dijous, 17 d’abril del 2014
dimarts, 8 d’abril del 2014
Als que volem la independència se’ns gira feina. I compromís.
Setmana
13 (Nova Tàrrega del dijous 10 d’abril de 2014)
Aquest cap de setmana, a Tarragona, l’ANC
ha fet assemblea general ordinària.
L’assemblea general és el màxim òrgan de govern de qualsevol
entitat associativa. És la reunió dels associats amb veu i vot per
aprovar tant l’acció de la Junta Directiva (anomenat Secretariat a
l’ANC) fins aquell moment, com per aprovar les propostes d’acció
de cara al següent exercici. També es sotmeten a aprovació tant la
liquidació de comptes de l’any anterior com el pressupost del
següent.
L’ANC supera els 50.000 membres: 35.000
associats i 15.000 adherits.
D’aquests, més de 7.000 es van reunir al Tarraco Arena Plaça per
participar de l’assemblea general. En aquesta es va aprovar el full
de ruta per als propers mesos, que s’entreveuen els definitius, per
encarar el procés irreversible que la majoria de catalans volem
emprendre cap a la independència de Catalunya.
S’han fixat les activitats que
organitzarem per l’Onze de Setembre.
Però no només les d’aquell dia. També les que realitzarem els
mesos previs durant la preparació de la Diada. I, sobretot, les que
es faran des de l’endemà mateix, dia 12, i fins la vigília de la
consulta del 9 de novembre. Durant aquests gairebé dos mesos tenim
la intenció de fer una acció reivindicativa diària, en diferents
punts del país, amb l’objectiu de conscienciar –dins i fora de
Catalunya– i pressionar perquè ningú es faci enrere amb la
consulta del 9-N.
Una cosa és clara: el 9 de novembre volem i
hem de poder votar. I per això cal
que tots els que ho
volem fer ens impliquem i comprometem amb les
mobilitzacions que es vagin succeint per a que es vegi sense cap mena
de dubte que aquesta és la majoritària voluntat popular. I per que
els representants polítics no defalleixin ni tinguin la temptació
de llençar la tovallola o de fer allò que al ‘Polònia’
retraten tant bé de “la puta i la Ramoneta”.
Tres van ser els moments àlgids de
l’assemblea que van arrencar més aplaudiments. El
primer quan, entre les entitats amb representació a l’acte, es va
anunciar la presència de SUMATE, col·lectiu independentista de
castellanoparlants, amb forta implantació a l’àrea metropolitana
de Barcelona. El segon quan Josep Andreu, alcalde de Montblanc, en
nom de l’Associació de Municipis per la Independència (de la que
Tàrrega n’és membre), va recordar que si l’estat impedeix la
consulta del 9-N, després de les properes eleccions municipals (maig
de 2015) els municipis poden, en cas de guanyar els partits
independentistes, proclamar la República Catalana, a l’estil del
que va succeir després de les municipals del 14 d’abril de 1931,
quan es va proclamar la Segona República.
La tercera ovació, i la més gran, fou per
Carme Forcadell, presidenta de l’ANC.
Fou l’encarregada
de cloure l’acte i del seu discurs en destaca
la contundència en afirmar que «no
hi ha punt de retorn perquè els catalans no tenim on tornar: l'estat
espanyol no ens respecta ni ens accepta com a catalans, ens ha barrat
el pas com a persones i com a poble, i per tant hem de seguir el
nostre camí». Cal seguir el camí recorregut fins ara, sense caure
en provocacions, tenint cura de la cohesió social i mantenint la
unitat de la societat civil i de les institucions.
Però mentre uns construeixen, altres
destrueixen. No aporten solucions.
Només es dediquen, com en la famosa cançó d’Amy Winehouse, a dir
no-no-no. I això en tots els camps. També en el dels símbols.
Mentre uns planten estelades arreu, altres les tomben. Fruit d’un
acord entre el Motoclub Tàrrega i l’ANC, des del passat gener
onejava al circuit del Castell del Mor una estelada de considerables
dimensions (300x200cm), visible de força lluny, tant des de Tàrrega
com des de l’autovia. Després de diversos intents, la matinada de
dissabte a diumenge, just quan s’havia de córrer el Trial Tàrrega
2014, van serrar el masteler que la subjectava. Això sí, la
tornarem a plantar tants cops com la tombin. I, de moment, algú
altre ja ha corregut a suplir-la amb una nova estelada, aquest cop al
Tossal del Mor, al costat mateix.
Cal denunciar la manca de civisme i
tolerància d’algunes persones contràries a la independència.
