Art. antics

115 - Nova Tàrrega, 15 de setembre de 2016

A Lleida, més independentistes que mai



Un cop més la resposta de la gent ha estat massiva: gràcies! La manifestació d'aquest 11-S ha estat un èxit sense comparació possible amb qualsevulla altra que s'hagi organitzat a Lleida. Probablement la xifra de 120.000 persones donada per l'organització sigui exagerada. Però el que és segur és que la xifra que va dir la guàrdia urbana de Lleida, 27.000 persones, respon a criteris polítics dels caps d'un cos policial que depèn d'un govern municipal socialista en coalició ni més ni menys que amb els de Ciudadanos.

S'ha parlat de la falta d'èpica d'aquesta Diada. Pot ser sí. Potser la gent ja està acostumada a manifestar-se cada Onze de Setembre, ha esdevingut rutinari en certa forma i hi ha gent que acaba pensant que si no hi va no passa res. De ser així, evidentment és un problema nostre, dels organitzadors, per no saber transmetre prou bé que segueix sent important manifestar-se de cara al món.

El que sí que ha diferenciat aquesta d'altres diades és el futur immediat. L'any passat l'11-S representava, com qui diu, el tret de sortida de la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27-S. Fa dos anys es presentava com l'avantsala del que havia de ser la consulta, finalment procés participatiu, del 9-N. Enguany, però, no tenim res d'especial a fer a partir d'ara. Només ens queda esperar que Govern i Parlament culminin els divuit mesos previstos per finalitzar el procés, tot 'vigilant' perquè els partits no en facin de les seves. Especialment pel que fa a la moció de confiança prevista per a finals d'aquest mes.

A Tàrrega hem mobilitzat, directament, menys persones. Amb autocars, una tercera part de les que l'any passat vam dur a la Meridiana. És evident que el fet de fer-ho a Lleida ha facilitat que molta més gent s'hi hagi desplaçat amb el seu cotxe particular. També ho és que la Fira de teatre pot haver fet quedar-se algú. Serà difícil, doncs, poder quantificar en quina mesura la participació targarina ha disminuït o no respecte anys anteriors. No obstant, això no vol dir que no estiguem més que satisfets de la resposta general que hem obtingut.

I ara toca concurs d'estelades. Com ja deveu saber a través de Ràdio Tàrrega, l'empresari targarí instal·lat al Quebec, Paulino Cucurull, ha organitzat un concurs d'estelades amb un premi en metàl·lic prou important –2.000 euros– del qual Tàrrega per la Independència en serà el jurat. La setmana vinent mirarem de parlar-ne amb una mica més de detall, però el concurs acaba amb el setembre, o sigui que si voleu saber com participar-hi, entreu a la nostra web o la de Ràdio Tàrrega per consultar les bases del concurs.

En resum: moltes gràcies per ser-ho i per ser-hi! Per ser independentistes i per ser al lloc que toca cada 11-S. Gràcies de tot cor.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



114 - Nova Tàrrega, 8 de setembre de 2016

11-S-2016: cap a Lleida per la independència



Falten només dos dies per al diumenge 11-S, un dia molt especial. Especial perquè estarem al darrer dia de la fira de teatre. Especial perquè aquest cop la manifestació és a Lleida i no a Barcelona o a la costa. Especial perquè serà des del campanar de la Seu de Lleida que es donarà el tret de sortida a la manifestació descentralitzada. Especial perquè estem enfilant ja la segona meitat del període de 18 mesos que han de culminar amb la creació del nou estat. Com va dir el president de l'ANC, Jordi Sànchez, o acabem aviat amb el procés, o el procés acabarà amb nosaltres. Així que ja va sent hora de posar la directa.

Potser no sereu a temps de comprar tiquets d'autocar, o potser sí. Divendres és festa major i alguns dels establiments col·laboradors estaran tancats, tot i que amb la Fira sí que estaran oberts el forn Balcells, la pastisseria El Pati i també el Bar de les piscines, fins diumenge al matí si cal. És possible,però, que abans haguem cobert ja totes les places disponibles i no quedin tiquets. De totes maneres, val la pena que ho proveu. Tot i que al principi el ritme de venda de tiquets va ser més lent de l'habitual, al final la cosa s'ha anat animant i hem hagut de llogar més autocars dels que estaven prevists inicialment.

En tot cas sou a temps d'apuntar-vos a la web. Segurament molts ho trobareu feixuc o innecessari. Perquè apuntar-se un altre cop? Que no saben qui som, ja, els de l'ANC (i els del CNI)? Si, tots ens coneixem... Però de cara a l'organització és molt important disposar d'una estimació prèvia de la gent que anirà a cada punt. I també és molt important per tal d'aconseguir major repercussió mediàtica. Com més inscrits hi hagi, més atenció rebrem dels mitjans de comunicació. Per això cal que us inscriviu a apunt.assemblea.cat.

I també sou a temps de venir a Lleida, ni que no us apunteu. Necessitem que tots els que tants cops heu respost a la nostra crida, ho torneu a fer. Cal omplir Lleida amb la quantitat més nombrosa de manifestants que s'hi hagi vist mai. Cal demostrar perquè Lleida, junt amb Girona, és la terra més independentista de Catalunya. I cal que es vegi un altra vegada perquè a l'Urgell, junt amb el Pla i les Garrigues, som els que tenim major proporció de vot independentista cada cop que hi ha eleccions. No permeteu que el cansament us venci, perquè aleshores qui vencerà serà l'estat espanyol.

Els autocars començaran a sortir des de la Tassa a partir de dos quarts de tres. Enguany tornarem a sortir des del carrer Joan Tous, com l'any passat. No arribeu tard, perquè el darrer autocar sortirà a dos quarts i mig de tres, però tampoc no us presenteu amb massa antelació. Penseu que els organitzadors hi arribarem només un quart d'hora abans ja que també assistirem als actes institucionals de l'Ajuntament, a la plaça de Rafael Casanova, que començaran a la una del migdia, als que us animem a participar-hi. L'hora de tornada, com sempre, és difícil de predir, però cal suposar que per allà a les set, com a molt tard, començarem a sortir de Lleida cap a casa.

L'11-S és una gran manifestació i una gran festa. I també una gran aglomeració de gent, de forma que calen una sèrie de recomanacions bàsiques, com sempre: porteu protector solar, aigua suficient, alguna cadireta si us convé seure, gorra o barret, paraigua o para-sol, vanos.. I per als que hi aneu en vehicle particular, recordeu que els llocs previstos per deixar el cotxe són els aparcaments de les zones comercials de l'entrada de Lleida (a l'esquerra de l'antiga N-II, actual LL-11) abans d'arribar al pont nou, a banda del Camp d'Esports del Lleida.

Per a nosaltres, tot és A PUNT, i no esperarem més! Som República Catalana. L'estem construint entre tots. També a Tàrrega. També a l'Urgell. Omplim Lleida. Estem a punt.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



113 - Nova Tàrrega, 1 de setembre de 2016

Onze de setembre: a punt per esdevenir un nou estat



El proper 11 de setembre esteu convocats a la Diada més decisiva per al nostre futur. Enguany la Diada serà el reflex del país nou que estem construint entre tots. Per demostrar que estem més units i determinats que mai farem sentir les nostres veus des dels cinc punts del territori. Un país viu. Un poble que batega. Se sentirà la veu de la societat civil catalana en la mobilització a cinc punts del territori.

Cadascun dels punts representa un pilar de la república catalana. Berga: la república de la solidaritat i de la diversitat. Salt: la república de la cultura. Lleida: la república de l'equilibri territorial. Tarragona: la república en xarxa i de progrés. Barcelona: la república de les llibertats. Perquè aquesta és la cinquena diada després de quatre mobilitzacions històriques. Mostrarem al món que som un país organitzat i a punt per esdevenir un nou estat. Tot el país en moviment per arribar a cada punt: per terra, aigua o aire, a peu, amb tractors, bicicletes, autocars, cotxes, motos, tren, barques, globus…

Som sobirans, som la República catalana en un últim punt de construcció. En aquesta Diada estem legitimats, després de les eleccions del 27S de 2015, que van culminar amb el primer Parlament independentista de la nostra història. Persones treballant colze a colze per fer realitat aquesta imatge d’un país en moviment, organitzat i a punt per la República catalana. El futur avui és més que mai a les nostres mans. Som un equip imparable. Un 11 guanyador. I tu ets imprescindible. Per això estàs convocat: per fer història. L'Onze de setembre vine a la festa de la República de Catalunya. Inscriu-te a apunt.assemblea.cat.

És important que garantim el moment clau de l’acte: el batec. Un batec sincronitzat de cada un dels cinc punts, així com el traspàs d’aquest batec d’un punt al següent. L’èxit de la mobilització és cabdal per manifestar al món sencer que la societat civil estem a punt i que volem que les institucions estiguin preparades per començar la construcció de la nova República catalana. Per això cal que omplim tot el territori.

Falta poc més d'una setmana per l'Onze i cal la darrera empenta. Cal que omplim Lleida d'independentistes. Cal que Tàrrega, que quan hi ha eleccions sempre és de les capitals amb major proporció de vot independentista, hi sigui ben present per cridar ben fort el que volem: independència! Estem cansats, és clar que sí. Sovint els partits no actuen com voldríem, ho sabem. Però tingueu clar que els darrers anys han estat els partits que han anat a remolc de la ciutadania i no a l'inrevés. O sigui que cal que seguim empenyent. Fins al final. Fins que guanyem.

Per això, malgrat les circumstàncies, també enguany hi haurà Marxa de Torxes. No podrà ser la tradicional nit del 10, per coincidir amb la Fira, però hem decidit tirar-la endavant igualment junt amb els companys del Casal Popular El Rostoll, com hem els darrers quatre anys. Serà, doncs, la nit del dimecres 7 de setembre, sortint de la plaça de les Nacions Sense Estat. A partir de les 9 ens trobarem per recollir les torxes i a les 10 començarà la Marxa. Aquest cop no hi haurà sopar popular previ, però sí que comptarem amb els Grallers de la Barra. Les torxes les podreu comprar a la mateixa plaça o anticipadament a Cistelleria Grau, Còpies Maite, Viatges Gris o al Casal.

Seguim amb les nostres accions de la campanya d'estiu. Dissabte passat vam recrear al Pati una instal·lació plena de sabates grogues i maletes escampades per representar el drama dels refugiats que fugen de la guerra. Catalunya es va adreçar a la Unió Europea per acollir 4.500 refugiats, cosa que provocà la ràpida reacció del govern espanyol negant la capacitat de la Generalitat per fer aquest oferiment. Un motiu més per denunciar aquest estat insolidari i per construir-ne un de propi més just i tolerant. I dilluns vinent, dia 5, farem la darrera acció abans de l'11-S. Però no de denúncia, aquest cop, sinó de proposta en positiu per una república catalana en construcció. Atanseu-vos a la nostra parada dels dilluns a mercat!

Onze de setembre: a punt per bategar. A punt per culminar el procés d'independència. A punt per esdevenir un nou estat. A punt.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



112 - Nova Tàrrega, 25 d'agost de 2016

Onze de setembre - Crisi dels refugiats - Renova l'estelada



Cada cop falta menys per a l'Onze de Setembre. Els que teniu per costum comprar el tiquet d'autocar a darrera hora, no badeu... Penseu que, amb la Fira, la majoria de comerços col·laboradors en la venda de tiquets estaran tancats, o sigui que afanyeu-vos abans no sigui tard. Recordeu que costen 5 euros i que els podeu trobar als establiments habituals de cada any. I si voleu anar a Lleida pel vostre compte, penseu a apuntar-vos a apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions per facilitar l'organització.

Ja podeu comprar les samarretes per l'11S. La setmana passada ja van començar a arribar-nos i dilluns passat, a la parada informativa que posem els dies de mercat, ja se'n podia comprar. O encarregar, si no en quedava de la talla o model desitjat. A banda dels dilluns de mercat, també podreu trobar la nostra parada cada dissabte que organitzem una de les nostres accions de la campanya d'estiu.

Igualment, teniu estelades noves a la vostra disposició. Darrerament se'n veu algunes en un estat força malmès, i seria recomanable substituir-les per altres de noves. Com en anteriors ocasions, realitzem una promoció per renovar l'estelada, de manera que si ens porteu la vella us en donarem una de nova de les mateixes característiques.

Aquest proper dissabte 27 d'agost, "Un estat insolidari". Seguim amb la campanya en que cada setmana anem posant de manifest algun aspecte vergonyant en la manera de fer de l'estat espanyol. Aquest cop denunciarem la manca de solidaritat del govern d'Espanya quan es tracta d'oferir atenció als refugiats. El govern de la Generalitat, davant la passivitat del Govern espanyol a l’hora d’acollir refugiats en ple segle XXI, va decidir oferir-se a la comunitat internacional per acollir 4.500 refugiats. La reacció del govern espanyol, en veu de la seva vicepresidenta, va ser la de mostrar-se sorprès i retreu al govern català que s’oferís a acollir refugiats unilateralment.

Els elements emprats per representar la denúncia seran sabates i maletes. La imatge del refugiat fugint de la seva terra, amb una maleta amb poques pertinences i deixant-ho tot enrere és històrica. A més ho fa sovint caminant, amb unes sabates que ajuden a reforçar la condició humana de qui les porta posades. En aquest cas, les sabates estaran pintades de groc, per ressaltar que aquesta és una acció organitzada per l'Assemblea, amb el seu color característic.

L'acció de dissabte passat, amb els maniquins grocs, va sorprendre tothom. Amb figures humanes a mida real palplantades dins un test, varem visualitzar metafòricament com el poble català no pot progressar perquè l'estat espanyol el té lligat de peus i mans amb les seves accions contra les iniciatives catalanes, be siguin del govern, del parlament, dels ajuntaments o fins i tot la iniciativa privada.

Cada test duia escrit "L'estat espanyol ens paralitza". D'aquesta forma simbòlica es deixava clar que dins l'estat espanyol Catalunya no pot progressar i que si ho vol fer cal que es doti d'un nou estat propi, modern, més democràtic i on sigui més fàcil posar barreres a la corrupció que caracteritza l'actual Regne d'Espanya. La immobilització a la que està sotmesa Catalunya per part d'aquest estat, contrari als interessos dels ciutadans de Catalunya, comporta una manca de sobirania i uns perjudicis econòmics, sanitaris, culturals i de tota índole que només es podran superar amb la nova República de Catalunya.

Estem a punt per proclamar la República. I aquest serà el nostre clam aquest Onze de Setembre. Vine i participa des de Lleida del bategar del nou estat que està naixent.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



111 - Nova Tàrrega, 18 d'agost de 2016

Cinema a la fresca - Manca de sobirania - 11S



Aquest dijous 18 d'agost, cinema a la fresca. A partir de les deu del vespre, a la Plaça de les Nacions sense Estat, passarem la pel·lícula "The Singing Revolution" (La Revolució Cantada), un magnífic documental en anglès subtitulat al català que mostra el procés d'independència d'Estònia, a partir de la massiva participació ciutadana en accions de protesta que, en el seu cas, van expressar a base a reunir-se per cantar tots junts cançons patriòtiques que l'estat soviètic havia prohibit des que havia ocupat el país. L'assistència és gratuïta.

I aquest dissabte 20, denunciarem la manca de sobirania. Dins la campanya d'estiu de l'Assemblea, que preveu diverses accions de denúncia, aquest dissabte en farem una de força espectacular per posar de manifest les actuacions que contínuament endega l'estat espanyol per frenar els avenços que el poble català intenta fer. Això es deu a la manca evident de sobirania que pateix Catalunya estant dins l’Estat espanyol. Estem enganxats, lligats de mans i peus, i això no ens permet avançar en matèries de contingut social, econòmic, cultural, etc, com voldríem. Per saber, però, com representarem aquesta situació, haureu de passar pels carrers del Carme i Santa Anna aquest proper dissabte.

Els dos anteriors dissabtes, també vam fer accions de denúncia. La primera, el 6 d'agost, quan vam omplir el Pati amb una vuitantena de creus –disposades elles mateixes en forma de creu– amb el rètol "Sistema Sanitari Català", per denunciar la mesquinesa d'un estat disposat a fer mal a tots els ciutadans de Catalunya, independentistes o no, quan el seu ministre de l'Interior, Fernández Díaz, troba bé que un fiscal digui que 'les hemos destrozado el sistema sanitario'.

La segona dissabte passat, denunciant la manca de sensibilitat de l'estat espanyol. El Parlament de Catalunya va aprovar –per unanimitat!– una llei per reduir els desnonaments i els talls de subministrament d'aigua, llum i gas durant els mesos d'hivern a famílies amb risc d'exclusió social. Però el Tribunal Constitucional la va suspendre pel recurs d'inconstitucionalitat del govern d'Espanya, al que tant li fa el patiment de la gent. Per simbolitzar la pobresa energètica de les persones en situació de vulnerabilitat, vam omplir les escales del Pati, davant del monument als Països Catalans, amb ampolles i espelmes, dos elements que s'acostumen a fer anar quan una casa es queda sense llum.

Però el més important, ara mateix, és la mobilització de l'11S. El repte és gran, perquè no es tracta de fer només una gran manifestació, sinó cinc! I nosaltres, per la part que ens toca, hem de procurar que la de Lleida sigui la més gran que s'hi hagi vist mai! Sabem que aquest cop és més fàcil el desplaçament en vehicle propi, ja que la distància és més curta. Tot i així, hem llogat autocars per facilitar el desplaçament. Podeu comprar-ne tiquets a Cistelleria Grau, Còpies Maite, Estel ofi-escolar, Forn Balcells, Forn Gabernet, Lo Bar de les piscines, Pastisseria el Pati i Viatges Gris.

Els tiquets d'autocar són a cinc euros. Cal omplir el formulari amb les vostres dades i nosaltres ens encarregarem de fer la inscripció. No badeu, no sigui que s'acabin els tiquets. I els que hi aneu pel vostre compte, apunteu-vos també. Ho podeu fer anant als establiments indicats i omplint el formulari, ni que no compreu tiquet. O podeu fer-ho directament per internet a la web apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions. En aquest cas us recomanem que us apunteu a la manifestació de Lleida, al tram 4, que és el que correspon a la comarca de l'Urgell.

També enguany posarem parada informativa al mercat, els dilluns. Allí, a banda de tiquets d'autocar, podreu trobar les samarretes que ha preparat l'ANC per aquest 11-S. El preu, com l'any passat, és de quinze euros les dels adults –d'home i de dona–, i de vuit euros les dels nens.

Estem fent molta feina i la fem, com sempre, amb moltes ganes. El premi final, l'objectiu que perseguim , la nova República catalana, prou s'ho val. Confiem, com sempre també, en la vostra resposta.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



110 - Nova Tàrrega, 28 de juliol de 2016

Aquest 11-S, autocars cap a Lleida



Cinc mobilitzacions, un sol poble. Com ja se sap de fa temps, enguany la manifestació de l'Onze de setembre que planteja l'Assemblea es farà de forma simultània en cinc punts diferents de la geografia catalana: Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona. El sistema serà similar al d'altres anys: es definiran una sèrie de trams a cadascuna de les poblacions i la gent s'haurà d'inscriure a cada tram, en funció de la seva assemblea territorial d'origen. Això no vol dir, és clar, que cadascú pugui inscriure's on més li plagui.

Malgrat repartir-se en cinc ciutats, és una sola manifestació. I això serà així perquè hi hauran esdeveniments que, tot i que encara no es poden desvetllar, faran que hi hagi un únic fil conductor entre els cinc punts de concentració. El que sí que tenim clar és que volem que es visualitzi, al llarg del dia, com la gent es desplaça i es mobilitza per trobar-se. Volem que es vegi com arriben columnes de gent en aquest

A Lleida la concentració serà al marge del riu Segre. Tot i que inicialment es va pensar en fer-ho a la Seu Vella, en tant que recentment ha estat escollida per votació popular com a monument favorit de Catalunya, finalment es va descartar. Es va optar per fer la concentració a la zona enjardinada del marge del riu, un lloc de molt més fàcil accés i que també proporciona major facilitat per obtenir millors vistes de la concentració.

Volem que sigui la concentració més nombrosa feta mai a Lleida. I per això ens proposem que hi vingui el màxim de gent possible. Els que es queixen que sempre es fa tot a Barcelona, aquest cop no tenen excusa. A més, aquesta vegada no caldrà córrer com els darrers anys. Podrem fer les activitats matinals d'homenatge a la plaça Rafael Casanova en l'horari normal d'anys enrere, i sortir amb els autocars després de dinar, ni que ho haguem de fer una mica aviat. Tot i que encara no hem tancat l'horari de sortida, és clar que amb poc més de mitja hora ens plantem a Lleida, o sigui que igual podríem sortir a partir de les tres. L'altra avantatge és que també podrem arribar més d'hora a casa, al vespre, un cop acabada la manifestació.

A Tàrrega organitzem autocars cap a Lleida. De moment les previsions que fem són a la baixa respecte altres anys, i contractarem menys autocars. D'una banda creiem que Lleida és prou a prop com perquè molta gent decideixi anar-hi amb el seu cotxe. A més, segurament no hi haurà tants problemes d'aparcament com a Barcelona els altres anys. D'altra banda, no sabem fins a quin punt el fet de ser el darrer dia de la Fira de Teatre pot influir en que certa part de la gent que vindria acabi preferint quedar-se a Tàrrega.

Els punts de venda de tiquets són els habituals de cada any. O sigui que ja ho sabeu. Si no us voleu quedar sense tiquet d'autocar, aneu de pressa al vostre establiment habitual.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



109 - Nova Tàrrega, 21 de juliol de 2016

RI, RUI, DUI... RECOI!



El passat cap de setmana vam tenir consulta interna a l'ANC. Es tractava de saber si socis, simpatitzants i col·laboradors estaven d'acord amb la pregunta «Vols que l'ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un referèndum per a decidir sobre la independència?». La resposta va ser afirmativa en un 74,5%, negativa en un 22,6% i en blanc un 2,9%. Això pel que fa al conjunt de l'Assemblea. En les votacions presencials a Tàrrega, el 100% dels vots foren afirmatius.

Aquesta proposta va ser rebutjada inicialment a Tàrrega. No tant per la pregunta en sí, sinó per una qüestió de forma i de temps. Ni es va comunicar de la manera apropiada –tant als socis com a l'opinió pública en general– ni es va proposar en el moment oportú, just després del fracàs de l'aprovació dels pressuposts de la Generalitat. De totes maneres, és clar que alguna cosa ha de fer l'ANC per reprendre el lideratge del procés d'independència, quan sembla que els partits polítics, ni que sigui amb graus de responsabilitat diferents, s'encallen en qüestions partidistes.

I ara què: RI o RUI? El que proposem, d'entrada, és un referèndum d'independència (RI). Que acabi sent unilateral (RUI) o no dependrà de la voluntat del govern espanyol de fer-lo de forma acordada. És evident, doncs, com acabarà sent. Quina diferència hi haurà amb el 9-N? Que aquest es va concebre des d'un principi com una simple consulta, sense efectes vinculants. Mentre que el referèndum es proposa ja d'entrada com una votació amb efectes vinculants. La ciutadania ha de saber que si guanya el sí es proclamarà d'independència de forma automàtica. L'abstenció, com sempre, significarà estar d'acord amb la majoria.

I la declaració unilateral d'independència com queda? La DUI serà necessària si no hi ha acord amb l'estat espanyol, tal i com ja preveu el full de ruta de l'ANC i també els programes electorals de JxSí i CUP. De les lleis de desconnexió, la més important és la de transitorietat jurídica. En termes simples ve a dir que a Catalunya passa a ser vigent la legislació catalana exclusivament i que l'espanyola només serà vàlida per a aquelles qüestions que la catalana encara no hagi regulat. L'aprovació d'aquesta llei equivaldrà, de facto, a una declaració d'independència. Si el RI no pot tenir lloc, aleshores caldrà fer el RUI en base a una DUI prèvia.

Per decidir, votar sempre ha estat el recurs dels demòcrates. Al Regne Unit no van tenir por d'oferir un referèndum a Escòcia per a que pogués decidir si volia la seva independència. Ni van tenir por a l'hora de preguntar a la seva població si volien mantenir-se o no dins la Unió Europea. Cert és que els hi va sortir el tret per la culata als governants, en tant que proposaven l'opció contrària al brexit que va acabar guanyant. Però tothom tenia clar que els conflictes es resolen votant. I encara més important: en cap moment ningú va posar en qüestió el resultat perquè hi hagués poca diferència entre les dues opcions (51,9% sí; 48,1% no). Qui treu més vots, guanya, ni que aquest 51,9% equivalgui només al 37% del total del cens electoral, després que la participació fos del 72%.

La setmana passada us anunciàvem l'inici de la campanya d'estiu. Havia de començar divendres passat amb un acció al CAP, però la vam ajornar una setmana després que el dia abans hi hagués el malaurat atemptat de Niça. Per tant, aquest divendres vinent sí que serem al CAP. També vam dir que començaríem a parlar de l'11-S, però igualment ho hem endarrerit una setmana, així que la presentació oficial de com serà aquest Onze de Setembre no es farà fins després d'haver escrit aquest article.

11-S: Cinc mobilitzacions, un sol poble. Enguany la manifestació es farà en cinc poblacions simultàniament. Serà una manifestació descentralitzada. Des de Tàrrega per la Independència teníem reticències inicialment, ja que consideràvem que en la situació política actual el que calia era estat tots units en una sola manifestació. Però cal entendre que malgrat hi hagi cinc punts de concentració diferents, hi ha un sol poble al darrera, amb un únic objectiu: la independència.

Les cinc poblacions escollides són Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona. I la fita que volem aconseguir és que la xifra de manifestants superi la de qualsevol altra manifestació prèvia en aquestes poblacions, llevat a Barcelona òbviament. Aquest cop, els que no van voler anar a la Via Catalana perquè no passava per Lleida, no tenen excusa!

Tot a punt, doncs, de cara a l'11S2016. Ben aviat concretarem ja temes com els desplaçament en autocars, preus, horaris...

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



108 - Nova Tàrrega, 14 de juliol de 2016

Apunta’t a «La Marxa Som»



Volem tornar a incidir en La Marxa Som. Amb l’excusa d’una caminada que recorre tot el país, el que pretén sobre tot aquesta iniciativa és fomentar, per allà on passi, la cultura de participació ciutadana per tal que entre tots debatem i participem de forma activa en la presa de decisions sobre aquells aspectes de la vida pública que acabem repercutint en la nostra vida personal.

Dimecres 20 de juliol, 19:30, a la Plaça dels Comediants. Allí és on tindrà lloc l’acte principal d’aquesta marxa. Comptarem amb la benvinguda de l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa M. Perelló. Tot seguit farem lectura del manifest de la Marxa i donarem pas a una ponència inicial a càrrec de Lluís Planas, que forma part de l’organització de La Marxa Som, per introduir el concepte de democràcia participativa i explicar un model d’actuació per al seu desenvolupament. Tot seguit obrirem un torn de preguntes i acabarem usant aquest model per debatre sobre un tema en concret.

Després, sopar popular a les piscines. A partir de les 21:30, ja en un ambient més distés, podrem prosseguir amb el debat tot sopant a les piscines. El menú, de 12 euros, està format per una colla de tapes i plats diversos per compartir, incloent beguda i postres. Els interessats tenen temps per apuntar-s’hi fins el dia abans, 19 de juliol. Ho poden fer directament al Bar de les piscines o bé a través d’un correu a tarrega@assemblea.cat. El pagament es farà directament el dia del sopar, al bar mateix.

Sense oblidar les caminades Bellpuig-Tàrrega i Tàrrega-Cervera. El dimecres 20 la caminada surt des del Monument de la Sardana, a la plaça Ramon Folch de Bellpuig. L’hora de sortida és a les 8 del matí per tal de facilitar el desplaçament previ en tren des de Tàrrega. Hi ha un parell de trens que surten cap a Bellpuig a les 07:05 i 07:45, amb una durada de deu minuts. L’endemà, dijous 21, la caminada arrencarà des del Pati en direcció Cervera, passant pel Talladell i Granyanella, seguint el camí de Sant Jaume en sentit invers. Apunta-t’hi a lamarxasom.cat.

A Tàrrega, visita al Museu Trepat i entrada a les piscines, gratuït. Això sí, només per als caminadors. Els que s’hagin esforçat a fer el recorregut a peu, en arribar podran gaudir d’una visita guiada al Museu Trepat a partir de les dotze del migdia. I després disposaran d’entrada a les piscines per poder refrescar-se i descansar una mica durant la tarda.

Abans, aquest cap de setmana, tenim consulta interna a l’ANC. Recordem que aquest divendres 15 –de 5 a 9 del vespre– i dissabte 16 –de 10 a 2 del migdia– l’ANC tindrà a Tàrrega les urnes posades al Centre d’Entitats per tal que tots els seus socis de ple dret, col·laboradors i simpatitzant puguin votar a la consulta interna que ha organitzat l’Assemblea. La pregunta és llarga, però clara «Vols que l'ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per a DECIDIR sobre la independència?».

A banda del vot presencial, també es pot fer de forma telemàtica. Aquesta consulta, que des de Tàrrega per la Independència no vam valorar de forma positiva inicialment per la manca d’oportunitat, tant en la forma com en el moment en que es va fer pública, no deixa de ser el camí a partir del qual reprendre la iniciativa en el procés amb l’objectiu de sumar-hi aquella gent que en algun moment ha cregut –i encara creu– que és possible un referèndum pactat. En cap moment es diu si el referèndum ha de ser unilateral o no. Però és una obvietat com acabarà sent.

I aquest divendres 15 a l’ANC comencem la campanya d’estiu. Ho farem davant del CAP de Tàrrega, en una acció conjunta a tot el territori, davant de CAPs i hospitals, per fer difusió de la cita "les hemos destrozado el sistema sanitario" que descriu quin tipus d’estat patim i com vetlla pels interessos dels catalans. Un estat en contra de tots, absolutament tots els catalans, inclosos els dependentistes que també pateixen les mateixes conseqüències del mal funcionament de la sanitat pública. Més endavant començarem a parlar, ja, de l’Onze de Setembre. Això, però, serà la setmana entrant.

Democràcia participativa, consultes internes, referèndums... Tot plegat, allò que més por fa als qui conceben l’estat com un monopoli de poder. I no els canviarem. Val més que seguim construint un nou estat on tots aquests principis tinguin valor.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



107 - Nova Tàrrega, 7 de juliol de 2016

«La Marxa Som» passarà per Tàrrega el 20 de juliol



En marxa per un nou país on és el poble qui decideix. Aquest és el lema d'aquesta iniciativa que ja fa unes setmanes que s'ha anat iniciant en diversos punts del territori. La Marxa Som és una caminada popular que recorre a peu totes les comarques de Catalunya. Però és molt més que una caminada, és un instrument de democràcia participativa que es posa al servei de persones, entitats i moviments socials. A banda del recorregut a peu, el tema central que es tractarà als municipis és l'establiment de mecanismes de decisió democràtica més participatius de cara a un millor funcionament del proper estat català.

La Marxa s'organitza en quatre columnes que confluiran a Montserrat. Les quatre columnes –Llevant, Ponent, Sud i Metropolitana– han anat arrencant en dates diferents per tal que el darrer dia, el 31 de juliol, arribin totes alhora a Montserrat en un acte de cloenda conjunt. La columna de Ponent va iniciar-se a Puigcerdà el passat 22 de juny i anirà passant, esmentant només les capitals de comarca, per La Seu d'Urgell, Sort, Tremp, Balaguer, Lleida, Mollerussa, Les Borges Blanques, Tàrrega, Cervera, Solsona i Manresa. El recorregut concret de cada etapa es pot consultar a lamarxasom.cat/columna-ponent.

El dimecres 20 de juliol, la Marxa Som arriba a Tàrrega. L'etapa s'iniciarà a Bellpuig, des del Parc, al costat del Monument a la Sardana (plaça Ramon Folch) a partir de les 8 del matí i passarà per Anglesola i Vilagrassa, per finalitzar a casa nostra després de caminar 14 Km. Les persones que hagin fet la caminada gaudiran d'accés gratuït a les piscines aquell dia, així com d'una visita al Museu Trepat de maquinària agrícola. L'endemà els caminants sortiran des del Pati, igualment a les 8 del matí, en direcció al Talladell, Granyanella i acabaran a Cervera havent fet 14,4 Km.

Com pots participar a La Marxa Som? De diverses maneres. D'una banda hi ha les caminades en sí. D'una altra hi ha els debats participatius als pobles per on passa la Marxa, i que a Tàrrega tindrà lloc a la plaça dels Comediants, a partir de dos quarts de vuit de la tarda, amb la finalitat de fomentar la participació ciutadana en la presa de les decisions que ens afecten a tothom. I després del debat, a partir de les nou del vespre, hi haurà un sopar popular al bar de les piscines, a 12 euros. Les inscripcions es poden fer al mateix bar fins el dia abans. Cadascuna de les activitats esmentades és independent de les altres i cadascú pot escollir si vol participar a una, vàries o totes.

Per inscriure't ves a lamarxasom.cat, secció "apunta-t'hi". Allí podràs seleccionar si vols participar als debats locals, caminant etapes o ajudant com a voluntari als organitzadors. La setmana vinent us acabarem de donar tots els detalls de l'organització. Aneu-vos-hi apuntant!

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



106 - Nova Tàrrega, 30 de juny de 2016

Eleccions 26-J: l'alegria va per barris



Centrem-nos en els resultats a Tàrrega: hem guanyat. Qui? Els independentistes. Perquè? Doncs perquè hem augmentat el percentatge de vot respecte les anteriors eleccions del desembre passat. Ara, tampoc cal llençar focs d'artifici, per molt que acabem de passar Sant Joan. De fet, no és que s'hagin mogut gaire les coses, vistes per blocs. Els independentistes (ERC i CDC) guanyem un 0,87%, els dependentistes (PSOE, PP, C's, VOX i UPyD) perden un 0,94%, els de la tercera via (ECP i UDC) en perden un 0,26% i la resta (inclòs el vot en blanc), incrementa un 0,33%. Tot plegat, misèria i companyia, sense canvis significatius.

Altra cosa és si l'anàlisi es fa per cada partit polític. Sobretot valorant el vot absolut, i no el percentual. N'hi ha que aguanten els resultats i n'hi ha que baixen. Pujar, el que es diu pujar, ningú no gaire. Esquerra treu 26 vots més, En comú podem en guanya 10 i el PP també creix en 43. En canvi Convergència en perd 336, el PSOE 148 i C's 136. A més cal tenir en compte que també s'han 'perdut' els 148 que va tenir Unió mig any enrere. En total, 700 vots menys, que equivalen a una disminució de gairebé el 7% de participació, que no ha arribat al 60%. Seria bo analitzar perquè ha baixat tant, perquè a la província de Lleida ha baixat un 3% (del 64 al 61%), a Catalunya també un 3% (del 69 al 66) i en canvi a Espanya fins i tot ha augmentat alguna dècima, mantenint-se al voltant del 70%.

De totes formes, seria ben ridícul estar contents amb aquests resultats. Era més o menys previsible que augmentaria l'abstenció, d'una banda per que les eleccions queien al final d'un cap de setmana llarg amb un temps que convidava a marxar de casa. I de l'altra per allò que se n'ha dit cansament o fastigueig dels polítics. El problema és que els independentistes no ens en hauríem de cansar mai de votar. Ni que sigui a les eleccions d'un estat que volem abandonar. Sembla clar que, veient aquests resultats, Convergència faria bé de mirar perquè no ha estat capaç de mobilitzar el seu electorat aquesta vegada.

La cosa tampoc millora si anem obrint el camp d'anàlisi. A la província de Lleida el bloc independentista guanya un 1,2% i el dependentista perd un 0,3%. El principal canvi és que el diputat del PSOE passa al PP. I, com a Tàrrega, Esquerra guanya 1.000 vots i Convergència en perd 7.500, Podemos en perd 550, PP en guanya 2.000, PSOE en perd 2.250 i C's s'endú la patacada més forta, a proporció, perdent-ne 5.400.

I a Catalunya, en general, ens quedem si fa no fa igual. Tothom repeteix quantitat de diputats, excepte PP que n'hi guanya un al PSOE (el de Lleida, justament; a la resta de províncies, tot igual). I en vot, doncs els independentistes guanyem un 1% (fins al 32%), els dependentistes guanyen un 0,3% (fins al 40,4%) i el tercer bloc en perd un 1,9% (fins al 24,5%). Per partits, Esquerra en guanya 27.000 i Convergència en perd 86.000, Podemos en perd 82.000, PSOE en perd 33.000, C's en perd 113.000 i PP en guanya 44.000.

Cap partit hauria de sentir-se content de debò. Esquerra pot estar satisfeta per millorar una mica els resultats i mantenir la tendència. El PP pot estar satisfet per haver millorat també una mica, tan aquí com a Espanya. Podemos pot estar satisfeta per haver mantingut el primer lloc a Catalunya, tot i que com ja vam dir ens enganyen sempre que parlen de referèndum pactat, perquè no han tingut ni tindran mai la capacitat de fer-lo possible. A veure si s'avenen a donar suport a un referèndum organitzat des d'aquí. Convergència i PSOE poden estar satisfets perquè les enquestes, especialment la que donava TV3 amb la previsió de resultats el mateix diumenge, els deixaven molt enrere i s'han quedat com estaven. I a C's també pot estar satisfets perquè malgrat la gran davallada de vots han conservat els diputats que tenien. Així que tots satisfets. Però contents? Poc n'haurien d'estar.

Ara, a veure com evolucionaran els pactes per fer govern. No ens enganyem, per això: quan hi ha Catalunya pel mig, no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. Nosaltres, sempre a perdre-hi. Mirem d'anar fent via, doncs.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



105 - Nova Tàrrega, 23 de juny de 2016

El vot de la teva vida... com sempre que hi ha eleccions



El difícil equilibri entre la mà plana i la mà estesa. Amb aquest títol vam escriure la setmana passada un article per fer patent el nostre enuig i desconcert davant el rebuig per part de la CUP dels pressupostos de la Generalitat. Agraïm a Nova Tàrrega que ens publiqui habitualment els nostres escrits, però la setmana passada no va poder ser i ens van oferir fer-ho aquesta. Però vam considerar que l'actualitat mana i aquest cap de setmana toca parlar de les eleccions. Si voleu, podreu trobar l'article esmentat visitant la nostra web, assemblea.cat/tarrega, a l'apartat "Els nostres articles".

I diumenge, un cop més, farem el vot de la nostra vida. Tots els vots que fem, cada cop que hi ha eleccions, són els de la nostra vida. Si més no, el de la vida més immediata, durant els propers quatre anys. Ho és quan triem l'alcalde a Tàrrega. Però també quan triem els representants a qualsevol govern que tingui potestat per condicionar les nostres vides. I de moment, mentre no haguem acabat de construir la República Catalana, el govern espanyol condiciona, i molt, les nostres vides.

Han de votar els independentistes en aquestes eleccions? Hi ha respostes diametralment oposades a aquesta pregunta. Per uns, la manera de fer patent que els catalans no tenim res a fer a Espanya és no votar a les eleccions espanyoles. Aquest plantejament, però, té un inconvenient: l'abstenció no té ideologia i acaba representant un suport implícit als resultats sortits de les urnes. Per tant, des de Tàrrega per la Independència considerem que cal aprofitar qualsevol oportunitat que hi ha de votar per deixar clar què volem. Volem independència? Votem partits independentistes, així de senzill. Només n'hi ha dos, Convergència i Esquerra, o sigui que cadascú triï al seu gust.

Però el que tenim més clar és, encara, qui no cal votar. D'alguns partits no cal ni parlar-ne: C's, PP o PSOE són dependentistes. Amb tota la consideració per les minories, és evident que juguen en l'equip contrari. El problema és amb aquells partits que volen marejar la perdiu i fer creure els electors que ells sí que faran un referèndum per la independència. Mentida. Són mentiders, i ho saben. Els de Podem no poden. Ni volen. Només volen pescar allà on hi ha més peixos, que és el mar dels votants independentistes. Per tant, si voleu la independència no té sentit votar el partit de Pablo Iglesias, que per no creure no creu ni en el corredor mediterrani.

Aquest diumenge, doncs, cal anar a votar en clau independentista. Ja ho sabem que no és en aquestes eleccions que ens hi juguem la independència, però tota oportunitat és bona per recalcar que aquest és el nostre objectiu.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



104 - Nova Tàrrega, 16 de juny de 2016 -- NO PUBLICAT

El difícil equilibri entre la mà plana i la mà estesa



Tampoc cal entendre la mà plana de forma violenta. El títol simplement vol traslladar la necessitat que sentim des de Tàrrega per la Independència de parlar clar i fer públic amb duresa el rebuig cap a la manera d'actuar de la CUP, que resulta més que decebedora. Hi ha qui els ha tractat de tenir una actuació infantil. Hi qui considera que han estat passerells en no preveure la reacció al seu no als pressupostos. Però pensar això seria menystenir la seva capacitat d'acció política. Aquesta gent fa el que creu millor segons el seu criteri, i sap molt bé el que es fa d'acord als seus interessos.

Quan algú t'enganya un cop, és culpa seva. Quan t'enganya dues vegades, aleshores ja és culpa teva. Més clar no ho podem dir, de cara al futur. Aquests anti-sistema que reneguen de la vella política estan seguint patrons clàssics a més no poder: fer una cosa i dir-ne una altra. Ells tomben els pressupostos, però diuen que no en són pas els culpables, que són els altres que no volen pactar. O un altre clàssic: divideix i venceràs. Per això proven de dinamitar la unitat de Junts pel Sí explicant que ERC ja hi està d'acord amb ells, però que és CDC la que no en vol saber res. Si això és la nova política, el Noi del Sucre és un exemple de modernitat.

Diuen que el que bé comença, bé acaba. Però bé podríem dir que el que comença malament, acaba pitjor. I el més trist de tot plegat, és que encara no ha acabat. De cara a la segona quinzena de setembre ens espera una moció de confiança del president Puigdemont. Són moltes les veus, fins i tot les dels mateixos representants de la CUP que van justificar el seu no als pressuposts, que diuen que sí, que la CUP confia en el president i que li faran confiança quan presenti la moció. Ja ho veurem. De moment l'experiència és que cada vegada que voten entre ells per decidir alguna cosa, primer empaten, i després desempaten per anar contra Convergència enlloc d'anar a favor de la independència.

Però igual que cal la mà plana, també cal la mà estesa. Potser no per als seus diputats, que han demostrat ben clarament que no tenen res a veure amb el tarannà de Fernàndez, Arrufat i Vallet. Ara patim el dogmatisme de gent com Anna Gabriel, Eulàlia Reguant o J. Manel Busqueta, diputat fet dimitir després de l'acord d'estabilitat i reconvertit tot seguit en assessor rancuniós del grup parlamentari en tant que ideòleg del programa econòmic del seu partit. Però si que mereixen la mà estesa molta de la gent que els va votar, molta més de la meitat dels 336.000 vots que van aconseguir a les passades eleccions. I també cal oferir-la al voltant de la meitat dels seus militants i representants locals. Cal recordar, per exemple, que la CUP Ponent-Pirineus –cal pensar que targarins inclosos– sí que estaven per debatre els pressuposts.

Amb el temps sabrem què hi ha de veritat i què d'artifici. Perquè ves a saber fins a quin punt aquest enfrontament podrà reconduir-se. Com ens va recordar Vicent Sanchis a la conferència d'aquest passat dissabte al Gat del Rosal, no hem d'oblidar que al desembre, quan vam tenir la primera ensopegada, estavem en plena campanya electoral espanyola. I ara, al juny, amb la segona patacada, tornem a estar de ple en les noves eleccions. I encara que la CUP no es presenti, sí que 'juga' a marcar territori enfront d'ERC, de la mateixa manera que Esquerra ho fa enfront de Convergència. Per cert, que si voleu veure l'enregistrament de la magnífica conferència del Sanchis, podeu anar a l'apartat 'Vídeos' de la web de Tàrrega per la Independència: assemblea.cat/tarrega.

I parlant d'eleccions, les del 26-J són importants. Com totes, d'altra banda. Per tant cal deixar de banda els cants de sirena referendaris i anar a votar independència. I de candidatures independentistes només n'hi ha dues, les dels partits que anaven a Junts pel Sí: Convergència i Esquerra. Els que parlen de referèndums pactats amb l'estat espanyol menteixen amb plena consciència de saber que enganyen. No sabem si volen realment o només ho diuen. Però el que sí sabem és que Podem no poden. I ells també ho saben. I algú que menteix tant descaradament no mereix cap confiança.

Que perquè votar a unes eleccions espanyoles? Per la raó de sempre. Perquè els demòcrates sempre volem votar i abstenir-se equival a donar el vist-i-plau als que guanyen.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



103 - Nova Tàrrega, 9 de juny de 2016

Dissabte 11 de juny, Vicent Sanchis al Gat del Rosal



A 2/4 de 12 del migdia, al Gat del Rosal, conferència de Vicent Sanchis. Aquest proper dissabte 11 de juny podrem gaudir a Tàrrega de la coneixença de l'actualitat política i, si se'ns permet dir-ho així, del punt de mala bava amb que acostuma a analitzar-la, d'aquest reconegut periodista i tertulià. Malgrat que el tema de la conferència que li havíem proposat inicialment era per parlar sobre el procés constituent i l'assemblea de càrrecs electes, amb molt bon criteri ens va proposar de canviar-lo per un altre.

«El punt de transgressió cap a la independència: com i quan?». Amb aquest títol Vicent Sanchis ens parlarà de quin és el millor moment i quina la millor manera, al seu parer, de fer el gest definitiu de superació del marc legal vigent per acabar proclamant la nova República Catalana. Estem convençuts que els seus arguments seran clars i entenedors. En acabar la conferència seguirem una estona més fent tertúlia amb ell tot fent el vermut a la terrassa del Gat.

Ben just serà el segon dia d'una "apassionant" campanya electoral. Ho posem entre cometes per fer notar, òbviament, la ironia de l'enunciat. El clima que interessa crear a PP i PSOE és de fastigueig entre la població. Al capdavall saben que com menor sigui la participació, més afavorits en sortiran. I es per això que no ens hem de deixar arrossegar per aquest tant-me-fotisme. Com a independentistes hem de fer notar el nostre suport als partits independentistes, sigui quin sigui el marc d'aquestes eleccions: municipals, catalanes o europees. I també a les espanyoles, encara que vulguem deixar de tenir Espanya per estat.

Qui no les avera, diu que són verdes. Per això, hi ha partits que renuncien a participar d'aquestes eleccions. Uns perquè estan plens de deutes fins al coll i ja no els permeten endeutar-se més. I altres perquè diuen que a Espanya no se'ns hi ha perdut res. Error: mentre no haguem fet el pas definitiu de proclamació de la independència, allà hi tenim un govern polític hostil i un tribunal polític –n'hi ha que en diuen constitucional– més hostil encara. La presència allí de diputats independentistes altera les majories i per això aquest cop hauran hagut de repetir les eleccions. Als demòcrates de debò no ens fa mai por anar a votar.

Tampoc ens deixem enganyar per presumptes independentistes. Fa pocs dies es destacava a la premsa que un grup de persones auto-anomenades independentistes reclamaven, en un manifest, el vot per a Podemos. Qui són aquestes persones? Majoritàriament candidats de les seves llistes. O sigui que, al capdavall, un grup de candidats de Podemos reclamen el vot per als candidats de Podemos. Ja seria estrany que no ho fessin, oi? Ara bé: independentistes? Tant de bo n'hi hagi. I tant de bo se'n surtin amb el seu referèndum. Com acabem de dir, no ens fa por votar. Però tan de bo, també, quan se n'adonin que no hi ha res a fer, parlin clar i deixin de parlar de dret a decidir per parlar, clar i català, només d'independència.

Abans, però, cal votar el pressupost de la Generalitat. Un pressupost que ara presenta el govern de Junts pel Sí sorgit després del pacte d'estabilitat parlamentària que van signar amb la CUP. Això no hem de fer-ho els ciutadans, sinó els representants del Parlament de Catalunya. I pel que sembla dins de la CUP tornen a tenir-se-les les dues ànimes: la que posa per davant la revolució social per davant de la nacional i la que entén que aconseguint la independència primer serà més fàcil la posterior transformació social.

No en nom de la independència! És comprensible que hi puguin haver motius per discrepar dels pressuposts presentats pel vicepresident econòmic de la Generalitat. Però cap d'aquests té a veure en realitat amb la independència. Qui no estigui d'acord amb les xifres previstes al pressupost té tot el dret de votar-hi en contra. Fins i tot de presentar-hi esmenes a la totalitat per destacar com de dolents creuen que són. Però que no ho facin amb l'excusa que són pressupostos "autonòmics" i que cal fer "gestos de desobediència" davant de Madrid. Perquè això només són excuses.

El que cal és transgredir la legalitat vigent, i no desobeir-la a pessics. Mentre, seguirem vivint en una autonomia, amb uns pressupostos autonòmics i un parlament, mal que pesi, autonòmic.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



102 - Nova Tàrrega, 21 de gener de 2016

Ja en van cent, i ara toca reposar



Amb aquest duem cent articles publicats per l’ANC a Nova Tàrrega. Els dos primers signats personalment per “Manel F.”, i la resta ja com a col·lectiu, bé fos com a “Plataforma ANC”, “Grup promotor ANC” o, directament, com a “ANC - Tàrrega per la Independència”. El primer de tots va sortir la setmana de l’Onze de Setembre del 2011, quan encara no s’intuïa ni per casualitat el que acabaríem esdevenint, i es titulava «L'Assemblea Nacional Catalana, en construcció». Després d’aquell ja vam començar, a partir del gener de 2012, a anunciar la presentació de la territorial de Tàrrega, a l’Ateneu, el 5 de febrer següent. I així anar fent fins arribar al d’avui, que és el que fa cent.

En aquesta ocasió ens permetem la llicència de parlar de nosaltres. Sobretot perquè, de moment, sembla que el procés torna a estar ben encarat i no hi ha cap aspecte de l’actualitat política que reclami que hi posem una especial atenció des del punt de vista local de l’Assemblea.

Així, doncs, són quatre anys que portem donant la tabarra. Descomptant aquell article del setembre de 2011, és clar. Això surt a una mitjana de vint-i-cinc articles per any, que vol dir que, més o menys, hem estat publicant articles setmana sí, setmana no. Això, però, no és ben bé així, perquè duem onze mesos seguits en que, amb tres o quatre excepcions, hem anat traient escrit cada setmana.

Perquè expliquem tot això? Doncs per justificar una mica la voluntat de parar d’escriure durant una temporada i descansar una mica. Ens agradaria poder dir que no caldrà que tornem a dir la nostra fins d’aquí a divuit mesos, quan culmini el procés, però segur que el govern espanyol no ens ho permetrà i alguna en farà per tal de tornar-nos a “animar”. Bromes a banda: com més passos anem fent cap a l’objectiu final i més ens hi apropem, més durs seran els atacs que anirem rebent. Així que més ferms ens haurem de mantenir els ciutadans targarins i catalans en general, i més força haurem de demostrar.

Per tant, mentre no hi hagi novetats, tanquem la paradeta. Gràcies a tot l’equip de Nova Tàrrega per permetre’ns aquesta línia de comunicació amb els nostres conciutadans i, sobretot, gràcies a tots els lectors per la confiança que ens heu fet llegint-nos. Fins aviat!

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



101 - Nova Tàrrega, 14 de gener de 2016

Doncs no caldrà Sant Tornem-hi



Així acabàvem l’article de la setmana passada. «Sí d'aquí al dia 10 no surt alguna solució tant màgica com il·lògica, el 6 de març tornarem a tenir eleccions». Doncs s’ha fet la màgia i, com ja ha passat en altres moments d’aquest procés, al darrer moment s’ha fet el que calia per seguir endavant, cada cop amb més força. Sobre la lògica o no d’aquest acord potser ara no és el millor moment per entrar-hi a fons.

Diuen que un bon acord és aquell que no satisfà cap de les parts. És molt probable que aquest pacte in extremis no hagi satisfet plenament ni Junts pel Sí ni la CUP. En tot cas el que sí que indubtablement satisfà és la voluntat expressada de forma majoritària a les urnes el passat 27-S.

De vegades va bé escoltar que diuen els altres. Va bé per valorar en tot el seu abast la magnitud de l’acord assolit. Aquestes són algunes declaracions del mateix dissabte a la tarda, poc després de fer-se públic. Franco Rabell –CSqP– va dir que és una derrota lamentable de la CUP. García Albiol –PP– digué que és una gran victòria de la CUP. Deu ser que l’acord els fa mal. Deu ser que, al capdavall, deu ser un bon acord per tirar endavant amb el procés.

Un pas al costat és un pas endavant. Un president en funcions és un president permanent. Un expresident és un president que es fa a ell mateix. Se’n dirà que va posar el procés en marxa, el va sostenir contra els atacs, va ser processat per aquest procés i el va salvar quan ho necessitava sabent que, fent renúncia a allò formal, salvaguardava allò material i essencial. Es dirà que, arribat el moment de fer realitat el que es diu, hi ha qui ho fa i qui no. Que la prioritat retòrica es converteixi en realitat. Es dirà que va ser ell qui va saber posar el país per davant del seu partit i de la seva persona, entenent pel país, la gent que l'habita. Tota la gent.

No som nosaltres els autors de l’anterior paràgraf. Aquestes paraules són de Ramon Cotarelo –pensador madrileny que vam tenir el plaer de poder escoltar a Tàrrega en la conferència del passat 3 de setembre, organitzada per nosaltres–, publicades al seu blog Palinuro i també al diari digital mon.cat en un article titulat «Se’n va, però es queda». Cotarelo és una persona pròxima ideològicament a la CUP però que, lliure de militàncies polítiques i personals, no té cap dubte que aquesta aparent derrota a curt termini del president Mas esdevindrà victòria a llarg termini.

Celebrem, doncs, que tenim acord. Per formar govern i per seguir fent via cap a la República Catalana. Però com cada cop que superem un obstacle, un de més gran se’ns en presenta al davant. Ara comença el compte enrere definitiu. I aquí, novament, hi hem de ser tots, tots els independentistes, per fer el que calgui i treballar com el que més per dur a bon port la construcció del nou estat. L’estat espanyol, com és normal d’altra banda, reprendrà els seus atacs amb més força que mai i tothom haurà d’estar amatent per salvaguardar tant les nostres institucions com el procés en sí.

Que tinguem tots plegats un molt bon any. La setmana passada, en vista de les circumstàncies del moment, no era pertinent aquest desig. Avui sí. Així que us el fem avinent, amb l’esperança que el següent sigui encara millor que aquest que tot just encetem i que sigui el de la proclamació definitiva del nou estat català.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



100 - Nova Tàrrega, 7 de gener de 2016

Perdó. Càgon la puta! Sant Tornem-hi



En primer lloc, demanar perdó. Com va fer el president de l'ANC la mateixa tarda de diumenge en donar-se a conèixer la decisió de la CUP, també des de Tàrrega per la Independència volem demanar perdó. Vam dir i repetir per activa i per passiva, ni que alguns ho fessin a contracor, que era el mateix votar uns que altres. Que aquestes eleccions eren plebiscitàries i que votar «Sí» era votar JxSí o CUP i votar «No» era votar per tots els altres. En vista, però, de com han anat les coses, resulta que no era ben bé el mateix. No la vam encertar i cal admetre que ens vam equivocar i per això ens disculpem.

En segon lloc, càgon la puta! O càgon l'os pedrer, la mare que els va parir, vatua l'olla o marededéu senyor... L'exabrupte que us surti de dir, cadascú amb la intensitat que cregui convenient. Cal dir clar, amb totes les lletres, el que pensem i no amagar ni dissimular el cabreig que la gran majoria d'independentistes sentim per la manera com haurà acabat tota la il·lusió que va generar el 27-S. Tenim per davant uns dies, no gaires, per expressar amb tota la mala llet que calgui la nostra ràbia. Però a continuació hem de mirar de positivitzar aquest sentiment. Val més repetir eleccions per mirar d'enfortir el procés que no pas haver aconseguit formar un govern que s'hauria trobat clarament en fals. I això ens porta a la tercera part del títol.

Sant Tornem-hi que no ha estat res. Amb tot l'emprenyament del món, cal mantenir el cap fred i aprendre. Dels errors però també dels encerts. Un dels grans encerts del 27-S va ser la unitat de gairebé tot l'espectre independentista en una candidatura transversal i unitària. Només hi faltava la CUP. Al primer paràgraf calia afegir-hi un matís. No tots els vots per altres partits equivalien a un «No». De fet vam reconèixer, ni que fos a posteriori, que als votants de CSqP o UDC (al cel sia) no se'ls podia comptar ni pel Sí ni pel No. Això és el que passarà ara, en part, amb la CUP.

Pels seus fets els coneixereu. Mai direm que els de la CUP no siguin independentistes, que ho són. Però sí que podem afirmar categòricament que no és la seva prioritat. No podrem dir que siguin espanyolistes, que no ho són, però sí que els hi han fet el joc. Avui, amb la seva decisió, han aconseguit fer enfadar molts independentistes i fer contents molts dependentistes. No oblidem, però, que qui riu últim riu més fort.

Ara no cal assenyalar culpables, però si responsables. Es diu que la CUP ha estat coherent, però això no és del tot cert. Durant la campanya van fer-se forts en dues afirmacions que han acabat esdevenint incompatibles. Han mantingut la coherència en una de les coses que van prometre: que no farien president Mas. Però no ho han fet amb la seva altra gran promesa: que no farien descarrilar el procés i serien els garants que els altres (referint-se a Mas) no l'aturarien. De fet no l'aturen, però és indiscutible que li han fet molt mal. En aquests tres mesos hem escoltat gent que ha admès haver-se equivocat votant la CUP. Cosa que no hem sentit dir als que van votar JxSí. Està clar que la CUP d'Anna Gabriel i companyia –Baños se l'ha vist sempre a remolc– no és la mateixa que la del David Fernàndez.

