Els nostres articles
231 - Nova Tàrrega, 1 de juliol de 2022
Un tastet de la taula de diàleg?
VILAGRÀ versus BOLAÑOS
Com ja ens solen tenir avesats, el “gobierno” més progressista de la historia de la mal anomenada España, a tornat a fer dentetes al voltant de la també mal anomenada taula de diàleg. Perdoneu la redundància però a l’Estat espanyol hi ha abundants expressions mal anomenades, sinó penseu en la inexistent llengua espanyola que subverteixen molt sovint (sempre) amb la llengua castellana. Fins i tot m’atreviria a dubtar si la expressió “democràcia” s’hi escau en l’estructura política de l’Estat. Ho dic perquè una “monarquia parlamentària” no es pot considerar democràtica en quan que la primera part de l’aforisme, no ha estat mai votada.
Anem però en el que ens ocupa: la improductiva reunió de Laura Vilagrà (consellera de la Presidència) amb Félix Bolaños (ministre de la Presidència). Improductiva per dues qüestions: cinc hores de viatge amb l’AVE (anada i tornada) més dues hores de trobada, per uns exigus resultats que a tot estirar serviran per continuar “quedant”.
La Consellera Vilagrà a declarat en la compareixença posterior a la reunió, que ara mateix els diferents esculls que separen els dos governs (repressió, espionatge il·legal, baixa execució en inversions de l'Estat a Catalunya.....) fan que alimentin la desconfiança existent i representin una pèrdua absoluta de credibilitat del govern espanyol. Per la seva banda Bolaños, l’únic a que es va “comprometre” és a una nova reunió entre Sánchez i Aragonés sense concretar data.
Tot plegat un nou desencís en la relació entre els dos governs. Si aquestes reunions han de servir per conrear el terreny de cara a la fantasiosa taula de diàleg, podem aventurar que s’està fent en terra erma. Si ja en dues ocasions (Nova Tàrrega 28-02-20 i 24-07-21) vam expressar la nostra recança vers la citada taula, el temps transcorregut fins ara i aquestes “posades en escena” amb resultats del tot decebedors, ens acosten indefectiblement al fracàs augurat. Ho vam dir en el seu moment: aquests dos anys de coll donats pels tres partits anomenats independentistes, esdevenen un valuós temps perdut. Fins quan aguantaran Junts i CUP, més escèptics a les bondats de la taula? Ens podem permetre perdre més temps?
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
232 - Nova Tàrrega, 24 de juny de 2022
Via Pirinenca/Pirinioetako Bidea
DOCUMENTAL LLUM I LLIBERTAT
Tot començant l’estiu, l’independentisme agafa una nova embranzida de caràcter muntanyenc. Concretament el dissabte 2 de juliol es portarà a terme la Via Pirinenca. Una acció consistent en il·luminar 300 cims del Pirineu des del Cap de Creus fins a Hondarribia utilitzant fanals especials i llanternes frontals. La organització va a càrrec de l’Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), entitats independentistes catalanes i basques per reivindicar la llibertat i el dret d’autodeterminació dels dos pobles.
Hi haurà dues categories de cims: verds i vermells. Els cims que s’inclouen en la de verds, es caracteritzen per no comportar en conjunt gran dificultat. Per contra, els nomenats cims vermells tindran l’ accés restringit per considerar-se només aptes per a alpinistes amb gran experiència, i s’adjudicaran directament des de l’organització. En tots els casos, les inscripcions es faran des de la fitxa de cada cim, que enllaça amb la plataforma de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que és qui ho gestiona.
L’objectiu cabdal de la Via Pirinenca, és reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa a favor del dret d’autodeterminació dels pobles. Es vol expressar un inequívoc rebuig a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat ciutadana dels nostres pobles.
La iniciativa s’inspira en mobilitzacions anteriors, com ara Llum i llibertat que va il·luminar 131 agulles de Montserrat l’any 2019, representant els 131 presidents de Catalunya haguts al llarg de la seva història.
D’aquella aventura se’n va editar el documental “Llum i Llibertat” de 56 minuts de durada, dirigit per Àngel Leiro amb una destacable càrrega sentimental i emocional. Per aquest motiu a ANC Tàrrega per la Independència volem facilitar-vos la possibilitat de poder veure i viure aquesta emocionant experiència, i us convidem el dimecres 29 de juny a 2/4 de 9 del vespre al cinema Majestic de Tàrrega, amb entrada gratuïta i taquilla inversa voluntària. Al final del documental, hi haurà la intervenció dels responsables del film, per informar-ne dels detalls. Per anar fent boca, aquí teniu un enllaç per poder fer un tastet del documental.
https://www.youtube.com/watch?v=P2fcVcWHpyM
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
231 - Nova Tàrrega, 17 de juny de 2022
A més de l’espoli fiscal, incompliments pressupostaris
L’ESTAT ESPANYOL CONTINUA REBLANT EL CLAU
Des del retorn a l’actual democràcia vigilada (42 anys), és de domini públic que les balances fiscals estatals son extraordinàriament desfavorables amb Catalunya. En els darrers anys s’estimen al voltant d’uns 18.000 milions € anuals. Entenem per balances fiscals, el saldo que resulta dels impostos aportats per Catalunya a l’Estat i la despesa que aquest fa al nostre país.
Com tot el que té a veure amb l’opressió imperialista espanyola, la econòmica també s’activa fa tres segles. Entre l’any 1729 i el 1779 la fiscalitat indirecta va augmentar un 248% com un altre peatge per la derrota de 1714, a banda del repugnant Decret de Nova Planta. A finals del segle XIX, 1889-1890, Catalunya, amb menys d'un 10% de la població pagava el 27% d'impostos, el triple de què li tocaria per càpita i que provocà el famós tancament de caixes de 1898. Ja en el segle XX, el sindicalista Andreu Nin denunciava el 1926 que el 75% dels recursos fiscals catalans mai tenien retorn a Catalunya. Durant la dictadura franquista entre el 72 i el 79% dels impostos catalans, en cap cas van tornar al territori. En aquest període l'espoli colonialista segurament arribava als seus nivells màxims.
Si entrem en el capítol de les inversions pressupostades per l’Estat i mai executades a Catalunya, el jou imperialista espanyol i emprant l’encertada expressió d’una companya nostra, acaba per donar un altra volta al “garrote vil” que asfixia econòmicament la nostra nació.
El caldo de cultiu dels incompliments s’inicia amb la gran enganyifa dels pressupostos generals de l’Estat. Trampa a la que cauen any rere any els grups parlamentaris catalans que l’hi donen suport.
Per parlar només de l’any 2021 i seguint la tònica habitual, l’Estat espanyol tant sols va executar un 36% del pressupostat en inversions a Catalunya, amb l’agreujant inicial que les inversions pressupostades només representava un 16,50% del total, quan el nostre país aporta al PIB de l’Estat un substanciós 19%. Com a greuge comparatiu dir que la comunitat de Madrid durant el mateix període va rebre un 184% del pressupostat. És o no un abús colonialista descarat?
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
230 - Nova Tàrrega, 10 de juny de 2022
Els presos lliures? Amb quin grau de llibertat?
ELS INDULTS EN MANS DEL TRIBUNAL SUPREM
Aviat es complirà un any que els nou presos polítics jutjats i condemnats pel Tribunal Suprem pel judici del 1-O, van sortir de la presó fruit d’un maquiavèl·lic indult decretat pel govern espanyol.
En el seu moment ja vam retreure la suposada bondat dels indults (Nova Tàrrega 04-06-21), per quatre raons fonamentals. 1: es tractava d’indults parcials que mantenien la inhabilitació i estaven amenaçats per la magarrufa de la reversibilitat de la mesura; 2: es furetejava un cop de gràcia definitiu per devorar el procés d’alliberament nacional; 3: quedaven fora del dictamen els vuit exiliats a diferents països europeus; i 4: no contemplaven cap deferència als més de 4.500 catalans represaliats per diferents causes.
Passat un any des de la implantació dels indults, tots els nostres recels al respecte malauradament s’han complert. Tant els exiliats (a excepció de Meritxell Serret) com els milers de represaliats anònims dins el país, han continuat amb l’espasa de Dàmocles de la (in)justícia espanyola al damunt.
Amén de la indicada inhabilitació decretada, ara ja comença a fer efecte els recursos presentats en el seu moment per la nissaga feixista, en contra d’aquesta mesura anomenada de gràcia. Encara que inicialment el TS va rebutjar tots els recursos en contra dels indults, presentats dels partits polítics PP, Ciutadans i Vox, ara a fet un gir copernicà inesperat i diu que estudiarà les demandes i que per tant, podria esbalandrar els indults. Perquè l’alt tribunal ha canviat d’opinió i ara ha decidit admetre’ls a tràmit? Qui lo sa?
De tots els supòsits que ens feien dubtar de la conveniència dels indults, n’hi havia dos que sobresortien: l’un, la intenció del govern de l’Estat de blanquejar la imatge de la justícia espanyola davant els estaments judicials europeus; l’altre, el que més feredat escampava, és el fals missatge que enviava l’executiu espanyol respecte de la fi del procés independentista. Aquest darrer objectiu, com preveiem, ha tingut el seu efecte i molts seguidors independentistes han caigut al parany hi han deixat desencertadament, de mostrar els principals símbols característics de la nostra lluita: llaços grocs i estelades.
El procés però, continua.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
229 - Nova Tàrrega, 3 de juny de 2022
Continuem baixant el cap
LA NOSTRA LLENGUA, APLANÇONADA
Que la llengua catalana sigui vilipendiada, destralegada, estigmatitzada, fustigada...... per l’Estat espanyol, no és cap novetat. Això s’arrossega des de fa segles. Inclús hi ha hagut períodes que ha estat totalment prohibida pels feixistes dictadors de torn.
El rerefons d’aquesta qüestió l’hem de buscar en la obstinada dèria de Castella d’imposar (imperialitzar) la llengua castellana arreu. Seguint l’exemple dels ianquis amb l’anglès, pretenen aconseguir que el castellà sigui una llengua universal, evidenciant un autèntic “fred de peus”, molt propi del sentiment d’inferioritat.
Fer-ho però a Catalunya, té un objectiu més ambiciós: es busca la desaparició de la nació catalana, potser perquè tot i els segles que porten intentant que Espanya esdevingui una nació, anul·lant de facto les autèntiques nacions que composen l’Estat espanyol, saben que si ho aconsegueixin amb Catalunya, Castella ja tindrà el camí lliure per culminar el seu objectiu iniciat ara fa més de sis segles.
La llengua és l’autèntic pal de paller d’una cultura, d’una manera de ser, d’unes costums i tradicions. Quan un país perd la seva llengua, perd tota possibilitat d’esdevenir un Estat propi. D’aquí ve l’interès de l’Estat espanyol ocupant per estrinxolar la nostra preuada parla. L’hem de defensar amb més fermesa que la que empren ells per anorrear-la.
I això no és precisament el que fan els nostres representants polítics, que després de unes tímides reaccions a la sentència de TSJC que obliga a aplicar un 25 % de castellà a les escoles, l’únic que se’ls acudeix per aturar aquest darrer abraonament contra el català, és plantejar una proposició de llei on a grans trets diu que el català serà la llengua “vehicular” i el castellà la “curricular”. Els neòfits no som capaços de diferenciar aquestes definicions.
La proposta ha estat presentada conjuntament per JxCat, ERC, En Comú Podem i el PSC (novament de bracet amb el 155). Amb tot, els experts asseguren que la proposició posa tota la pressió als centres educatius, les direccions i docents, i asseguren que és “un aval polític a la sentència del 25%, que s’ha dictat sense cap criteri pedagògic”.
Ni el 25 % ni curricular, en català i prou.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
228 - Nova Tàrrega, 27 de maig de 2022
Cants de llibertat. Permesos.
Cantàvem cants espirituals negres. Als anys 60 van arribar i es van traduir al català per cantar-los de la mà de Xesco Boix, Jaume Arnella i tants d’altres. Podíem cantar en català! Cants d’esclaus.
- Kumbaià, déu meu, kumbaià!
- Deu-me la fe dels meus pares... pot ser el que em falta a mi!
- Vés-hi Moisès, davant el Rei d'Egipte, digues: Vell faraó, dóna'ns la llibertat!
- Sóc jo, sóc jo, sóc jo senyor qui voldria amb vos parlar!
- No tardis, Jack!
- Allà a la vora del riu, perquè no vull tornar a combatre més.
- La Vall del Riu Vermell.
Puc tirar enrere aquests 60 anys i veure el què ho movia en aquell moment. Voleu canvi? Us donem els cants dels esclaus. Permetrem que canteu en català com a esclaus! Què més voleu?
En el mentrestant del moment se censuraven altres cantants i cançons que parlaven de LLIBERTAT real, en majúscules.
Ara passa, si fa no fa, el mateix. Estem lligats a la mateixa corretja, com gossos. Les gosses la tenim més curta “of course”!
El corrent estatunidenc de la dreta proposa abolir l’avortament i tots hi corren al darrera dient: si, si, si...! A la vida tot són fluxos, expansions i contraccions, com un pols que segueix un ritme, com el cardíac, i ara s’expandeix i ara fa contracció per suprimir drets assolits amb lluites que sembla que no s’hagin d’acabar mai. Els temps d’aquests fluxos són variats i duren el que duren.
Mentre diem “NO” a l’ablació hi ha qui vol tornar a tenir-nos sota el seu jou: el teu cos no és teu, dona!
En el mentrestant partits dits progressistes, d’esquerres, feministes i no sé quantes coses més, pacten parcel·les de poder amb el 155 per la pagueta, la menjadora, les dietes i el: que a mi em deixis en pau i torna a cantar espirituals negres, que ets un esclau!
Se n’adonen? S’adonen que pacten amb el diable?
Sóc dona, blanca, culta, guerrera... i fins que la última dona no sigui lliure no puc estar en pau amb aquesta barbàrie.
Àngels Castro
227 - Nova Tàrrega, 20 de maig de 2022
STOP JJOO (al Pirineu decidim)
EL CLAM D’UN POBLE
El proppassat diumenge al bell mig del Pirineu català, concretament a Puigcerdà capital de la Cerdanya, es va viure una multitudinària manifestació per fer veure al Govern català que els veïns del Pirineu no volen acollir els Jocs Olímpics d'Hivern 2030.
Ha estat la manifestació més gran feta mai en la història del Pirineu, amb la participació de 5.000 persones. L’organització a anat a càrrec de la plataforma #StopJJOO, un espai impulsat per veïns i veïnes del Pirineu ara fa aproximadament 3 anys amb la intenció d’aturar la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern “Barcelona–Pirineus” per considerar que és un projecte que no respon a les necessitats del territori.
En els seus parlaments els representants de #StopJJOO, entre d’altres coses van manifestar que aquesta candidatura només beneficiaria a les elits econòmiques demanant al Govern la seva retirada i en el seu lloc, presentar un pla de desenvolupament territorial pel Pirineu amb clau de diversificació econòmica. Un pla real fet des del Pirineu i no des dels despatxos de Barcelona.
El Govern ha convocat pel juliol en plena temporada turística, consultes a diferents llocs del Pirineu amb un enrevessat plantejament que de ja per si, provoca rebuig al territori en qüestió. Per una banda a Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Pirineu i La Cerdanya es preguntarà si la Generalitat ha de presentar candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics de l’hivern 2030. Per l’altra, preguntarà al Berguedà, Ripollès i el Solsonès, si creuen que s’haurien d’involucrar en el projecte.
Des de l’ANC creiem que la voluntat d’organitzar aquests Jocs clarament espanyols, respon a una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència, reforçant encara més el camí cap a l’autonomisme i mostrant una vegada més, una manyaga servitud a l’Estat.
A la manifestació, ANC Tàrrega per la Independència hi vam ser presents organitzant un autocar per l’ocasió, al qual s’hi agregaren companys d’altres Assemblees Territorials com ara Lleida i Anglesola.
Prou de maniobres autonomistes que ens allunyen cada cop més del nostre objectiu fundacional: la Independència de Catalunya.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
226 - Nova Tàrrega, 13 de maig de 2022
Mantellina, xaila, amira, hijab, khimar, xador, nicab, burka. Llibertat.
No sóc políticament correcte ni tinc perquè ser-ho. Ni vull ni m’agrada ser-ho. La lluita per la llibertat no pot ser políticament correcte encara que sigui no violenta.
Hi ha un corrent força estès per fer tornar a la dona al seu lloc d’origen segons aquest corrent, al no res. Callada i amagada estàs més guapa!
Com dic massa vegades a la vida tot són fluxos d’expansió i contracció. Estem en contracció de drets conquerits a base de molt sacrifici tant pels homes com per les dones. A mi no em preocupa què digui determinat personatge o politicastre, em preocupa qui l’aplaudeix i quants l’aplaudeixen.
En la desesperació intrínseca personal en cercar qui som, què som, on anem, què sentim a nivell emociona, sentimental i mental, a voltes ens perdem buscant la nostra identitat, la fermesa de les nostres conviccions i cap on anem. Aleshores intervenen les religions a fer-nos veure lo perduts que anem (o perdudes, en el sentit que es dóna a que les dones siguem unes “perdudes”) i ens intenten convèncer que anem perduts perquè no tenim fe. La fe dels homes a dominar, la fe de les dones a ser dominades, anorreades, menystingudes, callades, amagades, cobertes.
Aquest article hauria d’anar amb fotos progressives en el temps i no dir ni una paraula. Posar les fotos d’on venim i cap on ens volen portar a les dones, perquè una foto val més que 1.000 paraules i són esgarrifoses, totes.
S’està donant pàbul al dret d’anar tapades per no enfadar als homes que les volen fer tornar al cau de l’ostracisme. Si aquestes dones són ateses per dones no hi ha cap problema. Ves, que tirin de beta una estona més. Davant meu si l’home està present no les deixa parlar ni mirar-me directament als ulls, elles mantenen la mirada baixa al terra. Parlen ells, decideixen ells, les mantenen tancades a casa ells.
Si els seus cabells els fan venir escarafalls el problema són els escarafalls que senten ells no els cabells d’elles. I elles posen l’excusa de la fe i la religió apresa.
Àngels Castro
225 - Nova Tàrrega, 6 de maig de 2022
Novament treuen el cap les rates de les clavegueres
CATALANGATE O ESPIONATGE D’ESTAT (2).
A les acaballes de l’article anterior, estàvem ja immersos en la valoració de les nombroses reaccions que havia suscitat el Catalangate. N’hi ha arreu arreu, i com és natural cadascú hi diu la seva.
La posició de l’òrbita independentista, part perjudicada d’aquest espionatge il·legal, és d’
indignació omnímoda. S’interpreta aquesta activitat delictiva,
com un element més de la duríssima repressió que està desplegant l’Estat espanyol contra l’independentisme català des de la tardor de 2017. Des del Govern de la Generalitat s’exigeixen responsabilitats al Govern espanyol i una investigació internacional i independent per intentar normalitzar les relacions intergovernamentals, trencades arran del Catalangate amb una clara
afectació corrosiva respecte de la Taula de Diàleg, que des d’un punt de vista mínimament coherent i després dels retards soferts,
ja s’hauria de donar per rescindida.
La primera reunió entre el govern català i l'espanyol
s’ha produït sis dies després de l’esclat de la polèmica, entre el ministre de la Presidència espanyol Félix Bolaños, i la consellera de la Presidència catalana Laura Vilagrà, amb uns resultats del tot
insuficients i decebedors.
La intervenció respecte el Catalangate, de la ministra de Defensa espanyola
Margarita Robles a la sessió de control al Congrés,
ha estat de “traca i mocador”. Com una persona de la seva intel·ligència (el seu currículum ho demostra) pot arribar a
justificar unes escoltes il·legals? Com pot tota una ministra qualificada de “progressista”, traspuar que contra els que volen trencar la unitat de la sacrosanta pàtria,
tot s’hi val? Com pot acusar l’independentisme de no defensar els principis basics d’un estat de dret, si
és l’Estat el primer que el vulnera? Només hi ha una resposta a tots els interrogants: a la senyora ministra “progressista” l’hi ha sortit
la seva vena “legionària”. Potser a conseqüència d’un
empatx de “gripaus”?
Finalment i davant la impossibilitat de moment, de trobar responsabilitats en el CNI per la seva pròpia opacitat, els advocats dels afectats pel 'Catalangate' presentaran querelles contra l'empresa israeliana NSO Group, com a "coautora" de l'espionatge.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
224 - Nova Tàrrega, 29 d'abril de 2022
Novament treuen el cap les rates de les clavegueres
CATALANGATE O ESPIONATGE D’ESTAT (1).
Les rates com que surten de “nit”, sembla que no hi son.
Però sí, sempre hi son. Hi per sort, sempre hi ha algú que les té presents, les investiga i treu a la llum del dia
tota la merda que esbandeixen. Llavors és quan ens assabentem que continuen existint.
És el recent cas denominat Catalangate on el portal d'investigació Citizen Lab, ha publicat una llista de
65 persones del mon independentista espiades amb els programes Pegasus i Candirú. L'empresa israeliana NSO Group es la creadora de Pegasus, un sofisticat programa de malware (software maliciós) per
espiar determinats telèfons mòbils i guardar-ne tota la seva informació. La companyia únicament ven el seu programari a Governs i Cossos de Seguretat de l'Estat per combatre el crim i el terrorisme, però el seu ús s'ha estès a
l'espionatge de l'adversari polític, com s'ha evidenciat.
Pel que fa al programa Candirú també d’origen israelià, a banda d’arramassar tota la informació dels terminals espiats, té una particularitat que encara el fa
molt més perillós: al mateix temps
introdueix dades i material per suposat fals, per comprometre al propietari del dispositiu. Una curiositat referent al seu nom: a la realitat el candirú és un peix paràsit que s’adhereix a les brànquies d'altres peixos i des d’aquí s'alimenta de la sang del seu hoste.
El Catalangate és el cas d’espiament més gran efectuat a l’entorn independentista i un dels més grans desenvolupats al mon, amb desenes de persones vigilades. Les reaccions no s’han fet esperar. L’endemà mateix d’espetegar la notícia hi va haver una
roda de premsa a Brussel·les des del Parlament Europeu dels principals líders de l’independentisme representats per Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont (Junts), Carles Riera (CUP), Elisenda Paluzie (ANC) i Xavier Antich (Òmnium). Han fet una denúncia expressa de la gravetat del cas
acusant directament l’Estat espanyol d’estar al darrera, i anunciant la presentació d’accions legals per escatir-ne les responsabilitats. Tot i la posta en escena unitària,
s’han evidenciat diferències substancials entre Junqueras i Puigdemont. (Continuarà)
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
223 - Nova Tàrrega, 22 d'abril de 2022
En Jordi mata el drac
En Jordi mata el drac, la jove li regala un llibre i ell li ofereix una rosa d’amor. Aquí tenim tots els elements de la llegenda, el cavaller, la donzella, el drac que la posa en perill, el llibre i la rosa. D’ella mai se n’ha sabut el nom. Totes som donzelles anònimes.
El xicot es va fer famós arreu, per tota la geografia oriental i occidental. És venerat en diverses cultures i religions. A Catalunya s’estenen les llegendes segons les quals Sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrell II i Jaume I. També és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Per a agrair-li les gestes el rei català va nomenar-lo, no només, patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona d'Aragó.
Ella queda sense nom, anònima, però rep el nom de totes nosaltres. Totes som la tradició i la cultura de vida i coneixement.
La tradició, a Catalunya, emmarca el mite i la llegenda en cultura i estima. Passejar per qualsevol racó on hi hagi una paradeta de llibres per fullejar, observar, llegir, olorar. Saber esbrinar entre qui publica per publicar i qui està amanint mots rics en sentit i coneixement, en vivència i amor. Al costat una paradeta de roses. Roges d’amor; grogues d’amistat i optimisme; de color rosa de gratitud o admiració; blanques de puresa i innocència; taronja d’entusiasme i passió.
El 23 d’abril, diada de Sant Jordi, és el dia del llibre i de la rosa, la flor dels enamorats, dels estimats, dels que volen compartir l’afecte, el respecte, l’estima, l’admiració o l’amor que es tenen.
Tradicionalment tot això era tant sols entre enamorats i afortunadament des de fa uns anys ençà és entre pares i fills, entre amics i amigues, entre companys d’escola o de feina, entre alumnes i professors, entre desconeguts que en creuar-se pel carrer amb una rosa i un llibre a la mà somriuen amb complicitat, es fan l’ullet mantenint tradicions i cultura catalana.
Regalem-nos cultura i tradició. Passegem amb calma entremig dels llibres i les roses. Fem-nos el regal d’estimar-nos. Regalem-nos llibertat i independència.
Àngels Castro
222 - Nova Tàrrega, 30 de novembre de 2018
Renúncies, destitucions i picabaralles
CGPJ 2a PART
Arran de la renúncia de Manuel Marchena a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), desprès d’haver sortit a la llum els missatges del portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, s’ha produït un bloqueig en la seva renovació a més d’evidenciar un sistema que, encara que d’entrada sembla del tot raonable, mostra una clara ingerència del poder polític vers el poder judicial . S’obre de nou l’antic debat: com hauria de ser l’elecció dels membres de la cúpula judicial? D’una banda les associacions judicials es decanten per un sistema mixt: reclamen que son els mateixos juristes els que haurien de ser els encarregats d’elegir un número important (12) d’aquests càrrecs, com succeir en el període que va del 1980 al 1985. La qual cosa també desprèn sospites de manipulació. El més democràtic és que siguin les càmeres parlamentaries les responsables de tan feixuga elecció. Ara bé, s’hauria de correspondre el resultat, amb el mapa real de les seves composicions. L’anomenat “bipartidisme” impedeix a les clares, tota mena d’intent de reflectir en la cúpula judicial la varietat política existent en les pròpies càmeres.
DESTITUCIÓ D’EDMUNDO BAL
La nova i flamant advocada general de l‘Estat Consuelo Castro, a destituït de manera llampec Edmundo Bal l’advocat de l’Estat encarregat fins ara de dirigir l’acusació en contra dels líders polítics que duen a terme el procés independentista. Sembla ser que aquest cessament ve donant per les diferències de criteri en el grau acusatori. L’advocacia general de l’Estat ja no contempla del delicte de rebel·lió i el rebaixa al de sedició, juntament amb els de malversació i desobediència. Per contra, l’advocat cessat continuava mantenint el delicte de rebel·lió com el principal. Nosaltres, com ja hem repetit en diverses ocasions, no creiem que existeixi tampoc els delictes de sedició ni malversació. Tot plegat pensem que aquest cessament es una manera més de cercar per part del govern espanyol, els suports que necessita per l’aprovació dels pressupostos, des dels grups parlamentaris independentistes.
LES PICABARALLES PARLAMENTARIES
N’hi ha de tots els colors. Aquí però en voldria destacar un parell que tenen a veure molt directament amb el nostre procés. La primera a vingut de la mà d’Albert Ribera després que Cs presentes una moció per prohibir els indults als presos polítics, comparant-los amb l’ex-tinent coronel Antonio Tejero i el seu cop d’estat del 23-F. Dons bé, el diputat Joan Tardà fart de que considerin als nostres presos polítics uns colpistes, l’hi ha deixat clar que cada vegada que això passi, ell replicarà anomenant-los a ells, feixistes. L’altra s’ha produït quan després que Gabriel Rufián anomenes en repetides vegades “indigne” al ministre d’exteriors Josep Borrell, es produí un seguit de rèpliques que acabaren amb l’expulsió de l’hemicicle del diputat Rufián, al qual van acompanyar tots els diputats del grup parlamentari. A la sortida dels mateixos, el ministre Borrell va acusar a un parlamentari d’haver-lo escopit. La posterior difusió de les imatges han demostrat que el Sr. Ministre, mentia.
ELECCIONS ANDALUSIA
El proper 2 de desembre, els andalusos estan citats a les urnes per elegir els seus representants parlamentaris. Sembla que hi ha una opció (la reelecció de Susana Díaz), que presenta mes força de cara ha obtenir els millors resultats. Les demés candidatures (PP, Cs, Podem), lluiten per tenir el ”privilegi” de quedar en segon lloc, bé per optar a encapçalar l’oposició o bé per tenir la clau de la governabilitat pel fet que no es contempla una victòria del PSOE amb majoria absoluta. El més interesant però de la campanya electoral, no son els missatges encarats a solucions concretes per la ciutadania andalusa. En els mítings, el centre dels arguments sempre és Catalunya, la majoria de vegades per assegurar que mai es cedirà a les pretensions de llibertat del nostre poble. Es tanta la presència de Catalunya en aquesta campanya, que inclús aquí sembla que el que ha començat realment son les eleccions al nostre país.
CONGRÈS TERRITORIALS, SECTORIALS I EXTERIORS
El proppassat dissabte 24 a la localitat de Calldetenes, l’ANC va portar a terme el Congrés de Territorials, Sectorials i Exteriors. En el mateix es va debatre i aprovar les actuacions que posarem en marxa en els propers mesos. Es preparen uns mesos molt actius. Ho anirem anunciant.
XERRADA JURIDICA
Demà dissabte dia 1 de desembre, hem preparat una xerrada de tipus jurídic a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega amb el títol “Fins on podem arribar”. Hi participaran els advocats Hug Sierra i Diana Reig, membres de l’Advocacia per la Democràcia Ponent-Pirineus. Serà a les 8 del vespre i es preveu molt interesant. Hi sou tots convidats.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
221 - Nova Tàrrega, 23 de novembre de 2018
La cimera i el cas Cosidó
CIMERA DELS PARTITS
El passat divendres dia 16, es va reunir l’anomenada Cimera dels Partits. Com ja s’esperava, amb les anunciades absències de PP, Cs i la CUP. Com ja s’esperava també, de resultats mes aviat minsos. El fet de que s’aconseguís l’assistència d’alguns partits anomenats “pel dret a decidir”, PSC ( de fet ells ja van demanar aquesta cimera en seu parlamentària) i els Comuns, no va ser suficient per poder arribar ni a un principi d’entesa en els plantejaments particulars de cada bloc. D’una banda, el bloc republicà va rebutjar de pla la proposta socialista d’una reforma de la Constitució i de l’Estatut, potser recordant aquell “apoyaré“ del principi del procés. De ‘altra, el PSC va deixar clar el seu rebuig a la celebració d’un referèndum pactat on aquí si que si sumaven els Comuns. Diferències de segona línia, però prou importants com ara el suport per part dels socialistes a l’aplicació de l’article 155, i el manteniment per part del govern socialista de la injusta situació de tots els represaliats on es demana expressament que es renunciï a la solució bilateral per tal d’afavorir aquesta situació, ha donat com a únic resultat d’aquesta cimera que en continuaran parlant. Allò que col·loquialment se’n diu “han quedat, que quedaran”.
