETES I PUTADES
També des de Madrid els agraeixen, als de la CUP, la decisió presa a Cervera dissabte passat.
Suposem que us haurà cridat l'atenció la imatge que acompanya l'article. Una captura de pantalla d'un article publicat en un diari digital espanyol. Tot finor i delicadesa, com es pot observar, referint-se a l'encara candidat Quim Torra com a psicòpata i 'puteta' de Puigdemont.
Us imagineu que algú aquí hagués escrit el mateix titular substituint Carles Puigdemont per José Maria Aznar i Quim Torra per Mariano Rajoy? Ja no diguem si els noms fossin els de Rajoy i la Soraya. Quina putada! Qui hagués gosat fer-ho ja seria en presó, preventiva o no, per delicte d'odi. Però no, com que aquí la floreta va dirigida al president de la Generalitat, només es tracta de llibertat d'expressió, és clar.
Per cert, quan sentiu parlar de delictes d'odi tingueu ben present que els juristes van fixar la norma per protegir les minories, ja fossin ètniques, d'orientació sexual... I, com no, policies nacionals, guàrdies civils i polítics del PP i C's, que tothom sap que són una minoria a Espanya.
QUIM TORRA, PRESIDENT
Bé, ja tenim president i també govern. Servirà per treure'ns del damunt el 155? Difícilment. Potser sí formalment. Però una manera o altra trobaran per seguir intervenint el nostre govern.
D'entrada ja han començat a atacar-lo amb retrets pel que havia publicat en piulades i articles antics. No és la millor manera de començar, haver de fer-ho demanant disculpes, però és el que li ha tocat. De totes maneres cal tenir en compte que Torra mai s'havia dedicat a la política (des de la vessant electoral) i, per tant, no havia patit fins ara per allò de ser "políticament correcte".
Des de Tàrrega per la Independència aviat arribarem als 200 articles publicats en els darrers sis anys, gairebé tots a Nova Tàrrega, i amb tota seguretat entre tots aquests articles seria possible trobar alguna frase desafortunada o poc encertada. Això invalida el nostre missatge global? És clar que no. Vol dir, simplement, que en certs moments qui escriu està més 'calent' del compte per un o altre motiu.
L'HORA GREU
Tot i no conèixer personalment Quim Torra, fa uns anys vam coincidir en un projecte compartit: Reagrupament. El 2014 va guanyar el premi memorial Jordi Gomis al millor article sobre la independència de Catalunya, que organitzaven.
L'article es titulava "L'hora greu" i acabava dient «Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l'impossible. Només depèn de nosaltres. L'hora greu, l'hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament “servir” la nació. És un moment de disciplina nacional. Si dubtaves encara d'anar-hi, pensa en el teu destí i el del teu país. Vine a fer realitat el lema del Tricentenari: viurem lliures».
Unes paraules que prou podrien semblar extretes del seu discurs d'investidura. Uns mots que ara adaptaríem per cridar a servir la República. Servim-la, doncs.
“Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l'impossible. Només depèn de nosaltres. L'hora greu, l'hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament servir la nació.
–Quim Torra” |
No érem pas els únics: també ho veien així des de la CUP. Ara cal agrair-los l'abstenció al debat d'investidura de Quim Torra per afavorir la seva elecció.
PUTETES I PUTADES
També des de Madrid els agraeixen, als de la CUP, la decisió presa a Cervera dissabte passat.
Suposem que us haurà cridat l'atenció la imatge que acompanya l'article. Una captura de pantalla d'un article publicat en un diari digital espanyol. Tot finor i delicadesa, com es pot observar, referint-se a l'encara candidat Quim Torra com a psicòpata i 'puteta' de Puigdemont.Us imagineu que algú aquí hagués escrit el mateix titular substituint Carles Puigdemont per José Maria Aznar i Quim Torra per Mariano Rajoy? Ja no diguem si els noms fossin els de Rajoy i la Soraya. Quina putada! Qui hagués gosat fer-ho ja seria en presó, preventiva o no, per delicte d'odi. Però no, com que aquí la floreta va dirigida al president de la Generalitat, només es tracta de llibertat d'expressió, és clar.
Per cert, quan sentiu parlar de delictes d'odi tingueu ben present que els juristes van fixar la norma per protegir les minories, ja fossin ètniques, d'orientació sexual... I, com no, policies nacionals, guàrdies civils i polítics del PP i C's, que tothom sap que són una minoria a Espanya.
QUIM TORRA, PRESIDENT
Bé, ja tenim president i també govern. Servirà per treure'ns del damunt el 155? Difícilment. Potser sí formalment. Però una manera o altra trobaran per seguir intervenint el nostre govern.
D'entrada ja han començat a atacar-lo amb retrets pel que havia publicat en piulades i articles antics. No és la millor manera de començar, haver de fer-ho demanant disculpes, però és el que li ha tocat. De totes maneres cal tenir en compte que Torra mai s'havia dedicat a la política (des de la vessant electoral) i, per tant, no havia patit fins ara per allò de ser "políticament correcte".
Des de Tàrrega per la Independència aviat arribarem als 200 articles publicats en els darrers sis anys, gairebé tots a Nova Tàrrega, i amb tota seguretat entre tots aquests articles seria possible trobar alguna frase desafortunada o poc encertada. Això invalida el nostre missatge global? És clar que no. Vol dir, simplement, que en certs moments qui escriu està més 'calent' del compte per un o altre motiu.
L'HORA GREU
Tot i no conèixer personalment Quim Torra, fa uns anys vam coincidir en un projecte compartit: Reagrupament. El 2014 va guanyar el premi memorial Jordi Gomis al millor article sobre la independència de Catalunya, que organitzaven.
L'article es titulava "L'hora greu" i acabava dient «Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l'impossible. Només depèn de nosaltres. L'hora greu, l'hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament “servir” la nació. És un moment de disciplina nacional. Si dubtaves encara d'anar-hi, pensa en el teu destí i el del teu país. Vine a fer realitat el lema del Tricentenari: viurem lliures».
Unes paraules que prou podrien semblar extretes del seu discurs d'investidura. Uns mots que ara adaptaríem per cridar a servir la República. Servim-la, doncs.