Renúncies, destitucions i picabaralles

222 - Nova Tàrrega, 30 de novembre de 2018

CGPJ 2a PART
Arran de la renúncia de Manuel Marchena a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), desprès d’haver sortit a la llum els missatges del portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, s’ha produït un bloqueig en la seva renovació a més d’evidenciar un sistema que, encara que d’entrada sembla del tot raonable, mostra una clara ingerència del poder polític vers el poder judicial . S’obre de nou l’antic debat: com hauria de ser l’elecció dels membres de la cúpula judicial? D’una banda les associacions judicials es decanten per un sistema mixt: reclamen que son els mateixos juristes els que haurien de ser els encarregats d’elegir un número important (12) d’aquests càrrecs, com succeir en el període que va del 1980 al 1985. La qual cosa també desprèn sospites de manipulació. El més democràtic és que siguin les càmeres parlamentaries les responsables de tan feixuga elecció. Ara bé, s’hauria de correspondre el resultat, amb el mapa real de les seves composicions. L’anomenat “bipartidisme” impedeix a les clares, tota mena d’intent de reflectir en la cúpula judicial la varietat política existent en les pròpies càmeres.

DESTITUCIÓ D’EDMUNDO BAL
La nova i flamant advocada general de l‘Estat Consuelo Castro, a destituït de manera llampec Edmundo Bal l’advocat de l’Estat encarregat fins ara de dirigir l’acusació en contra dels líders polítics que duen a terme el procés independentista. Sembla ser que aquest cessament ve donant per les diferències de criteri en el grau acusatori. L’advocacia general de l’Estat ja no contempla del delicte de rebel·lió i el rebaixa al de sedició, juntament amb els de malversació i desobediència. Per contra, l’advocat cessat continuava mantenint el delicte de rebel·lió com el principal. Nosaltres, com ja hem repetit en diverses ocasions, no creiem que existeixi tampoc els delictes de sedició ni malversació. Tot plegat pensem que aquest cessament es una manera més de cercar per part del govern espanyol, els suports que necessita per l’aprovació dels pressupostos, des dels grups parlamentaris independentistes.

LES PICABARALLES PARLAMENTARIES
N’hi ha de tots els colors. Aquí però en voldria destacar un parell que tenen a veure molt directament amb el nostre procés. La primera a vingut de la mà d’Albert Ribera després que Cs presentes una moció per prohibir els indults als presos polítics, comparant-los amb l’ex-tinent coronel Antonio Tejero i el seu cop d’estat del 23-F. Dons bé, el diputat Joan Tardà fart de que considerin als nostres presos polítics uns colpistes, l’hi ha deixat clar que cada vegada que això passi, ell replicarà anomenant-los a ells, feixistes. L’altra s’ha produït quan després que Gabriel Rufián anomenes en repetides vegades “indigne” al ministre d’exteriors Josep Borrell, es produí un seguit de rèpliques que acabaren amb l’expulsió de l’hemicicle del diputat Rufián, al qual van acompanyar tots els diputats del grup parlamentari. A la sortida dels mateixos, el ministre Borrell va acusar a un parlamentari d’haver-lo escopit. La posterior difusió de les imatges han demostrat que el Sr. Ministre, mentia.

ELECCIONS ANDALUSIA
El proper 2 de desembre, els andalusos estan citats a les urnes per elegir els seus representants parlamentaris. Sembla que hi ha una opció (la reelecció de Susana Díaz), que presenta mes força de cara ha obtenir els millors resultats. Les demés candidatures (PP, Cs, Podem), lluiten per tenir el ”privilegi” de quedar en segon lloc, bé per optar a encapçalar l’oposició o bé per tenir la clau de la governabilitat pel fet que no es contempla una victòria del PSOE amb majoria absoluta. El més interesant però de la campanya electoral, no son els missatges encarats a solucions concretes per la ciutadania andalusa. En els mítings, el centre dels arguments sempre és Catalunya, la majoria de vegades per assegurar que mai es cedirà a les pretensions de llibertat del nostre poble. Es tanta la presència de Catalunya en aquesta campanya, que inclús aquí sembla que el que ha començat realment son les eleccions al nostre país.

CONGRÈS TERRITORIALS, SECTORIALS I EXTERIORS
El proppassat dissabte 24 a la localitat de Calldetenes, l’ANC va portar a terme el Congrés de Territorials, Sectorials i Exteriors. En el mateix es va debatre i aprovar les actuacions que posarem en marxa en els propers mesos. Es preparen uns mesos molt actius. Ho anirem anunciant.

XERRADA JURIDICA
Demà dissabte dia 1 de desembre, hem preparat una xerrada de tipus jurídic a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega amb el títol “Fins on podem arribar”. Hi participaran els advocats Hug Sierra i Diana Reig, membres de l’Advocacia per la Democràcia Ponent-Pirineus. Serà a les 8 del vespre i es preveu molt interesant. Hi sou tots convidats.

La cimera i el cas Cosidó

221 - Nova Tàrrega, 23 de novembre de 2018

CIMERA DELS PARTITS
El passat divendres dia 16, es va reunir l’anomenada Cimera dels Partits. Com ja s’esperava, amb les anunciades absències de PP, Cs i la CUP. Com ja s’esperava també, de resultats mes aviat minsos. El fet de que s’aconseguís l’assistència d’alguns partits anomenats “pel dret a decidir”, PSC ( de fet ells ja van demanar aquesta cimera en seu parlamentària) i els Comuns, no va ser suficient per poder arribar ni a un principi d’entesa en els plantejaments particulars de cada bloc. D’una banda, el bloc republicà va rebutjar de pla la proposta socialista d’una reforma de la Constitució i de l’Estatut, potser recordant aquell “apoyaré“ del principi del procés. De ‘altra, el PSC va deixar clar el seu rebuig a la celebració d’un referèndum pactat on aquí si que si sumaven els Comuns. Diferències de segona línia, però prou importants com ara el suport per part dels socialistes a l’aplicació de l’article 155, i el manteniment per part del govern socialista de la injusta situació de tots els represaliats on es demana expressament que es renunciï a la solució bilateral per tal d’afavorir aquesta situació, ha donat com a únic resultat d’aquesta cimera que en continuaran parlant. Allò que col·loquialment se’n diu “han quedat, que quedaran”.

COLECTIU “SOM EL 80%”
Fa un parell de setmanes, va veure la llum una nova plataforma anomenada Som el 80 %, amb l’objectiu d’aglutinar tota la ciutadania que pensa que el represaliats polítics viuen una situació injusta i que el nostre país està patint una repressió ferotge per part de l’estat espanyol. Hom pensa que aquest col·lectiu pot arribar a ser d’un volum important, el 80 % de la població (d’aquí l’hi ve el nom). Aquesta plataforma persegueix que la política torni a la política. Es a dir, que el presos polítics deixin de ser-ho, que desaparegui la repressió política, que hi hagi una autèntica separació de poders politico-judicial, i que s’enceti d’una vegada per totes una negociació amb l’estat que porti mitjançant un diàleg honest i sincer, a una solució a les aspiracions de llibertat de una bona part de la ciutadania catalana. En definitiva, que la democràcia sigui l’esperit que presideixi la recerca de solucions.

13 MESOS SENSE ELS JORDIS
El passat divendres dia 16 i tal com fem cada mes, vam fer una concentració de protesta per demanar i exigir l’alliberament de tots els presos polítics. El motiu era els 13 mesos que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart suporten una injusta presó preventiva. Les dues-centes persones que hi van assistir, van poder expressar el seu enuig vers la situació que pateixen els nostres represaliats polítics. És van projectar diverses cartes manuscrites dels dos Jordis al mateix temps que sen llegien d’altres. Vam poder gaudir de la musica en directe dels acordions de Antonia Gené i Josep Alegre (dos components del grup Solfa 3), i de la fantàstica veu de l’Anna Castellà. Després de llegir l’acostumat manifest i cantar Els Segadors, vam donar per finalitzat l’acte reivindicatiu. Moltes gràcies a tots els que hi vau participar.

CAS COSIDÒ
El portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, ha saltat a la palestra amb una posada de pota impressionant. Després de la martingala d’acord entre el PP i el PSOE on es repartiren els càrrecs del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), 10 pel Partido Popular i 11 pel Partido Socialista Obrero Español i amb el detall de que la presidència la controla el PP (Manuel Marchena) per trobar un equilibri de forces dins del Consell, el mencionat Cosidó inconscientment a fet pública aquesta martingala mitjançant un WhatsApp al grup de senadors del seu partit. En aquests missatges, assenyala que al “col·locar” de president un gran jurista amb molta autoritat (una persona “excepcional”), aconseguiran que les votacions surtin quasi sempre per una majoria aclaparadora. Comenta a més que així podran controlar la Sala Segona del Tribunal Suprem (la única competent per jutjar diputats, senadors i membres del govern) des de darrera. Al mateix temps, presidi també la Sala 61, que és la responsable de il·legalitzar partits polítics. Dos fets extremadament perillosos, si tenim en compte la deriva antidemocràtica per la qual està transitant l’estat espanyol. Tot i les lògiques i obligades disculpes del interessat, la “llauna” ja se’ls s’hi ha vist clarament. Malgrat la pseudo transició del 78, els vells i antics poders de l’estat continuen i continuaran amb el control i sotmetiment de tos els seus “súbdits”.

Llaços, pancartes i estelades

220 - Nova Tàrrega, 16 de novembre de 2018

ESCAMOT UNIONISTA
El proppassat divendres amb nocturnitat i traïdoria (les tres de la matinada), un grup de com a mínim 8 persones?, millor dir individus, van assaltar els carrers i places de Tàrrega a la recerca del color groc i d’altres símbols que segons diuen “trenquen” la convivència ciutadana. De fet i des de el meu punt de vista, aquesta no ha estat mai en perill de trencadissa. Sabem molt bé el significat que tenen els llaços grocs per les persones que creuen en la democràcia. Ja no cal que hom es manifesti a favor de un estat català independent en forma de República, el que si caldria es que un autèntic demòcrata tingues clar que les persones que estan en presó preventiva de de fa molts mesos, hi son de manera injusta per un estat espanyol que ha oblidat (o no) que estem en una democràcia on el respecte per les idees hauria de ser la màxima expressió. Ha quedat ben clar que en diversos països europeus, els fets dels quals s’acusa als nostres represaliats no hauria de comportar cap tipus de presó preventiva.
Pel que fa al escamot destructiu, ben equipat amb passamuntanyes per tal de no ser reconeguts, va furtar llaços, pancartes i estelades de tots els racons de la nostra ciutat i això si que es motiu de trencadissa convivencial. En el moment en que vostès llegeixin aquest article, ja s’hauran reposat la majoria dels símbols sostrets perquè el nostre lema es “acció-reacció”. També des de ANC Tàrrega haurem pres les pertinents accions legals en contra d’aquesta acció destructiva.