COLECTIU “SOM EL 80%”
Fa un parell de setmanes, va veure la llum una nova plataforma anomenada Som el 80 %, amb l’objectiu d’aglutinar tota la ciutadania que pensa que el represaliats polítics viuen una situació injusta i que el nostre país està patint una repressió ferotge per part de l’estat espanyol. Hom pensa que aquest col·lectiu pot arribar a ser d’un volum important, el 80 % de la població (d’aquí l’hi ve el nom). Aquesta plataforma persegueix que la política torni a la política. Es a dir, que el presos polítics deixin de ser-ho, que desaparegui la repressió política, que hi hagi una autèntica separació de poders politico-judicial, i que s’enceti d’una vegada per totes una negociació amb l’estat que porti mitjançant un diàleg honest i sincer, a una solució a les aspiracions de llibertat de una bona part de la ciutadania catalana. En definitiva, que la democràcia sigui l’esperit que presideixi la recerca de solucions.
13 MESOS SENSE ELS JORDIS
El passat divendres dia 16 i tal com fem cada mes, vam fer una concentració de protesta per demanar i exigir l’alliberament de tots els presos polítics. El motiu era els 13 mesos que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart suporten una injusta presó preventiva. Les dues-centes persones que hi van assistir, van poder expressar el seu enuig vers la situació que pateixen els nostres represaliats polítics. És van projectar diverses cartes manuscrites dels dos Jordis al mateix temps que sen llegien d’altres. Vam poder gaudir de la musica en directe dels acordions de Antonia Gené i Josep Alegre (dos components del grup Solfa 3), i de la fantàstica veu de l’Anna Castellà. Després de llegir l’acostumat manifest i cantar Els Segadors, vam donar per finalitzat l’acte reivindicatiu. Moltes gràcies a tots els que hi vau participar.
CAS COSIDÒ
El portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, ha saltat a la palestra amb una posada de pota impressionant. Després de la martingala d’acord entre el PP i el PSOE on es repartiren els càrrecs del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), 10 pel Partido Popular i 11 pel Partido Socialista Obrero Español i amb el detall de que la presidència la controla el PP (Manuel Marchena) per trobar un equilibri de forces dins del Consell, el mencionat Cosidó inconscientment a fet pública aquesta martingala mitjançant un WhatsApp al grup de senadors del seu partit. En aquests missatges, assenyala que al “col·locar” de president un gran jurista amb molta autoritat (una persona “excepcional”), aconseguiran que les votacions surtin quasi sempre per una majoria aclaparadora. Comenta a més que així podran controlar la Sala Segona del Tribunal Suprem (la única competent per jutjar diputats, senadors i membres del govern) des de darrera. Al mateix temps, presidi també la Sala 61, que és la responsable de il·legalitzar partits polítics. Dos fets extremadament perillosos, si tenim en compte la deriva antidemocràtica per la qual està transitant l’estat espanyol. Tot i les lògiques i obligades disculpes del interessat, la “llauna” ja se’ls s’hi ha vist clarament. Malgrat la pseudo transició del 78, els vells i antics poders de l’estat continuen i continuaran amb el control i sotmetiment de tos els seus “súbdits”.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
220 - Nova Tàrrega, 16 de novembre de 2018
Llaços, pancartes i estelades
ESCAMOT UNIONISTA
El proppassat divendres amb nocturnitat i traïdoria (les tres de la matinada), un grup de com a mínim 8 persones?, millor dir individus, van assaltar els carrers i places de Tàrrega a la recerca del color groc i d’altres símbols que segons diuen “trenquen” la convivència ciutadana. De fet i des de el meu punt de vista, aquesta no ha estat mai en perill de trencadissa. Sabem molt bé el significat que tenen els llaços grocs per les persones que creuen en la democràcia. Ja no cal que hom es manifesti a favor de un estat català independent en forma de República, el que si caldria es que un autèntic demòcrata tingues clar que les persones que estan en presó preventiva de de fa molts mesos, hi son de manera injusta per un estat espanyol que ha oblidat (o no) que estem en una democràcia on el respecte per les idees hauria de ser la màxima expressió. Ha quedat ben clar que en diversos països europeus, els fets dels quals s’acusa als nostres represaliats no hauria de comportar cap tipus de presó preventiva.
Pel que fa al escamot destructiu, ben equipat amb passamuntanyes per tal de no ser reconeguts, va furtar llaços, pancartes i estelades de tots els racons de la nostra ciutat i això si que es motiu de trencadissa convivencial. En el moment en que vostès llegeixin aquest article, ja s’hauran reposat la majoria dels símbols sostrets perquè el nostre lema es “acció-reacció”. També des de ANC Tàrrega haurem pres les pertinents accions legals en contra d’aquesta acció destructiva.
MANIFESTACIÓ PERPINYÀ
Com era previst, el passat dissabte vam assistir a una manifestació reivindicativa a Perpinyà en motiu de la commemoració del 359 aniversari de la pèrdua de les llibertats a la Catalunya Nord. Una seixantena de persones de la nostra ciutat ens vam desplaçar per donar-hi suport. Algunes en l’autocar que vam organitzar i d’altres en transport particular. L’assistència va ser multitudinària (15.000 persones) i després de una improvisada protesta amb cassolada inclosa davant del consolat espanyol, la manifestació va transitar per les principals vies de Perpinyà fins arribar al Castellet on per finalitzar va haver-hi diferents parlaments entre els quals el da la nostra presidenta Elisenda Paluzie. En el manifest oficial, vam notar un canvi en el sentit d’un pas endavant respecte d’un acte similar que hi va haver fa un parell d’anys. En aquell moment la demanda era aconseguir l’autonomia, ara es demanava obertament a l’estat francès, una independència administrativa més contundent.
13 MESOS EN PRESÓ PREVENTIVA
Quan surti la publicació, aquest mateix divendres, es compliran 13 mesos de la presó preventiva de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En aquest sentit i com sol ser habitual farem una concentració de protesta per aquest fet. Aquest cop i en un intent de diversificar els espais i les accions, el farem a la plaça dels Àlberts on entre d’altres coses projectarem unes cartes manuscrites dels dos Jordis a les quals l’hi donarem lectura. Ho acompanyarem amb música en directe i la lectura d’un manifest on com sempre exigirem la llibertat de tots els presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades.
CANVIS A LA CÚPULA JUDICIAL
A les portes del judici en contra dels nostres represaliats i tal com ja era previst, hi haurà relleu a la cúpula del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La persona escollida, el magistrat Manuel Marchena, no creiem que faci variar massa el camí que porta fins ara el magistrat Carlos Lesmes. El que passa es que el nou president del CGPJ deixarà de presidir la sala penal el Tribunal Suprem, encarregada de jutjar els nostres presos polítics. El nom que sona per substituir-lo es Andrés Martínez Arrieta de tendència més moderada, encara que no crec que puguem esperar gaires canvis pel que fa a la sentència. Faig meves les paraules de l’Elisenda Paluzie en el sentit que els que pensem que aquest judici es totalment polític i una farsa muntada per alliçonar i castigar l’independentisme, només hauria de passar per un arxivament del cas.
LA CAUSA EN CONTRA DE SALVADOR BORI
Aquí hem de comentar una molt bona noticia: l’Audiència de Lleida ha arxivat el cas en contra de Salvador Bori, excoordinador de la nostra AT. El Tribunal ha considerat provat que tal i com assegurava el Salvador, ell va desconvocar la concentració en el mateix moment que la Junta Electoral Provincial no la va autoritzar. Enhorabona Salvador!
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
219 - Nova Tàrrega, 9 de novembre de 2018
Consell per la República i Acusacions pels represaliats
CONSELL PER LA REPÚBLICA
Com ja segurament deureu saber, el proppassat 30 d’octubre es va presentar oficialment en societat l’abastament comentat Consell per la República, que dit sigui de pas, ha canviat durant les darreres setmanes segons qui l’utilitzava, una vegada si i un altra també de “de la República” a “per la República”. Aquest matis no es pas un tema menor sense importància. Des del meu punt de vista és un tema de fe. La persona que utilitzava la preposició “de la”, creia fermament en una República implementada. Per contra, la utilització de “per la” es la consideració, jo crec que real, de que la República encara no es efectiva.
Aquest Consell per la República, neix amb la intenció clara de desconnectar ni que sigui virtualment, d’un estat completament enderiat en un comportament plenament antidemocràtic. Tot i que la presentació oficial es va fer en un espai noble del Palau de la Generalitat (saló Sant Jordi), encara està per veure quin serà el paper que tindrà i molt important, quina la relació amb el Govern efectiu de la Generalitat. De moment s’està omplint un registre ciutadà (per cert, a molt bon ritme) de persones que creuen en aquest projecte. El temps dirà quin serà el futur d’aquest nou ens.
CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA
També des de fa unes setmanes hi ha en marxa una nova iniciativa, la Crida Nacional per la República, que no se sap ben bé quina és la intenció que persegueix. Hi ha qui pensa que, venint d’on ve la iniciativa, significa una nova re-fundació de un determinat partit. Encara que l’objectiu a la vista de tothom, sembli que no es altre que el de intentar per enèsima vegada la UNITAT dels partits que volen (?) una República Catalana. En aquest sentit sorgeixen alguns dubtes respecte del possible èxit. S’ha comprovat per activa i per passiva, la animadversió de determinats partits en vers d’aquesta tan demandada UNITAT per part de la Societat Civil. Primordialment es necessita una voluntat (de moment inexistent) per arribar aconseguir la tan preuada UNITAT que sigui dit de pas, tants bons resultats segurament ens donaria en l’objectiu d’implementar la República Catalana. Si aquesta voluntat no aflora de per si, no hi haurà cap iniciativa que aconsegueixi l’objectiu.
ACUSACIONS FISCALIA I L’AVOCACIA DE L’ESTAT
Quan fa poc més d’un any del inic de la querella per rebel·lió i just el mateix dia del aniversari de l’empresonament de l’Oriol Junqueras i Quim Forn, es fa públic l’escrit de petició de penes pels setze processats del anomenat “procés independentista”. Nou d’ells en presó preventiva de manera injusta i abusiva.
La Fiscalia General de l'Estat, no s’aparta ni un mil·límetre de la instrucció portada a terme pel jutge Pablo Llarena que basa totes les seves acusacions en un relat escandalosament fals a ulls de més d’un centenar de juristes de tot l’estat espanyol i de varis tribunals europeus que han rebutjat en repetides ocasions l’extradició dels exiliats.
Sembla ser que els canvis al capdavant de l’executiu espanyol (Pedro Sánchez hi va accedir en una moció de censura amb el suport dels diputats independentistes), ni el nomenament de la nova Fiscal General de l’estat (Maria José Segarra), ha produït el més mínim canvi vers la pressió judicial que s’aplica als dirigents independentistes.
Per la seva part, tot i que en un principi pot semblar que l’Advocacia de l’Estat rebaixa el grau pel que fa al principal delicte (rebel·lió per sedició), això no és exactament així, no oblidem que inicialment només es va presentar en el cas per malversació. Aquest canvi indica clarament un “premer l’accelerador” de manera escandalosa.
L’esperança que queda ara (i no és menor), es que al llarg del judici que segons s’assegura serà televisat, les distintes defenses dels nostres represaliats puguin desmuntar el fals relat que fins ara ha divulgat el poder judicial i es posi al descobert la mentida de les acusacions.
MANIFESTACIÓ EN CONTRA DE LA SOLICITUD DE PENES
En aquest sentit el passat dissabte dia 3 de novembre, ANC Tàrrega va convocar una manifestació per protestar per l’anunci de petició de penes, a la qual van participar centenars de persones. A banda de llegir un manifest en contra de tanta repressió, es va fer una sonora cassolada pels carrers principals de la ciutat. Agraïm tot el suport rebut.
AUTOCAR A PERPINYÀ
Com ja sabeu, aquest dissabte dia 10 de novembre organitzem autocars per anar a la manifestació de Perpinyà. Si hi esteu interessats, poseu-vos en contacte als telèfons 696 89 04 29 (Ramon) i 636 365 412 (Carles) per si encara queda algun tiquet.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
218 - Nova Tàrrega, 2 de novembre de 2018
Crida Nacional i Primàries Catalunya
“La Crida Nacional s'ha concebut com una eina per aglutinar l'independentisme. Però més enllà d'aquesta nova plataforma, ja hi ha un projecte per unificar esforços de cara a les municipals: Primàries Catalunya”
|
Les dues darreres setmanes hem criticat l'actitud dels partits independentistes. Sovint fa l'efecte que tots ells prioritzen l'objectiu de guanyar eleccions per damunt del de guanyar la República.
CRIDA NACIONAL
Un nou exemple l'hem tingut aquest cap de setmana passat, durant l'acte fundacional de la Crida Nacional a Manresa, la nova plataforma política que ha tingut com a principals promotors els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez.
El projecte, concebut com una forma d'aglutinar la força de l'independentisme sota un sol paraigua de cara a futures eleccions, no ha comptat amb el suport de cap dels tres actuals partits. ERC i CUP se'n van desmarcar des del principi adduint que derivava del PDeCAT. I aquests últims tampoc s'hi integren perquè el seu president, David Bonvehí, considera que fragmenta el seu espai electoral.
Amb tot, com tants cops hem dit, la gent ja fa temps que va per davant dels partits i aquests miren, després, d'anar-se resituant. És significatiu, doncs, que molta gent persegueix aquesta unitat política. De moment la Crida Nacional neix amb 51.000 adherits i 9.500 socis fundadors o militants. Per fer-se una idea comparativa del que això significa, penseu que PDeCAT té 13.000 militants, ERC 8.400 i CUP 1.900 (Ara, 2017).
PRIMÀRIES CATALUNYA
Però més enllà de la Crida Nacional, ja hi ha un projecte en marxa per unificar esforços de cara a les properes municipals, del qual n'hem parlat anteriorment: Primàries Catalunya.
Un projecte que tampoc els partits veuen de bon ull perquè els fa perdre pes i capacitat de decidir com a organitzacions amb entitat pròpia. No podrien controlar les llistes per posar-hi persones afins disposades a fer el que digui el partit i no el que digui el votant. Per això seria tant important que tingués èxit la proposta de fer candidatures unitàries a les properes eleccions municipals. Unes candidatures formades a partir de llistes obertes on fos la mateixa ciutadania –la interessada en participar-hi, és clar– la que triés les persones que n'han de formar part.
És obvi que hi ha molts pobles, especialment els més petits, on no té sentit aquest sistema. Però és primordial per a les ciutats grans i mitjanes.
De moment, les Primàries Catalunya avancen a bon ritme i ja hi ha 25.000 inscrits al registre de votants. Si encara no t'hi has inscrit, pots fer-ho a
https://primariescatalunya.cat/. Com més siguem, més força tindrem.
Cada cop més municipis s'adhereixen al procés de primàries. Aquesta setmana, Lleida, entre d'altres, ha decidit fer un pas endavant i participar-hi per confeccionar una llista unitària republicana feta des de la base.
DIADA DE CATALUNYA NORD
Ara fa 359 anys, el 7 de novembre de 1659, es signava el Tractat dels Pirineus que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys. En virtut d'aquest tractat el rei Felip IV de Castella i III d’Aragó dividia els territoris del Principat de Catalunya en dues parts, per tal de cedir les comarques septentrionals a la corona francesa. Aquest dia es considerat la Diada de la Catalunya Nord.
Per aquest motiu, el dissabte 10 de novembre hi haurà un seguit d'actes per commemorar aquesta Diada. Des de l'ANC - Tàrrega per la Independència organitzem autocars per tal de facilitar a tothom que vulgui que pugui assistir-hi.
La sortida de Tàrrega serà des del lloc habitual, al carrer Joan Tous (La Tassa), el mateix dissabte dia 10 a les 9:30 del matí. Pel que fa a la tornada, es preveu sortir de Perpinyà a les 20:00.
El viatge durarà unes tres hores i mitja, aproximament i durant l'anada hi haurà una parada per dinar en alguna àrea de l'autopista amb restauració. No obstant, qui vulgui podrà dur el seu menjar, és clar.
El preu del tiquet és de 20 € i són a la venda al nostre local del carrer Sant Joan, 30, de Tàrrega. També es poden reservar al 696 89 04 29 (Ramon) i 636 365 412 (Carles). Caldrà venir a retirar-los al local com a màxim el dimecres 7 de novembre.
Esperem, com sempre, la vostra participació.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Peix al cove
“Sense negar que la República sigui un objectiu dels partits independentistes, està clar que no és l'únic, i sovint fa la impressió que ni tant sols és el principal”
|
Tant de temps criticant la política de peix al cove i ara va i torna.
UN ANY PERDUT
Dissabte farà un any que vam declarar la República al Parlament. La munió de gent que es va reunir a la plaça Major per celebrar-ho va ser impressionant. Que en queda ara? De la celebració res, òbviament.
Ara el discurs és un altre. El discurs dels polítics, és clar. No cal que parlem d'unilateralitat perquè, total, no depèn de nosaltres, diuen. Ara cal eixamplar la base.
Més? Tenim mala peça al teler si els nostres polítics no es creuen que vam votar i vam guanyar. Quants vots més calen? Pels que no la volen o no hi creuen, en la República, mai n'hi hauran prous.
Ara toca tornar a la política de peix al cove. Només que ha canviat de mans.
Això sí, bé que s'ha d'anar omplint de peix. És el que tenen els coves, que tothom els vol tenir a les seves mans –i, sobretot, evitar que estiguin en mans dels altres– perquè així sempre pots repartir els peixets com et vingui de gust. Tant hi fa que el cove sigui autonòmic, municipal, comarcal o provincial. Més val cove en mà que república en va.
UNA MAJORIA PERDUDA
Bea Talegon, a qui vam poder escoltar fa uns mesos aquí a Tàrrega, va escriure l'endemà mateix un article clarificador on explicava què havia passat entre ERC i JxCat per provocar la pèrdua de la majoria al Parlament. Mentre aquí tots els analistes anaven dient que pràcticament no hi havia diferència entre les respectives posicions i que no n'hi havia per tant com per provocar la trencadissa, ella ho explicava així de clar.
Van arribar a un acord i al Parlament van votar no acatar. Amb tot, ERC va substituir els diputats suspesos, que equival a acatar. Els altres no van voler i van mantenir la delegació, que representava no acatar. Els serveis jurídics van dir que la delegació no era vàlida. Els informes dels serveis jurídics no són vinculants, com va palesar Forcadell la passada legislatura adduint la sobirania del Parlament. Torrent podia haver acceptat la delegació, però no se la va voler jugar. Normal. Ara bé, que no vulguin fer veure que és el mateix una cosa que l'altra.
Potser els que reclamen menys testosterona a la política el que necessiten és una mica de loperamida, aquell fàrmac que s'utilitza per disminuir la freqüència de la diarrea.
AMB EL CUL ENLAIRE
Com a conseqüència d'aquest embolic, ara ja no hi ha majoria independentista al Parlament. I a tot això la CUP anar fent el caldo gros i decidint que el seu objectiu ara és "no consolidar" el govern Torra". Que, traduït, significa que l'objectiu és fer-lo caure.
Ja s'entén que no estiguin d'acord amb un govern autonòmic i que reclamin fer efectiva la República. S'entén que proposin la desobediència per implementar-la. Però que recordin que aquest govern neix d'unes eleccions on tots nosaltres, absolutament tots inclosa la CUP o l'Assemblea, vam obeir empassant-nos el 155 a través del qual es van convocar.
I al PDeCAT no li toca el rebre? També, tot i que potser són els que van més a remolc, debatent-se internament entre els que voldrien anar a per totes d'una vegada i els que pensen que igual seria millor tornar al cove.
Al final, anant cadascun pel seu compte, el que aconseguiran els partits serà deixar-nos a tots els que els vam votar amb el cul enlaire.
LA GENT NO FALLA
Potser dels escrits de la passada setmana i d'aquesta se'n destil·la un cert fatalisme.
Val a dir que aquest pessimisme, que hi és de vegades, es limita a la confiança envers els partits polítics i els seus objectius. Sense negar que la independència en pugui ser un, d'objectiu, està clar que no és l'únic. I sovint fa la impressió que ni tant sols és el principal.
En canvi, la confiança en la gent es manté intacta. Les places es continuen omplint. Al voltant de les presons no hi falta mai gent per donar el seu alè als nostres presos.
I quan la setmana passada es complia un any d'injustícia amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la gent va respondre com sempre.
A Tàrrega ni la pluja va espantar-nos, malgrat que va impedir que els músics poguessin tocar i va estar apunt d'espatllar el segon sopar groc.
Un sopar que fou un èxit de convocatòria i que va permetre recollir 4.930€, que des de l'ANC arrodonirem per fer un ingrés de 5.000€ a l'ACDC, l'associació dels familiars dels represaliats.
Moltes gràcies a tots, patrocinadors, col·laboradors i partícips, per ajudar-nos a recollir aquesta generosa aportació.
Foto: Pep Companys
Salvador Bori – ANC Tàrrega
La dificultat de compartir estratègia quan no n'hi ha
“Demanem que acordin les estratègies entre els partits quan resulta que, en el fons, cap en té, d'estratègia, més enllà de la seva voluntat de guanyar l'adversari”
|
Estratègia: art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d'aconseguir una finalitat.
Malauradament, però, no tenim cap finalitat definida, cap objectiu concret a curt o mig termini, més enllà de voler fer efectiva la República.
PROGRÉS PER OBJECTIUS
Fins ara hem anat treballant per assolir diversos objectius. Primer, la consulta sobre la independència de Catalunya del 9-N, el 2014. Després, el referèndum d'autodeterminació de l'1-O, el 2017.
Cada fase d'aquests objectius principals ha anat acompanyada d'altres fites que s'han anat assolint amb més o menys encert. Per exemple, el Llibre Blanc de la Transició Nacional, on es dibuixaven diferents escenaris i les possibles sortides en cadascun d'ells. O les estructures d'estat, que si bé es van demostrar poc desenvolupades –gairebé inexistents– cal entendre que tampoc eren absolutament imprescindibles. Si més no en el moment 'zero'. L'únic que calia era tenir-les clares per començar a muntar-les a partir del moment 'u'. Com a la majoria de llocs quan han declarat la seva independència.
OPORTUNITAT PERDUDA
Sabíem, abans del 9-N, que aquell no era encara el pas definitiu. Però teníem clar que l'1-O sí que ho era. El fumut és que vam arribar-hi, vam guanyar el referèndum, però vam perdre l'oportunitat de fer realitat la República. Ja se n'ha parlat molt i no cal tornar-hi ara per dir si la culpa és d'aquest o de l'altre o del de més enllà. La situació, avui per avui, és la que és.
I el problema que se'n deriva de l'anterior és que, ara, ningú sap què fer exactament per recuperar l'oportunitat perduda. Cap dels partits polítics, ja siguin CUP, ERC o PDeCAT. Però tampoc des de la societat civil, inclosos nosaltres.
Una situació que, per desgràcia, va més enllà de l'escapçament de l'independentisme. Sí, és cert, tenim els principals líders de partits i entitats a la presó i a l'exili. Però caldria veure si estaríem en una situació gaire diferent en cas que no hi fossin. És a dir, després de l'1-O només hi havia dues opcions: o la república implementada o no implementada. I, en aquest segon cas, segurament, la situació no seria gaire diferent a l'actual encara que no tinguéssim presos polítics i exiliats: desconcert i manca d'objectius concrets.
PARTIDISME
A partir d'aquesta manca d'objectius s'entén millor la picabaralla entre PDeCAT i ERC, de la que la CUP no n'és tampoc aliena. Total, els partits han de seguir tirant, tant si hi ha república com si no. I per anar vivint el seu aliment són els resultats electorals. I d'eleccions no en falten a curt termini.
Demanem que acordin les estratègies entre els partits quan resulta que, en el fons, cap en té, d'estratègia més enllà de la seva voluntat de guanyar l'adversari. La desobediència individual no és efectiva i la col·lectiva, sense concretar en què, de quina manera fer-la, i amb quins objectius, no té sentit. Parlar d'eixamplar la base tampoc té sentit si no s'explica com fer-ho, i encara menys si es vol fer amb ànim partidista. Els beneficis de la República no s'haurien de percebre com el guany d'un determinat partit, sinó com una victòria conjunta per a tota la societat catalana, més enllà dels partits.
SUPERVIVÈNCIA
Aquesta desunió entre partits és la que porta al desànim de molta de la gent de la que sortim cada dia a manifestar-nos i a votar quan cal.
Però per molts motius que en tinguem, no podem deixar-nos vèncer per aquest desànim. Perquè parar, deixar d'avançar, significa tornar enrere.
No podem parar perquè equivaldria a donar la raó als que demanen llargues condemnes per als Jordis i la resta de polítics en presó preventiva o exiliats.
No podem parar, per la seva dignitat i per la nostra pròpia dignitat. I per la dignitat del nostre país.
No podem parar, en definitiva, perquè ens hi va la supervivència.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Fotos: Pep Companys
Segon sopar groc: 12 mesos d'injustícia
“L'import íntegre del sopar (10€) es destina en la seva totalitat a l'Associació Catalana pels Drets Civils que acull els familiars dels exiliats i presos polítics”
|
Fa uns dies vam viure una situació vergonyosa al Parlament. Els partits han intentat justificar-se (la discrepància és legítima, diuen) i demanar disculpes.
El problema, però, ve de la pròpia paraula partit. Significa dividit. Difícilment es pot anar a una entre tres parts dividides. La gent que anem a les manifestacions no hi anem partits, hi anem units.
PRIMÀRIES CATALUNYA
La solució passa per unir esforços. Fa unes setmanes es va posar en marxa Primàries Catalunya, una proposta que impulsa llistes obertes a les properes municipals amb una voluntat clara: aconseguir el major nombre d'alcaldies independentistes.
En un context polític on s'ha demostrat que no hi ha estratègia comuna dels partits, les Primàries esdevenen la millor opció: llistes obertes on tothom amb idees es pot apuntar de candidat, i on tothom que vulgui participar en la tria de la llista només cal que s'inscrigui en un registre de votants.
Però per tal que els partits cedeixin, cal que aquesta iniciativa sigui forta i compti amb un suport ampli de la població. Per això la inscripció ha de ser molt nombrosa.
Potser no seran necessàries primàries a totes les poblacions. A Tàrrega, per exemple, l'alcaldia independentista està garantida. Així i tot, cal que ens inscrivim per tal que es vegi el suport majoritari a aquesta iniciativa.
Només amb llistes obertes tindrem opcions reals de guanyar a les principals capitals: agrupant el vot independentista per evitar que la llei electoral municipal penalitzi les formacions que no quedin en primera posició.
Des de l’Assemblea cridem a fer créixer el nombre d’inscrits al registre de votants. Apunteu-vos a la web de Primàries Catalunya:
https://primariescatalunya.cat/.
12 MESOS D'INJUSTÍCIA
Dimarts vinent, 16 d'octubre, es compleix un any de presó –preventiva, tingueu-ho ben present– de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I només faltaran quinze dies per a que faci un any també que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. També recordem que hi són Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull. I que són a l'exili Puigdemont, Comín, Gabriel, Ponsatí, Puig, Rovira i Serret.
Estem preparant els actes que, com cada dia 16 de cada mes, farem. No ho tenim tot tancat, però sí que hi ha dues coses que podem avançar.
La primera, que aquest cop no ho farem a la plaça Major, sinó al Pati, a la plaça del Carme.
La segona, que volem recollir diners per a l'ACDC, Associació Catalana pels Drets Civils, que acull els familiars dels presos polítics i exiliats. Per això, en acabar les accions que durem a terme, allà mateix al Pati farem un segon Sopar Groc. Si fos el cas que plogués, la ubicació alternativa està prevista al Mercat Municipal, a la plaça de les Nacions Sense Estat.
SEGON SOPAR GROC
El format serà molt diferent de com va ser el primer. Aquest cop no ens entaularem i el preu serà popular: 10 euros. El sopar, també: cóc, beguda (aigua o cervesa) i postres. I el que és més important: el 100% de la recaptació anirà destinada als familiars.
Com pot ser això? Gràcies a la generositat, d'una banda, de la Marta i el Miquel del forn Dit i Fet, que són qui ens prepararan els cócs a preu de cost. Uns cócs especials, val a dir, ja que estan fets amb pebrots grocs. Això sí, es podrà triar entre el d'arengada i el de llonganissa.
I també gràcies a la generositat, un cop més, de Paulí Cucurull, l'empresari d'origen targarí i establert al Quebec que també l'any passat va col·laborar econòmicament en la creació del mural "Decidim el nostre futur". Ell assumeix totes les despeses d'organització del sopar, de forma que l'import íntegre de cada tiquet es pot destinar en la seva totalitat a l'ACDC.
Ja podeu comprar els tiquets. En trobareu al forn Dit i Fet, a Còpies Maite i al nostre local.
Aprofitem per anunciar que ja no som al carrer Carme. Des d'aquesta setmana som al carrer Sant Joan, número 30, on hi havia la Marvi. També aprofitem per agrair la cessió d'aquest local als seus propietaris.