Tinguem clar, però, que la CUP no és l'enemic. Molts de nosaltres coneixem persones que hi pertanyen o en són simpatitzants. I no podem negar que siguin bona gent. Faltaria més! De forma individual la majoria de cupaires targarins segurament lamenten la decisió de no prioritzar el procés d'independència per davant d'altres aspectes. Però amb tota la simpatia que personalment puguem sentir per ells, no podem oblidar que, al capdavall, l'organització en el seu conjunt ha pres la decisió que ha pres. I per tant tots ells, de forma solidària, en són responsables.

Toca, doncs, repetir el plebiscit. Sí d'aquí al dia 10 no surt alguna solució tant màgica com il·lògica, el 6 de març tornarem a tenir eleccions. I com fins ara, la unitat serà imprescindible. No sabem fins a quin punt poden existir temptacions per part d'uns o altres de no repetir la coalició de JxSí. Però el cert és que sempre, sempre, la unió fa la força. I després de les eleccions, caldrà de nou sumar els vots de les dues formacions per saber quants independentistes tenim en aquest país. Però tots hi anirem amb la lliçó apresa. Els que creguin que la independència només pot anar lligada a un cert model de societat, que segueixin votant la CUP. No serà el que nosaltres recomanem, però. Nosaltres posem per davant de tot la independència i pensem que després ja decidirem quin model de societat volem majoritàriament.

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer. Tenim dos mesos clavats per endavant fins a les properes eleccions. Cal tornar a posar-se les piles. Cal tornar a treballar. Més i millor del que ho vam fer pel 27-S. Cal que ens hi deixem la pell, si no volem que ens espellin.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



99 - Nova Tàrrega, 17 de desembre de 2015

Un any històric!


Vet aquí el nostre darrer escrit a Nova Tàrrega abans de vacances. És per això, per ser el darrer de l’any que el plantegem com una mena de resum o balanç anual.

Aquest 2015 ha estat un any històric per Catalunya. És probable que no sigui aquesta la percepció general, actualment. Uns resultats electorals històrics s’han vist enterbolits per les traves que la CUP està posant per a la formació d’un nou govern. Intenteu, però, pensar en què diran els llibres d’història d’aquí a uns anys. No es parlarà de les dificultats que durant uns mesos hi va haver per aconseguir govern. Parlaran de les eleccions del 27-S com de l’assoliment de la major fita política dels darrers tres segles.

Que la recerca de la perfecció impedeixi aconseguir el bé comú. Aquesta frase la pronuncià Ban Ki-moon, secretari general de l’ONU, fa poc dies, just abans de la clausura de la Cimera del Clima de París. És evident que no pensava en els diputats independentistes del Parlament català quan la va dir, però seria bo que aquest se l’escoltessin i la tinguessin ben present. No cal insistir sobre qui recau, bàsicament, aquesta responsabilitat.

Aquest diumenge, 20-D, és molt important anar a votar. Segurament tampoc sigui aquesta l’opinió que domina entre els independentistes a dia d’avui. Però aquesta opinió ve condicionada, sobretot, pel desànim que la situació de manca de govern ja comentada causa entre gairebé tothom. Seria un error greu quedar-se a casa, perquè malgrat la victòria aconseguida el 27-S, queda molta feina per fer. I malgrat que aquestes eleccions no s’hagin plantejat com a plebiscitàries, sí que és necessari ratificar que els partits independentistes –Convergència i Esquerra– segueixen sumant més que els dependentistes. Per tant, tots a votar, igual que van fer els dependentistes les passades eleccions.

També a Tàrrega ha estat un any històric per a l’Assemblea. Si bé l’any passat, amb el 9-N, la mobilització fou brutal, l’activitat enguany de la nostra territorial ha estat frenètica. Passa el temps tant de pressa que de vegades no acabem de ser conscients de la feinada feta. Una feinada que duem a terme tots els col·laboradors habituals de Tàrrega per la Independència, però que, com sempre diem, només té sentit per la resposta que vosaltres, la gent que hi participeu, ens proporcioneu.

Hem organitzat una dotzena i mitja d’activitats al llarg d’aquest 2015. Algunes sols, altres en col·laboració amb altres entitats i partits. Algunes amb més èxit i altres amb menys. Però totes importants. Gairebé la meitat concentrades al mes de setembre, amb la vista posada en el 27-S. Entre les conferències potser la més destacada sigui la de Ramon Cotarelo, «El proceso de independencia visto desde Madrid», que ha tingut 20.000 visites fins ara a youtube. Però amb altres de tant o més importants com les de Santiago Vidal, Germà Bel, Eduardo Reyes i Gabriel Rufián, Toni Albà, Jaume Terribas i Francesc Reguant, Martí Anglada o Vicent Partal.

Entre les accions, la de l’Onze de setembre ha estat la més participativa. Com cada any, la resposta de Tàrrega per l’11-S va ser massiva. Malgrat coincidir de ple amb la Fira de Teatre, vam inscriure un miler de persones a la Via Lliure de la Meridiana, a banda de les que hi van anar pel seu compte. Però també la resposta ha estat positiva per l’Electrofesta, la Marxa de Torxes, la jornada de formació de voluntaris en plena campanya electoral, els resultats a la nostra ciutat de la pròpia jornada del 27-S, la manifestació a la plaça Major en suport dels imputats pel 9N, l’homenatge de matinada al president Companys en commemoració del 75è aniversari del seu afusellament, la posterior conferència sobre la seva figura, la manifestació a Barcelona del 22-N reclamant Unitat, Govern i Independència, sense oblidar la més recent de totes, la col·laboració en les activitats fetes a Tàrrega a benefici de la Marató de TV3.

A nivell intern, cal destacar el relleu en la direcció de l’ANC a Tàrrega. El que fou coordinador de Tàrrega per la Independència des de la seva creació, Antoni Colomé, va deixar de ser-ho, d’acord amb la limitació de tres anys que marquen els estatuts de l’ANC. No s’ha quedat a casa, però, i el seu nou destí ha estat el Secretariat Nacional de l’Assemblea, del que forma part des d’aquest passat mes de maig. Una justa recompensa a la seva feina al capdavant de la nostra assemblea territorial, malgrat el sacrifici personal que li representa.

I que ens espera el 2016? Seguir treballant tant o més que fins ara. Amb la mateixa força i empenta que ho hem fet fins avui. La mateixa que estem segurs que tindreu tots vosaltres. L’objectiu de millora del país, per la via de construir la República catalana independent, segueix endavant i, com més va, més entrebancs ens hi posaran, o sigui que caldran més esforços i més grans cada vegada.

Com és costum en aquestes dates, us desitgem felicitat. Un molt bon Nadal i una fantàstica entrada d’any nou. I, escombrant cap a casa, un bon govern que ens permeti arribar a Ítaca.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



98 - Nova Tàrrega, 10 de desembre de 2015

L'Assemblea, amb la Marató de TV3


Aquest serà el tercer any que hi col·laborem. De fet excepte el desembre de 2012, quan encara no havíem complert el primer any d'existència de Tàrrega per la Independència, cada any hem anat participant en les activitats que de forma conjunta amb la resta d'entitats de Tàrrega s'han anat organitzant a benefici de la Marató. Enguany, un cop més, tornarem a ser-hi per ajudar a recaptar diners a favor de les activitats de recerca que finança la Fundació la Marató de TV3. Aquest diumenge us esperem al Mercat Municipal!

En un país normal, la Marató no tindria tant sentit. Tots estem molt cofois de la nostra solidaritat, la de tots els catalans, quan a través de la Marató es recapten vuit, deu o dotze milions d'euros. Darrera aquesta quantitat hi ha persones per a les que el donatiu resulta un esforç econòmic molt important. Però no hauríem de perdre de vista que l'espoli fiscal a Catalunya es situa, pel cap baix, en els setze mil milions d'euros, és a dir el que es recaptaria fent 2.000 maratons.

El normal és que la recerca es financi amb recursos públics. Això no serà possible a Catalunya mentre no tinguem l'estat propi que estem a punt de construir. Menys, encara, mentre a Espanya hi hagi governs que ens humiliïn, escanyant-nos financerament, negant-se a donar-nos els nostres propis diners, els que recapten aquí, i fent-se els fatxendes, a sobre, dient que es gràcies a la solidaritat dels espanyols que Catalunya pot pagar avui els serveis que proporciona la Generalitat. Dir fatxenda és quedar-se curt: potser caldria usar mots que comencen de la mateixa manera.

Som en plena campanya de les eleccions espanyoles. Segurament alguns diran que no cal anar a fer-hi res ni al Congrés ni al Senat espanyols. Són aquells que no s'hi presenten, però que aquí tampoc no permeten fer govern. Qui no les avera diu que són verdes. Igual que per les catalanes es va mobilitzar fins al darrer unionista espanyol, també ara cal que els independentistes anem a votar. Cada escó que ocupi un diputat independentista, serà un de menys que els dependentistes podran utilitzar en contra nostra. En tenen molts, i de sobres, però no cal que els en regalem més, nosaltres.

Per tant, aquest 20-D cal anar a les urnes. I com cada vegada que n'hi ha, nosaltres no podem demanar el vot per cap de les dues forces que ens representen, ni per Democràcia i Llibertat (integrats per Convergència, Reagrupament i Demòcrates) ni per Esquerra Republicana de Catalunya. Però quan arribi el moment, voteu pensant en el millor per a una Catalunya independent.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



97 - Nova Tàrrega, 3 de desembre de 2015

La independència, a la nostra mà


Una afirmació basada en la realitat, no en l'optimisme. Així ho va exposar Vicent Partal en l'excel·lent xerrada-col·loqui que realitzà a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega el darrer dijous de novembre, organitzada per nosaltres. La teniu disponible en vídeo a la nostra web, assemblea.cat/tarrega.

Vivim moments contradictoris. D'una banda estem millor que mai, amb majoria absoluta al Parlament, però de l'altra no hi ha manera de formar govern, fet que causa disgust a bona part de la població. Això que només van faltar 80.000 vots per aconseguir la majoria absoluta en vots, també. Cosa que potser s'hauria aconseguit si no fos per l'escandalós robatori de vots de l'estranger, als que es va posar tota mena de traves per impedir que poguessin exercir el seu dret amb normalitat.

Amb tot, hem superat ja el punt de no retorn. S'hi arriba quan s'enfronten el principi de legalitat vers el principi d'efectivitat. Un estat es reconeix com una entitat jurídica capaç d'imposar les seves lleis en tot el seu territori i en tot moment, per la força si cal. L'estat espanyol no va poder impedir el 9-N –aquell fou un primer punt de trencament–. Per tant la legalitat va ser superada pels fets. Ningú va poder impedir que votéssim. L'estat no va poder imposar la seva llei a Catalunya, ni per la força.

El trencament amb l'estat ja està consumat. Altra cosa serà l'escenificació de la declaració d'independència. El segon i definitiu punt de trencament serà quan la presidenta del Parlament convoqui un ple per debatre alguna de les lleis esmentades a la resolució d'inici de creació de l'estat català: procés constituent, seguretat social o hisenda pública. Aleshores serà quan el TC la inhabiliti per desacatar la suspensió de la resolució. Només cal que la presidenta Forcadell vagi al Parlament i obri la sessió, que s'haurà consumat el trencament definitiu.

Falta que la CUP decideixi quina coherència és més important. És innegable que van dir clarament que no farien Mas president. Però amb la mateixa claredat van dir que no farien descarrilar el procés. Els resultats electorals han situat la CUP en una posició en que només poden mantenir una de les dues promeses, perquè ambdues són contradictòries entre sí. Si trien la primera opció, cap problema: eleccions al març. Això és el que cal esperar després dels resultats de la seva jornada de debat a Manresa d'aquest passat diumenge.

No passa res per repetir les eleccions: tornarem a guanyar. És cert que repetir-les genera sensació de fracàs, però no podem dubtar de la gent del nostre país. Vam votar fa quatre dies i no ha canviat res substancial. Anant a noves eleccions podrà variar el repartiment de vots entre els partits de cada bloc, però el resultat final serà similar. O fins i tot millor per als nostres interessos. La capacitat mobilitzadora de l'independentisme es manté intacta, però els dependentistes no podran tornar a mobilitzar tanta gent a base de fer la mateixa campanya de la por.

Abans caldrà passar per la nosa de les eleccions espanyoles. Sens dubte seria molt millor no tenir entre mig aquestes altres eleccions, però el calendari és el que és. També hauria estat preferible que els independentistes hi haguessin anat units amb una fórmula equivalent a la de Junts pel Sí, però és comprensible que els aparells dels partits vulguin rebaixar tensions internes davant l'actual situació i prefereixin anar-hi per separat.

No tenim ningú a favor al món, però tampoc ningú en contra. Els estats es mouen per interessos i sovint coincideixen amb els nostres. Un exemple: la UE vol estabilitat per damunt de tot. Per això fa pocs dies, a Madrid mateix, el vicepresident del BCE va dir, al costat del governador del Banc d'Espanya –aquell que va dir que hi hauria 'corralito' a Catalunya si hi havia independència–, que el procés d'independència de Catalunya no provoca cap inestabilitat a la UE.

En resum, la independència és a les nostres mans. Endarrerir-ho uns mesos pel fet d'haver de repetir les eleccions, no té més importància.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

Fotos: Aleix Cruz - Ràdio Tàrrega



96 - Nova Tàrrega, 26 de novembre de 2015

Per terra, mar i aire, com és normal


No sabem quan s'acabaran els atacs a Catalunya. Més ben dit, sí que ho sabem. S'acabaran quan haguem constituït la nova República Catalana. De moment, però, ens les aniran fotent a galta i galta, tant si la parem com si no.

Atacs que ara ja van per terra, mar i aire. O el que és el mateix, per la banda de l'autogovern, de la societat civil i de la societat política. Collant cada cop més el govern de la Generalitat. Posant l'ANC i Òmnium en el punt de mira dels òrgans de l''estat per afeblir-les el màxim possible. I provocant que els partits independentistes es barallin entre ells tot i haver guanyat les eleccions.

Ni article 155 ni històries: no cal suspendre la Generalitat. Només cal, mentre el malalt es va ofegant, acabar de tapar-li el nas i la boca. Fins ara el govern espanyol prestava a Catalunya part dels diners procedents de l'espoli fiscal a base de crèdit al govern català, que l'ha de retornar pagant uns interessos al volant del 5%. Un autèntic robatori si tenim en compte que el Banc Central Europeu els deixa als estats a cost zero. Això és el famós FLA, Fons de Liquiditat Autonòmica. Quin negoci. I quina poca vergonya.

De fet és que no en tenen gens de vergonya. Perquè per escanyar una mica més, ara l'estat vol controlar les factures concretes que es paguen amb aquest FLA. Això no és altra cosa que complir amb el que havien amenaçat tants cops: intervenir la Generalitat. Una intervenció econòmica i fiscal que, de facto, elimina l'autogovern català. Quant més haurem de suportar per rebel·lar-nos? Per donar el definitiu cop de puny damunt la taula? Per fer un tancament de caixes i deixar d'ingressar els imposts als comptes de l'estat per fer-ho als comptes de la Generalitat?

L'ANC és un objectiu més a destruir per part de l'estat espanyol. Tampoc és que sigui cap novetat, però. I tampoc és tant estrany: al capdavall l'objectiu de l'ANC és descompondre l'estat espanyol en la seva forma actual per desprendre'ns del llast econòmic i polític que representa. Per començar foc nou en un estat nou, que pugui construir-se de bon principi sense els vicis i defectes d'un tarannà polític i socioeconòmic que no és el nostre.

Vigila que no et robin, o et posaran una multa! Això sí, els lladres que estiguin tranquils, que ningú se'ls mirarà. Si més no quan aquell a qui es roba és l'ANC. Fa un any i mig uns pirates informàtics van accedir a part de la base de dades dels inscrits a l'assemblea general ordinària de l'ANC que s'havia de fer a Tarragona i van publicar alguns noms per internet. Si algú roba dades, a qui creieu que cal castigar? A qui roba, no; a qui és robat! Per això han imposat una multa de 40.000 euros a l'ANC. A banda de 400.000 euros més, a repartir entre ANC i Òmnium, per la Gigaenquesta de fa poc més d'un any. És ridícul.

Mentre tant, els nostres polítics fent l'orni. Mentre l'estat no perd el temps estovant-nos per totes bandes, nosaltres anant-nos barallant per formar govern. Trigarem gaire a tenir-lo? Sense govern, no hi haurà independència. I amb govern, si no té una mínima estabilitat i suport per part de tot el bloc independentista, tampoc.

I aquestes baralles es centren en dos eixos. Un de raonable és el de les idees, ja que els marcs ideològics de Junts pel Sí i la CUP s'assemblen com un ou a una castanya. Tot i així haurien d'entendre que en unes eleccions plebiscitàries els resultats s'han de llegir en clau plebiscitària i no ideològica. L'altre és el de la corrupció, que és des d'on l'estat procura fer més mal. Anar llençant brutícia dosificadament sobre els uns perquè els altres facin de carronyaires.

Un bon acord és el que no deixa satisfeta cap de les parts. Confiem que sàpiguen assolir un acord magnífic. Perquè de satisfets, de la forma en que l'estan gestant, està clar que no hi acabarem.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



95 - Nova Tàrrega, 19 de novembre de 2015

Som un país de carallots?


Dijous vinent, 26, a la Biblioteca, conferència de Vicent Partal. A partir de tres quarts de nou, el periodista i director de Vilaweb vindrà a explicar-nos com, d'acord amb la seva visió de la situació actual, tenim més que mai la "La independència, a la nostra mà", que és el títol de la seva conferència. Presentarà l'acte Gemma Peris, directora de Ràdio Tàrrega. De moment, però, parlem una mica de la xerrada d'aquest passat divendres a l'Ateneu.

Amb la pregunta de dalt acabava Martí Anglada la seva exposició. Va ser, la seva, una presentació molt interessant durant l'hora llarga que va estar parlant. Si us interessa el seu contingut, la podeu veure a la web de Tàrrega per la Independència: www.assemblea.cat/tarrega. Però el més sorprenent, potser, fou quan cap al final de tot va plantejar aquesta pregunta: som, els catalans, un país de carallots?

D'entrada caldria saber que s'entén per carallot. Anglada, recordant Quim Monzó, justificava que carallot no és cap insult. És la definició d'una manera de fer o de ser. Defineix aquell que, de vegades fins i tot de bona fe, fa coses que no toquen o les fa quan no toca... Exemple: on va aquest carallot, avançant en línia contínua? Doncs això, que cal entendre la pregunta com una provocació, no pas com un intent de faltar al respecte a ningú.

El cas és que hi ha raons per pensar que igual sí que ho som. No recordarem ara la resta de situacions històriques on els catalans hem fet el préssec, que n'hi ha, i ens centrarem en el moment actual. Som davant una oportunitat història per aconseguir la independència. Tenim majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament. Tenim una majoria social favorable a la independència. Una majoria social que també és absoluta, perquè ningú dubta que en cas de poder-se fer el referèndum que Rabell encara va demanant, força dels votants de CSQP o d'alguns partits extraparlamentaris votarien independència. Un referèndum que, recordem-ho, també contempla el full de ruta de JxSí, però al final del procés.

Perquè no s'aprova, doncs, la formació d'un govern independentista? Vet aquí la gran carallotada, si s'acaba consumant el no acord. Perquè és evident que per molta majoria parlamentària i per molta declaració que s'aprovi, si no hi ha un govern fort per executar les accions que es deriven de les declaracions aprovades, no arribarem enlloc. Sense govern, no hi ha independència. No entendre això és fer el carallot. O ser carallot, digueu-ho com vulgueu.

És ben cert que la gent està desconcertada i cansada. No entén perquè no s'arriba de pressa a un acord. Es cansa de veure com cada vegada que el poble estira, els polítics es barallen entre ells. Diumenge passat estava prevista a Barcelona una manifestació per exigir unitat, govern i independència. I també, no ho oblidem, per defensar la nostra sobirania, les nostres institucions i els nostres polítics dels atacs de l'estat espanyol. Malauradament els atemptats de París van aconsellar de cancel·lar-la i convocar-la de nou per diumenge vinent, dia 22, al mateix lloc i hora que la setmana passada: a les dotze del migdia a la Plaça dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

Ara cal coratge i fermesa per part dels 72 diputats. Capacitat d'entesa i diàleg per aconseguir un acord aviat. Per a l'Assemblea és imprescindible que ambdós partits assoleixin un acord abans del 27 de novembre, just un més després del 27-S, per disposar d'un govern que doni resposta al mandat democràtic sorgit d'aquelles eleccions.

Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els respectius programes. Coherència per evitar que la declaració del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l'èxit d'aquest procés que, a partir del 27-S, necessita un govern fort, unitat en l'acció parlamentària i un gran sentit d'Estat per assolir l'objectiu comú.

És temps d'unitat, fermesa i compromís. És temps de construir la República Catalana. És temps de deixar-se de carallotades.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



94 - Nova Tàrrega, 12 de novembre de 2015

Amb la mel als llavis, a la porta de l'infern


Divendres a 3/4 de 9 del vespre, a l'Ateneu, conferència de Martí Anglada. La setmana passada ho escrivíem com un afegitó al final de tot de l'article, ja que l'opció de fer-la va sorgir quan, de fet, ja havíem lliurat l'article per publicar a Nova Tàrrega. És una persona a la que hem estat 'perseguint' força temps per aconseguir que vingués i quan ens en va oferir la possibilitat, ni que fos amb poc temps d'antelació, no podíem pas dir que no.

«Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S». Aquest és el títol de la seva conferència que, lògicament, versarà sobre el que ell més bé coneix, que és la percepció que se'n té des d'Europa del procés català. Tant pels seus anys com a corresponsal de La Vanguardia o TV3 a diferents capitals europees com per la seva labor actual com a delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. El presentarà Carme Clèries, targarina i periodista de Catalunya Ràdio, raó per la qual el coneix prou bé.

Els resultats d'aquell 27-S ens van deixar amb la mel als llavis. Una victòria rotunda de l'independentisme que, per primer cop a la història del nostre Parlament, tindria majoria de diputats sobiranistes. Però vet aquí que aquest resultat tant contundent amagava alguna cosa que poc ens podíem pensar tots plegats, i era la diversitat de prioritats entre les llistes de Junts pel Sí i la CUP.

Ara sembla que estiguem a les portes de l'infern. Perquè, tenint el cel a tocar, no hi ha manera que es posin d'acord. Tan fàcil com seria si tothom –especialment la CUP, no cal dir-ho– recordés que aquestes eleccions eren un plebiscit sobre "Independència: si o no", no sobre "Mas: si o no". Els que es van passar la campanya dient que era un plebiscit sobre Mas eren justament l'Arrimadas i l'Albiol, Ciutadans i PP. I ara van els de la CUP i els hi fan el joc. Com se n'estan fotent els adversaris!

Potser comença a ser hora de reconèixer-ho. No varem estar prou encertats des de l'Assemblea. Parlem en nom de l'Assemblea perquè Tàrrega per la Independència és Assemblea. De totes maneres, com tantes altres vegades, hem de recordar que les posicions oficials de l'ANC només s'expressen des dels òrgans de direcció de l'ANC.

Varem lluitar per tenir una llista unitària a les eleccions al Parlament. Una llista que acollís dins seu totes les sensibilitats polítiques de l'independentisme. I només ens en vam sortir a mitges. Vam aconseguir que pactessin els dos partits grans, però pel mig se'ns va escolar el petit. Tot i així vam creure que aquest era un mal menor i, per evitar majors disputes en aquell moment, vam beneir aquest escenari i vam dir que era igual de bo votar els uns com els altres.

Però ens vam equivocar: no era igual. Ens ho vam creure quan van dir que la independència era la seva prioritat. Però els fets demostren que no, que la seva prioritat és una altra. La seva prioritat és fer fora de la presidència de la Generalitat Artur Mas. No paren de repetir un cop i un altre que no importen les persones, sinó el projecte: “el procés pot seguir endavant hi hagi qui hi hagi al capdavant”. I tot seguit entren en la contradicció més flagrant vetant una persona en concret: “excepte si és Artur Mas”. No cal insistir en això, perquè se n'ha escrit ja a tort i a dret.

Tanmateix, el procés no s'atura: el Parlament aprova la desconnexió. Els propers dies i setmanes seran claus per a mantenir la cohesió dels independentistes i per aguantar els atacs de l'estat espanyol contra allò que la majoria de catalans hem decidit. Per aquesta mateixa setmana estan previstos una sèrie d'actes de suport a les nostres institucions. D'altra banda, tenint present que segurament els aparells de l'estat actuaran amb contundència després de la signatura de la resolució, es preveuen altres accions de mobilització per tal de mostrar la cohesió de la societat civil i el nostre suport a les institucions escollides democràticament.

Preveiem una mobilització per al diumenge 15 de novembre a Barcelona. Que també ha de servir per a continuar empenyent, si és necessari, perquè tinguem Govern al més aviat possible. Us demanem que estigueu atents a tota la informació que anem generant, perquè ara més que mai hem de tenir una ràpida capacitat de resposta.

Hem arribat molt lluny i tot just som a l'inici del tram definitiu. I farem el trajecte com fins ara l'hem fet, junts, amb la força de la democràcia i disposats a sumar encara més gent al projecte d'un país millor.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



93 - Nova Tàrrega, 5 de novembre de 2015

Com cal encarar el 20-D?


Falta un mes i mig per a les eleccions al Congrés espanyol. Alguna gent, amb tot el seu dret és clar, diuen que a unes espanyoles no cal anar-hi a fer res, i menys ara que estem encetant la darrera legislatura del Parlament català abans de proclamar la independència. Cal, però, que tots nosaltres ens conscienciem ben bé del que representen aquestes eleccions.

Amb tot el respecte per aquesta gent, en discrepem. Un cop, l'any 2009, Heribert Barrera fou preguntat sobre la conveniència o no que un cert partit independentista es presentés a unes eleccions espanyoles, ja que el seu únic objectiu era la independència de Catalunya. I la seva resposta fou clara: les eleccions són com un mercat, on els electors són els clients que cal fidelitzar. Si un partit no es presenta a unes eleccions, a les següents segurament hi haurà electors que potser ja no el triïn.

Per tant, per definició, els partits s'han de presentar sempre. A totes les eleccions que en tinguin oportunitat. Altra cosa és el que facin després amb la representació que obtinguin: votar sempre en contra del govern, no ocupar els escons i deixar buit l'espai corresponent a l'independentisme... Sigui el que sigui el que es faci després, la qüestió és que a l'hora de les eleccions cal "ocupar" l'espai electoral que pertoca per evitar que el pugui ocupar algú altre i per no deixar orfes els electors d'aquell espai.

No direm ara que aquestes eleccions també són plebiscitàries. No és això, tampoc. Però si que estem en un moment històric excepcional en que s'està avaluant contínuament el predomini dels uns sobre els altres. Fent un resum excessivament simplista, tradicionalment a les eleccions catalanes hi havia un sector de població unionista que no hi participava, mentre que a les espanyoles eren alguns independentistes que tampoc hi votaven. Però en aquestes darreres catalanes, els dependentistes prou que van entendre que havien d'anar a totes, i van mobilitzar-se massivament. Doncs tampoc nosaltres hem de perdre pistonada i deixar que en aquestes eleccions ens passin al davant.

S'havia dit que la coalició de Junts pel Sí no es repetiria. Però la setmana passada CDC, en boca de Francesc Homs, va anunciar que anirien junts amb ERC amb una fórmula que ens sorprendria. I la sorpresa ha estat que han decidit anar-hi junts... per separat. Estranya manera d'anar junts. I la CUP que no es presenta. Tot plegat condueix l'electorat independentista a fer-li pensar que aquestes eleccions no són importants. I ho són tant o més que les del 27-S. Totes les conteses electorals en les que tinguem ocasió de participar fins a la definitiva independència seran claus. Perquè la nostra millor arma, si no la única, és la democràcia.

Hauríem d'utilitzar una altra arma: la unitat. Però aquesta, de vegades, sembla que n'hi ha que estan entestats en deixar-la de banda. I el trist és que des de fora només es pot entendre per interessos partidistes. En paraules de Joan Tardà, seria un delicte d'alta traïció a la voluntat del poble de Catalunya haver de repetir les eleccions per no posar-se d'acord, just quan per primer cop a la història els independentistes tenen majoria absoluta al Parlament. També va dir que era igual de qui era la culpa. Però en això potser ja no hi estem tant d'acord.

Tot i els problemes, dilluns serà un dia gran. Primer, perquè serà el primer aniversari del 9-N, que tant va costar de dur a bon port i sense el qual no hauríem pogut avançar fins on som ara. I segon, perquè serà el dia en que el Parlament de Catalunya votarà la resolució que declara l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república.

Fe, esperança i caritat. A banda de valors cristians, també sembla que hagin de ser els valors dels independentistes. Fe en que tot sortirà bé, esperança en que els partits no ho engegaran a rodar, i caritat amb els polítics per no engegar-los a rodar nosaltres a ells.

Última hora: Martí Anglada vindrà a Tàrrega. Ha estat una cosa tant sobtada, de tant cercada, que en el moment d'escriure aquestes línies no podem dir encara ni el lloc ni l'hora que serà la conferència. L'únic que tenim confirmat és que serà divendres de la setmana entrant, 13 de novembre, al vespre. Reserveu-vos la data a la vostra agenda!

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



92 - Nova Tàrrega, 29 d'octubre de 2015

La dona del Cèsar


La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, a més ho ha de semblar. Amb aquest màxima es pretén destacar que en política és tant important el fons com la forma. I les formes, quan es parla de corrupció, prenen encara més rellevància. No es pot permetre cap ombra de sospita per part de les persones que han de conduir el procés polític cap a la creació de la nova República Catalana. Però tampoc hem de permetre que s'utilitzi la corrupció per dividir els independentistes.

La corrupció és un mal inherent a la nostra cultura. No només a la política, sinó a tota la societat. Aquesta afirmació no en vol justificar la seva existència, només intenta reflectir la realitat del món en que vivim. És un problema que cal eradicar tant com sigui possible, especialment de la política, però que també és present en el món de l'empresa privada. I fins i tot en el de les relacions personals. De totes maneres, caldria no confondre el concepte de corrupció amb el de tracte de favor, que també està igualment estès arreu, més encara que no pas la corrupció.

Un altre mal inherent d'aquesta societat nostra és la difamació. “Difama, que alguna cosa queda”, sembla que sigui l'eslògan de molts polítics envers els seus adversaris, ni que sigui mentint descaradament. I, com en tot, també passa fora de la política. El problema, però, quan parlem de política, és com gestionem els casos de difamació/corrupció mentre no se'n treu l'entrellat. Malament si no plega un culpable de corrupció, malament si plega un innocent difamat.

Un polític, per ser corrupte, ha d'ostentar algun poder. Qui s'entretindria a corrompre un polític que no mana? Per tant, cal entendre que els partits on es detectaran persones corruptes seran els que en algun moment han tingut poder per governar. Evidentment, els que no han governat mai poden presumir de la seva incorruptibilitat perquè, simplement, no n'han tingut l'ocasió.

Cal distingir les persones dels partits o institucions als que pertanyen. Si un alcalde o regidor es deixa corrompre, el corrupte és ell, no el seu partit o el seu ajuntament. De vegades les trames de corrupció poden afectar moltes persones que poden representar una xarxa molt important dins un partit o una institució. Però fins i tot en aquests casos cal tenir clar que les corruptes són les persones, no els partits o les institucions. Si arribéssim a creure que la corrupció és de la pròpia institució, ja no valdria la pena canviar les persones perquè les que vindrien farien el mateix. I si admetem això de les institucions, perquè no hauríem de dir el mateix dels partits?


L'exigència de credibilitat hauria de ser igual per tothom. Tant per l'acusat que per l'acusador. Si s'arriba a demostrar res del que s'està investigant sobre persones de Convergència –el fàcil és dir només ‘Convergència', per mirar de tacar el conjunt–, canya per ells. Canya en forma de multes, inhabilitacions o presó, el que calgui. Però seria ingenu pensar que només l'atzar determina els moments en que aquest casos tenen major repercussió mediàtica a causa d'escorcolls, detencions preventives o falsos informes policials. Sovint just en moments clau com en vigílies d'eleccions, o quan poden servir per entorpir unes ja de per sí difícils negociacions entre JxSí i CUP.

Seria bo observar els fets amb proporcionalitat. Hi ha qui, interessadament és clar, vol fer veure que Catalunya és el major niu de corrupció d'Espanya i del món sencer. Però si mirem de combinar memòria i números, potser ens adonarem que no som nosaltres els que més hauríem de patir. Tot i recalcar que els errors dels altres no poden justificar els nostres, cal no perdre de vista qui té la palla a l'ull i qui hi té la biga. Catalunya concentra només el 2% de l'import defraudat en els casos de corrupció més importants entre 1984 i 2013, segons mostra el gràfic que acompanya l'article.

Sovint, darrere l'ús de la corrupció, només hi ha interessos partidistes. El trist és quan uns tiren la pedra i ja ni es molesten a amagar la mà, i uns altres fan la pinça utilitzant aquestes acusacions.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



91 - Nova Tàrrega, 22 d'octubre de 2015

A què jugueu?


Això és el que preguntaríem a CUP i JxSí: a què jugueu? Perquè sembla que juguin al gat i la rata. El cert és que des de l'ANC, amb més o menys encert, hem procurat mantenir una certa imparcialitat entre ambdues opcions. A veure si al final resultarà que ens haurem equivocat...

Durant la campanya demanàvem dues coses, que no es van aconseguir. Majoria absoluta per a JxSí i que el vots d'uns i altres superés el 50%. La segona servia per reforçar qualsevol decisió que es prengués per la via d'una declaració unilateral d'independència. La primera, simplement, per facilitar la governabilitat del procés. La CUP ja s'ha desentès des del primer moment de donar suport a la DUI en no haver aconseguit la majoria de vots. I amb les formes amb que planteja les negociacions per arribar a un pacte de governabilitat, no sembla que tinguin ganes que això acabi bé.

Sempre hem pensat que hi acabaria havent acord, però no qualsevol serveix. El cert és que la impressió que té molta gent és que la CUP ha adoptat una posició massa dogmàtica. Res a fer amb el president Mas pel mig. Ells, que sempre deien que s'aixecarien de les negociacions si s'utilitzava la premsa per fer pressió, resulta que són els que més han parlat les darreres setmanes per marcar les seves línies vermelles. I no se'n cansen de repetir que amb Artur Mas no hi ha res a fer.

Valdria la pena que la CUP no s'equivoqués. Si hem arribat on som és gràcies a la feina de molta gent, de tots els independentistes de fet. Uns treballat més activament i altres formant part de la majoria sorollosa que es manifesta i que vota. Però, igual que els manaments de la llei de déu es resumeixen en dos, també podríem resumir en dos els actors que ens han dut fins a l'escenari actual. El principal és l'ANC, que ha sabut aglutinar, fins ara, totes les tendències i ha pogut salvar de partidismes el procés. L'altre, que el president de la Generalitat s'ha posat al capdavant institucional d'aquest procés.

Es podran discutir les seves motivacions, però no els fets. Agradi més o menys, el paper del president de la Generalitat dirigint el procés des de la vessant política institucional ha estat determinant. És per això que derrocar-lo ha estat el principal objectiu de l'espanyolisme. Per la majoria de la població catalana, la independència és un objectiu per sí mateix. Per la CUP, el lema de tota la vida és Socialisme i Independència. I no els destrien. L'un ha d'anar amb l'altre. Si pel fet que la majoria no vol socialisme (els que han votat a JxSí), ens hem de quedar tots sense independència, la història els jutjarà. I és probable que no quedin ben parats.

A hores d'ara no es veu cap sortida fàcil. L'exdiputat de la CUP, Quim Arrufat, ja va dir que podien arribar a investir Mas si no els hi deixaven més remei, però que no era la millor manera de fer. I realment és cert: no és una bona manera. Però fa l'efecte que tothom té clar que els que no han sabut estar al seu lloc són ells, amb exigències sobre persones abans que sobre qüestions polítiques. Perquè no paren de dir que les persones no són importants, sinó els projectes. Però són ells els que veten persones concretes. On és la coherència?

És evident que des de Tàrrega per la Independència no estem contents. Els resultats del plebiscit no s'estan traduint en el que caldria: un acord clar per tirar endavant la independència. No direm que la culpa sigui d'una sola part, tot i que pel que hem argumentat fins ara tampoc creiem que s'hagi de repartir a parts iguals. El que compta, però, al final, són els resultats. I a hores d'ara encara no hem arribat al final de la negociació. Ves a saber si sabran trobar el punt d'acord necessari i les formes oportunes per a que tothom pugui sentir-se satisfet. Esperem que així sigui.

L'objectiu final és massa important com per no posar-se d'acord. Sempre hem dit que el nou país l'hem de construir entre tots: els independentistes però també els dependentistes. Cal dir ara el mateix del procés. L a independència l'hem de construir entre tots: els socialistes i els que no ho són. I cal que tots respectin el pes popular, mesurats en vots, que cadascuna de les opcions té.

L'acord és possible, segur que sí, per fer pinya entre tots. El castell que volem aixecar és molt gran i requereix de bases sòlides i d'un munt de gent a la pinya, al folre i a les manilles. Esperem que quan es publiqui l'article ja s'hagi assolit el pacte, o se n'estigui a punt. Ens ho mereixem, però, sobretot, no ens podem permetre cap altra opció.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



90 - Nova Tàrrega, 8 d'octubre de 2015

Els resultats del 27-S a Tàrrega


Abans de començar, dues prèvies. Dimarts vinent, 13 d'octubre, està convocada una manifestació davant tots els ajuntaments de Catalunya en defensa dels imputats per haver posat les urnes el 9-N. Per tant, a dos quarts de vuit, tots a la Plaça Major de Tàrrega. D'altra banda el dijous 15 es compleix el 75è aniversari de l'afusellament del president Companys, al que com cada any es retrà homenatge al matí, a l'hora que l'afusellaren, llençant les tradicionals salves en el seu honor davant els murs del Castell, acte en el que l'ANC ha vingut participant els darrers anys.

A Tàrrega per la Independència estem satisfets dels resultats locals. Si la setmana passada miràvem de fer una valoració global del resultat de les eleccions, avui veurem de fer una anàlisi una mica més centrada en els resultats locals. El nostre punt de referència era el 9-N. En aquella ocasió hi va haver una participació de 6.259 persones, molt elevada tenint present que era una 'simple' consulta on els dependentistes van optar majoritàriament per no participar. No entrarem a comparar els resultats de les combinacions de respostes Sí-No, Sí-Blanc, etc, d'aquella consulta perquè els resultats d'aquestes opcions no eren significatius.

El 9-N hi va haver 5.581 vots pel Sí-Sí. Una xifra elevadíssima, al nostre entendre, que calia tornar a mobilitzar ara. En algun moment vam dubtar que realment poguéssim repetir els resultats. Perquè la il·lusió col·lectiva que es va respirar pel 9-N no s'ha aconseguit reproduir amb la mateixa intensitat en aquesta ocasió. Fins a quin punt hauria estat millor aconseguir la candidatura única que propugnàvem és un dubte que mai resoldrem. També perquè al novembre van poder votar persones que aquest setembre no podien –joves de 16 i 17 anys i estrangers empadronats a Tàrrega–, tot i entendre que aquests dos col·lectius tampoc van implicar-se molt aleshores. I perquè la comparació amb els resultats de les municipals no convidava a l'optimisme ja que la suma de vots als quatre partits independentistes –inclosa Unió– era clarament inferior a la xifra de vots afirmatius del 9-N.

El 27-S van votar 5.658 persones per la independència. El que ha quedat demostrat amb aquests resultats, en tot cas, és que l'interès que desperten les municipals entre la ciutadania es inferior al que han aixecat tant el 9-N com el 27-S. Finalment hi ha hagut un increment de 77 vots entre les dues candidatures independentistes de Junts pel Sí i la CUP respecte el 9-N. Això significa dues coses. D'una banda, que pel 9-N vam aconseguir mobilitzar la pràctica totalitat de vot independentista del país. I de l'altra que no hem estat capaços d'aconseguir, d'aleshores ençà, atraure gaire gent. Parlem de país, i no només de Tàrrega perquè el comportament general ha estat força similar arreu. A Catalunya el 9-N van votar Sí-Sí 1.897.274 persones, i ara han votat JxSí i CUP 1.957.348, unes 60.000 persones més que representen un augment del 3,2%. A la demarcació de Lleida l'increment és del 3,5%, a l'Urgell de l'1,0% i a Tàrrega de l'1,4%, tot força semblant.

Hi ha coses que són molt difícils de comparar. O directament no es poden comparar. De totes maneres hem provat de fer-ho entre els resultats del 2012 i el 2015. El PP passa de 611 a 419 vots i recupera el seu nivell habitual a Tàrrega, al voltant dels 400 vots. El PSC passa de 614 a 597 i es queda pràcticament igual, aguantant la sagnia, de forma similar al que fa a Catalunya on en vot absolut només ha perdut 1.500 vots, de 524.700 a 522.200. Ciutadans irromp amb 724 vots, és a dir que ha multiplicat per cinc els 133 votants de fa tres anys i és qui aconsegueix mobilitzar el vot dependentista que tradicionalment es quedava a casa. Fet que, si més no, certifica el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions.

Pel que fa als independentistes, el creixement és clar. La CUP passa de 282 a 813 mentre que JxSí passen de 3.561 (CiU) + 1.247 (ERC) = 4.808 a 4.845, tot i que cal tenir present que els vots de CiU no eren només de Convergència, i que aleshores també hi havia Solidaritat que va treure 218 vots. Ara cal esperar que a la CUP sàpiguen trobar la sortida de l'atzucac en que ells mateixos s'han posat fent bandera del no a Mas. Perquè si acaben duent a terme les seves advertències de no fer-lo president, sens dubte seran els campions de la integritat, però també deixaran clar que la independència no és la seva prioritat. I ho pagarem tots, ells inclosos. Si el procés no ha de dependre de les persones, que s'ho apliquin ells mateixos i deixin de fer el ruc.

D'altra banda, queden els de la tercera via. Els hereus d'Iniciativa passen de 357 a 310, amb un descens poc important, també, tot i que contrari al signe de Catalunya on, encara que poc, han pujat en nombre de vots. Finalment Unió, amb 248 vots, no es pot comparar amb fa tres anys. Però sí que observem que arriba justet al 3,1% dels vots, per damunt de la mitjana catalana (2,5%) però per sota de la mitjana lleidatana (3,6%). Una llàstima localment per Josefina Bernades, a la que probablement aquests resultats han ajudat a prendre la decisió de plegar com a regidora de l'Ajuntament, i a qui cal reconèixer els seus mèrits personals. Un fet lògic, d'altra banda, que situa la representativitat d'Unió dins el consistori targarí als nivells que realment li corresponen.

En definitiva, els resultats a Tàrrega s'han situat sobre el que era d'esperar. Nosaltres hem fet la nostra feina, en aquest sentit. Ara cal que els partits, al Parlament, comencin a fer la seva. I nosaltres, com sempre, vigilant.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



89 - Nova Tàrrega, 1 d'octubre de 2015

27º09'2015": On tot comença


Hem guanyat, a les urnes, la República de Catalunya. Hem guanyat el dret a començar-ne la construcció. És així de simple i és així de clar. Però tampoc no cal que ens enganyem nosaltres mateixos. Hem guanyat, però no com ens hauria agradat. Sembla que siguem com els afeccionats al Barça, que no n'hi ha prou guanyant, sinó que a més cal 'jogo bonito'... Quan resulta que l'adversari ha fet tot el contrari: joc brut (les pensions no es cobraran, els bancs se'n n'aniran, “y la europea?”...), hi ha posat l'àrbitre (Junta electoral central manant a TV3). Fins i tot han fet passar vergonya a la Unió Europea manipulant les declaracions del seu president, amb aquell paràgraf “mal traduït”, per no dir inventat directament.

Hem escrit un munt de vegades quin era el nostre objectiu. Que Junts pel Sí tingués majoria absoluta de diputats i que entre ells i la CUP es superés el 50% dels vots. I és cert que cap dels dos objectius s'ha acomplert. L'únic que vol dir això és que no hem guanyat per golejada. Però hem guanyat. La opció del SÍ té més diputats i té més vots que la opció del NO. I ha quedat demostrat que això no eren unes ‘simples' eleccions autonòmiques, eren un plebiscit sobre la independència. Només així s'entén que la participació hagi arribat al 77,4%, similar a la dels referèndums importants.

També és cert que nosaltres hem de rectificar. Sempre havíem dit, per recalcar el caràcter plebiscitari, que tots els vots que no fossin pel SÍ es comptarien pel NO, com de fet han corregut a fer Ciutadans, Populars i Socialistes. Però durant la mateixa nit electoral, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell (en realitat Rabell és el segon cognom; el primer és Franco) va repetir que al seu grup no se l'havia de posar al sac del NO, perquè ells continuen defensant una mena de tercera via, que és la del dret a decidir per via d'un referèndum. I els d'Unió, si fa no fa el mateix.

Així, doncs, el SÍ guanya el NO per 9 punts de diferència. Els del SÍ absolut (JxSí + CUP) tenen un 48% dels vots, però els del NO rotund (C's + PSC + PP) només en tenen un 39%, un 11,5% correspon a l'esmentada tercera via (CSQP, Unió), un 1% a la resta d'extraparlamentaris (a saber què votarien en un referèndum els del Partit Animalista Contra el Maltracte Animal...) i un 0,5% de vots en blanc. Per tant, tot i no tenir la majoria absoluta de vots, el SÍ guanya de forma abassegadora el NO. Nosaltres no sabem llegir els resultats d'altra manera, i pensem que no fer-ho així és no entendre el procés. Que de fet és el que els hi passa a un bon munt d'aquests líders espanyols que només venen a Catalunya per les eleccions.

Per als perdedors, la millor defensa és un bon atac. Parlar dels altres abans que d'ells mateixos. Només així s'entén que el que nou principal partit de l'oposició, Ciutadans, demani la dimissió de Mas i noves eleccions. De fet, a les valoracions dels resultats que han fet els partits, qui més qui menys tots han parlat més de Junts pel Sí més que no pas d'ells. El Rajoy dient que ni quatre de cada deu catalans avalen el procés, fent referència al 39,54% de vots de JxSí i oblidant-se expressament de la CUP. El socialista Sánchez –ell, que diu que és més de barra que no de pista, per no ballar amb l'Iceta– que en té molta de barra per dir que “clarament ha perdut l'independentisme”.

Un cas a banda és el que ha passat amb Unió. Una llàstima, pensant en Carrasco i Formiguera. El més assenyat, pensant en Duran i Lleida. De totes maneres, no donem per enterrat aquest partit. Si bé és cert que el seu resultat sembla positiu, perquè ha posat de relleu el fracàs de la seva posició dins la federació amb Convergència i el sobredimensionament de la seva representativitat, no hem d'oblidar que tenen, encara, molta força institucional, sobretot pel que fa a nivell municipal, on fruit de presentar-se encara sota les sigles de CiU, ostenten molts regidors als ajuntaments i diputats a les diputacions.

Pel que fa a la CUP, podríem estar d'acord en algun aspecte. El procés no s'ha de personalitzar al voltant de ningú en concret, però també cal admetre que no hem de deixar perdre cap actiu pel camí, i Mas ho és, agradi més o menys. Com ho són Junqueras, Romeva, Forcadell, Casals, Reyes, Llach, Bel, Forné, Baños, Usall... Perquè hauríem de deixar-ne cap de banda? També diuen que el nou president no pot estar associat ni a la corrupció ni a les retallades. Qui vinculi Mas amb corrupció és que té ganes de fer-ho, perquè no hi ha cap cas que l'involucri a ell personalment. I les retallades... No era per evitar-les que volíem fer un país nou? Mas les ha causades o les ha patides, les retallades? De vegades sobra demagògia, fins i tot entre els nostres.

Cal demanar a la CUP el capteniment que ha tingut en les grans ocasions. No que abandoni els seus principis, però sí que tingui present que l'espectacular increment de vots no el té només en base a la seva ideologia. L'ha tingut per la seva fermesa i coherència en molts moments, que ha fet que es guanyessin el respecte de molta gent que no combrega amb els seus ideals. Com ara quan es va mantenir ferma i va salvar el nou 9-N, al costat de Mas, mentre Esquerra i Iniciativa s'aixecaven de la taula de negociacions. Confiem, doncs, que malgrat declaracions com les de no voler fer Mas president o descartar la declaració unilateral d'independència, entenguin que l'única clau d'aquestes eleccions era la plebiscitària i que els hi correspon fer avançar el procés conjuntament amb Junts pel Sí. Fer una altra cosa, no posar-se d'acord, seria una estocada per al procés, però també a la seva pròpia credibilitat.

Capgirant Martí i Pol, tot és possible, però no tot està per fer. Perquè ja hem fet moltíssim. Això sí, segueix quedant molt per fer encara. Per tant pren vigència, més que mai, el lema de l'Assemblea: «27º 09' 2015” on tot comença». Aquest diumenge, tu ho has decidit.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



88 - Nova Tàrrega, 24 de setembre de 2015

Et mereixes la independència


Els sermons curts mouen el cor i els llargs mouen el cul. Aquest és el darrer article que publiquem abans de les decisives eleccions d'aquest diumenge. Per això aquesta vegada intentarem ser breus. Sobretot perquè poques coses podem dir que no haguem dit ja infinitat de vegades.

Aquesta darrera crida la fem directament al vostre cor. Hem repetit multitud d'arguments en tots els ordres: històrics, culturals, econòmics... Avui, però, volem apel·lar a allò més íntim dins vostre, que fins i tot va més enllà de la raó. Ens dirigim a allò que sentiu, als sentiments. No sentiu, realment, que aquest país serà millor si disposa de les eines que corresponen a un estat? No voleu que els vostres fills tinguin més i millors oportunitats en una Catalunya independent? No us fan ràbia els atacs, totes les mentides que escampen per fer por? Com insulten la nostra intel·ligència quan diuen que els bancs se n'aniran o que no hi haurà pensions?

Fem extensiva aquesta crida a persones properes a altres opcions. Per exemple als d'Unió, que de bona fe poden pensar que és més assenyat esperar un pacte, sense adonar-se que l'espera serà eterna. O als de Podemos i Iniciativa, que esperen a canviar primer Espanya per poder canviar Catalunya després, quan realment Espanya ni necessita ni vol canviar en la seva relació amb Catalunya. O també als que encara pensen que els socialistes catalans són una opció vàlida per modificar la constitució i fer un estat federal, quan la tossuda realitat demostra que la resta de socialistes espanyols ni en volen sentir parlar.

Per tant, només hi ha dues opcions vàlides aquest diumenge. En primer lloc la de Junts pel Sí, perquè és la candidatura majoritària, la més transversal i la que en primera instància va ajudar a construir l'ANC, on conflueixen la majoria de sensibilitats independentistes del país. Però també la de la CUP que, malgrat no haver-se afegit al projecte de llista única per deixar clar que tenen una destinació final diferent, volen compartir la part inicial de trajecte d'aquest procés que ens ha de dur a la creació de la República Catalana.

Aquest 27-S és clau: no falleu. Heu estat al costat de l'Assemblea en totes les ocasions que us ho hem demanat. Amb l'estelada d'espelmes més espectacular de la història, a l'Hort del Barceloní. A tots els Onze de Setembre dels darrers quatre anys. A la multitud de conferències que hem organitzat, omplint sempre l'Ateneu. Al 9-N de l'any passat. Ara és l'hora de culminar tot el que hem fet. Ara és l'hora en que tot comença de debò.

Tu, tots ens mereixem la independència. I tothom hi sortirà guanyant, fins i tot els que no en són partidaris. Però cal que ningú és quedi a casa. Aquest diumenge, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



87 - Nova Tàrrega, 17 de setembre de 2015

Catalunya: país nou. Participes?


Hem fet història amb la Via Lliure, però ja és passat, cal encarar el futur. Vam desplaçar 850 persones a la Meridiana en 13 autocars. Vam inscriure 100 persones més que hi van anar pel seu compte. I moltes més que també ho van fer però ja es van inscriure directament. L'èxit de participació, un cop més, ha estat espectacular. Però un cop fet el gest de força, cal fer l'acció definitiva, que no és altra que guanyar aquestes eleccions del 27-S.

Ens queden a tots –nosaltres i vosaltres– deu dies per treballar. Deu dies per acabar de fer tot el que puguem perquè cap dels nostres es quedi a casa. Hi ha molts arguments en positiu: millora de l'estat del benestar en base a la major disponibilitat dels recursos propis, augment de la competitivitat de les empreses que afavorirà la creació de treball, disponibilitat pressupostària millorar en sanitat i educació, per invertir en R+D o en les infraestructures que des d'aquí considerem prioritàries (eix ferroviari mediterrani, per exemple), major capacitat de control de les administracions públiques per assolir més transparència en la seva gestió... Però de l'altra part ens ho volen posar fàcil i també hi ha arguments en negatiu.

La junta electoral central, ubicada a Madrid, és part i jutge. No té cap mena de lògica que la cobertura que van fer TV3 i Catalunya Ràdio de la Via Lliure s'hagi de compensar als partits dependentistes, per la simple raó que no va ser cap mena d'acte electoral. Ja li agradaria, a qualsevol partit, tenir la capacitat de convocatòria que tenim des de l'ANC, juntament amb Òmnium. Però ja sabem que la JEC no és, ni de lluny, imparcial.

El tribunal constitucional també entra en campanya. No podia ser d'una altra manera. Volen marcar paquet i l'únic que aconsegueixen és inflar més encara el nostre... Suspèn la reforma de l'Agència Tributària Catalana, la futura Hisenda pròpia. Això encara pot entrar dins la seva lògica de bloquejar les iniciatives per crear estructures d'estat, tot i que per fer-ho es basi en un simple aspecte tècnic com és que la llei preveu que poden optar a formar part d'aquesta agència tributària els funcionaris amb destinació a Catalunya, i el govern espanyol vol que hi puguin optar des de qualsevol lloc. Però el TC també suspèn la taxa audiovisual a les operadores d'internet, amb l'únic objectiu de seguir asfixiant l'economia de la Generalitat. El que dèiem: són ganes de tocar-los.

Els sistemes de pensions i de cobertura d'atur no estan garantits dins d'Espanya. S'ha explicat molts cops, però cal tornar a fer-ho tant com calgui, ja que el dels pensionistes és un dels col·lectiu a qui es destinen els principals discursos de la por. Les pensions actuals (jubilació, invalidesa, atur...) es paguen amb les cotitzacions actuals del treballadors. Això vol dir que a partir del moment que tinguem la independència, recaptarem les cotitzacions i pagarem les pensions directament, sense problemes.

Fins i tot és raonable pensar que es podran millorar des de Catalunya. Perquè la proporció de treballadors per cada pensionista és una mica més alta a Catalunya, cosa que vol dir que hi pot haver més diners disponibles. Quan amb les cotitzacions actuals no es cobreixen totes les pensions, es tira d'un fons de reserva. Aquest fons a Espanya s'ha reduït a la meitat en aquests darrers anys tres anys. Amb les xifres a la mà, la part catalana d'aquest fons ben just s'hauria tocat comptant el que hi aporta i el que en treu Catalunya.

No és assenyat pensar en cap mena de referèndum d'independència legal. La gent que es presenta a sí mateixa com assenyada per voler fer la independència dins la legalitat espanyola, o són rucs (disculpeu la franquesa) o, el que és pitjor, es pensem que ho som els altres. Perquè el que està clar és que no hi ha ningú a l'altra banda amb qui pactar una consulta legal. Unió va perdre la seva oportunitat de fer fora un líder que els arrossegarà pel pedregar i, sobretot, han perdut l'oportunitat de fer honor a la seva pròpia història i a la dels seus fundadors.

Què pots fer tu per guanyar la independència? Explicar, ajudar i animar. Explicar a tothom que necessitem la independència per un futur millor, perquè només la independència té opcions reals d'aconseguir un canvi. Ajudar a exercir el seu dret a vot a tothom que ho necessiti. Animar a tots els teus contactes, amics, familiars, coneguts... a participar per assolir la llibertat, que ningú es quedi a casa.

L'èxit del moviment independentista és la seva transversalitat. No importa el color polític. No importa la terra d'origen, ni els cognoms, ni el compte corrent, ni cap altre valor. No importa d'on venim, sinó on anem. Per això aquestes són les eleccions més importants de la nostra vida. I els que representen aquest moviment en aquestes eleccions són els de Junts pel Sí, que aspirem a que aconsegueixin la majoria absoluta per a que no quedin dubtes sobre la voluntat majoritària del poble català, i els de la CUP, que aspirem a que atreguin la major quantitat de vot possible per tal que entre ambdues candidatures tinguin més del 50% dels vots, per esvair les temptacions de criticar la legitimitat del procés.

Vols participar en la creació de la nova República catalana? Tots hi hem de ser per fer de Catalunya un país nou, més just, més transparent, més democràtic. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



86 - Nova Tàrrega, 3 de setembre de 2015

Catalunya: nou estat. Comptem amb tu


Falten tres setmanes per fer el clic definitiu cap al nou estat. Les eleccions del 27-S són les que han de servir per comptar quanta gent hi ha a Catalunya que estigui a favor de la independència i fer un nou estat, i quanta gent hi està en contra. Per això diem que aquestes eleccions són plebiscitàries. Equivalen al referèndum que no ens han permès organitzar dins la legalitat vigent. I són les que donaran legitimitat, més endavant, per trencar amb aquesta legalitat i fer de Catalunya un nou estat. Recordeu que legitimitat i legalitat són dos conceptes que no sempre coincideixen. Hem recordat moltes vegades els casos de les dones o els negres, que legalment no podien votar temps enrere, per molt legítim que pogués semblar a ulls de qualsevol persona racional.