MANIFESTACIÓ PERPINYÀ
Com era previst, el passat dissabte vam assistir a una manifestació reivindicativa a Perpinyà en motiu de la commemoració del 359 aniversari de la pèrdua de les llibertats a la Catalunya Nord. Una seixantena de persones de la nostra ciutat ens vam desplaçar per donar-hi suport. Algunes en l’autocar que vam organitzar i d’altres en transport particular. L’assistència va ser multitudinària (15.000 persones) i després de una improvisada protesta amb cassolada inclosa davant del consolat espanyol, la manifestació va transitar per les principals vies de Perpinyà fins arribar al Castellet on per finalitzar va haver-hi diferents parlaments entre els quals el da la nostra presidenta Elisenda Paluzie. En el manifest oficial, vam notar un canvi en el sentit d’un pas endavant respecte d’un acte similar que hi va haver fa un parell d’anys. En aquell moment la demanda era aconseguir l’autonomia, ara es demanava obertament a l’estat francès, una independència administrativa més contundent.

13 MESOS EN PRESÓ PREVENTIVA
Quan surti la publicació, aquest mateix divendres, es compliran 13 mesos de la presó preventiva de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En aquest sentit i com sol ser habitual farem una concentració de protesta per aquest fet. Aquest cop i en un intent de diversificar els espais i les accions, el farem a la plaça dels Àlberts on entre d’altres coses projectarem unes cartes manuscrites dels dos Jordis a les quals l’hi donarem lectura. Ho acompanyarem amb música en directe i la lectura d’un manifest on com sempre exigirem la llibertat de tots els presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades.

CANVIS A LA CÚPULA JUDICIAL
A les portes del judici en contra dels nostres represaliats i tal com ja era previst, hi haurà relleu a la cúpula del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La persona escollida, el magistrat Manuel Marchena, no creiem que faci variar massa el camí que porta fins ara el magistrat Carlos Lesmes. El que passa es que el nou president del CGPJ deixarà de presidir la sala penal el Tribunal Suprem, encarregada de jutjar els nostres presos polítics. El nom que sona per substituir-lo es Andrés Martínez Arrieta de tendència més moderada, encara que no crec que puguem esperar gaires canvis pel que fa a la sentència. Faig meves les paraules de l’Elisenda Paluzie en el sentit que els que pensem que aquest judici es totalment polític i una farsa muntada per alliçonar i castigar l’independentisme, només hauria de passar per un arxivament del cas.

LA CAUSA EN CONTRA DE SALVADOR BORI
Aquí hem de comentar una molt bona noticia: l’Audiència de Lleida ha arxivat el cas en contra de Salvador Bori, excoordinador de la nostra AT. El Tribunal ha considerat provat que tal i com assegurava el Salvador, ell va desconvocar la concentració en el mateix moment que la Junta Electoral Provincial no la va autoritzar. Enhorabona Salvador!

Consell per la República i Acusacions pels represaliats

219 - Nova Tàrrega, 9 de novembre de 2018

CONSELL PER LA REPÚBLICA
Com ja segurament deureu saber, el proppassat 30 d’octubre es va presentar oficialment en societat l’abastament comentat Consell per la República, que dit sigui de pas, ha canviat durant les darreres setmanes segons qui l’utilitzava, una vegada si i un altra també de “de la República” a “per la República”. Aquest matis no es pas un tema menor sense importància. Des del meu punt de vista és un tema de fe. La persona que utilitzava la preposició “de la”, creia fermament en una República implementada. Per contra, la utilització de “per la” es la consideració, jo crec que real, de que la República encara no es efectiva.
Aquest Consell per la República, neix amb la intenció clara de desconnectar ni que sigui virtualment, d’un estat completament enderiat en un comportament plenament antidemocràtic. Tot i que la presentació oficial es va fer en un espai noble del Palau de la Generalitat (saló Sant Jordi), encara està per veure quin serà el paper que tindrà i molt important, quina la relació amb el Govern efectiu de la Generalitat. De moment s’està omplint un registre ciutadà (per cert, a molt bon ritme) de persones que creuen en aquest projecte. El temps dirà quin serà el futur d’aquest nou ens.

CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA
També des de fa unes setmanes hi ha en marxa una nova iniciativa, la Crida Nacional per la República, que no se sap ben bé quina és la intenció que persegueix. Hi ha qui pensa que, venint d’on ve la iniciativa, significa una nova re-fundació de un determinat partit. Encara que l’objectiu a la vista de tothom, sembli que no es altre que el de intentar per enèsima vegada la UNITAT dels partits que volen (?) una República Catalana. En aquest sentit sorgeixen alguns dubtes respecte del possible èxit. S’ha comprovat per activa i per passiva, la animadversió de determinats partits en vers d’aquesta tan demandada UNITAT per part de la Societat Civil. Primordialment es necessita una voluntat (de moment inexistent) per arribar aconseguir la tan preuada UNITAT que sigui dit de pas, tants bons resultats segurament ens donaria en l’objectiu d’implementar la República Catalana. Si aquesta voluntat no aflora de per si, no hi haurà cap iniciativa que aconsegueixi l’objectiu.

ACUSACIONS FISCALIA I L’AVOCACIA DE L’ESTAT
Quan fa poc més d’un any del inic de la querella per rebel·lió i just el mateix dia del aniversari de l’empresonament de l’Oriol Junqueras i Quim Forn, es fa públic l’escrit de petició de penes pels setze processats del anomenat “procés independentista”. Nou d’ells en presó preventiva de manera injusta i abusiva.
La Fiscalia General de l'Estat, no s’aparta ni un mil·límetre de la instrucció portada a terme pel jutge Pablo Llarena que basa totes les seves acusacions en un relat escandalosament fals a ulls de més d’un centenar de juristes de tot l’estat espanyol i de varis tribunals europeus que han rebutjat en repetides ocasions l’extradició dels exiliats.
Sembla ser que els canvis al capdavant de l’executiu espanyol (Pedro Sánchez hi va accedir en una moció de censura amb el suport dels diputats independentistes), ni el nomenament de la nova Fiscal General de l’estat (Maria José Segarra), ha produït el més mínim canvi vers la pressió judicial que s’aplica als dirigents independentistes.
Per la seva part, tot i que en un principi pot semblar que l’Advocacia de l’Estat rebaixa el grau pel que fa al principal delicte (rebel·lió per sedició), això no és exactament així, no oblidem que inicialment només es va presentar en el cas per malversació. Aquest canvi indica clarament un “premer l’accelerador” de manera escandalosa.
L’esperança que queda ara (i no és menor), es que al llarg del judici que segons s’assegura serà televisat, les distintes defenses dels nostres represaliats puguin desmuntar el fals relat que fins ara ha divulgat el poder judicial i es posi al descobert la mentida de les acusacions.

MANIFESTACIÓ EN CONTRA DE LA SOLICITUD DE PENES
En aquest sentit el passat dissabte dia 3 de novembre, ANC Tàrrega va convocar una manifestació per protestar per l’anunci de petició de penes, a la qual van participar centenars de persones. A banda de llegir un manifest en contra de tanta repressió, es va fer una sonora cassolada pels carrers principals de la ciutat. Agraïm tot el suport rebut.

AUTOCAR A PERPINYÀ
Com ja sabeu, aquest dissabte dia 10 de novembre organitzem autocars per anar a la manifestació de Perpinyà. Si hi esteu interessats, poseu-vos en contacte als telèfons 696 89 04 29 (Ramon) i 636 365 412 (Carles) per si encara queda algun tiquet.

Crida Nacional i Primàries Catalunya

218 - Nova Tàrrega, 2 de novembre de 2018

“La Crida Nacional s'ha concebut com una eina per aglutinar l'independentisme. Però més enllà d'aquesta nova plataforma, ja hi ha un projecte per unificar esforços de cara a les municipals: Primàries Catalunya”

Les dues darreres setmanes hem criticat l'actitud dels partits independentistes. Sovint fa l'efecte que tots ells prioritzen l'objectiu de guanyar eleccions per damunt del de guanyar la República.

CRIDA NACIONAL
Un nou exemple l'hem tingut aquest cap de setmana passat, durant l'acte fundacional de la Crida Nacional a Manresa, la nova plataforma política que ha tingut com a principals promotors els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez.
El projecte, concebut com una forma d'aglutinar la força de l'independentisme sota un sol paraigua de cara a futures eleccions, no ha comptat amb el suport de cap dels tres actuals partits. ERC i CUP se'n van desmarcar des del principi adduint que derivava del PDeCAT. I aquests últims tampoc s'hi integren perquè el seu president, David Bonvehí, considera que fragmenta el seu espai electoral.
Amb tot, com tants cops hem dit, la gent ja fa temps que va per davant dels partits i aquests miren, després, d'anar-se resituant. És significatiu, doncs, que molta gent persegueix aquesta unitat política. De moment la Crida Nacional neix amb 51.000 adherits i 9.500 socis fundadors o militants. Per fer-se una idea comparativa del que això significa, penseu que PDeCAT té 13.000 militants, ERC 8.400 i CUP 1.900 (Ara, 2017).

PRIMÀRIES CATALUNYA
Però més enllà de la Crida Nacional, ja hi ha un projecte en marxa per unificar esforços de cara a les properes municipals, del qual n'hem parlat anteriorment: Primàries Catalunya.
Un projecte que tampoc els partits veuen de bon ull perquè els fa perdre pes i capacitat de decidir com a organitzacions amb entitat pròpia. No podrien controlar les llistes per posar-hi persones afins disposades a fer el que digui el partit i no el que digui el votant. Per això seria tant important que tingués èxit la proposta de fer candidatures unitàries a les properes eleccions municipals. Unes candidatures formades a partir de llistes obertes on fos la mateixa ciutadania –la interessada en participar-hi, és clar– la que triés les persones que n'han de formar part.
És obvi que hi ha molts pobles, especialment els més petits, on no té sentit aquest sistema. Però és primordial per a les ciutats grans i mitjanes.
De moment, les Primàries Catalunya avancen a bon ritme i ja hi ha 25.000 inscrits al registre de votants. Si encara no t'hi has inscrit, pots fer-ho a https://primariescatalunya.cat/. Com més siguem, més força tindrem.
Cada cop més municipis s'adhereixen al procés de primàries. Aquesta setmana, Lleida, entre d'altres, ha decidit fer un pas endavant i participar-hi per confeccionar una llista unitària republicana feta des de la base.