Prepararem 600 racions de cóc. Són moltes, ho sabem. I sabem que és un dimarts al vespre. Però confiem que la vostra indignació per una situació d'injustícia com aquesta faci que sortiu al carrer, com sempre. I confiem en la vostra generositat, com la dels col·laboradors del sopar, per donar deu euros per als familiars dels represaliats. Us hi esperem: la finalitat prou s'ho val.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Estimat Jordi
“Carta a
Jordi Sànchez
Tàrrega,
1 d'octubre de 2018”
|
Avui és u d'octubre i tots recordem com va anar aquell dia.
Ara, però, estava tornant a casa amb el cotxe i pensava en tu. I se'm negaven els ulls. Pensava que avui és un altre aniversari important. El teu.
Recordo que fa quinze mesos, quan et presentava a l'Ateneu de Tàrrega –era el 29 de juny–, et feia la broma que devies tenir influències per a que et muntessin un referèndum com a regal d'aniversari. Però com que ets tres mesos i mig més gran que jo, et dec un respecte i no faré cap comentari sobre la teva edat. T'adjunto una foto d'aquell dia, de record.
Malgrat la consciència del poder de l'adversari, llavors tot era optimisme i bromes. Una mica abans d'anar a l'Ateneu, mentre fèiem la inauguració de la pantalla amb el comptador de temps que faltava pel referèndum, a la plaça Major, et deia allò de TV3, que venia adoctrinant la canalla ja des del 2010, quan van treure la cançó aquella del "Uh Oh no tinc por!". Vas dir-me, tot i que encara ara em costa de creure, que ningú abans t'hi havia fet caure en el joc de paraules. I vas aprofitar per dir a tothom que realment no havíem de tenir por, que l'estat, amb tota la seva potència, no tenia prou força per aturar tanta democràcia.
El dia 1, però, sí que vam acabar tenint por. Aquí a Tàrrega tenim una caserna de civils que van estar passejant-se amunt i avall tot el dia amb els seus cotxes. Guerra de nervis. Però al final, com a tots els pobles amb caserna, aquí no va passar res. El mal l'anaven a fer a d'altres bandes, lluny dels veïns que els coneixen pel seu nom.
Parlant dels civils, ara, d'aquí una estona, anirem a inaugurar el carrer "1 d'octubre de 2017" de Tàrrega, dins dels actes del primer aniversari. Al meu parer no és un carrer prou lluït, prou important per dur aquest nom. De totes maneres és el millor carrer al que se li podia posar aquest nom. Més que res perquè així deixarà de dir-se carrer de la Guàrdia Civil. Després del que van fer, com a cos, no mereixen l'honor de formar part del nomenclàtor ni de Tàrrega ni de cap altre poble de Catalunya.
En acabat d'inaugurar el carrer tancarem l'aniversari a la plaça Major, passant un recull de fotos i vídeos que la gent ens ha fet arribar per recordar com van viure aquell dia. M'he passat gairebé tot el cap de setmana tancat a casa per muntar els vídeos amb la selecció d'imatges que ha fet un altre company, però al final crec que haurà valgut la pena. Si fos un professional del ram segur que haurien quedat millor i, a més, els hauria fet més de pressa. Però quan convé cal fer de tot i no sempre pots aprofitar-te de les amistats per a que ho facin ells.
A partir d'ara ja ens centrem en preparar el proper dia 16. Un any. Recordo la barreja de sensacions d'aquell dia i els següents. Ràbia per la injustícia. Sobretot perquè vaig tenir clar des del primer segon, com qui diu, que allò no seria un escarment de quatre dies. El teu gest i el del Cuixart, tenint clar el destí que us esperava, té un valor que no es pot pagar a cap preu. L'únic que podem fer els de fora és el que ja fem, no oblidar-vos i tenir-vos presents en cadascuna de les accions que fem.
Fa uns mesos, al juny, vam fer un sopar groc que va ser un èxit: vam recollir més de 10.000 euros per l'ACDC. En representació de l'Associació va venir el Civit i també el teu germà. Noi, no podeu negar que sou família! No diré que sigueu dues gotes d'aigua (fa una mica més de panxeta que tu!), però us assembleu moltíssim. Està clar que el seu no és parlar en públic, però és que els germans hi són per ajudar, no per substituir. Amb tot, la seva enteresa, les seves paraules dient que estaves fort, ens van enfortir a nosaltres. Llavors encara eres a Soto. Confio que ara estiguis una mica millor.
De cara al proper dia 16, entre les accions que muntem, volem preparar un segon sopar groc, tot i que ho volem fer més senzill. L'altre va anar molt bé, com t'he dit, però va portar una feinada que només la saben els que s'ho van treballar. Aquest cop volem fer cóc, el que a la resta del món es coneix per coca de recapte. Amb l'actual coordinador, el Carles, ens barallem sobre si han de ser d'arengada o llonganissa. Més que res perquè a ell li agraden els primers i a mi els segons. Ja veus quanta objectivitat! Però tranquil, que la sang no arribarà al riu. Al final ho farem tant a tant, i tots contents. A més la "gràcia" està en el pebrot que hi posarem, que serà groc.
Tenim la col·laboració d'uns amics forners que ja se'ns havien ofert molts cops, però que no havíem trobat l'ocasió. I, sobretot, comptem amb un mecenes que estarà disposat, confiem, a pagar el cost sencer de tot el sopar, de manera que podrem dir a tothom que el 100% de la seva aportació anirà destinada a vosaltres i les vostres famílies a través de l'Associació pels Drets Civils.
El preu serà de 10 euros i l'objectiu que ens hem marcat és repartir 500 tiquets, tot i que miraré de convèncer el Carles per pujar a 600. Estic segur que la gent, sabent que és per vosaltres, respondrà massivament. Com sempre, de fet.
Bé, ja t'explicaré, d'aquí uns dies, com ha anat la cosa. De moment no t'atabalo més. Per molts anys i una abraçada molt forta.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
213 - Nova Tàrrega, 28 de setembre de 2018
On eres l'1 d'octubre de 2017?
“No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer: vam votar i vam guanyar”
|
Segur que ho recordes perfectament! És d'aquells dies que un no oblida fàcilment. És més, el recorda amb tota nitidesa, hora a hora, gairebé segon a segon.
POR, RÀBIA, ORGULL
Probablement ets un dels centenars de persones que la nit abans van anar a dormir en algun dels col·legis electorals per impedir que els precintessin.
Ja des d’uns dies abans s’havia obert un formulari a internet per a que tothom que ho volgués s’hi inscrivís. A Tàrrega es van recollir les adhesions de 500 voluntaris, però a l’hora de la veritat van ser moltes més les que, ja fos durant la nit anterior, ja fos durant el dia, van mantenir-se al peu dels col·legis per intentar evitar que ningú pogués endur-se les urnes.
Urnes i paperetes que, ves per on, eren a totes i cadascuna de les meses previstes en els nou col·legis electorals que hi va haver. Ens van dir que votaríem com sempre i pràcticament va ser així. Només va faltar un dels punts de votació habituals quan hi ha eleccions.
De fet, però, com sempre no va ser. De bon matí, molt abans de començar a votar, la guerra de nervis era evident: cotxes de la guàrdia civil entrant i sortint de la caserna, ara aparcant en filera ostentant armes, ara tornant a passejar. Només els que van ser al Pedrolo, davant per davant de la caserna, saben el que van patir.
Abans de començar a votar, primera sorpresa en positiu: cens universal! S’eliminava el problema de les dades personals i només calia verificar que el DNI no constés com que ja havia votat. I al cap de no res, sorpresa negativa: servidors boicotejats que no responien, problemes per validar els electors... Són d’agrair tant la paciència dels votants, com la perícia dels informàtics que van muntar el sistema i van anar superant els diversos atacs organitzats que van patir.
A mig matí començarien a córrer les primeres imatges de guàrdia civil i policia nacional pegant i massacrant persones en centres de votació pel simple fet d’oposar resistència passiva. Vergonya d’estat espanyol. Ràbia per la impunitat dels seus atacs. Tot això sentíem.
I por, és clar. Por que no vinguessin i ens toqués el rebre a nosaltres. Però la por, en grup, és més fàcil de dominar. Per això vam vèncer –no a Tàrrega, sinó al país–, perquè ens vam mantenir units.
Al final de la jornada, quan des del balcó de l’ajuntament es feien públics els resultats de Tàrrega –5.565 vots dels quals 5.289 Sí– i es començaven a conèixer els de tot Catalunya –2,3 milions de vots en total–, l’esclat de joia a la plaça va ser immens, contagiós, amb plors i abraçades col·lectives per l’alegria i per la tensió acumulada al llarg del dia i també dels mesos previs. Quin orgull! Ho havíem aconseguit.
ACTES D’ANIVERSARI
Diumenge i dilluns vinents, 30 de setembre i 1 d’octubre, farem un acte unitari, organitzat per partits i entitats, per recordar la victòria d’aquell 1 d’octubre.
La victòria de la intel·ligència popular per damunt de la intel·ligència policial i militar. La victòria d’un poble unit que va poder votar enfront d’un govern espanyol desbordat per la seva incapacitat d’aturar el referèndum.
D’aquí plora la criatura... L’enrabiada va ser tal que quinze dies després continuava la barbàrie en forma d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en tant que presidents d’ANC i Òmnium, i dies després de la presidenta del Parlament i dels membres del govern que no van anar a l’exili.
Diumenge, per facilitar al màxim l’assistència de gent, farem la primera part de la commemoració en forma de concert i sopar popular a la plaça de les Nacions Sense Estat, on ja es va celebrar l’acte unitari de final de campanya a Tàrrega, ara fa un any. El marge servirà per pagar els cartells que, després de sopar, anirem a penjar per tota la ciutat recordant que l’1 d’octubre vam votar i vam guanyar, fent especial atenció als col·legis electorals on s’hi deixarà un record.
I dilluns es combinarà l’acte institucional d’inauguració del carrer «1 d’octubre de 2017» amb l’acte de tancament d’aquest aniversari, a la plaça Major, on des de diumenge hi haurà plafons per tal que la gent hi pugui deixar fotos i textos relacionats amb aquell dia, i on farem també la projecció d’una sèrie d’imatges cedides per molta gent sobre els dies previs de campanya, el dia de la votació i els dies següents.
No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer. Els actes d’aquest aniversari són per recordar que ens la vam jugar i vam guanyar. Vine a recordar-ho.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
212 - Nova Tàrrega, 21 de setembre de 2018
Hem fet tant! I queda tant per fer!!
“L’1 d’octubre prepararem actes commemoratius del dia de la gran victòria. Del dia que el govern espanyol estava tant rabiós en veure que tot el seu gran servei d’intel·ligència havia estat incapaç de trobar urnes i paperetes, que van fer que la seva policia anés a hòsties contra la població pacíficament resistent”
|
Per ser que hi ha qui diu que la gent que volem la República Catalana estem desanimats, no sembla pas que parem gaire quiets... I no parlem només de l'Onze de Setembre.
HEM FET MOLT
Per començar, moltes gràcies per la resposta, un cop més, de tothom que s’ha mobilitzat aquest 11-S. A Tàrrega no hem arribat als 16 autocars que vam fer per la Via Catalana, però 14 no estan gens malament.
Però la participació ciutadana no es limita a aquell dia. Només comptant les activitats realitzades des d'un mes enrere abans de la Diada, sortim a una acció cada tres o quatre dies, de mitjana.
De vegades no acabem de ser conscients del volum d’activitat que duem a terme, sobretot perquè no tothom acaba participant en totes les accions, però déu-n’hi-do el ritme que portem.
Vet aquí aquesta 'petita' llista amb una mica de repàs del que hem anat fent.
Dotze d'agost. Cantaires de Ponent a la presó de Lledoners. Molta gent es va organitzar per anar-hi en cotxes particulars.
Setze d'agost. Deu mesos sense els Jordis. Sardana per la Llibertat a la plaça Major.
Disset d'agost. Aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Concentració a la presó de Lledoners en suport a l’aleshores Conseller d'Interior, Quim Forn. Des de Tàrrega vam organitzar un autocar.
Vint-i-cinc d'agost. Caminada urbana per la Llibertat, d’uns 8 quilòmetres de recorregut, amb sopar gratuït final i distribució de domassos pels balcons amb el llaç groc.
U de setembre. Ponts per la Llibertat. Gairebé un centenar de voluntaris distribuïts per set ponts de Tàrrega i voltants, damunt l'autovia A2, amb pancartes per la llibertat dels presos, aprofitant el dia de trànsit massiu de l'operació tornada de vacances, dins d'una activitat organitzada conjuntament a les principals autovies i autopistes de Catalunya.
Dos de setembre. Cantada per la Llibertat a la presó de El Catllar, en suport a Carme Forcadell. També vam organitzar un altre autocar des de Tàrrega.
Quatre de setembre. Penjada de pancartes gegants, de 2 per 8 metres, en diversos punts de la ciutat, amb les figures dels setze empresonats.
Deu de setembre. Setena marxa de torxes, de la plaça dels Comediants a la plaça de les Nacions Sense Estat. Aquest cop la marxa ja no va ser per la independència, sinó per la República.
Onze de setembre. La Diada. Concentració «Fem la República Catalana» a la Diagonal de Barcelona. Impressionants catorze autocars, amb més d'un miler de participants de la nostra ciutat entre les 770 persones desplaçades amb els busos més tota la gent que hi va anar pel seu compte. També es van vendre més de 2.000 samarretes color corall des del nostre punt d'informació.
Setze de setembre. Onze mesos sense els Jordis. Cadena humana per la Llibertat. Més de 300 persones repartides entre els 250 metres que van de la plaça Major al monument als Països Catalans, al Pati, passant pel carrer Carme. I amb la font rajant de color groc des d'uns dies abans.
I MÉS QUE FAREM
Evidentment tot això no ho fa pas només l'ANC de Tàrrega, sinó que hi participen moltes altres entitats i col·lectius. Però el més important, com sempre recordem, és la vostra participació, la de la ciutadania conscienciada que junts podem arribar a tot arreu.
Perquè recordem tot el que hem fet? Per tenir present que a partir d’ara tenim tanta o més feina. Se’ns prepara el que se’n diu una tardor calenta.
El dijous 20 haurem tingut la concentració a Barcelona per recordar la que es va produir just un any abans, en ser ocupada la conselleria d’Economia en un intent d’aturar el referèndum de l’1-O. Els fets d’aquell dia –una massiva concentració absolutament pacífica– són la base de la judicatura espanyola per mantenir en presó preventiva Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per terrorisme.
I els dies 30 de setembre i 1 d’octubre prepararem a Tàrrega, com arreu, actes commemoratius del dia de la gran victòria. Del dia que el govern espanyol estava tant rabiós en veure que tot el seu gran servei d’intel·ligència havia estat incapaç de trobar urnes i paperetes, que van fer que la seva policia anés a hòsties contra la gent pacíficament resistent. I malgrat el dolor dels cops, de les ferides, dels ulls perduts, aquesta és la nostra victòria. Una victòria que no ha resultat definitiva encara, però seguirem lluitant pels nostres drets i per la nostra República. Perquè després de l’1 vindrà el 3 d’octubre. I el 16. I el 27...
Hem fet tant! Queda tant per fer!! Gràcies per ser-hi. Ahir, avui, demà i sempre.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Aquesta Diada, Fem República
“El ritme de les inscripcions a la web és inferior al de l'any passat, però s'estan venent més samarretes i tiquets d'autocar que mai, cosa que fa pensar que, com sempre, l'assistència serà massiva”
|
Abans d'entrar en matèria voldríem fer esment de dues declaracions recents.
Una, la 'genialitat' de P. Sánchez referint-se als independentistes com a "minoria majoritària", trepitjant els talons a M. Rajoy quan, parlant de Bárcenas, va dir que
"nada es cierto salvo algunas cosas".
Molt pitjor va ser Iceta condicionant la sentència del judici als presos polítics en funció del "clima social". Separació de poders typical Spanish on alguns polítics ja saben que faran els jutges.
11-S, MÉS GENT QUE MAI
Les inscripcions a la web
diada.assemblea.cat sembla que van a ritme inferior a altres anys. Perquè la gent no té intenció d'anar-hi? No ho sembla pas. Potser estem cansats d'haver-nos d'inscriure i ja sabem tots com funciona, de forma que no se li dóna tanta importància a la inscripció.
El que des de Tàrrega per la Independència tenim clar és que l'assistència serà superior a la de l'any passat, malgrat que estiguem fent menys inscripcions. Ho sabem perquè estem venent més samarretes que l'any passat, i això que ja va ser de rècord. Si el 2017 en vam despatxar unes 1.400, enguany anem ja per les 1.900 a falta d'una setmana (les xifres són de dimarts).
Pel que fa als autocars, també n'estem fent més. Si l'any passat vam fer un equivalent a dotze autocars normals, enguany anem pel catorzè quan encara falten set dies. Estem intentant aconseguir-ne més però a hores d'ara ja és complicat, o sigui que probablement haurem de penjar el cartell de "tot venut" abans d'hora.
Amb tot, no deixeu de passar pel nostre local del carrer Carme. Ni que estiguem en plena Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, no deixarem d'obrir cap dia i mirarem d'atendre totes les peticions tant de places d'autocar com de samarretes mentre ens sigui possible.
QUÈ FAREM? LA GRAN ONADA
Aquest 11-S serà diferent. Anem a Barcelona a reivindicar el mandat de l'1-O: fer la República Catalana.
Es tracta d’una manifestació més austera que els últims anys, amb un missatge polític més potent i amb expressió lliure dels manifestants més que no pas una gran escenificació conjunta. Animem la gent a expressar-se amb contundència sonora (enginys casolans, instruments, estris per fer sorolls, la pròpia veu, etc.) d’una manera lliure i pacífica, i a dur les pancartes i els missatges que considerin oportuns per fer sentir la seva veu.
A les 4 de la tarda tothom haurà de ser al seu tram. A les 17:14 caldrà estar en un silenci absolut abans d'iniciar la gran onada. Començarà a Glòries i s'estendrà fins a Palau Reial. Un coet marcarà l'inici de l'onada i les banderes corall dels voluntaris en marcaran el ritme a mesura que avanci. Serà necessari restar en silenci fins que l'onada arribi al nostre tram. Mentre esperem, mantindrem les banderes, els cartells i tot el que portem, abaixat. Ho aixecarem tot i començarem a cridar just en arribar l'onada a la nostra alçada i seguirem fent-ho fins que tota la Diagonal sigui un clam eixordador.
RECOMANACIONS HABITUALS
L'hora de sortida dels autocars, com ja vam anunciar, serà a les 12 del migdia des de la Tassa (c. Joan Tous). Sigueu puntuals i mireu de venir amb temps per poder organitzar la sortida amb facilitat.
Abans, a les 10, hi haurà el tradicional acte institucional a la plaça de Rafael Casanova, a càrrec d'autoritats i entitats locals. Us convidem a assistir-hi i, com sempre, preguem màxim respecte per la majoria minoritària (abans era silenciosa) que no pensa com nosaltres.
Endueu-vos aigua, menjar, barret, crema solar, ràdio, mòbil ben carregat, cadireta si cal, i un calçat i roba còmodes, preferiblement la samarreta corall.
Com sempre, no respongueu a provocacions i, en cas d'haver-n'hi, no us hi enfronteu però mireu d'enregistrar vídeos o fer fotos de qualsevol aldarull que presencieu.
I també com sempre, en acabar deixem-ho tot net i endreçat. Els papers dels entrepans, les ampolles de plàstic, tota la brossa que puguem fer, o bé a les papereres o bé, millor encara, ja ho llençarem a casa.
DILLUNS 10-S, MARXA DE TORXES
Abans d'acabar, un breu recordatori per animar-vos també a venir a la setena edició a Tàrrega de la Marxa de Torxes.
Dilluns, a la plaça dels Comediants, venda de torxes a partir de les nou del vespre i sortida una hora més tard, a les deu. El recorregut acabarà a la plaça de les Nacions sense Estat.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Diumenge 2/9, a El Catllar amb Forcadell
“No siguem hipòcrites. Que l’Estat defensi els seus funcionaris arreu del món tots ho voldríem. Però que no siguin hipòcrites els altres tampoc i pretenguin que nosaltres no defensem la nostra gent per tots els mitjans, també”
|
Llarena ha(uria) d’anar a declarar a Bèlgica i alguns s’han escandalitzat perquè inicialment el govern espanyol no volia pagar-li la defensa. Deixant de banda ‘tecnicismes’ com que la denúncia no té a veure amb la seva feina de jutge sinó amb declaracions fetes a títol personal, no siguem hipòcrites. Que l’Estat, en majúscules, defensi els seus magistrats, funcionaris i ciutadans arreu del món és quelcom que tots voldríem. Però que no siguin hipòcrites els altres tampoc i pretenguin evitar que nosaltres defensem la nostra gent per tots els mitjans, també.
AUTOCARS A EL CATLLAR
Aquest diumenge, 2 de setembre, organitzem autocars per anar a la presó de El Catllar i donar suport a la presidenta Forcadell just el dia que farà cinc mesos que la tenen empresonada. Recordem-ho sempre: presó preventiva!
Els autocars sortiran des de “la Tassa” a dos quarts de cinc de la tarda i el tiquet val 8 euros. O sigui que ja ho sabeu: reserveu per telèfon, whatsapp o telegram al 696 890 429 (Ramon). El pagament es farà a l’autocar mateix.
CAMINADA PER LA LLIBERTAT
La participació va ser un èxit. Aquesta segona caminada organitzada per ANC Tàrrega va aplegar més gent encara que la de l’any passat. Tot seguit reproduïm bona part de la presentació que va fer Antoni Colomé per donar el tret de sortida.
»Temps enrere, en relació a la participació ciutadana en l’activitat pública, sentíem parlar en termes de desafecció per la política. La gent repetia que els polítics només busquen la cadira i el propi benefici... Darrerament, i afortunadament, ja no se senten gaire aquestes afirmacions.
»Diuen que cada país té els polítics que es mereix. Penso que som un gran país perquè els nostres polítics no poden ser millors. Remarco el de “els nostres”. Ens han donat el seu temps, han arriscat el seu patrimoni, les seves famílies i la seva llibertat.
»Sí que sento a dir que estem cansats. I és cert. I per això us vull agrair que avui estigueu aquí, en aquest acte de suport a tots els represaliats, empresonats i exiliats. La situació que viuen els nostres conciutadans només es pot fer suportable si nosaltres, al carrer, els manifestem aquest suport. Els ho devem.
»Siguem actius i, sobretot, intel·ligents. No ens amoïnem perquè ens treguin les estelades i els llaços. És símptoma de la desesperació dels qui els treuen i dels que els paguen per fer-ho. Si en treuen, posem-ne el doble. La seva actitud destructiva també els minva la seva moral. Els fa actuar de forma irracional i acaben cometent errors. No doneu més importància a les seves accions, tret de quan actuen amb violència. No tenen prou efectius i busquen publicitat per magnificar la poca incidència. No els feu aquest favor. Aprofitem la seva escomesa per fer-los caure en el seus propis paranys. Enteneu-ho metafòricament.
»Participeu en totes les activitats que pugueu i ajudeu a engrandir i a donar força a les entitats sobiranistes fent-vos-en socis. Veniu a les nostres reunions i compartiu les vostres idees i els vostres projectes.
L’11-S SORTIREM A LES 12:00
Ja hem confirmat l’hora de sortida dels autocars des de Tàrrega cap a Barcelona d’aquesta Diada. Serà, com l’any passat, a les dotze del migdia, des de “la Tassa”, al carrer Joan Tous.
Els tiquets valen 10 euros i encara ens en queden, però val més que no espereu a darrera hora si voleu assegurar-vos que no us quedeu sense. Els podeu comprar al nostre local (C. Carme, 4), a la nostra parada del mercat dels dilluns, i també al Bar de les piscines, Còpies Maite i Viatges Gris.
Com a novetat, a banda de fer la inscripció per internet a
diada.assemblea.cat, des de fa uns dies també es pot fer per telèfon trucant al 93 665 98 57 de dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 del vespre.
MARXA DE TORXES
Acabem recordant que enguany el calendari de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega ens permetrà celebrar la Marxa de Torxes el dia que toca, que és la vigília de la Diada, el dia 10. També recuperem el punt de sortida tradicional, la plaça dels Comediants. L'arribada serà a la Plaça de les Nacions. A partir de les 9 del vespre començarà el repartiment de torxes i a les 10 la pròpia Marxa.
Si no voleu esperar al dia 10, podeu comprar anticipadament el tiquet de la vostra torxa al nostre local, al del Casal Popular el Rostoll, a Còpies Maite i Viatges Gris.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
L'11-S cal seguir tensionant
“Un dels moments claus per demostrar la nostra força és la Diada. I aquesta força és la que permetrà seguir tensionant. Més que mai és vàlida L'Estaca de Lluís Llach: si estirem tots segur que tomba”
|
Per començar, recordeu que aquest dissabte farem la segona caminada urbana que organitzem des de Tàrrega per la Independència. L'any passat va ser la Caminada Perquè Sí, en referència a l'1 d'octubre que teníem a tocar, i enguany és la Caminada per la Llibertat, per raons òbvies. Hi haurà domassos grocs per a qui en vulgui aconseguir per al seu balcó o per on vulgui.
Sortim del Pati i arribem al mateix lloc, i en acabar el recorregut farem un sopar popular gratuït. En principi la reserva de tiquets finalitzava dijous, però sempre us podeu atansar al nostre local del carrer Carme, tocant a la plaça Major, per si n'ha quedat algun. I si no, hi trobareu domassos grocs i samarretes i tiquets d'autocar per l'11-S.
TENSIONEM LA DIADA
Parlant de l11-S, cada cop queda menys temps per arribar-hi i hem de carregar les piles. Com publicava fa uns dies Joan Canadell a La República, cal seguir tensionant. De vegades la gent fa comentaris sobre la falta d'unitat dels partits polítics o la seva manca de determinació i sobre el cansament que això ens produeix "als de baix".
Bé, què us hem de dir nosaltres, de cansament, que portem organitzant les Diades des de 2012. Però si una cosa tenim clara és que els que es cansen són els que fan la feina. I sense feina, treball, esforç i dedicació no aconseguirem l'objectiu de la República Catalana.
Sí, és evident que hi ha actituds polítiques decebedores. Però si deixem de batallar estem perduts. Som nosaltres, la gent que volem que la República sigui efectiva, els que hem de continuar demostrant dia a dia que no ens rendim i que seguim amb la mateixa convicció de sempre. Per uns aquesta feina es pot dir que es diària, constant. Per altres la dedicació és menor, sigui perquè els hi falta temps, sigui perquè tenen altres prioritats.
En tot cas hi ha moments en que no ens podem quedar a casa. Per exemple, cada cop que hi ha eleccions, i això és ben cert que ho fem, perquè elecció darrera elecció ha anat creixent el nombre de votants a partits independentistes.
Però un altre dels moments claus per demostrar la nostra força és la Diada. I aquesta força és la que permetrà seguir tensionant. Més que mai és vàlida L'Estaca de Lluís Llach: si estirem tots segur que tomba. No podem parar d'estirar.
Com ja sabeu, la manifestació d'enguany tornarà a fer-se a Barcelona, a la Diagonal. Podríem discutir de perquè s'ha de fer tot sempre a la capital, però el cert és que és el lloc més pràctic per reunir tantíssima gent. I si alguna cosa ens cal ara és ser el més pràctics possible. I ser molts! Per això us animem a inscriure-us a la web diada.assemblea.cat. I a comprar el vostre tiquet d'autocar, si no hi voleu anar pels vostres mitjans. Al capdavall, tornant al tema de la practicitat, resulta molt més còmode anar-hi en autocar que en cotxe, si més no aquell dia.
Si hi aneu o us inscriviu pel vostre compte, recordeu que els de Tàrrega serem al tram 8, entre els carrers Numància i Martí i Julià (el següent, mirant cap a la sortida de Barcelona).
CARLES, ESTEM AMB TU
Avui, per acabar, ho farem amb una nota trista, donant el condol en nom de Tàrrega per la Independència al nostre company Carles Vall, als seus fills i a tota la família, per la pèrdua de la seva esposa.
No és la primera vegada que mor algun pare, mare o germà de persones estretament vinculades a l'ANC de Tàrrega, i mai n'havíem fet esment en els nostres articles.
Aquest cop, però, la rapidesa amb que ha anat, la forma tant sobtada amb que s'ha produït la seva partença, ens ha tocat especialment.
Segur que tots recordeu el Carles, dijous de la setmana passada, dirigint amb empenta la Sardana per la Llibertat que ballàvem a la plaça Major, dins dels actes del dia 16 pels deu mesos d'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I només dos dies després, la Núria moria.
En Carles és una persona molt important, no cal dir-ho, pel món sardanista, que és al que dedica bona part dels seus esforços des de fa molt de temps. Però també ho és per nosaltres. Ha presentat multitud d'actes nostres i, junt amb les sardanes, ha dedicat bona part del seu temps a lluitar pel país. I segur que ho seguirà fent, perquè estem convençuts que la Núria, que sempre l'acompanyava, així ho voldria.
Abans de començar amb la caminada d'aquest dissabte farem un minut de silenci en record seu. Carles, una abraçada ben gran.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Tres setmanes per un nou 11-S
“Quants cops haurem dit que “aquest 11-S és l’últim!”? Molts, segur. Aquesta vegada no ho direm. Però sí que direm que la manifestació d’aquest any és tant o més important que la dels anteriors”
|
Falta poc més de tres setmanes perquè arribi de nou la Diada i, amb ella, una nova manifestació de la nostra voluntat de materialitzar la independència que hem estat reclamant durant tants anys.
11-S, OMPLIM BARCELONA
Quants cops haurem dit que “aquest 11-S és l’últim!”? Molts, segur. I ho dèiem convençuts que així havia de ser. Bé, aquesta vegada no ho direm. Però sí que us direm que la manifestació d’aquest any és tant o més important que la dels anys anteriors.