Com en tot plebiscit, només hi ha dues opcions: sí o no. Per tant cal tenir això molt clar a l'hora d'escollir el vot. En aquestes eleccions hi ha dues candidatures que s'han expressat nítidament a favor del sí: la de Junts pel Sí (amb Romeva, Forcadell, Casals, Mas, Junqueras...) i la de CUP–Crida Constituent (amb Baños al capdavant). Votar per qualsevol altra candidatura és votar pel no, per molta indefinició amb què es vulguin presentar alguns sobre aquest tema. La lectura que se'n farà, tant a dins com fora de Catalunya, serà la de sumar els vots de les dues formacions esmentades per un costat. I per l'altre sumaran els de tota la resta de formacions, incloent-hi els blancs i els nuls per il·lògic que sembli. Fins i tot, un cop hagin perdut, voldran sumar al bloc del no els abstencionistes. Però ja se sap que en unes eleccions el que s'absté, igual que el que vota en blanc, és que ja està d'acord amb el que surti.

Cal comptar amb tothom per fer la nova República de Catalunya. Un nou país del que en sortirà beneficiat tothom, tant els que hi estan a favor com els que de moment encara hi estan en contra. Salvant totes les distàncies amb la nostra situació, és simptomàtica la reacció següent: un any després que Montenegro s'independitzés de Sèrbia, van preguntar al cap del partit polític que havia liderat l'unionisme si encara pretenia retornar a l'estat matriu, i la resposta fou que de cap de les maneres, que en el nou estat s'hi vivia molt millor. Expliquem això perquè no tenim cap dubte que, més tard o més d'hora, tots els ciutadans de Catalunya valoraran positivament el fet d'haver creat un nou estat més proper, més eficient i, sobretot, molt menys corrupte.

El primer pas per aconseguir-ho és que el Sí guanyi les eleccions. I per això cal que tothom hi posi el coll. També tu. Cal que fem tota la feina possible per arribar a aquells sectors de gent més refractària a la independència. Que esvaïm les pors a aquelles persones a qui més fàcil resulta de fer-los-en, amb falses amenaces com ara que els pensionistes no podran cobrar la seva pensió o que els pagesos perdran les subvencions de la PAC. Per això cal fer feina en molts àmbits. En les converses amb la gent en el dia a dia, recordant la importància d'aquestes eleccions per al nostre benestar comú. Fent xarxa a través, mai més ben dit, de les xarxes socials per Internet, amb els mòbils... O organitzant actes de format una mica més gran per mirar d'arribar a més gent alhora, com mirem de fer nosaltres.

Hem preparat moltes accions per aquests propers quinze dies. És molta activitat, però tot el que no fem ara per acabar de convèncer els que encara no ho estan, no servirà de res fer-ho després. I aquest és el darrer article de precampanya, ja que la propera setmana no n'hi haurà perquè no sortirà Nova Tàrrega, o sigui, que ho hem de concentrar tot avui. En ordre cronològic que aniran succeint, tenim una conferència de Ramon Cotarelo per al dia 3 de setembre. El dissabte 5 la farem grossa amb l'Electrofesta per la Independència al càmping municipal. El dimecres 9 hi haurà la tradicional Marxa de Torxes. El divendres 11 anirem amb autocar cap a la Meridiana a iniciar la Via Lliure cap a la República Catalana. I per al dijous 17, ja en campanya i per relaxar-nos una mica, portarem un monòleg de Toni Albà. Segur, però, que organitzarem més coses abans del 27-S...

3 de setembre, conferència de Ramón Cotarelo. «El proceso de independencia visto desde Madrid» és el títol de la xerrada que impartirà al local social de l'Ateneu de Tàrrega, a partir de 2/4 de 9 del vespre. Poca gent haurà pogut llegir l'article abans que s'hagi fet la conferència, ja que serà el mateix dia que sortirà publicat, però val la pena recalcar-la donada la importància d'un ponent d'aquest nivell. Cotarelo és conegut per defensar, abans que res, la democràcia. No és que vulgui que Catalunya s'independitzi, però reconeix als catalans el dret a decidir el que ens plagui, i si volem crear un nou estat en tenim tota la legitimitat democràtica. L'acompanyarà el fins fa poc coordinador de Tàrrega per la Independència i actualment membre del Secretariat Nacional de l'ANC, Antoni Colomé.

5 de setembre, Electrofesta per la Independència. Aquest dissabte muntem una gran festa per apropar la independència al jovent. Amb la música electrònica com a fil conductor durant tota la jornada, hem organitzat un munt d'activitats a partir de la 1 del migdia i fins ben entrada la matinada, on tothom hi té cabuda. Hi haurà un dinar popular amb fideuà, beguda i gelat per 6 euros. A les 7 de la tarda volem crear una estelada HOLI, llençant enlaire pols de color groc, vermell i blau, amb la gent distribuïda de tal manera que el núvol que en surti creï l'efecte d'una estelada. Hi haurà audiovisuals durant tot el dia relacionats amb el tema. En Titot vindrà a presentar i signar el seu darrer llibre. També hi haurà una barbacoa nocturna, amb entrepans de llonganissa. Tallers i jocs multiculturals i de tota mena al llarg del dia. I moltes més coses. Estigueu a l'aguait del díptic que hem distribuït amb el programa.

9 de setembre, Marxa de Torxes per la Independència. El dimecres 9 organitzem, com en els darrers anys, la Marxa de Torxes per la Independència, que enguany arriba a la quarta edició a Tàrrega, conjuntament amb el Casal Popular el Rostoll. El recorregut, com l'any passat, començarà a 2/4 d'11 des de la plaça de les Nacions sense Estat i acabarà a la plaça del Carme, davant del monument als Països Catalans. Recordeu que una hora abans, a partir de 2/4 de 10, tothom que vulgui podrà sopar a la mateixa plaça, per 5 euros (entrepà, beguda i fruita). El preu de la torxa és de 3 euros, i el paquet de sopar i torxa surt per 7 euros. Podeu comprar tiquets de forma anticipada a Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris (Caprabo), a més de poder fer-ho al Casal.

11 de setembre, autocars cap a la Via Lliure. El divendres 11, Diada de Catalunya, al matí participarem dels actes commemoratius organitzats per l'Ajuntament de Tàrrega a la plaça de Rafel Casanova. I a migdia anirem amb autocar cap a la que ha de ser la manifestació definitiva, a la Meridiana, que ha d'escalfar els motors i els ànims de tothom de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. La sortida serà a partir de la una del migdia des del carrer Joan Tous, a l'altre costat del riu des d'on sortíem altres anys. Amb la Fira ja en marxa no podem fer-ho des de l'estació d'autobusos. Els cotxes es podran deixar a l'aparcament de l'esplanada al costat dels Mossos. De tornada baixarem al carrer Salvador Espriu, al costat del CAP.

17 de setembre, monòleg de Toni Albà. «Ser o no ser catalans, aquesta és la qüestió», és el tema del que parlarà. Tot fent broma, diu les coses ben clares, o sigui que val la pena anar a escoltar-lo. Potser hauria estat millor una altra data que no pas aquesta, enmig de la campanya, però l'artista només tenia disponible aquest dia (i també el diumenge de la Fira, però evidentment no podia pas ser), o sigui, que ho hem hagut d'agafar al vol, que s'acostuma a dir. De totes maneres, una mica de relax enmig de la tensió acumulada durant tots els dies de feina que durem al damunt, segur que s'agrairà força.

Per fer de Catalunya un nou estat comptem amb tu. Hi ha molta feina a fer, però entre tots ho aconseguirem. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



85 - Nova Tàrrega, 27 d'agost de 2015

Bota dependència


De vegades hi ha gent que se l'agafa amb paper de fumar. Vaja, que és molt primmirada. Són aquells que, per exemple, veuen en una estelada penjada al balcó de l'ajuntament un element de dissuasió massiva per anar-los a votar a ells, i per això insten els seus estaments governamentals per obligar a fer-les treure. És per això que cal anar amb compte i no transmetre segons quins missatges, per no caure en delicte electoral. Per exemple, durant la precampanya no es pot demanar, formalment, el vot. Per tant cap partit pot dir "Vota Tal" o "Vota Pasqual". Però és que fins i tot un cop arribada la campanya, tampoc tothom té dret a demanar el vot. Només ho poden fer aquells partits, coalicions o agrupacions electorals que es presentin a les eleccions en qüestió.

Nosaltres som bons minyons i obedients, com la mainada. Per tant, respectuosos amb la llei com sempre hem estat (fins que deixarem de ser-ho, tot sigui dit de passada), no pensem pas demanar a ningú que voti un partit o un altre, ni ara ni en campanya. I ara! Ni tan sols farem una crida genèrica a votar independència. No. No ho farem perquè algú ho podria considerar il·legal. El que farem, ras i curt, és demanar a tothom que boti dependència. Que la boti, que la faci anar ben lluny i se la tregui de sobre. No hi ha més opcions. Caixa o faixa. Cal que ens espolsem els partits que volen seguir amb això que en diuen l'statu quo. És a dir, que volen seguir com fins ara.

Botar: saltar (una cosa), passar-li pel damunt fent un bot. Incloem aquí la definició del verb botar, tal com surt a diccionari.cat. Ho fem per si a algun d'aquests personatges que volten pel nostre país se li creua un cable i ens vol denunciar. Que sàpiga que no és que no sapiguem escriure i hàgim fet una falta d'ortografia. No, no. Que el que estem demanant a la gent és el seu bot. Que els botin a ells justament, que botin la dependència. Tampoc ens voldríem passar, per això, tractant-los d'incultes, i no els hi explicarem què és la dependència. Si Bécquer deia allò de “poesia... ets tu”, prou deuen saber que “dependència... són ells”: ciutadans populars socialment compromesos amb que a Catalunya sí que es pot deixar tot igual. Per cert: si algú té curiositat, que cerqui també el significat de mainada. Igual s'enduu una sorpresa. Un agraïment a Jaume Fernàndez, historiador.

Amb la independència, l'únic consol dels dependentistes serà la bóta. La del vi. O del licor que millor els pugui ajudar a ofegar les penes quan ens perdin com a colònia. I tot plegat com a conseqüència del rebot popular justament per aquest tracte colonial. Bé és cert que hi ha una base històrica per reclamar la recuperació de les llibertats nacionals que havíem tingut i que ens foren arrabassades per la força el 1714. Però avui aquest ja no és l'únic motiu de reclamació, i fins i tot potser ni és el més poderós. És per una qüestió de dignitat, veient el maltractament a que ens sotmeten en tots els camps que us pugueu imaginar: econòmic, educatiu, cultural, lingüístic, social, sanitari, polític, esportiu, nacional, artístic, associatiu, empresarial, simbòlic, administratiu...

Avui falta un mes just per al dia més transcendent de les nostres vides. De les nostres i de la de moltes altres generacions, tant de les passades com de les futures. Si més no en l'àmbit col·lectiu. El 9-N de l'any passat va ser molt important perquè va permetre mesurar la nostra força com no ho havíem fet abans. Va ajudar a ‘comptar-nos', per dir-ho així. I vàrem poder quantificar el que ja sabíem: som molts. Ara, però, falta el darrer pas: demostrar que som majoria. I per això cal que ajudem a que tothom surti al carrer. Començant per aquest Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona. I acabant el 27-S davant les urnes de tots i cadascun dels col·legis electorals del nostre país. L'objectiu global és clar: que la llista de Junts pel Sí aconsegueixi la majoria absoluta en escons, i que la llista de la CUP aconsegueixi el suport necessari per superar, entre ambdós, el 50% dels sufragis.

Tenim trenta dies per acabar de gastar les forces que ens queden. No podem arribar al dia de les eleccions gairebé esgotats. Hi hem d'arribar esgotats del tot, amb la reserva exhaurida fins a la darrera gota. Aquell dia ens juguem el ser o no ser de la nostra pàtria. Penseu en els que ens han precedit. Penseu en els que ens succeiran. I, sobre tot, penseu en vosaltres mateixos. Tot el que no fem aquests dies per botar-los, no servirà després. Seguirem tenint feina en acabat, clar que sí, perquè construir un país nou des de la ruïna econòmica, social i fins i tot moral en que ens han deixat serà molt laboriós. Però il·lusionant. Per primer cop des de fa tres segles tindrem només a les nostres mans la capacitat de dirigir pel nostre compte el rumb que com a país vulguem emprendre.

Ara és l'hora de donar-ho tot. La història no ens perdonarà si malbaratem l'ocasió. El teu bot és important. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



84 - l'Ondarí, setembre de 2015

Dimecres 9 de setembre: Quarta Marxa de Torxes per la independència a Tàrrega


Ens trobem a les portes d'un altre 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, data en què es commemora la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques l'any 1714. L'any passat va ser una diada i un any històrics pel simbolisme de la data, ja que es complien 300 anys de la pèrdua de les llibertats nacionals, i per la gran mobilització popular que fou la consulta del 9-N. Aquest any, la diada servirà per arrencar la campanya electoral de les eleccions del 27-S. Unes eleccions que seran plebiscitàries i constituents, on una victòria de les candidatures favorables del Sí suposarà, primer de tot, un trencament amb la legalitat espanyola, i posteriorment l'inici d'un procés constituent i de legitimació de la nova República Catalana.

Des de Tàrrega es vol contribuir a la commemoració de la diada i a la mobilització popular amb la celebració, el dimecres 9 de setembre, de la quarta edició de la Marxa de Torxes per la Independència, organitzada conjuntament pel Casal Popular el Rostoll i per Tàrrega per la Independència (secció local de l'Assemblea Nacional Catalana), i amb la participació dels Grallers de la Barra de l'Associació Guixanet.

Com en les edicions anteriors, començarem la vetllada a 2/4 de 10 a la plaça dels Comediants amb un sopar que inclourà entrepà, beure i una peça de fruita. Una hora més tard s'iniciarà la Marxa, que transcorrerà pels carrers del centre i culminarà amb la lectura del manifest al monument als Països Catalans del Pati. Amb aquest fet es pretén remarcar que si bé el procés actual afecta el Principat de Catalunya, no es pot oblidar que la nació són els Països Catalans, que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

El preu del conjunt de sopar més torxa és de 7 euros; qui vulgui venir només a la Marxa pot comprar la torxa per 3 euros i per qui no vulgui torxa podrà comprar el sopar a 5 euros. Els tiquets es podran adquirir anticipadament al Casal Popular el Rostoll els divendres i dissabtes de 8 del vespre a 12 de la nit i a diferents comerços de la ciutat (Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris) o el mateix dia a la plaça dels Comediants.

Per acabar, us invitem i us esperem a tots a aquests actes per teixir una Tàrrega i una comarca vives i conscients de la seva cultura, llengua i nació. Així mateix, us animem a participar activament a tots els actes que se celebraran arreu de Ponent i del país durant la propera Diada, a totes les manifestacions i, per descomptat, a omplir la Meridiana durant la Via Lliure a la República Catalana. Finalment, també us animem a penjar l'estelada als vostres balcons si no hi és.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
Casal Popular el Rostoll



83 - Nova Tàrrega, 20 d'agost de 2015

Via Lliure a la República Catalana


Tenim al davant poc més d'un mes per a la data decisiva: el 27-S. Una data que significarà el punt de partida real cap a la nova República Catalana. Aquestes simples eleccions autonòmiques, com no es cansen de repetir els nostres adversaris, les convertirem en el referèndum que no hem pogut fer de cap altra manera. Diuen que no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir. De fet, però, el problema és per qui no vol escoltar. Qui avisa no és traïdor, i ja fa temps que el poble català avisa. Si no és pactat, serà sense pactar. El nou Parlament que sorgirà d'aquestes eleccions és el que ha d'acabar d'enllestir les estructures d'estat que falten i proclamar la declaració unilateral d'independència. Previ, això sí, l'enèsim intent de negociació, preceptiu per tal que s'entengui internacionalment que aquesta ha estat la única via possible per acomplir amb la voluntat majoritària del poble català.

Abans, però, tenim una fita també molt important: l'11-S. Aquest Onze de Setembre hem de tornar a omplir Barcelona, la Meridiana enguany. I ho hem de fer, com cada any, amb una manifestació cívica, popular i multitudinària on participi tothom, gent de tots els colors polítics amb un denominador comú: el dret a decidir. Que en el fons significa dret a l'autodeterminació. Gent que volem canviar l'actual model d'organització política per disposar d'un estat propi que tingui major cura dels nostres interessos col·lectius i socials. L'èxit d'aquesta manifestació acabarà de donar l'impuls necessari per a que les candidatures independentistes assoleixin la victòria el 27-S. Primer omplim la Meridiana i després omplim el Parlament dels nostres diputats.

Cal que ens mobilitzem tots cap a Barcelona aquesta Diada. Per això és important que tothom que pugui es desplaci cap a la Meridiana aquell dia, bé sigui amb mitjans propis, o preferiblement amb autocars per tal de facilitar tant com es pugui la mobilitat. Recordeu que organitzem, com els darrers anys, autocars per poder-s'hi desplaçar fàcilment. Els punts de venda són: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, ERC Tàrrega, Forn Balcells, Forn Castellets (C. Sant Pere Claver), Forn Dit i Fet, Forn Gabernet, Forn Vilardosa, Llibreria Estel, Pastisseria El Pati i Viatges Gris. A banda de la parada que tenim cada dilluns al mercat, on també podreu comprar la samarreta oficial de l'ANC que ajuda a finançar l'organització d'un esdeveniment tant complex com és aquest. No espereu a darrera hora!

Sovint s'esgrimeix el discurs de la por per part dels dependentistes. La por a no cobrar les pensions, per exemple, ni altres ajudes socials. Quan la realitat és just la inversa. L'estat espanyol no pot garantir el pagament de les pensions més enllà del 2017. Només amb la independència és poden garantir les pensions catalanes. L'estat espanyol ha utilitzat el 87% dels fons destinats a pagar pensions per comprar deute de l'estat, deute propi, posant en greu perill el seu pagament en un futur proper. La independència en garanteix el seu pagament, i fins i tot podria millorar-ne l'import fins a un 10% ja que Catalunya, amb el 16% de la població, aporta aproximadament el 29% del Fons de Reserva de les pensions.

El nostre discurs és el de la il·lusió, el del progrés en front del retrocés. Cal destacar el tracte injust que reben tots els habitants de Catalunya. Tots! Tant els que estan a favor de la independència com els que hi estan en contra. Un tracte insolidari que ens porta a que, en termes de renda per càpita disponible després de pagar imposts, els catalans disposem de menys diners que els ciutadans d'algunes comunitats que reben ajudes a partir de la nostra contribució a l'erari públic. El principi d'ordinalitat aplicat a Alemanya o al Canadà fa que un land no pugui baixar posicions al rànquing després de fer la seva aportació solidària a l'estat al que pertany. A Espanya, Catalunya passa del 3 a l'11. Dins Espanya retrocedim, pel nostre compte podrem progressar.

També volem apropar el discurs de la independència als més joves. Per això estem preparant una festa, per al dissabte 5 de setembre, on el fil conductor serà la música electrònica, però on a més hi haurà paral·lelament tota una colla d'altres activitats, destinades a tot tipus de públic. Començant per una fideuà popular a migdia, activitats infantils amb tallers multiculturals i amb inflables, sessió continua d'audiovisuals relacionats amb el procés –amb especial incidència en les activitats fetes a Tàrrega els darrers anys, com ara l'estelada d'espelmes o les marxes de torxes–, presentació del darrer llibre de Titot, de Brams, amb la seva presència per signar-los, parades de marxandatge independentista, barbacoa nocturna... I també, durant la tarda, un «holi colors», activitat basada en una tradició hindú que consisteix en una batalla de colors on els participants es llencen pols de colors i aigua fins a quedar acolorits de cap a peus.

Catalunya: progrés o retrocés? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



82 - Nova Tàrrega, 30 de juliol de 2015

11-S, autocars cap a la Meridiana: Via Lliure


Via Lliure a la República Catalana. Aquest és el nom de la manifestació d'aquest Onze de Setembre que convertirà l'avinguda Meridiana en el carrer Major de la República Catalana. La Via es divideix en 135 trams, tants com escons té el Parlament. Ocupa pràcticament tota l'avinguda Meridiana, des del Parc de la Ciutadella, on s'ubica el Parlament, fins al Parc de Can Dragó. Són uns 5,2 quilòmetres, la meitat de la distància ocupada l'any passat entre Diagonal i Gran Via. Però aleshores només ocupàvem la part central de la calçada, i aquest cop la intenció és omplir tot l'ample de carrer, o sigui que cal que s'hi apunti tanta o més gent que el darrer any.

L'11-S generarem una onada d'il·lusió imparable per guanyar. La mobilització començarà a les 17.14 amb una multitud amb samarretes de color blanc. Els 135 trams es reparteixen en 10 blocs que representen els deu eixos en que volem que es basi la nova República: regeneració democràtica, equilibri territorial, solidaritat, igualtat, obertura al món, diversitat, cultura i educació, sostenibilitat, innovació i justícia social. Cada eix ve representat per un color, de manera que tots els participants tindran un punter del color de l'eix al qual pertanyen, mentre que un altre de gegant recorrerà la Meridiana per un carril central enmig de la multitud.

Ja podeu comprar tiquets per anar-hi amb autocar des de Tàrrega. A les comarques de ponent corresponen els trams del 58 al 63, que pertanyen a l'eix Diversitat, de color verd. Però encara no està fixat en quin, concretament, ens inscriurem nosaltres. Així que estigui decidit ja n'anirem informant. Tampoc no està fixat, de moment, ni l'hora ni el lloc exactes des d'on sortirem amb els autocars. Aquesta informació, com cada any, la comunicarem oportunament entre una i dues setmanes abans de la Diada. És probable, però, que enguany no puguem sortir des de l'estació d'autobusos, com hem fet tradicionalment, a causa de la Fira de Teatre, que estarà ja en ple funcionament aquell dia.

Com cada any, cal inscriure's per facilitar l'organització. No és que sigui obligatori, però sí molt necessari per tal de garantir que es cobreixen de forma completa i homogènia tots els trams de la Via. Si hi aneu pel vostre compte, podeu apuntar-vos a via.assemblea.cat/cat/inscripcions. Si compreu els tiquets d'autocar haureu d'omplir un formulari en paper amb informació equivalent a la que es demana per a les inscripcions online. En aquest cas no caldrà que us inscriviu a la web, ja que nosaltres ens encarregarem de fer-ho. I si algú vol anar-hi pel seu compte, però vol assegurar-se que anirà al mateix tram que els que marxem en autocar, pot omplir igualment el formulari en paper en qualsevol dels punts de venda.

El preu és de 12 € per plaça. Els col·laboradors en la venda de tiquets són, més o menys, els de cada any: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, ERC Tàrrega, Forn Balcells, Forn Castellets (C. Sant Pere Claver), Forn Dit i Fet, Forn Gabernet, Forn Vilardosa, Llibreria Estel, Pastisseria El Pati i Viatges Gris. I els dilluns també muntem una parada al mercat, on a banda de tiquets i estelades, posarem a la venda les samarretes blanques oficials de l'ANC, tant bon punt ens arribin. Per facilitar-vos l'ompliment del formulari, si voleu podeu descarregar-vos-el des de la nostra web http://www.assemblea.cat/tarrega, imprimir-lo, i dur-lo complimentat al punt de venda que preferiu.

«El 27-S s'escull entre l'amnèsia i fer neteja». Qui ha fet aquestes declaracions –el candidat de Podemos– té tota la raó del món, encara que segurament en un sentit diferent del que es proposava. Perquè certament és així. Podem oblidar-nos de l'incompliment sistemàtic de tots els partits d'àmbit espanyol, cada vegada que fan una promesa de millora per a Catalunya (i cal tenir sempre present que Podemos és un partit molt espanyol). O podem fer foc nou, neteja d'un estat que només fa que xuclar-nos la sang a través dels imposts, i la dignitat menystenint la nostra llengua, la nostra cultura i, en definitiva, la nostra voluntat de ser.

«Voten lo que voten, lo vamos a parar». Frase que destil·la democràcia en estat pur (és ironia, per si no es nota...), l'autor de la qual és ni més ni menys que el president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, on se suposa que rau la seu de la voluntat popular. El recurs de la por és trist i només s'usa quan ja no hi ha arguments per raonar. Però és l'únic que li queda a l'estat espanyol. Amenacen amb suspendre l'autonomia per l'article 155 de la sacrosanta Constitució Espanyola. Oblidant que l'article 7 del Tractat de la Unió Europea preveu la suspensió de drets dels seus estats membres quan tenen comportaments antidemocràtics vers els seus ciutadans. Això és el que va passar amb França, fa pocs anys, que va haver de rectificar l'expulsió massiva de gitanos romanesos a causa de les amenaces de suspensió de la UE.

«Doneu-me un marc legal i tindreu una Hisenda pròpia en dos mesos». L'autor d'aquesta frase és l'actual conseller d'economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell. De fet, dilluns es va presentar públicament el nou model d'administració tributària del govern per a Catalunya. Segons el president Mas tenim les persones, tenim les idees i ara només calen les condicions polítiques per dur-les a la pràctica. Sembla clar que mentre uns només destrueixen, ni que sigui ideològicament parlant, els altres anem construint, amb pas ferm, el nostre futur.

Canvi històric de posicionament d'Esquerra Republicana. Cal agrair la generositat d'ERC, que no havia tingut en altres ocasions. Si de vegades els havíem criticat, és just que ara reconeguem el canvi de posició en el discurs de Junqueras al darrer Consell Nacional del seu partit, i l'esforç per compartir una llista unitària amb CDC (no CiU!!) i societat civil. Una llista que, a ser possible, hauria d'aglutinar el màxim de suport electoral possible per obtenir una majoria absoluta per sí mateixa, per deixar clar de cara en fora, la voluntat ferma i meridiana del poble català de constituir-se en estat propi i independent de l'espanyol. Sense ànim de menystenir la llista de la CUP, que en aquest aspecte persegueix el mateix objectiu i que té, també, el suport de l'ANC.

Al final, Procés Constituent ha decidit no presentar-se. Ni amb uns ni amb altres, ni pel seu compte. Sàvia decisió, després de la deriva que havien pres en alguns moments el tàndem Forcades-Oliveres. Ara cal confiar que totes les persones simpatitzants d'aquest moviment vegin clar que l'alternativa al govern actual no és un govern d'un altre color, sinó directament un sistema nou, que és el que aconseguirem proclamant la nova República Catalana. Si per aconseguir-ho voten una o altra llista de les dues, és el de menys. L'important és que, sigui quina sigui l'opció escollida, no es quedi a casa sense votar ni un sol dels seus partidaris.

L'11-S omplim la Meridiana i el 27-S omplim el Parlament dels nostres diputats. Són molts anys fent història cada 11-S. Pocs, però, si ho mirem des de la perspectiva dels 300 anys que duem sotmesos. No ens podem rendir al cansament, no ens podem deixar anar ara que ho tenim a tocar. La victòria és nostra. La mereixem. La necessitem. I la tindrem si seguim batallant com fins ara.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



81 - Nova Tàrrega, 23 de juliol de 2015

Catalunya: nova societat. Tu decideixes


Catalunya ha de canviar, necessita canviar. L'estat espanyol ens tracta de forma insolidària i tots els habitants de Catalunya, on sigui que haguem nascut, quina sigui la llengua que parlem a casa nostra, hem de fer un sobre-esforç per compensar aquest tracte discriminatori. Els diversos governs espanyols, del color que siguin, han frenat sempre el progrés català i eviten deliberadament que disposem dels recursos necessaris per al nostre progrés i benestar. Fixeu- vos, si no, amb les següents dades. El pes de la població catalana dins l'estat espanyol és del 16%; el PIB que generem és el 19%; el comerç català representa el 26% del total espanyol. En canvi, la inversió pressupostada per a Catalunya per aquest 2015 representa només el 9,5% del pressupost total. I el que es pitjor: la inversió realment executada en el període 2001-2011 ha estat del 7,3%. El canvi és urgent.

Per això tenim llista unitària de societat civil, Convergència i Esquerra. Per fi. No és la millor opció de totes, perquè hauríem preferit una única llista independentista, on la CUP també s'hi hagués sumat. Però en realitat és la segona millor opció de totes les possibles, o sigui que no ens podem queixar. Que finalment s'hagi confirmat aquest acord facilita el pas cap a una nova societat que entre tots hem d'anar construint. En realitat, el simple fet d'haver aconseguit un acord que englobi la major part dels partits polítics que estan per la independència, sense pràcticament divisions, ja representa un salt endavant d'aquest societat tradicionalment caïnita.

I també tenim rival. Els que s'han ajuntat per formar Catalunya Sí Es Pot, que no són altres que Podemos, Iniciativa, Esquerra Unida... I, tot i que encara no ho han confirmat, hi acabaran fent cap també aquells que fa un parell d'anys van sortir al "mercat" polític sota el fals nom de Procés Constituent, la parella Forcades - Oliveres. Són indignes, hipòcrites i manipuladores declaracions com les que ha fet Dolors Camats, dient que la llista del Mas és més del mateix. Ho diuen aquells que representa que defensen el dret a decidir-ho tot, no només la independència, però que no volen trencar amb l'actual model de dependència dins l'estat espanyol. L'únic que fan, en realitat, és omplir-se la boca i res més. Son ells els que no volen que aquest país es transformi. L'única transformació que pretenen és la del govern: sortiu vosaltres que ens hi posarem nosaltres.

Que la CUP no formi part de la llista unitària pot ser positiu. Malgrat que el concepte d'unitat és realment el més potent de tots, també és cert que aquest partit pot atraure un cert sector de votants que poden veuen de mal ull votar Mas o Junqueras, per diferents motius. No creiem que aquestes eleccions hagin de servir per triar el nou model d'estat, perquè això ha de venir després. Ara només es tracta de fer convertir aquestes eleccions en el referèndum que no hem pogut fer de cap altra manera. Però aquelles persones que vegin indestriable la creació d'un nou estat amb que aquest sigui d'un determinat model social, poden escollir votar la CUP abans que fer-ho per partits dependentistes. De credibilitat no els en falta, amb l'exemple donat per David Fernàndez i Quim Arrufat durant aquesta legislatura.

Per fer una societat nova hauríem de parlar de com la volem fer. I, malauradament, hem perdut massa temps parlant de llistes més que no pas de com hem de fer aquest nou país. Alguns pensen que amb tres mesos és suficient per fer la declaració d'independència. El tema, però, és que durant aquests darrers anys hem tingut a la Generalitat un Consell Assessor per a la Transició Nacional, encapçalat per Carles Viver i Pi-Sunyer, que ha elaborat un munt de documentació sobre com calia fer tot aquest procés de transició cap a la nova República Catalana. I que han fixat un termini màxim de divuit mesos per culminar tot aquest procés. Això, és clar, sempre que la separació sigui amistosa. Que no ho hem de descartar, quan s'adonin que no hi ha marxa enrere. Seria el millor per tothom.

El Llibre Blanc de la Transició Nacional contempla com fer la independència. Des de la manera de crear el nou estat, tant en un escenari de col·laboració com de no col·laboració, a la declaració d'independència, aprovació de la Constitució, el règim legislatiu transitori, la distribució d'actius i passius, l'organització del nou estat, la seguretat social, l'administració tributària, el banc central propi, el poder judicial, l'abastament d'energia i aigua, les comunicacions, les relacions internacionals... I moltes més coses. No tot està absolutament definit, però sí que hi ha molta més feina feta de la que de vegades la població té la percepció que s'ha fet. Tothom pot cercar a internet informació sobre aquest Llibre Blanc. N'hi ha una síntesi de 140 pàgines.

Catalunya, una nova societat, un país nou. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



80 - Nova Tàrrega, 16 de juliol de 2015

Futur o passat. Tu decideixes


Aquest article està escrit la nit del dilluns 13 de juliol. Aquesta és una dada important per entendre que, en un moment tant intens i canviant, políticament, com el que estem vivint, algunes de les coses que es puguin comentar aquí poden haver quedat ja obsoletes quan surtin publicades a Nova Tàrrega.

La principal novetat, avui, és la cimera per la llista unitària. Per parlar-ne s'han reunit, al Palau de la Generalitat, representants dels partits sobiranistes (CDC, ERC, CUP, però també Moviment d'Esquerres –els exPSC sobiranistes– i Demòcrates de Catalunya – escindits aquest cap de setmana d'Unió i hereus del veritable esperit dels fundadors d'aquest partit–), així com de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència. De moment hi ha un principi d'acord, tot i que en el moment d'escriure aquestes línies no n'han transcendit els detalls.

La divisió partidista ens ha dut històricament a la derrota. També en aquest sentit cal parlar de futur i de passat. Cal deixar en el passat la desunió i les tradicionals desavinences entre els catalans, i cal encarar el futur tots units. I tots vol dir tots: polítics i no polítics. Amb una llista unitària on la societat civil faci de quall entre tots els seus integrants, però on també hi siguin presents els partits polítics, òbviament, perquè aquesta és la millor forma de transmetre al món sencer la imatge d'un poble unit per un mateix objectiu: la constitució d'un nou estat per a Catalunya.

I no oblidem que aquest "partit" es juga tant a dins com fora de casa. En primer lloc cal que guanyem les eleccions del 27-S, cosa que no tenim del tot assegurada, encara. Però també cal que aquesta voluntat sigui interpretada nítidament, sense donar peu a interpretacions, arreu del món. Per tenir el suport, o si més no el respecte inicial, dels altres de països, especialment els europeus, a la nostra decisió, cal que no hi hagi ombra de dubte sobre què s'ha votat en aquestes eleccions. Cal que ningú pugui dir que s'ha votat en cap altra clau que no sigui la plebiscitària. I per aconseguir-ho amb la màxima garantia d'èxit és imprescindible la imatge d'unitat entre tots els que perseguim el mateix objectiu. Així ho veiem des de Tàrrega per la Independència.

Amb la independència ens espera un futur millor. Un futur sense la llosa actual del dèficit fiscal i amb capacitat legislativa per fixar les nostres pròpies polítiques laborals i d'infraestructures, per exemple, que ens permetran reduir l'atur. Per posar un exemple: Daimler-Benz volia exportar cap a l'Orient Mitjà 200.000 vehicles anuals a través del port de Tarragona, però els llocs de feina que això hauria permès crear s'han perdut perquè l'Estat no ha fet la inversió promesa en via d'ample europeu per connectar amb Europa i l'empresa va descartar el passat abril l'opció tarragonina en benefici de dos ports d'Itàlia i Eslovènia.

Només marxant podrem deixar enrere un passat d'imposicions. La República Catalana tindrà més recursos i, sobretot, la capacitat de fer lleis i inversions que afavoreixin la població i l'economia de Catalunya. I no hem de tenir por al tant pregonat boicot de l'estat espanyol. Deixant de banda algun estirabot, que sempre és possible, les relacions entre els dos estats només poden conduir al benefici mutu. No té sentit plantejar un possible aïllament econòmic de la nova República perquè Catalunya és la principal via de sortida de mercaderies d'Espanya cap a Europa, així com el seu principal mercat. I al Regne espanyol no li convé que hi hagi aranzels. Irun queda massa lluny de les principals rutes i el corredor central defensat per Madrid no connecta amb cap autopista ni ferrocarril francès, a banda d'haver estat desestimat per la UE.

El futur immediat passa pels propers 11 i 27 de setembre. La Diada servirà per arrencar la campanya electoral i des de l'ANC organitzem –conjuntament amb Òmnium, com l'any passat– la que ha de ser la mobilització definitiva. L'Onze hem d'omplir la Meridiana de Barcelona com a demostració de força del que farem quinze dies després, amb les eleccions: omplir les urnes de vots per omplir el Parlament de diputats que proclamin la independència. On tot comença.

Ja estan disponibles els tiquets d'autocar per a l'11-S. Aquest passat cap de setmana ja vam començar a distribuir els primers tiquets i durant la resta d'aquesta setmana en completarem el repartiment. Els punts col·laboradors en la venda de tiquets confirmats són: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, Llibreria Estel i Viatges Gris. També han participat en anys anteriors diversos forns de pa (Balcells, Castellets, Dit i Fet, Gabernet, Vilardosa), però tot i que encara no en tenim la confirmació, cal esperar que la majoria, si no tots, seguiran col·laborant amb nosaltres.

Per acabar, dues notícies de darrera hora d'aquest dilluns. Espanya és el primer país de la Unió Europea en ser sancionat per la pròpia UE per presentar-li uns comptes falsejats. Una Espanya fatxenda, que els darrers mesos presumia de tenir lligada la presidència de l'Eurogrup per a De Guindos i que, en la votació d'avui mateix, ha perdut davant l'actual president holandès. Volem que el nostre futur estigui lligat a un país d'aquesta mena? O volem que això formi part del passat?

Un futur ple de possibilitats o un passat ple d'incerteses? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



79 - Nova Tàrrega, 9 de juliol de 2015

Qualitat de vida o empobriment. Tu decideixes


En un estat nou viurem millor. Les magnituds esmentades al títol de l'article no es mesuren només en termes econòmics. Per exemple, un dels sectors on més s'ha retallat, fins i tot més que en sanitat, és el de la cultura. Hom podria pensar que això és així perquè no es tracta d'una necessitat bàsica per a la supervivència humana. Potser no a nivell individual, però sí a nivell col·lectiu. Un poble sense cultura és un poble sense identitat, sense capacitat de pensar per sí mateix i, per tant, un poble sense futur. Vet aquí perquè la cultura mai ha estat una prioritat per als governants espanyols, ni amb la crisi ni abans.

Un poble solidari té més qualitat de vida. Un poble tancat en si mateix, s'empobreix moralment. Un cop més, aquesta solidaritat no té res a veure amb els diners. Posem un altre exemple, el de la inclusió. Catalunya és socialment solidària, integradora. Nascudes o no a Catalunya, l'origen geogràfic de les persones mai ha estat motiu d'exclusió. Al capdavall, ningú tria on néixer, però qui més qui menys sí que tria on i com vol viure. Per tant, qui viu a Catalunya és català si així ho vol.

Reyes i Rufián, de Súmate, volen la independència per evitar la misèria. Així ho van explicar a la conferència que van fer dilluns passat a la plaça dels Comediants. Perquè l'empobriment cultural, educatiu, moral i també econòmic al que ens condueix l'actual estat espanyol només pot acabar en desastre. Per això volen un país nou. Per tenir l'oportunitat de fer la veritable revolució que necessita aquest país. Perquè, no ho dubteu, això que estem fent és una revolució. A algú se li acut res de més transgressor que 'plantar' l'estat actual per endegar-ne un de nou?

N'hi ha que diuen que són revolucionaris, i no ho són! Iglesias, Colau, Forcades, Herrera... s'han omplert la boca, aquests dies, del triomf de la democràcia a Grècia, on la gent ha pogut decidir en referèndum si acceptava o no sotmetre's a la troica. I els mateixos, diguem-ho clar, callen dissimuladament respecte el referèndum català. Perquè el que farem el 27-S són unes eleccions plebiscitàries equivalents al referèndum que aquests i altres grans defensors de les llibertats gregues ens neguen als catalans. Aquests no són revolucionaris! Són una versió actualitzada del que va ser Felipe González fa trenta anys: el canvi. Un canvi que, al final, només serà més del mateix per a Catalunya.

Ara cal recuperar la iniciativa política liderada per la societat civil. Els "revolucionaris" van saber,en bona mesura, aglutinar la il·lusió per la regeneració democràtica durant les passades eleccions municipals. Però cal que els partits sobiranistes tornin a la unitat d'acció que va propiciar l'alegria col·lectiva que ens va acompanyar fins el 9-N. Això passa per la construcció d'una candidatura unitària per a les eleccions del 27-S. La consulta interna dins l'ANC així ho ha reflectit, amb un 96% dels vots a favor d'una única llista independentista a les plebiscitàries.

Cal prendre una decisió en ferm, i de pressa. Cal que tothom recuperi la il·lusió. I tot i que des de l'ANC no l'hem perduda, cal reconèixer que hi ha hagut moments de més trempera que no pas els actuals. De totes maneres no es pot viure en una trempera contínua, perquè el cos social no pot viure en una situació de tensió permanent.

La llista unitària és la que ens tornarà a engrescar a tots. Preferiblement amb gent procedent de tots els àmbits, inclosos els partits polítics, ja que seria la millor manera de visualitzar que aquesta unitat al voltant de la candidatura unitària és real i efectiva. De totes maneres, si cal sacrificar la presència de polítics a la llista unitària per aconseguir que sigui la única llista independentista, doncs que així sigui. Hi ha prou gent de significada trajectòria que, sense formar part de cap partit, representen tot el ventall de sensibilitats polítiques del nostre país.

Les enquestes, amb la seva poca fiabilitat, marquen tendències. D'una banda el CEO deia que baixava el suport a la independència i creixia el suport al No, en aquests darrers mesos en que els partits no es posaven d'acord. De l'altra, l'enquesta de l'Ara presentava uns resultats espectaculars per a una llista unitària, amb 75 diputats i majoria absoluta al Parlament, i gairebé el 50% dels vots. Segurament les dues tenen part de raó. Això només vol dir una cosa: tenim dos mesos i mig per endavant per lluitar per aconseguir fins al darrer vot.

Un puntal de la il·lusió col·lectiva de cada any és l'Onze de Setembre. Aquest cap de setmana començarem a posar a la venda els tiquets d'autocar per anar a Barcelona aquell dia. Enguany hem d'omplir la Meridiana. I, quinze dies després, el 27-S, hem d'omplir el Parlament de Catalunya amb els nostres diputats. Els que han de conduir el procés de transició nacional cap a la nova República Catalana. Hem de guanyar perquè ens hi juguem molt. Ara tenim l'oportunitat d'assolir el nostre objectiu, recuperar la nostra llibertat com a país. De fer un país nou.

Qualitat de vida en tots els sentits o empobriment general? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



78 - Nova Tàrrega, 2 de juliol de 2015

Protagonistes o secundaris. Tu decideixes


«Soy español y quiero la independencia de Cataluña». Aquest proper dilluns 6 de juliol, a dos quarts de nou del vespre, farem a la Plaça dels Comediants una conferencia amb aquest títol. O a la biblioteca, en cas de mal temps. Va especialment dirigida a persones que tenen el castellà com a llengua principal i serà impartida per dos membres destacats de Súmate: Eduardo Reyes, president, i Gabriel Rufián, que també és membre del secretariat nacional de l'ANC. Com diuen a la seva web "no importa l'origen, sinó el destí". Tots plegats hem de ser protagonistes del camí que de manera conjunta emprendrem dins la nova República catalana.

Amb la independència guanyarem protagonisme a molts nivells. A nivell polític internacional, perquè passarem a tenir veu pròpia. No molta, d'entrada, lògicament. Però n'anirem guanyant, cosa que ara mateix és impossible. O a nivell econòmic, perquè podrem gestionar els nostres propis recursos tributaris i prendre les nostres pròpies decisions sobre on és més necessari invertir, tant en la vessant social com en tots els aspectes. Com ara infraestructures. En la seva conferència de dies enrere, Germà Bel explicà com el fabricant de Mercedes havia descartat el port de Tarragona per enviar els seus vehicles a Àsia perquè no els hi pot fer arribar amb ample de via europeu.

També a nivell individual cadascú de nosaltres guanyarem protagonisme. Perquè tindrem més a prop els polítics que prenen les decisions que ens afecten. I perquè podrem participar en el procés de construcció del nou país. Amb una democràcia més participativa i directa. I amb unes lleis que haurem de vigilar que potser no siguin moltes, però que les que hi hagi les compleixi tothom.

Sense independència, cada cop serem més secundaris. Ningú ens escoltarà a fora, perquè evidentment la veu en els organismes internacionals la tenen els estats. Però és que fins i tot dins d'aquesta Espanya uniformitzant, que com més va més perd la vergonya en el seu afany colonial, tampoc tenim opció a disposar del més mínim protagonisme. Només els hi servim per callar i creure. O, si ho preferiu, per pagar i callar, que ve a ser el mateix.

Certament, però, el protagonisme ara és de l'Assemblea. Arran de la proposta del president Mas demanant a les entitats que lideressin el 27-S, hi ha qui diu que això és una mala jugada que posa en risc la cohesió interna aquestes entitats. Tot depèn de com es vulgui mirar i, la veritat, hi ha mirades força esbiaixades. De forma interessada, val a dir, per part dels que no han volgut mai una candidatura unitària. Perquè no és el mateix presentar la proposta com una forma de donar suport, des de les entitats, a la llista de Convergència, que veure-ho com el que és literalment: un pas enrere per a que les entitats passin al davant d'una candidatura transversal.

Cal donar suport incondicional a la iniciativa de Mas. No al seu partit, que és una cosa diferent. Al president. Cal reconèixer en ell una determinació i una empenta desconegudes en el seu partit fins fa pocs anys. Algú podrà dir que és oportunista. I això canvia res de substancial? Ben cert que no, perquè al capdavall bé està el que bé acaba. O no són oportunistes també els que no volen anar en una llista unitària per mirar de ser ells els 'vencedors' de les eleccions? Nosaltres no sabem veure diferències objectives entre els que van darrere del Mas i els que van darrere del Junqueras. Aquest últim no para de dir que després de les eleccions caldrà fer un govern amb totes les forces independentistes. Aleshores, perquè no presentar-s'hi plegats? Quines garanties hi ha que es posaran d'acord després si no se n'han pogut posar abans?
L'ANC és, per definició, transversal i apartidista. Això vol dir que no pot prioritzar el suport a un partit vers els altres. També en els estatuts està recollit que no es pot transformar en partit per sí mateix. Però el que sí que pot fer és treballar –conjuntament amb Òmnium– per crear una llista on hi hagin persones de reconeguda trajectòria, algunes procedents de les entitats, altres vinculades a partits. I els partits que hi vulguin ser, bé. I els que no hi vulguin ser, doncs hauran de ser responsables de la seva decisió i explicar-la molt bé per fer-la entendre, perquè a nosaltres ens costa.

Hi ha un concepte que caldria que tots tinguéssim ben clar: la unió fa la força. Ho van tenir claríssim els d'ICV amb Barcelona en Comú, amb la Colau al capdavant. I ho segueixen tenint clar ara: pràcticament està feta la candidatura conjunta entre Podemos, ICV i Procés Constituent. I cal que tothom tingui ben clar que aquesta és la candidatura contra l'independentisme que més mal pot fer: Més encara que C's, PSC-PSOE, UDC (sector Duran) o PP, perquè pot 'entabanar' més d'un independentista amb una Forcades que prioritza el populisme social com si fos possible millorar de debò aquesta societat sense aconseguir, prèviament, un nou estat amb recursos propis.

En moments excepcionals calen decisions excepcionals. Ara és l'hora. De res serveix una Assemblea cohesionada si el 27-S no assolim l'objectiu. És l'hora de jugar fort. De jugar-s'ho tot. És hora de recordar expressions com aquella de «que la prudència no ens faci traïdors». No és hora de dretes o esquerres. No és hora de partits. És hora de guanyar l'estat català.

Protagonistes en auge o secundaris en decadència? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



77 - Nova Tàrrega, 18 de juny de 2015

Il·lusió o Resignació. Tu decideixes


Hi ha res més il·lusionant que crear un nou país? Quan aconseguim proclamar la República Catalana, tindrem l'oportunitat de començar un país de zero, fer-lo de nou. Mentre no hi arribem, l'eix dreta-esquerra no sembla que pugui tenir gaire sentit, perquè l'únic que pot fer l'actual govern de la Generalitat és gestionar la misèria. El que cal és disposar dels recursos propis d'un estat per, en primer lloc, establir les polítiques fiscals que es considerin oportunes per veure si cal recaptar més o menys tributs i de quin tipus i, això sí, poder gestionar-los directament. I, en segon lloc, ja veurem com es gestiona el pressupost i com es prioritzen les polítiques socials, educatives, sanitàries...

No ens podem resignar a seguir com estem. La moral de tot el país fa aigües només de pensar que hem de seguir formant part d'un estat tant irrespectuós com és Espanya. Si ens resignem no només no podrem canviar res, sinó que anirem de mal en pitjor. I els canvis socials que propugnen els del "sí es pot", que no són independentistes, no es poden dur a terme dins d'un estat espanyol cada cop més recentralitzador. També sap greu comprovar la poca volada de mires de persones com Arcadi Oliveres, alter ego de Teresa Forcades, quan diu que es parla massa d'independència i que cal centrar-se més en les polítiques socials, com si fos possible fer-ne a Catalunya dins l'actual estat.

De vegades la política pot resultar poc engrescadora. O, més que la política, els polítics i els partits dels que formen part. Però vet aquí que els moviments de la darrera setmana han clarificat el panorama. Aquells que veien en Duran i Lleida una pedra a la sabata, ja se l'han tret del damunt. Es podrà posar en dubte, del president Mas, si ha estat més o menys encertat o oportú en algunes decisions, però el que no se li podrà retreure és que, des que el 2012 va posar la directa, arran del primer 11-S organitzat per l'ANC a Barcelona, no s'aparta ni un mil·límetre del camí cap a la destinació final, que no és altra que la d'assolir la independència, a desgrat del seu propi futur personal.

A dia d'avui la independència és el projecte central del país. Contra totes les dificultats i presagis, el 27-S es presenta com l'etapa final d'aquest camí de llibertat que el poble de Catalunya ha fet seu. És en aquesta situació que arriba també el moment inexcusable de la unitat d'acció, del missatge en comú, de compartir aquest projecte entre tots els qui d'una forma o altra el defensem. És l'hora de sentir-nos tots ben a prop, malgrat tots els “però” que calguin. ERC va rebutjar la proposta de llista unitària, convençuda que així s'eixamplava la presència de l'independentisme. Potser no tots compartim aquest plantejament, però si ha de ser així, desitgem que aquest criteri sigui l'encertat.

El president Mas ha de culminar la seva feina i capgirar la història. Envoltat de veus diverses però compromeses, honestes i intel·ligents, dignes de representar els anhels d'un poble que malda per recuperar la seva idea. Ara, per tant, és moment d'ajudar i de fer només allò que toca fer, un cop més. D'ajudar que, el 27-S, guanyin els del sí-sí. Tant senzill, i alhora tant difícil, com que és el moment d'ajudar-nos els uns als altres.

ANC, ÒC i AMI han estat convidats a liderar una llista de cara al 27-S. L'oferta del president Mas pretén garantir la màxima transversalitat i reforçar el caràcter plebiscitari de les eleccions. La gent de l'Assemblea Nacional Catalana vol la independència de Catalunya per constituir un Estat de dret, democràtic i social, i volem fer-ho des de la transversalitat perquè la nostra prioritat és sumar el màxim de gent al projecte. No podem, des de Tàrrega per la Independència, parlar pel conjunt de l'ANC, però sí que veiem la seva proposta amb bons ulls.

En tot cas, des de l'ANC seguirem endavant amb el nostre projecte. Continuarem amb la campanya que ens ha de fer guanyadors a tots els independentistes el 27-S, que té com a eix vertebrador la concentració a la Meridiana de l'Onze de Setembre. Una mobilització carregada de contingut i més transversal que mai. Aquesta campanya es basarà en 10 eixos que l'ANC proposa per al nou país: regeneració democràtica, oberta al món, benestar i justícia social, innovació, sostenibilitat, equilibri territorial, solidaritat, igualtat, educació i cultura i diversitat. Ben aviat, a principis de juliol, començarem a posar tiquets d'autocar a la venda per poder-nos-hi desplaçar des de Tàrrega.

Una mostra més de transversalitat és la conferència que farem amb SÚMATE. Amb ella pretenem arribar a les persones castellanoparlants interessades en saber quins beneficis els hi pot comportar la independència de Catalunya. Serà el primer dilluns de juliol, dia 6, i hi intervindran el president de l'entitat, Eduardo Reyes, i un dels seus membres més destacats, Gabriel Rufián, que també ha estat elegit recentment per formar part del Secretariat Nacional de l'ANC. Per cert, que volem agrair especialment el públic que va assistir aquesta passada setmana a la conferència de Germà Bel: veure l'Ateneu ple un dimecres a dos quarts de set de la tarda reconforta els organitzadors.

Il·lusió en un nou estat o resignació dins d'Espanya? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



76 - Nova Tàrrega, 11 de juny de 2015

Benestar o Retallades. Tu decideixes


Germà Bel farà una conferència a l'Ateneu dimecres vinent. El proper 17 de juny, a dos quarts de set de la tarda, el popular catedràtic d'economia especialitzat en infraestructures vindrà al teatre Ateneu de Tàrrega per dir-nos, clar i català, que «Quan un estat no pot canviar, cal canviar d'estat». Aquest és el títol de la conferència, on parlarà de les infraestructures del nostre país –entre elles la via fèrria que passa per casa nostra– i la flagrant i premeditada deixadesa en les inversions de l'estat a Catalunya. Aquesta xerrada ens permet introduir el tema d'avui, ja que les retallades en infraestructures, com en tants altres camps, han minvat molt la nostra capacitat de generar progrés i benestar.
Amb estat propi no caldrien tantes retallades i augmentaria el benestar. En què basem aquesta contundent afirmació? En el dèficit fiscal, que és la diferència entre els imposts generats en un territori i els diners destinats posteriorment pel conjunt de les administracions en aquell territori, ja sigui en inversions o serveis. A Catalunya aquest dèficit ha representat, els darrers 30 anys, entre un 8% i un 10% del nostre producte interior brut. El PIB català l'any passat va ser d'uns 209.000 milions d'euros. Per tant, no ens equivocarem gaire afirmant que el dèficit del 2014 va oscil·lar entre els 16 i els 21 mil milions d'euros. Entre 2,7 i 3,5 bilions, amb B de burro, de pessetes, que dit així pot ser fa més mal, encara.

Ser una autonomia surt 5 vegades més car que ser independents. Hem de ser ben conscients de l'estalvi econòmic que significarà ser independents. A Catalunya, ser una autonomia li suposa cada any 16.000 milions d'euros, pel capbaix, que paguem i no tornen. El cost de ser un estat independent serà de 3.000 M d'€, és a dir: cinc vegades menys. La República Catalana, a més de permetre'ns tenir capacitat de decisió i veu pròpia al món, serà econòmicament solvent per poder millorar la vida dels ciutadans.

La independència de Catalunya també beneficiarà Espanya. Hem de desterrar la idea que la nostra independència pot ocasionar perjudicis als espanyols. L'establiment de la República catalana serà el detonant que farà canviar Espanya de model i estratègia de política econòmica, per fer-la més productiva i eficient. Nosaltres podrem crear un nou estat més eficaç i proper a la ciutadania, però també Espanya tindrà l'oportunitat de fer el mateix. Haurà de disminuir el pes relatiu de les seves administracions públiques i infraestructures sumptuàries, com ara l'AVE, en favor de l'economia productiva.

El dèficit fiscal equival a vora dos terços del pressupost de la Generalitat. És a dir que, enguany, enlloc de destinar una mitjana de 3.356€ per persona, en podria haver destinat 5.488€. O bé, vist des d'una altra perspectiva, cada dia –cada dia!– disposaria de 45 milions d'euros addicionals. Que podria destinar a millorar o crear nous hospitals o escoles. A pagar puntualment els proveïdors, incloses les farmàcies o les residències que tant malament ho estant passant ara. A augmentar les pensions. A reduir, ni que sigui una mica, els imposts. A començar a construir l'eix ferroviari mediterrani. A tantes coses...

El teixit empresarial català és fort i està preparat per fer el pas. Aquesta setmana els empresaris del Centre Català de Negocis han anunciat que no tenen cap mena de por i recolzen el procés d'independència. En l'anterior article parlàvem de la importància de les multinacionals instal·lades a Catalunya i de la pressió que podien exercir sobre els seus governs, quan calgui, per evitar una sortida de la Unió Europea. Però cal destacar que no totes aquestes multinacionals, ni de bon tros, són estrangeres. Sí que tenim Seat o Nissan, radicades aquí però que són dirigides des d'Alemanya o Japó. Però també tenim Gas Natural, que és catalana i exporta més que les dues anteriors juntes. I moltes altres empreses capdavanteres en exportació: Abertis, Roca, Mango, Puig, Grífols... Totes exporten per valor de més de mil milions d'euros. I algunes, com la farmacèutica, s'han posicionat clarament al costat del president Mas animant-lo a seguir i no canviar de rumb.

Benestar en un nou estat o retallades dins d'Espanya? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



75 - Nova Tàrrega, 4 de juny de 2015

Independència o Dependència. Tu decideixes


Tenim setze intenses setmanes per davant. Les que queden per arribar al 27 de setembre. Les que queden per votar en les eleccions més importants en les que mai tindrem l'oportunitat de participar. Les eleccions al Parlament de Catalunya que convertirem en un plebiscit sobre si volem iniciar d'una vegada per totes el procés d'independència. Encetem, a partir d'ara, una sèrie d'articles per exposar perquè volem la independència i què pretenem aconseguir amb ella.

Ens cal tenir un estat independent perquè volem construir un futur compartit. Què hi ha més cohesiu que construir plegats el país de tots? Els estats permeten prendre decisions pròpies per al benefici dels seus ciutadans. Volem un estat veritablement de dret, social i democràtic, que defensi els drets de tothom que viu a Catalunya. Com qualsevol dels altres estats del nostre entorn.

Volem un estat com tots els altres. Encara ara els estats tenen molt de poder i marge de decisió. I als organismes internacionals, com ara l'ONU, només els estats són els que hi tenen veu i vot. Sense tenir un estat la nostra veu al món no existeix, ni podem participar en la presa de decisions a nivell internacional, decisions que afecten la nostra vida diària. Construir junts el país de tots és la garantia de la cohesió social a la Catalunya independent.