DIADA DE CATALUNYA NORD
Ara fa 359 anys, el 7 de novembre de 1659, es signava el Tractat dels Pirineus que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys. En virtut d'aquest tractat el rei Felip IV de Castella i III d’Aragó dividia els territoris del Principat de Catalunya en dues parts, per tal de cedir les comarques septentrionals a la corona francesa. Aquest dia es considerat la Diada de la Catalunya Nord.
Per aquest motiu, el dissabte 10 de novembre hi haurà un seguit d'actes per commemorar aquesta Diada. Des de l'ANC - Tàrrega per la Independència organitzem autocars per tal de facilitar a tothom que vulgui que pugui assistir-hi. La sortida de Tàrrega serà des del lloc habitual, al carrer Joan Tous (La Tassa), el mateix dissabte dia 10 a les 9:30 del matí. Pel que fa a la tornada, es preveu sortir de Perpinyà a les 20:00.
El viatge durarà unes tres hores i mitja, aproximament i durant l'anada hi haurà una parada per dinar en alguna àrea de l'autopista amb restauració. No obstant, qui vulgui podrà dur el seu menjar, és clar.
El preu del tiquet és de 20 € i són a la venda al nostre local del carrer Sant Joan, 30, de Tàrrega. També es poden reservar al 696 89 04 29 (Ramon) i 636 365 412 (Carles). Caldrà venir a retirar-los al local com a màxim el dimecres 7 de novembre.
Esperem, com sempre, la vostra participació.

Peix al cove

217 - Nova Tàrrega, 26 d'octubre de 2018 - Diario16, 24/10/2018

“Sense negar que la República sigui un objectiu dels partits independentistes, està clar que no és l'únic, i sovint fa la impressió que ni tant sols és el principal”

Tant de temps criticant la política de peix al cove i ara va i torna.

UN ANY PERDUT
Dissabte farà un any que vam declarar la República al Parlament. La munió de gent que es va reunir a la plaça Major per celebrar-ho va ser impressionant. Que en queda ara? De la celebració res, òbviament.
Ara el discurs és un altre. El discurs dels polítics, és clar. No cal que parlem d'unilateralitat perquè, total, no depèn de nosaltres, diuen. Ara cal eixamplar la base.
Més? Tenim mala peça al teler si els nostres polítics no es creuen que vam votar i vam guanyar. Quants vots més calen? Pels que no la volen o no hi creuen, en la República, mai n'hi hauran prous.
Ara toca tornar a la política de peix al cove. Només que ha canviat de mans.
Això sí, bé que s'ha d'anar omplint de peix. És el que tenen els coves, que tothom els vol tenir a les seves mans –i, sobretot, evitar que estiguin en mans dels altres– perquè així sempre pots repartir els peixets com et vingui de gust. Tant hi fa que el cove sigui autonòmic, municipal, comarcal o provincial. Més val cove en mà que república en va.

UNA MAJORIA PERDUDA
Bea Talegon, a qui vam poder escoltar fa uns mesos aquí a Tàrrega, va escriure l'endemà mateix un article clarificador on explicava què havia passat entre ERC i JxCat per provocar la pèrdua de la majoria al Parlament. Mentre aquí tots els analistes anaven dient que pràcticament no hi havia diferència entre les respectives posicions i que no n'hi havia per tant com per provocar la trencadissa, ella ho explicava així de clar.
Van arribar a un acord i al Parlament van votar no acatar. Amb tot, ERC va substituir els diputats suspesos, que equival a acatar. Els altres no van voler i van mantenir la delegació, que representava no acatar. Els serveis jurídics van dir que la delegació no era vàlida. Els informes dels serveis jurídics no són vinculants, com va palesar Forcadell la passada legislatura adduint la sobirania del Parlament. Torrent podia haver acceptat la delegació, però no se la va voler jugar. Normal. Ara bé, que no vulguin fer veure que és el mateix una cosa que l'altra.
Potser els que reclamen menys testosterona a la política el que necessiten és una mica de loperamida, aquell fàrmac que s'utilitza per disminuir la freqüència de la diarrea.

AMB EL CUL ENLAIRE
Com a conseqüència d'aquest embolic, ara ja no hi ha majoria independentista al Parlament. I a tot això la CUP anar fent el caldo gros i decidint que el seu objectiu ara és "no consolidar" el govern Torra". Que, traduït, significa que l'objectiu és fer-lo caure.
Ja s'entén que no estiguin d'acord amb un govern autonòmic i que reclamin fer efectiva la República. S'entén que proposin la desobediència per implementar-la. Però que recordin que aquest govern neix d'unes eleccions on tots nosaltres, absolutament tots inclosa la CUP o l'Assemblea, vam obeir empassant-nos el 155 a través del qual es van convocar.
I al PDeCAT no li toca el rebre? També, tot i que potser són els que van més a remolc, debatent-se internament entre els que voldrien anar a per totes d'una vegada i els que pensen que igual seria millor tornar al cove.
Al final, anant cadascun pel seu compte, el que aconseguiran els partits serà deixar-nos a tots els que els vam votar amb el cul enlaire.

LA GENT NO FALLA
Potser dels escrits de la passada setmana i d'aquesta se'n destil·la un cert fatalisme.
Val a dir que aquest pessimisme, que hi és de vegades, es limita a la confiança envers els partits polítics i els seus objectius. Sense negar que la independència en pugui ser un, d'objectiu, està clar que no és l'únic. I sovint fa la impressió que ni tant sols és el principal.
En canvi, la confiança en la gent es manté intacta. Les places es continuen omplint. Al voltant de les presons no hi falta mai gent per donar el seu alè als nostres presos.
I quan la setmana passada es complia un any d'injustícia amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la gent va respondre com sempre.
A Tàrrega ni la pluja va espantar-nos, malgrat que va impedir que els músics poguessin tocar i va estar apunt d'espatllar el segon sopar groc.
Un sopar que fou un èxit de convocatòria i que va permetre recollir 4.930€, que des de l'ANC arrodonirem per fer un ingrés de 5.000€ a l'ACDC, l'associació dels familiars dels represaliats.
Moltes gràcies a tots, patrocinadors, col·laboradors i partícips, per ajudar-nos a recollir aquesta generosa aportació.

Foto: Pep Companys

La dificultat de compartir estratègia quan no n'hi ha

216 - Nova Tàrrega, 19 d'octubre de 2018 - Diario16, 19/10/2018

“Demanem que acordin les estratègies entre els partits quan resulta que, en el fons, cap en té, d'estratègia, més enllà de la seva voluntat de guanyar l'adversari”

Estratègia: art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d'aconseguir una finalitat.
Malauradament, però, no tenim cap finalitat definida, cap objectiu concret a curt o mig termini, més enllà de voler fer efectiva la República.

PROGRÉS PER OBJECTIUS
Fins ara hem anat treballant per assolir diversos objectius. Primer, la consulta sobre la independència de Catalunya del 9-N, el 2014. Després, el referèndum d'autodeterminació de l'1-O, el 2017.
Cada fase d'aquests objectius principals ha anat acompanyada d'altres fites que s'han anat assolint amb més o menys encert. Per exemple, el Llibre Blanc de la Transició Nacional, on es dibuixaven diferents escenaris i les possibles sortides en cadascun d'ells. O les estructures d'estat, que si bé es van demostrar poc desenvolupades –gairebé inexistents– cal entendre que tampoc eren absolutament imprescindibles. Si més no en el moment 'zero'. L'únic que calia era tenir-les clares per començar a muntar-les a partir del moment 'u'. Com a la majoria de llocs quan han declarat la seva independència.

OPORTUNITAT PERDUDA
Sabíem, abans del 9-N, que aquell no era encara el pas definitiu. Però teníem clar que l'1-O sí que ho era. El fumut és que vam arribar-hi, vam guanyar el referèndum, però vam perdre l'oportunitat de fer realitat la República. Ja se n'ha parlat molt i no cal tornar-hi ara per dir si la culpa és d'aquest o de l'altre o del de més enllà. La situació, avui per avui, és la que és.
I el problema que se'n deriva de l'anterior és que, ara, ningú sap què fer exactament per recuperar l'oportunitat perduda. Cap dels partits polítics, ja siguin CUP, ERC o PDeCAT. Però tampoc des de la societat civil, inclosos nosaltres.
Una situació que, per desgràcia, va més enllà de l'escapçament de l'independentisme. Sí, és cert, tenim els principals líders de partits i entitats a la presó i a l'exili. Però caldria veure si estaríem en una situació gaire diferent en cas que no hi fossin. És a dir, després de l'1-O només hi havia dues opcions: o la república implementada o no implementada. I, en aquest segon cas, segurament, la situació no seria gaire diferent a l'actual encara que no tinguéssim presos polítics i exiliats: desconcert i manca d'objectius concrets.

PARTIDISME
A partir d'aquesta manca d'objectius s'entén millor la picabaralla entre PDeCAT i ERC, de la que la CUP no n'és tampoc aliena. Total, els partits han de seguir tirant, tant si hi ha república com si no. I per anar vivint el seu aliment són els resultats electorals. I d'eleccions no en falten a curt termini.
Demanem que acordin les estratègies entre els partits quan resulta que, en el fons, cap en té, d'estratègia més enllà de la seva voluntat de guanyar l'adversari. La desobediència individual no és efectiva i la col·lectiva, sense concretar en què, de quina manera fer-la, i amb quins objectius, no té sentit. Parlar d'eixamplar la base tampoc té sentit si no s'explica com fer-ho, i encara menys si es vol fer amb ànim partidista. Els beneficis de la República no s'haurien de percebre com el guany d'un determinat partit, sinó com una victòria conjunta per a tota la societat catalana, més enllà dels partits.

SUPERVIVÈNCIA
Aquesta desunió entre partits és la que porta al desànim de molta de la gent de la que sortim cada dia a manifestar-nos i a votar quan cal.
Però per molts motius que en tinguem, no podem deixar-nos vèncer per aquest desànim. Perquè parar, deixar d'avançar, significa tornar enrere.
No podem parar perquè equivaldria a donar la raó als que demanen llargues condemnes per als Jordis i la resta de polítics en presó preventiva o exiliats.
No podem parar, per la seva dignitat i per la nostra pròpia dignitat. I per la dignitat del nostre país.
No podem parar, en definitiva, perquè ens hi va la supervivència.