Ho és perquè l’embat de la violència antidemocràtica és molt potent i cal que hi plantem cara. Cal que la nostra veu se senti alta i clara, com cada any. Que es vegi que no afluixa sinó que, ben al contrari, cada cop és més forta. Aquesta serà una Diada per la República, per fer la república catalana que vam votar l’1 d’octubre i que hem de construir.
Enguany omplirem la Diagonal de punta a punta i de vorera a vorera, de Glòries fins a Palau Reial. Com cada any, per tal de facilitar l’organització, es recomana fer la inscripció en algun dels 38 trams en que s’ha dividit el recorregut. A la gent de l’Urgell i la Segarra ens han assignat el tram 8, que va del travesser amb el carrer Martí i Julià fins al travesser amb el carrer Numància. Us demanem que, si hi aneu o us hi inscriviu pel vostre compte, ho feu en aquest tram tot i que òbviament tothom pot anar on vulgui si té altres preferències.
Per inscriure-us podeu fer-ho directament a la web
diada.assemblea.cat o, si ho preferiu, ho podem gestionar nosaltres també. Per això heu d’omplir el formulari que trobareu als punts de venda de tiquets d’autocar per anar a Barcelona l’11-S. Recordeu: Bar de les piscines, Còpies Maite, Viatges Gris i al nostre local al carrer Carme, 4. El tiquet val 10 euros anada i tornada, com cada any.
No espereu a darrera hora perquè al final resulta molt difícil ampliar el nombre d’autocars disponibles.
ALTRES ACCIONS
No som a temps per convidar-vos a la concentració davant la presó de Lledoners, cantant per la seva llibertat, que es va fer diumenge passat, on s’hi va desplaçar una nombrosa representació targarina.
Tampoc som a temps de convidar-vos als actes de tribut als Jordis i, per extensió, a tots els presos i exiliats polítics, d’aquest passat dijous dia 16, quan es van complir els 10 mesos del seu empresonament. Aquest cop vam fer amb una impressionant Sardana per la Llibertat, amb la Santa Espina, que va omplir la Plaça Major. És el mínim que podem fer per recordar els més de 300 dies que ja fa que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. El mínim per denunciar la injustícia d’aquest empresonament i reclamar-ne l’alliberament immediat.
CAMINADA POPULAR
Però sí que som a temps a convidar-vos a participar a la Caminada Urbana per la Llibertat que farem el proper dissabte 25 d’agost.
Aquest 2018 serà la segona edició d’aquesta caminada nocturna i, igual que l’any passat, comptarà amb l’organització experta dels companys de l’Associació Excursionista de l’Urgell.
Tant la sortida com l’arribada es farà des del Pati i el recorregut serà d’uns vuit quilòmetres aproximadament. En finalitzar la caminada hi haurà sopar gratuït per tots els participants. Això sí, és obligatori inscriure’s per tal de saber la quantitat de gent per a la que cal comprar sopar. Podeu recollir, de franc, el vostre tiquet d’inscripció a la caminada al local de Tàrrega per la Independència, a l’adreça abans esmentada.
QUE PESATS!
Si bé al darrer article, fa tres setmanes, expressava tranquil·litat per l’arxiu de la denúncia penal que el jutjat d’instrucció de Cervera havia decretat, ara he de mostrar el mateix estat d’ànim encara que Fiscalia hagi decidit recórrer davant l’Audiència Provincial aquest sobreseïment i demani que el cas es reobri.
Podran fer-se tant pesats com vulguin, però el sentit comú i la raó (i les proves) s’acabaran imposant a aquesta obsessió per perseguir tot allò que tingui a veure amb el moviment independentista.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Amb més tranquil·litat, l'11-S en marxa!
“Hem de començar a preparar ja l'11-S per tal que sigui un nou clam d'unitat i transversalitat”
|
Tot i que la denúncia de Fiscalia anava personalment dirigida a mi, en realitat a qui es mirava d'acusar és a l'Assemblea en el seu conjunt.
ARXIU PROVISIONAL DE LA CAUSA
Com ja deveu saber, el jutjat d'instrucció de Cervera va emetre la setmana passada una interlocutòria per arxivar la causa oberta per aquesta denúncia. Ara, per a que aquesta sentència esdevingui ferma, cal esperar que l'acusació no interposi recurs, cosa que té temps de fer fins aquest divendres. Ara bé, coneixent el pa que s'hi dóna, és més que probable que l'acabin presentant.
Amb tot, cal valorar com a molt bona notícia aquesta primera victòria. El jutge no només no veu delicte penal en la meva conducta sinó que fins i tot posa en dubte que hi hagués motius per prohibir l'acte de suport als Jordis per al qual havíem demanat permís. Vet aquí un extracte de la sentència:
»En primer lloc, l'acte inicialment convocat és discutible que tingués consideració d'acte de propaganda electoral a efectes delictius, tot respectant el criteri de la Junta Electoral Provincial a nivell administratiu per acordar-ne la prohibició. Així, es diu a la resolució que aquests actes busquen la llibertat dels “presos polítics” que anaven a les candidatures electorals per a les eleccions del 21 de desembre de 2017, per la qual cosa tenen naturalesa electoral.
»No obstant, l'acte inicialment previst a Tàrrega el 16 de desembre anava encaminat a homenatjar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en ocasió del seu segon mes de presó provisional (i no a la resta de candidats que aleshores estaven en la mateixa situació), finalitat diferent a la de realitzar un veritable acte de campanya electoral perquè no s'anava a demanar el vot per ningú, sinó la posada en llibertat d'aquestes persones. D'altra banda, tot i que és públic i notori que Jordi Sànchez va concórrer a les llistes de Junts per Catalunya a les anteriors eleccions, no va ser el cas de Jordi Cuixart (que no es va integrar a cap candidatura), de manera que difícilment es pot demanar el vot per algú que no concorre a les eleccions. De fet, senyal que aquest acte no era electoral és que cada dia 16 tenen lloc concentracions per demanar la llibertat d'aquestes dues persones, per tant no va ser un acte aïllat i concret en període electoral.
En el text que vaig preparar per a la roda de premsa per fer pública la resolució, havia escrit que el jutge “havia mirat de curar-se en salut de cara a possibles recursos”, en referència al detallada que era la sentència. L'advocat em va fer notar que no era una expressió afortunada ja que el jutge no s'ha de curar en salut de res, motiu pel qual en fer la declaració vaig dir-ho d'una altra manera. Amb tot, en algunes de les còpies que es van repartir a la premsa no estava corregit i, ves per on, aquesta frase va ser la que van recollir la majoria de mitjans. Culpa meva per no parar més compte!
11-S FEM LA REPÚBLICA CATALANA
Hem de començar a preparar ja l'11-S per tal que sigui un nou clam d'unitat i transversalitat. Si per alguna cosa té sentit obrir un local de l'ANC durant aquests mesos d'estiu és per preparar la mobilització que culmina amb la Diada, però que engloba un munt d'activitats les setmanes anteriors. Aviat us parlarem d'iniciatives per fer una Caminada Urbana per la Llibertat o per anar a les presons.
De moment, però, com ja us avançàvem la setmana passada, podeu començar a comprar els tiquets d'autocar, a 10€, per anar a Barcelona. Els trobareu al local de l'ANC a Tàrrega (C. Carme, 4), a Còpies Maite, Viatges Gris i al Bar de les Piscines. Enguany no podrem comptar amb un clàssic que ens ha acompanyat cada any des que vam començar, el 2012, a organitzar autocars per la Diada. Aprofitem per agrair a Cistelleria Grau, i al Joan Carles en particular, la seva col·laboració tot aquests temps.
Us informem, també, que ja disposem de les samarretes per l'11-S, a 15€ com cada any. A banda del nou color, com a novetat cal comentar que hi ha el model habitual de samarreta d'home però n'hi ha dos de samarreta de dona: amb mànega i amb tirants. A banda de les samarretes per la canalla, a 8€.
N'hem demanat un miler, d'entrada, per evitar que se n'esgotin les existències de seguida, però no badeu, que ja sabeu que volen!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Amenaça independentista? Violència d'estat!
“Mentides i més mentides que molt poques veus, a l'altra banda, s'alcen per denunciar. I les que ho fan sonen tant fluixes!”
|
Sáez de Santamaría, de campanya per Catalunya com a candidata a la presidència del PP, va dir fa un dies
"Em preocupa molt l'assetjament i amenaça de l'independentisme".
Canvieu independentisme per ETA, i segur que us recorda el discurs del PP durant anys i panys al País Basc.
NO SOM VIOLENTS, SOM VÍCTIMES
Això ens hauria de dur a reflexionar sobre si realment no ens van estar enganyant, anys enrere, quan ens van fer creure que hi havia un clima de crispació extrem a Euskadi, quan ens parlàvem de
kale borroka i coses per l'estil.
Ens van estar enganyant. Als catalans i als espanyols. De la mateixa manera que ara estan enganyant bascos i espanyols en relació a l'assetjament i l'amenaça de l'independentisme. Perquè ja m'explicareu quina amenaça representa dur llaços grocs o fer manifestacions, sempre absolutament pacífiques. Cosa que no es pot dir de determinada gent vinculada a l'unionisme d'ultra dreta, que va repartint garrotades als indepes pel simple fet de ser-ho, com va ser el cas de la coordinadora a Lleida de l'ANC, a qui van pegar i trinxar el mòbil per enregistrar les actituds violentes i provocatives d'uns energúmens que els insultaven mentre arreplegàvem els trastos en acabar un acte en una plaça.
La mateixa SS va dir també, encara més recentment, que a Catalunya s'hi practica l'apartheid. I ho va dir sense un bri de vergonya. El mal, però, no és dir-ho, sinó que ningú denunciï la mentida, perquè aleshores qui ho escolta s'ho pot acabar creient. I ho pot acabar utilitzant com a justificació per a atacs com el que va patir el fotoperiodista Jordi Borràs, conegut pels seus treballs per desemmascarar l'ultradreta espanyola a Barcelona, que fa poques setmanes va ser aquí a Tàrrega presentant el seu darrer llibre
"Dies que duraran anys".
Mentides i més mentides que molt poques veus, a l'altra banda, s'alcen per denunciar. I les que ho fan sonen tant fluixes!
NOU MESOS SENSE ELS JORDIS
277 dies ja de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 260 dies de Quim Forn i Oriol Junqueras. 151 dies Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. 120 dies Carme Forcadell.
Tots tenim clar que és una vergonya i estem cansats de repetir-ho. Però si no ho repetim correm el perill de normalitzar-ho. Si callem, potser algú pot arribar a creure que no n'hi ha per tant. Que ja sortiran un dia o altre, que tampoc és tan greu. O fins i tot que potser s'ho mereixen.
Recordem-ho cada dia: hi són, a la presó, en representació nostra, dels qui els vam escollir. No ho podem oblidar. No els podem oblidar.
Per això dissabte passat vam tornar a manifestar-nos a Barcelona. Sota un sol abrusador, dues-centes mil persones van reclamar, amb una sola veu, que ni presó ni exili, que els volem a tots a casa sense esperar ni un segon més.
Per això dilluns vam tornar a sortir a la plaça Major. Mentre uns mostraven les fotos dels setze represaliats, una trentena de voluntaris van anar llegint, un a un, els trenta articles que conformen la Declaració Universal dels Drets Humans.
Parem esment en el primer:
"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat".
Si algú veu la fraternitat per algun lloc quan Casado amenaça amb que el president Puigdemont pot acabar afusellat com el president Companys, o quan el successor de Rajoy, Sánchez, acusa el president Torra de racista i de ser el LePen espanyol, més val que s'ho faci mirar.
Per acabar, l'article vuitè de la mateixa Declaració:
"Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament". Doncs això.
PROPERES ACTIVITATS
Abans d'acabar, recordar que dins del cicle de cinema a la fresca que organitza l'Ajuntament de Tàrrega, el proper dimecres 25 de juliol s'exhibirà
"La Revolució Cantada", un documental preciós sobre com la cultura popular va ajudar el poble d'Estònia a aconseguir la seva independència de l'aleshores imperi soviètic.
Finalment, informar que ja hem començat, com cada any, la venda de tiquets d'autocar per anar a la manifestació de l'11-S a Barcelona, enguany a la Diagonal. El preu és de 10 euros i podeu passar pel nostre local, al carrer Carme, 4, per informar-vos de com aconseguir-los.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
205 - Nova Tàrrega, 13 de juliol de 2018
14-J: Ni presó ni exili, us volem a casa
“No hem pres cap determini sobre les primàries a les municipals, però més enllà del que nosaltres proposem, els "aparells" dels partits tenen interessos particulars que dificulten la formació d'una única llista republicana”
|
Primer que res, per si no hi pensàveu, recordar que aquest divendres 13 de juliol, a les vuit, tenim Ramon Cotarelo a l'Ateneu.
11-S: FEM LA REPÚBLICA
Finalment, amb una mica d'endarreriment respecte anys anteriors, l'ANC ha presentat l'acció prevista per a aquest 11-S.
Serà a Barcelona, a la Diagonal, i les samarretes –sempre recordem que són la principal font de finançament de l'Assemblea–, seran del mateix teixit que les de l'any passat, que tant bona acceptació van tenir. El color i el disseny segurament que ja els haureu vist aquests darrers dies, des que es va fer pública l'acció.
Tot i que ja en parlarem més abastament, de moment cal recalcar una idea bàsica. El concepte primordial que ha de guiar les accions d'aquell dia és el de la República. Serà inevitable recordar els presos polítics, però no ha de ser l'objectiu principal de la jornada. Per a defensar els presos tindrem molts altres dies. Com per exemple aquest proper dissabte 14 de juliol.
14-J, AUTOCARS A BARCELONA
Assemblea, Òmnium i ACDC organitzem dissabte una nova manifestació a Barcelona, «Ni presó ni exili, us volem a casa», per reclamar l'alliberament dels presos polítics, ara que els tenim una mica més a prop.
Posar Bassa, Forcadell, Turull, Sànchez, Junqueras, Cuixart, Romeva, Rull i Forn a la presó sí que va ser un gest polític. Traslladar-los a presons properes als seus domicilis no és cap gest polític. El que també seria un gest polític seria revocar la presó preventiva mentre no es faci el judici. I el gest de justícia real seria arxivar la causa judicial d'ordre polític que va iniciar el govern espanyol. Que no parlin d'independència judicial, que aquest acudit ja no fa gràcia.
Des de Tàrrega, un cop més, farem autocars per facilitar l'assistència a aquesta manifestació. Si voleu tiquets, a 10 euros, truqueu al 696 890 429 (Ramon).
DISPOSEM DE NOU LOCAL
Enguany tornem a disposar de local. Al mateix carrer que l'any passat, tot i que més avall, just davant l'entrada al campanar de la parròquia, al carrer del Carme, 4. Agraïm la cessió d'aquest espai que ja vam obrir dissabte passat i que divendres a les set de la tarda, una hora abans del Cotarelo, inaugurem oficialment.
Per tant, ja ho sabeu, si voleu informació sobre l'ANC, fer-vos-en socis, samarretes, tiquets de bus, estelades... apropeu-vos-hi. L'horari habitual serà de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre i els dissabtes al matí de 10 a 1.
PRIMÀRIES A LES MUNICIPALS
Després d'una primera anàlisi, des de Tàrrega per la Independència no hem pres cap determini encara sobre quina ha de ser la nostra posició respecte a la conveniència o no de demanar que a la nostra ciutat es facin primàries per conformar una única candidatura republicana. Sí, però, que s'han posat damunt la taula tres factors a tenir en compte.
En primer lloc, cal entendre que a casa nostra no sembla que hagi de córrer perill el fet que l'alcaldia sigui independentista, que és un dels primers arguments a l'hora d'exigir llistes unitàries a les municipals. Aquest seria un argument a favor de no exigir una aliança electoral.
Però una cosa és l'alcaldia i una altra de diferent són els pactes postelectorals. Aquest és el segon factor.
Caldria evitar la vergonya del que va passar les darreres eleccions, quan CiU (aleshores encara es van presentar amb aquestes sigles) va pactar amb un partit unionista, PSOE. Potser la paraula vergonya no és la més adient, perquè com tota opció política elegible pels ciutadans, els socialistes són tant respectables com qualsevol altre partit. Però no podem passar per alt què representa aquesta opció: la del suport al 155, la dels que justifiquen que la violència de l'1 d'octubre va ser provocada per nosaltres mateix, la dels que diuen que les fotos de la gent ensangonada pels cops de la policia van ser manipulacions dels independentistes... Respecte per les persones, tot. Respecte pels partits, el just i necessari. Respecte pel seu posicionament, cap ni un quan menteixen.
Queda encara un tercer factor, que té a veure amb el que interessa els propis partits, més enllà del que nosaltres proposem.
A banda de triar els regidors, les municipals també serveixen per escollir la gent que va als consells comarcals i a les diputacions provincials, llocs que són cobejats per determinada gent dels "aparells" que després escullen els seus càrrecs de confiança. Gent que, òbviament, no renunciarà fàcilment a formar part d'unes llistes que, controlades pels partits són una cosa i que, decidides per la ciutadania en primàries, en són una altra de molt diferent. Els partits s'hi juguen diners, i això és un problema.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Volem arròs
“El Secretariat Nacional proposa unes primàries republicanes a les principals ciutats de Catalunya per conformar una sola llista unitària independentista a tots els municipis majors de 25.000 habitants”
|
La setmana passada acabàvem parlant de les municipals, tot dient que encara no tocava entrar-hi a fons, però ves per on les coses s'han accelerat aquests darrers dies.
Abans, però, permeteu-nos un símil culinari.
ENS AGRADA L'ARRÒS
A l'Assemblea ens agrada l'arròs. De fet agrada a molta gent. Tots volem arròs. Però, ai las!, quan te'n vas als barets (com que
xiringuito no és correcte en català, se'n pot dir barets, bars petits) resulta que uns el fan amb pollastre, els altres amb caragols i els tercers amb verdures.
Ara canvieu la paraula arròs per república, sobirania o independència. Canvieu baret per partit polític. I canvieu el pollastre, els caragols i les verdures per les sigles dels partits als que els hi agrada l'arròs. És a dir, la independència. No ens embolicarem en associar cada complement a cada partit, perquè encara n'hi hauria algun que s'enfadaria.
Al capdavall, però, el que volem la gent és arròs. I a la majoria tant ens fa com vagi acompanyat. Com si acabem fent arròs blanc! Perquè el que ens agrada és l'arròs. Si de cas, quan el tinguem al plat, ja veurem cadascú de posar-nos-hi l'acompanyament que més ens plagui.
Això, que dit així sembla fàcil d'entendre, resulta que no ho és tant. I no ho és perquè cada baret té la seva especialitat i un munt de nòmines per pagar a final de mes. I és clar, creuen que si fan un arròs diferent del que la seva clientela habitual té per costum, la gent no anirà més al seu baret particular...
PRIMÀRIES A LES MUNICIPALS
A l'Assemblea ens agraden les arrossades populars. I si hi ha una mica de pollastre, uns quants caragols i unes tires de pebrot, doncs millor que millor.
Per això el Secretariat Nacional ha fet la proposta, pendent de ratificar en consulta als membres de ple dret de l'ANC, de realitzar unes primàries republicanes a les principals ciutats de Catalunya.
La intenció és conformar una sola llista unitària independentista a tots els municipis més grans de 25.000 habitants. I la manera de conformar aquestes llistes a cada municipi seria a través d'unes primàries on sigui la gent de cada població la que esculli quins han de ser els candidats que formin aquesta llista, i qui ha de ser-ne el cap.
Cal entendre que hi pugui haver algun lloc amb unes determinades particularitats que puguin aconsellar no anar units. En general, però, sembla que la millor manera de sumar és unint forces.
Penseu en la Barcelona de la funàmbula Colau. O en la Lleida de Ros menystenint el català per acontentar els socis taronges. O la Tarragona de Ballesteros i els seus jocs mediterranis, on va preferir que les grades estiguessin buides a córrer el risc que hi haguessin estelades. Si els partits republicans s'hi presenten per separat, segur que cap d'ells no aconseguirà l'alcaldia en aquestes capitals.
Estem segurs que la ratificació per part de les bases de l'ANC a aquesta proposta serà molt àmplia.
Del que no estem tant segurs és que aquesta idea sigui compartida pels partits que hi haurien de participar. De fet, només cal recordar que a les darreres eleccions, les del 21-D, també vam fer una consulta interna per promoure una candidatura unitària que va tenir un suport del 86%. I els partits no en van fer cap cas.
Cal reconèixer, però, que en aquell moment tot va ser massa precipitat i els terminis eren molt curts per complir amb tots els formalismes que hauria calgut seguir.
I a Tàrrega? Ja ho veurem. El primer que caldrà serà parlar-ne entre nosaltres mateixos.
13 DE JULIOL, RAMON COTARELO
Divendres de la setmana entrant, 13 de juliol, tornarem a portar, gairebé tres anys després del primer cop que va venir, Ramon Cotarelo.
Aquest cop podrem disposar del Teatre Ateneu, no com aleshores, o sigui que l'aforament no se'ns quedarà tant petit com l'altra vegada, quan ho vam organitzar a la sala de socis del mateix Ateneu.
El format de la conferència serà diferent al que tenim per costum i serà com una entrevista en que la directora de Nova Tàrrega, Lourdes Cardona, farà de mestra de cerimònies dirigint la conversa amb en Cotarelo.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Cap a on anem i com hi anirem
“No hem fet el cim, però som en un camp base més alt que no érem quan vam començar. I si en algun moment algú té dubtes, recordeu el que hem estat capaços de fer en el nostre passat recent”
|
Més de 250 dies a la presó els qui més temps hi porten. O gairebé 100 la que n'hi porta menys. I números semblants pel que fa a la gent que és a l'exili.
3.000 DIES DE PRESÓ I EXILI
De vegades, a les notícies s'utilitzen expressions com ara
tants anys de presó entre tots els condemnats. Doncs bé, a hores d'ara ja portem 1.600 dies, més de quatre anys de presó preventiva entre els nou homes i dones tancats a les presons dels voltants de Madrid. I no hi arriba però poc n'hi falta per sumar quatre anys d'exili, també, entre les set persones repartides per Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa. Més de 1.400 dies. Entre tots, passen dels 3.000 dies.
El fotut no és pensar en la barbaritat que representa aquest abús de poder. El realment fotut és saber que no tenen la més mínima intenció d'afluixar i que ho allargaran tant com voldran, més enllà de qualsevol concepte raonable de justícia.
I amb tot, no hem d'oblidar. Ni d'on venim ni cap a on anem.
Venim d'un u d'octubre on la unitat i la cadena de confiança entre tots va permetre que poséssim les urnes als col·legis, amb una victòria que ens va omplir de moral, d'orgull i d'esperança. I venim també d'un 27 d'octubre on, després de l'esclat inicial de joia col·lectiva per la proclamació de la República, va començar a veure's que la cosa no anava ben bé com esperàvem. Sobretot a partir del moment en que mig govern es va exiliar i l'altre mig va anar a la presó.
FA UN ANY DE JORDI SÀNCHEZ
El 29 de juny de l'any passat, ara fa just un any, ens visitava a Tàrrega l'aleshores president de l'Assemblea, Jordi Sànchez.
Va venir per inaugurar el comptador enrere fins a l'1-O i per fer després, al Teatre Ateneu, una conferència que duia per títol la que seria la pregunta del referèndum: "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?".
Qui ens ho havia de dir que aquell home, de carisma i caràcter reservats, acabaria a la presó tres mesos i mig després!
La casualitat ha fet que la nova presidenta de l'Assemblea, l'Elisenda Paluzie, ens visiti just un any després, aquest dissabte 30 de juny. Recordeu que a partir de les 12 serà a la sala de plens de l'Ajuntament per presentar-nos la conferència que duu per títol el mateix que el d'aquest article.
I DISSABTE, L'ELISENDA PALUZIE
No sabem què ens explicarà exactament l'Elisenda, però sí que sabem que en alguna ocasió ha utilitzat el muntanyisme com a metàfora per explicar on som i cap a on anem. No hem fet el cim, la República, però som en un camp base més alt que no érem quan vam començar.
«I si en algun moment algú té dubtes, si algú creu que no podrem, us convido a recordar el que hem estat capaços de fer en el nostre passat recent». Aquestes darreres paraules no són de l'Elisenda sinó del Jordi Sànchez, aquí a Tàrrega, durant la inauguració del marcador.
Havíem fet un 9-N contra pronòstic. I vam fer un 1-O contra pronòstic, contra la policia i la guàrdia civil, contra el govern espanyol, contra els jutges i contra els serveis secrets espanyols que no van ser capaços de trobar les urnes.
I no serem capaços de seguir avançant, ara? I tant que sí.
El problema és haver de reconèixer que hem fet uns quants passos enrere respecte la posició guanyadora que teníem a l'octubre. Amb tot, trobarem la manera de plantejar nous reptes, nous objectius per tirar endavant aquest projecte de país que és la República.
Potser aquests objectius tinguin relació amb les eleccions municipals previstes per aquí a menys d'un any. Serà un altra ocasió per comprovar la força electoral de l'independentisme i de la capacitat de construir propostes unitàries que permetin sumar més que no pas confrontar.
Això, però, són figues d'un altre paner que, de moment, encara no toca encetar.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
Quan la política es fa als jutjats, no hi ha democràcia
“Els presos polítics estan en presó preventiva acusats de delictes que no han comés. Són a la presó per atemorir la resta de societat catalana que segueix volent la independència. No hi ha més”
|
Un cop més, i ja en van vuit (de fet molts més!), dissabte passat ens vam concentrar a la plaça Major. Fa vuit mesos que reclamem l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com el de la resta de presos polítics. I també que s'aturi la persecució judicial dels exiliats.
RÀBIA SÍ, VIOLÈNCIA NO
Vuit mesos de ràbia i de pena. Una ràbia que no sabem –ni volem– transformar en violència, cosa que sí que fan els ultres amb una facilitat extrema, quan peguen la coordinadora de l'ANC a Lleida per enregistrar amb el mòbil els provocadors que van als actes que organitzen, o peguen un altre veí d'aquesta ciutat pel simple fet de dur un llaç groc. Quina provocació!
Ara ens volen fer veure com un gran gest de sensibilitat del nou govern espanyol la possibilitat que acostin els presoners a presons catalanes. És indubtable que si s'arriba a confirmar aquest extrem representarà una millora, en comparació amb la situació actual, en les condicions de vida tant dels presos com, sobretot, de les seves famílies.
Però no perdem de vista la qüestió principal: estan en presó preventiva acusats de delictes que no han comés. Són a la presó per atemorir la resta de societat catalana que segueix volent la independència. No hi ha més.
Per tant, qualsevol cosa que no sigui deixar-los en llibertat és una abús de poder i una vergonya democràtica. I el mateix es pot dir de la situació en que viuen els exiliats, sense poder tornar lliurement a casa seva, amb la seva família, a la seva feina, a la seva plena i total normalitat.
DEMÀ POTS SER TU
Dissabte 23, a partir de les 12, a la plaça de les Nacions, presentació a Tàrrega de la campanya "Demà pots ser tu" amb Jordi Pesarrodona, regidor de Vilatorrada, encausat com recordareu pel seu nas de pallasso.
Aquesta és una campanya impulsada per Òmnium Cultural en defensa dels drets humans i la democràcia. Només durant el 2017 hi han hagut més de 20.000 casos de sancionats o investigats per l'estat espanyol a causa del lliure exercici del seu dret a la llibertat d'expressió.
I si em permeteu l'humor negre, ja sabeu que "Ahir vaig ser jo". Ja fa més de dos mesos que dura la instrucció del cas pel que se m'acusa i aquesta setmana avançarem un pas més.
La setmana entrant estan cridats a declarar els Mossos d'Esquadra que van redactar l'atestat en el qual es basa la denúncia presentada per fiscalia en contra meva per delicte electoral: organitzar un acte de suport als Jordis quan feia dos mesos del seu empresonament, durant la campanya electoral del passat 21D.
Esperarem a veure com expliquen que m'identifiquessin a l'atestat com a organitzador d'un acte no realitzat –per al qual vam demanar permís, però que no vam arribar ni a convocar en ser-nos denegat–, enlloc de fer-ho com a partícip d'un acte electoral organitzat conjuntament per CUP, ERC i JxCAT. L'acte prohibit estava previst a les 11:30 mentre que el que es va fer realment el van convocar els partits, amb tots els permisos necessaris, a les 12:30.
En tot cas si cal cercar algun responsable, més enllà dels Mossos, el trobaríem en l'allargada ombra del 155.
ELISENDA PALUZIE
I com que la setmana que ve serà molt just, us anunciem ja aquesta que dissabte 30 de juny, a les dotze del migdia a la sala de plens de l'Ajuntament de Tàrrega, podrem gaudir de la presència de la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie. Una interessant conferència amb el títol Cap on anem i com hi anirem? a la que us animem a assistir.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
El poder de la mentida en boca del poderós
“Bertolt Brecht: qui no coneix la veritat és simplement un ignorant; però qui la coneix i l'anomena mentida, és un criminal”
|
Quan Felipe González va tornar de viatge oficial a la Xina, ja fa uns quants anys d'això, va posar de moda un proverbi xinés que havia aprés allà: “gat blanc o gat negre, l'important és que caci ratolins”.
Adaptant-lo a la realitat actual, avui prou podríem dir que govern del PP o govern del PSOE, l'important és l'IBEX-35. És a dir, que poc importa qui governi perquè al final no en sortirà res de bo per Catalunya. Ni per ningú, de fet.
GONZÁLEZ I BORRELL, QUIN PARELL!
Recordar González no ha estat casual. És que li ha faltat temps per fer de comparsa del seu camarada Borrell.
Si el primer que ha dit el ministre en arribar al càrrec és que “Catalunya està a punt de l'enfrontament civil”, a l'altre li ha faltat temps per afirmar que “a Catalunya hi ha una fractura social”.
