dimarts, 20 de novembre del 2018

La cimera i el cas Cosidó

221 - Nova Tàrrega, 23 de novembre de 2018

CIMERA DELS PARTITS
El passat divendres dia 16, es va reunir l’anomenada Cimera dels Partits. Com ja s’esperava, amb les anunciades absències de PP, Cs i la CUP. Com ja s’esperava també, de resultats mes aviat minsos. El fet de que s’aconseguís l’assistència d’alguns partits anomenats “pel dret a decidir”, PSC ( de fet ells ja van demanar aquesta cimera en seu parlamentària) i els Comuns, no va ser suficient per poder arribar ni a un principi d’entesa en els plantejaments particulars de cada bloc. D’una banda, el bloc republicà va rebutjar de pla la proposta socialista d’una reforma de la Constitució i de l’Estatut, potser recordant aquell “apoyaré“ del principi del procés. De ‘altra, el PSC va deixar clar el seu rebuig a la celebració d’un referèndum pactat on aquí si que si sumaven els Comuns. Diferències de segona línia, però prou importants com ara el suport per part dels socialistes a l’aplicació de l’article 155, i el manteniment per part del govern socialista de la injusta situació de tots els represaliats on es demana expressament que es renunciï a la solució bilateral per tal d’afavorir aquesta situació, ha donat com a únic resultat d’aquesta cimera que en continuaran parlant. Allò que col·loquialment se’n diu “han quedat, que quedaran”.

COLECTIU “SOM EL 80%”
Fa un parell de setmanes, va veure la llum una nova plataforma anomenada Som el 80 %, amb l’objectiu d’aglutinar tota la ciutadania que pensa que el represaliats polítics viuen una situació injusta i que el nostre país està patint una repressió ferotge per part de l’estat espanyol. Hom pensa que aquest col·lectiu pot arribar a ser d’un volum important, el 80 % de la població (d’aquí l’hi ve el nom). Aquesta plataforma persegueix que la política torni a la política. Es a dir, que el presos polítics deixin de ser-ho, que desaparegui la repressió política, que hi hagi una autèntica separació de poders politico-judicial, i que s’enceti d’una vegada per totes una negociació amb l’estat que porti mitjançant un diàleg honest i sincer, a una solució a les aspiracions de llibertat de una bona part de la ciutadania catalana. En definitiva, que la democràcia sigui l’esperit que presideixi la recerca de solucions.

13 MESOS SENSE ELS JORDIS
El passat divendres dia 16 i tal com fem cada mes, vam fer una concentració de protesta per demanar i exigir l’alliberament de tots els presos polítics. El motiu era els 13 mesos que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart suporten una injusta presó preventiva. Les dues-centes persones que hi van assistir, van poder expressar el seu enuig vers la situació que pateixen els nostres represaliats polítics. És van projectar diverses cartes manuscrites dels dos Jordis al mateix temps que sen llegien d’altres. Vam poder gaudir de la musica en directe dels acordions de Antonia Gené i Josep Alegre (dos components del grup Solfa 3), i de la fantàstica veu de l’Anna Castellà. Després de llegir l’acostumat manifest i cantar Els Segadors, vam donar per finalitzat l’acte reivindicatiu. Moltes gràcies a tots els que hi vau participar.

CAS COSIDÒ
El portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, ha saltat a la palestra amb una posada de pota impressionant. Després de la martingala d’acord entre el PP i el PSOE on es repartiren els càrrecs del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), 10 pel Partido Popular i 11 pel Partido Socialista Obrero Español i amb el detall de que la presidència la controla el PP (Manuel Marchena) per trobar un equilibri de forces dins del Consell, el mencionat Cosidó inconscientment a fet pública aquesta martingala mitjançant un WhatsApp al grup de senadors del seu partit. En aquests missatges, assenyala que al “col·locar” de president un gran jurista amb molta autoritat (una persona “excepcional”), aconseguiran que les votacions surtin quasi sempre per una majoria aclaparadora. Comenta a més que així podran controlar la Sala Segona del Tribunal Suprem (la única competent per jutjar diputats, senadors i membres del govern) des de darrera. Al mateix temps, presidi també la Sala 61, que és la responsable de il·legalitzar partits polítics. Dos fets extremadament perillosos, si tenim en compte la deriva antidemocràtica per la qual està transitant l’estat espanyol. Tot i les lògiques i obligades disculpes del interessat, la “llauna” ja se’ls s’hi ha vist clarament. Malgrat la pseudo transició del 78, els vells i antics poders de l’estat continuen i continuaran amb el control i sotmetiment de tos els seus “súbdits”.