Malgrat la intensa calor que ja ens estenalla, fidels als nostres propòsits tornem a ser presents a la plaça. Sense flaquejar continuem denunciant l’abominable repressió que empra l’Estat espanyol per terra, mar i aire, fent ufanor del seu persistent colonialisme castellà.
Son molts els camps que té oberts el repressor. Per citar-ne alguns, només en aquestes darreres setmanes en podríem mencionar aquests:
1 La cabuderia de fer uns Jocs Olímpics d’Hivern al nostre Pirineu en contra de la veu del territori. Uns Jocs que d’entrada s’haurien de fer conjuntament amb el Pirineu aragonès. On no deixarien de ser uns Jocs purament espanyols. On el territori s’hi oposa per creure encertadament, que aquest projecte només beneficiaria les elits econòmiques i no respon a les necessitats reals del Pirineu. El que cal és un pla de desenvolupament territorial amb clau de diversificació econòmica.
2 L’enèsim atac frontal a la nostra llengua amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’imposar el 25% de castellà a les escoles, on la Generalitat l’únic que ha fet per aturar-ho és una llei que en comptes de protegir el català, amb les confuses definicions de “vehicular“ i “curricular”, permetrà un increment del us del castellà que pot arribar fins al 50%. A més, segons els experts, traslladarà tota la responsabilitat i pressió als centres educatius.
3 La possible reversió per part del Tribunal Suprem dels maquiavèl·lics indults pastanaga decretats ara fa un any, amb l’admissió a tràmit dels recursos presentats pel feixisme més ranci representat pel PP, Cs i VOX. La llibertat dels presos polítics es tant vigilada que pot ser de tot, menys llibertat.
4 Els reiterats incompliments en l’execució dels pressupostos en matèria d’inversions a Catalunya. Si ja d’entrada dins dels pressupostos generals de l’Estat i pel que fa a les inversions a Catalunya, sempre estan per sota del nostre PIB aportat, el més indignant és el seu incompliment. A tall d’exemple, l’any 2021 l’execució va ser del 36%, quan a la comunitat de Madrid durant el mateix període, rebé un 184% del pressupostat.
La repressió però, sorprenentment atia un efecte contrari a la ciutadania catalana del que seria exhorta-ble. Si la població prengués consciència de la humiliació que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol, l’activisme es multiplicaria exponencialment. Per contra, és el conformisme el que ha calat dins la nostra societat. I el que considero de gran gravetat, és que l’activisme independentista a caigut tant que no hi és, ni se l’espera.
Fruit del calamitós comportament de la classe política anomenada independentista, en aquests moments trobem independentistes de pedra picada, que ens manifesten que ja en tenen prou i que es queden a casa. Tot i la comprensió d’aquesta actitud, hem de recordar que això mateix és el que ells volen. Els d’allà i els d’aquí. Si ens desactivem, els de la “Meseta” podran continuar esclavitzant-nos pels segles dels segles, i els del “Cap i Casal Comtal” aniran fent la viu-viu, gestionant en benefici propi les engrunes d’una pseudo-autonomia.
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!
Son molts els camps que té oberts el repressor. Per citar-ne alguns, només en aquestes darreres setmanes en podríem mencionar aquests:
1 La cabuderia de fer uns Jocs Olímpics d’Hivern al nostre Pirineu en contra de la veu del territori. Uns Jocs que d’entrada s’haurien de fer conjuntament amb el Pirineu aragonès. On no deixarien de ser uns Jocs purament espanyols. On el territori s’hi oposa per creure encertadament, que aquest projecte només beneficiaria les elits econòmiques i no respon a les necessitats reals del Pirineu. El que cal és un pla de desenvolupament territorial amb clau de diversificació econòmica.
2 L’enèsim atac frontal a la nostra llengua amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’imposar el 25% de castellà a les escoles, on la Generalitat l’únic que ha fet per aturar-ho és una llei que en comptes de protegir el català, amb les confuses definicions de “vehicular“ i “curricular”, permetrà un increment del us del castellà que pot arribar fins al 50%. A més, segons els experts, traslladarà tota la responsabilitat i pressió als centres educatius.
3 La possible reversió per part del Tribunal Suprem dels maquiavèl·lics indults pastanaga decretats ara fa un any, amb l’admissió a tràmit dels recursos presentats pel feixisme més ranci representat pel PP, Cs i VOX. La llibertat dels presos polítics es tant vigilada que pot ser de tot, menys llibertat.
4 Els reiterats incompliments en l’execució dels pressupostos en matèria d’inversions a Catalunya. Si ja d’entrada dins dels pressupostos generals de l’Estat i pel que fa a les inversions a Catalunya, sempre estan per sota del nostre PIB aportat, el més indignant és el seu incompliment. A tall d’exemple, l’any 2021 l’execució va ser del 36%, quan a la comunitat de Madrid durant el mateix període, rebé un 184% del pressupostat.
La repressió però, sorprenentment atia un efecte contrari a la ciutadania catalana del que seria exhorta-ble. Si la població prengués consciència de la humiliació que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol, l’activisme es multiplicaria exponencialment. Per contra, és el conformisme el que ha calat dins la nostra societat. I el que considero de gran gravetat, és que l’activisme independentista a caigut tant que no hi és, ni se l’espera.
Fruit del calamitós comportament de la classe política anomenada independentista, en aquests moments trobem independentistes de pedra picada, que ens manifesten que ja en tenen prou i que es queden a casa. Tot i la comprensió d’aquesta actitud, hem de recordar que això mateix és el que ells volen. Els d’allà i els d’aquí. Si ens desactivem, els de la “Meseta” podran continuar esclavitzant-nos pels segles dels segles, i els del “Cap i Casal Comtal” aniran fent la viu-viu, gestionant en benefici propi les engrunes d’una pseudo-autonomia.
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!