Hi ha qui parla de Borrell com a ministre català. Error! El lloc de naixement no defineix la identitat d'una persona. Si fos així hauríem de dir de Raül Romeva que no és català, perquè va néixer a Madrid, però a ningú se li passa pel cap dubtar sobre la seva nacionalitat.
Ser d'un lloc significa, entre altres coses, viure i conèixer la realitat d'aquell lloc. Des d'aquest punt de vista és evident que Borrell no és català.
Algú que visqui a Catalunya sap que no hi ha cap mena de fractura social. Es pot parlar de crispació política, sobretot al Parlament, on hi ha alguna 'lianta' a la que se li omple la boca qualificant el procés de 'lio' independentista. Es pot dir que hi ha hagut moments de tensió al carrer, tot recordant que qui els ha provocat majoritàriament són grups reduïts d'ultres espanyols.
Però parlar de clima d'enfrontament civil a Catalunya és mentir i enganyar. Ho va dir Bertolt Brecht: qui no coneix la veritat és simplement un ignorant; però qui la coneix i l'anomena mentida, és un criminal.
VUIT MESOS DE PREVENCIÓ
Aquest dissabte, 16 de juny, es compleixen els vuit mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Vuit mesos amb dues persones bones tancades per prevenció. Hi hauria molts altres qualificatius per descriure'ls, però el més bàsic i simple és que són bones persones.
Un altre cop hauríem de citar Brecht i el crim intel·lectual que suposa acusar-los de rebel·lió, sedició, o qualsevol altra cosa que tingui relació amb la violència. És, senzillament, voler capgirar la realitat que aquí tots coneixem prou bé: la no-violència ha governat sempre els seus discursos i la seva manera de fer. Només qui no els ha vist, no els ha llegit o no els ha escoltat pot sostenir aquesta barbaritat.
Com cada dia 16 de cada mes, també aquest dissabte sortirem al carrer per protestar i reivindicar que els represaliats, presos o exiliats, puguin tornar a casa amb els seus amb plena llibertat.
En el moment d'escriure aquestes ratlles encara no està del tot definit, però a priori l'acte a Tàrrega serà a la plaça Major, com sempre. L'hora, probablement, serà pels volts de migdia, en previsió dels actes que es faran a la tarda a Vallfogona de Balaguer, dels quals en parlarem tot seguit. Estigueu a l'aguait, doncs, per saber l'hora exacta.
TOTS A VALLFOGONA
Aquest dissabte a Vallfogona de Balaguer es farà un concert solidari amb les famílies dels exiliats i presos polítiques, amb especial protagonisme de Meritxell Serret, nascuda en aquesta població.
Compta amb ANC i Òmnium com a organitzadors, entre altres, i, tal i com es va fer amb el Sopar Groc, els beneficis aniran per l'Associació Catalana pels Drets Civils.
L'entrada és gratuïta i hi haurà urnes per recollir donatius per aquesta entitat que agrupa els familiars dels represaliats.
El concert començarà a les 8 del vespre i hi actuaran diversos grups i cantautors com
Lo Pau de Ponts o
Tremendos. També hi intervindran la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i la parella de la Meritxell, Ferran Civit, en representació de l'ACDC.
Us animem, doncs, a que aquest dissabte, a més d'anar a la plaça Major, us apropeu fins a Vallfogona per donar suport a la 'nostra' Meritxell Serret i ajudar a omplir les urnes de solidaritat.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
200 - Nova Tàrrega, 8 de juny de 2018
Gran Sopar Groc, gran Bea Talegón i... gran error?
“Considerem un error, ni que només sigui per les formes, l’acatament del President Torra a la negativa de publicar el nomenament dels consellers escollits inicialment per formar govern”
|
Poques setmanes com aquesta han estat tant plenes de qüestions importants.
SOPAR GROC: ÈXIT ROTUND
En nom dels familiars del presos i exiliats polítics us donem les gràcies a tots els que vareu col·laborar a recollir els 10.306 euros que vam aconseguir per a l’Associació Catalana pels Drets Civils, formada per aquests familiars.
Gràcies als 360 comensals presents i als donants a fila zero. A les empreses i col·laboradors que van cedir els lots que es van sortejar i als qui van comprar les tires per participar al sorteig. A l’artista canadenca Carole Morin que va donar el quadre subhastat i als qui van pujar per aconseguir-lo. A la coral Nova Tàrrega, els músics de Banda Sonora i Ramon Elias amb el seu violí. Als presentadors, Carolina Tebé i Jaume Ramon. Als voluntaris que van participar d’una manera o altra en l’organització, ja fos decorant, muntant i desmuntant, servint plats... I gràcies, com no, a Xavier Sànchez i Ferran Civit, germà i parella, respectivament, de Jordi Sànchez i Meritxell Serret, per ser-hi. A tothom, en definitiva, moltes gràcies!
L’únic que lamentem és l’exabrupte, a l’hora dels parlaments, de qui va preguntar si és que la CUP no existia. I ho lamentem perquè significa que segueix havent-hi gent que posa el carro davant dels bous, és a dir el partit davant de l’objectiu comú.
La CUP existeix, i tant que sí, i la seva gent és tant necessària com la de la resta de partits i de fora dels partits. Tots fem falta i més gent que hem de sumar.
Però el criteri per seleccionar les persones que van pujar dalt de l’escenari no va ser per representació política. Va ser molt més simple: els familiars que van venir, els representants de les entitats organitzadores –ANC i Òmnium– i els alcaldes de les tres principals poblacions de la comarca (recordem que el sopar era d’àmbit comarcal), que incloïa el president del Consell Comarcal en representació de tots els municipis i el diputat urgellenc al Parlament de Catalunya. També va apuntar-se al sopar una altra diputada al Parlament a qui, és clar, també vam convidar a parlar. A parlar, perquè a sopar només es van convidar quatre persones: els dos familiars i els dos directius nacionals. Tota la resta, incloses les autoritats i els voluntaris i col·laboradors abans esmentats, van pagar per ser-hi.
MAGNÍFICA BEA TALEGÓN
I si divendres va ser fantàstic, diumenge va ser colossal. Amb un Ateneu ple a vessar, Bea Talegón va fer la xerrada més llarga que recordem haver organitzat mai des de l’Assemblea: gairebé dues hores i mitja va durar. I tothom va marxar dient que se li havia fet curt!
Repassar tot el que va dir demanaria dues o tres pàgines, o sigui que val més no intentar-ho.
Si us ho vareu perdre podeu veure el vídeo penjat a l’apartat de vídeos de la nostra web. Cerqueu per internet ‘ANC Tàrrega Bea Talegón’ i segur que ho trobeu de seguida.
Aprofitem per recordar l’anunci realitzat per Carles López, el nostre coordinador, de les properes conferències previstes: Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, a finals de juny, i Ramon Cotarelo a mitjans de juliol.
UN ERROR. O MÉS D’UN
El primer error a reconèixer és el del nostre vaticini de divendres passat, quan afirmàvem amb rotunditat que la moció de censura no prosperaria. Per defensar aquest error només hi ha una excusa: el text es va redactar, com sempre, la matinada de dilluns a dimarts, moment en que tant ERC com PDeCAT encara jugaven a posar condicions per donar-hi suport. I d’aquí la nostra crítica en aquell moment.
Això sí, ni que només sigui per veure la cara de mala baba dels que han saltat, ja haurà valgut la pena. Tot i que està per veure si servirà de res. Caldrà esperar un temps per saber si haurà estat encertat o no.
Però el que sí que considerem un error, ni que només sigui per les formes, és l’acatament del President Torra a la negativa de publicar el nomenament dels consellers escollits inicialment per formar part del govern.
És evident que resultava necessari aquest pas per acabar d’aixecar formalment el 155. Però, després de tant de temps, venia d’un parell de dies? Havent-se presentat ja la moció de censura, el lògic hauria estat esperar a veure com acabava abans de substituir els consellers a la presó o a l’exili. Al capdavall, com diuen Paluzie i Ponsatí, aquest no deixa de ser un simple govern autonòmic.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
199 - Nova Tàrrega, 1 de juny de 2018
Aquest diumenge, Bea Talegon a l'Ateneu
“La moció de censura dels socialistes fracassarà. Hi guanyaríem res amb un canvi de govern? Segurament no. Però tampoc hi perdríem. "Canviar no fa polls", com diu la dita”
|
Seguim sense govern a Catalunya. Al d'Espanya no li surt de l'entrecuix publicar el decret de nomenament dels consellers per no haver d'aixecar el 155. Mentre, els jutjats espanyols es declaren incompetents per obligar-lo a que el publiquin.
INCOMPETÈNCIA
Està clar, quan diuen això, que es refereixen a que no tenen la competència per fer-ho, però ho posen tant fàcil per entendre-ho d'una altra manera, que realment cal admetre que sí, que d'incompetents ho són, i molt. Només cal veure el ridícul europeu de Llarena i les seves euroordres.
Mentre, el president Torra poca cosa més poc fer. Aquest passat cap de setmana va anar a l'aplec del Caragol. Tot aprofitant per passar la mà per la cara de l'incultura del socialista Zaragoza, que no sap distingir entre un col·laboracionista de l'Alemanya nazi, Petain, i el poeta Marius Torres. Ja deuríeu llegir la notícia.
Amb tot, aquest va rectificar i va admetre la confusió. En canvi el seu company Alfonso Guerra va titllar Quim Torra de nazi, ras i curt, en una entrevista per la ràdio de la Ser i es va quedar tant ample.
GÜRTEL
I a Madrid, Gürtel ha petat. La corretja els hi ha espetegat als morros als del govern espanyol.
Tota una sentència judicial on es declara el Partit Popular –el partit com a tal, tot ell com a entitat– responsable civil d'un «autèntic sistema de corrupció institucional».
Tot i que, ja és ben curiós, la sentència no es va fer pública fins l'endemà d'haver aprovat els pressupostos. No serem nosaltres qui posi en dubte la independència judicial i la seva gestió dels temps. O sí, perquè enganyar-nos.
Per cert, el vaticini de la setmana passada era que el PNB posaria uns quants peixos al seu cove votant a favor dels pressupostos de M. Rajoy i, òbviament, no ens vam equivocar. Era una predicció fàcil.
MOCIÓ DE CENSURA
Una altra predicció, va: la moció de censura dels socialistes d'aquest divendres fracassarà.
D'entrada, per manca de visió dels nostres partits, que volen posar condicions enlloc de donar-hi suport incondicional. Quines condicions volen demanar? Que Sánchez, Guerra i tots els seus acòlits deixin d'insultar? Perquè d'alliberar els presos polítics no cal ni parlar-ne.
És evident que qualsevol acord al que es pogués arribar amb aquesta gent seria paper mullat. Per tant, més valdria no donar-hi tants tombs i dir que sí sense condicions.
Hi guanyaríem res amb un canvi de govern? Segurament no. Però tampoc hi perdríem. Com diu la dita, "canviar no fa polls".
Però per si no resultés prou complicat que hi votin a favor al mateix temps Podemos, ERC, PDeCAT, PNB i EH Bildu, cal no oblidar el propi PSOE. Tenen diputats capaços de votar-hi en contra només per no votar com els catalans.
Per tant, aquesta acabarà sent una moció de censura de fireta.
Al capdavall: algú ha vist manifestacions arreu d'Espanya demanant la dimissió del govern corrupte? Deu ser que tenen preocupacions més importants.
BEA TALEGÓN A L'ATENEU
Si fa uns anys vam comptar amb la presència de Ramon Cotarelo (a qui aviat anunciarem de nou), aquest cop podrem gaudir de Bea Talegón. Serà aquest diumenge, a les dotze del migdia, al Teatre Ateneu.
La seva col·laboració habitual al FAQS de TV3 ha fet que Talegón prengui força notorietat a Catalunya, darrerament. Tot i la seva joventut, té una visió molt àmplia de la política tant catalana com espanyola.
Aquesta mare, advocada, músic i periodista, com s'autopresenta a twitter, és una tertuliana que amb la seva facilitat de paraula i dots de comunicació, ens farà veure que el camí cap a la República no només és possible, sinó totalment necessari.
També aprofitarà per signar exemplars del seu llibre "No nos avergoncéis". Si no el teniu, el podreu adquirir al teatre mateix, fins a esgotar existències.
Així que ja ho sabeu. Aquest diumenge, us esperem a l'Ateneu!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
198 - Nova Tàrrega, 25 de maig de 2018
Divendres 1 de juny: Sopar Groc
“Recordeu que el darrer dia per comprar tiquets per al Sopar Groc és el dimarts 29 de maig. A Tàrrega (Cistelleria Grau, Còpies Maite, Viatges Gris, parada mercat) o Bellpuig (Copisteria Papers)”
|
La setmana passada 'vaticinàvem' que la formació d'un nou govern no serviria per aixecar el 155. No calia ser endeví. De fet, ja ni han deixat que es constitueixi el govern nomenat pel president Torra.
DEMOCRÀCIA A LA TURCA
Fa temps que els règims polítics de Turquia i Espanya s'assemblen cada cop més. Formalment són democràcies parlamentàries on les eleccions determinen la voluntat popular. Però als dos llocs es persegueix la dissidència política i, sobretot, els dissidents. Quan això passa a casa dels altres se'n diu dictadura. La biga en ull aliè no arriba a palla en el propi.
Si algú espera que pugui millorar res substituint M. Rajoy per P. Sánchez o A. Rivera, que s'ho tregui del cap. Ja ho ha dit el darrer d'aquest trio: a Espanya no hi ha gent de dretes o d'esquerres, vells o joves, obrers o empresaris. A Espanya l'únic que hi ha són espanyols. I a qui no li sembli bé, garrotada allà on fa bony.
Mentre, el PNB va 'jugant' amb el seu suport als pressupostos del govern espanyol, condicionant-lo a la desactivació del 155. Gràcies, però ja sabem que l'únic que cerquen és el seu particular peix al cove. Recordeu, si no, que fa quatre dies van dir que ja podien negociar el suport als pressupostos perquè no era el seu problema si els partits independentistes no es posaven d'acord per fer govern. No fos cas que perdessin la pesca!
ACDC
Avui, però, mirem de pensar en nosaltres. En fer coses a favor dels nostres.
L'Associació Catalana pels Drets Civils (
adretscivils.cat) és una entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics catalans com a plataforma d’actuació conjunta, per donar veu als represaliats i suport a les seves famílies, per canalitzar les mostres de solidaritat i suport i per defensar-ne els seus drets.
Està integrada per 18 famílies, i és oberta a totes aquelles que vegin els seus drets civils afectats.
Una de les seves tasques és obtenir recursos per al fons d'ajuda a les famílies de l'Associació.
Per afavorir-ho s'estan organitzat multitud d'activitats arreu del territori, una de les quals són els Sopars Grocs.
SOPAR GROC A TÀRREGA
Des de l'Assemblea i Òmnium estem organitzant conjuntament un Sopar Groc a Tàrrega. Serà el proper divendres, 1 de juny, a partir de les 9 del vespre a l'Espai Mercat, amb capacitat per a 300 persones.
El preu del tiquet és de 30 euros. Serà un "sopar de 30 euros"? No. Serà un sopar molt correcte, però senzill, amb tocs de groc en tots els plats, això sí.
Potser el preu pot semblar una car, però és que la finalitat prou s'ho val: recollir tants diners com puguem per al fons d'ajuda d'aquestes famílies.
COL·LABORACIONS
Comptarem amb acompanyants il·lustres, actuacions, rifes...
Diverses empreses han col·laborat donant productes que al final de la vetllada sortejarem entre els assistents.
Entre aquests hi haurà els alcaldes i alcadessa d'Agramunt, Bellpuig i Tàrrega.
També hi serà la diputada Montserrat Macià, de qui recordareu l'excel·lent pregó inaugural de la Festa Major que va fer fa quinze dies.
Hem demanat a l'ACDC la presència de familiars i de moment tenim confirmada la presència de Ferran Civit, també diputat i parella de Meritxell Serret, a l'exili.
I altres acompanyants sorpresa que encara no podem desvetllar.
ÚLTIMS TIQUETS
Recordeu que el darrer dia per comprar tiquets per al Sopar Groc és el dimarts 29 de maig.
On? A Tàrrega a Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris, a més de la parada dels dilluns a mercat. A Bellpuig a la Copisteria Papers.
Si no podeu venir al sopar perquè ja teníeu la data compromesa o per la raó que sigui, també podeu col·laborar mitjançant aportacions a la Fila Zero, als mateixos punts de venda indicats.
Afanyeu-vos a reservar els vostres tiquets, si és que en queden!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
197 - Nova Tàrrega, 18 de maig de 2018
Torra i Puigdemont, dues cares de la mateixa moneda
“Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l'impossible. Només depèn de nosaltres. L'hora greu, l'hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament servir la nació.
–Quim Torra”
|
Durant mesos hem estat, tots plegats, exigint que es formés govern d'una vegada. Des de l'ANC creiem que el president a investir era Puigdemont, com hem repetit incansablement.
No érem pas els únics: també ho veien així des de la CUP. Ara cal agrair-los l'abstenció al debat d'investidura de Quim Torra per afavorir la seva elecció.
PUTETES I PUTADES
També des de Madrid els agraeixen, als de la CUP, la decisió presa a Cervera dissabte passat.
Suposem que us haurà cridat l'atenció la imatge que acompanya l'article. Una captura de pantalla d'un article publicat en un diari digital espanyol. Tot finor i delicadesa, com es pot observar, referint-se a l'encara candidat Quim Torra com a psicòpata i 'puteta' de Puigdemont.
Us imagineu que algú aquí hagués escrit el mateix titular substituint Carles Puigdemont per José Maria Aznar i Quim Torra per Mariano Rajoy? Ja no diguem si els noms fossin els de Rajoy i la Soraya. Quina putada! Qui hagués gosat fer-ho ja seria en presó, preventiva o no, per delicte d'odi. Però no, com que aquí la floreta va dirigida al president de la Generalitat, només es tracta de llibertat d'expressió, és clar.
Per cert, quan sentiu parlar de delictes d'odi tingueu ben present que els juristes van fixar la norma per protegir les minories, ja fossin ètniques, d'orientació sexual... I, com no, policies nacionals, guàrdies civils i polítics del PP i C's, que tothom sap que són una minoria a Espanya.
QUIM TORRA, PRESIDENT
Bé, ja tenim president i també govern. Servirà per treure'ns del damunt el 155? Difícilment. Potser sí formalment. Però una manera o altra trobaran per seguir intervenint el nostre govern.
D'entrada ja han començat a atacar-lo amb retrets pel que havia publicat en piulades i articles antics. No és la millor manera de començar, haver de fer-ho demanant disculpes, però és el que li ha tocat. De totes maneres cal tenir en compte que Torra mai s'havia dedicat a la política (des de la vessant electoral) i, per tant, no havia patit fins ara per allò de ser "políticament correcte".
Des de Tàrrega per la Independència aviat arribarem als 200 articles publicats en els darrers sis anys, gairebé tots a Nova Tàrrega, i amb tota seguretat entre tots aquests articles seria possible trobar alguna frase desafortunada o poc encertada. Això invalida el nostre missatge global? És clar que no. Vol dir, simplement, que en certs moments qui escriu està més 'calent' del compte per un o altre motiu.
L'HORA GREU
Tot i no conèixer personalment Quim Torra, fa uns anys vam coincidir en un projecte compartit: Reagrupament. El 2014 va guanyar el premi memorial Jordi Gomis al millor article sobre la independència de Catalunya, que organitzaven.
L'article es titulava "L'hora greu" i acabava dient «Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l'impossible. Només depèn de nosaltres. L'hora greu, l'hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament “servir” la nació. És un moment de disciplina nacional. Si dubtaves encara d'anar-hi, pensa en el teu destí i el del teu país. Vine a fer realitat el lema del Tricentenari: viurem lliures».
Unes paraules que prou podrien semblar extretes del seu discurs d'investidura. Uns mots que ara adaptaríem per cridar a servir la República. Servim-la, doncs.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
196 - Nova Tàrrega, 11 de maig de 2018
Congrés Participatiu Catalunya i Futur
“No disposar de govern a la Generalitat té conseqüències negatives. Però algú creu, sincerament, que quan n'hi hagi recuperarem la normalitat? Ni que sigui la normalitat autonòmica?”
|
Aquest passat dissabte es va presentar a la Biblioteca comarcal de Tàrrega el Congrés Participatiu Catalunya i Futur, presidit per l'arqueòleg Eudald Carbonell.
PROCÉS PRECONSTITUENT
Va anar a càrrec de Pere Pugès, que acostuma a analitzar amb encert els passos a seguir per avançar en els nostres objectius. No oblidem que va ser un dels quatre fundadors de l'ANC i dels primers a defensar un Referèndum previ a la DUI.
Ara ens presenta aquest Congrés, realment ambiciós, que pretén la participació –amb major o menor implicació– de més de 75.000 persones d'arreu de Catalunya i que tindrà dues grans etapes.
Durant aquest 2018 es presentarà el Congrés a entitats, organitzacions i al món acadèmic i professional per convidar-los a preparar els documents que serviran de base per al debat ciutadà de la segona fase.
El 2019 hi haurà la fase més participativa que servirà perquè tota la ciutadania faci les seves aportacions o, simplement, expressi el seu suport o rebuig a les propostes presentades.
Els debats s'organitzaran al voltant de sis grans àrees temàtiques: Catalunya al món; Una societat cohesionada; Equilibri amb la natura; Un model econòmic, sostenible equitatiu i eficient; La governança; i L'estat, una eina al servei de la societat. Aquestes àrees es divideixen en disset línies de treball més específiques, que no descriurem ara per no allargar-ho més del compte.
En tot cas, podeu veure el vídeo d'aquesta presentació a la nostra web, a l'apartat de vídeos. I si voleu saber-ne més podeu entrar a la web del congrés:
futurcat.cat.
MANCA DE GOVERN
Està clar que no disposar de govern a la Generalitat té conseqüències negatives. Però algú creu, sincerament, que quan n'hi hagi recuperarem la normalitat? Ni que sigui la normalitat autonòmica?
És evident que no, que al govern espanyol li ha agradat això d'intervenir la Generalitat. Per la via del 155 o com sigui. Recordem que l'assalt al Departament d'Economia va començar setmanes abans que no aprovessin l'aplicació del famós article.
Mentre tant, la insistència en investir Puigdemont i Sànchez, així com la modificació de la llei de presidència per poder investir a distància, recorreguda al TC, serveixen per engruixir la llista de greuges que ens fa l'estat espanyol, ja sigui a través del poder executiu o del judicial, deixant clara la manca de respecte cap a la voluntat popular majoritària democràticament expressada per la ciutadania en les darreres eleccions –il·legítimes, no ho oblidem– del 21D. Uns greuges que són arguments per presentar davant instàncies europees i internacionals i que, malgrat no vagin tant de pressa com voldríem, acabaran intervenint per posar ordre en aquest afer que ja fa temps que ha deixat de ser intern d'Espanya.
En tot cas, fixeu-vos qui són els que més es queixen per la manca de govern català. ANC? Òmnium? No. Els sindicats? No. Els CDRs? Tampoc. Els partits independentistes? ERC sí, però no especialment la CUP ni JxCat. Els que més es queixen són Iceta, Arrimadas i Albiol. En definitiva, els partits unionistes. Perquè? Perquè si a nosaltres ens fa mal la manca de govern, a ells encara els en fa més.
Per això Puigdemont parla d'administrar bé els tempos. No patiu: quan arribi el moment convenient sentireu per la FM qui serà el nou president.
PRESOS POLÍTICS I EXILIATS
El temps passa i la injustícia amb ells es manté.
No podem permetre que el seu sacrifici sigui inútil. Per dignitat, seguirem sortint al carrer per exigir el seu alliberament. El dimecres 16 de maig farà ja set mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I, com cada mes, sortirem al carrer per reclamar justícia i llibertat.
A banda, seguim preparant el Sopar Groc per al dia 1 de juny. Un sopar solidari on els beneficis aniran destinats a l'associació dels familiars dels presos i exiliats. Ja tenim gairebé la meitat de l'aforament venut i ens estem plantejant la ubicació en un altre lloc per tal d'encabir tothom. Encara no és segur, però, que puguem trobar un lloc alternatiu, o sigui que, per si de cas, no espereu a darrera hora per comprar els vostres tiquets. Penseu que més o menys la meitat del preu, 30€, servirà per ajudar aquestes famílies. I si no podeu venir al sopar, podeu col·laborar igualment fent una aportació en concepte de Fila Zero als mateixos punts de venda de tiquets. A Tàrrega: Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris (Caprabo), i els dilluns a la nostra parada a mercat. I també a Bellpuig: Copisteria Papers.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
195 - Nova Tàrrega, 4 de maig de 2018
Breu anàlisi de la situació política a Catalunya
Per poder arribar a fer aquest anàlisi, ens hem d'endinsar una mica en la història més recent de la política catalana. Partirem de la transició (fallida, crec jo) del 78. En aquell moment tenim dos fets molt rellevants: la recuperació de la Generalitat i la redacció de la Constitució Espanyola (important, per aquest ordre ). Pel que fa al primer fet, la recuperació de la Generalitat, es va aconseguir després de llargues i dures negociacions (tant trobades en falta en aquests moments ). La Constitució Espanyola, com molts sabem, es va redactar sota una pressió político-militar més que evident. I d'aquí “plora la criatura”. Venint d'on veníem (una dictadura duríssima) és la Constitució que en aquells moments es podia aconseguir, sempre sota la màxima de una Espanya unida i INDISSOLUBLE. O sigui, vam anar d'una dictadura a una democràcia SENSE que l'aparell de l'estat franquista perdés cap privilegi sobre el poder de tot el territori.
En els primers 25 anys de “democràcia”, va funcionar molt bé l'acord del intercanvi: “des de Catalunya us donem suport per governar a l'Estat (tant amb PP com amb PSOE ), i vosaltres ens aneu compensant amb més competències, més finançament, etc.”. El que popularment es va denominar “peix al cove”. Això va ser possible pel baix suport que hi havia des de la societat catalana a un probable anhel de Independència.
Aquest sistema va començar a donar senyals d'esgotament i a resultes d'això al 2006 s'inicien canvis importants. Es prepara un nou Estatut molt més ambiciós amb perspectives de Sobirania i això provoca a l'Estat, un removiment de les velles estructures franquistes que obliga al PP a iniciar una campanya en contra del mateix, amb una recollida massiva de signatures. Posteriorment i amb el beneplàcit del PSOE, al 2010 el Tribunal Constitucional va rebaixar el contingut de l'Estatut fins a deixar-lo totalment descafeïnat. Recordem les famoses paraules de Alfonso Guerra “Nos lo hemos cepillado”.
A partir d'aquí es precipiten els esdeveniment: l'any 2012 es constitueix l'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (fet molt important des del meu punt de vista), pilar fonamental de les mobilitzacions multitudinàries al carrer (mantingudes en el temps fins avui) reclamant Sobirania, junt a un creixement vertiginós del suport a la Independència mai aconseguida fins ara.
En aquest sentit, algunes formacions polítiques que mai havien estat independentistes (fins aleshores s'autodenominaven nacionalistes ), empeses pel clam popular de les manifestacions, van veure convenient (en part pels seus propis interessos de sumar-se al moviment independentista, fet que va propiciar un més que notable creixement de diputats al Parlament, de l’expressat moviment.
Si en un principi l'Estat Espanyol va menystenir aquesta escalada independentista, en el moment que va comprovar l’hegemonia parlamentaria del procés, en comptes de buscar solucions polítiques mitjançant el diàleg, va decidir equivocadament judicialitzar el problema i no nomes no va aconseguir disminuir-lo sinó que el que va fer es ampliar-lo pel seu propi perjudici. Quasi podríem dir, sense por a equivocar-nos, que el procedir de l'Estat Espanyol ens ha ajudat i molt a convèncer cada dia més ciutadans que no ens convé de cap manera continuar dins d'un Estat que té per norma maltractar-nos i menysprear-nos.
Tot aquest camí ha propiciat tenir per primera vegada un Parlament amb majoria independentista. Aquesta situació, dins d'un Estat realment democràtic podria haver facilitat un procés negociador per parlar seriosament d'una possible Independència del nostre país, amb la consecució d'un Referèndum pactat i vinculant. Però la comentada deriva de l'Estat a judicialitzar la política, ens ha abocat a una mena de “caixa o faixa”. Ara ja sembla que ningú que estigui d'acord amb el procés sigui capaç de mirar enrere, sinó que més aviat la vista està fixada en l'horitzó que ens queda al davant, que no es altre que el de la llibertat del nostre poble.
Tal com jo ho veig, amb mig Govern en presó preventiva i l'altre mig a l'exili, tots ells acusats injustament d'uns delictes que segons l'opinió de bona part del mon judicial no han comès, i amb una internacionalització del procés en el seu moment més àlgid, gràcies a la tasca feta per tots els exiliats, especialment pel President, podem fer totes les estratègies parlamentaries que calgui, però només queda una direcció: investir al nostre President legítim que no és altre que Carles Puigdemont. Aquest seria el camí més lògic per poder IMPLEMENTAR la República que va ser declarada POLITICAMENT, però no ADMINISTRATIVAMENT per poder ser efectiva.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
194 - Nova Tàrrega, 27 d'abril de 2018
Ni princeses ni dragons: nostra gent fora presons
“Aquest Sant Jordi no alliberem princeses, ni matem dragons; lluitem per treure la nostra gent de les presons”
|
La meva tendència a fer-me pesat escrivint és llegendària, o sigui que ho faré tant curt com pugui: moltes, moltes, moltes gràcies per la companyia que m'heu fet avui, i tots aquest dies. Una abraçada a tothom.
ALS JUTJATS DE CERVERA
Aquestes són les primeres paraules que vaig enviar als grups de "Tàrrega per la Independència" i de "Som República - Tàrrega" aquest passat dilluns, després de sortir de declarar als jutjats de Cervera.