Més val bons veïns que junts per força. És necessari un canvi en la relació entre catalans i espanyols. Amb la independència desapareixerà la tensió constant entre l'Estat i Catalunya. La unitat pot ser un valor positiu, sempre i quan aquesta no resulti perjudicial per a alguna de les parts. Per això, més que unionistes, als que no volen la independència els hi escau més el terme "dependentistes", és a dir, que volen seguir depenent de l'estat espanyol.

També els catalans som unionistes. Des d'un cert punt de vista, si més no, ja que aspirem a la unió dels Països Catalans. De moment, però, l'embranzida dels darrers anys de Catalunya ens situa com a punta de llança per aconseguir el primer pas, que és la creació de la República catalana. Després, ja n'aniran venint d'altres, de passos.

La diplomàcia és l'art de pensar una cosa i dir-ne una altra. Per això gairebé tots els estats, quan se'ls pregunta pel cas català, afirmen que no poden opinar perquè es tracta d'un afer intern espanyol. Això, però, comença a tenir alguna excepció, com ha estat el cas del Parlament de Dinamarca. Una interpel·lació sobre el dret a vot dels catalans per decidir el seu futur polític, s'ha concretat en la següent resolució: «El parlament danès pren nota de l'explicació del Govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l'opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol a Madrid».

La UE no permetrà alçar fronteres amb la nova República. Malgrat el que puguin dir ara els estats, no hem de tenir por a la sortida de la UE. La major part de les exportacions catalanes corresponen a multinacionals instal·lades a Catalunya que formen part de la xarxa tecnoindustrial europea: els seus països no permetran que es perjudiquin les seves empreses instaurant aranzels. Penseu que més del 75% de la producció de Seat-Volkswagen i de Nissan es destina a l'exportació, així com el 90% de la farmacèutica Novartis.

Independència o dependència? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



74 - Nova Tàrrega, 28 de maig de 2015

Satisfets amb les municipals, sí. Però no del tot...


Victòria incontestable del paraigua independentista a Tàrrega. Les quatre candidatures que van signar el compromís amb l'ANC han obtingut un 75% dels vots i un 82% dels regidors, deixant fora de l'ajuntament tant PP com Plataforma. I a nivell comarcal, encara més rotunda: 81% dels vots i 87% dels regidors. Des d'aquí volem fer pública la nostra felicitació més entusiasta a totes les candidatures independentistes.

Davallada espectacular dels partits dependentistes a l'Urgell. Amb tota la comarca, el PSC només ha tret 3 regidors (dos a Tàrrega i un a Vilagrassa), el PP 2 (un a La Fuliola i un a Preixana) i Plataforma cap. En total no arriben al 10% dels vots i sumen el 3% dels regidors comarcals. Un 5% dels vots se'ls reparteixen els d'Entesa (Comú de Tàrrega i similar en altres pobles) i altres formacions locals (Independents per Belianes o Agrupació d'Independents per Vallbona), sense relació amb cap dels partits grans, però que no es pot descartar que sigui vot independentista també.

Llàstima que Sumem hagi quedat fora de l'ajuntament. És l'únic dels integrants del 'paraigua' que no ha pogut entrar, tot i que li ha anat ben just ja que només li han faltat 26 vots. I llàstima que el PSC hagi aconseguit el segon regidor: amb 58 vots menys s'hauria quedat amb un de sol. Però com no pot ser d'altra manera, cal respectar els resultats. I ho diem en un doble sentit: cal també que els socialistes respectin que els de l'estelada, aquella estelada que van denunciar per estar penjada al balcó de l'ajuntament, som la immensa majoria de la població. Aplaudim, des d'aquí, el gest del govern municipal en funcions de tornar-la a penjar novament el mateix dilluns al matí.

La gran sorpresa, o potser no tant, han estat els resultats de la CUP. Sembla que l'efecte 'renovador' que fa quatre anys va suposar Sumem per Tàrrega, aquest cop l'ha representat la CUP. Amb idèntics resultats quant a regidors (3), tot i que de vots la CUP n'ha aconseguit un 3% més (18% la CUP el 2015 vs 15% Sumem el 2011). Això no vol dir, evidentment, que el traspàs de vots hagi estat automàtic d'una força a l'altra.

Tot això està molt bé, però hi ha un però: falten vots. En la consulta del 9-N el 'Sí-Sí' va tenir 5.581 vots a Tàrrega. Mentre que en aquestes eleccions els partits del paraigua sobiranista n'han tingut 4.656. Tindríem, doncs, que la quantitat de vot sobiranista "perdut" depassa els 900, un 16,5%, un de cada sis vots dels que hi va haver aquell dia. Més a prop estan els 333 vots a Comú dels 319 que van votar 'Sí/No' el 9-N, reconeixent, és clar, que la translació tampoc és del tot directa.

Cal analitzar què se n'ha fet d'aquests vots perduts. Segurament, alguns d'aquells vots eren de joves entre 16-18 anys que ara no podien participar. Però segur també que hi ha hagut molts votants independentistes que llavors van votar i que aquest cop s'han quedat a casa. Perquè? Això és el que requereix d'una anàlisi amb més cura de la que permet aquest article. Però una possible explicació podria passar pel fet que les pugnes, lògiques en unes eleccions municipals, entre una sèrie de partits similars en l'eix sobiranista, resulten menys engrescadores per als electors que quan només hi ha dues opcions per triar: independència sí o independència no.

Dit d'una altra manera: haurem de tornar a parlar de la llista unitària. Probablement calgui insistir en la bondat d'una llista unida per davant de diverses llistes separades. No podem permetre que es repeteixi a nivell nacional el que ha passat amb Sumem a nivell local. Així ho defensem des de Tàrrega per la Independència. I tornarem a demanar, com ja ho vam fer en el passat, que les seccions locals dels partits independentistes traslladin cap a les seves respectives cúpules la percepció (demostrada en aquestes eleccions) que units fem més força.

De moment, cal evitar temptacions pactistes entre CiU i PSC a l'ajuntament. És probable que quan es publiqui l'article, aquest paràgraf hagi perdut vigència perquè ja s'hagi fet públic algun tipus d'acord. Des de l'ANC, però, ens limitem a recordar a uns i altres signants del compromís que un dels punts contemplava facilitar l'elecció com alcalde el cap de llista d'algun partit sobiranista. Seria imperdonable per a CiU que recorregués al PSC per pactar. Però també ho seria per a CUP i ERC que aboquessin CiU a aquest pacte... El més probable és que, fins al 27-S, CiU vagi governant en solitari amb més o menys tranquil·litat.

De vegades els acords venen condicionats per factors externs. No serà el cas del Consell Comarcal de l'Urgell, on CiU tindrà novament majoria absoluta amb 10 consellers, acompanyats per ERC amb 7 i la CUP amb 2. Un consell comarcal 100% independentista. Però on CiU ha perdut la majoria absoluta és a la Diputació de Lleida i caldrà estar a l'aguait dels pactes postelectorals que aquest fet pugui provocar.

Una curiositat fantàstica, mot amb la mateixa arrel que fantasma. A Ciutadilla, Els Omells, Guimerà, Ossó de Sió i Preixana, els socialistes han tret menys vots que regidors hi havia per elegir. I el mateix ha passat amb el PP a Ciutadilla, Nalec, Ossó i Sant Martí de Maldà. És a dir, que ni els de la pròpia llista s'han votat. Caldrà inventar alguna mena de carnet per a que els fantasmes també puguin votar.

Finalment, anunciar dues conferències que organitzem per aquest juny. La primera el dimecres 17 a l'Ateneu a càrrec de Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada la UB, amb el títol «Quan l'estat no pot canviar, cal canviar d'estat» per parlar d'infraestructures. La segona el divendres 26 amb Martí Anglada per parlar sobre Europa.

Queden només quatre mesos per al 27-S, dia que guanyarem la llibertat. El que no fem en aquests 120 dies, ens ho podrem estalviar per sempre més. Ànims!

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



73 - Nova Tàrrega, 21 de maig de 2015

Sota el mateix paraigua. A Tàrrega ho tenim clar!


El 24 de maig els ciutadans hem d'anar a votar. Per aconseguir que el nostre ajuntament estigui a les mans de les persones i partits que ens garanteixin el bon govern de la nostra ciutat. Aquesta vegada, però, també hem de votar perquè el nostre ajuntament es comprometi de valent amb la independència de Catalunya i amb la llibertat del poble català.

Elegirem els governs dels municipis amb la vista posada en el 27 de setembre. Unes eleccions al Parlament que han de ser transcendentals. El 27-S, on tot comença, ha de ser el plebiscit per la independència que els poders espanyols no ens deixen fer de cap altra manera. Mai com en aquestes dues eleccions d'enguany els catalans tindrem tanta capacitat per canviar les coses: per elegir el govern del municipi i el govern del que ha de ser el nou Estat català.

Cal més que mai el compromís dels ajuntaments amb la independència. Per assegurar l'èxit del procés nacional. Perquè els governs municipals i les institucions locals que se'n deriven seran claus per fer costat al nou Parlament i el nou govern de la Generalitat sorgits de les eleccions del 27-S, que hauran de tirar endavant la constitució de la República Catalana. Aquest 2015, doncs, tenim l'oportunitat de decidir alhora com organitzem el govern de cada municipi i també de decidir el nostre futur com a país, sota els principis de la llibertat, la democràcia i la participació de la ciutadania. És a les nostres mans aconseguir-ho!

L'ANC demana una gran participació a les properes municipals del 24 de maig. Així mateix, expressa el seu suport a les candidatures que han assumit el compromís de fer dels municipis l'eix de la construcció del nou Estat independent i de la renovació del país. Perquè s'han compromès a donar suport a les resolucions per a la constitució de la República Catalana del Parlament que sorgirà el 27-S, a constituir l'Assemblea Catalana de Càrrecs Electes i a reforçar l'Associació de Municipis per la Independència, com a instruments al servei del procés polític que estem vivint.

Hem d'aconseguir que tots els regidors de Tàrrega siguin independentistes. I hi ha quatre candidatures per triar, compromeses amb el procés d'independència. Són la Candidatura d'Unitat Popular, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya i Sumem per Tàrrega. No es pot escapar ni un regidor per socialistes ni per populars ni per xenòfobs, aquells que fan de l'estelada el seu únic argument de batalla als jutjats, perquè no tenen arguments de cap altre tipus per demanar el suport popular. Al capdavall, però, tenen el que es mereixen. Acció, reacció. Fan fora l'estelada del balcó de l'ajuntament i el que aconsegueixen és que la plaça, des dels balcons particulars, se n'ompli més que mai.

Per això cal que tots el que van votar el 9-N, ara hi tornin. El passat 9 de novembre van votar 6.259 persones a Tàrrega, dels quals 5.958 ho van fer per tenir un estat. Tingueu present que a les darreres municipals van votar 6.002 persones (inclosos vots en blanc i nuls), i a les anteriors hi va haver 6.173 vots. Això significa que si tots els que van votar el 9-N ara ho fan per les candidatures compromeses, és possible que cap regidor dependentista entri a l'ajuntament.

Sota el mateix paraigua. A Tàrrega per la Independència ho tenim clar. Per impulsar la nova República Catalana des dels ajuntaments, impulsa les quatre candidatures compromeses.


Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



72 - Nova Tàrrega, 14 de maig de 2015

CiU, CUP, ERC i SUMEM signen el "Compromís" de l'ANC


Abans, però, de parlar de les municipals, un breu apunt. Aquest passat cap de setmana es va renovar el Secretariat Nacional de l'ANC i per primer cop un representant de la territorial de Tàrrega en formarà part. Es tracta d'Antoni Colomé, que durant els darrers tres anys ha estat el coordinador de Tàrrega per la Independència. Com en el cas de Forcadell, no podia seguir al capdavant de l'assemblea territorial en haver esgotat el termini màxim que permeten els estatuts. Així que es va presentar a les eleccions i ha estat escollit membre del nou Secretariat. Un secretariat que haurà de vetllar perquè el proper 27-S sigui un èxit, i això té a veure ja amb les properes eleccions municipals.

En aquestes eleccions ens hi juguem més que triar l'alcalde. Si no, no s'entendria l'argument de socialistes i populars a l'hora de justificar les llistes 'fantasma', aquelles on es presenten amb persones que ni tant sols són del poble. Preguntats sobre aquest tema al debat organitzat pel Fòrum Femení d'Opinió a la sala de plens de l'Ajuntament, van dir que calia donar opció a votar el seu partit en aquells llocs on no tenien candidats del poble. Per tant, s'entén que per ells l'important és el partit, més que no pas el poble on es presenten.

«Val més llistes fantasmes que fantasmes a les llistes». El candidat socialista va dir literalment això en el debat esmentat. En tot cas, potser ell no duu fantasmes, però ha hagut de recórrer a una germana per completar la llista. I, no sembla que tingui un perfil polític de la talla dels germans Milliban britànics, que van disputar-se el lideratge del partit laborista de la Gran Bretanya. Igual sí, però, que acabarà igual: plegant pels nefasts resultats obtinguts, conseqüència de la nul·la credibilitat del seu partit.

El partit a votar és molt important en aquesta ocasió. Perquè més enllà de posicions més conservadores o més progressistes, aquestes eleccions indicaran com s'orienten les votacions vers les properes eleccions plebiscitàries del 27-S. Des de l'ANC hem impulsat un compromís que hem presentat a totes les candidatures de tots els municipis catalans. Es tracta de la campanya "Els ajuntaments per la independència", amb la que volem avançar en el camí de guanyar la nostra llibertat des de cada poble i ciutat de Catalunya.

Als ajuntaments hi calen regidors compromesos amb el procés. Des de l'Assemblea fem una crida a la ciutadania a sumar esforços amb aquelles candidatures que s'hagin compromès a ser actives amb el procés cap a la independència. A Tàrrega són quatre les candidatures que s'han avingut a signar el document de compromís: Convergència i Unió (CiU), la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), la coalició Esquerra Republicana de Catalunya - Moviment d'Esquerres (ERC-MES), i finalment Sumem per Tàrrega (SUMEM). La imatge mostra els quatre caps de llista després de la signatura. També l'han signat membres d'altres llistes, a títol personal, però no amb el compromís global de la candidatura com a tal.



Ara és l'hora d'incrementar la força també des dels ajuntaments. L'expressió multitudinària a favor de la independència en la consulta del 9-N ha de concretar-se ara amb el triomf de les candidatures independentistes a les municipals. L'objectiu és constituir el màxim nombre possible de governs locals independentistes arreu del país que, arribat el moment, donin suport a la Generalitat en els moments decisius que hem de viure els propers mesos, amb la constitució de la República catalana independent en el marc europeu.

El 24 de maig comencem a construir un país nou des dels ajuntament. I per això cal votar per alguna de les llistes compromeses amb el procés d'independència.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



71 - Nova Tàrrega, 7 de maig de 2015

Quan ho aconseguim, hi guanyarem tots


Hi guanyaran tant els independentistes com els dependentistes. Quan siguem independents, hi guanyarà tothom. Perquè, malgrat les raons que uns i altres tinguin per defensar les seves postures, la nova República Catalana actuarà a favor de tots els seus ciutadans. La independència de Catalunya és inevitable perquè l'estat espanyol ja ha demostrat que, mani qui mani, no vetlla pels nostres interessos. A l'hora de prendre decisions, el govern de l'estat perjudica igual tothom que viu aquí, sense fer distincions. Un clar exemple: la supressió del Decret de la Generalitat contra la pobresa energètica afecta tothom, pensi el que pensi sobre la independència.

La República catalana ofereix la possibilitat de començar de zero. No cal ser independentista per voler viure millor. La República permetrà la creació d'un país nou que pugui deixar enrere vicis i defectes en el funcionament de l'actual estat espanyol. Aquesta és una opció que mai tindrem mentre seguim formant part d'aquest estat. Per això el camí passa per bastir una nova República de Catalunya, on tots participem de la seva construcció i establim aquelles lleis i normes que facin d'aquest un país més just i pròsper.

L'estat català és econòmicament viable. Som contribuents nets a la UE. El nou estat és viable perquè ho és la nostra economia: Catalunya, amb el 16% de la població de l'Estat espanyol, genera el 20% del PIB, efectua el 25% de les exportacions i aporta el 21% dels imposts que s'hi recapten. Malgrat totes les amenaces, l'Estat espanyol no pot prescindir de comerciar amb Catalunya. I no deixaran de fer-ho, perquè una cosa és el cor i l'altra el cap, i encara que el cor els hi digui el contrari, la raó s'acabarà imposant.

Per fer net, millor un estat nou. Construir un estat obliga a dissenyar de nou totes les institucions i adequar-les a les necessitats i potencialitats socials, econòmiques i polítiques dels catalans. Això no ho tindrem mai mentre depenguem de l'Estat espanyol. Catalunya té 47 diputats i per canviar la Constitució espanyola se'n necessiten 234. Catalunya no tindrà mai una majoria suficient que pugui fer canviar les regles a favor dels interessos de tots els que hi vivim. Per tant resulta més fàcil i pràctic començar un estat nou que no pas seguir intentant reformar l'antic.

Davant la globalització, cal tenir veu pròpia. El món va cap a la globalització en l'àmbit econòmic. Per això cada vegada es creen més estats nous, per tenir veu pròpia als organismes internacionals. L'Estat espanyol ha defensat davant la UE l'eix ferroviari central en lloc de l'eix mediterrani, en detriment dels interessos bàsics de l'economia catalana i fins i tots dels propis interessos espanyols. Per tenir veu pròpia allà on es prenen les grans decisions, cal disposar d'un estat propi.

La tercera via és inviable. Una part no pot prometre el que depèn de dues. Canviar el model de relació de Catalunya amb Espanya depèn de dues parts, una de les quals, Espanya, no té cap intenció de canviar res. El PSOE refusa les tesis de reforma federal del PSC; IU, les d'ICV; PP i C's volen recentralitzar l'Estat, i Podemos ja comença votant a Brussel·les per una AENA centralitzada. Les declaracions de Colau dient que el 9-N va votar Sí-Sí però que descarta una DUI perquè abans cal fer una consulta legal sembla feta per un extraterrestre despistat. Que potser no s'ha intentat de fer la consulta? De totes les maneres, i sempre amb negatives per part d'Espanya. Per això les properes eleccions al Parlament farem que siguin plebiscitàries.

A les municipals posarem la primera pedra de la República. Aquestes eleccions han de servir per començar a comptar, amb vots a les urnes, l'orientació que prendran les eleccions del 27-S. I per molt que alguns diguin que les municipals només serveixen per triar els gestors del poble, alguna altra cosa hi deu haver de fons quan alguns presenten una denúncia contra l'Ajuntament de Tàrrega per a que treguin l'estelada de la façana. Que potser fa nosa per gestionar? O potser en fa a l'hora d'anar a votar?

Per tant, el 24 de maig caldrà votar en clau independentista. Alguns partits als que hem demanat de signar el compromís que presentàvem la setmana passada ens han demanat, al seu torn, de poder fer un acte públic amb el lliurament d'aquest compromís. L'ANC, en aquest sentit, vol ser molt respectuosa quant a garantir la seva imparcialitat entre els diversos partits que l'han volgut rubricar. Per això hem organitzat, al mateix Ajuntament, un acte conjunt en el que han participat CiU, CUP, ERC i Sumem, citats per ordre alfabètic i sense cap especial voluntat. Candidats d'altres forces han expressat la seva intenció de signar-lo a títol particular, però de tot plegat en parlarem a bastament la setmana entrant.

Quan aconseguim la independència hi guanyarem tots. I per aconseguir-la, tots hi hem de posar de la nostra part.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



70 - Nova Tàrrega, 30 d'abril de 2015

Les eleccions municipals, a la cantonada


«Tornen les urnes, tornem al carrer». Amb aquest lema es va realitzar divendres passat un acte massiu al Palau Sant Jordi de Barcelona, organitzat entre ANC, Òmnium i AMI. Un acte en que es va destacar que les properes eleccions municipals, per a les que falten menys d'un més, també són molt importants ja que es llegiran en clau independentista. En la història moderna de Catalunya els municipis han representat el centre de la lluita per la democràcia, les llibertats, la justícia social, la cultura i la independència nacional. El 24-M demostrarem la nostra força a les urnes, guanyaran les llistes sobiranistes i iniciarem la independència.

El 24 de maig, fem la independència des dels ajuntaments. És ben cert, tothom hi insisteix, que aquestes són les eleccions menys 'polítiques', on es valoren més les persones i els seus projectes que no pas les sigles per les que es presenten els candidats. Però en aquesta ocasió cal triar opcions que donin la victòria al conjunt de forces sobiranistes en el còmput global de Catalunya. Necessitem el màxim nombre d'ajuntaments, consells comarcals i diputacions en mans d'aquests partits per facilitar el pas cap a la República Catalana.

Tenim vuit candidatures per escollir a Tàrrega. A priori, podríem dir que quatre pertanyen a partits independentistes (CiU, CUP, ERC i SxT), dues a partits manifestament contraris a la independència (PP i PSC) i una llista que potser sí o potser no, però que no transmeten que sigui un tema prioritari per ells (CdT), si més no a nivell nacional. Hi ha una vuitena llista que, pels seus posicionaments xenòfobs, ja no entrarem ni a valorar, ni ara ni mai. Només, a tot estirar, un comentari: en les dues darreres municipals han tret un regidor cada vegada, i en tots dos casos al cap de poques setmanes van abandonar el partit. No mereixen, doncs, ni el partit ni els que el representen, la més mínima confiança.

Compromís de les candidatures per la independència. Hem demanat a totes les candidatures de Tàrrega que signin un compromís. Als caps de llista en representació del seu partit o coalició, però també a tots i cadascun del membres de la llista. Cal estar segurs, quan votem, que ho fem per persones compromeses. No només amb la ciutat, sinó amb el país.

Aquest compromís consta de cinc punts. Primer: secundar la continuïtat de Tàrrega dins l'AMI, l'Associació de Municipis per la Independència. Segon: contribuir a remarcar el caràcter plebiscitari de les eleccions al Parlament del 27-S. Tercer: posar l'ajuntament a disposició del govern de la Generalitat en cas de guanyar les eleccions del 27-S per tal de superar els obstacles que puguin posar els poders de l'Estat espanyol. Quart: proposar que l'alcalde o alcaldessa s'integri a l'Assemblea de Càrrecs Electes que es crearà per al cas d'intervenció o supressió de la Generalitat, amb l'objectiu de prosseguir el procés. I cinquè: facilitar l'elecció com alcalde o alcaldessa del cap d'alguna de les llistes que hagin signat aquest compromís per assegurar un govern municipal independentista.

La propera setmana us informarem sobre els compromisos recollits. No contemplem que hi pugui haver sorpreses en aquest sentit i esperem que la recollida de compromisos reflecteixi les posicions que hem indicat una mica més amunt. En tot cas, però, més val no avançar-se i esperar a haver recollit aquests compromisos per informar-ne correctament. Tot i que nosaltres no demanarem que es voti per cap força en concret, està clar que sí que ho farem per al conjunt de llistes que hagin assumit i signat el compromís esmentat.

El 24-M servirà per escalfar motors de cara al 27-S. Posem els partits sobiranistes al capdavant de la graella de sortida.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



69 - Nova Tàrrega, 23 d'abril de 2015

Quant a la conferència de Santi Vidal


Ja fa un més de la xerrada del jutge Vidal a l'Ateneu de Tàrrega. I fins ara no hem tingut l'oportunitat de valorar com cal les seves paraules. Uns mots que per a molta gent van representar vitamines per la seva empenta i per la claredat dels seus raonaments. Ell, com la gent en general, no fa com els polítics que calculen què cal dir, sinó que diu el que pensa sense més.

El mur actual amb l'estat espanyol no és de legalitat. Això malgrat que la seva constitució, tal i com està redactada, resulta de les més difícils del món de canviar, donada la complexitat de consensos necessaris i de passos a realitzar. Però qualsevol trava legal es pot superar per l'acord polític. Aquesta manca d'acceptació de la voluntat del poble català és, en realitat, l'escull insalvable. La democràcia espanyola es deteriora més cada any que passa. Molts dels que ara manen tenen el mateix esperit –i en alguns casos el mateix ADN– que els que manaven abans de 1977, amb la dictadura.

Catalunya entrarà a la Unió Europea 3 o 4 anys després de sortir d'Espanya. I en qüestió de pocs anys més, es situarà entre els deu principals estats pel que fa al nivell de la seva qualitat democràtica. No hem de tenir por de la resposta internacional quan declarem la independència. Actualment la diplomàcia fa que els estats no puguin expressar obertament la seva opinió, però sí que ho faran quan nosaltres fem el pas. Ara bé, el pas l'hem de fer nosaltres.

Les eleccions del 27-S són autonòmiques jurídicament, plebiscitàries políticament. Si bé és cert que aquestes eleccions estan legalment convocades dins el marc jurídic espanyol per a escollir un parlament autonòmic, no és menys cert que el caràcter polític de plebiscitàries els hi confereix la voluntat popular que així siguin considerades. Si els partits que duguin la independència als seus programes són votats majoritàriament per la població catalana, significarà que la voluntat d'esdevenir un estat independent és majoritària entre els catalans i catalanes.

Totes les opcions són vàlides el 27-S, excepte una: quedar-se a casa. Això és de covards i Catalunya no ho és un poble covard. Caldrà una alta participació, propera als dos terços, per obtenir un quòrum qualificat per tal que els resultats d'aquestes eleccions siguin admesos internacionalment. A partir del 27-S caldrà esperar uns 18 mesos per acabar de fer la declaració final d'independència, fet que la situa l'any 2017. Les dues dates més probables per a aquesta declaració són Sant Jordi o l'Onze de Setembre.

Al juny o al juliol els polítics ens sorprendran pel que fa a la llista unitària. Hi ha motius, més enllà del desig, per creure que això serà així. També caldrà plantejar una postura unitària sobre les posteriors eleccions espanyoles que es celebraran pocs mesos després. Caldrà decidir si "plantar-se" i no anar-hi, o anar-hi amb una candidatura unitària. Tant en un cas com en l'altre, el que està clar és que a partir d'aquí el que cal negociar és el "com ens en anem" i no pas el "si ens en anem".

El nou estat català tindrà forma de república i no de monarquia. Aquesta afirmació, a banda de ser reflex de la voluntat del poble, respon a una realitat: la monarquia dels Borbons a Espanya no té res a veure amb la dels Windsor al Regne Unit. El comentari ve arran de la pregunta que, en una ocasió, algú d'alt rang dins la judicatura espanyola va plantejar sobre si era factible que, després de proclamar la independència –donant-la implícitament per inevitable–, Catalunya podria seguir vinculada a la casa reial espanyola a l'estil de com els diversos estats de la Commonwealth ho estan a la corona britànica.

Actualment existeixen tres esborranys de Carta Magna catalana. El projecte impulsat per Santi Vidal, que es pot consultar a www.unanovaconstitucio.cat (junt amb les altres propostes, també), compta amb 97 articles i s'hi ha presentat ja més de 60.000 esmenes, cosa que reflecteix la inquietud de bona part de la població i les ganes de participar en la construcció del nou país. Per a que tot plegat culmini amb èxit, cal la participació i la implicació de tothom.

La nova constitució ha de garantir la màxima qualitat democràtica. Cal contemplar mesures com la limitació de mandats a dues legislatures o que els salaris dels càrrecs polítics no puguin superar en deu vegades el salari de renda bàsica, entenent que aquesta renda bàsica hauria d'incrementar-se substancialment respecte l'actual salari mínim professional, a canvi de realitzar tasques per a la comunitat. O mesures com la prohibició d'indultar els condemnats, la desaparició de la condició d'aforat, la revocació de càrrecs electes abans de finalitzar el mandat si són condemnats per incompliment del programa electoral... I, sobretot, la separació real del poder judicial respecte el legislatiu i l'executiu, cosa que no succeeix dins el sistema espanyol actual.

Tot passa per guanyar les eleccions del 27-S. De nosaltres depèn.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



68 - Nova Tàrrega, 16 d'abril de 2015

El full de ruta del procés i el de l'ANC


Ja tenim esborrany de full de ruta per a la independència. La passada setmana el vam publicar íntegrament, tal com es va signar pels partits i entitats que inicialment van participar d'aquest acord. És un text bàsic, obert, que permet la suma de més forces polítiques i entitats per tal que s'hi adhereixin, ja sigui directament o bé pactant algun text alternatiu. De fet, Súmate ja ha anunciat que s'hi afegia i les CUP han valorat positivament aquesta possibilitat. Aquest procés es basa en quatre etapes.

1a - Caràcter plebiscitari de les properes eleccions del 27-S. Votar les candidatures sobiranistes que duguin aquest full de ruta al seu programa equival a pronunciar-se favorablement a la independència, així com al progrés social, ja que una cosa va lligada amb l'altra. Altrament, no tindria sentit pretendre un nou estat per retrocedir o seguir com fins ara en aspectes com educació, sanitat o pensions.

2a - Declaració d'inici del procés de creació del nou estat. Amb el benentès d'haver obtingut la majoria suficient en el pas anterior, començarà una etapa d'una durada màxima de 18 mesos abans de la declaració d'independència. Caldrà començar a preparar una nova constitució en el marc d'un procés participatiu que incentivi la participació ciutadana. També caldrà crear i posar en funcionament les estructures d'estat necessàries en matèria d'hisenda, seguretat social, serveis socials, infraestructures, energia...

3a - Obertura, en paral·lel, de negociacions amb l'estat espanyol. Caldrà acordar les condicions de secessió, entenent que una solució pactada és la millor opció per ambdues bandes. La manca de pacte no perjudicaria només Catalunya, sinó que també afectaria greument Espanya. A banda, caldrà iniciar els contactes amb les instàncies internacionals per al reconeixement del nou estat. Confiem que la raó pugui més que la testosterona.

4a - Referèndum sobre la constitució i proclamació de la independència. Un cop finalitzades les etapes de negociacions, creació d'estructures d'estat i de redacció de la constitució catalana, arribem al cap del camí. El procés culmina amb l'aprovació en referèndum de la nova constitució, la proclamació formal d'independència del nou estat català i la convocatòria d'eleccions per a escollir el nou Parlament de la República de Catalunya.

Uns passos similars als que va presentar el jutge Vidal a Tàrrega setmanes enrere. Sobre la seva conferència a l'Ateneu, precisament, escriurem la setmana entrant. Al capdavall, però, tant el full de ruta de partits i entitats com el que va esbossar Santiago Vidal, es basen en el Llibre Blanc de la Transició Nacional, d'unes 140 pàgines, elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional i que podreu trobar per internet, si us interessa. En ell s'analitzen, amb certa profunditat, els passos a seguir en diferents àmbits com ara el procés constituent, l'organització de Catalunya com a nou estat, o la relació de Catalunya amb l'estat espanyol, la Unió Europea i la comunitat internacional.

L'ANC també ha aprovat el seu propi full de ruta. Aquest, però, no fa referència al procés a seguir per assolir la independència, sinó que marca el camí que ha de seguir l'Assemblea des d'ara i fins a la seva plena consecució. Aquest passat cap de setmana, a Lleida, va tenir lloc la tercera assemblea general ordinària de l'ANC. A banda d'aspectes que cal considerar anecdòtics, com ara l'escridassada a l'alcalde de Lleida en la seva benvinguda als assistents, cal destacar l'aprovació de l'esmentat full de ruta i la presentació de la mobilització de cara al proper Onze de Setembre, coincidint amb el primer dia de campanya electoral del 27-S. D'això, però, ja en parlarem més endavant.

El nostre full de ruta contempla les municipals com la primera volta del 27-S. Cal afavorir que el màxim possible d'ajuntaments de Catalunya estiguin en mans d'alcaldes independentistes. Per això demanarem a totes les candidatures d'arreu de Catalunya que signin un document on es comprometin a entrar o mantenir l'ajuntament dins l'AMI, promoure el caràcter plebiscitari del 27-S, posar-se a disposició del govern català per a la constitució del nou estat en cas de guanyar les esmentades eleccions, i facilitar l'elecció d'un alcalde o alcaldessa d'una llista independentista que també hagi signat aquest mateix compromís.

Entre tots ho aconseguirem. Cal, però, no defallir i treballar més i més fins al final. I recordeu que dijous vinent, Sant Jordi, farem parada al carrer, com cada any.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



67 - Nova Tàrrega, 9 d'abril de 2015

Preacord de full de ruta unitari


Segurament tots hem sentit moltes valoracions, aquests dies, sobre el preacord de full de ruta que han signat representants de CDC, ERC, Reagrupament, ANC, AMI i Òmnium Cultural. Però probablement no tothom ha tingut l'oportunitat de saber, fil per randa, què diu exactament. Tot seguit reproduïm el text d'aquest full de ruta per tal que tothom pugui llegir-lo i saber què diu literalment.

FULL DE RUTA UNITARI DEL PROCÉS SOBIRANISTA CATALÀ

Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes que comparteixen l'objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania.

A. ELECCIONS PLEBISCITÀRIES

Les eleccions del 27 de setembre, que tindran caràcter plebiscitari, serviran de mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum que es va impedir realitzar. D'aquesta manera el resultat serà de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya, i en permetrà l'exercici del mandat corresponent.

Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament favorable a la independència de Catalunya.

L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l'estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.

És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció.

B. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS

Elaboració d'un projecte de text constitucional en el termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un mecanisme participatiu que permeti aplegar més voluntats al projecte a través d'un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.

Creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat legal, acció exterior, transició d'infraestructures estratègiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat...

Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.

Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o República catalana, segons els terminis i condicions explicitats en aquest full de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquesta declaració.

El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.

C. RELACIONS INSTITUCIONALS

Inici de negociacions amb l'Estat espanyol de les noves condicions: repartiment d'actius i passius, relacions entre els nous estats.

Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat.

Mantenir una actitud expectant respecte de l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.

D. CULMINACIÓ DEL PROCÉS

Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l'exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.

Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional.

A partir d'aquest moment, negociar les noves formes de relació amb l'Estat espanyol i la Unió Europea.

Barcelona, 30 de març de 2015


Convergència Democràtica de Catalunya - Reagrupament Independentista – Josep Rull i Andreu - Rut Carandell i Rieradevall
Esquerra Republicana de Catalunya – Marta Rovira i Vergés
Assemblea Nacional Catalana – Carme Forcadell i Lluís
Associació de Municipis per la Independència – Josep Maria Roigé i Rafel - Josep Andreu i Domingo
Òmnium Cultural – Muriel Casals i Couturier


Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



66 - Nova Tàrrega, 2 d'abril de 2015

La llista unitària per al 27-S


Passades les municipals, es refarà el diàleg per presentar una llista unitària. Un dels principals titulars que es va poder extreure de la conferència de Santiago Vidal del passat 24 de març és que ell s'ensuma –va dir tenir-ne la certesa, més aviat– que, un cop passades les properes eleccions municipals, es recompondrà la unitat dels partits pel que fa a la llista unitària de cara a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

La cultura política dels electors catalans pateix d'un gran defecte. Sovint, a l'hora de triar el partit a votar, l'elecció no es basa tant en escollir qui t'agrada més sinó qui pot anar més a la contra del que menys t'agrada. No és un defecte exclusiu dels catalans, ni de bon tros, sinó que forma part d'una cultura més ampla com és la mediterrània en general. Però és un defecte que cal tinguem present, tots plegats, a l'hora de valorar les possibles reaccions de l'electorat el proper 27-S.

Així s'expliquen els diferents resultats del partits en funció del tipus d'eleccions. Aquesta forma de pensar és el que dóna justificació al fet que, a les eleccions espanyoles, per exemple, els socialistes treguin millors resultats que a la resta d'eleccions. Molta gent que normalment votaria partits d'aquí, a l'hora de votar al Congrés escull els socialistes per mirar d'anar contra el partit popular. Sense oblidar que també hi ha l'efecte 'pertinença': alguns sectors de població, sovint, no voten a les eleccions catalanes perquè no se les senten seves.

També això justifica algunes situacions que es donen particularment a Tàrrega. Després que alguns grups acordessin presentar-se conjuntament a les properes municipals, finalment s'ha trencat l'acord perquè diversos militants d'un partit no veiessin de bon ull anar de bracet amb els de l'altre. Cosa que, d'altra banda, no cal dir que és absolutament legítima. Però que, com dèiem, respon a aquesta cultura de "que no vinguin amb nosaltres, perquè si no n'hi haurà que no ens voldran votar", obviant que, segurament, n'hi hauria que justament els haurien volgut votar per anar junts i que ara no votaran ni els uns ni els altres. No cal dir que els adversaris se'n freguen les mans.

Hem parlat d'un costat, però passa a tot arreu. També hi ha tensions en altres agrupacions pel fet que algun candidat d'un dels grups pertany a un dels sector menys independentistes, i això podria ser que restés vots més que no pas en sumés a l'hora de les properes municipals. Les municipals, però, són aquelles eleccions on el component ideològic té un pes més directament proporcional a la mida de la població. Com menys habitants té el poble, menys importa si l'alcaldable és de dretes o d'esquerres, independentista o unionista, sinó que compta més la persona i el tipus de relació que té amb els veïns.

Sembla que alguns partits tenen aquest plantejament al cap quan es parla de llista unitària. Val més que anem separats perquè si anem junts hi haurà gent que no voldrà votar una llista on hi hagi gent de Convergència (el que podria dir un acèrrim d'ERC), o no voldrà votar una llista amb gent d'Esquerra (el que diria algun obstinat de Convergència), o no voldrà votar una llista amb gent d'Unió (que podria dir tant algú de Convergència com d'Esquerra). O alguns votants de la CUP que podrien no voler votar cap llista on hi hagués gent de qualsevol dels altres partits esmentats. O gent d'Iniciativa que... I la llista no s'acabaria mai.

Però penseu de debò que anant per separat la cosa es soluciona? Que anant per separat es sumaran més vots que anant en una llista unitària? No s'ha de descartar que, evidentment, hi pugui haver persones que no votarien la llista unitària perquè hi hauria representants de tal o qual partit amb el que estan absolutament en contra. Però aquestes persones estarien prioritzant altres aspectes polítics per davant de la independència. I justament aquesta és la interpretació que, els nostres adversaris, voldran prioritzar després d'unes eleccions que nosaltres volem que siguin plebiscitàries, però que els contraris intentaran per tots els mitjans fer veure que són només partidistes, i que si algú ha votat ERC és perquè anava contra CiU, i viceversa.

Tot això ho hauríem pogut evitar amb una llista unitària. De moment, està descartada. Però com va dir Santiago Vidal fa uns dies a Catalunya Ràdio, els acords es poden canviar per via d'altres acords. I ell treballa, en la mesura de les seves possibilitats, per a que aquesta llista unitària pugui ser realitat. I nosaltres seguim pensant que la candidatura unitària segueix essent l'eina més vàlida per demostrar que unes eleccions jurídicament autonòmiques s'han reconvertit en unes eleccions políticament plebiscitàries.

Divideix i venceràs, diu la màxima. Fem que es divideixin els altres, no pas nosaltres. Nosaltres hem d'anar units cap a la independència.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



65 - Nova Tàrrega, 19 de març de 2015

L'Assemblea, en defensa del PP andalús


«A mí no me gusta que en Andalucía se mande desde Cataluña. No quiero que en Andalucía mande un partido que se llama Ciutadans, que tiene un presidente que se llama Albert. Con todo el respeto, a mí no me gusta que en Andalucía se mande desde fuera». Això va declarar, la setmana passada, el delegat del govern espanyol a Andalusia i president del PP a Cadis, en un acte electoral de les properes eleccions a la Junta d'Andalusia.

De seguida es van aixecar crítiques a la xenofòbia del que va dir. Els de Ciudadanos – Partido de la Ciudadanía (aquest és realment el seu nom oficial, no ho oblidem), van córrer a mirar de treure'n rèdit polític tot declarant de forma contundent que Catalunya és Espanya i que el PP pensava com l'Artur Mas. Que és com voler dir que estava d'acord amb els independentistes. Ells han mirat de fer-se publicitat gratuïta, però qui més qui menys ha estat d'acord amb que la patinada del polític popular ha estat important.

Al PP els ha traït el subconscient, un cop més. Per posar un exemple força recordat, fa deu anys l'empresa Gas Natural va intentar comprar Endesa, però no se'n va sortir. Va ser l'època en que Esperanza Aguirre, aleshores presidenta de la comunitat de Madrid, va dir allò de que “seria una mala noticia que Endesa se n'anés a l'estranger”, en referència a la possibilitat que la seu es traslladés a Barcelona. Això mentre l'altra candidata a comprar l'elèctrica era l'alemanya E.On. És clar que, des de la mentalitat política espanyola, no s'entén la realitat catalana i els hi resulta estranya, estrangera.

Aquesta manera de pensar i de fer no és pas cap novetat. Ho sabem de sempre l'opinió que en tenen dels catalans. N'hem tingut un munt d'exemples, al llarg dels darrers tres segles. I també en les tres darreres dècades, especialment sempre que hi ha hagut majories absolutes al govern espanyol. Han estat reiterats els seus atacs a la llengua, a la cultura, a l'economia, a l'esport, a la Generalitat, al Parlament... A tot. I no és cosa d'un partit: és la concepció del poder centralista que se'n té de Catalunya, com a nosa perifèrica necessària, mani qui mani.

No és per això, però, que defensem el PP: l'origen no ha de ser motiu d'exclusió. Només cal recordar que aquí va ser escollit president de la Generalitat una persona nascuda a Còrdova que tenia per nom José. I si va ser criticat per alguns és per les polítiques que va aplicar o per la submissió que el seu partit tenia del PSOE, no pel seu origen andalús. No és per com comencen les declaracions que hem reproduït al primer punt d'aquest article, sinó per com acaben. Fixem-nos-hi.

«A mí no me gusta que en Andalucía se mande desde fuera». No creieu que aquesta frase la subscriuria qualsevol ciutadà del món, en referència al seu país? Aquest és el quid de la qüestió. Fins i tot en un món globalitzat, on el concepte de sobirania no pot ser absolut perquè cada cop hi ha més aspectes que depenen d'estructures polítiques supraestatals, tots els països tenen la necessitat de sentir que les coses més importants, les principals, depenen exclusivament de la seva pròpia capacitat de decisió, de la seva sobirania.

En defensa del Partit Popular? Sí, quan tenen raó, i en això la tenen. A nosaltres tampoc ens agrada que ens manin des de fora. Per això volem la independència del Catalunya. Gràcies per entendre-ho.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



64 - Nova Tàrrega, 12 de març de 2015

Santiago Vidal, més que un jutge


El dimarts 24 de març Santiago Vidal serà a Tàrrega, al teatre Ateneu. A dos quarts de nou del vespre tindrem el plaer de presentar la conferència «La nostra Constitució. Com serà?», impartida pel jutge que, a banda de la seva tasca professional com a magistrat, ha col·laborat en la redacció d'aquesta proposta de constitució per a un nou estat català independent.

A l'epicentre de l'actualitat informativa. La casualitat ha volgut que, des de força temps enrere, tinguéssim programada per a aquesta data una conferència de Santiago Vidal sobre l'esborrany de constitució catalana que ell ha ajudat a redactar, junt a altres juristes. El fet, però, de la seva inhabilitació com a jutge durant tres anys per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) arran de la publicació d'aquest document, l'ha situat ara a l'ull de l'huracà mediàtic.

Cal donar suport a una persona que ha demostrat el seu coratge. Parafrasejant la famosa expressió del Barça, bé podríem dir que Santiago Vidal és més que un jutge, a hores d'ara. El seu gran pecat, per al poder espanyol, és ser independentista. Es pot ser de qualsevol partit polític, però no independentista. És una cosa que va contra la seva naturalesa i que no poden entendre. Com tantes vegades, creuen que la solució passa per anorrear els referents de l'independentisme, per veure si aquests es fan enrere i, amb ells, el conjunt de la població. Però, lluny d'això, l'únic que aconsegueixen és que cada cop n'hi hagi més.

Calen més arguments per voler la independència? Alguns pensem que, a aquestes alçades, qui no tingui clar que la independència és el camí, és que ja no li tindrà mai. Que hi ha prou motius per afirmar que l'estat espanyol només ens té, als catalans, per súbdits perifèrics als que exprimir com si d'una colònia es tractés. Que hi ha arguments més que de sobra per demostrar que pel nostre compte anirem molt millor, tant en la vessant econòmica com la social, la cultural i, de fet, en totes.

Però l'estat espanyol sempre ens sorprèn per donar-nos-en més, d'arguments. Certament, moltes persones han arribat a fer-se independentistes a base de comprovar com de repetitius són els comportaments autoritaris d'aquest estat per negar la realitat nacional catalana. Aquest cop, però, no ha estat el tàndem govern del PP / Tribunal Constitucional (TC) el que ha atacat. El CGPJ, per iniciativa pròpia, ha acabat suspenent el jutge Vidal per una cosa que el propi president del CGPJ ha fet reiteradament: creació intel·lectual de documentació de caire jurídic.

L'actual president del CGPJ no és del PP: és PP. Del 1996 al 2004, durant la presidència d'Aznar, va ocupar diferents Direccions Generals dins del govern espanyol. El 2004, quan el PP va perdre les eleccions, va tornar a la carrera judicial. Primer a l'Audiència Nacional i des del 2010 al Tribunal Suprem (TS), en recompensa pels serveis prestats. Fins que el 2013 va ser-ne escollit president. Els càrrecs de president del TS i del CGPJ van l'un amb l'altre.

Hom podria creure que el càrrec deriva dels seus mèrits professionals. Però no deixa de ser curiós conèixer quines activitats paral·leles ha dut a terme, més enllà de la seva feina de magistrat. Destaquen les seves setze participacions com a ponent, entre 2003 i 2010, dels cursos jurídics realitzats per la FAES, la fundació ideològica del PP, creada el novembre de 2002. És a dir que des de la fundació de la FAES n'ha estat col·laborador. Només en ser elegit president del TS i del CGPJ va deixar de cooperar formalment amb aquesta fundació.

Quina imparcialitat se'n pot esperar, doncs, del CGPJ? En una sanció disciplinària de caràcter polític com ha estat la que s'ha imposat al jutge Vidal, no se'n pot pas esperar gens d'equitat. Redactar una proposta de constitució catalana és “deslleial”. Preparar el programa electoral del PP en matèria jurídica, no. La realitat és que Santiago Vidal és magistrat d'un jutjat penal de Barcelona. És a dir que els casos que jutja corresponen a l'àmbit de la delinqüència comuna, on la seva ideologia política particular difícilment pot interferir amb les sentències que emet. Just el contrari del que passa amb els membres del TC o el TS, que han de dirimir sobre causes entre partits polítics i/o governs.

Seria il·lús creure que el poder judicial espanyol pot ser independent. Tant en el cas del TC com en el del CGPJ, resulta que els seus membres són escollits pels partits polítics. Al Consell la meitat els tria el Congrés i l'altra meitat el Senat. En ambdós casos amb una majoria de tres cinquenes parts de la respectiva cambra. Per tant, només cal que es posin d'acord els dos grans partits espanyols per tirar endavant qualsevol nomenament. I dels dotze membres del TC, quatre els tria el Congrés, quatre el Senat, dos directament el govern espanyol i els altres dos el propi CGPJ, que ja hem vist que deriva directament dels partits. Resulta impossible, doncs, la independència real dels principals òrgans judicials respecte els partits polítics.

Cal que la justícia del nou estat català sigui realment independent. D'aquí que una de les propostes que formen part de la constitució presentada per Santiago Vidal faci referència, justament, a que els òrgans de govern judicial siguin escollits de forma majoritària pels propis jutges, magistrats i fiscals. Recordeu que si voleu saber com és aquest esborrany de constitució podeu trobar-la a unanovaconstitucio.cat.

Per un país més just, calen persones justes i valentes. I el jutge Vidal ha demostrat ser-ho. Ara ens correspon fer-li notar que no està sol.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



63 - Nova Tàrrega, 26 de febrer de 2015

Manca d'il·lusió pel procés? I tant que no!


Sembla que el que es porta avui es parlar de desil·lusió pel procés. Tampoc direm que hi hagi la mateixa trempera que fins el 9-N, però a la vida tot funciona en cicles i ara mateix estem en un una mica més baix. També cal reconèixer que el ritme de treball i empenta que havíem dut a terme els darrers mesos, tant des de l'ANC com des d'altres sectors de la societat civil, és difícil d'aguantar durant molt temps. Hi tornarem, per això, sense cap mena de dubte.

Potser no es tracta tant de falta d'il·lusió com de desconcert, de vegades. Certament l'actitud d'alguns partits polítics després del 9-N i fins a l'acord que va propiciar l'anunci d'eleccions per al 27-S no va ajudar a mantenir l'ànim. Però no tenir l'ànim dalt de tot no és sinònim d'estar desanimat. Simplement és això, una època d'anar fent. Potser no hi ha foc, ara mateix, però la brasa és ben viva i no s'apagarà així com així. Només caldrà una bufada d'aire en el moment oportú per revifar la flama.

Tal i com es presenta el calendari electoral, cal tenir paciència. Des d'ara i fins a les municipals, a finals de maig, és de suposar que els partits es barallaran sense parar. I això pot desmotivar alguna gent a qui costi de veure la sortida del bosc més enllà dels arbres que té al davant. En aquest cas els arbres seran les pugnes locals –i potser no tant locals– entre CiU, ERC i la resta d'independentistes durant la propera campanya electoral. Arbres que poden fer entrebancar més d'un, però que no ens haurien de fer perdre de vista que formen part d'un bosc que no és altra cosa que el conjunt de dificultats que hem d'anar superant per assolir l'objectiu final d'un nou estat independent.

Passades les municipals cal esperar que torni l'entesa. Serà necessari que, després de les municipals i fins a les eleccions del setembre, es refaci la unitat i el discurs comú. I també caldrà que ningú vulgui aprofitar els resultats municipals per treure'n conclusions respecte la preeminència de les seves posicions respecte les dels rivals, a l'hora de negociar el full de ruta comú. Si la unitat d'acció que es vegi a partir del juny es percep com a real i no forçada, tota la suposada desmotivació anterior es transformarà en nova il·lusió col·lectiva.

No pretenguem, però, de moment, una unitat difícil d'assolir. Hi ha un aforisme que diu "Vés a poc a poc, que tinc pressa". Doncs això. No vulguem córrer a demanar una unitat política que pot resultar molt complicada quan, per definició, amb unes eleccions municipals per davant, el que correspon als partits es enfrontar-se i mostrar, de cara als seus pretesos electors, tant els punts forts propis com, sobretot, els punt febles dels principals rivals. I els màxims rivals municipals de CiU i ERC són ERC i CiU, respectivament, a la majoria de poblacions de Catalunya.

El paper de l'Assemblea, ara i després, seguirà resultant fonamental. Malgrat les veus que parlen de la pèrdua de lideratge de l'ANC en el procés d'independència, és evident que per aconseguir el nostre objectiu, de manera pacífica i ordenada com fins ara, cal que ens valguem d'eines escrupolosament democràtiques. I no n'hi ha de millors –de fet no en tenim d'altres– que les votacions en eleccions degudament convocades. I això, a qui correspon fer-ho, organitzar-ho i representar-ho en un Parlament és als partits polítics, no a la societat civil, per molt ben organitzada que estigui.

Per això el protagonisme des d'ara i fins al final correspon a la política. Nosaltres, com ANC, el que hem de fer és seguir treballant per convèncer més i més gent de votar els partits pro-independència. I treballar, també, per temperar i reconduir la situació quan sorgeixin disputes partidistes que puguin enterbolir la unitat política dels independentistes, ni que siguin de partits polítics diferents.


Per seguir convencent més gent comptarem amb Santiago Vidal a Tàrrega. Tot i que falta encara un mes, ens plau anunciar que el darrer dijous de març, dia 26, hem programat a l'Ateneu de Tàrrega una conferència impartida pel jutge Vidal per a que ens parli de la seva proposta de nova Constitució de Catalunya. Com és conegut, el passat 31 de gener es va presentar públicament aquest projecte de constitució, que es pot consultar per internet a www.unanovaconstitucio.cat, on es promou la participació ciutadana per presentar aportacions i esmenes a tot l'articulat.

En definitiva: il·lusió, fermesa i paciència. Il·lusió pel procés, que no decau. Fermesa per mantenir el rumb sense derives. I paciència per quan sembli que n'hi hagi.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



62 - Nova Tàrrega, 22 de gener de 2015

Bé està el que bé acaba...


Però tinguem clar que no ha acabat res, sinó que ara comença! Va costar, però finalment s'ha aconseguit un pacte per poder acabar celebrant unes eleccions autonòmiques que, entre tots, hem de convertir en plebiscitàries.

Des de la creació de l'ANC que anem cremant etapes. Cadascuna una mica més complicada que l'anterior. En aquesta s'ha aconseguit un acord entre els dos principals partits, Convergència i Esquerra, que queda lluny del que volia l'Assemblea: eleccions com més aviat millor, aquesta mateixa primavera, i amb una llista única. De fet aquest acord no compleix cap de les dues premisses. Significa això que hem fracassat? No. Fracassar seria no aconseguir el nostre objectiu.

L'objectiu de l'ANC és un de sol, la independència. Encara que les estratègies per arribar-hi siguin diferents. I és evident que per als partits polítics, tots, aquestes estratègies contemplen més objectius, a banda del de la independència. La importància de l'acord, doncs, no rau tant en la data de les eleccions o en el format de les llistes que s'hi presentaran, sinó en el fet d'haver estat capaços de trobar la manera de posar la independència per davant de la resta d'objectius que tenen aquests partits.

L'etapa actual culminarà el 27 de setembre, amb les eleccions. Però no estarà lliure d'entrebancs fins aleshores. Caldrà veure les dificultats que sorgiran per pactar aquest full de ruta comú, al que seria bo incorporar més partits, tant dels que tenen representació parlamentària com dels que no la tenen. Caldrà veure, també, com superen les tensions que, per lògica, apareixeran com a conseqüència de les eleccions municipals del 24 de maig.

Des d'ara i fins aleshores, doncs, haurem de seguir treballant molt. Cal convèncer encara molts indecisos. Potser aquí no n'hi ha tants com a l'àrea metropolitana de Barcelona, però també n'hi ha. I cal arribar a tothom. Aquesta és una feina que hauran de fer els partits per un costat, ja que es tracta d'unes eleccions. Però també l'ANC hi haurà de participar amb el seu principal valor: la seva capacitat de mobilització per fer arribar a tothom, de forma transversal i apartidista, la necessitat de votar pels partits favorables a la independència.

I tinguem present que, quan guanyem les eleccions, encara no haurem acabat. No ho diem en condicional –si guanyem–, sinó que ho afirmem. Perquè hi anem amb l'absolut convenciment que les hem de guanyar. Amb tot el respecte pels que puguin pensar i votar el contrari. Però el millor futur de Catalunya passa per construir el seu propi estat, que és equivalent a construir el seu propi destí.

Després vindrà el pas formal de creació del nou estat català. Aquest pas es farà mitjançant una declaració unilateral d'independència o de la manera que sigui. Cal suposar que això, entre moltes altres coses, és el que s'està negociant per incloure en aquest "full de ruta" comú que han d'incloure en el seu programa electoral els partits independentistes. Un pas que tampoc serà fàcil.

I després encara haurem de seguir vigilant per a que no hi hagi cap involució. Caldrà bastir i consolidar el nou estat, construir un país nou amb noves maneres de fer política, amb major transparència i més participació ciutadana, que posi més impediments a la corrupció que no hi ha ara i que la castigui amb més celeritat i contundència.

Per tant, tinguem clar que no s'ha acabat res. Simplement, anem fent etapes fins arribar a la meta.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



61 - Nova Tàrrega, 18 de desembre de 2014

La llista unitària és la millor opció


No és la única, com s'esforça a proclamar ERC, però sí que és la millor. Renunciar a la llista unitària equival a renunciar al suport de l'ANC en aquestes eleccions plebiscitàries. A quina candidatura hauria de donar suport, l'Assemblea? A la del president de la Generalitat, només? Repartir el suport entre vàries candidatures equival a no donar suport a ningú en concret, que és el que ja fa fer l'Assemblea les darreres eleccions.

Potser sí que CiU està recollint la desconfiança de tants anys de puta i Ramoneta. Però ara sembla que les dues s'han instal·lat a casa d'Esquerra. Fa l'efecte que, ara que es veu el final tant a prop, tenen ganes de ser ells els que surtin a la foto com a guanyadors a la meta. I pensant així s'obliden que qui hem d'aconseguir que en surti guanyador d'aquestes eleccions no és cap partit concret, sinó el procés d'independència. Que, en definitiva, significa que el vencedor serà el poble de Catalunya, la seva gent. Entre això, i les municipals que ja comencen a flairar-se, la temptació per evitar el pacte amb CiU deu ser molt gran.

Un terme que fa fer fortuna anys enrere va ser el de "equidistància". Fou Carod qui el va popularitzar, junt amb altres conceptes com independentisme de "pluja fina" o "patriotisme social". En el seu moment es referia a la posició equidistant amb CiU i PSC. Aquell posicionament obeïa a estratègies de partit, legítimes d'altra banda, en que per un costat apartaven del poder al seu rival natural i de l'altre intentaven –o això pretenien– captar part del tradicional votant socialista. Ara, però, no és moment d'equidistància entre independència i polítiques socials. Primer toca independència. Després, ja es decidirà qui i com ens ha de governar.

Quins arguments hi ha per apostar per diverses candidatures? Un dels més usats és l'ideològic, destacant que un votant de les CUP mai votaria una llista on hi fos CiU. O viceversa. I segurament seria un argument vàlid en unes eleccions autonòmiques normals i corrents. El tema, però, és que aquestes eleccions cal convertir-les en una cosa que vagi més enllà i transformar-les en aquell referèndum que no ens ha estat possible fer fins ara. I en un referèndum hi ha dues opcions: sí o no. Als del no, no serem nosaltres qui els aconselli si han d'anar junts o separats. Però als del sí, sí que els hem d'exigir unitat. El missatge serà molt més clar dins i, sobretot, fora de Catalunya.