Fotos: Pep Companys

Segon sopar groc: 12 mesos d'injustícia

215 - Nova Tàrrega, 11 d'octubre de 2018 - Diario16, 10/10/2018

“L'import íntegre del sopar (10€) es destina en la seva totalitat a l'Associació Catalana pels Drets Civils que acull els familiars dels exiliats i presos polítics”

Fa uns dies vam viure una situació vergonyosa al Parlament. Els partits han intentat justificar-se (la discrepància és legítima, diuen) i demanar disculpes.
El problema, però, ve de la pròpia paraula partit. Significa dividit. Difícilment es pot anar a una entre tres parts dividides. La gent que anem a les manifestacions no hi anem partits, hi anem units.

PRIMÀRIES CATALUNYA
La solució passa per unir esforços. Fa unes setmanes es va posar en marxa Primàries Catalunya, una proposta que impulsa llistes obertes a les properes municipals amb una voluntat clara: aconseguir el major nombre d'alcaldies independentistes.
En un context polític on s'ha demostrat que no hi ha estratègia comuna dels partits, les Primàries esdevenen la millor opció: llistes obertes on tothom amb idees es pot apuntar de candidat, i on tothom que vulgui participar en la tria de la llista només cal que s'inscrigui en un registre de votants.
Però per tal que els partits cedeixin, cal que aquesta iniciativa sigui forta i compti amb un suport ampli de la població. Per això la inscripció ha de ser molt nombrosa.
Potser no seran necessàries primàries a totes les poblacions. A Tàrrega, per exemple, l'alcaldia independentista està garantida. Així i tot, cal que ens inscrivim per tal que es vegi el suport majoritari a aquesta iniciativa.
Només amb llistes obertes tindrem opcions reals de guanyar a les principals capitals: agrupant el vot independentista per evitar que la llei electoral municipal penalitzi les formacions que no quedin en primera posició.
Des de l’Assemblea cridem a fer créixer el nombre d’inscrits al registre de votants. Apunteu-vos a la web de Primàries Catalunya: https://primariescatalunya.cat/.

12 MESOS D'INJUSTÍCIA
Dimarts vinent, 16 d'octubre, es compleix un any de presó –preventiva, tingueu-ho ben present– de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I només faltaran quinze dies per a que faci un any també que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. També recordem que hi són Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull. I que són a l'exili Puigdemont, Comín, Gabriel, Ponsatí, Puig, Rovira i Serret.
Estem preparant els actes que, com cada dia 16 de cada mes, farem. No ho tenim tot tancat, però sí que hi ha dues coses que podem avançar.
La primera, que aquest cop no ho farem a la plaça Major, sinó al Pati, a la plaça del Carme.
La segona, que volem recollir diners per a l'ACDC, Associació Catalana pels Drets Civils, que acull els familiars dels presos polítics i exiliats. Per això, en acabar les accions que durem a terme, allà mateix al Pati farem un segon Sopar Groc. Si fos el cas que plogués, la ubicació alternativa està prevista al Mercat Municipal, a la plaça de les Nacions Sense Estat.

SEGON SOPAR GROC
El format serà molt diferent de com va ser el primer. Aquest cop no ens entaularem i el preu serà popular: 10 euros. El sopar, també: cóc, beguda (aigua o cervesa) i postres. I el que és més important: el 100% de la recaptació anirà destinada als familiars.
Com pot ser això? Gràcies a la generositat, d'una banda, de la Marta i el Miquel del forn Dit i Fet, que són qui ens prepararan els cócs a preu de cost. Uns cócs especials, val a dir, ja que estan fets amb pebrots grocs. Això sí, es podrà triar entre el d'arengada i el de llonganissa.
I també gràcies a la generositat, un cop més, de Paulí Cucurull, l'empresari d'origen targarí i establert al Quebec que també l'any passat va col·laborar econòmicament en la creació del mural "Decidim el nostre futur". Ell assumeix totes les despeses d'organització del sopar, de forma que l'import íntegre de cada tiquet es pot destinar en la seva totalitat a l'ACDC.
Ja podeu comprar els tiquets. En trobareu al forn Dit i Fet, a Còpies Maite i al nostre local.
Aprofitem per anunciar que ja no som al carrer Carme. Des d'aquesta setmana som al carrer Sant Joan, número 30, on hi havia la Marvi. També aprofitem per agrair la cessió d'aquest local als seus propietaris.
Prepararem 600 racions de cóc. Són moltes, ho sabem. I sabem que és un dimarts al vespre. Però confiem que la vostra indignació per una situació d'injustícia com aquesta faci que sortiu al carrer, com sempre. I confiem en la vostra generositat, com la dels col·laboradors del sopar, per donar deu euros per als familiars dels represaliats. Us hi esperem: la finalitat prou s'ho val.

Estimat Jordi

214 - Nova Tàrrega, 5 d'octubre de 2018 - Diario16, 03/10/2018

“Carta a Jordi Sànchez Tàrrega, 1 d'octubre de 2018”

Avui és u d'octubre i tots recordem com va anar aquell dia.

Ara, però, estava tornant a casa amb el cotxe i pensava en tu. I se'm negaven els ulls. Pensava que avui és un altre aniversari important. El teu.

Recordo que fa quinze mesos, quan et presentava a l'Ateneu de Tàrrega –era el 29 de juny–, et feia la broma que devies tenir influències per a que et muntessin un referèndum com a regal d'aniversari. Però com que ets tres mesos i mig més gran que jo, et dec un respecte i no faré cap comentari sobre la teva edat. T'adjunto una foto d'aquell dia, de record.

Malgrat la consciència del poder de l'adversari, llavors tot era optimisme i bromes. Una mica abans d'anar a l'Ateneu, mentre fèiem la inauguració de la pantalla amb el comptador de temps que faltava pel referèndum, a la plaça Major, et deia allò de TV3, que venia adoctrinant la canalla ja des del 2010, quan van treure la cançó aquella del "Uh Oh no tinc por!". Vas dir-me, tot i que encara ara em costa de creure, que ningú abans t'hi havia fet caure en el joc de paraules. I vas aprofitar per dir a tothom que realment no havíem de tenir por, que l'estat, amb tota la seva potència, no tenia prou força per aturar tanta democràcia.

El dia 1, però, sí que vam acabar tenint por. Aquí a Tàrrega tenim una caserna de civils que van estar passejant-se amunt i avall tot el dia amb els seus cotxes. Guerra de nervis. Però al final, com a tots els pobles amb caserna, aquí no va passar res. El mal l'anaven a fer a d'altres bandes, lluny dels veïns que els coneixen pel seu nom.

Parlant dels civils, ara, d'aquí una estona, anirem a inaugurar el carrer "1 d'octubre de 2017" de Tàrrega, dins dels actes del primer aniversari. Al meu parer no és un carrer prou lluït, prou important per dur aquest nom. De totes maneres és el millor carrer al que se li podia posar aquest nom. Més que res perquè així deixarà de dir-se carrer de la Guàrdia Civil. Després del que van fer, com a cos, no mereixen l'honor de formar part del nomenclàtor ni de Tàrrega ni de cap altre poble de Catalunya.

En acabat d'inaugurar el carrer tancarem l'aniversari a la plaça Major, passant un recull de fotos i vídeos que la gent ens ha fet arribar per recordar com van viure aquell dia. M'he passat gairebé tot el cap de setmana tancat a casa per muntar els vídeos amb la selecció d'imatges que ha fet un altre company, però al final crec que haurà valgut la pena. Si fos un professional del ram segur que haurien quedat millor i, a més, els hauria fet més de pressa. Però quan convé cal fer de tot i no sempre pots aprofitar-te de les amistats per a que ho facin ells.

A partir d'ara ja ens centrem en preparar el proper dia 16. Un any. Recordo la barreja de sensacions d'aquell dia i els següents. Ràbia per la injustícia. Sobretot perquè vaig tenir clar des del primer segon, com qui diu, que allò no seria un escarment de quatre dies. El teu gest i el del Cuixart, tenint clar el destí que us esperava, té un valor que no es pot pagar a cap preu. L'únic que podem fer els de fora és el que ja fem, no oblidar-vos i tenir-vos presents en cadascuna de les accions que fem.

Fa uns mesos, al juny, vam fer un sopar groc que va ser un èxit: vam recollir més de 10.000 euros per l'ACDC. En representació de l'Associació va venir el Civit i també el teu germà. Noi, no podeu negar que sou família! No diré que sigueu dues gotes d'aigua (fa una mica més de panxeta que tu!), però us assembleu moltíssim. Està clar que el seu no és parlar en públic, però és que els germans hi són per ajudar, no per substituir. Amb tot, la seva enteresa, les seves paraules dient que estaves fort, ens van enfortir a nosaltres. Llavors encara eres a Soto. Confio que ara estiguis una mica millor.

De cara al proper dia 16, entre les accions que muntem, volem preparar un segon sopar groc, tot i que ho volem fer més senzill. L'altre va anar molt bé, com t'he dit, però va portar una feinada que només la saben els que s'ho van treballar. Aquest cop volem fer cóc, el que a la resta del món es coneix per coca de recapte. Amb l'actual coordinador, el Carles, ens barallem sobre si han de ser d'arengada o llonganissa. Més que res perquè a ell li agraden els primers i a mi els segons. Ja veus quanta objectivitat! Però tranquil, que la sang no arribarà al riu. Al final ho farem tant a tant, i tots contents. A més la "gràcia" està en el pebrot que hi posarem, que serà groc.

Tenim la col·laboració d'uns amics forners que ja se'ns havien ofert molts cops, però que no havíem trobat l'ocasió. I, sobretot, comptem amb un mecenes que estarà disposat, confiem, a pagar el cost sencer de tot el sopar, de manera que podrem dir a tothom que el 100% de la seva aportació anirà destinada a vosaltres i les vostres famílies a través de l'Associació pels Drets Civils.

El preu serà de 10 euros i l'objectiu que ens hem marcat és repartir 500 tiquets, tot i que miraré de convèncer el Carles per pujar a 600. Estic segur que la gent, sabent que és per vosaltres, respondrà massivament. Com sempre, de fet.

Bé, ja t'explicaré, d'aquí uns dies, com ha anat la cosa. De moment no t'atabalo més. Per molts anys i una abraçada molt forta.

On eres l'1 d'octubre de 2017?

213 - Nova Tàrrega, 28 de setembre de 2018

“No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer: vam votar i vam guanyar”

Segur que ho recordes perfectament! És d'aquells dies que un no oblida fàcilment. És més, el recorda amb tota nitidesa, hora a hora, gairebé segon a segon.