És difícil expressar en paraules el garbuix de sentiments que vaig experimentar sentint l'escalf de tantíssima gent com em va acompanyar a Cervera estant, i tanta o més que no va poder ser-hi físicament però que m'havia transmès el seu suport per telèfon, per correu o en persona.
Sento orgull del meu país i de la meva gent, on tots anem a una, on ningú està sol, on quan algú és agredit la resposta comuna és immediata.
I si m'ho permeteu, ara que ho he viscut directament, us voldria demanar una cosa en la que ja hi ha insistit molta altra gent. Escriviu cartes als presos polítics i als exiliats. Si a mi, que estic en una situació que no té punt de comparació amb la seva, m'han reconfortat tant les mostres d'estima rebudes, entenc que en la situació dels Jordis i de la resta de presoners, cadascuna de les paraules, dels gestos, de les mirades i les carícies expressades entre línies, arriben al fons del cor de qui les rep i escalfen com el sol de primavera.
Fa uns dies algú va escriure uns versos ben bonics: aquest Sant Jordi no alliberem princeses ni matem dragons, lluitem per treure la nostra gent de les presons. Mentre no ho aconseguim, alliberem el seu esperit amb les nostres cartes. Ajuden molt, de debò.
Respecte la meva declaració davant del jutge, poca cosa us en puc dir que no fessin públic els mitjans de comunicació el mateix dilluns: la denúncia es basa en una interpretació errònia sobre l'organització de l'acte de suport als Jordis del 16 de desembre, que Fiscalia ens atribueix a l'ANC i a mi, quan en realitat el que es va fer aquell dia va ser un acte electoral conjunt entre CUP, ERC i JxCAT on justament jo em vaig limitar a explicar que ANC i Òmnium no havíem pogut organitzar la concentració de protesta per prohibició de la Junta electoral.
GRAN DIADA DE SANT JORDI
No hi ha cap altre dia laborable de l'any que sigui tant festiu com Sant Jordi. Si no et toca anar als jutjats, és clar. Però més enllà de l'estona passada a Cervera, a Tàrrega les carpes al voltant del Pati van estar tot el dia plenes de gent passejant i remenant entre les parades.
A la nostra, de parada, per la compra d'un llaç groc regalàvem una rosa, groga també. Al final en vam donar més de 400 i més que n'hauríem repartit si no s'haguessin esgotat, tant les nostres com les de les floristeries targarines.
A destacar que ja hem començat a vendre tiquets per al Sopar Groc del divendres 1 de juny. Aquest dia a la parada de Sant Jordi ja se'n van vendre més de 50. La capacitat del Mercat Municipal només és de 300 llocs, o sigui que si us interessa més val que no us entretingueu. Podeu comprar tiquets a Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris (Caprabo).
CATALUNYA I FUTUR
No voldríem acabar aquest article sense fer esment de la conferència que dissabte de la setmana entrant organitzem aquí a Tàrrega amb Pere Pugès, membre fundador de l'ANC i que ja ens ha acompanyat en altres ocasions.
Presentarà el «Congrés participatiu Catalunya i Futur», que té per lema "La Catalunya que Catalunya vol". Un projecte engrescador amb l'objectiu de definir les eines de les que ens hem de dotar i les polítiques que haurem d'aplicar per assegurar el benestar i el progrés de la nostra societat.
Recordeu-ho: serà el dissabte 5 de maig, a les set del vespre, a la Biblioteca Comarcal. Us hi esperem.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
193 - Nova Tàrrega, 20 d'abril de 2018
Per Sant Jordi: llibres, roses i jutjats
“Estarem tots amb tu aquell dia i t'acompanyarem fins a les portes del jutjat, per donar-te ànims i suport, una mica abans de dos quarts de dotze, l'hora prevista per a la declaració”
|
La setmana passada va ser intensa i la que ve ho serà tant o més. La passada per les accions realitzades arran del mig any d'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La que ve perquè dilluns és Sant Jordi. Un Sant Jordi especial, després que hagin citat a declarar als jutjats de Cervera, com segur que ja sabeu, el nostre ex-coordinador.
A BARCELONA, 9 AUTOCARS
O el que ve a ser el mateix, 500 persones. Això és el que va sortir des de Tàrrega per participar a la multitudinària manifestació de Barcelona d'aquest passat diumenge sota el lema "Us volem a casa".
El més important d'aquesta manifestació, més enllà de la participació, és que aquest cop no estava organitzada per Assemblea i/o Òmnium, sinó que estava organitzada per l'Espai Democràcia i Convivència, successor de l'antiga Taula per la Democràcia, on hi són representades moltes altres entitats, a banda d'ANC i ÒC, així com diversos sindicats, inclosos CCOO i UGT.
I, no menys important, vam recollir més de 1.000 euros en aportacions per a la Caixa de Solidaritat.
A TÀRREGA, 200 GLOBUS GROCS
L'endemà, dilluns 16, el dia que es complien exactament els sis mesos de tancament a la presó, les concentracions es van repartir per tot el país. A més de llegir el manifest, vam comptar amb la col·laboració de la Teresa Sala, que ens va cantar uns poemes (algun amb una música certament peculiar), i del Josep Alegre i la Sònia Peiró, que amb l'acordió van tocar el Cant de la Senyera, No és això companys i Els Segadors.
En finalitzar, els assistents van deixar anar enlaire els 200 globus que s'havien repartit prèviament, omplint el cel de groc.
ROSES GROGUES PER SANT JORDI
Com cada any, també aquest Sant Jordi serem presents al mercat de llibres i roses de Tàrrega. Tindrem llibres, no cal dir-ho. I també roses grogues.
Enguany toca regalar-ne dues: la clàssica vermella per a la persona estimada i la groga per solidaritat amb els Jordis, així com per la resta de presos i exiliats polítics.
La clàssica rosa vermella, compreu-la on vulgueu. La groga us l'obsequiarem nosaltres per la compra de llaços grocs.
SALVADOR, A CERVERA NO ESTARÀS SOL
N'hi ha que tenen el do de l'oportunitat! A qui se li acut triar el dia de Sant Jordi per cridar-te a declarar...
Tant hi fa, però, perquè sigui quan sigui, no estaràs pas sol. Sabem que és un dilluns laborable i no podrà venir tothom que voldria, però estarem tots amb tu aquell dia i t'acompanyarem fins a les portes del jutjat, per donar-te ànims i suport, una mica abans de dos quarts de dotze, l'hora prevista per a la declaració.
SOPAR GROC
Parlant de Cervera, cal admetre que van deixar un llistó molt alt en el Sopar Groc que van organitzar el passat 14 d'abril.
A Tàrrega ja fa un temps que teníem previst de fer-lo, conjuntament amb els companys de Bellpuig, però vam creure oportú no començar a fer-ne difusió fins que aquest altre no estigués fet. Serà el divendres 1 de juny i l'únic que podem anunciar, a hores d'ara, és que el preu serà de 30 euros per persona. Recordeu que tots els beneficis d'aquest sopar són per a la Caixa de Solidaritat.
Ja n'anirem parlant, però de moment reserveu-vos la data!
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
192 - Nova Tàrrega, 13 d'abril de 2018
El nou Secretariat de Tàrrega per la Independència
Seguint fil per randa el Reglament de Règim Intern de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA es va iniciar fa unes setmanes, un procés electoral per renovar el Secretariat Territorial de Tàrrega per la Independència. Així mateix i després de la presentació de diverses candidatures per formar-ne part (acceptades totes elles), i del procediment electoral pertinent, el proppassat 27 de març es constituí el nou Secretariat Territorial i es procedir a l’elecció dels càrrecs orgànics establerts estatutàriament; Coordinació, Tresoreria i Secretaria. Per tal de poder assolir una millor organització interna de l’Assemblea Territorial de Tàrrega, s’acordà crear dins del seu organigrama el càrrec de Sotscoordinació. Després de les conseqüents votacions, els resultats han composat el següent organigrama:
- Coordinació: Carles López i Piqué
- Sots-coordinació: Ramon Casanellas i Esteve
- Tresoreria: Josep Alegre i Marsellès
- Secretaria: Teresa Garcia i Bosch
La resta de persones integrants del Secretariat Territorial en qualitat de Vocals són:
- M. Teresa Escolà i Solé
- Margarida Font i Rabassa
- Antoni Pont i Pereña
- Xavier Segués i Creus
- Josep Torres i Solé.
Des de aquestes pàgines vull aprofitar l’avinentesa per felicitar als diferents equips de gestió que durant gairebé sis anys han tirat endavant des de la nostra Assemblea Territorial, totes les accions portades a terme amb molt d’encert , i en aquest sentit voldria destacar la figura del darrer Coordinador Salvador Bori, per la seva constància i dedicació, esgarrapant moltes hores del seu descans i lleure per fer que totes les coses sortissin el millor possible.
La pròpia satisfacció del treball fet, hem porta a pensar que la tasca del nou Secretariat s’emmarca en principi, en un sentir i una voluntat de filosofia de treball de continuïtat. No obstant això, també he de der crític i intentar millorar les coses que sense proposar-nos-ho, no han acabat de sortit del tot bé. En aquest sentit he de comentar, que la comprensible manca de rodatge per part meva davant d’aquesta nova responsabilitat, pot comportar al principi un més que evident risc de equivocs a l’hora de la presa de decisions. Per aquest motiu, vull demanar un vot de confiança i generositat a tothom, quan es donin aquests preceptes. Vagi per endavant el meu agraïment a la vostra comprensió.
Carles López i Piqué – Coordinador ANC Tàrrega
191 - Nova Tàrrega, 6 d'abril de 2018
Relleu a Tàrrega per la Independència
“Us agraeixo el vostre esforç, la vostra dedicació i el vostre alè. I us agraeixo la vostra crítica, quan hi ha estat. La discrepància ofereix l'oportunitat de millorar”
|
Normalment procuro escriure en tercera persona, per pudor i per representar el col·lectiu. Avui ho faré en primera.
COMIAT COM A COORDINADOR
La setmana passada vaig fer el meu darrer escrit essent encara coordinador de Tàrrega per la Independència. Volia dir el que diré avui, com a ex coordinador, però l'actualitat política fa temps que ens passa per damunt i ens canvia les previsions en un instant.
Com ja vaig comentar fa dues setmanes, tocava fer el relleu del Secretariat Territorial.
Arribats en aquest punt, aprofito per acomiadar-me com a coordinador. Només com a coordinador. Penso donar la tabarra igual que fins ara a l'Assemblea i a Nova Tàrrega. Bé, aquí potser sí que m'agafaré un descans...
GRÀCIES A TOTHOM
En aquests anys molta gent s'ha dirigit a mi personalment per donar-me les gràcies per la gran feina que feia des d'ANC Tàrrega. I la resposta sempre ha estat la mateixa: jo passava al davant i n'era la cara visible, però aquesta feina no hauria pogut tirar endavant sense tota la gent que hi havia al darrera.
Aquesta gent a la que em referia, en un sentit ample, englobava totes les persones que han col·laborat a les nostres accions o, simplement, participaven quan tocava. Els que s'han apuntat als autocars. Els que han omplert places i carrers. Els que han enganxat cartells. Els que han anat a votar. Els que han defensat l'1 d'octubre.
GRÀCIES ALS ASSIDUS
En un sentit més estricte, però, aquesta gent que tenia al darrera heu estat vosaltres, els que sempre que heu pogut heu anat venint a les reunions que ja fa molt de temps -molt!- que fem gairebé de forma setmanal. Us agraeixo el vostre esforç, la vostra dedicació i el vostre alè. I us agraeixo la vostra crítica, quan hi ha estat. La discrepància ofereix l'oportunitat de millorar.
He dit sempre que n'he tingut ocasió que a Tàrrega per la Independència allò important és el grup. Són moltes les persones que han treballat per tirar endavant totes les propostes que han anat sorgint, pròpies de l'ANC o no. I no crec que sigui just destacar la feina d'un per damunt de la dels altres, perquè tots hem anat fent allò que hem pogut a cada moment en funció de les nostres capacitats i disponibilitats.
GRÀCIES AL CARLES I AL RAMON
Amb tot –confio que no m'ho tindreu en compte– avui seré injust. I ho faré per destacar les dues persones que més temps han donat a l'Assemblea i que més han treballat aquests darrers tres anys en que he estat coordinador per dur ANC Tàrrega a ser una de les més actives, sinó la que més, de les territorials de la nostra regió. Són Ramon Casanellas i Carles López. En estricte ordre alfabètic i sense cap intenció de destacar-ne un per damunt de l'altre.
Si jo no hagués estat coordinador, les coses haurien estat diferents, segur. Com diuen, ni millor ni pitjor, diferent. Però sense ells dos moltes de les coses que hem fet simplement no s'haurien pogut dur a terme. Per tant, el meu agraïment infinit i reconeixement per tots dos, per la feina feta i per la que faran. Una abraçada.
Als dos els coneixeu sobradament perquè cada cop que hem organitzat autocars darrerament hem donat el telèfon de l'un o de l'altre per apuntar-vos-hi. I ells duran a partir d'ara la nova direcció de l'Assemblea a Tàrrega, un com a coordinador, el Carles, i l'altre com a sotscoordinador, el Ramon.
Us desitjo sort i encerts, que de feina no us en faltarà.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
190 - Nova Tàrrega, 29 de març de 2018
I, tan mateix, la remor persisteix
“De vegades ens pot faltar unitat, estratègia o organització. Però no ens falta ni voluntat ni ganes de seguir lluitant. Les persones passen, la lluita canvia. I, tanmateix, la remor persisteix”
|
Avui tocava parlar del nou Secretariat Nacional de l’ANC i la seva nova presidenta, Elisenda Paluzie. També de la nova direcció local de Tàrrega per la Independència. Però els esdeveniments des del darrer divendres ens obliguen a demanar tranquil·litat i calma. Tot i que es fa difícil cridar a la calma quan l’estat espanyol ens viola de la manera que ho fa.
MOBILITZACIÓ SÍ, VIOLÈNCIA NO
Molta gent, segurament amb tota la raó del món, diu que ja n’hi ha prou de llacets grocs i de manifestacions, i que el que cal és actuar. Sí, d’acord. Però actuar fent què? De quina manera? Amb violència segur que no.
Això sí, no violència no és el mateix que estar-se quiet. La mobilització és imprescindible. Cal determinació indoblegable, però també serenor pacífica i calma compartida.
Fa temps que estem orfes d’estratègia. Tenim moltes interpretacions, a diari, del que està passant a cada moment i de com caldria reaccionar. Però no deixen de ser opinions de tal o qual persona. I no deixen de variar d’un dia a l’altre segons quina hagi estat la darrera notícia.
FALTA UNITAT
Caldria esperar que hi hagués una estratègia comuna entre els partits independentistes, però ja hem vist que això és somniar truites. Si més no fins ara. Alguns, fins i tot companys dins la mateixa ANC, no van veure de bon ull la nostra insistència en la llista unitària. Avui ja hi ha molta més gent que reclama unitat, tot recordant que unitat no és el mateix que uniformitat. A veure si l’aconseguim.
Parlant d’estratègies cal recordar que, durant anys, ha estat la pròpia ANC qui les ha liderades a través dels fulls de ruta que anava plantejant any rere any. Així ho ha fet fins fa poc. Però, com ja hem repetit altres vegades, l’empresonament del que va ser el nostre president, Jordi Sànchez, ens va fer molt de mal. No vam saber reaccionar i ens va paralitzar durant força temps. Una paràlisi quant a fixar noves estratègies, perquè pel que fa a acció hem d’insistir que mai com en aquests darrers mesos hem estat capaços d’organitzar tantes mobilitzacions.
FALTA ESTRATÈGIA
Com dèiem, però, el que ens falta ara és estratègia. Saber què fer concretament per assolir els objectius que tenim fixats. L’objectiu, bàsicament, és un del sol: posar en marxa la República. El problema és que no sabem com fer-ho.
I si bé no sabem què fer, sí que tenim molt clar què no cal fer. El que no hem de fer és posar-ho fàcil a l’estat espanyol. És a dir, el que no hem de fer és seguir el camí de la violència com van fer al País Basc en un determinat moment de la seva història. Perquè és la situació on aquest estat espanyol es trobaria més còmode. Repressió contra violència.
La lluita al carrer –kale borroka en basc– és el que voldrien per poder justificar traure tota l’artilleria policial i militar als carrers, decretar l’estat d’excepció i limitar no només els drets polítics dels nostres representants electes sinó els drets civils de tota la població en general.
Arribats en aquest punt, parem compte. Ens agradarà més o menys, però els cossos de seguretat tenen la feina, aquí i a tot el món, de preservar l’ordre públic. És evident que cal denunciar totes les actuacions abusives que hi pugui haver per part dels Mossos d’Esquadra, però tampoc podem caure en la simplificació i mai comparar-los amb policia nacional o guàrdia civil. Recordem l’1 d’octubre i veurem com són una o altra policies.
FALTA ORGANITZACIÓ
Quan abans parlàvem d’estratègies cal entendre que serà necessària la intervenció de molts actors diversos, partits, sindicats, entitats, i entre aquests els CDR cada cop aniran prenent més protagonisme. Però si volem que facin bona feina cal demanar-los-hi major coordinació. Segur que no és fàcil, perquè el seu origen és divers i neixen de forma autònoma a cada poble o comarca.
A l’ANC ho haurem fet millor o pitjor, però si alguna cosa vam fer bé és crear una bona estructura en xarxa arreu del territori. Això és el que ens permet, arribat el moment, llençar convocatòries amb molt poc temps que són seguides de forma majoritària.
Si els CDR volen tenir èxit cal que tinguin una bona organització interna. Si no, serà molt difícil que puguin assolir la coordinació necessària a tot el territori per aconseguir dur a bon port futures mobilitzacions.
NO FALTA VOLUNTAT
Ens pot faltar unitat, estratègia o organització. Però el que no ens falta és voluntat. És força i il·lusió. És ganes de seguir lluitant. Una lluita que, com a país, fa segles que batallem.
Les persones passen, la forma de lluitar canvia. I, tanmateix, la remor persisteix.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
189 - Nova Tàrrega, 23 de març de 2018
Renovació a l'Assemblea Nacional Catalana
“Alguns dirigents no poden evitar veure els partits com grans empreses que competeixen en el mercat del vot. I la competència d'un carnisser és un altre carnisser, no la botiga de verdures.”
|
El passat cap de setmana va ser intens. Divendres, cinc mesos sense els Jordis, dissabte al matí manifestació dels pensionistes a Lleida, dissabte a la tarda manifestació a Barcelona en defensa de l'escola, i diumenge la trobada de pobles per la república a Vallfogona de Balaguer.
Però de cara endins, encara una cosa més: les eleccions al Secretariat Nacional per renovar la direcció de l'Assemblea.
NOVA DIRECCIÓ NACIONAL
En alguns moments l'ANC ha estat notícia negativament per les disputes per assolir el control de l'entitat. Certament, com més gran i més potent es fa, major és l'interès dels partits per controlar-la. I això fa que s'adoptin tics sectaris, partidistes, i que el comportament d'algunes persones no sigui el millor. Al capdavall, però, això no deixa de ser un reflex de la situació política actual entre els partits independentistes, que sembla que tampoc no hi ha manera que es posin d'acord.
Les malfiances entre partits, mal que ens pesi, són inevitables. Alguns dels seus dirigents no poden evitar veure'ls com grans empreses que competeixen en el mercat del vot. Per això miren sempre de posicionar-se per davant de la competència. I la competència d'un carnisser és un altre carnisser, no la fruiteria. Espero que s'entengui la metàfora.
Si volem que l'ANC segueixi forta, no podem permetre’ns aquestes malfiances entre nosaltres. Cal evitar partidismes per mantenir a casa la mateixa unitat que sempre reclamem als de fora.
En aquestes eleccions la més votada ha estat la popular economista Elisenda Paluzie, però això no significa que automàticament hagi de ser la nova presidenta. El sistema d'elecció de la direcció de l'ANC és podria comparar amb la del Parlament. Dissabte passat 'només' vam escollir els 77 membres del Secretariat. Ara són ells els que han d’escollir el nou govern de l'ANC, triant presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.
Esperem que aquesta victòria tant folgada d'algú que no s'havia postulat per la presidència serveixi per calmar tensions entre bàndols. Aquest cap de setmana en sortirem de dubtes.
I TAMBÉ NOVA DIRECCIÓ LOCAL
Aprofitant la renovació del Secretariat Nacional, s'ha procedit també a fer el canvi en el Secretariat Territorial. L'actual coordinador (qui signa aquest escrit) ha complert ja amb el màxim de dos mandats que els estatuts preveuen i s'imposa per tant la seva substitució.
I és bo que així sigui. Aquesta és una tasca intensa, que requereix d'una gran dedicació, i cal anar canviant cada cert temps la gent que passa al capdavant, talment com en una cursa de relleus. Això permet que entri gent nova amb idees i maneres de fer renovades.
Només em sap greu, si em permeteu un breu incís personal, no haver aconseguit el que vaig dir que era el meu objectiu en assolir la direcció de l'ANC a Tàrrega: ser el darrer coordinador de Tàrrega per la Independència.
De forma similar a com s'organitza l'ANC, també nosaltres hem escollit nou persones per conformar el renovat Secretariat local, entre les quals hauran de sortir els càrrecs orgànics. De fet no ens ha fet falta fer eleccions, a nosaltres. D'acord amb el reglament electoral, si no es presentaven més candidats que llocs a ocupar, els candidats quedaven automàticament proclamats. En tant que es van presentar justament nou persones, no ha calgut votar.
CINC MESOS SENSE ELS JORDIS
No volem acabar sense insistir que divendres va fer cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó, i quatre i mig que hi són Joaquim Forn i Oriol Junqueras.
Vam sortir, un cop més, a la plaça Major per recordar la injustícia i la indecència d'aquesta presó preventiva per estar acusats de delictes que no han comés, amb un jutge prevaricant, segons l’opinió de juristes de prestigi, en no deixar assistir Jordi Sànchez al debat d’investidura.
La última nova és que al final desisteix no només de ser investit president, sinó que fins i tot renúncia a l’acta de diputat i accepta tornar a la seva tasca docent. Una decisió absolutament comprensible des d’un punt de vista personal, si així aconsegueix sortir de la presó. Però una vergonya democràtica que ho hagi hagut de fer forçat per una justícia que cada cop s'assembla més a la dels temps de Franco.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
188 - Nova Tàrrega, 16 de març de 2018
Il·lusió, dignitat i valentia
“Que cony està passant? Què no se'ns està dient? Perquè ens vam trencar la cara l'1 d'octubre? I sobretot, perquè rebrem represàlies pel que vam defensar al carrer? Per res?”
|
La manifestació de diumenge a Barcelona va tenir protagonisme targarí més enllà dels autocars organitzats des de Tàrrega per la Independència, i és que els Lexus van ser els encarregats de l’obertura musical de l’acte. El més destacable va ser el discurs del Coordinador d’Incidència Política de l’ANC, que reproduïm íntegrament.
DISCURS DE JORDI PAIRÓ
Acabem de veure mostres d'il·lusió, dignitat i valentia. Cada dia en trobem a totes les manifestacions, concentracions i a qualsevol dels actes per reclamar la república. Il·lusió, dignitat i valentia que no estem disposats a perdre.
Ens van trencar la cara l'1 d'octubre a les escoles. Ho diem poc i fa que n’oblidem la magnitud. Ens van trencar la cara. L'estat que ens ocupa ens va trencar la cara.
Vam passar el 10 i el 27 d'octubre a Lluís Companys. El mateix 27 a Plaça Sant Jaume sense saber si acabaríem dormint a casa. El 28 d'octubre ens vam començar a despertar, i ens vam adonar del que havia passat realment, però ens vam recompondre, i vam seguir.
El 3, el 8, l'11 de novembre... ja sabeu totes les dates, tots hi érem. Des del 28 d'octubre, la il·legitimitat i la il·legalitat del 155 ens va portar a lluitar per la restitució del govern legítim. I el 21 de desembre vam respondre defensant el govern legítim a les urnes contra aquest 155 il·legal i demolidor.
Com sempre. Sí, com sempre.
El 21 de desembre vam renovar majories, amb gairebé un 80% de participació, sent plenament conscients de la repercussió dels nostres actes. Ja havíem passat l'1 d'octubre. Ja ens havien trencat la cara. Som majoria!
Sempre hem estat al peu del canó i a punt per ser cridats a defensar la república. Sempre hi hem estat, i ara, entre sorpresa, indignació i tristesa, veiem que algú s'ha oblidat de la força del carrer. Nosaltres hi serem sempre. No podem cedir ni un gram davant l'Estat. Però no veiem la mateixa determinació al Parlament.
Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn a la presó. Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Toni Comín i Anna Gabriel a l'exili. Per sortir al carrer pacíficament o per tirar endavant el mandat democràtic de les urnes.
Que potser els hem de deixar als llimbs dels barrots de la presó? O en l'oblit de la distància? Quin flac favor els hi faríem! Si no hi ha marge ni normalitat: perquè portem dos mesos i mig negociant amb normalitat i tranquil·litat? Que volem un govern autonòmic? Doncs a veure si ens posem les piles.
Els plens del Parlament no poden estar condicionats per l'Estat. La sobirania no es demana, s'exerceix. Si el Parlament vol decidir sobiranament el president de la Generalitat, es fa, i punt. I nosaltres serem al carrer.
Que cony està passant? Què no se'ns està dient? Perquè ens vam trencar la cara l'1 d'octubre? I sobretot, perquè rebrem represàlies pel que vam defensar al carrer? Per res?
Què vol dir que s'ha d'investir un candidat efectiu? Un d'aprovat per l'Estat espanyol? Amb el canvi de candidat que hem vist recentment, hem vist com el problema no és el candidat, sinó la ideologia, i les possibilitats per sortir investit. Ja n'hi ha prou! Plantem cara! La voluntat a les urnes no cedeix ni un sol pas!
No tenim pressa per fer un govern feble, tenim fam d'un parlament fort, de defensar la República, i de fer valer la voluntat de tot un poble unit en una lluita.
La por i la presó són les armes de l'Estat per contrarestar la nostra lluita totalment pacífica i no-violenta, però com totes les armes, quan deixen de fer por, deixen de ser arma. Només acceptant les conseqüències de la lluita, serem lliures per lluitar-la.
Els carrers han fet un exercici de sacrifici i compromís, i res no calmarà la set de República que hi ha als carrers si no és el mateix sacrifici i compromís per part dels partits i institucions. Sempre ho hem dit, i sempre ho direm, la nostra recepta és clara: Som forts, quan estem junts. Només quan plantegem estratègies des de la més absoluta unitat tenim garantit que guanyarem.
Les institucions, els partits i la mobilització ciutadana hem d'anar junts per aconseguir l'objectiu. Aquesta unitat ens fa forts davant l'Estat espanyol. Ens volen febles, ens volen dèbils i ens volen dividits. Però ens han de trobar valents, forts i junts!
Aquesta vegada sortim al carrer per exigir-nos entre nosaltres que cal plantar cara al govern espanyol. Hem de plantar cara al govern espanyol i tota la seva maquinària. Perquè hem d'aguantar que ens diguin que hauríem de ser a la presó per perseguir un objectiu polític?
Hem de reprendre el camí del 27 d'octubre, fer costat al govern de la República i començar a desplegar la República ARA.
República ARA!
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
187 - Nova Tàrrega, 9 de març de 2018
Diumenge omplim Barcelona: república ARA!
“La millor forma d’afavorir la unitat política és mostrar la cohesió de la majoria popular per la república. Aquest diumenge 11 de març, vine a Barcelona. No podem parar. I no ho farem”
|
L'ANC ha convocat per aquest diumenge 11 de març, a les cinc de la tarda, una manifestació multitudinària a Barcelona.
REPÚBLICA ARA
Cal formar d’una vegada un Govern que obeeixi el mandat de l'1 d'octubre i posi en marxa la Llei de transitorietat i les institucions de la República.
La nostra posició ha estat sempre ben clara: restituir el Govern legítim i fer valdre la Declaració d'independència. Sense posar en dubte –nosaltres menys que ningú–la vàlua de Jordi Sànchez o de qualsevol altra persona que es pugui proposar, la renúncia del president Puigdemont a la investidura no és el que la majoria de votants de JxCAT, ERC i CUP esperàvem.
Ara, però, no és qüestió d'assenyalar culpables. No hi ha traïdors ni salvapàtries. El que hi ha és urgència per actuar. No podem defallir, malgrat el deplorable espectacle de les últimes setmanes amb picabaralles purament partidistes, com si no importés l’allargament de l’aplicació del 155. En altres circumstàncies podria ser comprensible la disputa. Ara, no. Per tant, més val no comentar com van evolucionant aquestes negociacions perquè n'hi ha un tip i l'olla plena.
Amb tot, no perdem de vista que vivim temps complicats pel que fa a la formació de governs arreu d'Europa. Mirem el que ha costat a Alemanya, que han tardat cinc mesos a aconseguir una coalició de govern. Mirem les recents eleccions italianes, on tot apunta que serà pràcticament impossible aconseguir pactes amb majories suficients. Mirem un pèl més a prop, a Espanya, que va haver de repetir les darreres eleccions perquè tampoc s’havia aconseguit una majoria estable de govern. O mirem una mica més lluny en el temps, a Bèlgica, quan fa dos anys van aconseguir formar govern divuit mesos després de les eleccions.
O sigui que, si en tenim ganes, també podem veure el got mig ple.
MOBILITZACIÓ 11-M
Quants cops no haurem dit, al llarg del procés, que els polítics sempre han anat a remolc de la voluntat popular! Des del 2010 que la cosa funciona així i no pas a l'inrevés.
Un cop més, doncs, cal prendre la iniciativa i mobilitzar-nos novament per recordar-los-hi que, si no volem prendre mal tots plegats (ells electoralment, nosaltres com a país), o s'entenen o s'entenen. No hi ha alternativa.