No hi ha polítiques de dretes o d'esquerres amb el sistema de finançament actual. Un sistema que, cal recordar, fou pactat l'any 2009 entre el govern Zapatero i el tripartit de Montilla, on es va arribar a dir que aquell era el millor finançament mai assolit en la història de Catalunya. I, mirant-ho amb bona fe, fins i tot és possible que fos cert, però la realitat és que el govern espanyol no té cap mania en saltar-se la llei com li plau, mentre en reclama dels altres el seu estricte compliment.

I així ens tenen, asfixiant econòmicament el govern de la Generalitat. Mentre tant, els nostres imposts són espoliats sistemàticament. Per tant, per governar la misèria, no té sentit parlar de dretes i esquerres. Fem una llista única, anem tots a una, i quan tinguem el nou país en marxa ja tornarem a parlar d'aquests conceptes més "clàssics".

Un altre argument per la diversificació de llistes: la corrupció. Alguns partits creuen que no és possible defensar la lluita contra la corrupció dins una llista única. Va ser un diputat de la CUP, Quim Arrufat, que va dir alguna cosa com "qui ens garanteix que no sortiran nous casos de corrupció dins de CiU?", per justificar la no integració amb una llista unitària amb ells. Però és que justament aquest és l'argument per justificar encara més la necessitat d'aquesta llista unitària. La percepció de corrupció per part de la ciutadania s'associa a algunes persones en concret, però es generalitza quan es parla de partits.

No és aquest un bon motiu per, justament, superar la dinàmica de partits? Aquesta és un altre dels avantatges de la llista unitària. Deixem-nos estar de llistes de partits i presentem una llista unitària amb polítics però també amb personalitat de la resta d'àmbits, plural i transversal. Si per desgràcia s'acabés detectant, en aquesta llista, una persona amb comportaments poc desitjables, només caldria expulsar aquesta persona sense haver d'entrar en lluites fratricides entre partits amb la cançoneta del "i tu més!".

Fins ara s'ha demostrat la força que té la unitat. Ho ha demostrat l'Assemblea en els darrers Onze de Setembre, amb la Via o la V. I no només l'ANC sinó també Òmnium a nivell global, i multitud d'entitats a nivell local. Justament aquesta és la força de la unió. Renunciar-hi sense garanties que la opció de llistes separades donaria millors resultats és, com a mínim, temerari. I si una cosa és certa és que ningú pot donar garanties en cap dels sentits ja que no hi ha precedents al món sobre la manera com estem fent les coses a Catalunya per aconseguir la independència, sense violència i en front d'un estat intolerant i hostil.

A partir de les dues conferències de Mas i Junqueras tot han estat opinions. Els opinadors mediàtics han maldat per assegurar que hi ha més punts de consens que de conflicte. Tots asseguren que, d'una manera o altra, acabaran pactant alguna solució. Potser sí. O potser no... Per això cal que, com tants cops els darrers anys, siguem nosaltres, la societat civil que no està posada en la lluita de partits, la que seguim empenyent per deixar clar que la unitat és el que volem. Tant als principals líders d'aquestes formacions polítiques con als responsables locals d'aquests partits, perquè mirin de fer-ho entendre als seus caps.

Recordeu-vos de les cares llargues que hi havia al país la nit del 13 d'octubre. I els següents dies. Va ser després d'aquella reunió dels partits on es va constatar la ruptura del consens pel 9-N, després de la renúncia de Mas a seguir amb la convocatòria de la consulta i la seva substitució pel procés participatiu. Cal recordar, també, les mostres d'alegria del govern espanyol davant aquella situació de desunió, i de les desqualificacions dirigides a aquell procés, titllant-lo de votació de costellada.

I tot seguit cal recordar el resultat del 9-N després de recompondre la unitat dels partits. I recordar, igualment, com aquella costellada ha derivat amb querelles contra el màxim representant institucional del nostre país, el President de la Generalitat, i altres membres del govern. És una evidència, doncs, que la unitat ens fa més forts dins i fora de casa nostra.

Hi ha qui assenyala Mas de voler aquesta opció per estratègia partidista. Potser sí, qui ho sap. Però ell, que demana generositat als partits, és el primer a demanar al seu propi partit que tampoc hi vagi amb les seves sigles. I, ben mirat, és una bona opció per evitar que el líder d'Unió pugui sortir pel mig dient-ne de les seves. Qui més recels genera entre els independentistes dins de CiU no és Convergència, sinó Unió. I no tots, tampoc, perquè molts dels seus militants i càrrecs també ho tenen clar. El dia que Duran Lleida abandoni el mapa polític català, el discurs d'Unió canviarà com un mitjó.

En tot cas, la trajectòria del president d'ençà del 2012 ha estat exemplar. Per tant la seva proposta, que sembla honesta i que resulta coherent, es mereix tota la confiança. Ara falta que així ho acabi d'entendre Junqueras, bàsicament, i la resta de partits que tinguin la independència com a principal prioritat.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



60 - Nova Tàrrega, 20 de novembre de 2014

I ara què?


Diumenge 9 de novembre, 9 del matí. Els col·legis electorals romanen, encara, tancats. Des de fa més d'una hora una munió de gent s'espera a fora. En els seus rostres es reflecteix la il·lusió, el nerviosisme i, per damunt de tot, el convenciment. No hi ha gens de por. La gent xerra, fa bromes, riu... Es veuen les primeres abraçades (avui serà un dia d'abraçades). Per fi, puntualment, s'obren les portes i els primers votants entren al col·legi. Aplaudiments per tot arreu.

Des de les meses, des del carrer, dels propis votants. El procés de participació ha començat! De res els han valgut les prohibicions, les amenaces constants al Govern i al President, als directors d'Institut, als funcionaris, als voluntaris, al poble en general. De res els ha valgut que tinguem menys meses electorals i que els col·legis no siguin els habituals i que, a més, es trobin molt allunyats dels llocs de residència. De res els serveixen les denúncies de darrera hora i el reguitzell d'amenaces continuades durant tota la jornada de participació. El poble fa cues davant les urnes. El poble ha decidit que vol votar!

Més de 2,3 milions de catalans i catalanes vam demostrar que ja hem perdut la por. Que ja hem iniciat el procés definitiu de desconnexió amb l'Estat espanyol. Diumenge 9 de novembre, més de 2'3 milions de catalans i catalanes vam fer evident davant del món sencer que ja no obeïm l'Estat espanyol. Nosaltres, la força de la gent, actors principals d'aquesta autèntica revolució pacífica i democràtica, el 9 de novembre vam fer el primer gran acte de sobirania.

I ara què? El 9-N vam cloure una etapa, important, però no decisiva. Som plenament conscients i estem convençuts que el procés no té marxa enrere possible, que és imparable. Quin ha de ser el pas següent? Els resultats del 9-N són extraordinaris. No caiguem, però, en la autocomplaença. També ens mostren que no tot està guanyat, que la balança encara està massa anivellada, que necessitem entre 300.000 i 500.000 vots més, aquesta gent que acostumem a anomenar "indecisos" i que són els que poden inclinar de manera majoritària i inqüestionable les properes votacions.

Després del 9-N, necessitem un mandat democràtic clar i inequívoc. Un mandat que ens ha d'arribar, perquè no hi ha una altra manera possible, mitjançant unes eleccions avançades, que els partits i organitzacions polítiques han de convertir en plebiscitàries o referendàries. Aquestes eleccions han de ser en un termini màxim de tres mesos. L'abril de 2015 tenim eleccions municipals i, probablement a la tardor, l'Estat espanyol pot convocar les generals. Això vol dir que, si no fem eleccions avançades com a màxim el febrer de 2015, correm el perill d'anar-nos-en al 2016. És un risc massa gran per al procés, que podria ressentir-se'n i molt. En aquestes futures eleccions el "quan" és molt important. Però també ho és el "com", el "per què" i el "qui".

El full de ruta aprovat per l'ANC deixa molt clara la nostra proposta inicial. És la d'una candidatura de país, una llista unitària de forces polítiques i socials. Una candidatura que hauria d'incloure uns punts programàtics molt clars i concrets. Uns punts sobre els quals no cal inventar gaire, perquè apareixen molt definits en el Llibre blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Per què una candidatura unitària de país? Perquè som en un moment decisiu i no ens podem permetre les picabaralles habituals entre els diversos partits polítics. Ara la prioritat és posar les bases d'un nou Estat i, en aquests moments històrics, el que la gent demana és unitat. Una llista unitària d'aquestes característiques generaria una gran il·lusió col·lectiva, molt més elevada que la d'uns partits anant per separat.

Impossible... diuen alguns. Més impossible semblava avançar en el procés d'independència quan va néixer l'ANC, ara fa poc més de dos anys i mig. Entre tots hem aconseguit arribar fins aquí... La força de la gent és la que fa possible allò que pot semblar impossible. La candidatura unitària de país és la millor solució també per al "qui".

Una vegada guanyades les eleccions, el procés de transició no serà fàcil. Ens calen els millors i, sobretot, ens calen aquelles persones que sabem que no faran cap pas enrere. Ens calen aquelles persones en qui podem confiar plenament. Aquelles persones que ja siguin una visualització del canvi que volem aconseguir amb la independència. Aquestes són les principals respostes a la pregunta general que tothom es fa: «I ara què?». Doncs ara toca continuar la feina per aconseguir que la majoria social favorable a la independència sigui del tot inqüestionable.

Toca treballar a fons. Perquè en un termini màxim de tres mesos puguem anar de nou a les urnes per obtenir el mandat democràtic definitiu que ens ha de portar a la independència. I, finalment, caldrà fer tots els esforços possibles per assolir aquesta candidatura unitària de país, amb un programa clar i concret i amb els millors candidats per fer realitat ben aviat la proclamació de la República catalana independent.

Jaume Marfany, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana



59 - Nova Tàrrega, 13 de novembre de 2014

9-N: pluja fina al cel, xàfec de vots a les urnes


El 9-N ha passat i Catalunya ha votat. Amb tota la normalitat del món. El govern de l'estat espanyol va estar, fins a darrera hora, intentant desanimar la gent a base d'informacions interessades sobre investigacions de la fiscalia per presumptes delictes comesos per part dels voluntaris. Com que no tenen altres arguments, l'únic que els hi queda és intentar fer por. I ja no en fan.

Caient en el tòpic, aquest diumenge va ser una festa. No només de la democràcia, que també. Va ser una festa col·lectiva i també familiar, alhora que individual, personal. Les rialles, els somriures, la satisfacció i l'emoció reflectides a les cares de tanta gent donaven una mesura clara del sentiment de felicitat amb que tanta gent va anar a votar.

El marcador de l'ajuntament va arribar a zero amb el missatge: Vota! La combinació del trio del diumenge 9 de novembre va ser el 828. La persona amb el tiquet afortunat ja pot reclamar la seva tele enviant un correu a tarrega@assemblea.cat o dirigint-se al punt de venda on el va adquirir, per tal que es posin en contacte amb nosaltres. L'ajuntament ens ha demanat la cessió d'aquest televisor durant unes setmanes més per tal d'usar-lo en la campanya que tenen endegada sobre la violència de gènere. Confiem que, després de tant temps, la persona afortunada pugui esperar-se uns dies més a rebre el televisor ja que, després de la col·laboració obtinguda per part de l'ajuntament, no ens podíem pas negar a cedir-la.

Els resultats d'aquest 9-N han estat espectaculars. Més de 2,3 milions de vots, dels quals gairebé 1,9 van ser pel doble Sí. Això amb tot un estat al darrera treballant en contra, entorpint, impugnant, mentint i enganyant com només un estat pot fer impunement. El percentatge del 81% favorable a la independència, però, no ens ha d'enganyar. Sabíem que el més important era la participació, i des d'aquest punt de vista cal agrair a totes les persones que van votar les altres opcions que acceptessin de participar en aquest exercici de democràcia, malgrat tots els impediments i dificultats. Especialment al prop de 5% de persones que van votar no i el van voler expressar, negant-se a fer el joc als que van donar la consignar de no participar per tal d'apoderar-se, després, de la majoria silenciosa.

A Tàrrega el Sí+Sí va fregar el 90% amb 5.581 vots. El Sí+No es va endur el 5%, el Sí+Blanc l'1%, el No el 2,5%, el vot en blanc el 0,5% i el vot nul el 2%. Una participació brutal amb 6.259 persones, més que no ho van fer en les dues darreres eleccions municipals, tot i que cal recordar que allí no podien participar alguns dels que ara sí que podien. També vam recollir unes 3.800 signatures de denúncia contra l'estat espanyol per presentar davant organitzacions internacionals .

Sabem, però, que a l'hora de la veritat la cosa no serà tant rotunda. Ni de bon tros. D'una banda perquè d'aquest 1,9 milions de Sí+Sí, cal descomptar-ne algun decimal corresponent als joves de 16 a 18 anys i als estrangers que, en les eleccions normals, no poden participar. I de l'altra perquè a l'hora de la veritat tots els del No es mobilitzaran, com correspon lògicament en una democràcia normal. No és qüestió de marejar amb massa números, però si la població amb dret a vot, ara mateix, ronda els 5,5 milions de persones, i suposem una participació, com a Escòcia, superant el 80% de la població, estaríem parlant que al voltant d'uns 4,5 milions de persones podrien acabar votant, el que situaria el llindar de la victòria sobre els 2,25 milions de vots.

Faltaria aconseguir, encara, prop mig milió de vots més. Segurament bona part d'aquest sortirien del segment de població que ha ara ha votat Sí+No o Sí+Blanc. Davant l'evidència que una Espanya federal no és possible, probablement la majoria d'aquestes persones optarien per la independència abans que per seguir com fins ara dins l'estat espanyol. Tot i així, caldrà seguir treballant, i molt, per acabar d'aconseguir una majoria segura i definitiva favorable a la independència.

El darrers mesos han estat d'una feinada molt intensa. La gent que formem el nucli de treball de Tàrrega per a la Independència hem arribat a aquest final de campanya amb les piles fent pampallugues. Portem al voltant de sis mesos preparant amb una dedicació de temps i esforç immensos totes les activitats que han culminat en aquest 9-N. L'organització d'autocars per anar a la V, les gigaenquestes que hem passat per les cases de Tàrrega, el cicle de cinc conferències que setmana darrera setmana vam anar muntant, que va culminar a l'Ateneu amb Salvador Cardús. L'acte de final de campanya, també a l'Ateneu, amb l'Eliseu Climent. Tots els mapes que vam repartir per centenars de portals i parets indicant a quin institut calia anar a votar en funció de l'adreça, així com els indicatius als fanals marcant la direcció dels instituts. La campanya País de Groc, consistent a vestir de groc tota la ciutat... Som conscients que potser algunes persones, especialment les que no combreguen amb les nostres propostes, poden haver trobat excessives algunes de les accions dutes a terme. Però l'objectiu prou s'ho valia, i res d'això s'hauria fet sense l'esforç en feina i també en l'aspecte econòmic de desenes de voluntaris de l'ANC de Tàrrega. Perquè, malgrat que no es cansen, els adversaris, de repetir que rebem calés a dojo des de la Generalitat (per això no en tenen per als serveis públics), nosaltres no n'hem vist ni un cèntim.

Permeteu-nos, doncs, que reposem una mica durant unes setmanes. Això vol dir que de moment deixarem les reunions setmanals de cada dimarts al Centre d'Entitats, i també deixarem de publicar aquests articles a Nova Tàrrega. Però només per uns dies. Ben aviat tornarem amb les piles ben carregades per, ara sí, encarar el tram final cap a la independència.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



58 - Nova Tàrrega, 6 de novembre de 2014

Ara toca decidir el futur polític de Catalunya


Ara sí, ja hi som, ara és l'hora. Arribem al 9-N, després de tant temps, que ha de servir per acabar de fer el pas. Ja sabem que jurídicament aquesta votació no té valor. Sabem fins i tot que no se n'hi hauria de dir ni votació. Però tots els que hi anirem tenim molt clar el valor polític d'aquest procés de participació popular. Serà el primer cop que, malgrat tots els impediments que hi posen, podrem saber amb certes garanties quanta gent hi ha a Catalunya realment favorable a la independència. Quanta gent vol per a Catalunya un nou estat.

Aquest diumenge hem d'anar a votar, sí o sí. I hem de votar sí i sí. També hem de respectar i fomentar que la resta d'opcions vagin als punts de votació a expressar la seva opinió, és clar que sí. Però la nostra opció és aquesta. Vol que Catalunya esdevingui un Estat? Sí. En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? Sí. Així de simple.

Aquí s'acabarà tot? No, aquí comença. Comença un nou estadi en aquest procés d'alliberament nacional. Començarà, és clar, si hi ha prou quantitat de gent que participa i surt al carrer per manifestar-se a través de dipositar el seu vot, la seva opinió, dins les urnes que diumenge estaran escampades arreu del territori de Catalunya. D'aquí el nostre clam a fomentar la participació de tots. Però sobretot, a reclamar que no es quedi a casa ningú dels que volen la independència.

Perquè la força del resultat la donarà la participació. La quantitat de persones que hauran anat a posar la seva papereta a l'urna. Per tant, no us quedeu a casa. I no deixeu que s'hi quedi ningú del vostre entorn familiar, laboral o personal. Que hauria estat millor la consulta inicialment prevista? Segur. Que no té conseqüències legals? Ja ho sabem. Però tindrà conseqüències polítiques. Perquè del resultat en dependrà que en les properes eleccions al Parlament de Catalunya hi hagi més o menys forces polítiques amb la declaració unilateral d'independència al seu programa. Fins i tot en depèn la unitat d'aquests forces polítiques en una llista conjunta.

Recordeu-ho: els punts de votació són als instituts. Al Manuel de Pedrolo i a l'Alfons Costafreda. De manera conjunta amb altres entitats i organitzacions, facilitarem transport gratuït fins als instituts a tothom que ho sol·liciti. Podeu dirigir-vos a tarrega@assemblea.cat per demanar-ho. Intentarem indicar el més clarament que puguem –al carrer i també a la nostra web– a quin institut correspon anar en funció de l'adreça que consta al carnet. Malauradament aquest cop no es podrà votar als pobles agregats, o sigui que serà necessari desplaçar-se fins a Tàrrega. L'objectiu, però, prou s'ho val.

I el tribunal constitucional, que digui el que vulgui. El pensament lliure és el que ens fa persones lliures, amb capacitat per crear un nou estat. I el nostre, de pensament, ja fa temps que està desconnectat del de la classe política i judicial de l'estat espanyol. Per això no importa què puguin dir o fer des de cap instància espanyola, perquè per damunt de la legalitat, com ja hem dit altres vegades, hi ha la justícia. El que volem fer és just. Com ho eren tantes coses a la història que van ser il·legals fins que la voluntat popular les va canviar. Per això no hem de tenir por de res.

Divendres 7 de novembre, a les 20:00, Eliseu Climent al Teatre Ateneu. En el marc de l'acte de final de campanya a Tàrrega, el fundador de la revista El Temps i d'Acció Cultural del País Valencià –responsable de la implantació de repetidors per poder veure TV3 al sud dels països catalans– presentarà la conferència «El País Valencià en el procés sobiranista de Catalunya» . Obrirà l'acte el coordinador local de l'ANC, Antoni Colomé.

Per dignitat nacional, vota. Catalunya ho necessita i els catalans ens ho mereixem.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



57 - Nova Tàrrega, 30 d'octubre de 2014

L'hora de la veritat


Nova impugnació al nou 9-N per part del govern espanyol. Aquest divendres el consell de ministres del govern espanyol ha d'acordar presentar recurs per impugnar el procés participatiu del 9-N, i dimarts vinent el tribunal constitucional l'admetrà a tràmit, de manera que automàticament quedarà suspès, a cinc dies del 9 de novembre. Però la pregunta és: què quedarà suspès? Quines normes, quines lleis, què hi ha per suspendre? No havíem quedat que això no era cap consulta? Que no era un succedani amb que enganyar els catalans? Què faran, doncs? Prohibiran la llibertat d'expressió? El dret a manifestació? És ben bé que no saben què fer.

Tanta por a que ens expressem només es justifica per un motiu. Saben perfectament què volem. I encara tenen més clar que som una majoria aclaparadora els que ho volem. Volem un estat nou. Volem un país nou. Que són coses diferents. Volem un estat nou per disposar de les mateixes eines i oportunitats que la resta d'estats, per decidir lliurement el nostre futur, amb el tipus d'independència –no pas il·limitada– pròpia dels estats. I volem construir un país nou, millor del que tenim ara, que es va empeltant més i més d'alguns vicis de la manera de fer espanyola, com el de la corrupció generalitzada. No és que no en tinguéssim aquí, no és això, però no com hi és ara.

Una cortina de fum per evitar que es parli de la corrupció al PP. Que ningú perdi de vista que aquesta nova impugnació té a veure, també, amb els darrers escàndols de corrupció: Rato, Acebes, 51 persones detingudes per un trama que, un cop més, afecta de ple –tot i que no de manera exclusiva– el partit que governa l'estat espanyol. I el que anirà sortint. De tot això se'n parlarà menys posant la pastanaga del tema català a les portades dels diaris espanyols. I dient mentides, si cal. Per damunt de la veritat hi ha la sacrosanta unitat d'Espanya

Cal votar a la població que consti al carnet, no on s'està empadronat. I ho farem en llocs diferents als col·legis electorals habituals. Hauríem preferit una organització més similar a la d'unes eleccions, però la Generalitat ho ha fet així i ara no cal entrar en debats estèrils. Si se'n té ganes, no importa on anar a votar. I és tant important la participació aquest 9-N que tots, tots, hem d'estar disposats a anar on calgui, a acompanyar a qui convingui, a acabar de convèncer que voti fins i tot el més reticent. Hi haurà transport gratuït per tothom que l'hagi de menester.

Tot plegat no ens ha de distreure d'allò realment important: el 9-N, tots a votar. Tant si impugnen com si no. Diguin el que diguin des de fora. Perquè som nosaltres els que volem la independència i no són pas els altres que ens l'han de donar. Des de dimecres ja es pot consultar els punts de votació que correspon a cada persona. A Tàrrega aquests punts són els instituts Alfons Costafreda i Manuel de Pedrolo. Haurem d'anar a un o altre en funció de l'adreça que ens consti al carnet.

Dimarts vam cloure el cicle de conferències omplint l'Ateneu amb Salvador Cardús. Una exposició brillant per definir com el poble català ha arribat al punt de voler majoritàriament la independència, els motius pels que el procés és tant sòlid i no té marxa enrere, i quines són les dificultats que ens trobarem a partir d'ara i què caldrà fer per superar-les.

El proper 7 de novembre farem l'acte final de campanya amb Eliseu Climent. I estem treballant per aconseguir un acompanyant força especial. Activista cultural incansable, el riberenc Eliseu Climent ens parlarà del País Valencià en el procés sobiranista català.

Es l'hora de la veritat. Aquest era el títol de la conferència que Cardús ens va oferir dimarts. I és el lema que, fins al final, ens ha de guiar –ja fa dies que ho fa, de fet– en el nostre fer i en la nostra fe. La fe en un país millor. Ni un pas enrere.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



56 - Nova Tàrrega, 23 d'octubre de 2014

Votar el 9-N és més important del que alguns pensen


Aquest 9-N és de vital importància que absolutament tots anem a votar. Tant fa si alguns partits encara es barallen. Tant fa si enlloc de consulta se'n diu procés participatiu. Tant fa que intentin ridiculitzar per tots els mitjans aquesta votació. Fins i tot tant fa que no vulguin dir-ne votació. Perquè allò realment important és que serà el primer cop que podrem, per fi, comptar quanta gent vol la independència. I ho farem sense lligar-ho a cap opció política. No serà aquell joc que sovint es fa, després d'unes eleccions, de sumar els vots d'uns partits i uns altres, i suposar quina opció tindria més suport.

És cert que aquesta no serà la votació definitiva. Però és la més important, de moment. Perquè sense aquesta difícilment seguiran les altres. Ja vindran eleccions per triar un nou Parlament que proclami la independència. I després un referèndum de debò, organitzat ja pel nou estat català, per tal que la població ratifiqui amb totes les garanties la decisió presa pel Parlament. I després caldrà votar la nova constitució catalana. I després un nou Parlament on, ara ja sí, hi hagi el clàssic enfrontament entre ideologies. Per tant, tenim moltes coses per votar, encara. Però aquesta és la primera. I per això ara és la més important.


Per entendre com n'és d'important aquesta votació, cal analitzar dues vessants. Una en clau externa. Aquell dia, llargament anunciat durant gairebé un any, tots els mitjans de comunicació internacionals –i també les cancelleries– ens estaran enfocant. La "foto" dels catalans fent cua per votar democràticament i pacífica és la millor imatge per que el món entengui que Catalunya vol un nou estat, independent de l'estat espanyol, malgrat totes les traves que aquest hi posa. És la foto que des del govern espanyol malden per evitar com sigui.

I l'altra clau és interna, per la imprescindible unitat política. Com més gent voti aquell dia a favor del sí-sí, més fàcil serà recompondre la unitat dels partits. Perquè si els que van a votar són pocs, la temptació d'alguns partits de despenjar-se del procés pot fer-se massa gran. Hem de ser tots plegats, partits polítics i votants, prou generosos com per entendre que l'objectiu principal, la independència, passa per davant dels legítims interessos particulars. El dels partits, de tenir representació pròpia i poder guanyar eleccions. I el dels votants, de poder triar aquelles opcions que millor s'adaptin al propi perfil ideològic.

En un país normal tothom aniria a votar el 9-N. Tant els favorables al no, com els del sí-no, com els del sí-sí. De fet, si el país fos normal del tot, no hi hauria doble pregunta, sinó una de sola i ben clara: Catalunya ha de ser un país independent? Però ara això no ve a tomb. Dèiem que, en circumstàncies normals, el diumenge 9 de novembre un gran nombre de ciutadans aniria a votar perquè el que s'hi juga un país amb una decisió com aquesta és molt important.

Ja fa temps, però, que l'adversari juga a una carta tramposa. La de la Catalunya silenciosa. Tots els que no surten a reclamar independència, és que estan contra la independència. Tots els que no van a les manifestacions, és que estan en contra de la manifestació. Excepció feta, és clar, del dia de la hispanitat. Aquell dia, si la gent no va sortir no és pas perquè estiguessin contra els convocants de la manifestació unionista. Que va! És perquè l'home del temps de TV3, aquesta eina manipuladora, va pronosticar mal temps i va desactivar tots els unionistes.

Fan trampes perquè així pretenen sumar els abstencionistes al seu bàndol. Per exemple, a Escòcia la participació va ser espectacular i va arribar gairebé al 85%. Aquesta xifra, tot i ser gran, significa que hi va haver un 15% de la població que en realitat no es va expressar. Gent que no estava ni a favor ni en contra, sinó que estava d'acord amb el que decidissin la resta de conciutadans.

L'èxit del 9-N no depèn del percentatge de 'sí-sí', sinó de la quantitat de votants. Per això és tant important mobilitzar tots els favorables a la independència per a que vagin a votar. La legitimitat dels resultats no rau en sí les urnes són de vidre o de cartró. Ni en si els col·legis electorals són els tradicionals o són uns altres. El que donarà força al procés per seguir fent camí és que la votació del 9-N sigui realment massiva. I per això demanem també als contraris a la independència –o els que bonament creuen en terceres vies– que siguin demòcrates de debò i vagin a manifestar la seva opinió votant pel no o pel sí-no.

Aquest cop no hi ha excuses per no anar a votar. No és l'Assemblea que convoca una 'simple' manifestació. No hi cap l'excusa de dir que només es fa a Barcelona, en referència als que enguany no van voler anar a la V perquè sempre ho fan tot a la capital. O de dir que s'obliden de la gent de Lleida, en referència als que no van voler anar a la Via Catalana de l'any passat perquè no passava per la província. Qui convoca és el President de la Generalitat de Catalunya. I malgrat totes les mancances, aquest és un procés organitzat pel nostre Govern que respon a les demandes del poble i on ara el poble té la responsabilitat de participar.

Dimarts vinent, 28 d'octubre, clourem el cicle de conferències amb Salvador Cardús. Amb la conferència «És l'hora de la veritat». Després de quatre xerrades temàtiques –pensions, energia, justícia i pagesia–, ara oferim una visió més genèrica de com se'ns presenta el nou país, en clau de futur. Ho fem amb Cardús, del Consell Assessor per a la Transició Nacional, una de les persones que millor coneix els passos a seguir per dur Catalunya fins a la independència. L'acompanyarà Núria Elias, directora de l'escola Maria-Mercè Marçal de Tàrrega, per presentar el tema des d'una vessant més pròxima. Conduirà l'acte l'actor Josep M. Minguell. Al teatre Ateneu a 3/4 de 9 de la nit.

La unió fa la força. Tots units, doncs, amb un sol objectiu: votar el 9N2014. Serà un dia recordat als llibres d'història.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



55 - Nova Tàrrega, 16 d'octubre de 2014 (II)

Autocars per anar a Barcelona aquest diumenge


La campanya Ara és l'hora realitzarà un gran acte central el proper diumenge 19 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de Catalunya de Barcelona, per a refermar el compromís dels ciutadans amb la unitat del procés i en el 9-N com a millor instrument per a decidir el futur del nostre país.

Comptarem amb la presència de Carme Forcadell i Muriel Casals, conjuntament amb el portaveu del govern, Francesc Homs; Josep Rull (CDC); Oriol Junqueras (ERC) i representants d'ICV, EUiA, la CUP i Unió Democràtica. Per part de la societat civil ja han confirmat la seva presència el president de Súmate, Eduardo Reyes; Miquel Calçada; Germà Bel; Lluís Llach; i l'actriu Carme Sansa.

És important que es vegi que el suport popular no disminueix, i per tant també cal comptar amb la presència de tots i cadascun de nosaltres!

És per això, per facilitar que hi hagi el màxim de gent possible donant suport al procés i als partits polítics que el sustenten, que hem decidit organitzar un o dos autocars, en funció de la demanda, i posar a la venda tiquets d'autocar a 10 euros, com el passat onze de setembre.

Aquest cop, donat l'escàs marge de temps disponible, centralitzarem la venda en un sol punt: la Cistelleria Grau, a la cantonada del carrer de Santa Anna amb l'avinguda de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



54 - Nova Tàrrega, 16 d'octubre de 2014 (I)

Legal o no, la consulta és un tema de justícia universal


Aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre, a la plaça Major. Tornem a convocar tots els voluntaris del porta a porta per fer un segon repartiment general de material per realitzar la gigaenquesta a Tàrrega. A l'article de la setmana passada ho anunciàvem per dissabte dia 18, però finalment per qüestions d'organització hem preferit avançar-ho a aquest divendres. Cridem a venir, doncs, a tothom que vulgui fer de voluntari en aquest porta a porta, tant si s'ha apuntat a la web araeslhora.cat com si no, ja que nosaltres mateixos ens encarregarem de fer la inscripció.

Dijous 23 d'octubre parlarem de pagesia dins el cicle de conferències. Amb un títol ben clar: «Surt a compte la independència per als pagesos?». Respondran la pregunta dos pagesos que formen part de la sectorial de l'ANC "Pagesos per la independència": Pep Riera i Antoni Llimona. El primer, a banda de líder històric d'Unió de Pagesos, és actualment membre del Secretariat Nacional de l'ANC, i per tant es troba entre les persones més ben informades sobre què està preparant l'Assemblea en aquests moments. Per presentar l'acte comptarem amb Antoni Pané, reconegut per la seva trajectòria al capdavant de la Cooperativa d'Ivars en qualitat de gerent. Com en les darreres ocasions, la xerrada es farà a la sala de plens de l'ajuntament a partir de 3/4 de 9 del vespre.


La llei, a Espanya, és una qüestió d'opinió. És l'opinió d'un jutge sobre un determinat tema. És igual si aquesta opinió és justa o no des del punt de vista moral. Perquè una cosa és allò que entenem que és just en termes generals i una cosa diferent és la justícia en termes legals. La llei pot voler dir una cosa, però, per molt clara que sigui, si el jutge la vol interpretar d'una altra manera, ningú li ho pot impedir. I si no que li ho preguntin a aquella dona que fa uns anys va veure com un jutge espanyol exculpava el seu violador perquè duia faldilla curta i "anava provocant". A Espanya, el jutge és la llei.

Els del Tribunal Constitucional són els jutges de més alt rang. Vet aquí per que no cal passar temps argumentant sobre si la llei de consultes és o no és legal, si s'ajusta o no a la constitució espanyola. Tant li fa, perquè per molt que des d'aquí vulguem fer les coses emparant-nos en la legalitat, sempre trobaran la manera d'interpretar-la de la manera que més els hi convingui per acabar desmuntant qualsevol intent nostre. Per tant, ha d'arribar un punt en que aquesta suposada legalitat basada en termes legals ha de ser superada per una altra legalitat, la de la justícia universal.

Una Justícia en majúscules. Una justícia que es pot entendre a qualsevol país civilitzat del món, segons la qual un poble té dret a decidir lliurement el seu futur polític. Un dret anomenat autodeterminació. I això, que està reconegut a la Carta dels Drets Humans, ratificada pel propi estat espanyol, és el que vol exercir el poble de Catalunya.

Podrà ser aquest 9-N? Per això lluitem. Poques persones a principis d'aquest 2014 pensaven que, a falta de quatre setmanes pel 9-N, encara estaríem amb l'ai al cor sobre si es podria votar o no. Qui més qui menys, tothom pensava que, malgrat l'acord polític per celebrar una consulta posant-hi data i pregunta, aquesta consulta no acabaria tenint lloc. Vols dir que es votarà el 9-N? Al principi la pregunta se solia fer així, en tercera persona. Però a mesura que ha anat passant el temps, ha anat canviant tant el to com la manera de fer la pregunta. Vols dir que podrem votar el 9-N? La pregunta ja no és en tercera persona, sinó en primera.

Perquè tothom té ganes de votar. Poc a poc s'ha anat generant aquesta mena de consciència col·lectiva que feia que el que semblava una quimera s'anés veient cada cop més possible. I cada cop, d'altra banda, s'ha anat fent més palès que si no votem no serà perquè no vulguem, sinó perquè no podrem. Però seguim volent votar. I tant se val de quina manera. Ho acabarem fent. Mai com ara la societat civil catalana havia estat tant majoritària en aquesta voluntat de recuperar les seves llibertats nacionals. I votarem. I tant que votarem.

El 9-N o el 9-O o el 9-P, però votarem. I no ens hem de cansar de lluitar perquè ens hi va el nostre futur i el de les generacions a venir. Una lluita desigual, perquè l'enemic és poderós, però que no té el que tenim nosaltres: la raó.

I fins aquí el que estava escrit abans que esclatés la notícia dilluns a la nit. La consulta no es farà en els termes previstos inicialment. Quins escenaris s'obren a partir d'ara? Diversos i sense opció d'analitzar-los en el moment d'escriure aquestes línies. El principal, ara mateix, és que els partits pro-consulta siguin capaços de donar una resposta seriosa a la situació i que no comencin a llançar-se els plats pel cap, perquè aquest seria el pitjor escenari en que ens podríem trobar els catalans, afeblits en front de l'estat espanyol.

El més plausible, ara, són unes noves eleccions al Parlament. On els partits que vulguin la independència –superant ja el 'simple' dret a decidir– diguin clarament en el seu programa que, en cas de disposar de la majoria parlamentària suficient, faran una declaració unilateral d'independència. Canvia el camí, però no la destinació. I justament per això no ens hem de sentir ni frustrats, ni decebuts, ni fracassats.

Ningú va dir que el camí seria fàcil. Ans al contrari: és complicat, i es fa cansat. Però la recompensa serà proporcional a l'esforç.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



53 - Nova Tàrrega, 9 d'octubre de 2014

Ja ha començat a Tàrrega la campanya «Ara és l'hora»


La campanya «Ara és l'hora» presenta tres eixos: gigaenquesta, país de groc i actes. Com ja vam explicar, per dur a terme aquestes línies d'actuació cal aconseguir 100.000 voluntaris (ja en tenim 40.000) i cinc milions d'euros. L'objectiu final és que 500.000 indecisos acabin votant Sí-Sí el 9-N.

Dissabte passat vam iniciar a Tàrrega el porta a porta visitant el 40% de la població. No vam poder acabar, com havíem pretès, però realment cal entendre que l'objectiu era massa ambiciós. De totes maneres tenim temps per endavant, abans d'acabar el mes, per completar la visita a tots els habitatges de Tàrrega. Aprofitem per agrair la Batbatuka la seva animació al final de la jornada.

El dissabte 18 d'octubre repetirem l'experiència, tot i que amb alguna variació. L'altre dia es va demanar als voluntaris que comencessin a visitar les cases immediatament. Era el dia en que s'iniciava la campanya a tota Catalunya i des de l'ANC es volia visualitzar de forma clara que els voluntaris anaven a visitar les cases. De totes maneres, érem conscients que dissabte al matí, en general, és un mal dia per trobar la gent a casa.

El proper cop només repartirem el material i les visites les farem entre setmana. Així, doncs, el proper dissabte que organitzem el porta a porta serà per repartir les carpetes amb les adreces a visitar, junt amb la resta de material necessari per fer l'enquesta, però no anirem a visitar les cases tot seguit. Ans al contrari, el preferible és visitar-les durant els dies de cada dia, cap al vespre, abans de l'hora de sopar.

No cal esperar fins el proper porta a porta massiu per fer de voluntari. Tant els apuntats que no van poder venir, com els que es vulguin apuntar de nou, poden dirigir-se a tarrega@assemblea.cat per concretar la manera de recollir el seu material així com per rebre –si no les han rebudes ja– una sèrie d'instruccions bàsiques sobre els passos a seguir per realitzar l'enquesta.

L'acció país de groc pretén tenyir d'aquest color tot el país. Es tracta de destacar com de majoritari n'és, a tot el país, l'anhel de votar, de votar independència, de votar un doble sí a la consulta. Coincidint amb l'arrencada del porta a porta des de la plaça Major, vam aprofitar per acolorir aquest espai emblemàtic de la ciutat amb pancartes grogues que duen pintats una urna i el lema #SíSí. Un agraïment, també, per tots els propietaris que ens han cedit balcons.

Quant als actes, ja hem iniciat el cicle de conferències d'aquest octubre. La primera, sobre pensions, va omplir el local social de l'Ateneu, i va resultar molt instructiva pel que fa a la major sostenibilitat d'un sistema de pensions propi de Catalunya que no pas l'actual sistema espanyol. La segona xerrada, sobre la viabilitat energètica de Catalunya, s'estarà duent a terme just el mateix dijous al vespre en que es comença a fer la distribució d'aquesta publicació.

La propera conferència es titula "La justícia i la judicatura en un país normal del segle XXI". Un títol volgudament asèptic, ja que així ho ha demanat el ponent doncs, en tant que magistrat, no pot depassar formalment certs límits imposats des d'instàncies superiors. De totes maneres, com a president d'AJUDICAT, Associació de la Judicatura Catalana, no defugirà cap mena de pregunta en el col·loqui posterior. I serà especialment interessant conèixer la visió d'un jutge sobre la situació actual i la legalitat del procés en que estem immersos. La xerrada serà la sala de plens de l'ajuntament el dijous 16 d'octubre a les 20:45 i serà presentada per Margarida Pané, jutgessa de pau.

Seguirem treballant, tots units, per aconseguir la independència. Un nou estat independent a partir del qual puguem construir un país millor.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



52 - Nova Tàrrega, 2 d'octubre de 2014

Cap endavant, sense por, comencem la campanya pel Sí-Sí


Ja tenim convocada la consulta pel 9-N. Una consulta plenament legal d'acord amb l'ordenament jurídic català, que emana del Parlament de Catalunya on rau la sobirania dels catalans. Cap tribunal polític pot condicionar la celebració d'aquesta consulta. Així, davant aquesta nova agressió del Constitucional en suspendre la convocatòria, la resposta del poble català ha estat en positiu.

L'endemà de la suspensió, dimarts, hem fet concentracions davant tots els ajuntaments. Convocades per ANC i Òmnium, i secundades per totes les forces polítiques del bloc sobiranista, aquestes manifestacions no han anat dirigides "contra" ningú. N'estem tant cansats i tant segurs alhora de la seva manera de fer, que no val la pena enfrontar-s'hi. Nosaltres a la nostra, en positiu. Per això va començar, de manera simbòlica, la campanya pel Sí-Sí a la consulta. Deixant-nos de monsergues i anant per feina.

Perquè sabem, tenim molt clar, que el 9-N votarem, i si no fixeu-vos-hi. Primer van dir que els partits catalans no es posarien d'acord per fer la consulta. I el passat 12 de desembre s'hi van posar per triar data i pregunta. Després van dir que la consulta no es podria fer. I vam fer una llei de consultes absolutament ajustada a dret que es va aprovar el 19 de setembre amb un suport del 80% del Parlament de Catalunya. Finalment van dir que no es podria convocar la consulta a partir d'aquesta llei. I pam, ja la tenim aquí des de dissabte passat. Ara diuen que no votarem! No en tingueu cap dubte: el 9-N, tots davant les urnes. Tant els del no, com els del sí-no, com els del doble sí, que esperem que siguin majoria.

Per tant, el que toca ara és fer campanya. Una campanya que l'ANC centra en tres àmbits d'acció –"porta a porta", "marea groga" i actes–, que permetin assolir dos objectius estratègics: aconseguir 100.000 voluntaris i 5 milions d'euros per finançar aquesta campanya. Que té una única finalitat: aconseguir tombar cap al Sí-Sí els 500.000 indecisos que hi ha ara mateix aproximadament.

El cicle de conferències encetat aquesta setmana forma part de l'àmbit dels actes. Aquest dijous hem parlat sobre el funcionament de les pensions i de l'economia en general quan Catalunya sigui independent. I dijous de la setmana entrant toca parlar d'energies. Ho farem a la sala de plens de l'ajuntament de Tàrrega, a partir de tres quarts de nou, i ens acompanyarà el Dr. Pep Puig, president del Consell Assessor d'EUROSOLAR, Associació Europea per les Energies Renovables. Introduirà el tema Chris Boswell, targarí d'adopció que aportarà la seva visió particular com a catalano-escocès.

Quant al porta a porta, Tàrrega serà la primera ciutat a fer-lo a les nostres comarques. L'ANC ens ha triat expressament per fer el primer gran porta a porta a les comarques de la regió 6, és a dir Urgell, Segarra, Noguera, Pla d'Urgell, Garrigues i Segrià. És un reconeixement a la capacitat d'organització que ha demostrat abastament la territorial de Tàrrega, i també a la capacitat de mobilització de la seva població. Alhora, però, és una responsabilitat ja que serem els que menys temps disposarem per tenir-ho tot ben preparat.

Comencem –i acabem– el porta a porta aquest dissabte 4 d'octubre, al matí. Tenim uns 150 voluntaris, però cal que arribem a 200 per poder repartir bé totes les cases de Tàrrega i poder acabar durant el matí. En que consisteix el porta a porta? Doncs en passar per tots i cadascun dels habitatges de Tàrrega i pobles agregats per fer a tothom una breu enquesta de tres minuts sobre temes de diversa índole respecte a com vol que sigui el nou país que hem de fer entre tots a partir del moment que Catalunya esdevingui un nou estat. Sense intentar convèncer de res, només preguntant. I oferint informació, arribat el cas que se'ns en demani.

Ara és l'hora de no tenir por dels crits i amenaces que vinguin de fora. És l'hora de no fer cas del discurs de la por que sens dubte incrementarà des del govern espanyol. És l'hora de saber que des de "la caverna" faran i diran i s'inventaran el que sigui per desprestigiar el president Mas i tots els líders que li donen suport. És l'hora de tenir clar que és la nostra hora. L'hora de guanyar el nostre futur i el dels nostres fills.





Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



51 - Nova Tàrrega, 25 de setembre de 2014

Tàrrega està per la independència


Estem molt contents de com va anar la “V” de l'11-S. La setmana passada no en vam parlar, però estem més que satisfets de la resposta de Tàrrega i de tot l'Urgell. Des de l'Assemblea local vam inscriure directament més de 1.100 persones, a banda de la gent que es va apuntar pel seu compte i hi va anar amb cotxe, de manera que vam sobrepassar de llarg les 1.500 persones de Tàrrega que es van desplaçar fins a Barcelona l'Onze de Setembre. Com l'any passat si fa o no fa.

Cal recordar que enguany la mobilització estava dividida en dues fases. A banda de la concentració de la tarda a Barcelona, al matí es van organitzar actes locals a tots els pobles de Catalunya. A Tàrrega, a la plaça Rafel Casanova vam fer lliurament a l'alcaldessa de les cartes de compromís en suport de la consulta que vam recollir de més de 60 entitats i associacions targarines.

Ja tenim 21.000 voluntaris, però hem d'arribar als 100.000. Per això repetim la crida perquè tothom que pugui s'inscrigui com a voluntari a la web araeslhora.cat. Hem de fer una campanya molt potent per a que el 9-N pugui guanyar el doble sí, i aquesta contempla un porta a porta que passi per totes i cadascuna de les cases de Catalunya. Aquest és el motiu pel que fan falta tants voluntaris. De moment, a Tàrrega, anem pel centenar, però n'hem d'aconseguir el doble com a mínim!

I ja tenim, també, Llei de Consultes. Una llei aprovada per un 80% dels representants del Parlament de Catalunya, en consonància amb el que diuen les enquestes en tant que un 80% de la població vol votar sobre si seguir o no dins l'estat espanyol. Cal tenir ben clar, però, que no tot aquest percentatge de població està disposat a votar independència, sinó que hi ha demòcrates de totes les opcions. Per això és tant important treballar per arribar a la màxima quantitat possible d'indecisos.

Més de 700 ajuntaments, consells comarcals i diputacions hi donen suport. I més que se n'hi aniran sumant. Si tenim present que a Catalunya tenim 947 municipis, vol dir que tornarem a estar al voltant del 80% de suports. L'ajuntament de Tàrrega, com la gran majoria de municipis de Catalunya, ha realitzat un ple extraordinari per aprovar una moció de suport a la convocatòria de la consulta del 9-N per part del president de la Generalitat i comprometre's a facilitar els recursos necessaris per a la seva celebració. El resultat ha estat de 13 regidors que hi han votat favorablement (altre cop al voltant del 80%), 2 que hi han votat en contra i 2 més que s'han abstingut.

Una de les regidores que s'ha abstingut ha manifestat tenir dubtes. En el torn de justificació del sentit del seu vot ha insistit, de forma vehement, en que no veia gens clar el procés i que li generava molts dubtes, malgrat no concretar quins. Per aquest motiu ha exposat que preferia abstenir-se enlloc de votar a favor. Des de l'ANC de Tàrrega ens hi hem dirigit per correu electrònic per tal d'oferir-nos a parlar personalment amb ella i mirar d'esvair, tant com sigui possible, qualsevol mena de dubte que pugui plantejar. Com que estem segurs que no és l'única persona a qui li passa això, fem extensiva a la població en general la nostra disposició a parlar directament, una a una, amb totes aquelles persones que se'ns vulguin dirigir a tarrega@assemblea.cat per mirar de resoldre dubtes o aclarir conceptes referents al procés d'autodeterminació de Catalunya.

Encetem un cicle de conferències durant el mes d'octubre, una per setmana. A banda d'oferir-nos a informar individualment, entenem que la millor manera d'arribar a la majoria d'indecisos és a través d'actes públics de divulgació. És per això que hem establert un cicle de cinc conferències els dijous d'octubre, centrats en temàtiques que entenem que poden generar aquests dubtes pel que fa al seu funcionament en una Catalunya independent. Així tocarem, successivament, el tema de les pensions, de l'energia, de la justícia i de la pagesia. La darrera de les conferències no serà dijous, sinó dimarts 28 d'octubre, al teatre Ateneu, i serà impartida per Salvador Cardús, membre del CATN, el consell assessor per a la transició nacional.

La primera conferència tractarà sobre el tema de les pensions. Us convidem a escoltar Mario Garcia Glück, el proper dijous 2 d'octubre, a partir de les sis de la tarda, al local social de l'Ateneu de Tàrrega. Aquest professor d'economia, llicenciat en administració i direcció d'empreses, és membre de la sectorial de l'Assemblea «Economistes per la independència» i parlarà tant de la viabilitat des del primer moment d'un sistema de pensions propi del nou estat català, com d'altres aspectes relacionats amb l'economia general d'aquest estat.

El que no tenim és una Escòcia independent. No volíem passar sense fer esment d'aquest tema. En tot cas, és el que la majoria del seu poble ha pogut decidir de manera lliure i democràtica. Des de Catalunya hem de tenir clar que les realitats d'un i altre país són tant diferents, que els resultats d'un lloc no tenen influència en l'altre. És ben cert que hauria estat positiu per nosaltres que Escòcia hagués anat obrint camí en el reconeixement a Europa d'un nou estat sorgit del seu interior. Ara aquest camí ens correspondrà encetar-lo a nosaltres, si és que finalment la majoria de catalans opten per la independència a la consulta del 9-N.

Tenim per davant un mes i mig apassionant. Hem de recuperar amb vots allò que fa tres segles se'ns van prendre per les armes. Ara no podem reposar.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



50 - Nova Tàrrega, 18 de setembre de 2014

100.000 voluntaris per un país nou


L'Onze de Setembre hem fet història. Hem organitzat la manifestació més multitudinària d'Europa. Però ara cal mirar vers el 9-N. Tenim l'oportunitat de començar units un país nou. Per això farem la campanya més important que s'ha fet mai al nostre país: la campanya pel Sí, la campanya que ens permetrà assolir la independència.

Per fer-ho possible hem d'arribar a cada persona, a cada racó, a cada casa. Volem parlar amb tothom. Volem escoltar a tothom. Per això necessitem 100.000 voluntaris que, amb només una hora i mitja del seu temps des d'ara i fins al 9-N, garanteixin la victòria del Sí. Amb només una tarda de la teva vida pots fer història. Pots canviar la història!

El futur és a les nostres mans. I amb la implicació de tots, el somni es farà realitat. Ajuda'ns a complir el somni que tantes generacions de catalans han tingut abans que nosaltres.

Calen 100.000 voluntaris entre tota Catalunya. Abans d'acabar aquest mes necessitem 100.000 voluntaris per anar porta per porta a escoltar com tothom vol que sigui el nostre país. Ara és l'hora d'arribar a totes les cases de Catalunya. Volem escoltar a tothom, fent la mobilització més festiva i participativa de la història. Amb només una tarda de la teva vida faràs possible aquest moment històric.

Com ho faig per apuntar-me de voluntari? Primer: inscriu-te a la web (https://actua.araeslhora.cat/anc-fes-te-voluntari) i reserva't una tarda abans del 9-N. Segon: visita les llars que t'assignarem acompanyat d'un altre voluntari. Tercer: convida a respondre una enquesta de 3 minuts sobre com volem que sigui el país nou. I quart: si vols, comparteix la teva experiència amb la resta de voluntaris en un dinar popular. Amb 3 minuts i un somriure, hauràs contribuït a fer possible la victòria del Sí.

Per què 100.000 voluntaris? Necessitem 100.000 voluntaris per fer el porta a porta més gran que s'ha fet mai a Europa. Arribarem a cada casa per escoltar tothom, perquè tothom pugui dir com vol que sigui el país nou. La teva implicació és imprescindible per aconseguir aquest propòsit gegantí. Només et demanem una tarda de la teva vida per visitar llars i escoltar l'opinió i els somnis de tothom.

Puc triar la parella amb qui anar a fer el porta a porta? Tots els voluntaris aniran en parelles a fer el porta a porta. No estaràs mai sol. Si prefereixes anar acompanyat de la teva parella o algun familiar o amic, ho podràs fer. Només ho has de fer saber al teu coordinador territorial perquè ho tingui en compte en el moment d'assignar-te un recorregut.

Es farà porta a porta a tots els municipis? Sí, el porta a porta ha d'arribar a tothom. A cada casa, a cada persona. Per això necessitem 100.000 voluntaris arreu del país. Només si els aconseguim podrem estendre aquesta acció a tots els municipis de Catalunya.

Quines preguntes conté l'enquesta que es fa al porta a porta? Les preguntes de l'enquesta tenen a veure amb el somni de cadascú. No es tracta de convèncer ningú, sinó d'escoltar tothom. Per això les preguntes es refereixen a totes les qüestions relacionades amb la construcció d'un país nou. Volem saber com t'imagines aquest país. Amb només 3 minuts tindràs temps suficient per fer les preguntes i anotar les respostes de cadascú.

Què més puc fer per la campanya? A més de fer-te voluntari, t'hi pots implicar de moltes maneres. Pots difondre els continguts d'aquest web amb es teus amics i familiars. També pots participar de manera activa en la difusió de continguts a través de les xarxes socials, des dels comptes de campanya al Facebook, al Twitter, al Flickr i a l'Instagram. A més, t'hi pots implicar del tot si, a més de fer-te voluntari fas un donatiu per contribuir a finançar els recursos d'una campanya que es fa sense subvencions i només amb les aportacions transparents de tothom.

Ara és l'hora de ser valents, de treballar més que mai per la victòria, de no defallir. Units per un país nou.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



49 - Nova Tàrrega, 4 de setembre de 2014

Omplim els carrers per poder omplir les urnes


Ja tenim l'Onze de setembre a tocar. Una diada especial, perquè és la que precedeix la consulta que ens ha de permetre saber si realment els catalans volem la nostra llibertat en forma d'un nou estat, o si pel contrari només som quatre els que fem una mica de soroll. Per tant correspon un escrit especial, ja que serà el darrer abans d'aquest gran dia. No perdem de vista, però que el Gran Dia no és aquest, sinó el 9-N.

Sembla que alguns posen en entredit la realització de la consulta. Sovint els catalans hem estat els nostres pitjors enemics. Que si la consulta és legal o no, que si no ens deixaran fer-la, que si els polítics s'arronsaran... Cal entendre molt clarament una cosa: depèn de nosaltres mateixos. Quantes coses han estat il·legals fins que algú ha trencat aquella legalitat establerta fins aleshores? Moltes. No fa ni cent anys, per exemple, que les dones poden votar a les eleccions, o que ho poden fer els negres als Estats Units. I com s'han canviat les lleis? Amb activisme.

Els nostres polítics no s'arronsaran si els ciutadans no parem d'empènyer. Això és el que ens hem de posar ben bé al cap tots plegats. Els de "l'altra banda", els polítics de l'estat espanyol, creuen –o volen fer creure als seus ciutadans– que el que passa en aquest país és fruit de la feblesa d'esperit de la població catalana que, sense criteri personal, se sotmet a la voluntat de quatre polítics eixelebrats. No paren de dir que, en una fugida d'estudi davant la crisi, són els polítics d'aquí els que han posat al cap dels pobres catalans la pastanaga de la independència. Però nosaltres, els qui hi som, sabem perfectament que la cosa va justament al revés. Que és perquè la majoria de la població cada cop té més clar que la millor –si no la única– manera de resoldre els seus problemes és mitjançant un estat propi, que els polítics catalans s'han anat apuntant cada cop més a aquest carro.

Som nosaltres, doncs, els que hem de seguir tirant del carro. Catalanes i catalans, nascuts o no aquí, parlem com parlem, hem de sortir al carrer aquest Onze de Setembre per manifestar clamorosament la nostra voluntat de ser. De ser independents. De ser un nou estat. I si algú pensa que "no ens donaran la independència", tingueu clar que la independència no es dona, es pren. Algú creu que una criatura maltractada romandrà en una llar on la volen, encara que la llei digui que no se'n pot anar de casa? Les lleis diran el que voldran en un moment donat, però al final, amb més o menys dificultat, les lleis s'acaben adaptant a allò que la societat creu majoritàriament que és el més necessari.

Però el primer que cal escatir és quanta gent vol realment la independència. Cal que puguem votar. Cal que anem a votar. I per això, malgrat que ens cansem, malgrat que a moments puguem perdre una mica d'il·lusió, cal que no parem de mobilitzar-nos, d'empènyer, de seguir endavant. Cal que aquest 11-S omplim els carrers per deixar ben clar al món que el 9-N votarem per la nostra independència. I ens hem de mobilitzar a tot arreu. A la tarda a Barcelona, amb tota la gent arribada dels quatre punts cardinals. Però també al matí, cadascú a la seva població. També a Tàrrega, és clar.

Cal que tots ens manifestem a Tàrrega, al matí, a la Plaça Rafel Casanova. Com cada any està prevista l'ofrena floral que en aquest lloc organitza l'Ajuntament de Tàrrega amb la participació de diferents entitats locals. Aquest any, com a cloenda de l'acte, l'Assemblea Territorial de Tàrrega de l'ANC farà lliurament a l'alcaldessa, com a màxima representant pública del municipi, dels compromisos ciutadans que la gran majoria de les associacions i entitats targarines han signat en aquests darrers dies. Un document per donar ple suport al President de la Generalitat en la convocatòria de la consulta del 9-N i per oferir la total disposició a cooperar en la seva organització.

És important que aquesta activitat local tingui una assistència massiva. Per donar una imatge de fortalesa prèvia a la concentració que es fa per la tarda a Barcelona. Aquest acte es repetirà a tots els municipis de Catalunya i cal visualitzar que som molts, arreu del país, els que donem suport a al procés d'independència. Segurament molta gent no podrà anar a Barcelona per diversos motius, però li agradaria poder ser-hi. La seva aportació pot ser assistint pel matí a aquestes concentracions locals.

I a continuació, cap a Barcelona a omplir la V. Una V simbòlica que, com s'ha repetit manta vegades, pot tenir molts significats: Via, Voluntat, Votar, Victòria, o també el símbol de la Pau. En definitiva, però, no és res més que una manera de facilitar l'organització de la més que previsible allau humana de manifestants que aquell dia omplirà Barcelona. I és també una manera –i això és molt important, no ho oblidem– de visualitzar de cara al món, amb una imatge molt potent, el clam d'aquesta terra i dels seus ciutadans per conquerir la seva independència.