POR, RÀBIA, ORGULL
Probablement ets un dels centenars de persones que la nit abans van anar a dormir en algun dels col·legis electorals per impedir que els precintessin.
Ja des d’uns dies abans s’havia obert un formulari a internet per a que tothom que ho volgués s’hi inscrivís. A Tàrrega es van recollir les adhesions de 500 voluntaris, però a l’hora de la veritat van ser moltes més les que, ja fos durant la nit anterior, ja fos durant el dia, van mantenir-se al peu dels col·legis per intentar evitar que ningú pogués endur-se les urnes.
Urnes i paperetes que, ves per on, eren a totes i cadascuna de les meses previstes en els nou col·legis electorals que hi va haver. Ens van dir que votaríem com sempre i pràcticament va ser així. Només va faltar un dels punts de votació habituals quan hi ha eleccions.
De fet, però, com sempre no va ser. De bon matí, molt abans de començar a votar, la guerra de nervis era evident: cotxes de la guàrdia civil entrant i sortint de la caserna, ara aparcant en filera ostentant armes, ara tornant a passejar. Només els que van ser al Pedrolo, davant per davant de la caserna, saben el que van patir.
Abans de començar a votar, primera sorpresa en positiu: cens universal! S’eliminava el problema de les dades personals i només calia verificar que el DNI no constés com que ja havia votat. I al cap de no res, sorpresa negativa: servidors boicotejats que no responien, problemes per validar els electors... Són d’agrair tant la paciència dels votants, com la perícia dels informàtics que van muntar el sistema i van anar superant els diversos atacs organitzats que van patir.
A mig matí començarien a córrer les primeres imatges de guàrdia civil i policia nacional pegant i massacrant persones en centres de votació pel simple fet d’oposar resistència passiva. Vergonya d’estat espanyol. Ràbia per la impunitat dels seus atacs. Tot això sentíem.
I por, és clar. Por que no vinguessin i ens toqués el rebre a nosaltres. Però la por, en grup, és més fàcil de dominar. Per això vam vèncer –no a Tàrrega, sinó al país–, perquè ens vam mantenir units.
Al final de la jornada, quan des del balcó de l’ajuntament es feien públics els resultats de Tàrrega –5.565 vots dels quals 5.289 Sí– i es començaven a conèixer els de tot Catalunya –2,3 milions de vots en total–, l’esclat de joia a la plaça va ser immens, contagiós, amb plors i abraçades col·lectives per l’alegria i per la tensió acumulada al llarg del dia i també dels mesos previs. Quin orgull! Ho havíem aconseguit.

ACTES D’ANIVERSARI
Diumenge i dilluns vinents, 30 de setembre i 1 d’octubre, farem un acte unitari, organitzat per partits i entitats, per recordar la victòria d’aquell 1 d’octubre.
La victòria de la intel·ligència popular per damunt de la intel·ligència policial i militar. La victòria d’un poble unit que va poder votar enfront d’un govern espanyol desbordat per la seva incapacitat d’aturar el referèndum.
D’aquí plora la criatura... L’enrabiada va ser tal que quinze dies després continuava la barbàrie en forma d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en tant que presidents d’ANC i Òmnium, i dies després de la presidenta del Parlament i dels membres del govern que no van anar a l’exili.
Diumenge, per facilitar al màxim l’assistència de gent, farem la primera part de la commemoració en forma de concert i sopar popular a la plaça de les Nacions Sense Estat, on ja es va celebrar l’acte unitari de final de campanya a Tàrrega, ara fa un any. El marge servirà per pagar els cartells que, després de sopar, anirem a penjar per tota la ciutat recordant que l’1 d’octubre vam votar i vam guanyar, fent especial atenció als col·legis electorals on s’hi deixarà un record.
I dilluns es combinarà l’acte institucional d’inauguració del carrer «1 d’octubre de 2017» amb l’acte de tancament d’aquest aniversari, a la plaça Major, on des de diumenge hi haurà plafons per tal que la gent hi pugui deixar fotos i textos relacionats amb aquell dia, i on farem també la projecció d’una sèrie d’imatges cedides per molta gent sobre els dies previs de campanya, el dia de la votació i els dies següents.
No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer. Els actes d’aquest aniversari són per recordar que ens la vam jugar i vam guanyar. Vine a recordar-ho.

Hem fet tant! I queda tant per fer!!

212 - Nova Tàrrega, 21 de setembre de 2018

“L’1 d’octubre prepararem actes commemoratius del dia de la gran victòria. Del dia que el govern espanyol estava tant rabiós en veure que tot el seu gran servei d’intel·ligència havia estat incapaç de trobar urnes i paperetes, que van fer que la seva policia anés a hòsties contra la població pacíficament resistent”

Per ser que hi ha qui diu que la gent que volem la República Catalana estem desanimats, no sembla pas que parem gaire quiets... I no parlem només de l'Onze de Setembre.

HEM FET MOLT
Per començar, moltes gràcies per la resposta, un cop més, de tothom que s’ha mobilitzat aquest 11-S. A Tàrrega no hem arribat als 16 autocars que vam fer per la Via Catalana, però 14 no estan gens malament.
Però la participació ciutadana no es limita a aquell dia. Només comptant les activitats realitzades des d'un mes enrere abans de la Diada, sortim a una acció cada tres o quatre dies, de mitjana.
De vegades no acabem de ser conscients del volum d’activitat que duem a terme, sobretot perquè no tothom acaba participant en totes les accions, però déu-n’hi-do el ritme que portem.
Vet aquí aquesta 'petita' llista amb una mica de repàs del que hem anat fent.
Dotze d'agost. Cantaires de Ponent a la presó de Lledoners. Molta gent es va organitzar per anar-hi en cotxes particulars.
Setze d'agost. Deu mesos sense els Jordis. Sardana per la Llibertat a la plaça Major.
Disset d'agost. Aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Concentració a la presó de Lledoners en suport a l’aleshores Conseller d'Interior, Quim Forn. Des de Tàrrega vam organitzar un autocar.
Vint-i-cinc d'agost. Caminada urbana per la Llibertat, d’uns 8 quilòmetres de recorregut, amb sopar gratuït final i distribució de domassos pels balcons amb el llaç groc.
U de setembre. Ponts per la Llibertat. Gairebé un centenar de voluntaris distribuïts per set ponts de Tàrrega i voltants, damunt l'autovia A2, amb pancartes per la llibertat dels presos, aprofitant el dia de trànsit massiu de l'operació tornada de vacances, dins d'una activitat organitzada conjuntament a les principals autovies i autopistes de Catalunya.
Dos de setembre. Cantada per la Llibertat a la presó de El Catllar, en suport a Carme Forcadell. També vam organitzar un altre autocar des de Tàrrega.
Quatre de setembre. Penjada de pancartes gegants, de 2 per 8 metres, en diversos punts de la ciutat, amb les figures dels setze empresonats.
Deu de setembre. Setena marxa de torxes, de la plaça dels Comediants a la plaça de les Nacions Sense Estat. Aquest cop la marxa ja no va ser per la independència, sinó per la República.
Onze de setembre. La Diada. Concentració «Fem la República Catalana» a la Diagonal de Barcelona. Impressionants catorze autocars, amb més d'un miler de participants de la nostra ciutat entre les 770 persones desplaçades amb els busos més tota la gent que hi va anar pel seu compte. També es van vendre més de 2.000 samarretes color corall des del nostre punt d'informació.
Setze de setembre. Onze mesos sense els Jordis. Cadena humana per la Llibertat. Més de 300 persones repartides entre els 250 metres que van de la plaça Major al monument als Països Catalans, al Pati, passant pel carrer Carme. I amb la font rajant de color groc des d'uns dies abans.

I MÉS QUE FAREM
Evidentment tot això no ho fa pas només l'ANC de Tàrrega, sinó que hi participen moltes altres entitats i col·lectius. Però el més important, com sempre recordem, és la vostra participació, la de la ciutadania conscienciada que junts podem arribar a tot arreu.
Perquè recordem tot el que hem fet? Per tenir present que a partir d’ara tenim tanta o més feina. Se’ns prepara el que se’n diu una tardor calenta.
El dijous 20 haurem tingut la concentració a Barcelona per recordar la que es va produir just un any abans, en ser ocupada la conselleria d’Economia en un intent d’aturar el referèndum de l’1-O. Els fets d’aquell dia –una massiva concentració absolutament pacífica– són la base de la judicatura espanyola per mantenir en presó preventiva Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per terrorisme.
I els dies 30 de setembre i 1 d’octubre prepararem a Tàrrega, com arreu, actes commemoratius del dia de la gran victòria. Del dia que el govern espanyol estava tant rabiós en veure que tot el seu gran servei d’intel·ligència havia estat incapaç de trobar urnes i paperetes, que van fer que la seva policia anés a hòsties contra la gent pacíficament resistent. I malgrat el dolor dels cops, de les ferides, dels ulls perduts, aquesta és la nostra victòria. Una victòria que no ha resultat definitiva encara, però seguirem lluitant pels nostres drets i per la nostra República. Perquè després de l’1 vindrà el 3 d’octubre. I el 16. I el 27...
Hem fet tant! Queda tant per fer!! Gràcies per ser-hi. Ahir, avui, demà i sempre.

Aquesta Diada, Fem República

211 - Nova Tàrrega, 7 de setembre de 2018 - Diario16, 05/09/2018

“El ritme de les inscripcions a la web és inferior al de l'any passat, però s'estan venent més samarretes i tiquets d'autocar que mai, cosa que fa pensar que, com sempre, l'assistència serà massiva”

Abans d'entrar en matèria voldríem fer esment de dues declaracions recents.
Una, la 'genialitat' de P. Sánchez referint-se als independentistes com a "minoria majoritària", trepitjant els talons a M. Rajoy quan, parlant de Bárcenas, va dir que "nada es cierto salvo algunas cosas".
Molt pitjor va ser Iceta condicionant la sentència del judici als presos polítics en funció del "clima social". Separació de poders typical Spanish on alguns polítics ja saben que faran els jutges.