No vam aconseguir la unitat d'acció electoral en una llista unitària, però hem de ser capaços d'aconseguir la unitat d'acció política. I la millor eina per afavorir-la és mantenir ferma la cohesió de la majoria popular a favor de construir república.
Des de Tàrrega per la Independència, com cada vegada que se'n prepara alguna, organitzem autocars per anar-hi. La sortida serà des de l'estació d'autobusos a partir de les 2 del migdia i el preu dels tiquets és de 10 euros. Si voleu venir amb nosaltres, reserveu el vostre lloc per telèfon | whatsapp | telegram al 696 890 429 (Ramon), indicant el nom i cognoms, un telèfon de contacte i la quantitat de places que voleu. El pagament es farà a l'autocar mateix.
NO PODEM PARAR
Ja ho hem comentat altres cops que l’adversari juga al desgast. Potser estem cansats de tanta mobilització, però no ens podem permetre el luxe de descansar.
Vivim en lluita contínua. No només cal batallar per aconseguir nous drets, sinó que també cal fer-ho per evitar que ens prenguin els que ja tenim.
Per això aquest dijous passat, Dia Internacional de la Dona, s’haurà fet la primera vaga feminista per reclamar avenços en la igualtat efectiva de gènere, en equiparació salarial i en reconeixement professional.
Per això divendres vinent, 16 de març, tornarem a protestar per la pèrdua general de drets humans bàsics, que es concentren en la situació dels presos polítics: cinc mesos duran ja a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i quatre mesos i mig Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
Per això l'endemà, dissabte 17 de març, es farà una nova manifestació a Barcelona, convocada pel col·lectiu "Som Escola", en defensa del model integrador d'escola catalana, en perill mentre duri el 155.
No podem parar. I no ho farem.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
186 - Nova Tàrrega, 2 de març de 2018
L'assemblea de l'Assemblea
“Un cop més, aquest 11 de març ens mobilitzarem per exigir que es formi govern d'una vegada i tornarem a fer autocars per omplir Barcelona. Aviat us explicarem com aconseguir el vostre tiquet”
|
Diumenge passat vam fer a Barcelona l'assemblea general ordinària de l'ANC. Va ser una assemblea dura, pesada, que va durar gairebé sis hores.
NOU FULL DE RUTA
Més enllà d'aprovar els comptes, el pressupost o l'informe de gestió, el més important que en va sortir és el nou full de ruta que l'ANC s'ha fixat per al proper any. S'hi van presentar prop d'un miler d'esmenes, de les quals en van arribar més de cent de vives fins a l'assemblea i es van haver de votar per cadascuna.
Fent un símil musical, el que es va aprovar aquest diumenge va ser la lletra, però ara falta els músics. Ja se sap que amb la mateixa partitura la cançó pot sonar molt diferent en funció de qui sigui que la interpreta.
Perquè diem això? Perquè ahir, a banda de fixar el nou full de ruta, es va aprovar la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC, i està clar que segons qui hi hagi a la nova direcció el camí que pot emprendre l'entitat pot ser un o pot ser un altre.
Una de les principals preocupacions que tenim la majoria de persones que formem part de l'Assemblea és que aquesta empenyi i segueixi marcant el camí a seguir sense condicionaments dels partits polítics. La nostra transversalitat és un del valors més importants que tenim, malgrat que puntualment puguem criticar a uns i/o altres, i cal preservar-la per damunt de tot.
Per aquest motiu, moltes de les esmenes presentades anaven en la línia d'intentar garantir que s'evitin les ingerències polítiques en l'acció de l'ANC.
ONZE DE MARÇ, OMPLIM BCN
Un altra diferència amb assemblees d'anys anteriors és que aquest cop no s'ha presentat la mobilització prevista per a l'Onze de Setembre. Ara mateix para massa lluny. En canvi, sí que s'han anunciat noves mobilitzacions per a ben aviat. Una que ja estava convocada, la de Som Escola, per al 17 de març, en defensa de l'escola catalana.
Però la més important, a curt termini, és la que es va donar a conèixer en primícia per "avançar" l'onze de setembre mig any i fer una nova gran mobilització aquest diumenge 11 de març a Barcelona, per empènyer els partits en la formació de govern. Aviat us en donarem detalls, però de ben segur que tornarem a organitzar autocars.
També es van anunciar altres iniciatives, com una campanya de dejuni col·lectiu sota el títol «Prou Ostatges», de denúncia de la situació dels presos polítics, prenent exemple d'accions similars dutes a terme en el passat, com és la que Xirinacs va començar el desembre de 1973 també per demanar la llibertat del presos polítics d'aleshores.
JORDI SÀNCHEZ
Evidentment els presos polítics, els exiliats i els encausats van ser presents en tots els parlaments que hi va haver durant la jornada. Com no podia ser d'altra manera, el més recordat va ser Jordi Sànchez.
Dos van ser els moments més emotius de l'acte, tots dos ja pràcticament a la cloenda. Un quan es va llegir la carta que Jordi Sànchez havia escrit expressament dirigida als assistents a l'assemblea. L'altre quan ens va parlar la seva dona, Susanna Barreda, per recordar-nos que en Jordi era a la presó per haver estat el nostre president i que per ell era un gran orgull.
La feina que cal fer continua sent ingent. Ara és el moment històric de mostrar que seguim ben determinats i amb la mateixa voluntat democràtica per guanyar la independència. Que ningú pensi que ja ho ha fet tot, que està cansat, que ja no hi ha res a fer. En la construcció d'un país mai es pot dir que està tot fet. La nació és un plebiscit permanent, tothom i està convocat i tots som necessaris. Ara és el moment de convertir el dolor en il·lusió i projectar-nos de nou cap a la història. I amb el millor dels nostres somriures, llum als ulls i força al braç. Som-hi!
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
185 - Nova Tàrrega, 23 de febrer de 2018
Typical Spanish
“Deu ser molt emprenyador que et declarin la independència de forma pacífica, des d'un Parlament democràticament escollit, en base a una majoria de la població que democràticament ho ha votat en referèndum”
|
El PP està podrit. La setmana passada va sortir l'ex-número 2 del PP de Madrid, Francisco Granados, involucrant en corrupció i finançament il·legal Esperanza Aguirre, Ignacio González i també l'actual presidenta d'aquella comunitat, Cristina Cifuentes.
NOMÉS SOM UNA DISTRACCIÓ
I mentre vagin sortint coses d'aquestes, ho aniran tapant tot distraient la seva població –tant als que els voten com als que no– amb el fantasma de la independència de Catalunya. Com si fossin nens a Disneyland París.
Sense disculpar-los gens ni mica, els corruptes catalans són simples aprenents al seu costat. Els veritables professionals de la corrupció són els del PP –sense oblidar els seus cosins germans del PSOE–: Gürtel, Púnica, Lezo, Noos, Bárcenas, Camps, Madrid Arena, Palma Arena... Són alguns dels casos recents més sonats, però n'hi hauria per parar un tren.
Per trobar informació sobre els casos de corrupció només cal remenar per google, però hi ha una web en concret,
casos-aislados.com, que dóna la informació agrupada per comunitats o per partits polítics.
Els que en tenen més, no cal dir-ho, són PP amb 173 seguit del PSOE amb 64. Amb tot, no deixa de ser curiós que a CDC n'hi associen 10 casos, 7 al PNB i 6 a C's, un partit molt més jove i amb molt poc poder, de moment, però que comença ja a tenir el seu propi currículum corruptiu.
ADAPTANT LES LLEIS
Us imagineu que tota aquesta corrupció fos en el bàndol republicà? Ja haurien modificat el codi penal per restablir la forca i penjar-los públicament.
De fet, però, el que de moment volen modificar és la llei que regula els indults. Per clamor popular, diuen amb cinisme. Volen evitar que es puguin concedir indults a qui cometi delictes del tipus dels que ara imputen als independentistes: rebel·lió i sedició.
Ara bé, per indultar policies torturadors, polítics corruptes o terroristes d'estat no hi ha cap problema. Aznar, durant el seu mandat, en van concedir 141 a condemnats per corrupció. Zapatero, 65. I Rajoy en porta 11. Tot i que al ritme que s'estan destapant casos, se li girarà feina.
I malgrat que no canvien el text de la llei, el que sí que canvien és la interpretació dels delictes esmentats abans.
És clar que els juristes es basen en les lleis i no en els diccionaris, però de vegades les definicions poden ajudar a comprendre els conceptes.
Rebel·lió: delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un govern constituït.
Sedició: alçament contra l'autoritat establerta.
Alçament: acció d'alçar o d'alçar-se en rebel·lió.
És a dir que rebel·lió i sedició són conceptes força similars. Per entendre'ns: rebel·lió és el que va fer Tejero utilitzant l'exèrcit per fer un cop d’estat.
LA FÚRIA ESPANYOLA
Deu ser molt emprenyador que et declarin la independència de forma pacífica, des d'un Parlament democràticament escollit, en base a una majoria de la població que democràticament ho ha votat. Però voler qualificar-ho de rebel·lió són ganes, simplement, de burlar la llei. I d’això, quan ho fa un funcionari com ara un jutge, se’n diu prevaricació.
Deu ser terriblement irritant que una policia com els Mossos d’Esquadra, amb qui eviten compartir informació i a la que no permeten que s’integri a l’Europol, sigui prou eficaç per resoldre amb celeritat l’atemptat terrorista d’ara fa mig any a Barcelona i Cambrils. No pel fet de resoldre’l en sí, sinó pel ridícul en que els deixa a ells i la seva ineficàcia.
Sembla que l’altra policia, digui’s nacional, digui’s guàrdia civil, sap més d’evitar referèndums que d’evitar atacs terroristes. Encara que de fet per evitar referèndums tampoc van servir gaire.
I llavors acaba passant que la mala llet s'acumula i fan el que fan, passant fins i tot de guardar les formes. Per exemple, posar a la presó –preventivament!– Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la violència extrema que van mostrar en pujar damunt un cotxe de la guàrdia civil per demanar a la gent concentrada davant la conselleria d'economia que se n'anés a casa. O imputar sedició a la cúpula dels Mossos, i en particular al seu Major, Josep Lluís Trapero, per fer allò que el jutge li va demanar en el sentit d'evitar el referèndum preservant la convivència ciutadana, cosa que és evident que no va fer Diego Pérez de los Cobos, un personatge amb la mateixa graduació que el tinent-coronel Tejero i, fa la impressió, amb els mateixos ideals. No en va, per això, és germà del seu germà, expresident del Tribunal Constitucional i excandidat a formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans sense parlar un borrall d'anglès. Tot molt
typical spanish.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
184 - Nova Tàrrega, 16 de febrer de 2018
Tot sacrificant catalans
“«¿Tanto cuesta sacrificar un catalán?». Que un mateix faci un sacrifici és una cosa. Però la Soraya SS té set de sang i voldria una altra mena de sacrifici”
|
Fa temps que es va posar de moda el despectiu "aquelarre independentista" per referir-se a les nostres manifestacions.
En aquests aquelarres no hem cremat mai ningú, òbviament. Són manifestacions festives que, bé des de l'Assemblea, bé des d'Òmnium, organitzem.
SACRIFICAR PUIGDEMONT
Ves per on, però, ara la gran inquisidora Soraya SS té ganes de sacrificar catalans. «¿Tanto cuesta sacrificar un catalán?», va dir referint-se a Puigdemont. Així mateix va tenir la santa barra de dir-ho. Literalment. Fa mal escoltar-ho en boca d'una vicepresidenta tant plena d'odi. Fa vergonya i fa ràbia.
La paraula sacrifici té diverses accepcions. Que un mateix faci un sacrifici és una cosa. Però la SS té set de sang i voldria una altra mena de sacrifici, més tribal.
És clar que ella no va ser la primera de parlar-ne. El primer va ser en Joan Tardà, fa quinze dies, quan va reconèixer en una entrevista a
La Vanguardia que potser sí que caldria sacrificar Puigdemont per avançar.
ENEMICS DINS I FORA
Tardà té la virtut de ser sempre el primer a Esquerra de comentar públicament la conveniència d'apartar del davant els nostres presidents. Casualment, fins ara mai han estat del seu propi partit.
Fa poc més de dos anys, en plena discussió sobre la investidura entre CUP i Junts pel Sí (grup del que formava part la pròpia Esquerra), va ser el primer polític independentista de primera fila a demanar a Mas que "fes un pas al costat". Ara creu que cal sacrificar Puigdemont. No dubtem que acabarà així. Si d’alguna cosa es pot estar segur és que Tardà sap com funciona la política. Fins i tot Puigdemont va escriure a Comín allò de "els nostres ens han sacrificat, almenys a mi".
El problema, com tants cops hem denunciat, és que les estratègies de partit passen per davant de tot. Fins i tot de l’objectiu d’independència. Sense discutir-los-hi la voluntat real de fer efectiva la República, sembla que no poden evitar mirar-se de cua d'ull entre ells per veure com ho poden fer per superar-se entre sí. I això porta a situacions com l'actual, en que tots diuen que estan apunt d'aconseguir un acord, però no hi acaben d'arribar...
ACORD COMPLICAT
També és veritat que no és fàcil. Alguns dels eixos fixats per ERC per arribar a un acord d’investidura (legitimitat de Puigdemont des de Brussel·les, investidura efectiva, pla de legislatura i govern) semblen incompatibles entre sí, o sigui que costa confiar en la possibilitat que aquest acord es materialitzi.
A més, mentre ERC té Junqueras a la presó, JxCat té Puigdemont a l’exili ‘només’. I en pocs dies haurà d’anar a declarar Marta Rovira, de qui no és impensable que vulguin posar també a la presó, per allò de ‘descabezar’ que tant agrada a la SS. O sigui que no deixa de ser comprensible que a Esquerra vagin amb peus de plom per no sortir-se del 155.
El cert és que fins ara, fins i tot quan semblava que al cosa estava pitjor, sempre havia acabat arribant aquest acord. S'hi va arribar pel 9-N. S'hi va arribar pel 27-S. Confiem que aquest cop sigui igual.
INDULTS I PRESOS POLÍTICS
Una mica d'història. L'any 1983 els GAL, des de les clavegueres de l'estat, van segrestar una persona. Van tardar catorze anys a començar el judici al Tribunal Suprem i van condemnar el que va ser ministre de l'Interior, José Barrionuevo, a 10 anys de presó. Res de presó preventiva, és clar. Quan temps diríeu que s'hi va estar? 105 dies! I després el van indultar.
I ara, quan temps diríeu que hi porten Oriol Junqueras i Joaquim Forn? Aquest divendres en fa 106. I 123 que hi són Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Quatre mesos justos. Tots preventivament, això sí.
Un cop més us convidem, aquest divendres, a sortir a la plaça Major per reclamar el seu alliberament i denunciar el seu empresonament per idees polítiques, no per haver comés delictes que s’inventen.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
183 - Nova Tàrrega, 9 de febrer de 2018
Balanç del 2017
“Vull acabar agraint la dedicació de tothom. L'activitat duta a terme només és possible si hi ha un grup cohesionat i nombrós de persones disposades a donar el seu temps i el seu esforç. Ha estat un orgull ser-ne el coordinador aquests darrers tres anys”
|
En tant que dimarts passat va tenir lloc l'Assemblea General Ordinària de Tàrrega per la Independència, permeteu-nos que enlloc de parlar de l'actualitat política més immediata, fem una mica de balanç del que ha estat el darrer exercici de la territorial targarina de l'ANC.
Vagi per endavant que no totes les activitats de les que parlarem són només nostres, sinó que s'han fet en col·laboració amb Òmnium Cultural i/o CDR Tàrrega.
OBJECTIU: REFERÈNDUM
Com tothom sap, l'objectiu final de l'ANC és el d'aconseguir la independència de Catalunya, constituït com un estat més entre els estats del món.
L'estratègia que va establir l'Assemblea per acabar el procés va ser la d'una declaració d'independència basada en un referèndum d'autodeterminació.
Aquest 2017 havia de ser l'any que culminés la molta feina realitzada els darrers anys, col·laborant en la victòria del referèndum de l'1 d'octubre.
Aquest referèndum s'ha endut la major part dels esforços que durant el darrer any hem fet des de la nostra territorial. Però també hem hagut de dedicar-nos a donar suport a polítics i líders, encausats o empresonats.
CONFERÈNCIES I MOBILITZACIONS
Una manera d'objectivar aquesta situació és que, en comparació als anys anteriors, enguany hem fet força menys conferències i xerrades, només quatre, una de les quals, això sí, amb el nostre president, Jordi Sànchez, al juny. Que poc temps que fa i que lluny que queda!
En canvi mai havíem organitzat tants autocars. Fins a quinze vegades hem convocat. Tres en suport als membres de la Mesa del Parlament, dues per accions 'pròpies' com ara la de la Diada, dues més per anar als actes d'inici i final de Campanya del Sí, tres en suport als presos polítics –inclòs el Concert per la Llibertat a l'estadi olímpic–, i cinc en suport al Parlament i al Govern.
D'aquests desplaçaments cal destacar-ne tres: el de l'Onze de setembre, que com cada any és el que més gent mou; el de l'11 de novembre, Diada Nacional per la Llibertat dels presos polítics, que en només cinc dies va omplir deu autocars; i el del 6 de desembre, per anar a Brussel·les, que va completar tres autocars.
ALTRES ACCIONS
A banda hem organitzat una quinzena de manifestacions, concentracions, encartellades i accions com la de "Un poble empresonat", on més de cent persones van passar, en torns de dues hores, dia i nit, per dues cel·les instal·lades a la plaça del Carme.
Una dotzena i mitja d'accions més a favor del referèndum, com ara la inauguració del comptador enrere al balcó de l'Ajuntament, el mural «Decidim el nostre futur», el documental "Interès d'estat, en ruta" al Majèstic, la festa de l'acte unitari de campanya a Tàrrega amb tots els partits i entitats junts,o l'organització dels voluntaris per defensar les urnes de l'1 d'octubre, bressol del CDR.
Sense oblidar accions habituals de cada any com la Marxa de Torxes, l'ofrena a la plaça de Rafael Casanova, l'homenatge a Lluís Companys o la col·laboració amb la Marató de TV3. O no tant habituals com la participació en l'acte inaugural de la Fira de Teatre.
Al novembre l'ANC va organitzar una consulta interna per posicionar-nos sobre la necessitat de reclamar una llista unitària. Va guanyar molt majoritàriament l'opció d'exigir aquesta llista unitària, però no ho vam aconseguir.
I ARA QUÈ?
L'empresonament dels Jordis i de mig govern, i el de Jordi Sànchez en particular, és evident que ens ha tocat. El de l'Assemblea no és pas un projecte personalista, ben al contrari és col·lectiu. Amb tot, es troba a faltar la seva capacitat de lideratge.
Això, combinat amb la violència policial de l'1 d'octubre i l'aplicació del 155 que no vam ser capaços d'evitar, ens ha deixat en una mena de xoc del que poc a poc anirem sortint.
Malgrat que hi ha qui demana més contundència, no hem d'oblidar que el nostre moviment rau en el pacifisme, perquè en la violència és on l'adversari es troba més còmode, i per tant no ens en podem moure.
I com ho farem? Està per veure. Hi ajudarà el Full de Ruta que entre tots hem de fixar a la propera AGO de l'ANC a Barcelona el 25 de febrer.
Un altre factor que ho facilitarà serà l'elecció d'un nou Secretariat Nacional, el 17 de març, amb un nou president que pugui exercir el seu lideratge.
I com que les territorials anem a remolc de l'entitat matriu, el mateixa dia renovarem també el Secretariat Local de Tàrrega, del qual en sortirà un nou coordinador en haver esgotat l'actual el termini màxim que fixen els estatuts de l'entitat.
Així, en les meves darreres paraules com a coordinador, vull acabar agraint-vos a tots la vostra dedicació. Com heu vist, la relació d'activitats dutes a terme és llarguíssima i això només és possible si hi ha un grup cohesionat i nombrós de persones disposades a donar el seu temps i el seu esforç. Creieu-me si us dic que ha estat un orgull ser-ne el coordinador aquests darrers tres anys.
Moltes gràcies i endavant, que la feina no s'ha acabat pas.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
182 - Nova Tàrrega, 2 de febrer de 2018
Llei i democràcia no són el mateix
“La democràcia no es basa en el compliment de les lleis sinó en el respecte a les decisions de la majoria. El president ha de ser aquella persona que escullin els votants, no els tribunals”
|
Aquest dimarts passat s'havia de fer el ple d'investidura del president de la Generalitat al Parlament de Catalunya, però al final Roger Torrent, president del Parlament, el va ajornar.
El que no es va ajornar va ser el viatge dels dos autocars que a Tàrrega ja teníem plens per anar a donar suport davant del Parlament.
INVESTIDURA AJORNADA
Com ja ha passat altres vegades, els partits han començat a tirar-se algun plat pel cap. Però és responsabilitat nostra, de la gent, mantenir-nos units. Tinguem ben clar que és la nostra unitat la que preserva la dels partits, no pas a l'inrevés.
Per tant, malgrat que hi pugui haver qui vegi bé la decisió del president del Parlament i qui la vegi malament, cal que des de l'ANC vetllem per la unitat d'acció popular, que és el que acabarà condicionant els partits per tal que també ells mantinguin aquesta mateix unitat. Amb matisos, però unitat al capdavall. No hem arribat pas fins on som ara sense entrebancs.
Són incomptables els cops que hem demanat confiança en els nostres polítics, i no deixarem ara de fer-ho, per molt que de vegades costi de conservar-la.
I, per damunt de tot, hem de seguir confiant en nosaltres mateixos.
DEMOCRÀCIA: EL PODER DEL POBLE
Segons el diccionari, la democràcia és una forma d'organització on el poder pertany a tots els seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva del grup.
Quan M.Rajoy i la seva S.S. surten dient que Espanya és un país democràtic perquè fa complir la llei, estan manipulant els conceptes de forma intencionada. Llei i democràcia no són la mateixa cosa.
Les lleis poden dir coses molt poc democràtiques, és a dir, coses que no responen a la voluntat majoritària de la població. Per això els governants veritablement democràtics canvien les lleis per adaptar-les a allò que vol la major part de la població.
Si no s'haguessin canviat les lleis, els homes encara farien el servei militar. I les dones encara no votarien. I, si anem tirant enrere en el temps, encara hi hauria dret de cuixa.
Si les lleis canvien no acostuma a ser perquè els governants "veuen la llum", sinó perquè els governats –el poble, en definitiva– els la fan veure.
Els reis van deixar de fotre mà a la cuixa perquè el poble es va rebel·lar. I Espanya també deixarà de fotre'ns mà a la caixa tard o d'hora. Cap canvi és d'un dia per l'altre, però cal perseverar.
Com diu la cançó de Llach, l'estaca està ben corcada. Només cal mirar el grau de corrupció del Partit Popular per veure els corcs. Ens utilitzen per desviar l'atenció, però arribarà un punt que no aguantaran més i acabaran tombant.
PERVERTIR LA DEMOCRÀCIA
Algun cop havíem comentat que llei i justícia no sempre van alhora. El mateix passa amb llei i democràcia.
La llei, al capdavall, no és altra cosa que la regulació del poder. Quan aquest poder no està ben controlat pel poble, la temptació dels governants és d'adaptar-se-la a mida.
En definitiva, no ens deixem portar pel discurs que la democràcia es basa en l'imperi de la llei, perquè això comporta pervertir-ne l'objectiu. Imperi significa imposar. Per tant quan la llei impera es perquè algú la imposa i algú altre hi està sotmès.
La democràcia no es basa en que les lleis es compleixin o no, sinó que es fonamenta en una altra cosa: en el respecte a les decisions de la majoria. Quan en unes eleccions vota el 80% del cens i ho fa majoritàriament per partits que volen implementar la República, el president ha de ser aquella persona que escullin els votants, no els tribunals.
AGO LOCAL DE TÀRREGA
Com ja vam fer la setmana passada, acabarem recordant que dimarts vinent, 6 de febrer, a dos quarts de nou, Tàrrega per la Independència farà al Centre d'Entitats la seva Assemblea General Ordinària anual, on farà balanç del 2017 i debatrà sobre el full de ruta per al 2018 que s'haurà d'aprovar a Barcelona el 25 de febrer.
Socis, simpatitzants i col·laboradors esteu convidats a venir i participar de la nostra AGO local.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
181 - Nova Tàrrega, 26 de gener de 2018
No és poca vergonya, és sense vergonya
“Manca de vergonya del poder judicial: no s'havia vist mai que un jutge redactés un document amb motivacions polítiques i no jurídiques per justificar la presa d'una determinada decisió”
|
Una cosa que no havíem dit mai (ironia): la independència de poders és nul·la, inexistent a Espanya. Quina novetat!
POCA VERGONYA
De fet la novetat, si es pot dir així, és la manca de vergonya cada cop més escandalosa amb que actua el poder judicial.
Hem vist força vegades com les decisions judicials eren anunciades/comentades prèviament per membres del govern espanyol. Això sí, dient ben fort que aquestes decisions eren cosa dels jutges i no del govern.
El que encara no s'havia vist mai, però, és que un jutge redactés un document amb motivacions polítiques i no jurídiques per explicar la presa d'una determinada decisió. Això és el que van fer des del Suprem en justificar la no tramitació de l'euroordre de detenció de Puigdemont quan va anar a Dinamarca.
Del que en català en diem pocavergonya, en espanyol se'n diu directament sense vergonya. Ho tenen clar: realment no els en queda ni poca.
Sobre l'expresident del Tribunal Constitucional que ha mentit al seu currículum sobre el coneixement que tenia d'anglès i francès val més no dir-ne res, que encara acabarà entrant igualment al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Una altra mostra de la clara independència entre justícia i política (ironia de nou).
RESULTATS 21-D
Ja s'han publicat moltes anàlisis dels resultats del 21-D, però nosaltres encara no havíem tingut ocasió de comentar-los.
Ho farem des de la perspectiva dels blocs 'República' vs '155' i no cal dir qui pertany a cada bàndol, a aquestes alçades. Bé, un aclariment sí que cal fer, i és que els vots a Unió del 2015 s'han comptat al bloc unionista, vist que els seus hereus s'han presentat amb el PSOE.
Una de les curiositats ha estat comprovar que aquest cop no ha estat Girona, com és tradicional, la demarcació més 'indepe' de Catalunya, sinó Lleida. En percentatge de vot, el bloc republicà ha tret a Lleida un 64,2% dels vots (+0,9% respecte el 27-S), mentre que a Girona s'ha quedat en el 63,7% (-1,0%). També a Tarragona ha pujat el nostre bloc fins al 49,5% (+0,5%), mentre que a Barcelona baixa una mica fins al 44,0% (-0,4%). En el conjunt de Catalunya, s'ha quedat en un 47,5% (-0,3%).
Una altra curiositat: Lleida és l'únic lloc on l'unionisme baixa, quedant-se en el 30,5% (-0,3%). Als altres llocs puja a tot arreu: a Girona té un 31,0% (+1,8%), a Tarragona un 43,7% (+0,9%) i a Barcelona un 45,9% (+2,1%). És a dir que Barcelona és l'únic lloc on el bloc del 155 passa per davant. Els que es van inventar allò de Tabàrnia s'haurien hagut de quedar en Bàrnia, perquè a Tarragona continua dominant el bloc republicà.
Ja parlant de Tàrrega, semblava difícil superar el 70,1% de vots del 2015. Doncs ho vam fer! Tot i l'augment del cens electoral d'un 1,6% i l'increment de la participació fins al 80,0% (+3,5%), vam arribar al 70,2%. Ni que sigui una sola dècima, encara vam pujar. Per contra, el bloc del 155 va baixar una dècima igualment, quedant-se al 24,5%.
Així doncs, vist per blocs, a Tàrrega es pot dir que, dècima amunt dècima avall, els resultats pràcticament han estat calcats als de fa dos anys. L'únic que ha passat és que el vot, dins de cada bloc, s'ha transvasat d'uns partits a uns altres. El que ha perdut la CUP s'ha repartit entre JxCat i ERC, mentre que el que ha guanyat C's ho ha fet a costa de PP i PSOE-Unió. Per tant, tot i la impressió que C's havia pujat moltíssim, vist en perspectiva tampoc va ser tant.
ASSEMBLEA GENERAL
Acabarem fent esment de l'assemblea general ordinària que prepara l'ANC de cara al proper 25 de febrer a Barcelona. Falten dies, però serà l'oportunitat d'establir un nou lideratge que ens permeti superar l'estat de xoc en que ens va deixar l'empresonament de Jordi Sànchez. També servirà per aprovar el nou full de ruta que, any rere any, anem adaptant a les circumstàncies de cada moment.
Abans, però, el 6 de febrer, farem la nostra pròpia assemblea general ordinària de la territorial de Tàrrega, per fer balanç intern i també per debatre sobre la presentació d'esmenes a l'esmentat full de ruta.
Llum als ulls i força al braç, que diria en Jordi, per tirar endavant la República!
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
180 - Nova Tàrrega, 19 de gener de 2018
Ovelles blanques, ovelles negres
“No sabem quants dies haurem d'esperar per tornar a tenir els Jordis a casa, però costarà. Els tenen com a hostatges per mirar d’escarmentar-nos”
|
Començarem recordant un acudit, tot i que el tema no sigui precisament per riure.
RAJOY ÉS EL NOSTRE PASTOR
El saben aquell de l'Eugeni, el de les ovelles blanques i les ovelles negres? Sí, aquell on a un pastor li fan una sèrie de preguntes sobre el seu ramat d'ovelles i sempre, abans de respondre, pregunta: “les blanques o les negres?”. Quan li diuen que les blanques, dóna una determinada resposta. Llavors li pregunten “I les negres?”, i la resposta sempre és "també".
Rajoy fa com el pastor. Quan li pregunten sobre l'aplicació del 155 a Catalunya diu que si Puigdemont és investit president de forma telemàtica seguirà aplicant-lo. I si no l’investeixen? També.