Les inscripcions són molt importants per aconseguir una bona organització. Probablement molta gent pensarà que, com va succeir l'any passat, encara que només s'inscrigui una part de la població, molta altra gent hi anirà pel seu compte i ja s'acabarà d'omplir tota la V. Sí, potser sí. Però ningú sap cap a on anirà aquesta gent que no està inscrita, i no podem saber si pot quedar algun tram més descobert que els altres. Per això són tant importants les inscripcions i per això s'estan fent crides arreu del territori per a que la gent s'hi inscrigui. Per això, i per poder distribuir correctament les persones que s'hi apunten amb samarretes grogues o vermelles de manera que puguem confegir una gegantesca bandera catalana tant a Diagonal com a Gran Via.

També els que hi vagin en vehicles particulars cal que s'inscriguin. Molts ja ho han fet a través dels formularis que hem posat a disposició de la població als punts de venda de tiquets d'autocar. Però cal que els que encara no ho han fet prenguin consciència de la importància d'aquest pas. És necessari que tothom que pugui s'hi inscrigui, ja sigui en els formularis en paper que seguim tenint als principals punts col·laboradors (Cistelleria Grau, Electricitat Salvadó, Llibreria Estel, Bar de les piscines municipals), ja sigui per internet a https://araeslhora.cat/ca/via-catalana-2014/inscriu-te o simplement a araeslhora.cat seguint les indicacions, ja sigui per telèfon trucant al 902 811 914, disponible les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana. Si la web o el telèfon no funcionen en el moment que ho proveu, no desistiu i torneu a intentar-ho més tard.

Certament, estem patint algun problema amb les inscripcions per internet. Fins i tot nosaltres, des de les assemblees territorials, també tenim dificultats per poder completar les inscripcions correctament dels que us heu inscrit mitjançant els formularis de paper i que nosaltres hem de passar via web. Segurament molts haureu rebut un correu-e o un missatge al mòbil confirmant la vostra inscripció, on s'hi indica el tram on esteu apuntats i a quina barra de la primera a la novena us correspon estar, així com el color de samarreta que correspon a aquella barra. I segurament molts altres no haureu rebut encara aquesta confirmació. No patiu. Amb confirmació o sense, el que està clar és que esteu inscrits i podeu anar al nostre tram. I un cop allà, si no tenim clar a quina barra hem d'anar, els organitzadors de tram ja ens ho acabaran d'indicar.

A hores d'ara tant el tram 3 com el 4 ja estan plens. La Regió 6, conformada per les comarques de la plana de Lleida, ha estat la primera organització territorial de l'Assemblea a omplir els trams preassignats. Cal reconèixer, de totes maneres, que segurament havien menystingut la nostra capacitat de resposta ja que a comarques amb menys població que la nostra els hi ha estat assignada major quantitat de trams. En definitiva, però, les noves inscripcions que feu via internet o telèfon s'hauran de fer, doncs, al tram cinc o següents. Tot i així, com estem insistint, no deixeu d'inscriure-us.

Pel que fa als autocars, sortiran de l'Estació d'Autobusos a partir de les 13:30. L'organització recomana arribar a Barcelona abans de les tres de la tarda. Per tant, tot i que anirà just, hem optat per sortir a partir de dos quarts de dues. Com ja varem fer l'any passat, anirem obrint les portes dels autobusos de quatre en quatre per tal de 'forçar' que no quedin seients buits i, a mesura que estiguin plens, començaran a arrencar. Us recomanem de venir uns minuts abans de dos quarts de tres, però per evitar la tensió i el nerviosisme propis d'una sortida d'aquest tipus seria recomanable que tampoc s'acumulés la gent massa d'hora.

Els responsables dels autocars hi serem un quart d'hora abans. Per tant no té sentit anar-hi més aviat ja que no hi haurà ningú per informar de res. Penseu, també, que l'acte com a tal a Barcelona no començarà fins a les 17:14, de manera que tindrà temps de sobres per arribar al seu lloc tant el que surti amb el primer autocar com el que surti amb el darrer. Per cert, aquest darrer autocar sortirà com a molt tard a les 13:45 i no s'esperarà ningú passada aquesta hora.

Pels volts de cada tram hi haurà bars i establiments col·laboradors identificats com a tals. Aquests permetran l'ús dels seus lavabos i també garanteixen que mantindran els preus habituals i no els pujaran per aquell dia. De totes maneres cal recordar que estem a la zona alta de Barcelona on els preus no són els més econòmics, precisament. Per tant, seria convenient que tothom fos previsor i s'endugués el beure i menjar que consideri necessaris. L'horari de tornada el confirmarem al mateix bus, en funció de les informacions que acabem de rebre aquests darrers dies. De totes maneres, d'acord amb les condicions pactades amb les companyies d'autocar, la tornada serà com a molt tard a partir de les nou del vespre.

El 5 de setembre tots al cine i el 10 a la Marxa de Torxes. Acabem esmentant un parell d'activitats a realitzar abans de l'11-S. Primer aquest mateix divendres, segons ens ha informat el Cinema Majèstic de Tàrrega, s'estrena el documental «L'Endemà», d'Isona Passola, que es va fer famós arran del rècord de recaptació de diners per via del mecenatge per tal de poder-lo dur a terme. Respon amb rigor les preguntes que tots ens fem sobre com viuríem en una Catalunya independent i de com hauria de ser el nou país radicalment democràtic que mereixem. I la vigília de la Diada, la tradicional Marxa de Torxes que organitzem conjuntament amb el Casal Popular El Rostoll. Podeu comprar anticipadament tiquets per la torxa i/o pel sopar a Electricitat Salvadó i Cistelleria Grau.

Als inscrits us acabarem d'enviar la darrera informació per correu-e. També informarem per Ràdio Tàrrega i a la nostra web, www.assemblea.cat/tarrega. A batallar!

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



48 - Nova Tàrrega, 28 d'agost de 2014

Encarem la recta final de l'11-S


Concentració nacional descentralitzada el matí de l'11-S. La mobilització d'aquest 2014 culmina a la tarda, a Barcelona, amb la gran V. Però abans, al matí, hi haurà la "primera part" d'aquesta gran jornada, amb mobilitzacions prèvies davant de tots i cadascun del 947 ajuntaments de Catalunya. En aquest acte lliurarem als alcaldes les cartes de "Compromís" que entitats i associacions han signat per manifestar el seu compromís i disposició a cooperar amb les institucions per tal de fer possible l'organització de la consulta del 9 de novembre. I, de forma similar a l'any passat, es faran fotos d'aquest moment a cada poble i ciutat, de forma que quedi reflectit el suport majoritari al procés d'independència de la nostra nació des de tots i cadascun dels racons del nostre territori.

Crida a les entitats targarines a signar el Compromís Ciutadà. En el cas de Tàrrega, aquest lliurament de compromisos s'inclourà dins els actes de commemoració que el propi ajuntament organitza tradicionalment cada any a la plaça Rafel Casanova amb les entitats targarines. I cal que siguin molts els documents signats per tal de reforçar la manifestació de suport popular a l'organització d'aquesta consulta. Aquest 11-S és el que ha de donar l'empenta necessària per a que cap dels nostres líders polítics tingui la temptació de fer un pas enrere, o simplement de no seguir fent passos endavant. I per això cal que tots, absolutament tots els que estem per la independència, sortim a manifestar la nostra voluntat d'esdevenir estat, ja sigui assistint a la concentració de la tarda a Barcelona, ja sigui anant a les concentracions del matí a cada poble.

Ja no ens queden tiquets d'autocar per anar a Barcelona. Malauradament, s'han esgotat les places d'autocar de que disposàvem. Com ja vam explicar, aquest any algunes empreses d'autocars –no totes, per sort– han volgut especular amb els preus dels seus serveis. Varem haver de contractar-los amb molt temps d'antelació, cosa que feia complicat saber la quantitat necessària a reservar. Tot i que la intenció inicial era de reservar 1.000 places (l'any passat van ser 900 i fa dos anys 660), finalment els elevats preus ens van fer pensar que assumíem massa risc reservant-ne tantes. Estem parlant de mitjans de maig. Ara s'ha demostrat que n'hauríem pogut reservar 1.200, perquè a falta de tres setmanes ja s'havien esgotat totalment els tiquets que havíem posat a la venda. Però resulta molt complicat fer aquesta mena de previsions quan, en cas d'error, les 'pèrdues' econòmiques han d'anar a càrrec de les persones que passen al davant de l'organització.

Estem cercant noves formes de facilitar el desplaçament a Barcelona. Una en la que estem treballant és el desplaçament amb tren fins a Barcelona des d'Igualada. Els companys de l'ANC d'aquella ciutat ens poden facilitar bitllets dels Ferrocarrils de la Generalitat a 8 euros anada i tornada, en els horaris habituals d'aquest tren, cada mitja hora aproximadament.

Enlloc d'anar al tram 3, anirem al tram 4 de la V a Barcelona. Des de l'organització de la V han fet una pre-assignació de trams per les diferents comarques de Catalunya. A les comarques de la plana de Lleida –les que conformen la Regió 6 dins l'ANC–, ens van assignar els trams 3 i 4. D'entrada havíem pensat en inscriure la gent al tres, però quan va ser l'hora de començar a fer les inscripcions per internet de les dades que la gent havia anat omplint als formularis en paper que hi havia als punts col·laboradors en la venda de tiquets, ens vam trobar que el tram tres començava a estar força ple. Davant la possibilitat que s'acabés d'omplir i que la gent que s'apuntés més tard hagués d'anar en un tram diferent, vam optar per inscriure tothom al tram quatre des del principi. Si algú s'havia apuntat directament per internet al tram 3, que ens disculpi. Al capdavall els trams estan a tocar i sempre podem ajuntar-nos entre els del final del tram 3 amb els del principi del tram 4. O si no, també hi ha la opció d'anul·lar la inscripció en un tram i realitzar-la de nou en un altre.

La campanya de l'11-S al 9-N requereix de molts recursos econòmics. I la principal via de finançament de que disposem és el marxandatge. Per això us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, més enllà de dur qualsevol samarreta groga o vermella que evidentment serveix, adquiriu les samarretes oficials de l'ANC. Ho podeu fer directament a la web araeslhora.cat/ca/botiga o al correu de l'Assemblea a Tàrrega, tarrega@assemblea.cat. En qualsevol cas, l'important és dur la samarreta del color amb que us heu inscrit per tal de poder visualitzar una gegantina bandera amb les quatre barres omplint la Diagonal i la Gran Via.

Cal omplir els carrers per poder omplir les urnes. Depèn de nosaltres. Depèn de tu. Inscriu-te a la V i participa dels moments més transcendentals pel futur de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



47 - Nova Tàrrega, 14 d'agost de 2014

Perquè “Ara és l'hora”?


El 80% de la societat catalana comparteix la idea del dret a decidir. Però cal assegurar la victòria i que guanyi el Sí+Sí. Aquest és l'objectiu de la campanya unitària que han engegat l'Assemblea i Òmnium Cultural, junt amb professionals experts en comunicació i assessors internacionals experts en campanyes polítiques i electorals. Una campanya batejada amb el nom “Ara és l'hora”, que presenta diversos objectius.
1.- Elaborar una base de dades de votants del Sí+Sí. Així podrem contactar amb els votants de la manera més directa possible, per a fer-los arribar missatges personalitzats i tenir capacitat de reacció i adaptació als diferents esdeveniments que se succeiran al llarg de la campanya que anirà des del 12 de setembre fins al 8 de novembre. És per la inclusió en la base de dades, i no pel fet d'assistir a la V, que cal signar els formularis que hi ha als punts de venda de tiquets d'autocar o apuntar-se per internet a araeslhora.cat.

2.- Sumar als actuals partidaris del Sí+Sí uns 500.000 votants, ara indecisos. Aquest grup d'indecisos és molt heterogeni i caldrà realitzar diferents accions de comunicació per arribar als diferents perfils, amb diferents missatges i diferents canals, que impliquen diferents campanyes en una mateixa.

3.- Omplir Barcelona el proper 11-S i fer una V multitudinària. Mostrar de nou al món sencer, més que no pas a l'estat espanyol, la nostra capacitat logística i il·lusió per assolir una fita històrica. Per això haurem d'obtenir repercussió mediàtica i internacional a base d'organitzar la manifestació més gran de la història d'Europa.

4.- Fer una campanya informativa molt potent a partir del 12S. Orientada a resoldre dubtes als indecisos i facilitar els arguments a favor de la independència de l'estat català. Hem de transmetre la idea de l'oportunitat que representa bastir un nou Estat en el que poder començar-ho tot de nou i en el que sigui més fàcil controlar els estaments polítics, econòmics i socials i eradicar les velles males pràctiques.

5.- Aconseguir 100.000 voluntaris per a la campanya. Uns voluntaris amb diferent grau d'intensitat de col·laboració, que pot anar dels deu minuts setmanals a totes les hores que hom hi pugui dedicar. Aquests voluntaris rebran informació i faran diferents accions, més o menys senzilles en funció de la seva disponibilitat. Amb aquesta acció es busca també amplificar el missatge i transmetre força i il·lusió col·lectiva.

6.- Obtenir el finançament necessari per a tota aquesta campanya. No es volen préstecs bancaris ni res que pugui hipotecar, en tots els sentits, la capacitat de maniobra dels promotors d'aquesta campanya. La única via per obtenir recursos econòmics és a través de les aportacions i els donatius, el finançament popular i col·lectiu. Com més diners s'aconsegueixin, més potent serà la campanya i es podrà arribar a més gent de manera més directa. D'aquí la importància de vendre les samarretes grogues i vermelles per l'11-S, ja que representen la principal font d'ingressos de la campanya.

Ara és hora d'estar alerta. Això diu el nostre himne i així hem d'estar: preparats pels mesos més intensos de la vida política de Catalunya dels darrers 300 anys.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



46 - Nova Tàrrega, 7 d'agost de 2014

Ara és l'hora: aquest 11S2014 fem la V


La mobilització d'enguany per l'11-S serà la formació d'una gran V humana. Omplirem la Diagonal i la Gran Via, amb vèrtex a la plaça de les Glòries. Més d'onze quilòmetres de carrer en total. Al voltant d'un milió de metres quadrats! El programa d'activitats contempla començar la V a les 17:14, un concert multitudinari a partir de les 19:00 aproximadament, i una "piulada" massiva a les 20:14. Tot plegat organitzat de forma conjunta entre l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

L'organització d'aquesta V es farà de forma similar a l'any passat. Dividint-la en trams en els quals cal que s'hi inscrigui la gent que hi vulgui anar. Això es fa per mirar de controlar que la gent estigui el màxim de ben repartida possible i garantir la plena cobertura de tota la V. La inscripció es pot fer directament per internet a la web araeslhora.cat o bé mitjançant formularis en paper als punts col·laboradors que venen tiquets d'autocar. A les comarques de la plana de Lleida han preassignat els trams 3 i 4.

Des de Tàrrega ens apuntem al 3, a Diagonal, a l'alçada de la plaça Maria Cristina. Com els darrers anys, hem contractat autocars per facilitar el desplaçament de la gent. Enguany ha estat més difícil trobar-ne a preus raonables. És per això que tenim una mica menys de places que l'any passat i, sobretot, no podem començar la campanya a preus reduïts, com havíem fet en anteriors ocasions.

Aquest any els tiquets d'autocar són a 10 euros des del primer dia. De totes maneres segueix sent un molt bon preu. Al mateix temps, com ja vam anunciar en el nostre darrer escrit, hem aprofitat per fer tiquets per col·laborar en el finançament del comptador del temps que falta per començar a votar el 9-N, instal·lat a la plaça Major. Aquests tiquets tenen un preu de 5 euros i donen dret a participar en el sorteig del televisor penjat al balcó de l'Ajuntament. El guanyador serà el que tingui la combinació del TRIO del dia 9 de novembre.

També es pot agafar el tiquet doble autocar més comptador per 12 euros. És una manera indirecta d'oferir una rebaixa del preu dels tiquets mitjançant un 'pack' de plaça d'autocar més col·laboració amb el marcador que, enlloc de 15 euros, en val 12. Els punts col·laboradors en la venda de tiquets són: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, Electricitat Salvadó, Forn Balcells, Forn Castellets, Forn Dit i Fet, Forn Gabernet, Forn Vilardosa, Llibreria Estel, Viatges Gris i Viatges l'Eixida.

Pel que fa als horaris d'anada i tornada dels autocars, no estan tancats. La previsió a dia d'avui és sortir de Tàrrega a dos quarts de dues del migdia, ja que l'organització des de Barcelona recomana ser a Barcelona abans de les tres. Així qui vulgui podrà dinar a casa, ni que sigui una mica aviat, o endur-se un entrepà. No organitzarem, però, cap dinar com l'any passat. L'hora de tornada seria al voltant de dos quarts d'onze de la nit. Així els que vulguin tindran temps d'assistir a la programació nocturna del primer dia de la Fira de Teatre. De totes maneres, tingueu ben present que això només és una previsió. Els horaris definitius els confirmarem per correu-e i pels mitjans de comunicació locals a primers de setembre.

També cal contemplar l'opció del transport privat. Lògicament,a banda d'anar-hi amb autocar, la gent també podrà desplaçar-se amb el seu vehicle particular. De totes maneres, davant el previsible allau de persones que s'espera que vagin a Barcelona aquell dia, es demana que tothom que pugui miri de combinar-s'ho per tal d'omplir els cotxes a la seva màxima capacitat. Si elegiu aquesta forma de desplaçament, penseu a inscriure-us igualment per internet. És important preveure la quantitat de gent assistent i distribuir-la adequadament.

L'11-9 és l'avantsala del 9-11: faran falta molts voluntaris. L'Onze de Setembre és important, però aquest 2014 tenim una data més important encara, que és la del Nou de Novembre. Volem aconseguir 100.000 voluntaris per treballar per la campanya del Sí_Sí de cara a la consulta del 9-N. Per això als formularis d'inscripció hi ha un apartat on es pot marcar si es vol ser voluntari (una o cinc hores a la setmana, com a referència), i es pot triar quins tipus de tasques s'està disposat a realitzar. Les opcions van des de fer trucades i correus-e, o repartir informació de campanya, entre altres, fins a oferir disponibilitat completa per allò que l'ANC consideri més convenient a cada moment.

Tenim per davant tres mesos i mig intensos i apassionants. I necessitem el suport de tothom. L'objectiu és tant ambiciós i tant imprescindible alhora que tots hi hem de posar de la nostra part.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



45 - Nova Tàrrega, 17 de juliol de 2014

Novetats de l'ANC a Tàrrega


Després d'uns dies de descans quant als escrits, tornem amb novetats. Bàsicament tres. Que aquesta setmana es reuneix a Tàrrega el Secretariat Nacional (SN) de l'Assemblea. Que coincidint amb aquesta visita inaugurarem a la façana de l'ajuntament de Tàrrega un comptador enrere que marcarà el temps que falta perquè comenci la consulta del 9-N. I que de moment encara no podem dir res sobre els autocars que organitzarem per anar a la mobilització de l'Onze de Setembre a Barcelona. Això darrer no és pròpiament una novetat, però confiem poder-ne donar ben aviat.

El proper dissabte 19 de juliol el SN de l'Assemblea es reuneix a Tàrrega. Amb Carme Forcadell al capdavant, el SN realitzarà la seva reunió mensual a la capital de l'Urgell. El SN és el màxim òrgan de govern de l'entitat entre una assemblea general i la següent. Per fer una comparació equival a un Parlament, on hi ha els representants elegits per votació directa de tots els socis. Està format per 75 persones, de les quals 25 ho són per representació nacional i 50 per representació territorial de les diverses regions en que està organitzada l'ANC. De forma ordinària es reuneix un cop al mes i el punt de trobada és itinerant per Catalunya. Aquest cop han escollit Tàrrega per prendre els seus acords.

Posarem un comptador del temps que falta fins el 9N2014 al balcó de l'Ajuntament. Aquesta idea, que va sorgir a Tàrrega la nit de Sant Joan tot parlant de la iniciativa a la població de Berga, s'ha accelerat tot el possible per poder inaugurar el marcador coincidint amb la presència del Secretariat Nacional a Tàrrega. Cal agrair la plena disponibilitat de l'equip de govern de l'ajuntament de Tàrrega des del primer moment per facilitar la instal·lació d'aquest equipament al balcó de la casa consistorial.

Enlloc d'utilitzar un marcador electrònic farem anar un televisor, que sortejarem. El cost d'un marcador electrònic és molt elevat i es tracta d'una inversió de mal recuperar ja que no es pot reutilitzar un cop acabat el compte enrere. Per això vam pensar en utilitzar un televisor ben gran, que també resulta molt car i que presenta algun inconvenient quant a la seva visibilitat, però que permet una cosa que el marcador electrònic no: fer butlletes per demanar la col·laboració de la ciutadania i poder sufragar aquesta despesa, tot oferint en compensació el sorteig de la pròpia tele.

Parlant de butlletes, ben aviat començarem amb les dels autocar per l'11-S. L'any passat vam començar l'onze de juliol, just dos mesos abans, a vendre tiquets d'autocar per anar a la Via Catalana. Aquest any anem una mica endarrerits, a desgrat nostre, en l'organització de la V a Barcelona. Tot just aquesta setmana se'ns ha començat a donar alguna indicació de com haurem de fer, des de les assemblees territorials, la inscripció en grup de la gent que s'apunti a través nostre. Sabem, doncs, que la inscripció serà per trams, com l'any passat, però no sabem encara com estan definits aquests trams.

Per als que encara no ho sàpiguen, la V serà una gran mobilització a Barcelona. Pretén omplir la Diagonal i la Gran Via, formant una V amb les dues avingudes plenes de gent, amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries. En el cas de Tàrrega, hem demanat de poder ser a Gran Via, entre els carrers Comte d'Urgell i Comte Borrell, per anar a un lloc que pugui tenir una mica de relació amb nosaltres, però no tenim cap resposta encara. El carrer Tàrrega, que també hi és a Barcelona, queda molt lluny de qualsevol punt del traçat d'aquesta V.

Caldrà esperar una mica més per saber com organitzarem la sortida cap a Barcelona. Sabem que hi ha gent que pregunta ja pels autocars d'enguany. Tot i que no hem pogut aconseguir el mateix volum de places que l'any passat, i que els preus s'han disparat força, esperem poder satisfer majoritàriament la demanda de seients que hi pugui haver. Confiem que de cara a la setmana vinent puguem ja donar informació concreta i començar a indicar com aconseguir aquests tiquets d'autocar.

Tenim molta feina per endavant. I més que en tindrem quan tinguem el nostre estat independent. O sigui que no ens hem d'arronsar pas per això.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



44 - Nova Tàrrega, 12 de juny de 2014

Paga els imposts a Catalunya. Declara't a Catalunya


Opció A: “Paga els imposts a Catalunya”. Degut al moment polític i social que viu Catalunya, moltes empreses i institucions públiques han decidit ingressar els seus imposts a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) enlloc de fer-ho a l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). Aquest és un procediment completament legal. L'escletxa legal en que es basa és la normativa vigent que estableix la finestreta única per a totes les administracions de l'estat.

Ja fa més d'un any que s'està practicant, sense cap mena de sanció per ningú. El 12 d'abril de 2012 vuit empresaris van endegar el camí. Avui ja són més de 2.000 contribuents –empreses, particulars i administracions–, els que liquiden els seus imposts a Catalunya, entre els quals cal comptar més d'una setantena d'ajuntaments. El de Tàrrega no hi és entre aquests, encara, però l'exhortem a que s'hi afegeixi aviat.

Tots els imposts són susceptibles de ser liquidats a Catalunya. IVA, impost de societats, retencions i ingressos a compte... Moltes empreses tenen delegats aquests tràmits en una gestoria, però si se'ls hi indica la voluntat de seguir aquest procediment, no hi han de posar cap inconvenient. A Tàrrega, podeu demanar assessorament a les gestories Gaficsa (Núria Benet), Ortiz Secanell (Albert Ortiz) o Antoni Llort. Altres gestories també van assistir a la sessió informativa al Centre d'Entitats, però han preferit “ser prudents” i no autoritzar que s'esmenti el seu nom... «Que la prudència no ens faci traïdors», va dir Jordi Carbonell a la Diada del 1976!

Els particulars també podem presentar la declaració de renda a l'ATC. Aquest mes de juny s'acaba el termini per liquidar l'IRPF i és hora que els particulars també exercim la nostra sobirania fiscal liquidant la renda a la Generalitat. Això sí, si la declaració surt a retornar val més demanar la devolució directament a l'AEAT i optar pel “Declara't a Catalunya”, del que es parla més endavant. En tot cas, particular o empresa, els passos a seguir són els mateixos quatre que s'enumeren a continuació.

Primer pas: presentar normalment la declaració telemàtica de l'impost a l'AEAT. Cal tenir present, però, dues coses. Una, que es preferible no esperar al darrer dia i fer-ho amb una setmana d'antelació com a mínim. I dues, que cal domiciliar el pagament de l'impost en un compte corrent de l'ATC. Aquest compte varia en funció de la província on es liquida l'impost.

Segon pas: omplir el formulari S28 de l'Agència Tributària de Catalunya. Es pot trobar a la web etributs.gencat.cat. Aquest document serveix per consignar un dipòsit en efectiu al compte de l'ATC esmentat al pas anterior, que ja apareix al propi formulari. Cal indicar les dades personals pròpies, el tribut que es liquida i l'import del dipòsit. Atenció: cal assegurar-se que al formulari de l'AEAT, a l'apartat de domiciliació bancària hi hem posat el mateix número que surt en aquest altre formulari on haurem fet el dipòsit en metàl·lic.

Tercer pas: fer l'ingrés en efectiu de l'import que correspongui liquidar. Amb el document anterior anirem a una oficina de l'entitat bancària corresponent per fer l'ingrés. Calen tres còpies del justificant d'ingrés. Una per a la pròpia entitat i dues per a l'interessat, una de les quals serà per presentar posteriorment a l'ATC.

Quart pas: presentar tota la documentació a l'oficina de l'ATC de Tàrrega. Cal lliurar-hi una còpia del model tributari (IVA, IRPF...), el formulari S28 del dipòsit efectuat a l'ATC, el comprovant bancari de l'ingrés realitzat, i un document de voluntats , signat personalment, on s'explica què es fa i perquè es fa. Actualment aquest pas es pot fer directament a Tàrrega ja que l'oficina del cadastre, a la Plaça de les Nacions sense Estat, és de la Diputació de Lleida i forma part de la xarxa d'oficines de l'Agència Tributària de Catalunya.

Opció B: “Declara't a Catalunya”. Els ciutadans amb residència fiscal a Catalunya poden lliurar voluntàriament la seva informació fiscal de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya, per Internet o presencialment. És necessari pagar a Catalunya o, en el seu defecte, cedir les dades fiscals a la Generalitat. És important que el nostre govern tingui informació dels seus contribuents per quan arribi el moment. Per obtenir més informació sobre com pagar a Catalunya, podeu entrar a catalunyadiuprou.cat. I a tributs.cat per saber més sobre el lliurament de dades fiscals a l'ATC.

Per acabar, dues breus referències d'actualitat sobre els nostres signes d'identitat. Una del passat recent: aquest darrer cap de setmana va tenir lloc l'acció “Catalans want to vote – Human towers for democracy”, la gran exhibició de colles castelleres a grans capitals europees, organitzada per Òmnium Cultural per posar de manifest la nostra voluntat de votar el 9-N, amb un important ressò en els mitjans de comunicació internacionals, que és el que es cercava.

I una altra del futur immediat: mobilització de “Som Escola” aquest dissabte. El 14 de juny, a Barcelona, al Passeig de Sant Joan amb Gran Via, a les sis de la tarda, la plataforma «Som Escola» ha convocat una mobilització –a la que s'hi adhereix l'ANC– sota el lema “Per un país de tots, decidim escola catalana”. Cal defensar el nostre model d'escola i el sistema d'immersió lingüística tal i com estaven definits fins ara.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



43 - Nova Tàrrega, 29 de maig de 2014

Valoració dels resultats de les eleccions europees


Comportament electoral diferenciat dels catalans respecte els espanyols. Vet aquí unes quantes dades que ho avalen. D'entrada, una curiositat sobre el cens: Catalunya ha perdut 50.000 votants, mentre que el que en direm “Espanya real” (el que en queda sense Catalunya) n'ha perdut 710.000. A proporció, doncs, el pes demogràfic de Catalunya ha augmentat en dues dècimes: 15,3% ara, 15,1% al 2009.

A Catalunya han votat 550.000 persones més que fa cinc anys. A l'Espanya real, 560.000 menys. En total han votat, per tant, gairebé la mateixa quantitat de persones, tot i haver disminuït una mica la població. Per això el percentatge de participació global ha estat un pèl superior al de les darreres eleccions. Però mentre Catalunya ha augmentat un 11% (del 36,9% al 47,6%), a l'Espanya real ha caigut un 1% (del 46,3% al 45,5%).

Per cada 100 votants catalans de fa cinc anys, enguany n'han votat 128. Això dóna un creixement de vot absolut del 28%. En canvi, per cada 100 espanyols que ho van aleshores, ara n'han votat 96, una disminució del 4%. És evident, doncs, que el procés independentista ha influït en la participació dels catalans en aquestes eleccions. I malgrat seguir sent baixa, ho ha estat molt menys del que tradicionalment ho acostumava a ser en les europees.

Espectacular patacada a Catalunya dels partits majoritaris contra la independència. I també a Espanya, cal dir-ho. A casa nostra el PSC perd el 49% dels vots de cinc anys enrere; a l'Espanya real, el PSOE “només” en perd el 40%, o sigui que el desastre de Navarro encara és pitjor que el de Rubalcaba. Aquest últim ha dimitit com a secretari general, però Navarro no veu motius per fer-ho. D'altra banda el PP perd el 31% dels vots catalans que tenia als darrers comicis, mentre que a l'Espanya real la pèrdua és major i arriba al 39%.

A Catalunya CiU guanya 107.000 vots, un 24% més que fa cinc anys. Però a Espanya, la Coalició per Europa (de la que formen part amb PNB i altres) en perden 64.000. Bàsicament per que aquest cop no s'hi han integrat altres partits que sí que ho van fer al 2009, com ara el Partit Andalusista, Unió Mallorquina o el Bloc valencià. El balanç conjunt, però, és positiu i guanyen 42.000 vots, un 5% més.

ERC guanya 420.000 vots a Catalunya, un 230% més que el 2009. Això sumant-hi els 7.000 vots que va treure Bildu. I al País Basc, Bildu (sumant-hi ERC) en guanya 137.000 més. Comparem els resultats de forma agrupada perquè a les darreres europees es van presentar conjuntament. En el conjunt estatal, entre les dues forces guanyen 559.000 vots, que és un 140% més.

ICV creix a Catalunya 139.000 vots, un 116% que els darrers comicis. Fora de Catalunya, La Izquierda Plural creix 835.000 vots, un 178% més que al 2009. Tot i que ICV continua traient millor percentatge que IU (10,3% vers 9,9%), els resultats d'uns i altres s'han equiparat força respecte fa cinc anys (6,1% vers 3,4%).

El bloc de partits favorables al dret a decidir (CiU-ERC-ICV) guanya 659.000 vots. Mirant-ho per blocs a favor o en contra del dret a decidir, els que hi estan a favor creixen un 89% més que fa cinc anys i passen del 1.400.000 vots. En canvi els que hi estan en contra (PP-PSC-C's-UPyD) perden 284.000 vots, un 26% menys, quedant-se amb menys de 800.000 vots.

En percentatge, el bloc favorable arriba al 56% dels vots, i el contrari al 32%. Al bloc favorable caldria afegir-hi el vot de la CUP, que no s'ha presentat en aquestes eleccions. Sí que ho ha fet, però, PODEMOS, que es declara favorable al dret a decidir, encara que no estigui clar que tots els seus electors votin Sí-Sí a la consulta del 9 de novembre. I cal creure que també s'hi podrien afegir els que van votar per Bildu o per Primavera Europea. Aleshores el percentatge del bloc a favor del dret a decidir augmentaria fins al 61%. I la resta fins al 100% correspondria a un 5% de vot a altres partits i un 2% de vot en blanc. Ara mateix, doncs, el bloc a favor gairebé doblaria el bloc en contra: 61% a 32%.

Una darrera curiositat, tot i que significativa. D'acord amb la llei d'Hont el darrer escó, el que fa 54, l'ha obtingut C's. És a dir que li ha anat molt just de perdre'l i quedar-se amb un de sol. Però el més sorprenent és qui ha estat a punt d'arrabassar-li. Si el nostre ‘amic' Vidal-Quadras hagués tret 2.700 vots més (en va tenir 245.000 a tot l'estat), VOX s'hauria endut aquest darrer escó. Però això no ha estat possible per culpa dels catalans: mentre a les espanyes treu un 1,8% de vots, a Catalunya es queda amb un 0,3%. Tothom acaba recollint el que sembra.

A Tàrrega, la tendència és més clara encara que la mitjana catalana. Amb gairebé un empat entre CiU i ERC, amb més de 1.600 vots cadascun, el bloc que conformen amb ICV depassa de llarg els 3.600 vots, un 73% del total. Mentre que l'altre bloc no arriba ni al miler de vots, un 20%. De la resta de votants, un 4% ho va fer per altres partits i un 3% en blanc. Els pro-consulta augmenten prop de 1.800 vots, gairebé doblant els resultats, mentre que els altres en perden més de 350, una quarta part dels que tenien.

I ara, a seguir batallant fins el 9 de novembre. Queda, encara, molta feina per fer per a que puguem exercir el nostre dret a decidir aquell dia.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



42 - Nova Tàrrega, 22 de maig de 2014

Posicionament de l'ANC davant les eleccions europees


Les eleccions europees són a la porta. Aquesta vegada, més enllà de la nova composició del Parlament Europeu i de les conseqüències per a la construcció europea, els resultats tindran una gran importància per al futur de Catalunya. La tradició europeista de Catalunya és coneguda per tothom. Perquè el nostre poble sempre ha identificat Europa amb democràcia i llibertat. Per això, avui, que ens volen silenciar el vot i el futur, ens tornem a girar cap a Europa.

Tenim l'oportunitat que la nostra veu se senti forta. Com ho és la nostra voluntat de ser un poble lliure, i que els nostres vots siguin tan nombrosos com ho són els nostres anhels i tan diversos com ho és la nostra realitat.

Amb el nostre vot direm a Europa que som un poble i que volem votar. Amb el nostre vot pels partits favorables al dret a decidir direm que tenim dret a determinar lliurement el nostre futur polític col·lectiu. Amb el nostre vot per les coalicions independentistes (les que impulsen CiU i ERC) o que estan a favor del dret a decidir (ICV-EUiA) direm que volem esdevenir un nou Estat d'Europa.

Som un poble divers, obert i inclusiu que vol decidir el seu futur. Democràticament, pacíficament. Som un vell poble d'Europa que vol recuperar el seu lloc dins la comunitat internacional. I hem decidit que votarem perquè volem construir un nou Estat més just, més social, més obert i més lliure. Participant activament, posarem Europa davant dels seus valors i les seves declaracions de principis democràtics i socials.

Aquestes eleccions són un repte i una oportunitat per a Catalunya. I tenen una significació múltiple: l'europea i la catalana, la social i la nacional. Cal, doncs, que el poble de Catalunya es mobilitzi per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència.

El 25 de maig cal desbordar les urnes. Amb un missatge socialment plural, però nacionalment clar i unitari: votarem la nostra llibertat el 9 de novembre!!

I el dimarts 27 de maig, sessió informativa al Centre d'Entitats. En l'escrit publicat fa dues setmanes parlàvem de “Tributs de Catalunya” com una estructura d'estat. Ara que estem en plena campanya de la Renda, és el moment de ‘mullar-nos' i pagar els nostres tributs a través de l'Agència Tributària de Catalunya. Per conèixer millor quins són els passos a seguir, hem cregut convenient realitzar aquesta sessió informativa, oberta al públic en general però adreçada especialment a gestors i assessors fiscals, per tal que puguin assessorar correctament els seus clients.

Paguem els imposts a Catalunya. Aquest és el títol de la conferència que, emmarcada dins la campanya de Sobirania Fiscal de l'ANC, impartiran Josep M. Bellmunt i Carme Teixidó, membres del col·lectiu “Catalunya Diu Prou” que es qui va impulsar, ja fa tres anys, aquesta iniciativa. La xerrada tindrà lloc al Centre d'Entitats (c. Segle XX, 2), el proper dimarts 27 de maig a dos quarts de nou del vespre.

Exerceix la teva #SobiraniaFiscal o, si més no, #Declarat. Si no vols complicar-te tant, perquè la declaració et surt negativa i penses que retardaran la teva devolució (que no és cert) o, simplement, creus que és massa difícil, tens una alternativa: Declara't a Catalunya. Aquesta campanya alternativa té l'objectiu de potenciar que el màxim de declarants (tant persones individuals com empreses) lliurin una còpia de la declaració fiscal que fan a l'Estat a l'Agència Tributària de Catalunya. És un pas senzill i sense conseqüències legals i fa que l'ATC compti amb informació pròpia i faciliti el pas per assumir la totalitat de la recaptació quan arribi el moment.

Votar a Europa i pagar a Catalunya. Vet aquí dues coses ben senzilles que contribuiran a aconseguir els nostres objectius.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



41 - Nova Tàrrega, 10 d'abril de 2014

Als que volem la independència se'ns gira feina. I compromís


Aquest cap de setmana, a Tarragona, l'ANC ha fet assemblea general ordinària. L'assemblea general és el màxim òrgan de govern de qualsevol entitat associativa. És la reunió dels associats amb veu i vot per aprovar tant l'acció de la Junta Directiva (anomenat Secretariat a l'ANC) fins aquell moment, com per aprovar les propostes d'acció de cara al següent exercici. També es sotmeten a aprovació tant la liquidació de comptes de l'any anterior com el pressupost del següent.

L'ANC supera els 50.000 membres: 35.000 associats i 15.000 adherits. D'aquests, més de 7.000 es van reunir al Tarraco Arena Plaça per participar de l'assemblea general. En aquesta es va aprovar el full de ruta per als propers mesos, que s'entreveuen els definitius, per encarar el procés irreversible que la majoria de catalans volem emprendre cap a la independència de Catalunya.

S'han fixat les activitats que organitzarem per l'Onze de Setembre. Però no només les d'aquell dia. També les que realitzarem els mesos previs durant la preparació de la Diada. I, sobretot, les que es faran des de l'endemà mateix, dia 12, i fins la vigília de la consulta del 9 de novembre. Durant aquests gairebé dos mesos tenim la intenció de fer una acció reivindicativa diària, en diferents punts del país, amb l'objectiu de conscienciar –dins i fora de Catalunya– i pressionar perquè ningú es faci enrere amb la consulta del 9-N.

Una cosa és clara: el 9 de novembre volem i hem de poder votar. I per això cal que tots els que ho volem fer ens impliquem i comprometem amb les mobilitzacions que es vagin succeint per a que es vegi sense cap mena de dubte que aquesta és la majoritària voluntat popular. I per que els representants polítics no defalleixin ni tinguin la temptació de llençar la tovallola o de fer allò que al ‘Polònia' retraten tant bé de “la puta i la Ramoneta”.

Tres van ser els moments àlgids de l'assemblea que van arrencar més aplaudiments. El primer quan, entre les entitats amb representació a l'acte, es va anunciar la presència de SÚMATE, col·lectiu independentista de castellanoparlants, amb forta implantació a l'àrea metropolitana de Barcelona. El segon quan Josep Andreu, alcalde de Montblanc, en nom de l'Associació de Municipis per la Independència (de la que Tàrrega n'és membre), va recordar que si l'estat impedeix la consulta del 9-N, després de les properes eleccions municipals (maig de 2015) els municipis poden, en cas de guanyar els partits independentistes, proclamar la República Catalana, a l'estil del que va succeir després de les municipals del 14 d'abril de 1931, quan es va proclamar la Segona República.

La tercera ovació, i la més gran, fou per Carme Forcadell, presidenta de l'ANC. Fou l'encarregada de cloure l'acte i del seu discurs en destaca la contundència en afirmar que «no hi ha punt de retorn perquè els catalans no tenim on tornar: l'estat espanyol no ens respecta ni ens accepta com a catalans, ens ha barrat el pas com a persones i com a poble, i per tant hem de seguir el nostre camí». Cal seguir el camí recorregut fins ara, sense caure en provocacions, tenint cura de la cohesió social i mantenint la unitat de la societat civil i de les institucions.

Però mentre uns construeixen, altres destrueixen. No aporten solucions. Només es dediquen, com en la famosa cançó d'Amy Winehouse, a dir no-no-no. I això en tots els camps. També en el dels símbols. Mentre uns planten estelades arreu, altres les tomben. Fruit d'un acord entre el Motoclub Tàrrega i l'ANC, des del passat gener onejava al circuit del Castell del Mor una estelada de considerables dimensions (300x200cm), visible de força lluny, tant des de Tàrrega com des de l'autovia. Després de diversos intents, la matinada de dissabte a diumenge, just quan s'havia de córrer el Trial Tàrrega 2014, van serrar el masteler que la subjectava. Això sí, la tornarem a plantar tants cops com la tombin. I, de moment, algú altre ja ha corregut a suplir-la amb una nova estelada, aquest cop al Tossal del Mor, al costat mateix.

Cal denunciar la manca de civisme i tolerància d'algunes persones contràries a la independència. No totes són així, és clar. Però és necessari el rebuig social unànime, clar i contundent contra aquestes actituds, vinguin de qui vinguin. Avui una gran part de la societat ja no es creu ni les mentides, ni els discursos ni els atacs dels unionistes. Els seus discursos poden ser, de vegades, molt desconsiderats i feridors vers la nostra consciència nacional, i això emprenya. Però la nostra principal força és l'esperit constructiu i l'hem de continuar demostrant sempre presentant idees i accions en positiu. El civisme ha de seguir sent un dels màxims valors de construcció nacional. El contrari no és res més que la evident demostració de la impotència d'aquells que no tenen altres arguments que els de la força.

Junts som indestructibles. Contra la voluntat pacífica i democràtica d'un poble no hi ha res a fer.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



40 - Nova Tàrrega, 27 de març de 2014

Més de 3.100 persones a Tàrrega ja han votat per la independència!


A Tàrrega duem recollits 3.129 vots per la independència. Durant la recollida intensiva de signatures efectuada a tot Catalunya aquest passat cap de setmana, els apoderats de l'assemblea territorial de Tàrrega han aconseguit 899 vots, dels quals 665 a Tàrrega i la resta a altres poblacions de la comarca, com ara La Fuliola, Ciutadilla, Verdú o Vilagrassa. En total portem 3.649 vots recollits pels nostres apoderats des del començament de la campanya “Signa un Vot per la Independència”.

Els resultats obtinguts són per estar satisfets. En comparació amb l'anterior recollida massiva del mes de gener, en que es van fer 1.155 vots a Tàrrega, és clar que no hem aconseguit tants vots. Però tenint present que la primera vegada va votar, per dir-ho d'alguna manera, la gent més motivada per la causa, que aquest cop haguem fet 665 nous vots a Tàrrega és per estar satisfets. I molt satisfets pels 158 de La Fuliola o els 60 de Ciutadilla, on s'hi ha recollit signatures per primer cop. Tot això malgrat la pluja i el vent del cap de setmana, que no convidaven a sortir de casa.

Gairebé un 30% del cens electoral de Tàrrega ja ha signat el seu vot. Les instàncies signades fins ara equivalen, en concret, al 29,5% de la població amb dret a vot de Tàrrega. Però també en altres poblacions les xifres relatives són més que bones: tant a Guimerà com a Ciutadilla s'han aconseguit vots en una quantitat equivalent al 34% dels seus respectius cens electorals. A Verdú duen el 19%, a La Fuliola el 16% i a Vilagrassa el 14%.

Per posar en context aquestes xifres, fem memòria ‘històrica'. La tasca que està fent l'ANC, com no pot ser d'altra manera, és hereva de la que molts altres han fet abans. Cal destacar, en aquest sentit, la feina feta per “Tàrrega Decideix” en el seu moment. Van aconseguir situar Tàrrega entre les ciutats que van participar en la primera onada de les anomenades “Consultes sobre la independència” que es van organitzar arreu de Catalunya tres mesos després de la famosa primera consulta d'Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009.

El 13 de desembre de 2009, a l'Ateneu, van votar 2.862 persones. La pregunta era «Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» i 2.690 votants van fer-ho afirmativament. Aquella xifra va representar tota una fita malgrat el poc temps que va haver-hi per preparar la consulta i donar-la a conèixer, ja que va implicar un gran nombre de voluntaris i bona part del teixit social i polític de la ciutat. Doncs bé, a hores d'ara amb el “Signa un Vot per la Independència” ja hem superat en més de 400 vots els que es van aconseguir aleshores. I això només vol dir una cosa: l'independentisme creix.

Aquesta, però, és una campanya de llarg recorregut en el temps. I això significa una altra cosa: que no ens podem conformar amb els vots recollits fins ara. N'hem d'aconseguir molts molts més. Si bé és cert que la gent més “motivada” ens ha vingut a cercar per poder signar, ara s'obre una etapa on la recollida serà més lenta, però on som nosaltres els que ens hem d'apropar a la gent. Sembla clar que a partir d'ara el nombre de vots que farem a cada recollida serà menys “lluït”. La feina que hem d'anar fent ara des de l'Assemblea és la d'anar a trobar aquella gent que està per la independència, però d'una manera més passiva. És a nosaltres que ens toca ser actius i anar-los a cercar allà on siguin.

Hem fet, doncs, molt bona feina aquest cap de setmana. Però ens en queda encara molta més per fer. És per això que cada dilluns tenim una parada del “Signa un Vot” al mercat setmanal, a la cantonada del carrer Carme amb el Pati. O que aquest dissabte vinent, a la nit, en posarem una a l'Espai MerCat, coincidint amb el concert de La Pegatina. O que dissabte de la setmana següent tornarem a ser al mercat de proximitat “La Bona Taula” que es fa al Pati cada primer dissabte de mes. Allà on sigui la gent, allà serem nosaltres.

I el nombre d'associats a l'ANC no para de créixer. Tant a Catalunya en general, on ja superem els 25.000 membres, com a Tàrrega en particular. Durant la darrera setmana han estat 23 les persones que s'han inscrit a Tàrrega i el nombre total de socis depassa de llarg el centenar. Aprofitem aquestes línies per informar/recordar que habitualment ens reunim cada dimarts, a partir de tres quarts de nou del vespre, al Centre d'Entitats, i que les reunions són obertes tant a socis com a simpatitzants.

Volem poder volar; i si volem volar, volem. Aquest vers de la poetessa Sara Bailac il·lustra, millor que cap altre ens aquests moments, la nostra voluntat d'aconseguir el nostre gran objectiu: un estat independent per a Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



39 - Nova Tàrrega, 20 de març de 2014

Signa un Vot per la Independència els dies 22 i 23 de març


La campanya ‘Signa un Vot per la independència' no s'atura. En aquesta ocasió, l'organització de la jornada corre a càrrec conjuntament entre l'ANC i l'AMI, l'Associació de Municipis per la Independència. L'AMI ha distribuït entre els ajuntaments adherits una moció per ser aprovada als plens municipals amb l'objectiu de donar suport a la campanya, la qual cosa implica facilitar espais municipals per a la recollida de signatures i fer una crida a la ciutadania a participar activament en aquesta iniciativa.

Aquests propers dissabte i diumenge hi ha una nova recollida intensiva de vots. Durant el cap de setmana els diferents apoderats nomenats per l'ANC i els voluntaris que els donen suport, seran presents en diversos punts de la ciutat per facilitar l'ompliment de les instàncies basades en el dret de petició on es demana que la Generalitat organitzi una consulta –convocada ja per al 9 de novembre– i que declari la independència de manera unilateral en cas que no sigui possible realitzar-la o que no en siguin reconeguts els resultats.

A Tàrrega estarem recollint vots a l'Ajuntament i al Pati. Com no podia ser d'una altra manera, l'Ajuntament de Tàrrega ha donat totes les facilitats per usar les seves instal·lacions, igual com es va fer en l'anterior recollida intensiva de vots del passat gener. Aquest cop, però, l'altre punt de recollida no serà a l'Ateneu, sinó que el posarem al Pati, per tal de ser més a prop de la gent i facilitar que tothom ens vegi i pugui apropar-se a signar.

També serem al voltant dels principals centres comercials. Amb el mateix objectiu d'apropar-nos a la gent, el dissabte també plantarem parades al voltant de diversos centres comercials. I diumenge serem presents en altres poblacions de l'Urgell que no disposen d'apoderats per tal de garantir la correcció del procediment de recollida de les signatures.

Horaris: dissabte, de 10 del matí a 8 del vespre, i diumenge de 10 a 2 del migdia. Com ja hem explicat, als centres comercials només hi serem el dissabte, òbviament, i el diumenge, en substitució, anirem a diferents pobles de la comarca, a banda de seguir sent presents tant al Pati com a l'Ajuntament.

L'edat mínima per poder votar en aquesta campanya és de setze anys. Tothom que vulgui votar caldrà que s'identifiqui amb el seu carnet d'identitat. Si alguna persona no el duu, donats els estrictes protocols fixats per l'ANC, no podrem admetre el seu vot, per molt que sigui una persona coneguda. Al capdavall, s'estan aplicant criteris similars als d'una votació oficial. El que sí que podem fer, arribat el cas que sigui necessari, és desplaçar-nos al domicili d'una persona si aquesta té algun impediment físic que no li permet de venir fàcilment als punts de votació.

I més enllà d'aquest cap de setmana, seguirem recollint vots. A banda de la recollida d'aquest cap de setmana, des de Tàrrega mirem de ser presents a tot arreu on puguem arribar per anar aconseguint vots. Vam ser presents a la Fira de Proximitat que es fa cada primer dissabte de mes, i la intenció és ser-hi cada mes. També des de fa dues setmanes hem posat una parada al mercat setmanal dels dilluns, a la cantonada del Pati amb el carrer Carme, i a partir d'ara li anirem posant cada setmana.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



38 - Nova Tàrrega, 27 de febrer de 2014

Estructures d'estat: Tributs de Catalunya


Fa uns dies es va presentar “Tributs de Catalunya”. Aprofitant l'avinentesa, reproduïm un text referent a la campanya de sobirania fiscal de l'ANC publicat a www.assemblea.cat temps enrere.

En un procés pacífic d'alliberament nacional es defineixen cinc fases. 1.- Intent de diàleg; 2.- Denúncia; 3.- No col·laboració o no acceptació de l'ordre establert; 4.- Desobediència; i 5.- Proposta de nou model. Seguint el full de ruta de l'ANC, ara estem en les fases 3, 4 i 5 d'aquest tipus de processos. La insubmissió fiscal és una de les accions massives associades a les fases 3 i 4 –no acceptació i desobediència–, definida a l'esmentat full de ruta, on es diu que «en aquesta fase ha de ser possible fer actes com un tancament de caixes “actual”, orientat a seguir pagant els imposts “estatals” però en lloc d'ingressar-los a l'estat, fer-ho a comptes oberts per les administracions catalanes».

No col·laboració o no acceptació de l'ordre establert. La idea és pagar els imposts però no exactament com ens demana l'estat espanyol, sinó fer-ho a través de la Generalitat acollint-nos a la norma espanyola que es refereix a tots els òrgans de l'administració com a finestra única de recaptació. I desobediència per desobeir l'estructura que tenen pensada, malgrat tractar-se d'una pura desobediència administrativa. Es tracta de preparar-se per a, quan siguem suficients, fer la gran desobediència: no transferir els diners a l'estat; ens preparem per poder fer un tancament de caixes. S'ha de destacar que la gent que ja ha fet sobirania fiscal actualment ja ha estat reconeguda per l'estat espanyol com a pagadora d'imposts, o sigui que estan al corrent de pagament. Aquest detall fa que es creï un precedent que dóna una tranquil·litat molt gran a qui exerceixi la sobirania fiscal.

Catalunya, entre altres greuges, està sotmesa a una asfíxia financera. El dèficit fiscal, el dèficit d'inversions públiques i privades, el retard en els pagaments, l'incompliment de pressupostos i la no acceptació de les propostes d'autofinançament cada cop es fan més patents. A poc a poc anem perdent capacitat econòmica i és urgent que reaccionem, és urgent que el nostre govern s'organitzi i reclami la gestió del nostres imposts, des de la recollida fins a la decisió de què fer-ne, i per això cal que se senti recolzat. Cal que nosaltres, tal com vàrem fer sortint al carrer per demostrar que volem un estat propi, utilitzem ara l'Agència Tributària Catalana per pagar els nostres imposts.

L'espoli es pot xifrar al voltant del 8%-10% del nostre PIB. Això significa que no tornen entre 18.500 milions i 22.000 milions d'euros dels imposts que paguem a l'estat. S'ha de tenir en compte que en altres indrets del món occidental, l'aportació màxima a la solidaritat entre regions, perquè no afecti al desenvolupament de les regions donants, se situa en un 2-4% del seu PIB. Perquè ens en fem una idea: l'aportació total de la Unió Europea a l'estat espanyol en el període 2006-2010 va ser d'uns 27.000 milions d'euros. L'aportació total de Catalunya a l'estat espanyol en el mateix període va ser de 90.000 milions, més del triple.

D'altra banda, darrerament els greuges s'incrementen. Amb els retards en els pagaments, amb el no reconeixement dels deutes de l'estat espanyol amb la Generalitat i amb la insistència de l'estat espanyol a posar-nos a tots en el paquet de les regions sense identitat pròpia de l'estat. És per això que la Campanya de Sobirania Fiscal de l'ANC planteja una sèrie d'objectius.

Objectius bàsics. Reacció davant de la injustícia des del punt de vista econòmic que pateix Catalunya. Reacció davant del dèficit fiscal, per dignitat. Recaptar imposts per poder gestionar-los nosaltres mateixos. Fer possible el tancament de caixes. Mobilitzar la població davant de les injustícies i implicar-la en una acció concreta, massiva i que impliqui responsabilitat i compromís. Mesurar el compromís de la població en accions concretes. Donar suport al govern per a la negociació econòmica i l'activació de l'Agència Tributària Catalana per al cobrament de tots els tributs.

Objectius específics. Ampliar de forma substancial la quantitat de gent que fa sobirania fiscal de l'IVA i de l'IRPF i altres imposts. Implicar els ajuntaments, les entitats i les associacions del país en aquest gest. Preparar-nos per a la nova declaració de renda de les persones físiques al maig-juny.

Des del punt de vista jurídic l'acció és absolutament correcta. Tota l'administració, segons la norma de l'estat espanyol, és oficina única, i hi ha casos en altres comunitats autònomes on s'han fet pagaments a través de les institucions autonòmiques o dels ajuntaments que han acabat sent acceptats com a bons en judici; per tant, hi ha jurisprudència que avala l'acció i a més a més l'estat espanyol ja ha reconegut els primers pagaments fets a través de Generalitat com a vàlids.

Ara ens toca mullar-nos als ciutadans i pagar ‘a casa'. Liquidem els tributs que ens corresponguin a través de l'Agència Tributària de Catalunya. A Tàrrega podem fer-ho a la Plaça de les Nacions sense Estat, a través de l'oficina de l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals que hi té la Diputació de Lleida.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



37 - Nova Tàrrega, 13 de febrer de 2014

Segon aniversari de Tàrrega per la Independència


Ja fa dos anys de la presentació de l'Assemblea Nacional Catalana a Tàrrega. El passat 5 de febrer es complia el segon aniversari de la presentació de l'ANC a Tàrrega, que va dur a la constitució formal, el 24 de febrer, de l'agrupació local Tàrrega per la Independència. I a assistir com a membres de ple dret dues setmanes més tard, el 10 de març de 2012, a l'assemblea fundacional de l'ANC al Palau Sant Jordi de Barcelona. Dos anys intensos però que han valgut molt la pena veient com ha avançat la gent del nostre país en la consciència de voler crear un nou estat que ens doni millors eines i oportunitats de creixement.

Dos anys plens d'activitats, tant a nivell nacional com local. Des de la Marxa cap a la Independència de l'estiu de 2012, que vam iniciar el 30 de juny a Lleida i va culminar l'11 de setembre a Barcelona en la manifestació més multitudinària mai feta a la capital catalana en la que Tàrrega va col·laborar desplaçant 11 autocars –a banda de la gent que s'hi va desplaçar per mitjans propis–, fins a la Via Catalana del passat Onze de Setembre, amb una gesta logística impensable que va permetre omplir Catalunya de nord a sud amb una cadena humana en que també la gent de Tàrrega hi vam aportar el nostre gra de sorra, junt amb els companys de Mont-roig del Camp, organitzant 16 autocars i més de 100 vehicles particulars.

Això per no parlar de les activitats fetes a Tàrrega. Com ara el concert d'Obrint Pas, pocs dies després de néixer la nostra assemblea local. També el canvi de nom de la Plaça Espanya per Plaça de la Independència. I la participació en l'organització de les dues darreres edicions de la Marxa de Torxes, la nit de la vigília de l'Onze de Setembre. O el que ha estat la més espectacular estelada de foc, amb 16.751 espelmes, que s'ha fet mai –encara ara– a Catalunya, una estelada que va moure més de dues-centes persones voluntàries i que va servir per commemorar el primer aniversari de l'ANC a Tàrrega. Alguns companys, però, ja han demanat que pel segon aniversari potser no caldria fer-la tant grossa! Alguna en rumiarem, però.