No totes són així, és clar. Però és necessari el rebuig social
unànime, clar i contundent contra aquestes actituds, vinguin de qui
vinguin. Avui una gran part de la societat ja no es creu ni les
mentides, ni els discursos ni els atacs dels unionistes. Els seus
discursos poden ser, de vegades, molt desconsiderats i feridors vers
la nostra consciència nacional, i això emprenya. Però la nostra
principal força és l'esperit constructiu i l'hem de continuar
demostrant sempre presentant idees i accions en positiu. El civisme
ha de seguir sent un dels màxims valors de construcció nacional. El
contrari no és res més que la evident demostració de la impotència
d’aquells que no tenen altres arguments que els de la força.
Junts som indestructibles.
Contra la voluntat pacífica i democràtica d'un poble no hi ha res a
fer.
Assemblea
Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
dijous, 3 d’abril del 2014
Les raons expressades per un nen
Raons perquè vull que Catalunya esdevingui un estat.
De raons en tinc
moltes. Algunes de més pragmàtiques que poden ser argumentades
científicament i d’altres que són fruit del sentiment.
La raó més important
és per dignitat.
La dignitat és el
darrer que hauria de perdre una persona i així mateix, és el darrer
que un país s’hauria de deixar trepitjar.
Igual que amb els
llindars del dolor, cadascú té la seva dignitat a diferent nivell i
pot ser que, per les diferents experiències o els diferents punts de
vista, no compartiu aquesta primera raó.
D’exemples en
trobaríem moltíssim malauradament, però no vull estendre'm i no
vull desviar el tema particularitzant-ho. Qui no m’entengui, o és que té
el llindar de la dignitat molt baix, o no s’estima el país.
La diversitat és
quelcom de desitjable. Ho concebem com a normal i ho desitgem a la
natura. Per què, doncs, no ho hauríem de contemplar així mateix en la
diversitat cultural. Algú desitjaria viure en un d’aquests mons
ficticis de la literatura on tothom vesteix, pensa i parla igual?
“Digues mil cops una
mentida i s’acabarà assumint com una veritat”. Oi que ningú de
nosaltres desitjaríem viure en un món on això fos veritat?
Catalunya ha esdevingut
el que ara és dins de l’estat espanyol per la força de les armes.
És un fet inqüestionable però que des de les Espanyes ens neguen. Si no
hi ha prèviament el reconeixement del greuge no pot haver el perdó
i la reconciliació. L’any 1,714 el rei Felip V es va “passar pel
forro” tots els tractats i acords a què havien arribat els
regnes de Castella i d’Aragó quan van signar la confederació. Així,
doncs, nosaltres no estem lligats a Espanya més que per la força de
les armes. Això no dóna cap legitimitat a la nostra situació
actual.
Algú coneix algun cas
de violència domèstica? Una dona és maltractada, físicament i
psicològicament i és incapaç de prendre la decisió de deixar el
marit i començar una nova vida per por a les amenaces. I a vegades,
és tal el sotmetiment, que la dona assumeix com a normal el
maltractament. La seva ment està manipulada i controlada i és
incapaç de fer ni un sol pas que no li marqui l'agressor.
Catalunya s’ha de
revelar contra el maltractament i ha de reivindicar el reconeixement de absolutament tots els greuges històrics.
Tenim l’oportunitat
de fer un nou país, i de fer-lo ben fet. Un país petit és més
fàcil de controlar i així, amb un control estricte i amb unes lleis
oportunes, podrem mirar d’evitar les corrupteles i les injustícies
socials. Hem de mirar els altres països i instaurar aquelles normes que els fan funcionar bé i que al nostre país no rutllen .
Hi ha moltes coses que
desitjaria canviar a Catalunya i hi ha alguns països als que admiro i als qui voldria
copiar, però si ens governa gent forastera mai podrem fer la Catalunya que somiem.
“A qui té gana, no
li donis un peix. Ensenya-li a pescar”. La gent paga amb els mal anomenats Impostos en lloc del terme català
contribucions, per obtenir contraprestacions. No es paga pas de gust la quota d’escala de veïns o les contribucions a l'ajuntament,,, si no hi ha uns serveis
com a contrapartida.
La nostra solidaritat
amb Espanya ha estat i és abusiva vista des de tots els punts de
vista. I no ha servit gens per a “ensenyar a pescar” ans al contrari. A vegades sembla que s'hi repengen.
La proporció del que donem a Espanya respecte als diners que produïm ultrapassa amb molt més del doble l’aportació que es fan als seus respectius països altres regions del món. I això any rere any, per no obtenir més que menyspreu a canvi i per veure malbarataments dels fons públics. Amb aquests diners, ben gestionats podríem fer maravelles i garantir-nos un futur sense haver de marxar del nostre país.
La proporció del que donem a Espanya respecte als diners que produïm ultrapassa amb molt més del doble l’aportació que es fan als seus respectius països altres regions del món. I això any rere any, per no obtenir més que menyspreu a canvi i per veure malbarataments dels fons públics. Amb aquests diners, ben gestionats podríem fer maravelles i garantir-nos un futur sense haver de marxar del nostre país.
I per no estendre'm
més, vull un país perquè em pugui sentir orgullós de ser Català
sense complexes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)