11-S, MÉS GENT QUE MAI
Les inscripcions a la web diada.assemblea.cat sembla que van a ritme inferior a altres anys. Perquè la gent no té intenció d'anar-hi? No ho sembla pas. Potser estem cansats d'haver-nos d'inscriure i ja sabem tots com funciona, de forma que no se li dóna tanta importància a la inscripció.
El que des de Tàrrega per la Independència tenim clar és que l'assistència serà superior a la de l'any passat, malgrat que estiguem fent menys inscripcions. Ho sabem perquè estem venent més samarretes que l'any passat, i això que ja va ser de rècord. Si el 2017 en vam despatxar unes 1.400, enguany anem ja per les 1.900 a falta d'una setmana (les xifres són de dimarts).
Pel que fa als autocars, també n'estem fent més. Si l'any passat vam fer un equivalent a dotze autocars normals, enguany anem pel catorzè quan encara falten set dies. Estem intentant aconseguir-ne més però a hores d'ara ja és complicat, o sigui que probablement haurem de penjar el cartell de "tot venut" abans d'hora.
Amb tot, no deixeu de passar pel nostre local del carrer Carme. Ni que estiguem en plena Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, no deixarem d'obrir cap dia i mirarem d'atendre totes les peticions tant de places d'autocar com de samarretes mentre ens sigui possible.

QUÈ FAREM? LA GRAN ONADA
Aquest 11-S serà diferent. Anem a Barcelona a reivindicar el mandat de l'1-O: fer la República Catalana.
Es tracta d’una manifestació més austera que els últims anys, amb un missatge polític més potent i amb expressió lliure dels manifestants més que no pas una gran escenificació conjunta. Animem la gent a expressar-se amb contundència sonora (enginys casolans, instruments, estris per fer sorolls, la pròpia veu, etc.) d’una manera lliure i pacífica, i a dur les pancartes i els missatges que considerin oportuns per fer sentir la seva veu.
A les 4 de la tarda tothom haurà de ser al seu tram. A les 17:14 caldrà estar en un silenci absolut abans d'iniciar la gran onada. Començarà a Glòries i s'estendrà fins a Palau Reial. Un coet marcarà l'inici de l'onada i les banderes corall dels voluntaris en marcaran el ritme a mesura que avanci. Serà necessari restar en silenci fins que l'onada arribi al nostre tram. Mentre esperem, mantindrem les banderes, els cartells i tot el que portem, abaixat. Ho aixecarem tot i començarem a cridar just en arribar l'onada a la nostra alçada i seguirem fent-ho fins que tota la Diagonal sigui un clam eixordador.

RECOMANACIONS HABITUALS L'hora de sortida dels autocars, com ja vam anunciar, serà a les 12 del migdia des de la Tassa (c. Joan Tous). Sigueu puntuals i mireu de venir amb temps per poder organitzar la sortida amb facilitat.
Abans, a les 10, hi haurà el tradicional acte institucional a la plaça de Rafael Casanova, a càrrec d'autoritats i entitats locals. Us convidem a assistir-hi i, com sempre, preguem màxim respecte per la majoria minoritària (abans era silenciosa) que no pensa com nosaltres.
Endueu-vos aigua, menjar, barret, crema solar, ràdio, mòbil ben carregat, cadireta si cal, i un calçat i roba còmodes, preferiblement la samarreta corall.
Com sempre, no respongueu a provocacions i, en cas d'haver-n'hi, no us hi enfronteu però mireu d'enregistrar vídeos o fer fotos de qualsevol aldarull que presencieu.
I també com sempre, en acabar deixem-ho tot net i endreçat. Els papers dels entrepans, les ampolles de plàstic, tota la brossa que puguem fer, o bé a les papereres o bé, millor encara, ja ho llençarem a casa.

DILLUNS 10-S, MARXA DE TORXES
Abans d'acabar, un breu recordatori per animar-vos també a venir a la setena edició a Tàrrega de la Marxa de Torxes. Dilluns, a la plaça dels Comediants, venda de torxes a partir de les nou del vespre i sortida una hora més tard, a les deu. El recorregut acabarà a la plaça de les Nacions sense Estat.

Diumenge 2/9, a El Catllar amb Forcadell

210 - Nova Tàrrega, 31 d'agost de 2018 - Diario16, 30/08/2018

“No siguem hipòcrites. Que l’Estat defensi els seus funcionaris arreu del món tots ho voldríem. Però que no siguin hipòcrites els altres tampoc i pretenguin que nosaltres no defensem la nostra gent per tots els mitjans, també”

Llarena ha(uria) d’anar a declarar a Bèlgica i alguns s’han escandalitzat perquè inicialment el govern espanyol no volia pagar-li la defensa. Deixant de banda ‘tecnicismes’ com que la denúncia no té a veure amb la seva feina de jutge sinó amb declaracions fetes a títol personal, no siguem hipòcrites. Que l’Estat, en majúscules, defensi els seus magistrats, funcionaris i ciutadans arreu del món és quelcom que tots voldríem. Però que no siguin hipòcrites els altres tampoc i pretenguin evitar que nosaltres defensem la nostra gent per tots els mitjans, també.

AUTOCARS A EL CATLLAR
Aquest diumenge, 2 de setembre, organitzem autocars per anar a la presó de El Catllar i donar suport a la presidenta Forcadell just el dia que farà cinc mesos que la tenen empresonada. Recordem-ho sempre: presó preventiva!
Els autocars sortiran des de “la Tassa” a dos quarts de cinc de la tarda i el tiquet val 8 euros. O sigui que ja ho sabeu: reserveu per telèfon, whatsapp o telegram al 696 890 429 (Ramon). El pagament es farà a l’autocar mateix.

CAMINADA PER LA LLIBERTAT
La participació va ser un èxit. Aquesta segona caminada organitzada per ANC Tàrrega va aplegar més gent encara que la de l’any passat. Tot seguit reproduïm bona part de la presentació que va fer Antoni Colomé per donar el tret de sortida.
»Temps enrere, en relació a la participació ciutadana en l’activitat pública, sentíem parlar en termes de desafecció per la política. La gent repetia que els polítics només busquen la cadira i el propi benefici... Darrerament, i afortunadament, ja no se senten gaire aquestes afirmacions.
»Diuen que cada país té els polítics que es mereix. Penso que som un gran país perquè els nostres polítics no poden ser millors. Remarco el de “els nostres”. Ens han donat el seu temps, han arriscat el seu patrimoni, les seves famílies i la seva llibertat.
»Sí que sento a dir que estem cansats. I és cert. I per això us vull agrair que avui estigueu aquí, en aquest acte de suport a tots els represaliats, empresonats i exiliats. La situació que viuen els nostres conciutadans només es pot fer suportable si nosaltres, al carrer, els manifestem aquest suport. Els ho devem.
»Siguem actius i, sobretot, intel·ligents. No ens amoïnem perquè ens treguin les estelades i els llaços. És símptoma de la desesperació dels qui els treuen i dels que els paguen per fer-ho. Si en treuen, posem-ne el doble. La seva actitud destructiva també els minva la seva moral. Els fa actuar de forma irracional i acaben cometent errors. No doneu més importància a les seves accions, tret de quan actuen amb violència. No tenen prou efectius i busquen publicitat per magnificar la poca incidència. No els feu aquest favor. Aprofitem la seva escomesa per fer-los caure en el seus propis paranys. Enteneu-ho metafòricament.
»Participeu en totes les activitats que pugueu i ajudeu a engrandir i a donar força a les entitats sobiranistes fent-vos-en socis. Veniu a les nostres reunions i compartiu les vostres idees i els vostres projectes.

L’11-S SORTIREM A LES 12:00
Ja hem confirmat l’hora de sortida dels autocars des de Tàrrega cap a Barcelona d’aquesta Diada. Serà, com l’any passat, a les dotze del migdia, des de “la Tassa”, al carrer Joan Tous.
Els tiquets valen 10 euros i encara ens en queden, però val més que no espereu a darrera hora si voleu assegurar-vos que no us quedeu sense. Els podeu comprar al nostre local (C. Carme, 4), a la nostra parada del mercat dels dilluns, i també al Bar de les piscines, Còpies Maite i Viatges Gris.
Com a novetat, a banda de fer la inscripció per internet a diada.assemblea.cat, des de fa uns dies també es pot fer per telèfon trucant al 93 665 98 57 de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 del vespre.

MARXA DE TORXES
Acabem recordant que enguany el calendari de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega ens permetrà celebrar la Marxa de Torxes el dia que toca, que és la vigília de la Diada, el dia 10. També recuperem el punt de sortida tradicional, la plaça dels Comediants. L'arribada serà a la Plaça de les Nacions. A partir de les 9 del vespre començarà el repartiment de torxes i a les 10 la pròpia Marxa.
Si no voleu esperar al dia 10, podeu comprar anticipadament el tiquet de la vostra torxa al nostre local, al del Casal Popular el Rostoll, a Còpies Maite i Viatges Gris.

L'11-S cal seguir tensionant

209 - Nova Tàrrega, 24 d'agost de 2018 - Diario16, 23/08/2018

“Un dels moments claus per demostrar la nostra força és la Diada. I aquesta força és la que permetrà seguir tensionant. Més que mai és vàlida L'Estaca de Lluís Llach: si estirem tots segur que tomba”

Per començar, recordeu que aquest dissabte farem la segona caminada urbana que organitzem des de Tàrrega per la Independència. L'any passat va ser la Caminada Perquè Sí, en referència a l'1 d'octubre que teníem a tocar, i enguany és la Caminada per la Llibertat, per raons òbvies. Hi haurà domassos grocs per a qui en vulgui aconseguir per al seu balcó o per on vulgui.
Sortim del Pati i arribem al mateix lloc, i en acabar el recorregut farem un sopar popular gratuït. En principi la reserva de tiquets finalitzava dijous, però sempre us podeu atansar al nostre local del carrer Carme, tocant a la plaça Major, per si n'ha quedat algun. I si no, hi trobareu domassos grocs i samarretes i tiquets d'autocar per l'11-S.