Penja l'estelada i no la despengis fins a la Independència. Aquesta va ser una altra de les campanyes que vam endegar a Tàrrega l'agost de 2012, seguint la iniciativa sorgida arreu de Catalunya, i que ha tingut un èxit notable. Avui, però, un any i mig després, comencen a veure's algunes banderes de roba força gastades i descolorides. És per això que, a banda de seguir animant els qui no la tenen penjada a que la posin al balcó de casa seva, hem pensat en fer una mena de “pla renova” d'estelades. L'Assemblea disposa d'estelades rígides, de polipropilè, resistents al sol i la pluja. Aquest és un material més bo i per això surten una mica més cares que les tradicionals de roba. El preu normal d'aquestes estelades, que fan 80 x 60 cm, és de 8 euros. Però si dueu la vostra estelada vella us podreu endur una estelada rígida a meitat de preu, 4 euros. Podeu dirigir-vos a Còpies Maite per adquirir les vostres estelades rígides.

I no oblidem la campanya actual «Signa un vot per la Independència». Una campanya per recollir instàncies signades per aquells que desitgin un nou estatus de relació amb les altres nacions de la terra. El passat 2 de febrer érem a Guimerà on es van recollir 89 vots, que representa just una tercera part del cens electoral d'aquell municipi. També hem anat a les dues residències de Tàrrega on hem recollit 26 i 27 vots en cadascuna. Així duem més de 2.600 vots recollits entre Tàrrega, Verdú, Guimerà i Vilagrassa. I seguirem facilitant que la gent pugui signar sent presents als mercats, fires i a qualsevol esdeveniment de la nostra ciutat o dels pobles veïns on s'aplegui gent, per poder recollir el Vot per a la Independència dels catalans majors de 16 anys i de qualsevol ciutadà del món que vulgui manifestar el seu suport a aquest procés pacífic i democràtic.

Diumenge vinent, 16 de febrer, serem a Vilagrassa recollint vots. Per ara, la propera activitat de recollida de vots que tenim organitzada és aquest diumenge que ve a Vilagrassa. En ocasió de la inauguració del seu mercat setmanal de productes d'ocasió i segona mà, l'ANC plantarà la seva carpa de deu del matí a dues del migdia.

Dos anys de l'ANC, dos anys de dedicació intensa. Dos anys de treball que ens han apropat, sens dubte, a la independència. Això fa que valguin tant la pena tots els esforços esmerçats. Però cal seguir treballant. I ara necessitem la darrera empenta. Us hi necessitem. A tothom.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



36 - Nova Tàrrega, 30 de gener de 2014

“Signa un Vot”: de mica en mica s'omple la pica


A Tàrrega s'han recollit 205 nous vots durant la Festa dels Tres Tombs. Junt amb la resta de parades del Mercat Tradicional instal·lades al Pati per la Festa dels Tres Tombs, a la carpa de l'Assemblea s'hi van aplegar, en dues urnes, més de dues-centes persones que van signar el seu Vot per la Independència.

A Verdú s'han signat 136 instàncies més. Aprofitant la presentació de la nova assemblea local de Verdú, a càrrec del nou coordinador de l'ANC a Verdú, Josep Maria Castelló, i de Pep Riera, històric líder sindical agrari, es va aprofitar per introduir la campanya ‘Signa un Vot per la Independència', en la que va participar un gruix significatiu de població. Així, entre Verdú i Tàrrega, aquest cap de setmana haurem afegit 341 instàncies més al gruix del que ja disposa l'ANC a tot el país.
La suma acumulada a Tàrrega és de 2.271 vots. I els donatius per finançar el projecte superen els 2.600 euros. Encara falta, però, que molta més gent es sumi a la campanya i vingui a signar el seu vot. Properament anirem organitzant noves recollides, tant a Tàrrega com als seus nuclis de població agregats, així com també en altres poblacions properes que no tenen assemblea local pròpia o no disposen de persones acreditades com a apoderats per poder organitzar la recollida de paperetes, com era el cas de Verdú.

El proper diumenge, 2 de febrer, toca Guimerà. Aquest dia diferents apoderats de Tàrrega seran presents a Guimerà, al llarg del matí, per recollir els vots de tothom que vulgui participar-hi i per garantir que el procés de recollida de signatures es fa seguint escrupolosament tots els procediments establerts per l'ANC. I en propers caps de setmana anirem a Vilagrassa, Claravalls, Altet... Ja anirem concretant les dates i els horaris en que serem presents a cada lloc, procurant sempre lligar-ho amb alguna activitat popular que faciliti la presència de gent al carrer.

De mica en mica s'omple la pica. Amb aquesta filosofia hem d'anar treballant per tal de sumar les voluntats de tots els que veiem en la independència la base irrenunciable per a un futur millor.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



35 - Nova Tàrrega, 23 de gener de 2014

L'ANC recull 235.000 Vots per la Independència en dos dies


234.481 instàncies demanant la independència en dos dies. Aquest és el balanç de la recollida d'instàncies de la campanya Signa un Vot per la Independència que a nivell nacional va dur a terme l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el cap de setmana de l'11 i 12 de gener. Uns resultats molt per sobre de les expectatives de l'Assemblea tenint en compte el nombre de punts de recollides i les hores dedicades. D'aquestes, com ja varem informar la setmana passada, en corresponen 1.155 a Tàrrega.

827 punts de recollida i 2.850 apoderats. Gràcies a aquestes persones, amb formació específica per preservar la cadena de custòdia dels documents signats, la recollida es va realitzar amb totes les garanties. A Tàrrega, com recordareu, vam establir dos punts per poder anar a signar: a l'Ateneu i a l'Ajuntament. En total varem disposar de 17 apoderats.

La campanya Signa un Vot per la Independència continua amb més força. A més de les recollides periòdiques que hi ha arreu del territori, properament hi haurà punts de recollida fixes arreu de Catalunya. També s'ha previst un nou cap de setmana de recollida nacional els dies 22 i 23 de març. Des de Tàrrega hem previst, abans d'arribar a aquell cap de setmana, celebrar actes de recollida en altres nuclis de la ciutat, així com també en altres municipis de l'Urgell on no hi hagi persones acreditades com a apoderades que puguin organitzar la recollida d'instàncies.

Aquest diumenge 26 de gener, pels Tres Tombs, seguirem recollint firmes. A partir de les 10 del matí, al Pati, i fins a migdia, mentre durin les activitats de la Festa dels Tres Tombs i Mercat de Sant Antoni de Tàrrega, tindrem la nostra carpa muntada per seguir recollint vots. Us emplacem a tots els que encara no hàgiu signat el vostre Vot per la Independència a que vingueu a gaudir de la festa i a participar de la nostra campanya per tal de seguir acumulant signatures.

Nova assemblea local a Verdú, on també es recolliran signatures.El mateix diumenge es fa la presentació oficial de la nova assemblea local de l'ANC constituïda a Verdú, que representa la sisena població de la comarca que tindrà ja assemblea local pròpia. La presentació anirà a càrrec de Pep Riera, antic dirigent d'Unió de Pagesos. També hi serà present Rafel Martí, membre de la Junta Peticional Regional de Ponent de l'ANC, per explicar el funcionament de la campanya Signa un Vot. Un parell d'apoderats de Tàrrega hi seran presents tot el matí per poder recollir instàncies, aprofitant l'avinentesa.

L'èxit de la campanya rau en la participació. No deixis de signar. I no deixis d'explicar a tothom la importància d'aquesta firma. És el contracte amb que rubriquem la nostra voluntat de ser lliures.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



34 - Nova Tàrrega, 16 de gener de 2014

Un 20% del cens de Tàrrega signa el seu Vot per la Independència!


Hem recollit ja més de 2.000 vots per la independència a Tàrrega. Durant aquest passat cap de setmana de l'11 i 12 de gener varem recollir 1.155 vots, que sumats als més de 900 que ja dúiem, fa un total de 2.066 vots aplegats a Tàrrega. Això representa un 19,5% del cens electoral del municipi.

La valoració que fem de la participació fins ara és molt positiva. Tenint present que aquesta és una campanya de llarg recorregut i no pas d'un sol cap de setmana, és evident que cal seguir fent actes de recollida d'instàncies. L'ANC ja ha anunciat que de cara a la primavera s'organitzarà una nova convocatòria de recollida massiva d'instàncies conjunta per tot el territori de Catalunya. Això no treu, però, que cada població, localment, pugui organitzar més actes.

A Tàrrega tornarem a sortir a demanar vots pels Tres Tombs. El proper 26 de gener, coincidint amb la Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni –a falta de confirmar els permisos necessaris–, tenim la intenció de posar una carpa a la Plaça del Carme, al Pati, per facilitar que tota la gent que vingui a gaudir d'aquesta festa pugui, també, signar el seu vot per la independència. Com diem, encara no està del tot tancat, però esperem poder ser-hi a partir de les 10 del matí i fins que s'acabin els actes a migdia.

Ja no seguirem recollint vots al Centre d'Entitats. Durant els dimarts que havíem anunciat que hi seríem per recollir vots, el resultat no ha estat molt reeixit. És evident que es pot fer molta més feina en activitats puntuals com la del passat cap de setmana, la de la Fira d'Artistes o la de la Festa dels Tres Tombs, que no pas en aquests actes al Centre d'Entitats. Per això hem decidit, si més no de moment, que no continuarem fent recollida de vots durant els dies de reunió de l'Assemblea.

El que sí que farem és facilitar la recollida de vots a domicili. Durant el cap de setmana passat diversa gent ens va comentar la situació de persones grans amb problemes per desplaçar-se fins als punts de recollida que munta l'Assemblea. Davant aquesta circumstància, ens disposem a desplaçar-nos als domicilis particulars d'aquella gent que ho requereixin pel seu estat de salut. Donat que la signatura i lliurament de la instància ha de ser personal, un apoderat de l'Assemblea es personarà al domicili indicat per verificar que les dades de la instància siguin correctes i farà recollida del vot. Els interessats en aquest servei, dirigiu-vos si us plau a l'adreça de correu-e tarrega@assemblea.cat i faciliteu-nos el vostre nom i telèfon per posar-nos en contacte amb vosaltres.

Qui calla atorga, i per això no volem callar. Davant les insinuacions que l'ANC està al darrera d'aquests fets, Tàrrega per la Independència, secció local de l'Assemblea Nacional Catalana a Tàrrega, condemna l'atac vandàlic contra la seu del PP a Tàrrega. El procés cap a la Independència ha de ser radicalment pacífic i democràtic. La democràcia es fonamenta en el respecte a les minories i condemnarem qualsevol acte contra la lliure manifestació de les pròpies idees o creences. Els catalans hem demostrat civisme en tots els actes convocats per l'ANC, i les votacions del cap de setmana no han estat excepció. Lamentem que se'ns vulgui relacionar amb actes vandàlics com aquest.

No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu! Aquest vers del poeta Vicent Andrés i Estellés, tants cops repintat a Tàrrega, pren, avui més que mai, tot el seu sentit.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



33 - Nova Tàrrega, 9 de gener de 2014

Aquest cap de setmana ‘Signa un vot per la Independència'


El full de ruta de l'Assemblea no ha canviat. Tot i l'anunci del president Mas de la pregunta i la data per a la consulta, l'ANC segueix amb el seu projecte de recollida de vots. Aquesta és una eina tant potent que pot servir tant per reforçar el camí endegat cap a la consulta com de “pla B” en cas que aquesta no s'acabés produint.

La campanya Signa un Vot per la Independència va començar el mes de juny. Des d'aleshores, ha passat per una primera fase pilot, per tal d'acumular experiència i millorar el reglament que permet efectuar la recollida d'instàncies amb totes les garanties jurídiques. De l'octubre al desembre del 2013 va desenvolupar-se la fase d'extensió del projecte, creant l'estructura organitzativa necessària arreu del territori; i amb el 2014 arriba la recollida massiva d'instàncies. En concret, aquest segon cap de setmana de gener hi haurà la primera gran mobilització nacional de recollida d'instàncies.

Els dies 11 i 12 de gener tenim una cita important. Durant aquests dos dies l'Assemblea Nacional Catalana durà a terme una recollida massiva, arreu del territori, d'instàncies amb què els catalans demanen al Parlament la convocatòria de la consulta sobre la independència –part ja assolida– i, en cas que la seva celebració no sigui possible, insten als seus representants electes a que declarin la independència d'acord amb la legislació internacional.

Més de 3.000 apoderats participaran a la recollida massiva d'instàncies. Catalunya s'omplirà de centenars de punts de la campanya Signa un Vot per la Independència arreu del territori. Per començar el compte enrere, l'ANC ha fet públic un vídeo explicatiu per tal de destacar la importància del projecte en aquest 2014, mitjançant grafismes i amb un toc d'humor. A l'espot hi apareixen representats els polítics catalans que van acordar la data i la pregunta de la consulta, i s'expressa la importància d'aconseguir un gran nombre de peticions. Podeu veure el vídeo a vimeo.com/82370135 o cercar-lo dins assemblea.cat/tarrega.

A Tàrrega es podrà signar al vestíbul de l'Ateneu i a l'Ajuntament. Com vam anunciar dies enrere, a Tàrrega duem ja més de 900 vots recollits. Aquesta, però, és una xifra molt petita en comparació amb la de la quantitat de gent que esperem que acabi signant a la nostra ciutat. La d'ara només és la primera campanya massiva, i n'hi haurà d'altres. Però com més vots anem recollint més gran serà la volada que anirà prenent el projecte i més gran la repercussió que tindrà en els mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals. Per això és important que tothom participi de la campanya com més aviat millor. Només una allau de peticions farà que el nostre argument sigui irrefutable.

Dissabte de 10:00 a 20:00 i diumenge de 10:00 a 14:00. Aquest és l'horari de recollida de signatures a Tàrrega i a la majoria de punts fixats per tot el país. Sapigueu, també, que els menors d'edat que ja tingueu complerts els 16 anys també podeu participar igualment en aquesta campanya. D'altra banda, els estrangers poden participar igualment en aquesta campanya, tot i que el seu es comptabilitzarà com un vot de suport.
La signatura ha de ser presencial, amb el DNI; no es pot votar per internet. Cal dur el carnet d'identitat per tal que els apoderats puguin identificar adequadament la persona que vota. No serveix cap altre tipus de document: ni el carnet de conduir ni el passaport, ja que en aquests no consta la població de residència del votant, que és una dada que cal indicar obligatòriament. Recordeu que si ja heu signat un cop no ho podeu fer una segona vegada.

Necessitem voluntaris per al cap de setmana. Com ja sabeu els que vareu signar el passat mes de desembre durant la Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals, el procés d'ompliment de les instàncies i verificació és feixuc, de manera que són necessaris voluntaris que ajudin a explicar el contingut del document i a omplir-lo, si cal. Si voleu ajudar-nos durant aquest cap de setmana en el procés de recollida d'instàncies, us agrairíem que ens ho comuniqueu el més aviat possible a l'adreça de correu electrònic tarrega@assemblea.cat.

Si tens clar el que vols per al teu país, no esperis més, decideix-te! Exerceix el teu dret de petició i signa un vot per la independència, la via catalana per a exercir el dret a l'autodeterminació.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



32 - Nova Tàrrega, 19 de desembre de 2013 (III)

Ara més que mai 'Signa un vot per la Independència'


De moment a Tàrrega ja hem recollit 909 vots i 1.090 euros. Tret dels articles a Nova Tàrrega i de la nostra pròpia web, no s'havia fet molta publicitat de l'acte de recollida de signatures durant la Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals que va tenir lloc durant el passat cap de setmana. Tot i així, el nostre estand va aixecar força expectació i durant moltes estones, tots tres dies, es van formar cues de gent per poder votar.

Seguim recollint vots al Centre d'Entitats cada dimarts. L'horari és de dos quarts de vuit a dos quarts de nou del vespre. De totes maneres, enguany no hi tornarem ja que els dos dimarts que queden per acabar l'any cauen en vigílies de Nadal i Cap d'any. O sigui que no tornarem a ser al centre d'entitats per recollir vots fins l'endemà de Reis. No obstant, és possible que realitzem noves recollides de vots durant els propers dies. Sapigueu que tots els actes de recollida de vots s'anuncien amb antelació a la web de l'ANC signa.assemblea.cat. En el cas de Tàrrega, a més, els anunciem a la nostra pròpia web local, assemblea.cat/tarrega.

Gran recapte de vots els dies 11 i 12 de gener. De forma coordinada a tota Catalunya, aquell cap de setmana l'Assemblea Nacional Catalana prepara un acte de recollida massiva de vots. El dissabte tot el dia, de 10 del matí a 8 de la nit, i el diumenge durant el matí de les 10 fins a les 2 del migdia. Hem parlat amb l'equip de govern de l'ajuntament de Tàrrega i, com en la consulta popular de desembre de 2009, podrem disposar del vestíbul del Teatre Ateneu per posar les urnes per anar a votar. I hem demanat, també, habilitar un espai al mateix ajuntament per tal de poder recollir igualment vots allí, com és normal quan hi ha eleccions.

Els protocols de recollida de vots són molt estrictes. La recollida de vots només la poden efectuar les persones apoderades a tal efecte per l'ANC, que han de verificar de forma fefaent que la persona signant és qui diu ser, que entén què està signant i que les dades proporcionades al full que signa són correctes. Cal, doncs, que per a que us puguem acceptar el vot us presenteu amb el vostre carnet d'identitat, com en qualssevulla eleccions. No val el de conduir ja que en aquest no hi consta el municipi de residència. Si al carnet hi figura que la vostra adreça és de fora de Catalunya, però hi esteu realment empadronats, caldrà que dugueu un certificat d'empadronament per comprovar que realment podem comptabilitzar el vot.

Perquè participar a “Signa un vot” si ja s'ha anunciat la consulta? Doncs perquè ningú sap què pot passar a partir d'ara. Al capdavall, l'objectiu no és altre que el d'ajudar a l'assoliment de l'estat propi. Per això cal comptar quanta gent el vol. Per a reforçar les actuacions dels polítics i per a que tothom vegi clar si som o no majoria. Més enllà del que ens pugui deparar el futur, incloent-hi la dissolució del Parlament, la impossibilitat de realitzar la consulta o la manca de reconeixement dels seus resultats, aquesta recollida de vots representa una mena d'alternativa a la consulta, una manera de, arribat el cas, donar legitimitat popular a una proclamació unilateral d'independència per part dels representants electes de Catalunya, amb o sense Parlament. I amb aquesta legitimitat, defensar el nostre dret a la independència davant de qualsevol instància internacional, com ara el Tribunal de La Haia.

Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia: “Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d'independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent”. Més clar, l'aigua!

L'11 i 12 de gener vine a signar el teu vot. Tots comptem. Ens han de comptar a tots.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



31 - Nova Tàrrega, 19 de desembre de 2013 (II)

Ja tenim pregunta i data per a la consulta. I ara què?


El 9 de novembre del 2014 podrem fer realitat el nostre anhel. Per primer cop, tres segles després de la derrota del 1714, tindrem l'oportunitat de votar de forma democràtica sobre si volem o no recuperar un estat independent per a Catalunya. La fórmula escollida per realitzar la consulta, amb una doble pregunta podrà semblar més o menys encertada, però no es pot discutir que representa un pas endavant com mai s'havia fet fins ara.

Hem de felicitar el president Mas per l'acord assolit. A banda d'altres consideracions sobre la seva gestió al capdavant del govern de la Generalitat, més crítiques o més favorables, en relació a les polítiques socials i econòmiques que vol o pot aplicar des del govern, i que lògicament dependran de l'afinitat ideològica que es tingui amb la formació política a la que pertany, és innegable que la seva capacitat de lideratge en aquest procés i la seva fermesa personal per dur-lo endavant han estat claus per arribar on som ara. I per seguir endavant.

Cal que tots, amb il·lusió, treballem pel SI+SI. Segurament hauria resultat més senzill tenir una sola pregunta amb dues respostes. Ara, de la manera en que s'ha plantejat, hi haurà tres opcions: votar NO a ser un estat; votar SI+NO per un estat no independent (?!); o votar SI+SI per esdevenir un estat independent. Serà més complicat, perquè en cas que cap de les tres opcions tingui la majoria absoluta de vots, hi haurà controvèrsia sobre com interpretar els resultats. Però això no ens ha de fer por. No hem dit, des del principi, que calia respectar el que volgués la majoria? Doncs ara hem de treballar per aconseguir que siguin majoria –i com més àmplia, millor!– els que entenguin que la única opció de futur per al nostre país és el SI+SI, sense preocupar-nos de la resta de possibilitats. Ara caldrà, doncs, mobilitzar tothom que ja està convençut per acabar de convèncer els que encara no ho estan del tot.

I cal, també, que estiguem preparats per qualsevol cosa. Coses que poden passar a partir d'ara i que tenen a veure amb l'article de la següent pàgina. Ja ens disculpareu si ara no entrem més en profunditat en l'anàlisi i valoració d'aquest anunci de consulta. Aquest text l'hem escrit el mateix dia en que s'ha produït l'anunci de la consulta, donats els terminis que disposem per publicar a Nova Tàrrega, que han estat avançats en aquesta darrera edició de 2013.

Aprofitem aquestes línies per desitjar a tots els lectors que passin bones festes. I confiem que aquest 2014 sigui el millor any de les nostres vides per a tots els que treballem per la independència de Catalunya amb l'esperança de construir un país millor.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



30 - Nova Tàrrega, 19 de desembre de 2013 (I)

Tàrrega per la Independència amb la Marató de TV3


Entre les diferents activitats organitzades des de l'Associació Alzheimer i l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega, l'Assemblea Nacional Catalana - Tàrrega per la Independència ha col·laborat organitzant un mapa dels Països Catalans (aquells que el Partit Popular de les Illes Balears diuen que són una entelèquia inventada pels catalans) per farcir-lo de monedes.

Sota el títol "Deixa-hi la xavalla - Fem un mosaic per a la Marató" hem demanat tothom que es buidés les butxaques de monedes i les deixés damunt del mapa. Davant el nostre més que lamentable error d'haver-nos descuidat de dibuixar l'Alguer en el mapa, hem deixat que la persona que ens ho ha fet notar pogués posar una moneda, aïllada, davant la costa catalana, encara que no es correspongués a la seva ubicació geogràfica real.

Moltes gràcies a tots els que heu ajudat a reunir els 174,91 euros que finalment hi havia damunt la taula i que han fet cap al pot comú que els organitzadors han ajuntat, entre totes les activitats, per donar a la Marató de TV3, i que ha superat els 3.000 euros.












































Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



29 - Nova Tàrrega, 12 de desembre de 2013

Signa un vot per la Independència: el dret de petició


Què és el dret de petició? És un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) i l'Estatut d'autonomia de Catalunya (art. 29.5) i és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D'acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60).

Per a què serveix? Permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pugui adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d'interès col·lectiu o general. Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d'acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1 i 55) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 1), aprovats per l'Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977.

Com s'exerceix? El dret de petició s'exerceix mitjançant un escrit o qualsevol altre mitjà, fins i tot de caràcter electrònic, que permeti acreditar-ne l'autenticitat, on ha de constar la identitat del sol·licitant, la seva nacionalitat, si és estranger, allò que es demana, el destinatari de la petició i un lloc o mitjà per rebre les notificacions. La petició ha d'anar signada i els peticionaris poden exigir la confidencialitat de les seves dades. Poden signar-la els ciutadans majors de 16 anys i també els estrangers.

Em pot perjudicar? L'exercici del dret de petició no pot derivar en cap perjudici per al peticionari ja que els mecanismes democràtics permetent que tot es pugui demanar, analitzar i debatre en llibertat.

Per què exerceixo el dret de petició? Per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti as ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no fos possible perquè l'Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d'una consulta vinculant o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d'una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d'acord amb el dret internacional, com a molt tard l'11 de setembre de 2014.

No és il·legal la declaració d'independència? A petició de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el Tribunal Internacional de Justícia de La Haia va concloure que una declaració unilateral d'independència no vulnera cap norma aplicable del dret internacional (Opinió consultiva de 26 de juliol de 2010). Per tant, una de les possibilitats de l'exercici del dret a la lliure determinació dels pobles és mitjançant la declaració unilateral d'independència per part dels representants electes del poble que es vol autodeterminar.

Com es tramita el dret de petició? Serà el Parlament de Catalunya mitjançant la Comissió de Peticions el que haurà de donar tràmit a les peticions que es presentin i de notificar la resposta en el termini de tres mesos des de la seva presentació.

Quin és el paper de l'ANC? L'ANC es presenta com a dipositària de les butlletes que els ciutadans signin en exercici del seu dret de petició per tal de presentar-les conjuntament al Parlament de Catalunya i/o als organismes, institucions i/o tribunals internacionals, i/o als representants electes del poble de Catalunya. La recollida es farà per tot Catalunya durant els propers mesos per tal d'aconseguir el major nombre possible de butlletes. Els responsables de l'ANC faran les comprovacions de les dades personals i s'encarregaran d'incorporar-les a un fitxer que restarà sota la protecció de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal, per tal de poder exercir, si fos el cas, els drets de rectificació o cancel·lació. Una vegada signada la butlleta se'n lliurarà un comprovant i l'original es dipositarà en una urna a fi i efecte que quedi sotmesa a la privacitat esmentada.

Des de Tàrrega hem recollit ja més de 900 vots. El nostre estand a la passada Fira d'Artistes va aixecar força expectació i durant moltes estones es van formar cues de gent per poder votar. La propera setmana esperem publicar informació més precisa sobre aquest acte i els que s'han d'esdevenir properament.

Recordeu-ho: els dimarts podeu seguir votant al Centre d'Entitats. L'horari és de dos quarts de vuit a dos quarts de nou del vespre.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



28 - Nova Tàrrega, 5 de desembre de 2013

Signa un Vot per la Independència els dies 6-7-8 de desembre


Presentació de la campanya. El passat divendres 29 de novembre es va fer a l'Ajuntament de Tàrrega la presentació de la nova campanya que ha endegat l'Assemblea Nacional Catalana, amb una notable assistència de públic que omplia la Sala de Plens. Les explicacions del perquè i el com d'aquesta acció van anar a càrrec de Rafel Martí, de la Junta Peticional Regional de la regió 6, que engloba les comarques de la plana de Lleida.

Èxit en el començament de recollida de vots. L'endemà dissabte, 30 de novembre, conjuntament amb la resta de capitals comarcals, es va iniciar la recollida de vots a Tàrrega. Malgrat la poca difusió feta de moment d'aquesta campanya, tant a nivell nacional com local, cal destacar la bona afluència de ciutadans disposats a signar el seu vot per la independència. Ja a les 10:00 del matí, hora anunciada per començar a recollir vots, hi havia algú esperant-se al Centre d'Entitats, local on es va dur a terme l'activitat. En total, prop d'un centenar de persones van atansar-se durant les quatre hores que vam tenir obert el punt de recollida de signatures. A l'Urgell, a més de Tàrrega, també s'hi van sumar les poblacions d'Agramunt i Bellpuig a aquesta jornada inaugural de campanya.

També recollirem vots durant la Fira d'Artistes. Aprofitant la celebració, durant aquests dies festius de primers de desembre, de la 15a Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals de Tàrrega, disposarem d'un espai en aquesta Fira per poder recollir les signatures de totes aquelles persones compromeses amb el seu país. Tothom qui vulgui que Catalunya assoleixi la condició d'estat independent, que passi pel nostre estand situat a l'Espai Fassina per signar el seu vot per la independència.

T'explicarem personalment en què consisteix el Dret de Petició. Vine els dies 6, 7 o 8 de desembre a l'estand de l'Assemblea Nacional Catalana a la Fira i et donarem tota la informació que et calgui sobre la base legal del Dret de Petició, què és, per a què serveix, com s'exerceix, quines conseqüències té el seu exercici, com s'articula la petició concreta que signem en aquest acte, quin és el paper de l'ANC en aquest procediment, quins són els tràmits que seguirà la petició i com es finança la campanya. I quan tinguis tota la informació necessària, et demanarem que omplis i signis el formulari que et presentarem i que esdevé un vot per la independència.

Aquesta serà una campanya lenta al principi. Però de llarga durada i, sobretot, de gran abast, ja que els vots recollits han de donar el suport necessari als polítics electes del nostre país per a la convocatòria d'una consulta clara i vinculant. I, arribat el cas que la consulta no sigui possible, han de servir per demostrar que hi ha una majoria suficient de la ciutadania que avala la proclamació de la independència de forma unilateral.

Passarà alguna cosa semblant al que va succeir amb la Via Catalana. Al principi se'n parlava poc i bàsicament per titllar l'Assemblea de somiatruites en voler 400.000 voluntaris per omplir 400 quilòmetres. Però com més gent s'hi anava apuntant, més se n'anava parlant i més important era l'efecte crida envers la resta de població. I així vam arribar a ser entre 1,6 i 2 milions de persones a tot Catalunya donant-nos les mans, units amb un objectiu comú.

L'objectiu és recollir les signatures necessàries per que es vegi que som majoria. Volem que totes aquelles persones que van anar a la Via Catalana –i les que no hi van poder anar!– signin el seu vot per la independència. De moment ja hem superat les 100.000 signatures. Encara són poques per començar a cridar l'atenció del grans grups de comunicació. Però en poques setmanes ja seran el doble, i el triple... I quan arribem al mig milió potser ja se'n començarà a parlar una mica més! I no s'ha de parar de parlar-ne. I no podem parar de recollir signatures.

Vine i signa el teu vot durant la Fira. Serà, segurament, el vot més important que mai podràs exercir.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



27 - Nova Tàrrega, 28 de novembre de 2013

Arrenca a Tàrrega la iniciativa ‘Signa un “Vot” per la Independència'


Signa un Vot per la Independència. El proper dissabte dia 30 de novembre ‘Tàrrega per la Independència', la delegació de Tàrrega de l'Assemblea Nacional Catalana, dóna el tret de sortida a l'Urgell de la campanya “Signa un vot per a la independència”, dins una iniciativa conjunta de totes les assemblees locals de l'ANC de la regió 6 que engloba les comarques del pla de Lleida.

Presentació de la campanya. El dia abans, però, el divendres 29, es farà la presentació pública d'aquesta campanya mitjançant una xerrada informativa que tindrà lloc a la Sala de plens de l'Ajuntament de Tàrrega a partir d'un quart de nou del vespre. La conferència anirà a càrrec d'Antoni Colomé, coordinador de l'ANC de Tàrrega, i de Rafel Martí, membre de la junta peticional regional de la regió 6.

Una campanya basada en el Dret de Petició. En base a aquest dret s'insta els ciutadans a omplir una instància per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les actuacions necessàries per tal que es pugui celebrar –no més tard del 31 de maig de 2014– una consulta democràtica i vinculant en la que es pregunti als ciutadans si volen que Catalunya sigui un estat independent.

O consulta o declaració d'independència. La instància també contempla que, en cas que l'Estat espanyol no permeti aquesta consulta, serveixi aquesta petició, signada com a manifestació lliure de la voluntat del signant, per tal que els representants electes del poble de Catalunya puguin declarar la independència d'acord amb el dret internacional, no més tard de l'11 de setembre de 2014.

Recollida de vots. El local de recollida de vots d'aquest dissabte dia 30 de novembre estarà ubicat al Centre d'Entitats (C. Segle XX, 2). També podreu venir a votar al Centre d'Entitats cada dimarts, dia de reunió habitual de l'ANC, de dos quarts de 8 a dos quarts de 9 del vespre. Igualment, està previst ubicar punts de recollida en llocs i dates d'esdeveniments especials, com és ara la propera Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals que hi haurà a l'Espai Fassina i a l'Espai Mercat de la plaça de les Nacions del 6 al 8 de desembre vinents.

Base legal. Amb aquesta eina, amb fonament legal a tots els nivells –català, espanyol, de la unió europea i també de l'ONU–, dotarem d'autoritat legal els membres electes del nostre país perquè, arribat el més que probable atzucac, puguem exercir el nostre dret a expressar democràticament la voluntat d'esdevenir un nou estat. Serà el primer cop a la història de la humanitat que s'empri aquest dret, reconegut a totes les institucions democràtiques del món, per aconseguir l'autodeterminació d'un país.

No es tracta d'un vot virtual. Ni és una recollida de signatures per a una ILP, ni té res a veure amb res que s'hagi fet abans. Aquest document que signareu té la mateixa validesa que un vot dipositat dins d'una urna en unes eleccions. La seva força rau en poder aconseguir milions de documents signats.

Serà, possiblement, el vot més important que hàgiu exercit mai. Trobareu més informació al web http://signa.assemblea.cat.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



26 - Nova Tàrrega, 5 de setembre de 2013

Encara pots fer història a la Via Catalana!


La setmana passada fèiem una crida omplir els trams targarins de la Via Catalana. Un cop plens, ara la crida és per completar la cadena de punta a punta, de nord a sud del Principat. És possible que quan surti publicat aquest article, finalment s'hagi pogut acabar de completar tota, però a hores d'ara, quan estem escrivint aquest article, resten encara 6 municipis a les Terres de l'Ebre on hi ha uns 40 trams que no estan complets. Concretament a les comarques del Baix Ebre (El Perelló, L'Ampolla, Camarles i L'Aldea) i el Montsià (Amposta i Alcanar).

Calen, encara, 10.000 persones per acabar de fer història. Molt poques si mirem, les 400.000 que feien falta des del principi per cobrir-la tota, però molt importants per acabar d'assegurar l'èxit de la Via Catalana. És per això que et demanem que, més enllà del Quilòmetre Targarí, t'apuntis directament a la web de l'ANC i hi cerquis algun tram buit dels que encara queden en aquestes poblacions.

Amb tot, estem segurs que entre tots acabarem omplint la Via. I aquell projecte que semblava inabastable l'acabarem fent realitat. Perquè volem ser un estat. I ho volem ser ja. Perquè som una majoria abassegadora de la societat catalana que tenim aquest somni. Un somni que cada dia que passa s'apropa més a una realitat: la de la independència de Catalunya per a bastir un nou estat d'Europa, com deia el lema de l'estelada d'espelmes de fa uns mesos.

Parlant de l'estelada d'espelmes, ja podeu veure el vídeo oficial. Aquest dimarts passat, finalment, hem penjat a internet el vídeo de l'estelada d'espelmes més gran del món, la que vam fer aquí a Tàrrega el passat mes de maig. Esperem que us agradi i que us emocioni tant com a nosaltres. Podreu trobar-lo a la nostra web www.assemblea.cat/tarrega. Un cop més, gràcies a tots el voluntaris que la van fer possible: un poble unit per un objectiu comú és capaç de tot.

Pel que fa a l'organització dels autocars, vet aquí una sèrie d'indicacions. La sortida dels autocars es farà en dos grups: un per als que s'han apuntat al dinar popular i un altre per als que no s'hi han apuntat. Els que van al dinar han de ser a l'estació d'autobusos a partir de les onze del matí. Els altres hi ha d'anar a partir de tres quarts de dotze. El darrer autocar sortirà a un quart d'una, sense esperar ningú més. Aprofitem per agrair a l'Ajuntament de Tàrrega que hagi avançat els actes de commemoració de l'Onze de Setembre a la Plaça de Rafael Casanova per tal de facilitar l'assistència a la cadena humana.

El dinar popular serà al Pavelló Municipal de Mont-roig a dos quarts de dues. Mitja hora abans començarem a obrir les portes del pavelló per deixar entrar la gent amb tiquet de dinar. Els que hi aneu amb cotxe particular, sigueu puntuals si us plau. L'adreça és C. Aureli Maria Escarré, 3. Els que no vingueu al dinar podreu anar als restaurants del poble o dur-vos el vostre dinar. En aquest segon cas tindreu l'opció d'entrar al Pavelló, a partir de les dues, i seure a les grades.

A partir de les tres tornarem a pujar als autocars per anar a la Via. Des de mitja hora abans, a partir de dos quarts de tres, la circulació per les carreteres on discorre la Via estarà limitada a un màxim de 30 km/h. A més és probable que la circulació sigui prou densa com per anar més a poc a poc i tot. Tingueu-ho en compte tots els que us desplaceu amb cotxe, per tal d'arribar amb temps al vostre punt de destinació. A més, a partir de dos quarts de cinc el trànsit quedarà ja totalment tallat.

Els nostres trams estan situats a la carretera T-310. Entre el km 19,5 i el 20 (tram 162), entre el Km 20 i el 20,5 (tram 161) i entre el Km 20,5 i el 21 (tram 160). En aquests trams els cotxes podran aparcar al propi voral de la carretera, encarats en el sentit en que el vehicle haurà de circular de tornada cap a casa. Els autocars no aparcaran a la carretera sinó que deixaran la gent de forma esglaonada a cada tram i se n'aniran a aparcar en una zona habilitada en un altre lloc, fora de la carretera. Un cop finalitzada la cadena, els primers a sortir per la tornada seran el cotxes i després els autocars passaran a recollir la gent en el mateix lloc on hauran baixat.

Us enviarem més informació per correu-e. També la penjarem a la nostra web, www.assemblea.cat/tarrega. Bona Via!

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



25 - Nova Tàrrega, 29 d'agost de 2013

Una darrera empenta per omplir la Via Catalana


A hores d'ara no cal explicar què és la Via Catalana. Falten menys de dues setmanes per arribar a l'Onze de Setembre i encara queda algun tram que no és ple: un centenar llarg dels gairebé 800 que n'hi ha. Per a que la cadena sigui un èxit total, cal que aquesta estigui completament ocupada. No fer-ho és donar arguments per argüir el fracàs.

Des de l'ANC de Tàrrega ens hem compromès a acabar d'omplir un tram més. A banda dels dos trams que ja teníem, hem aconseguit que ens assignin 320 metres més en un tram al costat dels que ja teníem, de manera que hem d'acabar d'omplir gairebé un quilòmetre i mig, en total. Això vol dir que no podem parar i necessitem que la gent segueixi apuntant-se a la Via Catalana a través dels comerços on hem concentrat la venda dels darrers tiquets: Llibreria Estel, Cistelleria Grau i Electricitat Salvadó.

Necessitem encara més de 200 noves inscripcions a la Via Catalana. Allò que havíem anunciat, que el Quilòmetre Targarí ja era ple i no quedaven places d'autocar ha deixat de ser correcte. Tenim, en el moment d'escriure això, més de 1.100 persones apuntades. Però com que el “Quilòmetre” s'ha ampliat, ens cal més gent que vingui a acabar-lo d'omplir. Malgrat les dificultats per aconseguir autocars hem pogut trobar-ne un més, de manera que segueix quedant tiquets a la venda per anar-hi amb autocar. Amb aquest darrer, la caravana serà de 16 autocars en total, quatre més que l'any passat quan vam anar a la gran manifestació de Barcelona.

Ara cal, sobretot, gent que s'apunti per anar-hi amb el seu cotxe particular. Com hem dit, només hem trobat un autocar més, i això vol dir que les altres 150 persones s'hi hauran de desplaçar amb vehicles propis. Però ningú no hi ha d'anar pel seu compte: cal que tothom se segueixi apuntant, bé sigui a través del comerços esmentats més amunt, bé sigui a traves de la pròpia web de l'ANC de Tàrrega (www.assemblea.cat/tarrega) en el cas de no necessitar tiquets ni d'autocar ni de dinar popular. Si no es fes així, no podríem tenir control de quin llocs estan plens i quins buits.

Parlant del dinar popular, ja tenim lloc i menú per fer-lo. El dinar –a partir de la una del migdia– es farà a cobert, al Pavelló Municipal de Mont-roig del Camp, on l'ANC local i l'Ajuntament muntaran taules i cadires per a 1.000 persones. Per part nostra, per preparar el dinar hem contractat una empresa de restauració que ja ha treballat amb èxit altres cops a Tàrrega en ocasió d'actes multitudinaris i que per tant mereix confiança. El menú constarà d'amanida catalana, fideuà, postres, cafè, pa, beure (aigua, vi i gasosa), a banda de plats, coberts i tovalló. Tot això, recordeu-ho, per set euros! Els que no havíeu comprat tiquet de dinar, si us interessa ara que sabeu què hi ha, podeu seguir comprant-ne als establiments indicats.

Ben aviat enviarem un correu electrònic als que ja s'han inscrit. Allí hi haurà una sèrie d'indicacions sobre la organització dels autocars, del dinar, i altres consideracions generals. De totes maneres en l'escrit a Nova Tàrrega de la setmana entrant, l'últim abans de la Via, donarem aquesta informació, així com per Ràdio Tàrrega i per tots els mitjans possibles, atès que no tothom disposa de correu-e.

Com l'any passat, la vigília hi haurà Marxa de Torxes. Igual que fa un any, en col·laboració amb el Casal Popular el Rostoll, la nit del 10 de setembre organitzem la Marxa de Torxes. A partir de dos quarts de deu del vespre hi haurà un sopar popular a la Plaça dels Comediants i des d'allí, una hora més tard, arrencarà la marxa que, seguint un circuit similar al de l'any passat, acabarà novament al mateix punt d'inici. Podeu comprar els tiquets anticipadament al mateix Casal a 6 € el del sopar i a 3 € el de la torxa, un euro menys si es compren conjuntament.

Fem Via, doncs! Només farem història si omplim la Via Catalana de punta a punta i no deixem cap espai buit.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



24 - Nova Tàrrega, 25 de juliol de 2013

Cinc motius per inscriure's a la Via Catalana


La inscripció a la via catalana ha arrencat amb força. Cent mil persones –100.000, que es diu aviat– apuntades en nou dies. Us presentem cinc motius per apuntar-vos, si encara no ho heu fet, a un projecte que posarà a prova l'independentisme català.

És una demostració de força amb ressò internacional. La capacitat de mobilització recorda la via bàltica, de conseqüències per tots conegudes, i genera simpaties arreu del món. A més, degut a la seva espectacularitat , és absolutament noticiable a tot el planeta. Hi ha dies que cadenes humanes de 30 quilòmetres a altres països apareixen als nostres Telenotícies. Imagineu-vos-en una de tan llarga i que pretén fer la gigafoto més llarga del món!

És un colossal repte col·lectiu. Fer una cadena humana de 400 quilòmetres sense forats és un repte logístic molt gran. Aconseguir-ho demostrarà una excel·lent capacitat d'organització del poble català així com la maduresa del seu moviment independentista. Ser capaços de concentrar totes les forces en un projecte demostrarà la unitat d'acció de l'independentisme civil, lluny ja del període de capelletes i escissions i iniciatives descoordinades.

Demostra el caràcter cívic i cohesiu del sobiranisme català. La imatge que donem és la donar-nos la mà, la del somriure i la il·lusió en el futur. Tots som benvinguts per fer de baules. La cadena humana només té un protagonista: el poble!

Marca l'agenda. Que la diada sigui a principi de curs condiciona el calendari polític dels següents mesos. Aquest curs que acaba ara, va començar amb la multitudinària manifestació i ha acabat amb el concert per la llibertat. L'independentisme no es desinfla i, en contra del que voldrien alguns poders fàctics, continua marcant la centralitat mediàtica i política.

És escriure la història del nostre país. Els dies anteriors a la concentració, els dirigents polítics seran preguntats sobre el seu posicionament envers l'acte i s'hauran de mullar. Apuntar-s'hi és lliure, però formar part de la història i escriure-la també.

Aquest cap de setmana s'acaba el període ‘segur' per anar al «Quilòmetre Targarí». Fins dissabte podem garantir que tots els que s'hagin apuntat podran anar junts al mateix tram de la Via Catalana. Els que s'apuntin a partir de dilluns intentarem que puguin venir igualment al mateix tram, però no podem assegurar-ho ja que, en haver finalitzat la reserva del tram a Mont-roig prèviament assignat, tothom podrà inscriure's lliurement on vulgui i dependrà, per tant, del de pressa que la resta de població catalana s'inscrigui just al tram que nosaltres havíem reservat.

L'autor de la major part d'aquest text és Roger Buch. Aquest barceloní, doctor en Ciències Polítiques i professor de la URL, va publicar el seu article originalment a Tribuna.cat el passat 12 de juliol i és de justícia reconèixer-li la seva autoria.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



23 - Nova Tàrrega, 18 de juliol de 2013

L'Onze de Setembre “Fem Via”: autocars a 5 euros!


11S2013: Via Catalana cap a la Independència. Com ja vam explicar la setmana passada, aquest any l'Assemblea no farà una gran manifestació a l'estil de la de l'any passat, sinó que prenent com a referència la cadena humana que va acabar duent la independència a Estònia, Letònia i Lituània, aquesta diada organitzem una gran cadena, anomenada ‘Via Catalana', que enllaçarà Catalunya de nord a sud, des d'El Pertús fins a Alcanar, amb opció que la cadena pugui continuar amunt i avall arreu dels Països Catalans.

Una mobilització sense precedents al sud d'Europa. La organització d'una cadena d'aquesta magnitud –400 Km!–, com és fàcil d'imaginar, resulta d'una enorme dificultat tècnica i logística. És per això que l'ANC ha posat en marxa un sistema d'inscripció personal per tal de distribuir la gent que hi vulgui participar al llarg de tota l'extensió, a fi i efecte de garantir que no quedarà cap tram per omplir. Aquesta inscripció és pot fer individualment a la web general de l'ANC, o en grups a través de les assemblees territorials.

En deu dies s'han inscrit ja 100.000 persones. Més de les que érem al Camp Nou per al Concert per la Llibertat, cosa que representa una quarta part de les que fan falta, com a mínim, per cobrir tot el camí marcat. Un gran èxit, sens dubte. Això no vol dir que ens haguem de quedar en les 400.000 persones justes que calen, sinó que hem de ser prou gent per doblar, triplicar, o quadruplicar, en alguns punts, la cadena.

El “Quilòmetre Targarí” de la Via Catalana ja està en dansa. La setmana passada proposàvem la inscripció en grup a través de la web de Tàrrega, però finalment, per qüestions pràctiques d'organització, hem decidit repetir el sistema que tant bé ens va anar l'any passat. És per això que podreu trobar a diversos comerços de la ciutat els tiquets d'autocar i de dinar per si us voleu apuntar al nostre grup.

Hi ha quatre opcions per apuntar-s'hi. U: compra els dos tiquets d'autocar (5€) i dinar (7€). Dos: compra el tiquet d'autocar i porta't el dinar de casa. Tres: compra el tiquet del dinar i vine pel teu compte amb el teu cotxe. Quatre: vine pel teu compte i porta't el dinar, sense comprar cap tiquet, però apunta't igualment al nostre grup. En qualsevol dels quatre casos la inscripció és obligatòria i cal omplir el full de registre que trobareu als punts col·laboradors. Enguany els establiments que participen en la inscripció són el Bar de les piscines municipals, Electricitat Salvadó, les llibreries Estel i Bufavents, Còpies Maite, Cistelleria Grau, i diverses fleques i pastisseries de Tàrrega.

Serà a Mont-roig del Camp enlloc de l'Hospitalet de l'Infant. La pre-reserva de trams és una opció que les diverses assemblees territorials de l'ANC, com la de Tàrrega, hem tingut opció de fer per tal de garantir que les persones que apuntem en grup puguin estar totes juntes en un mateix punt de la cadena. Amb les presses per poder preparar els tiquets esmentats, hi varem posar que aniríem a l'Hospitalet de l'Infant, que és on havíem sol·licitat de ser. Els vam imprimir abans de tenir la confirmació, però finalment l'organització ens va assignar els trams 161 i 162, a Mont-roig del Camp que és on acabarem anant.

Corre a inscriure't, que el termini s'acaba el 28 de juliol. L'esmentada pre-reserva de trams s'acaba el 28 de juliol, cosa que vol dir que a partir d'aquest dia no es pot garantir que les persones que es segueixin apuntant puguin venir al mateix tram. A partir del 29 aquest podrà anar-se cobrint per tothom que vulgui apuntar-s'hi lliurement i quedar ple abans no puguem inscriure més gent.

Quan convé seguem cadenes, diu el nostre himne. I quan convé les fem tant fermes que ningú les podrà doblegar. Perquè ningú podrà doblegar la voluntat d'un poble que defensa la seva llibertat i la seva dignitat.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



22 - Nova Tàrrega, 11 de juliol de 2013

Via Catalana cap a la Independència


La manifestació de la passada Diada va ser perfecta i aquest any cal fer un pas més. Un any després de la massiva manifestació de l'Onze de Setembre del 2012, és el moment de la Via Catalana cap a la Independència (http://via.assemblea.cat): una cadena humana que recorrerà el país mostrant la unitat i voluntat dels catalans d'esdevenir un Estat independent. Amb la Marxa cap a la Independència i la manifestació del passat Onze de Setembre, es va evidenciar l'existència d'una majoria social favorable a la independència, i els catalans van empènyer a la classe política a fer les passes necessàries per avançar cap a l'estat propi.

Aquest Onze de Setembre cal convertir la Diada en l'avantsala de la independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya per a que vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, s'ha de reforçar el procés que ha de permetre als catalans d'assolir la llibertat no més tard del 2014. Ara és l'hora de la Via Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en realitat l'anhel majoritari dels catalans, esdevenir un nou Estat d'Europa.

La Via Catalana cap a la Independència té com a referent històric la Via Bàltica. El 23 d'agost del 1989, els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van enllaçar amb una cadena humana les seves tres capitals per a reivindicar les seves ànsies de llibertat. A la primavera següent ja eren països independents gràcies a la gran mobilització i a la repercussió internacional aconseguida.

La Via Catalana cap a la Independència presenta un gran repte polític i logístic. I si aconseguim que sigui un èxit logístic, també aconseguirem que esdevingui un èxit polític. El recorregut, que passarà pel litoral de Catalunya i recorrerà d'Alcanar a La Jonquera, també permetrà a la resta dels Països Catalans sumar-se al projecte simbòlicament, encara que fora de la comunitat autònoma de Catalunya no sigui festiu. El traçat de la cadena superarà els 400 quilòmetres i passarà per 86 municipis del Principat.

Ja és actiu a la web de la Via Catalana el formulari d'inscripció individual. La mobilització d'aquest any suposa un desafiament logístic per tal que la cadena humana per la independència sigui un èxit i recorri de manera ininterrompuda el país. Amb l'objectiu d'assegurar que cap tram de la cadena humana quedi sense presència de participants, s'ha activat un formulari on els participants s'hi podran inscriure. Aquest formulari atorga, a partir del codi postal de l'inscrit, el punt de la cadena que haurà d'omplir a partir de criteris de proximitat geogràfica i disponibilitat.

Des de Tàrrega promovem la inscripció col·lectiva, per anar tots junts. A través de assemblea.cat/tarrega trobaràs un formulari que et permetrà apuntar-t'hi, de manera que tothom de Tàrrega que ho vulgui pugui trobar-se en un mateix tram de la cadena. Des de l'ANC de Tàrrega organitzarem autocars i un dinar al punt que ens correspongui, però això no treu que es pugui apuntar a través nostre tothom que vulgui estar al grup de Tàrrega, tant si ve amb autocar com si prefereix desplaçar-se amb vehicle propi, tant si vol apuntar-se al dinar com si se'l vol dur de casa. La qüestió és trobar-nos tots junts.

Qui vulgui formar part del «Quilòmetre targarí», que s'apunti a Tàrrega. Properament anirem donant més informació sobre preus, lloc de la cadena on serem, i altres aspectes de l'organització.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència



21 - Nova Tàrrega, 6 de juny de 2013

Concert per la llibertat: Camp Nou, 29 de juny


Es prepara un nou acte multitudinari per la independència a Barcelona. Aquest cop serà en forma de concert, el “Concert per la Llibertat”, que es durà a terme al Camp Nou, a Barcelona, el darrer dissabte de juny. Hi haurà més de 60 artistes participants en aquest festival, entre els quals cal destacar l'actuació estel·lar de Lluís Llach que, malgrat la seva retirada dels escenaris, torna per un dia a pujar-hi per cantar per la llibertat de Catalunya.

L'organització va a càrrec, conjuntament, de l'Assemblea i d'Òmnium. Les dificultats per preparar un esdeveniment d'aquestes característiques són diverses i complexes. Això ha comportat que, finalment, el temps disponible des de la confirmació que es duria a terme fins a la pròpia actuació sigui escàs i, per tant, els terminis per posar les entrades a la venda també sigui molt curt.

Des de Tàrrega organitzarem autocars per assistir al concert. Les assemblees territorials hem tingut opció a reservar paquets d'entrades que van lligades a una plaça d'autocar. Des de la mateixa organització del concert han posat a disposició de les territorials tres tipus d'entrades, amb tres preus diferents: a 19 euros les situades a gol, a 23 les situades a la tercera graderia i a 28 les situades a segona i primera graderia. Donat que només podíem optar per un tipus d'entrades, des de Tàrrega vam creure que la millor opció seria agafar les de preu mitjà.

El preu conjunt del paquet entrada+autocar és de 32 euros. Sabem que els autocars que vam fer per anar a la manifestació de l'Onze de Setembre passat ens van sortir a poc més de 9 euros per plaça. Aquest és el preu de referència que hem pres i hem fixat, doncs, per aquest desplaçament.



Només tenim 110 entrades disponibles per al Concert per la Llibertat. I aquest cop, a diferència del que va passar l'any passat amb la Marxa per la Independència, no tenim opció d'anar ampliant el nombre d'autocars, ja que en aquest cas l'aforament és limitat. Les reserves s'atendran per rigorós ordre de sol·licitud. Si voleu reservar el vostre paquet d'entrada més plaça d'autocar heu de dirigir-vos a tarrega@assemblea.cat, indicant el vostre nom, un telèfon de contacte, i la quantitat d'entrades que voleu. Un cop rebuda la vostra sol·licitud se us respondrà per dir-vos si queden encara places disponibles i, en cas afirmatiu, la manera com haureu de fer el pagament, que haurà de ser immediat per confirmar la reserva.

La data límit per a fer les reserves és aquest diumenge 9 de juny. Com ja hem explicat, l'organització ha hagut d'anar amb moltes presses. L'anunci públic del concert es va fer el dijous 30 de maig i les territorials de l'assemblea vam haver de dir, divendres mateix, quants autocars estàvem disposats a muntar per tal de fer la pre-reserva de les corresponents entrades. A Tàrrega vam pensar que dos era fàcil d'omplir-los. I ara tenim fins el 10 de juny per procedir a fer el pagament efectiu de les mateixes, per això nosaltres tanquem la opció de reserva un dia abans. Totes les que nosaltres, com a organitzadors local, no haguem pagat a l'organització central el dia 10 quedaran automàticament alliberades i es posaran a la venda al públic pels altres canals de venda habituals (internet, caixers...).

No us perdeu un dia màgic que quedarà per la història. Aquest dia, com el de la manifestació de l'any passat, com el de la recent estelada d'espelmes, o com el de la cadena humana de la que aviat començarem a parlar, serà un dia que quedarà enregistrat en la memòria col·lectiva del nostre país com un pas més en la consecució de la seva llibertat.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



20 - Nova Tàrrega, 17 de maig de 2013

Només hi ha una paraula possible: gràcies





19 - Nova Tàrrega, 10 de maig de 2013

Moltes Gràcies Tàrrega


Gràcies a tots els que han fet possible que el passat dissabte, a l'Hort del Barceloní de Tàrrega, s'encengués l'estelada més gran de la història amb 16.751 espelmes, tantes com els habitants de Tàrrega.

Segueix quedant molta feina a fer per assolir el nostre objectiu final, que no és altre que obtenir un estat independent, lliure i sobirà, però ara és moment d'agrair a totes les persones que han esmerçat el seu esforç per fer realitat el meravellós espectacle en que es va convertir la nostra estelada d'espelmes, que quedarà per sempre més en el nostre record personal i també en el del nostre país.

Ha estat un èxit absolut i per això volem agrair tot el poble de Tàrrega i comarca, que va assistir en massa a les activitats realitzades durant tot el dia, entre les quals la 2a fira d'Estelània i el mercat de proximitat Bona Taula, a banda de la pròpia encesa d'espelmes.

Es poden comptar per centenars els col·laboradors que mitjançant el seus coneixements, la seva dedicació, la seva feina i el seu esforç han ajudat a que l'acte es pogués celebrar. I cal fer explícit aquest agraïment a molta gent.

Als establiments que van participar en la venda de tiquets d'apadrinaments, dels quals no n'esmentem els noms perquè se'n considera publicitat, però als quals cal agrair intensament la seva col·laboració.

A les entitats culturals i artistes que van actuar durant l'acte: Coral Infantil Mestre Güell, Gimnàs Tàrrega, Gyas Club, Kimmet Klown, Estudi Shiva Dance, Gimnàs Sant Jordi, La Fal·lera Gegantera, Esbart Albada, els Margeners de Guissona, Cor Àuria, Orfeó Nova Tàrrega, Coral Bona Nova, Coral Polifònica de l'Urgell, Coral Ramon Carnicer, Cobla Tàrrega, alumnes del curs de sardanes, Grup de Diables BAT, Jofre Costa, Francesc Miralles, Joan Monturiol i Ramon Riera, Xavier Mayora, Raül Palacios, BatBATuka, Els 5 Sentits, Lexu's i La Terrasseta de Preixens.

A l'ajuntament de Tàrrega, amb l'alcaldessa Rosa Maria Perelló al capdavant i tota la resta de regidors, i a Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana.

Als conductors de l'acte: Joel Joan –actor, guionista i director–, Santi Roig –subdirector de Lleida TV–, Gerard Martínez –director Creatiu de Waita TV–, Anna Castellà –excel·lent comunicadora–, Jaume Ramon –periodista de l'equip de la TdP de Catalunya Ràdio– i Carles Vall –membre de l'ANC–.

A les personalitats que ens van adreçar missatges de suport per vídeo: Dr. Agustí Jornet Morera –cap del Servei de Cardiologia de l'Institut Cardiovascular Sant Jordi–, Quim Masferrer –actor, fundador de Teatre de Guerrilla–, Xavier Ribalta –cantautor–, Pep Riera –pagès, fundador d'Unió de Pagesos–, Pere Perelló –economista, fundador de GAESCO–, Eliseu Climent –activista cultural–, Jaume Ponsarnau –entrenador de bàsquet– i Carme Clèries –periodista–.