TENSIONEM LA DIADA
Parlant de l11-S, cada cop queda menys temps per arribar-hi i hem de carregar les piles. Com publicava fa uns dies Joan Canadell a La República, cal seguir tensionant. De vegades la gent fa comentaris sobre la falta d'unitat dels partits polítics o la seva manca de determinació i sobre el cansament que això ens produeix "als de baix".
Bé, què us hem de dir nosaltres, de cansament, que portem organitzant les Diades des de 2012. Però si una cosa tenim clara és que els que es cansen són els que fan la feina. I sense feina, treball, esforç i dedicació no aconseguirem l'objectiu de la República Catalana.
Sí, és evident que hi ha actituds polítiques decebedores. Però si deixem de batallar estem perduts. Som nosaltres, la gent que volem que la República sigui efectiva, els que hem de continuar demostrant dia a dia que no ens rendim i que seguim amb la mateixa convicció de sempre. Per uns aquesta feina es pot dir que es diària, constant. Per altres la dedicació és menor, sigui perquè els hi falta temps, sigui perquè tenen altres prioritats.
En tot cas hi ha moments en que no ens podem quedar a casa. Per exemple, cada cop que hi ha eleccions, i això és ben cert que ho fem, perquè elecció darrera elecció ha anat creixent el nombre de votants a partits independentistes.
Però un altre dels moments claus per demostrar la nostra força és la Diada. I aquesta força és la que permetrà seguir tensionant. Més que mai és vàlida L'Estaca de Lluís Llach: si estirem tots segur que tomba. No podem parar d'estirar.
Com ja sabeu, la manifestació d'enguany tornarà a fer-se a Barcelona, a la Diagonal. Podríem discutir de perquè s'ha de fer tot sempre a la capital, però el cert és que és el lloc més pràctic per reunir tantíssima gent. I si alguna cosa ens cal ara és ser el més pràctics possible. I ser molts! Per això us animem a inscriure-us a la web diada.assemblea.cat. I a comprar el vostre tiquet d'autocar, si no hi voleu anar pels vostres mitjans. Al capdavall, tornant al tema de la practicitat, resulta molt més còmode anar-hi en autocar que en cotxe, si més no aquell dia. Si hi aneu o us inscriviu pel vostre compte, recordeu que els de Tàrrega serem al tram 8, entre els carrers Numància i Martí i Julià (el següent, mirant cap a la sortida de Barcelona).

CARLES, ESTEM AMB TU
Avui, per acabar, ho farem amb una nota trista, donant el condol en nom de Tàrrega per la Independència al nostre company Carles Vall, als seus fills i a tota la família, per la pèrdua de la seva esposa.
No és la primera vegada que mor algun pare, mare o germà de persones estretament vinculades a l'ANC de Tàrrega, i mai n'havíem fet esment en els nostres articles.
Aquest cop, però, la rapidesa amb que ha anat, la forma tant sobtada amb que s'ha produït la seva partença, ens ha tocat especialment.
Segur que tots recordeu el Carles, dijous de la setmana passada, dirigint amb empenta la Sardana per la Llibertat que ballàvem a la plaça Major, dins dels actes del dia 16 pels deu mesos d'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I només dos dies després, la Núria moria.
En Carles és una persona molt important, no cal dir-ho, pel món sardanista, que és al que dedica bona part dels seus esforços des de fa molt de temps. Però també ho és per nosaltres. Ha presentat multitud d'actes nostres i, junt amb les sardanes, ha dedicat bona part del seu temps a lluitar pel país. I segur que ho seguirà fent, perquè estem convençuts que la Núria, que sempre l'acompanyava, així ho voldria.
Abans de començar amb la caminada d'aquest dissabte farem un minut de silenci en record seu. Carles, una abraçada ben gran.

Tres setmanes per un nou 11-S

208 - Nova Tàrrega, 17 d'agost de 2018 - Diario16, 18/08/2018

“Quants cops haurem dit que “aquest 11-S és l’últim!”? Molts, segur. Aquesta vegada no ho direm. Però sí que direm que la manifestació d’aquest any és tant o més important que la dels anteriors”

Falta poc més de tres setmanes perquè arribi de nou la Diada i, amb ella, una nova manifestació de la nostra voluntat de materialitzar la independència que hem estat reclamant durant tants anys.

11-S, OMPLIM BARCELONA
Quants cops haurem dit que “aquest 11-S és l’últim!”? Molts, segur. I ho dèiem convençuts que així havia de ser. Bé, aquesta vegada no ho direm. Però sí que us direm que la manifestació d’aquest any és tant o més important que la dels anys anteriors.
Ho és perquè l’embat de la violència antidemocràtica és molt potent i cal que hi plantem cara. Cal que la nostra veu se senti alta i clara, com cada any. Que es vegi que no afluixa sinó que, ben al contrari, cada cop és més forta. Aquesta serà una Diada per la República, per fer la república catalana que vam votar l’1 d’octubre i que hem de construir.
Enguany omplirem la Diagonal de punta a punta i de vorera a vorera, de Glòries fins a Palau Reial. Com cada any, per tal de facilitar l’organització, es recomana fer la inscripció en algun dels 38 trams en que s’ha dividit el recorregut. A la gent de l’Urgell i la Segarra ens han assignat el tram 8, que va del travesser amb el carrer Martí i Julià fins al travesser amb el carrer Numància. Us demanem que, si hi aneu o us hi inscriviu pel vostre compte, ho feu en aquest tram tot i que òbviament tothom pot anar on vulgui si té altres preferències.
Per inscriure-us podeu fer-ho directament a la web diada.assemblea.cat o, si ho preferiu, ho podem gestionar nosaltres també. Per això heu d’omplir el formulari que trobareu als punts de venda de tiquets d’autocar per anar a Barcelona l’11-S. Recordeu: Bar de les piscines, Còpies Maite, Viatges Gris i al nostre local al carrer Carme, 4. El tiquet val 10 euros anada i tornada, com cada any.
No espereu a darrera hora perquè al final resulta molt difícil ampliar el nombre d’autocars disponibles.

ALTRES ACCIONS
No som a temps per convidar-vos a la concentració davant la presó de Lledoners, cantant per la seva llibertat, que es va fer diumenge passat, on s’hi va desplaçar una nombrosa representació targarina.
Tampoc som a temps de convidar-vos als actes de tribut als Jordis i, per extensió, a tots els presos i exiliats polítics, d’aquest passat dijous dia 16, quan es van complir els 10 mesos del seu empresonament. Aquest cop vam fer amb una impressionant Sardana per la Llibertat, amb la Santa Espina, que va omplir la Plaça Major. És el mínim que podem fer per recordar els més de 300 dies que ja fa que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. El mínim per denunciar la injustícia d’aquest empresonament i reclamar-ne l’alliberament immediat.

CAMINADA POPULAR
Però sí que som a temps a convidar-vos a participar a la Caminada Urbana per la Llibertat que farem el proper dissabte 25 d’agost.
Aquest 2018 serà la segona edició d’aquesta caminada nocturna i, igual que l’any passat, comptarà amb l’organització experta dels companys de l’Associació Excursionista de l’Urgell.
Tant la sortida com l’arribada es farà des del Pati i el recorregut serà d’uns vuit quilòmetres aproximadament. En finalitzar la caminada hi haurà sopar gratuït per tots els participants. Això sí, és obligatori inscriure’s per tal de saber la quantitat de gent per a la que cal comprar sopar. Podeu recollir, de franc, el vostre tiquet d’inscripció a la caminada al local de Tàrrega per la Independència, a l’adreça abans esmentada.

QUE PESATS!
Si bé al darrer article, fa tres setmanes, expressava tranquil·litat per l’arxiu de la denúncia penal que el jutjat d’instrucció de Cervera havia decretat, ara he de mostrar el mateix estat d’ànim encara que Fiscalia hagi decidit recórrer davant l’Audiència Provincial aquest sobreseïment i demani que el cas es reobri.
Podran fer-se tant pesats com vulguin, però el sentit comú i la raó (i les proves) s’acabaran imposant a aquesta obsessió per perseguir tot allò que tingui a veure amb el moviment independentista.

Amb més tranquil·litat, l'11-S en marxa!

207 - Nova Tàrrega, 27 de juliol de 2018 - Diario16, 26/07/2018

“Hem de començar a preparar ja l'11-S per tal que sigui un nou clam d'unitat i transversalitat”

Tot i que la denúncia de Fiscalia anava personalment dirigida a mi, en realitat a qui es mirava d'acusar és a l'Assemblea en el seu conjunt.

ARXIU PROVISIONAL DE LA CAUSA
Com ja deveu saber, el jutjat d'instrucció de Cervera va emetre la setmana passada una interlocutòria per arxivar la causa oberta per aquesta denúncia. Ara, per a que aquesta sentència esdevingui ferma, cal esperar que l'acusació no interposi recurs, cosa que té temps de fer fins aquest divendres. Ara bé, coneixent el pa que s'hi dóna, és més que probable que l'acabin presentant.
Amb tot, cal valorar com a molt bona notícia aquesta primera victòria. El jutge no només no veu delicte penal en la meva conducta sinó que fins i tot posa en dubte que hi hagués motius per prohibir l'acte de suport als Jordis per al qual havíem demanat permís. Vet aquí un extracte de la sentència:
»En primer lloc, l'acte inicialment convocat és discutible que tingués consideració d'acte de propaganda electoral a efectes delictius, tot respectant el criteri de la Junta Electoral Provincial a nivell administratiu per acordar-ne la prohibició. Així, es diu a la resolució que aquests actes busquen la llibertat dels “presos polítics” que anaven a les candidatures electorals per a les eleccions del 21 de desembre de 2017, per la qual cosa tenen naturalesa electoral.
»No obstant, l'acte inicialment previst a Tàrrega el 16 de desembre anava encaminat a homenatjar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en ocasió del seu segon mes de presó provisional (i no a la resta de candidats que aleshores estaven en la mateixa situació), finalitat diferent a la de realitzar un veritable acte de campanya electoral perquè no s'anava a demanar el vot per ningú, sinó la posada en llibertat d'aquestes persones. D'altra banda, tot i que és públic i notori que Jordi Sànchez va concórrer a les llistes de Junts per Catalunya a les anteriors eleccions, no va ser el cas de Jordi Cuixart (que no es va integrar a cap candidatura), de manera que difícilment es pot demanar el vot per algú que no concorre a les eleccions. De fet, senyal que aquest acte no era electoral és que cada dia 16 tenen lloc concentracions per demanar la llibertat d'aquestes dues persones, per tant no va ser un acte aïllat i concret en període electoral.
En el text que vaig preparar per a la roda de premsa per fer pública la resolució, havia escrit que el jutge “havia mirat de curar-se en salut de cara a possibles recursos”, en referència al detallada que era la sentència. L'advocat em va fer notar que no era una expressió afortunada ja que el jutge no s'ha de curar en salut de res, motiu pel qual en fer la declaració vaig dir-ho d'una altra manera. Amb tot, en algunes de les còpies que es van repartir a la premsa no estava corregit i, ves per on, aquesta frase va ser la que van recollir la majoria de mitjans. Culpa meva per no parar més compte!

11-S FEM LA REPÚBLICA CATALANA
Hem de començar a preparar ja l'11-S per tal que sigui un nou clam d'unitat i transversalitat. Si per alguna cosa té sentit obrir un local de l'ANC durant aquests mesos d'estiu és per preparar la mobilització que culmina amb la Diada, però que engloba un munt d'activitats les setmanes anteriors. Aviat us parlarem d'iniciatives per fer una Caminada Urbana per la Llibertat o per anar a les presons.
De moment, però, com ja us avançàvem la setmana passada, podeu començar a comprar els tiquets d'autocar, a 10€, per anar a Barcelona. Els trobareu al local de l'ANC a Tàrrega (C. Carme, 4), a Còpies Maite, Viatges Gris i al Bar de les Piscines. Enguany no podrem comptar amb un clàssic que ens ha acompanyat cada any des que vam començar, el 2012, a organitzar autocars per la Diada. Aprofitem per agrair a Cistelleria Grau, i al Joan Carles en particular, la seva col·laboració tot aquests temps.
Us informem, també, que ja disposem de les samarretes per l'11-S, a 15€ com cada any. A banda del nou color, com a novetat cal comentar que hi ha el model habitual de samarreta d'home però n'hi ha dos de samarreta de dona: amb mànega i amb tirants. A banda de les samarretes per la canalla, a 8€.
N'hem demanat un miler, d'entrada, per evitar que se n'esgotin les existències de seguida, però no badeu, que ja sabeu que volen!

Amenaça independentista? Violència d'estat!

206 - Nova Tàrrega, 20 de juliol de 2018 - Diario16, 20/07/2018

“Mentides i més mentides que molt poques veus, a l'altra banda, s'alcen per denunciar. I les que ho fan sonen tant fluixes!”

Sáez de Santamaría, de campanya per Catalunya com a candidata a la presidència del PP, va dir fa un dies "Em preocupa molt l'assetjament i amenaça de l'independentisme".
Canvieu independentisme per ETA, i segur que us recorda el discurs del PP durant anys i panys al País Basc.

NO SOM VIOLENTS, SOM VÍCTIMES
Això ens hauria de dur a reflexionar sobre si realment no ens van estar enganyant, anys enrere, quan ens van fer creure que hi havia un clima de crispació extrem a Euskadi, quan ens parlàvem de kale borroka i coses per l'estil.
Ens van estar enganyant. Als catalans i als espanyols. De la mateixa manera que ara estan enganyant bascos i espanyols en relació a l'assetjament i l'amenaça de l'independentisme. Perquè ja m'explicareu quina amenaça representa dur llaços grocs o fer manifestacions, sempre absolutament pacífiques. Cosa que no es pot dir de determinada gent vinculada a l'unionisme d'ultra dreta, que va repartint garrotades als indepes pel simple fet de ser-ho, com va ser el cas de la coordinadora a Lleida de l'ANC, a qui van pegar i trinxar el mòbil per enregistrar les actituds violentes i provocatives d'uns energúmens que els insultaven mentre arreplegàvem els trastos en acabar un acte en una plaça.
La mateixa SS va dir també, encara més recentment, que a Catalunya s'hi practica l'apartheid. I ho va dir sense un bri de vergonya. El mal, però, no és dir-ho, sinó que ningú denunciï la mentida, perquè aleshores qui ho escolta s'ho pot acabar creient. I ho pot acabar utilitzant com a justificació per a atacs com el que va patir el fotoperiodista Jordi Borràs, conegut pels seus treballs per desemmascarar l'ultradreta espanyola a Barcelona, que fa poques setmanes va ser aquí a Tàrrega presentant el seu darrer llibre "Dies que duraran anys".
Mentides i més mentides que molt poques veus, a l'altra banda, s'alcen per denunciar. I les que ho fan sonen tant fluixes!

NOU MESOS SENSE ELS JORDIS
277 dies ja de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 260 dies de Quim Forn i Oriol Junqueras. 151 dies Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. 120 dies Carme Forcadell.
Tots tenim clar que és una vergonya i estem cansats de repetir-ho. Però si no ho repetim correm el perill de normalitzar-ho. Si callem, potser algú pot arribar a creure que no n'hi ha per tant. Que ja sortiran un dia o altre, que tampoc és tan greu. O fins i tot que potser s'ho mereixen.
Recordem-ho cada dia: hi són, a la presó, en representació nostra, dels qui els vam escollir. No ho podem oblidar. No els podem oblidar.
Per això dissabte passat vam tornar a manifestar-nos a Barcelona. Sota un sol abrusador, dues-centes mil persones van reclamar, amb una sola veu, que ni presó ni exili, que els volem a tots a casa sense esperar ni un segon més.
Per això dilluns vam tornar a sortir a la plaça Major. Mentre uns mostraven les fotos dels setze represaliats, una trentena de voluntaris van anar llegint, un a un, els trenta articles que conformen la Declaració Universal dels Drets Humans.
Parem esment en el primer: "Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat".
Si algú veu la fraternitat per algun lloc quan Casado amenaça amb que el president Puigdemont pot acabar afusellat com el president Companys, o quan el successor de Rajoy, Sánchez, acusa el president Torra de racista i de ser el LePen espanyol, més val que s'ho faci mirar.
Per acabar, l'article vuitè de la mateixa Declaració: "Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament". Doncs això.

PROPERES ACTIVITATS
Abans d'acabar, recordar que dins del cicle de cinema a la fresca que organitza l'Ajuntament de Tàrrega, el proper dimecres 25 de juliol s'exhibirà "La Revolució Cantada", un documental preciós sobre com la cultura popular va ajudar el poble d'Estònia a aconseguir la seva independència de l'aleshores imperi soviètic.
Finalment, informar que ja hem començat, com cada any, la venda de tiquets d'autocar per anar a la manifestació de l'11-S a Barcelona, enguany a la Diagonal. El preu és de 10 euros i podeu passar pel nostre local, al carrer Carme, 4, per informar-vos de com aconseguir-los.

14-J: Ni presó ni exili, us volem a casa

205 - Nova Tàrrega, 13 de juliol de 2018

“No hem pres cap determini sobre les primàries a les municipals, però més enllà del que nosaltres proposem, els "aparells" dels partits tenen interessos particulars que dificulten la formació d'una única llista republicana”

Primer que res, per si no hi pensàveu, recordar que aquest divendres 13 de juliol, a les vuit, tenim Ramon Cotarelo a l'Ateneu.

11-S: FEM LA REPÚBLICA
Finalment, amb una mica d'endarreriment respecte anys anteriors, l'ANC ha presentat l'acció prevista per a aquest 11-S. Serà a Barcelona, a la Diagonal, i les samarretes –sempre recordem que són la principal font de finançament de l'Assemblea–, seran del mateix teixit que les de l'any passat, que tant bona acceptació van tenir. El color i el disseny segurament que ja els haureu vist aquests darrers dies, des que es va fer pública l'acció.
Tot i que ja en parlarem més abastament, de moment cal recalcar una idea bàsica. El concepte primordial que ha de guiar les accions d'aquell dia és el de la República. Serà inevitable recordar els presos polítics, però no ha de ser l'objectiu principal de la jornada. Per a defensar els presos tindrem molts altres dies. Com per exemple aquest proper dissabte 14 de juliol.

14-J, AUTOCARS A BARCELONA
Assemblea, Òmnium i ACDC organitzem dissabte una nova manifestació a Barcelona, «Ni presó ni exili, us volem a casa», per reclamar l'alliberament dels presos polítics, ara que els tenim una mica més a prop. Posar Bassa, Forcadell, Turull, Sànchez, Junqueras, Cuixart, Romeva, Rull i Forn a la presó sí que va ser un gest polític. Traslladar-los a presons properes als seus domicilis no és cap gest polític. El que també seria un gest polític seria revocar la presó preventiva mentre no es faci el judici. I el gest de justícia real seria arxivar la causa judicial d'ordre polític que va iniciar el govern espanyol. Que no parlin d'independència judicial, que aquest acudit ja no fa gràcia.
Des de Tàrrega, un cop més, farem autocars per facilitar l'assistència a aquesta manifestació. Si voleu tiquets, a 10 euros, truqueu al 696 890 429 (Ramon).

DISPOSEM DE NOU LOCAL
Enguany tornem a disposar de local. Al mateix carrer que l'any passat, tot i que més avall, just davant l'entrada al campanar de la parròquia, al carrer del Carme, 4. Agraïm la cessió d'aquest espai que ja vam obrir dissabte passat i que divendres a les set de la tarda, una hora abans del Cotarelo, inaugurem oficialment.
Per tant, ja ho sabeu, si voleu informació sobre l'ANC, fer-vos-en socis, samarretes, tiquets de bus, estelades... apropeu-vos-hi. L'horari habitual serà de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre i els dissabtes al matí de 10 a 1.

PRIMÀRIES A LES MUNICIPALS
Després d'una primera anàlisi, des de Tàrrega per la Independència no hem pres cap determini encara sobre quina ha de ser la nostra posició respecte a la conveniència o no de demanar que a la nostra ciutat es facin primàries per conformar una única candidatura republicana. Sí, però, que s'han posat damunt la taula tres factors a tenir en compte.
En primer lloc, cal entendre que a casa nostra no sembla que hagi de córrer perill el fet que l'alcaldia sigui independentista, que és un dels primers arguments a l'hora d'exigir llistes unitàries a les municipals. Aquest seria un argument a favor de no exigir una aliança electoral.
Però una cosa és l'alcaldia i una altra de diferent són els pactes postelectorals. Aquest és el segon factor.
Caldria evitar la vergonya del que va passar les darreres eleccions, quan CiU (aleshores encara es van presentar amb aquestes sigles) va pactar amb un partit unionista, PSOE. Potser la paraula vergonya no és la més adient, perquè com tota opció política elegible pels ciutadans, els socialistes són tant respectables com qualsevol altre partit. Però no podem passar per alt què representa aquesta opció: la del suport al 155, la dels que justifiquen que la violència de l'1 d'octubre va ser provocada per nosaltres mateix, la dels que diuen que les fotos de la gent ensangonada pels cops de la policia van ser manipulacions dels independentistes... Respecte per les persones, tot. Respecte pels partits, el just i necessari. Respecte pel seu posicionament, cap ni un quan menteixen.
Queda encara un tercer factor, que té a veure amb el que interessa els propis partits, més enllà del que nosaltres proposem.
A banda de triar els regidors, les municipals també serveixen per escollir la gent que va als consells comarcals i a les diputacions provincials, llocs que són cobejats per determinada gent dels "aparells" que després escullen els seus càrrecs de confiança. Gent que, òbviament, no renunciarà fàcilment a formar part d'unes llistes que, controlades pels partits són una cosa i que, decidides per la ciutadania en primàries, en són una altra de molt diferent. Els partits s'hi juguen diners, i això és un problema.