Als alumnes de l'Escola de Sobreestants d'Obres Públiques de Tàrrega, a la brigada municipal, a Ramon Farré i el seu tècnic de so, a Manel Vives i Joan Llort amb els seus paramotors, a la plataforma aèria Spidex, a Josep Giribet, i als veïns que molt gentilment van cedir els seus pisos per poder filmar i fotografiar l'esdeveniment.

A totes les persones que van apadrinar espelmes, bé a través de les butlletes d'1 i 5 euros, bé fent diverses aportacions econòmiques a la web de micromecenatge TotSuma.

El darrer agraïment i el més intens és per tota la feina que van portar a terme els més de 170 voluntaris al llarg de la jornada, així com la dels socis i simpatitzants de l'ANC, que han estat treballant des de fa mesos perquè l'acte reeixís.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



18 - Nova Tàrrega, 15 de novembre de 2012

Posicionament de l'ANC davant les eleccions del 25N


Estem a les portes d'escollir un nou Parlament de Catalunya. I hi ha raons molt importants per a pensar que en aquest nou Parlament es debatrà el futur de la nació catalana; haurem de decidir entre dos models antagònics de país: continuar essent una autonomia subordinada a les ordres d'un Estat Espanyol centralitzador, que retalla les llibertats democràtiques i escanya econòmicament totes les possibilitats de progressar dels catalans, o emprendre el camí de la recuperació de la nostra independència política, de la llibertat, la dignitat, la democràcia de base i la justícia social, apostant per fer de Catalunya un nou estat d'Europa.

El nostre vot legitimarà tot el procés posterior. Això és el que haurem de tenir ben present quan estiguem davant l'urna de votació. El 25-N tothom ha d'anar a votar, cap independentista es pot abstenir. No es pot distreure cap vot, tots han de servir per reforçar les opcions de la llibertat i l'Estat propi. En aquestes eleccions el vot útil passa per les opcions amb visió de futur, per les opcions que es comprometen a avançar cap a l'Estat propi.

Necessitem esdevenir un nou estat del món. Per dignitat nacional hem de defensar la nostra llibertat, avançant en el nostre procés d'independència. Hem de dir prou a la submissió i al maltractament continuats en els àmbits econòmic, social, cultural i lingüístic. Hem de dir prou a les campanyes insidioses que, des dels mitjans de comunicació i els mitjans institucionals i polítics, estan escampant l'odi i la mentida contra Catalunya, i ho hem de dir de manera ferma, clara, tranquil·la i pacífica.

Tenim tot el dret a exercir democràticament el dret d'autodeterminació. A l'Europa del segle XXI ningú pot oposar-se a la regeneració democràtica, ni a la nostra participació en la construcció del nostre Estat. D'altra banda la crisi econòmica, política i social que vivim està mostrant la cara més amarga de la nostra societat, retallant drets i prestacions socials, abocant milers de famílies a la precarietat, a l'exclusió i a la pobresa. Necessitem un nou Estat que ens permeti millorar el nostre benestar i ens garanteixi un país més just, més pròsper i més sostenible.

Des de l'ANC hem fet als partits una proposta. Hem demanat a tots els que concorrin a les properes eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa electoral. 1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser consultat a l'hora de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món. 2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa. 3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l'Estat de tots els catalans i catalanes.

Cap vot independentista es pot quedar a casa. Hem de fomentar la participació dels independentistes, hem de convèncer els abstencionistes i els partidaris de fer vot nul, que aquesta vegada el vot pot ser determinant per al futur del nostre país. Aquestes eleccions al Parlament de Catalunya no són unes simples eleccions autonòmiques com les 9 anteriors (entre 1980 i 2010).

Aquestes eleccions, indirectament, seran plebiscitàries. Per primera vegada els resultats ens permetran saber quantitativament quin suport té el nostre objectiu: convertir Catalunya en un nou Estat d'Europa, un Estat independent com ho són Holanda o Dinamarca. Per això, tots els independentistes hem d'anar a votar.

Cal votar partits que es posicionin clarament per l'estat propi independent. En aquesta fase hem de treballar per fer ben visibles les diferències entre posicions i actituds democràtiques i posicions i actituds poc democràtiques o antidemocràtiques. Així mateix també hem de fer visible la línia que separa les posicions sobiranistes i/o independentistes de les unionistes-espanyolistes. En aquesta fase, des de l'ANC, hem de treballar per mantenir la unitat d'acció entre totes les opcions que, des de posicions democràtiques, defensen la independència i/o el dret d'autodeterminació, el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.

Quin partit cal votar aquest 25-N? Tots els partits o coalicions que us indiquem a continuació ens han manifestat per escrit la voluntat d'incloure en el seu programa, ja sigui explícitament o implícitament, els tres punts esmentats abans: CiU, CUP, DC, ERC, ICV-EUA, RCAT i SI. Tots ells han personalitzat el redactat i alguns ens han informat que, en el seu programa, els desenvolupen àmpliament o els concreten més. No hem rebut, per ara, cap resposta del PSC-PSOE ni del PPC ni de C'S. Cal que cadascú es llegeixi atentament els programes de cada formació i decideixi lliurement a qui dóna el seu vot.

Tots els vots als partits o coalicions esmentats seran útils. Fins i tot en el cas que alguna formació no aconsegueixi obtenir cap escó, perquè ens permetran quantificar el suport que tenen les opcions que aposten per a la independència.

L'ANC en el seu conjunt no dóna suport a cap partit o coalició en concret. El dóna a tots els que es manifestin disposats a treballar a favor de l'Estat propi. Per això, les assemblees territorials i sectorials i els seus càrrecs electes no han de donar tampoc suport explícit a cap partit o coalició. En cap cas els membres de l'ANC poden donar suport a cap partit o coalició en nom de l'ANC.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



17 - Nova Tàrrega, 8 de novembre de 2012

Estat propi: ... i les pensions? Desmentint rumors


Amb aquest títol es va fer una xerrada al Casal de Gent Gran de Tàrrega. L'exposició va anar a càrrec de Pere Gabarra, membre del Cercle Català de Negocis (CCN) i secretari de Jubilats per la Independència, organització sectorial dins l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

L'acte va tenir lloc el passat dilluns, 5 de novembre. Hi van assistir una cinquantena de persones, majoritàriament jubilades i interessades en saber com anirà el tema de les pensions a partir del moment que assolim l'estat propi. Tot seguit desgranem l'argumentari que es va oferir en aquesta presentació.

Estan en risc les pensions a Espanya?
  • Les pensions es paguen amb les aportacions dels treballadors i les empreses.
  • El fons de reserva de la Seguretat Social espanyola ha acumulat en 20 anys 66.500 milions d'euros, dels quals 60.000 estan invertits en deute públic espanyol.
  • Si Espanya entra en fallida o és intervinguda: quines pensions garantirà el fons de reserva?
  • Degut a la crisi actual, els pagaments de pensions superen els ingressos, per tant, cal començar a tirar del fons. Per a l'any 2013 l'estat ja ha previst treure'n 3.063 milions d'euros.
  • Catalunya, amb un 16% de la població, ha finançat el 29% del fons perquè hi ha més treballadors cotitzant i els salaris son més alts.
  • La Generalitat ha informat que entre el 1995 i el 2010 el saldo de les aportacions que Catalunya ha fet a la Seguretat Social espanyola dóna un superàvit de 24.774 milions €, en canvi durant el mateix període el saldo de les aportacions d'Espanya sense Catalunya té un dèficit de 86.332 milions.
  • Els salaris a Catalunya són superiors als d'Espanya i la taxa d'atur és més baixa.
  • Això vol dir que, amb un estat propi, les aportacions dels treballadors i les empreses a una Seguretat Social catalana serien superiors als pagaments de les pensions i per tant, amb l'excedent, es podria augmentar la pensió mitjana un 10% i encara en sobraria per començar un fons de pensions català.

Conclusions:
  • Catalunya finança les pensions de la resta d'Espanya aportant més del 29 % del fons de reserva.
  • Degut a la crisi, els ingressos són inferiors a les despeses i l'estat haurà de treure diners d'un fons en el que la majoria dels diners estan invertits en deute de l'estat.
  • La baixa solvència financera d'Espanya posa en risc el fons de reserva de pensions.
  • Un estat català independent permetria pagar les pensions i, en un període de tres anys, augmentar-les fins a un 10%.

Resta clar, doncs, que amb l'estat propi està absolutament garantit el pagament de les pensions.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



16 - Nova Tàrrega, 4 d'octubre de 2012

Pla d'actuació de l'ANC: construcció de l'estat amb la majoria social


Molta gent espera resposta de l'Assemblea a la pregunta: I ARA QUÈ? Aquí comencem a donar-vos-en algunes. El dissabte 22 de setembre, a Amposta, va tenir lloc el plenari del Secretariat Nacional de l'ANC. Entre altres punts es va aprovar la primera part del pla d'acció de l'ANC per a l'etapa que va des d'ara fins al juny de 2013.

El pla es diu "Construcció de l'estat amb la majoria social". Aquest document fa referència a la contextualització del nou marc polític sorgit arran de l'11-S. També defineix els objectius per a aquesta nova etapa que ja hem engegat. S'apropen moments durs en què caldrà tenir coratge i molta resistència. Ara bé, també són moments històrics dels quals ens sentirem orgullosos i feliços d'haver-hi participat.

Després de la manifestació de l'11-S res tornarà a ser igual. El procés d'independència és irreversible i, en tot cas, el seu ritme dependrà del treball coordinat d'institucions i societat civil. La manifestació representa la pèrdua de les pors individuals i col·lectiva. Constata que la consecució de l'estat propi és un projecte il·lusionant, nascut de l'expressió d'una voluntat majoritària del poble català, de la culminació d'un sentiment col·lectiu i del convenciment que serà la millor eina per a resoldre els greus problemes que patim.

Serà un camí més llarg del que podia semblar el mateix 11-S. El posicionament del President Mas dels dies posteriors fa veure que res serà fàcil, però que tot és possible si assumim col·lectivament el projecte, ens preparem per a resistir moments durs i enfortim la cohesió social del país. Tots hem de treballar en la mateixa direcció i hem de consolidar i augmentar la majoria social que ja donen les enquestes. És una responsabilitat col·lectiva.

Hem superat els planys i demandes adreçades a Espanya. Ara hem iniciat el camí de construcció del nostre propi estat. En aquest camí sabem qui són els nostres adversaris i quins els nostres aliats. També sabem, però, que encara estem molt lluny de tenir el suport internacional necessari. Caldrà demostrar unitat interna i aconseguir una àmplia majoria social favorable per anar construint les complicitats externes que ens portaran al reconeixement internacional quan declarem la independència.

La història ens ensenya que tenim dos adversaris interns. Intangibles, però que cal tenir ben presents: baixem la guàrdia després de les grans gestes i el temps se'ns gira en contra quan sembla que hem trobat el camí adequat. El temps ens sol portar desunió i enfrontament. Per tant, cal mantenir la tensió col·lectiva i cal consolidar la unitat d'acció entre institucions i ciutadania generada aquest 11-S. Ningú pot rebaixar objectius ni alentir el procés.

A partir d'ara s'obren diferents escenaris possibles. D'entrada el que ja tenim, amb la convocatòria d'eleccions anticipades. Aquestes han de ser plebiscitàries en el sentit de definir quins partits estan per la creació del nou estat català i quins no, de manera que tots els votants puguin pronunciar-se sobre aquest aspecte. Seria important, a més, que hi hagués entesa entre partits d'espais ideològics semblants, per tal de mostrar la determinació de deixar de banda altres diferències i aconseguir el màxim nombre possible de diputats.

Hem de contemplar també dos escenaris gens desitjables. Un és la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. L'altre és la dissolució del Parlament i de la Generalitat, a l'empara de qualsevol excusa. Són dos escenaris en els que Espanya intentarà dur la iniciativa, que ens poden situar en una posició molt forta de cara a l'exterior, però molt dèbil de portes endins. En aquests escenaris el paper de l'ANC pot resultar molt important.

Objectiu general i objectius estratègics. L'objectiu general és clar: aconseguir una majoria social sòlida, comprovable i inqüestionable per a l'estat català independent. Per arribar-hi cal definir diversos objectius estratègics, que s'enumeren tot seguit. Tanmateix, en la situació actual i amb els diferents escenaris possibles, aquests objectius poden ampliar-se i diversificar-se.

1. Estendre un discurs polític propi –que expliqui raons, dificultats i propostes de solució per a la creació d'un estat propi– entre els creadors d'opinió i la població, especialment la de llengua habitual no catalana.

2. Completar l'extensió de l'ANC i reforçar-ne l'estructura des del punt de vista financer, d'implantació popular i discursiu.

3. Definir les actuacions d'abast general que permetin dibuixar les estructures bàsiques del nou estat. Preparar els mecanismes i establir les aliances necessàries que impulsin la creació d'aquestes estructures d'estat, començant per la Hisenda pròpia.

4. Obtenir el màxim suport internacional possible. Impulsar mesures per fer conèixer la conveniència de crear l'estat català a tots els estats d'Europa i del món, especialment els més rellevants geoestratègicament.

5. Preveure i perfilar les accions de mobilització i conscienciació que puguin ser necessàries.

6. Adequar les estructures internes de l'ANC als objectius d'aquesta etapa.

El plenari del Secretariat es tornarà a reunir el 6 d'octubre. Es definiran els objectius específics i, sobretot, les accions concretes a emprendre a partir d'ara. Intentarem explicar de manera clara el QUÈ, el COM i la FINALITAT de cadascuna de les mesures. En seguirem parlant.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana

[Aquest article correspon a la setmana passada. Per raons alienes a l'ANC no es va publicar.]



15 - Nova Tàrrega, 20 de setembre de 2012

No serà fàcil però tot és possible... si tots seguim empenyent


L'ANC està satisfeta amb les paraules del president Mas, tant l'endemà a Barcelona com el dia següent a Madrid. Compte, però, amb els eufemismes. Ens vam passar la darrera campanya electoral sentint parlar a CiU de concert econòmic i l'endemà de guanyar les eleccions van començar a parlar de pacte fiscal en la línia del concert econòmic. Que les estructures d'estat d'ara no acabin esdevenint en estructures d'estat espanyol, amb pacte fiscal al cove, després.

Cal ser ferms i parlar clar. Es pot entendre que el president del nostre govern sigui curós amb el llenguatge per no provocar més del necessari, fins que sigui el moment oportú. Però quan arribi aquest moment –que serà quan es convoquin eleccions al Parlament de Catalunya–, caldrà deixar de banda tota ambigüitat o doble llenguatge, i dir les coses pel seu nom. Aquí és on tot el poble ha de seguir fent pressió, per tal que els partits que vulguin tenir un futur electoral en aquest país incloguin la independència dins del seu programa. I cal que els electors tinguem clar que s'haurà de votar als que diuen les coses clares i no als que maregen la perdiu.

Una candidatura unitària de tots els partits independentistes estaria bé, però tampoc cal obsedir-s'hi. És perfectament viable que els partits es presentin per separat ja que, a banda d'aquest aspecte, n'hi ha molts d'altres en els que resultaria impossible que es posessin d'acord. L'important és que tots ells incloguin al seu programa electoral el mateix punt comú: la independència. I que un cop hagin arribat al Parlament, d'acord amb aquest punt, la declarin d'allí estant de forma unilateral. Després ja vindrà el referèndum –convocat des del nou govern independent– per validar per part de la població aquesta voluntat d'esdevenir un nou estat.

Res serà fàcil però tot és possible, i ho haurem de fer nosaltres, la gent del carrer. Cal seguir demostrant la nostra voluntat, sense defallir. Cal seguir amb les estelades als balcons, cal seguir parlant, argumentant i convencent més gent, cal deixar de banda els missatges de por que des d'Espanya ja van llençant, cal seguir “empaitant” els polítics per exigir-los-hi que facin efectiva la voluntat majoritària del poble. No podem refiar-nos dels polítics, però tampoc podem prescindir-ne. Hem de ser conscients que és a través dels partits i de les diverses eleccions que s'exerceix la democràcia i que es manifesta la voluntat popular.

No hem de caure en la temptació de pensar que ja ara ja està fet. No podem deixar de reivindicar el nou estat. No podem deixar de manifestar de forma insistent el nostre anhel. Tenim tots massa present la manifestació del 10-J de 2010. També aquella va ser una manifestació important, nombrosa com poques fins aleshores. I ja vam veure quins resultats va tenir: només quatre discursos de bones intencions. Ens hem d'assegurar que això no tornarà a succeir. Bé és cert que aquella manifestació, la del 10-J, no estava convocada de forma expressa per la independència, tot i que aquest va ser el crit que més es va sentir. Ara, però, el clam ha estat fort i clar. I hem de treballar perquè el temps no s'endugui les esperances de tot un poble. La llibertat no ens la donarà ningú: ens l'hem de prendre nosaltres.

Un agraïment, per acabar, a tothom que va col·laborar des de Tàrrega a l'èxit de la manifestació. D'entrada, a les prop de 700 persones que van anar als autocars per la seva paciència a l'hora de marxar: no va ser fàcil organitzar i controlar la sortida de dotze autocars, i més quan el neguit per poder participar d'allò que ja s'intuïa històric era tant viu. Disculpeu-nos si no ho vam fer millor. També un agraïment especial als establiments que van vendre tiquets: Bar de les piscines municipals, Electricitat Salvadó, Forn Balcells i Forn Vilardosa. Als partits i entitats que han col·laborat econòmicament a que 9 dels 12 autocars poguessin ser a meitat de preu. A la BAT, pel seu suport incondicional i per facilitar la presència del grup BatBATuka a Barcelona, així com també als Grallers de la Barra i l'altre grup local de batucada, Youngers. A l'ajuntament per totes les facilitats rebudes, sobretot pel control del trànsit al voltant de l'estació d'autobusos. I finalment, als voluntaris que van treballar de forma incansable fins al darrer moment. Gràcies a tots per fer d'aquest Onze de Setembre un dia històric.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



14 - Nova Tàrrega, 13 de setembre de 2012

Massiva presència de Tàrrega a la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»


Al voltant de 2.000 persones de la nostra ciutat van desplaçar-se a Barcelona aquest Onze de Setembre. És un càlcul aproximat, però si prop de set-centes es desplaçaven en els dotze autocars organitzats per Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana, no sembla exagerat pensar que més del doble ho feien amb mitjans propis.

És molt aviat, encara, per avaluar les conseqüències que tindrà aquesta manifestació. Però la voluntat del poble català és clara: vol el seu estat dins la Unió Europea, vol la seva independència, i no esperarà a que ningú la concedeixi, sinó que se la prendrà pel seu compte. Els polítics que escoltin aquest clam seran els que a les properes eleccions s'enduran el gat a l'aigua. Els que vagin creient que la manifestació no era independentista, s'ho poden fer mirar perquè les seves perspectives electorals seran més aviat magres.

Cal tenir clar, però, que no cal aturar-se. L'èxit de la manifestació no ens ha de fer caure en el pensament que ja està, que ja ho tenim. Certament ho tenim a prop –en la perspectiva històrica dels 300 anys de pèrdua de llibertats–, però hem de seguir treballant com fins ara, ampliant la majoria social que ja tenim de convençuts que l'estat propi és la millor –la única!– solució per als problemes d'ordre econòmic , social, cultural i de tot ordre que pateix la nostra nació. I, més enllà de qualsevol altra consideració, és la manera de recuperar el nostre orgull i la nostra dignitat com a poble.

N'anirem parlant del full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana per seguir avançant a partir d'ara. Permeteu, però, que ho deixem per un altre dia. Ara, simplement, toca gaudir d'aquest èxit i reposar una mica per part dels qui més ens hem implicat en l'organització.

Un darrer prec: no la despengis. Ha passat la festa major de Tàrrega. Ha passat l'Onze de Setembre. Els carrers de Tàrrega han fet goig amb tantes estelades i senyeres, i més que n'han de fer encara, quan tornem a tenir estelades per vendre. Però la campanya de les estelades diu “penja-la i no la despengis... fins a la independència”. Hem de seguir fent visible el nostre anhel, la nostra lluita pacífica a través dels símbols. Per tant, conserveu les banderes als balcons. Fins a la independència.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



13 - Nova Tàrrega, 6 de setembre de 2012

L'Onze de setembre, tothom a Barcelona


Aquest és el darrer escrit que sortirà publicat a NT abans de la gran manifestació per la independència. I queda tant per explicar! Per sort, pel que cada cop queda menys temps és per assolir la tant anhelada independència, l'estat propi que ens ha de permetre recuperar tant els nostres recursos econòmics com l'orgull de nació capaç de dirigir el seu propi destí.

Ningú pot dir, a hores d'ara, si li va de dos mesos o de dos anys, però sembla clar que cada cop la tenim més a tocar. I el moment clau serà en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Serà llavors quan, en un exercici de democràcia, tots els que reclamem la independència haurem de votar aquells partits disposats a declarar-la de forma unilateral des del Parlament. I entre tots haurem de treballar per que incloguin aquest punt en el seu programa electoral tots els partits estrictament catalans.

Penja l'estelada i no la despengis fins a la independència. Aquesta campanya, que a Tàrrega vam començar a difondre encara no fa un mes, va donant els seus resultats. Cada dia se'n va veient més de penjades per tot arreu, però no és suficient encara. I sabem que en part la culpa és nostra en tant que no donem a l'abast per posar a la venda prou estelades, tant de les rígides com de les tradicionals. La impressió que tenim els que treballem per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és que ja no queden estelades a Catalunya, perquè els nostres proveïdors tarden molt a poder oferir-nos-en i ho fan en comptagotes. A banda de diversos comerços col·laboradors, també l'Ajuntament ha esdevingut un punt de venda d'estelades que facilita la difusió de la campanya.

Canvi simbòlic del nom de plaça d'Espanya per plaça de la Independència. Aquest és un acte que organitzar per l'ANC el passat diumenge a les dotze del migdia a totes les poblacions catalanes on es tenia constància de l'existència d'una plaça, carrer o qualsevol altre tipus de via que dugués el nom d'Espanya. Que ningú ho interpreti com una acció “a la contra” de res. Es tractava de fer alguna cosa per aconseguir un gran impacte mediàtic (i realment l'ha tingut!) i destacar que un país oprimit no pot homenatjar el país opressor donant-li el seu nom a cap espai públic. Per això des de Tàrrega per la Independència, més enllà d'aquest acte simbòlic, demanarem a l'Ajuntament que canviï oficialment el nom d'aquest espai per qualsevol altre de més escaient.

La vigília, el 10 de setembre, Marxa de Torxes per Tàrrega que sortirà i acabarà a la Plaça dels Comediants. La trobada començarà, a partir de dos quars de deu, per qui vulgui començar a fer caliu tot sopant (entrepà, fruita i beguda). A dos quarts d'onze començarà la Marxa pròpiament dita, que passarà per Pl. Comediants, Pl. de la Palla, C. Migdia, C. Joan Maragall, Pl. Carme, C. Sant Pelegrí, C. Segle XX, C. Alonso Martínez, Av. Catalunya, C. Santa Clara, C. Mestre Martí, C. Urgell, Pl. Major, C. Carme, Pl. Carme, Pl. Nacions sense Estat i Pl. Comediants. A la mateixa plaça, un cop acabada la marxa, es farà lectura d'un manifest seguit d'un concert a càrrec de Carles Belda i Marc Serrats (Xerramequ). El preu del sopar és de 5€ i el de la torxa de 3€. El conjunt costa 7€ i es poden comprar tiquets anticipadament a l'Ajuntament, al Casal el Rostoll i a Electricitat Salvadó, al costat del Pati.

Finalment omplirem 12 autocars per anar a Barcelona. Primer van ser cinc, després nou i al final seran dotze els autocars que des de l'ANC, amb la col·laboració de partits i entitats de Tàrrega, acabarem omplint per anar a la històrica manifestació d'aquest Onze de Setembre. Falta encara –en el moment d'escriure aquest text– una setmana justa per a la diada i queden disponibles encara unes cinquanta places, de les 660 en total que haurem organitzat. Podreu trobar els darrers tiquets a Electricitat Salvadó.

Organització: per poder sortir a les tres, cal que comenceu a venir a l'estació d'autobusos mitja hora abans. La numeració dels tiquets no es correspon a cap autocar en concret. Els amics i coneguts podran anar junts sense tenir en compte si els seus bitllets són correlatius o no. Però organitzar la pujada de 660 persones no es fa en un moment. Per això preguem la col·laboració de tots els que us hi heu apuntat per tal de venir amb temps suficient. A més, com ja havíem anunciat, hi haurà dos autocars que tornaran cap a Tàrrega a una hora fixa, dos quarts de nou, encara que la manifestació no s'hagi acabat. Com que tothom haurà de tornar amb el mateix autocar amb el que se'n vagi, identificarem aquests dos autocars convenientment i tothom que vulgui tornar abans haurà de pujar en algun d'aquests dos autocars. La resta tornaran quan la manifestació s'hagi acabat, que tot i que no es pot saber, calculem que pugui ser per allà a les deu. Per tant, seria convenient que tothom fos previsor i s'endugués el beure i menjar que consideri necessaris. I un avís per als que hi aneu pel vostre compte: al final la concentració és a la cruïlla de Gran Via amb Passeig de Gràcia, i no a Plaça Catalunya com s'havia previst primer i com surt als cartells convocant a la manifestació.

La unió fa la força, i com més serem més forts ens fem. Ara, més que mai, tots junts darrera el mateix lema: «Catalunya, nou estat d'Europa». Ho aconseguirem.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



12 - Nova Tàrrega, 30 d'agost de 2012

Crida a les entitats targarines


Ens dirigim a totes les entitats i col·lectius de Tàrrega per a que donin suport a la independència. Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana, es dirigeix a les entitats targarines, i molt especialment a les seves juntes –recolzades pels seus associats –, per tal que debatin i aprovin una resolució a favor de la necessitat que la Generalitat de Catalunya encapçali una transició ordenada, pacífica i democràtica, amb garanties d'èxit, vers la creació d'un estat propi. Una Catalunya que es doti de tots els instruments i recursos necessaris per esdevenir un nou estat democràtic, lliure i social, integrat i acceptat de ple dret a Europa. Tot això ha de passar per unes eleccions al Parlament de Catalunya, amb la incorporació d'aquest objectiu al programa dels respectius partits catalanistes, als quals caldrà votar majoritàriament. Després vindria un referèndum vinculant, que caldria guanyar per amplíssima majoria, per damunt dels no i de les abstencions.

Serà un procés difícil, però no emprendre'l encara seria pitjor. Sabem que aquest nou estat europeu naixerà amb un endeutament notable. I sí, tindrem per fi “la clau i la caixa”, però una caixa que de bon començament estarà buida. Amb tot, es podrà tornar a omplir i regular perquè Catalunya, com a nou estat europeu, estarà lliure de l'espoli i el robatori fiscal que actualment suporta, i disposarà dels seus propis recursos tributaris i de tota mena. Uns recursos que els catalans podrem seguir generant gràcies a la confiança en el nostre esforç, en el nostre treball i en la nostra capacitat creativa, innovadora i productiva per esdevenir un país políticament lliure, econòmicament pròsper, socialment just, culturalment digne i espiritualment gloriós, en paraules del president Macià.

La creació del nou estat català dins d'Europa és un deure social dels catalans. Aquesta necessitat d'esdevenir un nou estat europeu, amb aplicació dels criteris bàsics de creixement sostenible, lliure de la colonització fiscal, laboral, mental i cultural a la que ens ha volgut sotmetre Espanya des de fa 300 anys, tant o més que un objectiu polític, ho considerem també un deure cívic, un deure patriòtic i, sobretot, un deure social.

Per això cal la implicació de totes les entitats, de tota la societat civil. És perquè ho considerem un deure social que ens dirigim a totes les associacions i entitats targarines, fins i tot a aquelles que d'entrada podrien considerar que la política no els pertoca, per explicar-los-hi que la viabilitat econòmica, política, cultural, esportiva i social de la nostra Nació i de la nostra Societat depèn també del recolzament i suport que elles hi donin, per aconseguir així una mobilització i participació majoritària que és indispensable en el nostre procés d'autodeterminació.

Hi ha qüestions que van més enllà de la política. Acabar amb el robatori fiscal, ser solidaris amb la població europea –inclosa l'espanyola– en la mesura que el nostre nou Parlament decideixi, denunciar la corrupció, l'especulació salvatge i les mancances democràtiques dins la nostra societat no és un deure polític, és un deure cívic i és un deure social.

Cal que tothom empenyi en aquesta direcció, tots a una. És la manera de fer que els nostres polítics –i les organitzacions i institucions a les que aquests polítics haurien de servir–, reaccionin i actuïn en conseqüència, pensant bàsicament en l'interès general i global de Catalunya, i especialment en el dels seus habitants, més que no pas en el dels seus partits o en interessos personals.

Confiem en la vostra reflexió i en la vostra resposta positiva a aquesta petició de suport. Per aconseguir el nou estat fem falta tots, tant a nivell individual com col·lectiu.

PS. Tot i no venir a tomb amb aquest article, us anunciem que hem incrementat novament el nombre d'autobusos per anar a la manifestació «Catalunya: nou estat d'Europa» de l'Onze de Setembre a Barcelona. Hem passat de nou a dotze autocars: 660 places en total. El preu dels nous bitllets és de 10 euros.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



11 - Nova Tàrrega, 23 d'agost de 2012

L'Onze de Setembre omplim –més encara– Barcelona: autocars a 5 euros!


No, no s'ha col·lat el mateix article de la setmana passada. Malgrat que el títol és gairebé el mateix, l'article és nou.

L'èxit de la nostra iniciativa ha estat tant gran, que ampliem el nombre d'autocars. En una sola setmana, i sense pràcticament fer-ne difusió, a banda de correus electrònics i xarxes socials –i l'article a Nova Tàrrega de la setmana passada, és clar–, ja tenim pràcticament ocupats els cinc autocars que d'entrada havíem previst de fer. És per això que estem treballant per aconseguir més donatius per seguir oferint els tiquets d'anada i tornada a la manifestació al preu de 5 euros. Un regal, si penseu que el mateix trajecte en una companyia de línia regular us costaria 26,45.

Hem passat a reservar nou autocars, que en total suposen 500 places. Bé, en falten cinc per arribar a les cinc-centes, per a ser exactes. Però és innegable que el suport de la gent a la manifestació d'aquest Onze de Setembre a Barcelona serà més que multitudinari. I això és el que cal. Com més gent serem, més fàcil serà d'aconseguir-ho.

La setmana passada no vam fer una relació de punts de venda; avui sí. Només vam indicar que es podien aconseguir tiquets a les entitats i partits que hi col·laboraven. Ara sí, però, que estem en disposició d'esmentar una llista de llocs on podeu anar a comprar aquests tiquets. Els establiments que col·laboren en la venda són Electricitat Salvadó (tocant al Pati), el Bar de les piscines municipals, i diverses fleques i pastisseries de Tàrrega.

Els nous tiquets que posem a la venda segueixen essent a 5 euros. Però no podem garantir que totes cinc-centes places puguin ser a aquest preu. Dependrà de la col·laboració que siguem capaços d'aconseguir d'altres entitats i de les empreses. Arribat el cas que no puguem aconseguir que els quatre autocars addicionals surtin a aquest preu, els darrers bitllets els posaríem a la venda a 10 euros, que és el preu de cost real al que surten els autocars. Afanyeu-vos, doncs, si els voleu aconseguir a meitat de preu!

La sortida es farà puntualment a les tres de la tarda des de l'estació d'autobusos de Tàrrega. A mesura que la gent vagi arribant als autocars, podran triar entre dos horaris de tornada. Un que serà aproximadament a les deu del vespre, quan es preveu que la manifestació hagi acabat completament. I l'altre que serà a dos quarts de nou, per als que no vulguin o no puguin estar-hi tanta estona o hagin de tornar més d'hora. Els primers, si voleu, valdrà la pena que us porteu un entrepà, perquè no deurà ser fàcil trobar res per Barcelona aquell dia...

Catalunya, nou estat d'Europa. Recordeu-ho, aquest és el lema de la manifestació. Sense ambigüitats. Sense mitges tintes. Volem la independència. I hi hem de ser tots. Sí, tu també hi fas falta. Junts ho farem.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



10 - Nova Tàrrega, 16 d'agost de 2012

L'Onze de Setembre omplim Barcelona: autocars a 5 euros!


La manifestació d'aquest Onze de Setembre ha de ser massiva. Com venim explicant, el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per aconseguir la independència passa per aconseguir una majoria social que comparteixi aquest objectiu. Per això hem organitzat la “Marxa cap a la Independència”, de la que venim parlant darrerament. Una marxa que no s'ha d'entendre en el seu sentit literal, sinó com un conjunt d'actes per tot el país, ‘marxant' per tots els pobles, i donant més arguments, si calen, per acabar de convèncer tothom de la necessitat de tenir un estat propi per sobreviure com a poble.

Des de Tàrrega hi col·laborem organitzant autocars amb places a cinc euros. L'èxit d'una manifestació rau en el nombre d'assistents i per això des de l'ANC volem donar totes les facilitats possibles per tal que el cost del viatge no sigui un impediment per anar-hi i tothom que vulgui pugui desplaçar-se fins a Barcelona.

Aquest preu és fruit d'un acord entre partits i entitats de la societat civil targarina. En una reunió a la que es va convidar tots els partits amb representació a l'Ajuntament de Tàrrega –excepció feta dels que no cal esmentar per raons evidents–, a més de la pròpia alcaldessa, i algunes entitats de les més representatives de Tàrrega en l'àmbit associatiu, es va acordar organitzar l'assistència a aquesta manifestació de forma unitària sota el paraigua de l'ANC. Només els sindicats van declinar d'assistir a aquesta reunió. De la resta de convidats, alguns representants van excusar-se per problemes d'agenda, ja que la reunió va se convocada amb només dos dies d'antelació, però sí que van assistir-hi Convergència, Esquerra, Reagrupament i Solidaritat, Guixanet, El Rostoll, la BAT, Ateneu, JERC i JNC (Joventuts d'Esquerra i de Convergència)...

Posem a disposició de la població 275 places, limitades, a 5 euros, anar i tornar. A partir de l'esmentat acord i de l'aportació econòmica destinada per partits i entitats, hem aconseguit una important quantitat de places per aproximadament la meitat del seu cost real. Estan limitades a aquesta quantitat de 275 seients –cinc autocars de 55 places– d'acord amb el finançament extern obtingut. Si tenim present que, per la darrera gran manifestació del 10 de juliol d'ara fa dos anys, des de Tàrrega van sortir tres autocars, cal entendre que el nostre actual objectiu d'omplir-ne cinc és fora ambiciós. Alhora que necessari.

Per aconseguir tiquets, poseu-vos en contacte amb els partits i entitats col·laboradores. També directament amb l'ANC a través del seu correu-e, tarrega@assemblea.cat. Penseu que amb aquest preu, ni anant-hi amb un cotxe particular ple surt més barat.

Aquest manifestació de l'Onze de Setembre ha de ser un clam de tot el poble català. Per damunt de partidismes. Per això és tant important que l'assistència a la manifestació s'hagi organitzat de forma unitària des de Tàrrega, a través de la crida feta per l'Assemblea Nacional Catalana. I també és important que des de l'Ajuntament s'hagi entès la importància d'una assistència massiva a Barcelona i per això hagi facilitat que els actes commemoratius de la Diada a la nostra ciutat acabin una mica abans del que és normal els altres anys amb l'objectiu que tothom pugui ser a temps d'agafar els autocars o d'anar-hi pels seus propis mitjans.

La independència de Catalunya ens necessita a tots. Sumem esforços perquè, d'acord amb el lema de la manifestació, Catalunya sigui un nou estat d'Europa.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



9 - Nova Tàrrega, 9 d'agost de 2012

Penja-la i no la despengis... fins a la independència


Aquesta és una més de les iniciatives que proposem dins els actes de la Marxa cap a la Independència. La campanya “Penja-la i no la despengis” proposa a la població targarina que contribueixi amb el seu granet de sorra particular a fer visible el desacomplexament envers la independència, penjant la bandera estelada al balcó de cada casa. Què demanem? Doncs senzillament d'expressar sense embuts el que volem, de visualitzar aquesta voluntat ciutadana d'assolir la mateixa sobirania política que tenen els altres estats d'Europa.

Amb aquest lema, encetem una campanya d'èxit a molts altres llocs de Catalunya. Només cal anar a Berga, població pionera a l'hora d'endegar aquesta campanya, per veure el goig que fan els seus carrers i places plens a vessar d'estelades. La campanya fa una crida a la ciutadania perquè pengi l'estelada al balcó o finestra de casa seva i comenci a fer visible al carrer allò que ja diuen les enquestes: que els partidaris de la independència ja som majoria.

Els ciutadans hem de passar de l'independentisme passiu a l'independentisme actiu. I un pas en aquest sentit és fer el gest de penjar l'estelada. Els petits canvis són importants i aquest estem convençuts que ho serà molt per fer avançar l'estat d'opinió favorable cap a la independència. Ja n'hi ha prou de queixar-nos. Busquem solucions. Contribuïm individualment a aconseguir-les. Consolidem el clam majoritari de la societat civil cap a l'estat propi.

Omplim el paisatge urbà de Tàrrega d'estelades. Els experts en semiòtica i psicologia social sostenen que és important, per a l'extensió social d'un projecte, visualitzar-lo de manera permanent i no només puntualment. Si vols, quan hagis posat l'estelada a casa teva, fes-li una foto i penja-la al mur del nostre facebook, a www.facebook.com/tarregaperlaindependencia.

I si no teniu estelada, no patiu. Estaran a la venda a botigues i comerços de Tàrrega, però si voleu anar de pressa, escriviu-nos un correu a tarrega@assemblea.cat i us la durem a casa. Per expressar el suport a l'estat propi, tothom que vulgui podrà adquirir estelades fetes de plàstic rígid, de 60x90 cm –amb els seus corresponents forats amb ullets metàl·lics i brides incloses per fermar-les al balcó–, pensades per aguantar a la intempèrie. I si voleu, també disposem de les clàssiques estelades de tela, de 100x150 cm.

L'objectiu de tots aquests actes és incrementar la presència social de l'independentisme. Tota la Marxa cap a la independència està pensada com una convocatòria a la ciutadania a participar a la manifestació del dia Onze de Setembre a Barcelona. La marxa ha de culminar amb una gran manifestació i des Tàrrega volem contribuir a que sigui realment una manifestació multitudinària.

Ara és l'hora de marxar cap a la independència. I, el que és més important: ara és l'hora de fer-ho entre tots.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



8 - Nova Tàrrega, 2 d'agost de 2012

Marxa cap a la independència


Seguim endavant amb el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana. Després de la fase de constitució, que a Tàrrega ens va dur a presentar “Tàrrega per la Independència” en l'acte de l'Ateneu del passat mes de febrer, ara toca la fase de consolidació. Cal destacar que en aquesta primera fase, a banda de Tàrrega, a la nostra comarca també s'han creat assembles territorials a Agramunt, Bellpuig i Anglesola, amb la qual cosa els quatre municipis més grans de l'Urgell (que aglutinen tres quartes parts de la població comarcal) disposen d'organització local.

L'objectiu, ara, és alimentar el debat sobre la necessitat d'aconseguir un estat propi. Cal fer que aquest debat arribi a tots els racons del país i a tots els sectors d'activitat. El convenciment entre la ciutadania que aquest objectiu no només és possible sinó que és completament necessari ha de ser, al final d'aquesta fase, molt ampli i ben arrelat.

Les assemblees territorials organitzem la Marxa cap a la independència. Amb l'objectiu definit anteriorment, estem realitzant per tot el país diferents actes de comunicació i reivindicació que han de culminar en una gran manifestació a Barcelona el proper Onze de Setembre sota el lema “Catalunya, nou Estat d'Europa”. Entre les activitats efectuades s'hi compta també la lectura del Manifest per la Independència als diferents ajuntaments, amb la petició expressa als alcaldes que signin una carta dirigida al President de la Generalitat en que se li demana que iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol.

La Marxa cap a la Independència va començar a Lleida el passat 30 de juny. L'acte inicial a nivell nacional d'aquesta Marxa es va realitzar a Lleida, amb una manifestació que va anar des dels Camps Elisis fins a la Seu Vella, passant pel Roser, i on diferents personalitats d'àmbits culturals, polítics, acadèmics, empresarials... van exposar la necessitat i els motius per aconseguir més aviat que tard la independència de Catalunya. I aquest passat cap de setmana es va realitzar a Miravet l'acte central de la Marxa, on simbòlicament es va procedir a “l'enterrament de l'estatut”, allà on se l'havia vist néixer. En ocasió d'aquell primer acte, a Tàrrega es va organitzar una caravana d'estelades que va recollir una cinquantena de vehicles que van travessar sorollosament pel mig de la ciutat en direcció a Lleida.

Cal que l'Onze de Setembre siguem tots a Barcelona. Després del cúmul de raons, ara ja són les agressions indissimulades a la llengua i a la identitat i cultura pròpia dels catalans les que motiven la necessitat d'aconseguir la independència. Però aquesta no ens la donarà ningú, sinó que ens l'haurem de prendre. I això s'aconsegueix unint forces. Cal, doncs, que aquest Onze de Setembre sortim tots al carrer per manifestar-nos a Barcelona amb una sola veu: Catalunya, Nou Estat d'Europa.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana



7 - Nova Tàrrega, 16 de febrer de 2012

Primera reunió de Tàrrega per la Independència


Reunió preparatòria. Tal i com es va establir en la presentació pública de l'Assemblea Nacional Catalana al teatre Ateneu, aquest divendres 10 de febrer es va celebrar al Centre d'Entitats de Tàrrega la primera reunió preparatòria per a constituir formalment “Tàrrega per la Independència”, que serà el nucli local de l'ANC a Tàrrega. Unes trenta-cinc persones es van trobar per començar a preparar aquest acte de constitució.

Àmbit d'acció. Una de les primeres coses que es van acordar va ser que l'àmbit d'acció de Tàrrega per la Independència seria el dels municipis de l'Urgell on encara no s'hagi constituït una Assemblea local pròpia. Amb això volem demostrar, especialment, màxim respecte cap a llurs processos constituents que les poblacions d'Agramunt i Bellpuig han mostrat interès d'endegar.

Junta directiva. L'organització de l'ANC preveu una junta amb un mínim de quatre persones per exercir les tasques de coordinació, tresoreria, secretaria més un vocal com a mínim. En aquesta reunió es va acordar que per a Tàrrega per la Independència la junta estaria constituïda per set o nou membres on, a més dels tres càrrecs esmentats, hi hauria entre quatre i sis vocals, un dels quals exerciria les funcions de sots-coordinació. Així i tot, amb la intenció de ser el més plurals possibles i el màxim de representatius del ventall associatiu, aquest punt queda obert, a qui no va poder venir, perquè pugui aportar-hi la seva opinió. Tothom que vulgui pot dirigir-se a l'adreça de correu-e tarrega@assemblea.cat.

Pròxims actes. Es va recordar l'oferiment que l'autor del documental “Pròxima Estació Independència”, del qual se'n va passar un tall en l'acte de l'Ateneu, va fer per poder realitzar-ne la presentació completa en el marc dels actes de difusió de l'ANC a l'Urgell. De totes maneres, el primer gran repte que assumirà Tàrrega per la Independència serà el de participar en un acte commemoratiu, a primers de març, del vintè aniversari de la mort de Joan Fuster. No es poden donar més detalls, de moment, sobre el tema, però esperem poder preparar un acte ben digne, com es mereix la figura i el record de l'escriptor valencià.

Constitució de Tàrrega per la Independència. Finalment, com ja es va anunciar a l'Ateneu, es va recordar que la data en que es farà la constitució definitiva de Tàrrega per la Independència serà el divendres 24 de febrer de 2012, a dos quarts de nou del vespre, al Centre d'Entitats de Tàrrega. Hi sou tots convocats!

Grup promotor de Tàrrega per la Independència



6 - Nova Tàrrega, 9 de febrer de 2012

Tàrrega per la Independència omple el Teatre Ateneu


Des del grup promotor de Tàrrega per la Independència, agrupació local de l'Assemblea Nacional Catalana, volem mostrar el nostre agraïment més profund per la magnífica acollida que la presentació pública de la nostra entitat va rebre per part de la societat targarina i de tota la comarca de l'Urgell.

Unes 400 persones van omplir el Teatre Ateneu. Entre aquestes cal destacar el suport que van donar a la iniciativa els alcaldes de les quatre poblacions de l'Urgell adherides a l'Associació de Municipis per la Independència –Tàrrega, Agramunt, Bellpuig i Verdú–, del Consell Comarcal de l'Urgell, que també s'ha adherit recentment a aquesta associació municipalista, així com altres alcaldes i regidors de tota la comarca, de tot l'espectre polític. També hi eren representades les entitats que fa poc més de dos anys van prendre la iniciativa d'organitzar a la comarca les consultes populars per la independència: Tàrrega Decideix, Agramunt Decideix i Bellpuig per l'Autodeterminació.

La presentació va anar a càrrec de Carles Vall, conegut conductor del programa de Ràdio Tàrrega “Germanor”. L'acte es va iniciar amb la participació de l'Orfeó Nova Tàrrega i la Polifònica de l'Urgell, en que les dues corals es van unir per cantar conjuntament, com a metàfora de la necessària unió d'esforços per aconseguir l'objectiu comú de la independència. Van començar cantant “El Cant del Poble” i tot seguit “El Rossinyol”.

El torn de parlaments va comptar, d'entrada, amb un intens discurs d'Antoni Colomé, en representació del grup promotor de Tàrrega per la Independència. Va parlar de la colonització que pateix Catalunya, no pas per l'arribada de gent d'altres contrades d'Espanya i del món, sinó pel tracte colonial que l'estat espanyol dispensa a la gent de la nostra nació. Emotiu va ser l'agraïment que va fer per haver vingut, personalitzat en mossèn Garriga, primera persona a votar a Tàrrega durant la consulta per la independència del 13 de desembre de 2009, que va arrencar els primers aplaudiments dels assistents.

A continuació va intervenir l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa M. Perelló, que va assegurar que l'ajuntament de Tàrrega recolzarà totes les iniciatives que ajudin a que el país pugui aconseguir la independència. En aquest sentit va destacar que l'ajuntament targarí va ser dels primers a adherir-se a l'Associació de Municipis per la Independència i va ser presents en l'assemblea constituent celebrada a Vic al desembre de 2011.

Tot seguit va fer ús de la paraula la coneguda escriptora i periodista Patrícia Gabancho. Amb el seu estil fluid i desimbolt, va desgranar l'actualitat política i com l'actual govern espanyol, cada cop amb menys miraments, va provant de desintegrar les estructures catalanes de poder polític, econòmic i social, per acabar aconseguint el seu objectiu des de fa tres-cents anys, que no és altre que el de la integració absoluta de tot el territori espanyol al model castellà, amb una sola llengua i identitat espanyoles i anorreant tot vestigi de llengua i cultura pròpies de Catalunya.

En el cas de Gabancho, va ser força aplaudida la seva intervenció en recordar que, en els temps més foscs de la dictadura espanyola, els pares i mares d'aquest país s'esforçaven per ensenyar els seus fills, d'amagat, tot dient-los “aquí teniu la vostra llengua i la vostra cultura”. Ara nosaltres hem de seguir esforçant-nos, sense amagar-nos-en, per fer el darrer pas, per poder dir als nostres fills “aquí teniu la vostra llibertat”.

Com a darrer ponent va participar Pere Pugès, membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana. Va dur a terme l'explicació dels passos que s'han anat seguint des de la primera consulta popular d'Arenys de Munt del 2009, bressol d'aquesta iniciativa, fins a l'actualitat. També va comentar quins objectius s'ha marcat l'ANC i quin és el Full de Ruta per assolir-los.

Cal aconseguir una majoria social que doni suport, de forma pacífica i democràtica, a la independència de Catalunya. Per això cal mobilitzar tothom per fer una demostració de força, organitzant marxes populars que, des de diferents punts de Catalunya, acabin confluint l'Onze de Setembre d'enguany en una nova gran manifestació unitària a Barcelona. Cal organitzar una nova consulta popular per la independència, ara de forma coordinada en una sola data, a tots els municipis de Catalunya. I cal aconseguir que, pel capbaix, 2.400.000 persones vagin a votar favorablement en aquesta consulta. Tenint en compte que en les consultes organitzades fins ara, de forma disseminada en el temps i sense arribar a tot el territori, van aplegar unes 900.000 persones, l'objectiu no és tant complicat com pot semblar. Després d'aquesta consulta, amb la majoria del poble català donant-hi suport, s'obren diverses opcions per acabar de fer la declaració d'independència, però la més natural seria que el govern català convoqués eleccions anticipades i que tots els partits –amb la natural excepció de les opcions espanyolistes– es presentessin amb un punt comú en el seu programa electoral: la proclamació unilateral d'independència.

Per acabar Carles Vall va recordar als presents que el divendres 10 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, es farà al Centre d'Entitats de Tàrrega una reunió preparatòria per acabar constituint formalment, el 24 de febrer, l'agrupació local “Tàrrega per la Independència”. A continuació es va acabar cantant Els Segadors, novament amb les corals de l'Orfeó Nova Tàrrega i Polifònica de l'Urgell damunt de l'escenari.

Grup promotor de Tàrrega per la Independència



5 - Nova Tàrrega, 2 de febrer de 2012

Diumenge, tots a l'Ateneu amb l'Assemblea Nacional Catalana!


Ara toca escoltar de viva veu què és l'Assemblea Nacional Catalana. Després de dues setmanes amb articles a la Nova Tàrrega sobre l'ANC, ara tenim l'oportunitat de poder assistir en directe a la presentació que se'n farà aquest diumenge 5 de febrer, a les dotze del migdia, al teatre Ateneu de Tàrrega. L'acte s'emmarca en la roda de presentacions arreu de Catalunya previs a l'assemblea constituent que es farà a primers de març a Barcelona. Com ja s'ha anat explicant, l'ANC és un moviment cívic unitari i aglutinador de persones individuals que té com a objectiu la declaració d'independència de Catalunya. És l'organització que ha de donar continuïtat al moviment de les consultes sobiranistes, a la manifestació del 10 de juliol de 2010 i a la del 9 de juliol de 2011.

La presentació anirà a càrrec de Patrícia Gabancho, escriptora i tertuliana habitual als mitjans de comunicació, i de Pere Pugès, membre del Secretariat Nacional de l'ANC. També participaran en aquest acte l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa M. Perelló, i l'impulsor de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep M. Vila d'Abadal, alcalde de Vic. L'encarregat d'introduir els convidats serà Carles Vall, conductor del programa de sardanes “Germanor” de Ràdio Tàrrega.

Han confirmat la seva presència a l'acte els alcaldes de tots els municipis de l'Urgell adherits a aquesta xarxa de municipis per la independència, constituïda a Vic el passat mes de desembre, que són –a més de Tàrrega– Agramunt, Bellpuig i Verdú. Igualment han manifestat la seva disposició a ser-hi presents regidors i ex-regidors de diversa procedència, tant geogràfica com ideològica; membres de la plataforma Tàrrega Decideix i d'altres moviments socials targarins. S'ha de destacar, d'altra banda, la recent adhesió del Consell Comarcal de l'Urgell a aquesta entitat. En el plenari celebrat divendres de la setmana passada es va aprovar la moció d'adscripció a l'entitat impulsada per l'alcalde de Vic, amb un únic vot en contra. Per tant és d'esperar que altres municipis de la comarca segueixin el mateix camí i facin el pas d'adherir-se properament a aquesta associació municipal.

Cal agrair que la plataforma Tàrrega Decideix hagi ofert la seva bona disponibilitat i col·laboració en el muntatge i difusió d'aquest acte. La plataforma, que tant bona feina ha fet fins ara, va aconseguir amb el seu gran treball, esforç i il·lusió, que gairebé tres mil persones de Tàrrega s'impliquessin amb el país i participessin en la consulta popular celebrada el 13 de desembre de 2009, ara fa poc més de dos anys. A tota la gent que va anar a votar aquell dia va dirigida aquesta presentació, ja que es feina de tots seguir amb la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població per aconseguir, de forma pacífica i democràtica, els objectius nacionals de Catalunya.

Un cop finalitzat l'acte de presentació com a tal, entre els assistents que manifestin la seva voluntat de formar-ne part, es constituirà formalment l'agrupació local a Tàrrega de l'Assemblea Nacional Catalana que, seguint el patró de la resta de poblacions de Catalunya, s'anomenarà “Tàrrega per la Independència”. Amb aquesta finalitat, i la de facilitar el diàleg entre els assistents i els ponents, hi haurà a la sortida un senzill aperitiu, així com una parada amb el darrer llibre de Gabancho, 'L'autonomia que ens cal és la de Portugal' –que signarà–, així com d'altres llibres de similar temàtica i material divers.

Diumenge, doncs, a les dotze del migdia, tots a l'Ateneu amb Tàrrega per la Independència i l'Assemblea Nacional Catalana.

Grup promotor de l'Assemblea Nacional Catalana



4 - Nova Tàrrega, 26 de gener de 2012

Presentació a Tàrrega de l'Assemblea Nacional Catalana


La setmana passada explicàvem els objectius amb que es vol constituir l'ANC, l'Assemblea Nacional Catalana. Resumint, l'objectiu final és el d'assolir un estat propi per a Catalunya.

Per aconseguir-ho s'ha dissenyat el que s'anomena Full de Ruta, amb una sèrie de passos. Entre altres, es contempla l'obtenció d'una majoria social suficient per aconseguir la independència per la via democràtica. Per això cal que cada cop més gent s'impliqui amb aquests objectius i treballi per dur-los a terme.

De cara a l'assemblea constituent de l'ANC del proper 10 de març de 2012, es pretén disposar d'un mínim de 240 assemblees territorials en tot el territori català, d'àmbit de barri o districte a Barcelona, d'àmbit local en tots els municipis de més de 3.000 habitants i d'àmbit comarcal en les zones menys poblades. També es vol aconseguir que els inscrits en el conjunt de les assemblees territorials sobrepassin el nombre de 7.500 en el moment de celebrar l'assemblea constituent de l'ANC, que ve a representar un u per mil de la població catalana actual.

És per això que gent procedent de diferents àmbits culturals i distintes sensibilitats polítiques organitza a Tàrrega un acte de presentació de l'ANC, després de veure l'èxit que va tenir un acte similar a Bellpuig, primer lloc de l'Urgell on es va fer aquesta presentació, a mitjans de desembre passat.

Donada l'ambició del projecte, també cal ser-ho en la seva presentació. Aquesta tindrà lloc al teatre Ateneu de Tàrrega el diumenge 5 de febrer, a les dotze del migdia, i comptarà amb la presència d'un destacat membre del grup promotor com és Pere Pugès, pertanyent al Secretariat Nacional de l'ANC, i de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, coneguda col·laboradora en diversos mitjans de premsa i ràdio en tasques de difusió cultural i participant en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.

La finalitat d'aquest acte és que com més persones millor coneguin i s'adhereixin a l'ANC, constituint-ne l'agrupació local de Tàrrega, per tal que puguin actuar com a veritables dinamitzadors del moviment per la independència. Cal que tots, des dels nostres llocs de treball o des del nostre àmbit d'influència social, treballem per convèncer la ciutadania que la independència no només és possible, sinó absolutament necessària.

Recordeu: per conèixer millor el Full de Ruta que planteja l'ANC per assolir la independència, no falteu a la presentació publica a Tàrrega de l'Assemblea Nacional Catalana.

Plataforma Assemblea Nacional Catalana



3 - Nova Tàrrega, 19 de gener de 2012

Està naixent l'Assemblea Nacional Catalana


El passat 30 d'abril del 2011, a Barcelona, es va realitzar la “Conferència Nacional per l'Estat Propi”, amb la presència d'unes 1.200 persones, fruit de la qual va iniciar-se el procés de creació de l'ANC, l'Assemblea Nacional Catalana. Entre els personatges més rellevants que van assistir-hi per donar suport a la iniciativa s'hi trobava Lluís Llach, per exemple.

Aquest procés culminarà el proper 10 de març de 2012, en que s'ha de celebrar l'assemblea constituent de l'organització.

L'objecte de l'ANC és la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població de Catalunya per tal que es puguin aconseguir, de forma pacífica i democràtica, aquests objectius nacionals:

1r. Recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un Estat de dret, democràtic i social.

2n. Accedir a la independència exercint el dret d'autodeterminació nacional reconegut i proclamat pels Pactes internacionals dels drets humans de les Nacions Unides del 1966 i pels altres instruments i la jurisprudència emesos d'aleshores ençà, en el mateix sentit, per les diferents instàncies internacionals i europees.

3r. Formar una majoria al Parlament de Catalunya que encomani al Govern de la Generalitat la convocatòria d'un plebiscit d'autodeterminació nacional sota garanties internacionals, i, si el poble català s'hi pronuncia favorablement, o bé si l'Estat espanyol no permetia el lliure exercici d'aquest dret, que proclami la independència nacional i constitueixi l'Estat català sobirà,

4t. Tractar amb la Unió Europea, un cop s'hagi establert l'Estat català i se n'hagi aprovat la Constitució mitjançant referèndum, la permanència de Catalunya dins la Unió, amb el nou estatus de membre de ple dret i alhora gestionar el reconeixement de Catalunya per les Nacions Unides i per cadascun dels seus estats membres.
Tots els catalans i catalanes, siguin quins siguin l'origen i l'adscripció política o ideològica de cadascú, estan cridats a incorporar-se al procés per a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana, primer pas per a forjar una nació lliure, justa i avançada.

Per a més informació o per adherir-se a l'ANC, podeu accedir a www.assemblea.cat.