La intervenció econòmica sobre la Generalitat es mantindrà mentre duri el 155. I després? També.
Els presos polítics continuaran sense poder sortir de la presó mentre no acatin explícitament la constitució espanyola. I si l'acaten? També continuaran dins.
Al final, desenganyem-nos, tant hi fa què fem o què diem. La voluntat del govern espanyol serà sempre la d’aplanar els catalans. I contra aquesta voluntat, la única possibilitat és la de reforçar la nostra, de voluntat, per no doblegar-nos més.
El problema és que això és més fàcil de dir que de fer.
TRES MESOS SENSE ELS JORDIS
Aquest divendres portarem 95 dies amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tancats a la presó. I en farà 78 que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Presó preventiva. Sense judici ni sentència.
Són 95 dies més dels que porten tancats Millet i Montull després d'haver confessat, sense vergonya, haver robat al Palau, ara ja sentenciats a setze anys de presó entre els dos.
Són 95 dies més dels que hi ha passat Urdangarín, condemnat aviat farà un any a sis anys de presó, però al que es va concedir llibertat provisional sense fiança pel seu arrelament (a Suïssa!), després de presentar recurs a la sentència.
Són 95 dies més dels que hi passaran mai els ultres condemnats per les agressions a la llibreria Blanquerna, a Madrid, als quals se'ls hi ha suspès la condemna perquè, segons el Tribunal Constitucional, l'ingrés a presó podria causar-los-hi danys irreparables en separar-los dels seus fills petits.
Són 95 dies més dels que hi ha passat M punto Rajoy, indiciàriament receptor de sobres amb diners provinents d'una trama de "corrupció en estat pur", segons definició del màxim responsable policial del cas Gürtel.
I són 400 dies menys dels que hi va estar Lluís Companys, que va ser-hi de l'octubre del 1934 al febrer de 1936.
No sabem quants dies haurem d'esperar per tornar a tenir-los a casa, però costarà. No seria estrany que la intenció fos ara la mateixa que la d’aquella època. O pitjor. Els tenen com a hostatges per mirar d’escarmentar-nos. I per aquesta via no ens aturaran. Hem dit un munt de cops que no tenen prou presons per encabir-nos-hi a tots. Això vol dir que haurem de seguir resistint i haurem de seguir patint repressió econòmica, política i judicial dels que no tenen altra raó que la força.
TYPICAL SPANISH
Per acabar, un mapa europeu que demostra un cop més la particularitat d’aquest estat que patim. Un mapa on es comparen les paraules més usades a cada país en els discursos de cap d’any dels diversos líders de cada estat.
Les més emprades, com es pot veure, són pronoms o adverbis com ‘Nosaltres’ (we), ‘Jo’ (I), ‘Nostre’ (Our), ‘Quin’ (Which), ‘Tot’ (All), ‘També’ (Also). Algun verb, com ‘Tenir’ (Have). Paraules més o menys neutres, al capdavall, que se solen usar de forma abundant en parlar.
Només tres països tenen substantius com a paraules més usades: ‘Any’ (Year) a una colla de països –normal, si estàs felicitant l’any nou–, ‘Casa’ (Home) al Regne Unit, i ... Spain a Espanya. Deu ser necessitat de refermar la identitat. Això sí: ja és mala llet, també, que els hi pintessin el país de color groc!
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
179 - Nova Tàrrega, 12 de gener de 2018
Fem present, guanyem la república
“A veure com avancen les negociacions entre els partits per formar govern. Confiem que demostrin sentit d'estat. El necessitarem per seguir guanyant República”
|
El primer article de l'any passat a Nova Tàrrega duia per títol «Fem futur, guanyem el referèndum».
El referèndum ja el vam guanyar l'1-O. I també vam guanyar les eleccions del passat 21-D.
Per tant el que ara toca és construir el present, un present en forma de república. Com? Ho anirem veient.
HEM DE SEGUIR GUANYANT
Fa un any fèiem un curset per explicar tècniques de seducció i d'abordatge indirecte per comunicar-se amb persones poc predisposades a votar Sí al referèndum.
Malgrat la que està caient, no hauríem d'abandonar aquest propòsit. El de seguir seduint i persuadint sobre la bondat de la república catalana aquells conciutadans que no ho tenen clar. Una república que anirà creixent al costat de l'estat espanyol en paral·lel, sense cap voluntat d'enfrontament, ans al contrari. Hem guanyat i cal ser generosos.
Resulta difícil pensar en generositat quan hom recorda les imatges de violència que l'1-O ens va infligir l'estat. Quan encara tenim a la presó Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, per als quals ens vam tancar simbòlicament la setmana de les eleccions.
Però cal seguir sent generosos i mostrar voluntat de sumar més gent al nostre projecte. Perquè l'alternativa és la violència i aquest és un camí que no podem emprendre. No podem perquè no forma part de la nostra forma de ser. Però tampoc podem perquè és el que permetria l'estat espanyol situar-se en l'escenari més còmode per a ell: el d'utilitzar la màxima violència d'estat com a resposta. Recordeu la ministra de defensa espanyola explicant delerosa que l'exèrcit estava a punt per intervenir a Catalunya.
LA NOSTRA FORÇA
La nostra força és la raó. Per això hem estat capaços d'anar convencent cada cop més i més gent.
I la nostra força també és la unió. Cal mantenir la unitat d'acció perquè la unitat ens fa més forts. Tot i que de vegades sembla que les batalles a curt termini ens fan perdre la perspectiva de l'objectiu a llarg termini.
Des de l'ANC es va reclamar, mentre va ser possible, una llista unitària. Quin preu s'ha pagat per no anar junts? D'entrada, no ser la llista més votada. I, en segon lloc, obtenir tres diputats menys dels que hauria obtingut una sola llista que hagués sumat els vots de JxCat, ERC i CUP. Presentats de forma conjunta, aquesta candidatura hauria tret un diputat més a Barcelona, un altre a Girona i un altre a Tarragona, dos dels quals els haurien pres a C's i l'altre al PP.
Un amic d'origen francès em comentava, després de veure els resultats de les eleccions, que als líders polítics catalans –als del nostre bàndol, s'entén– els falta encara sentit d'estat. Republicans i demòcrates, als Estats Units, poden llançar-se els trastos pel cap tant com convingui, però davant una agressió estrangera tots són darrera el president, els polítics i el país sencer. Aquí...
UNITAT POLÍTICA
Aquí, la unitat hi és entre el poble, però entre els polítics encara en falta. Potser és malfiança entre persones. Potser és instint de supervivència dels aparells dels partits, que temem que aquesta unitat els faci perdre capacitat d'influència. Sigui com sigui, encara hi ha posicionaments partidistes mesquins que veuen els companys de viatge més com a rivals que com a col·laboradors necessaris i imprescindibles.
Dol sentir gent de la CUP queixant-se, el 21-D, que havien guanyat les dretes tant entre els independentistes com entre els unionistes. Si realment les eleccions anaven de república o 155, l'eix dreta-esquerra no hi tenia sentit.
Dol veure gent d'ERC justificant que per separat s'havien aconseguit més vots que amb Junts pel Sí dos anys enrere, mirant la part enlloc del tot, és a dir sense explicar que aquest creixement de vot d'ERC i JxCat va ser a costa de la CUP, que al capdavall havia tingut molt vot 'prestat' d'aquests dos partits a les anteriors eleccions.
Dol trobar gent del PDeCAT lamentant-se perquè els altres no havien volgut fer una llista conjunta amb ells, mentre ells no havien cap gest per fulminar del partit Santi Vila després que dimitís del govern un cop proclamada la República i preservar la confiança necessària.
Ens queden unes setmanes per endavant, encara, per veure com avancen les negociacions entre aquests partits de cara a formar govern. Confiem que demostrin més sentit d'estat del que van mostrar a l'hora de presentar-se a les eleccions. El necessitarem per seguir guanyant República.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
178 - Nova Tàrrega, 22 de desembre de 2017
2017, molt de fet; 2018, molt per fer
“Arriba a Tàrrega «Un poble empresonat» per denunciar el dèficit democràtic de l’Estat espanyol en privar de llibertat Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn”
|
Per començar, desitjar-vos molt bones festes, ja que aquest és el darrer article d'enguany i el proper no sortirà fins després de reis, els únics que seguirem volent a la nostra República.
REPÚBLICA
Quina república? Doncs la que vam proclamar aviat farà dos mesos i que, amb més o menys dificultat anirem construint entre tots.
Va resultar reconfortant, en temps difícils com els que estem passant, escoltar un dels fundadors del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, mostrant la seva confiança en que la República s'acabarà consolidant. Va recordar que des del moment de la proclamació fins al moment d'obtenir els primers reconeixements internacionals sempre passa un temps. En algunes ocasions uns pocs mesos, però en altres han arribat a passar anys.
Per tant, mal que ens pesi per les ganes que en tenim, no desesperem i anem seguint com fins ara, amb unitat i sense defallir. Trobarem el camí.
ELECCIONS 21-D
No podem valorar si els resultats de les eleccions d'aquest dijous hi hauran contribuït gaire, a consolidar la República, perquè en el moment d'escriure aquestes línies encara falten uns dies per que se celebrin, però no tenim cap dubte de que les candidatures del bloc republicà hauran guanyat amb claredat aquestes eleccions.
Altra cosa serà el fàcil o difícil que els resulti, a uns i altres, posar-se d'acord a partir d'ara. Si no s'hi van saber posar abans per fer una llista unitària, no serà fàcil que se n'hi posin després.
Però com que no podem parlar del que no sabem, parlarem d'altres coses que hem fet darrerament i que no havíem pogut comentar encara.
BRUSSEL·LES
Vam sortir tres autocars des de Tàrrega i força cotxes particulars, confiant que els targarins ja ens trobaríem a Brussel·les. I va ser que no. Quina bogeria!
Costa d'explicar l'emoció de viure aquell 7 de desembre allà. Entrar a les cafeteries per esmorzar, o pel carrer estant, i anar saludant tothom que trobaves "Bon dia, bon dia". Pujar al metro i veure'l inundat de groc de les bufandes, gorres, llaços, impermeables... Arribar al Parc del Cinquantenari, punt d'inici de la manifestació, i trobar-s'ho tot absolutament inundat d'estelades i pancartes. I comprovar que els mòbils no tenien cobertura, com pels Onzes de Setembre! O arribar a la Grand-Place i trobar-la plena de gent cantant Els Segadors a tot drap.
MONTUÏC
També va ser emocionant el concert per la Llibertat que es va fer uns dies abans, el dissabte 2 de desembre, a l'estadi Lluís Companys a Barcelona.
Un concert ple de música i solidaritat però, sobre tot, de sentiments. Sentiment d'empatia vers els familiars dels presos –i els propis presos, és clar– que van dirigir-se al públic, i sentiment d'indignació i impotència per l'allargament d'una presó preventiva absolutament injustificada.
Com a mínim va servir per recaptar més fons per a la Caixa de Solidaritat que, pocs dies després s'usaria per pagar les fiances dels consellers alliberats.
No pararem de mostrar el nostre suport amb ells fins que els tinguem a casa. Per això, quan aquest passat dissabte es van complir els dos mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, vam tornar a sortir a la plaça Major, en un acte convocat formalment per les tres candidatures independentistes en no permetre, la Junta Electoral, fer-ho a l'Assemblea.
PRESÓ
Aquest passat dilluns, com una forma més de destacar aquesta injustícia, després de passar per Vic i Olot ha arribat a Tàrrega l'acció "Un poble empresonat". Una acció que promou que ciutadans es tanquin voluntàriament per torns en una presó amb dues cel·les.
L'objectiu és denunciar d'una forma ben explícita el dèficit democràtic de l’Estat espanyol quan priva de llibertat els presidents de l'Assemblea i Òmnium, així com el vicepresident Junqueras i el conseller Forn.
Per inaugurar aquesta acció vam comptar amb dos famosos, cadascú en el seu àmbit. D'una banda l'actor Josep Minguell i de l'altra Postureig de Lleida, Senyor Postu. A tots dos agraïm que acceptessin ser els primers a tancar-se per donar més rellevància i difusió a aquesta acció de denúncia, que durarà fins aquest diumenge.
MARATÓ
Per acabar, com que unes coses no ens han de fer oblidar-ne d'altres, comentar que diumenge passat, com cada any des de la seva creació, Tàrrega per la Independència ha col·laborat amb l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega en l'organització d'actes a favor de la Marató de TV3.
Enlloc de l'habitual mapa dels Països Catalans per anar-lo omplint de monedes, aquesta vegada el concepte va ser un altre. Damunt la taula hi havia el dibuix d'un immens llaç i vam demanar a la gent que el tapés amb monedes per evitar que es veiés que estava pintat de groc il·legal.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
177 - Nova Tàrrega, 15 de desembre de 2017
A per elles, a per les urnes
“Per aconseguir aquest objectiu només hi ha una opció: que no es quedi a casa ni un sol votant que vulgui progrés, que vulgui democràcia real, que vulgui consolidar la República”
|
I aquest és l'últim –i únic– article nostre en campanya electoral.
No parlarem de Brussel·les. Ni del Museu de Lleida. Ni de la guàrdia civil. Ni dels presos i exiliats. Ni de la guardiola de les pensions. Ni del cas Gürtel. Ni de tantes coses que podríem parlar.
NO CAL DIR A QUI VOTAR
Tampoc no parlarem de per qui cal votar i per qui no, perquè és més que evident quins tres partits estan per la democràcia i la República, i quins tres partits formen el bloc repressiu del 155.
Queda un partit al mig que segueix amb el conte de la tercera via, la del referèndum pactat. La tercera via també la representaven Unió i Espadaler, i ja sabem amb qui van ara.
Un partit que diu que vol posar les qüestions socials per davant de tot, però sense dir que no hi ha capacitat real de fer polítiques socials sense poder econòmic, cosa que no tenim ni tindrem mai com a comunitat autònoma.
Per tant, malgrat la cara i el discurs pretesament menys agressius, votar aquest partit no porta a res més que a perpetuar l’imperi del govern espanyol sobre Catalunya.
RECUPEREM LA IL·LUSIÓ
Del que us volem parlar avui, sobretot, és d'il·lusió. Aquesta paraula té accepcions negatives, relacionades amb 'il·lús', però també s'associa amb l'alegria, l'entusiasme i l'esperança de fer alguna cosa positiva.
Repassant les accions que vam dur a terme de cara a les eleccions del 27-S, es nota que tots plegats estàvem vivint aleshores una sensació de moment històric, d'estar a punt de fer alguna cosa molt gran. I la vam fer. Vam guanyar un parlament que per primer cop tenia majoria absoluta de diputats independentistes.
Aquell 2015 vam portar a Tàrrega Santiago Vidal, Germà Bel, Eduardo Reyes, Gabriel Rufián, Ramon Cotarelo, Toni Albà, Manel Plana, Jaume Terribas i Francesc Reguant abans de les eleccions, i Martí Anglada i Vicent Partal després.
També enguany hem treballat molt per aconseguir que l'1 d'octubre fos un èxit. I hem portat gent com Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Neus Lloveras, Joan Anton Font, Pere Grau, Albert Pont, Montserrat Rossell, Joan Vallvé, Joan Canadell, Jordi Roset...
Amb tot, ara sembla que floti en l'ambient un aire de tristor, de cansament, d'indignació atordidora per tot el que està passant i ens estan fent després d'haver proclamat la República.
INDIGNACIÓ, REACCIÓ
No ens podem permetre que aquesta indignació ens prengui les ganes de seguir empenyent. No podem deixar que el cansament ens prengui la iniciativa.
Ben bé ha de ser el contrari. Aquesta indignació ens ha de fer sortir al carrer més que mai. A demanar el vot als nostres amics, als veïns, als companys de feina.
A recordar tothom que si no guanyem aquestes eleccions, el 155 passarà de ser l'excepció a ser la norma. A palesar que guanyar no és cap garantia de treure els presos polítics de la presó, però que perdre és garantia que s'hi quedaran molt de temps.
Hem de ser ben conscients que malgrat ser unes eleccions anormals i il·legítimes, són molt impor-tants. Vitals, per a la supervivència del nostre projecte.
Cal recuperar aquell sentiment de cohesió que vam tenir per l'1-O, d'estar lluitant tots plegats per una Catalunya millor, més lliure, més pròspera.
I per aconseguir aquest objectiu només hi ha una opció: que no es quedi a casa ni un sol votant que vulgui progrés, que vulgui democràcia real, que vulgui consolidar la República.
Tant hi fa per quina de les tres llistes voti. Que cadascú faci memòria de com han anat les coses aquests dos darrers anys i pensi en quina força representa millor el seu ideal.
OBJECTIU AMBICIÓS
A Lleida, el 2015, entre Junts pel Sí i la CUP van aconseguir 11 dels 15 diputats a escollir. Aquest és un resultat que, la veritat sigui dita, és difícil de millorar. Però aquest hauria de ser l'objectiu. O, com a mínim, mantenir els mateixos 11 diputats entre CUP, ERC i Junts per Catalunya.
Costa de creure que a aquestes alçades quedi gent que no tingui clar quin partit votarà, però si sabeu d'algú que encara dubta, si coneixeu gent que no tingui clar que la República és la solució, plantegeu-li durant quant de temps considera que es pot aguantar un projecte que fa de la violència policial i militar l'argument per imposar-se davant la voluntat de la majoria de la societat.
El 21-D, tots al carrer, tots a les urnes. A per elles.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
176 - Nova Tàrrega, 1 de desembre de 2017
Cançó al dictador gallec
“Hi ha qui diu que acceptar el 155 per imperatiu legal no està bé. Això només pot dir-ho algú que no estigui tancat. On faran més feina els empresonats? A la presó no ens fan cap servei”
|
Aquest és el darrer article de pre-campanya. El proper que surti estarem ja en plena campanya d'aquestes eleccions que ens han col·locat per l'article 26. No el 155, no, el 26. Aquell pel qual en cas de compromís el Califa es podia passar per l'engonal totes les lleis del país, que cantava La Trinca l'any 1973. Una cançó dedicada al dictador gallec. I no n'escrivim el nom, ni de forma indiciària amb les inicials, que encara ens buscarien les pessigolles...
FORCADELL A TÀRREGA
Val més mirar d'agafar-se les coses amb un cert humor, que no sempre és fàcil, perquè sinó el panorama que tenim per davant resulta realment dramàtic.
Així ho expressava Carme Forcadell dissabte passat a Tàrrega, en la cloenda dels premis Culturàlia, quan confessava sentir-se trista, tant personalment com per la situació que està passant el país, alhora que mostrava total confiança en que d'una manera o altra, més d'hora que tard, Catalunya se n'acabarà sortint, de forma pacífica i democràtica, gràcies a la tenacitat de la seva gent.
Parlàvem de drama, però no només pel que aquest govern espanyol ens fa als catalans. També és pel que està fent als espanyols. Mira que ho hem dit vegades... Aquest 2017 s'acabaran de polir la guardiola de les pensions i l'any que ve ja no les podran pagar. No ha fet falta arribar-hi, a l'any que ve. Per pagar les pensions de desembre, la normal i l'extra, l'estat espanyol ha hagut d'emetre més deute. I, amb tot el cinisme del món, la ministra del ram encara diu que pagaran "puntualment". Ja, i els pobres desgraciats contribuents també haurem de pagar puntualment els interessos que aquest deute genera.
Però heu sentit algú protestant? Ca! Ara que estan embolicats amb la sagrada bandera de la unitat –de destí universal, només els hi caldria afegir–, ho poden fer col·lar tot i no passa res.
CAP AL TRIBUNAL SUPREM
I amb el pas de la causa de l'Audiència Nacional al Suprem, els consellers i els Jordis demanen tenir el mateix tracte que Forcadell i poder sortir amb llibertat sota fiança.
Hi ha qui comenta que això d'acceptar el 155, ni que sigui per imperatiu legal, no està bé. Això només pot dir-ho algú que no estigui tancat. Perquè tinguem-ho clar: on faran més feina els empresonats? Dins o fora de la presó? A dins no ens fan cap servei.
Amb tot, no donem tant per segur que el jutge Llarena els deixarà sortir. Unir les paraules 'justícia' i 'espanyola' en una mateixa expressió pot comportar sorpreses ben desagradables.
DISSABTE 2, CONCERT A BCN
Dissabte, de 4 a 7 de la tarda, tenim concert a l'estadi olímpic Lluís Companys, a Barcelona, per la llibertat dels presos polítics.
Hem comprat 110 entrades per omplir dos autocars, que sortiran de l'estació d'autobusos a la una del migdia.
El conjunt d'entrada + autocar costa 30€ i es poden
comprar a Còpies Maite o trucant al 696 890 429.
Els beneficis es destinen íntegrament a la Caixa de Solidaritat, per cobrir sancions i fiances contra els nostres polítics per l'organització del 9-N, per l'organització del referèndum 1-O, per declarar la independència... Per complir el mandat de les urnes, en definitiva.
El cartell del concert és fabulós, amb molts artistes que generosament estan ajudant a omplir tres hores de bona música i energia: Amics de les Arts, Dharma, Banda Impossible...
I DIJOUS 7, BRUSSEL·LES
Increïble, però cert: gairebé amb tota seguretat acabarem fent un tercer autocar Tàrrega - Brussel·les!
La veritat sigui dita que, quan vam llençar la proposta d'aquest tercer autocar, no ens pensàvem pas que el poguéssim acabar omplint.
Però ara sí que ho veiem possible. Ho tenim a tocar! Dilluns passat ens faltaven només 15 persones per completar-lo i que pogués sortir!!
Igual que quan organitzem els Onze de Setembre, és convenient inscriure's per internet a
brusselles.assemblea.si. D'aquesta manera es poden fer previsions i aportar dades fiables d'assistència. Un cop feta la inscripció rebreu un correu on cal clicar "Confirmar" per verificar la inscripció.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
175 - Nova Tàrrega, 24 de novembre de 2017
7 de desembre: Omplim Brussel·les
“Ni que vagin per separat, hi haurà tres llistes favorables a culminar el procés d'independència, amb les quals ens alinearem quan arribi la campanya electoral”
|
Al final no hi hagut sorpresa de darrera hora i la llista unitària no ha estat possible.
ACTITUDS LLASTIMOSES
Divendres passat, al mateix temps que sortia publicat el nostre darrer article amb l'aferrissada defensa de la llista unitària, es feia públic que els promotors d'aquesta iniciativa declinaven formalitzar el registre de l'agrupació d'electors davant la Junta Electoral. Va resultar impossible posar d'acord els partits per anar conjuntament dins aquesta llista que havia d'ésser unitària.
És llastimosa aquesta actitud dels partits.
Com ho és també la de l'ANC mateix que, malgrat haver organitzat una consulta interna on va guanyar amb una majoria del 86% la opció d'impulsar una candidatura unitària, a l'hora de la veritat no només no va fer cap acció per concretar aquesta voluntat sinó que a més va comunicar a les territorials que no podíem col·laborar en la recollida de signatures per la candidatura "perquè no era una proposta pròpia de l'ANC".
Com bé sabeu, des de Tàrrega per la Independència no vam seguir aquestes indicacions. Bàsicament perquè ens havíem reunit ja el divendres anterior a la consulta interna i, a la nostra territorial, després de valorar-ne pros i contres, havíem acordat gairebé per unanimitat adherir-nos a la iniciativa i fomentar la recollida de signatures, tant als autocars que van anar a la manifestació a Barcelona de l'11 de novembre, com dilluns a mercat, i també a la porta d'alguns supermercats.
SIGNATURES PER LA UNITAT
Només a Tàrrega vàrem recollir, al final, poc més de 600 signatures, que representen prop del 6% del cens electoral de Tàrrega.
Recordeu que per formalitzar la candidatura com a agrupació d'electors calia reunir un 1% dels cens electoral total. Per tant, és evident que l'acceptació general de la població a aquesta proposta era més que favorable.
Dit això, queda clar que, ni que sigui per separat, hi haurà tres llistes favorables a culminar el procés d'independència, amb les quals ens alinearem quan arribi la campanya electoral.
Caldrà analitzar, però, quines propostes concretes farà cadascuna d'aquestes llistes.
Una part del discurs que havíem fet aquest anys és que, com a comunitat autònoma, no teníem capacitat de fer polítiques ni de dretes ni d'esquerres perquè, bàsicament, no teníem capacitat de gestionar els recursos econòmics generats al país, i que aquest era un dels motius per reclamar un estat propi que realment tingués aquesta capacitat. I a partir d'allí ja veuríem de triar uns partits o uns altres en funció del model de societat que proposaven.
Què faran ara aquests partits? En que es voldran distingir les tres llistes? En la manera de gestionar el "mentrestant"?
AUTOCARS A BRUSSEL·LES
Les ofertes per anar a la manifestació a Brussel·les d'aquest 7 de desembre són innombrables: amb cotxe particular, amb autocar, amb avió –fins i tot des d'Alguaire!–. Sense hotel, amb hotel, una nit, dues nits, tres nits...
Tot i que ens va costar decidir-nos, des de Tàrrega per la Independència vam valorar que nosaltres només podíem organitzar allò que podíem controlar, de forma que al final vam tirar endavant amb l'organització d'autocars només d'anada i tornada, sense incloure nits d'hotel entre mig.
Donades les característiques del viatge, que evidentment serà pesat, pensàvem que ens costaria d'omplir un autocar.
Però un cop més la resposta de la gent ha superat les previsions. En menys de 48 hores ja havíem completat el primer autocar i el segon segur que ja estarà ple quan es publiquin aquestes línies. El dubte és si anirem o no per omplir un tercer.
El preu és de 100 euros i el termini per acceptar reserves finalitza el dilluns 27 de novembre. O sigui que ja ho sabeu: si voleu informació o reservar places, truqueu o feu un whatsapp al 696 890 429.
CONCERT PER LA LLIBERTAT
L'Assemblea prepara de cara al dissabte 2 de desembre un Concert per la Llibertat, similar al que es va fer al Camp Nou el 2013. Aquest cop, però, és farà a l'Estadi Olímpic Lluís Companys i estarà dedicat a la llibertat dels presos polítics.
No sabem ni preus, ni horaris, ni cartell, però intentarem aconseguir un lot d'entrades i organitzar autocars per anar-hi. Així que sapiguem alguna cosa en concret, ja n'informarem.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
174 - Nova Tàrrega, 17 de novembre de 2017
Val més sols que mal acompanyats?
“Amb una sola llista que passi del 50% dels vots no hi caben interpretacions: és guanyar el referèndum”
|
Costa d'entendre que els interessos dels partits puguin passar per davant dels del país. Ni deu persones a la presó són suficients per posar-los d'acord.
LLISTES SEPARADES
Pinten bastos pel que fa a la llista unitària, perquè alguns tenen ganes d'anar-hi separats a les eleccions del 21-D... Deu ser que pensen que guanyaran.
Però caldria saber què és pensen que guanyaran. La presidència de la Generalitat? Quina Generalitat? El que segur que guanyaran és enemistats entre companys de viatge. De fet potser és que no han tingut mai amistat amb els que els van forçar a compartir llista el 27-S.
S'ha comentat públicament que aquesta experiència de Junts pel Sí ha resultat molt complicat de fer-la rullar. Que si ERC s'hi va sumar només va ser pel xantatge de Mas de no convocar eleccions. I que durant tot aquest temps la desconfiança entre uns i altres ha estat notòria.
Es fa difícil creure que si no confien per presentar-se junts, puguin confiar després per posar-se d'acord sobre com governar per fer efectiva la República.
Igual que ha passat en altres ocasions, en que hem estat crítics amb decisions de la CUP, aquesta crítica a ERC s'ha d'entendre que va dirigida a la direcció del partit. Després, en l'àmbit local, els seus representants podran estar-hi més o menys d'acord, dir que se'ls escolta poc o gens... Tant hi fa. Al final, el que compta són els fets. I el fet és que els primers a dir públicament que no volien llista unitària van ser ells.
Posats a criticar, cal entendre que algunes actituds del PDECAT no ajuden a confiar-hi: la fugida del govern de Santi Vila sense que la direcció del partit el desautoritzés; la conversa privada que va sortir a la llum fa uns mesos (filtrada, es va dir després, per gent d'ERC) del número dos, David Bonvehí, dient que si fracassava el procés caldria presentar un candidat autonomista a les properes eleccions...
Qui no té un all té una ceba. Però és que necessitem posar-hi alls i cebes i pebrots –els de la CUP– en aquesta recepta.
LLISTA UNITÀRIA
Com trobem a faltar Jordi Sànchez a l'Assemblea!
L'ANC va fer una consulta interna als socis per saber si estàvem d'acord a promoure una candidatura unitària i va guanyar el Sí per un 86% dels vots. Però sense el Jordi, es fa difícil entreveure qui aconseguirà que els partits es trobin, parlin, baixin del ruc i acceptin presentar-se en una mateixa llista.
Amb tot, creiem que la llista unitària encara és possible. Per això des de Tàrrega per la Independència hem col·laborat activament en la recollida de signatures per presentar una agrupació d'electors que serveixi com a instrument d'aquesta candidatura unitària. Entre les que vam recollir als autocars a Barcelona i les de la parada a mercat, vam sumar més de 500 signatures favorables a aquesta llista.
Que els partits reiterin que es presentaran per separat no treu que al final puguin canviar de parer. En aquest país estem ja acostumats a girs de guió de darrera hora, o sigui que no perdem l'esperança en que, ves a saber com, al final s'acabi reconduint tot.
AVANTATGES I INCONVENIENTS
És cert que les llistes separades tenen avantatges. Aquelles que tothom coneix: part dels votants de la CUP no votarien mai una llista amb gent del PDECAT, ERC amb MES i alguns dels alcaldes socialistes que han abandonat el partit després d'haver donat suport al 155 pot mirar de rascar del PSC, la CUP amb Fachín pot mirar de rascar dels Comuns...
Per tant, hi ha qui valora que d'aquesta manera es poden sumar més vots. Però també hi ha qui valora que, sense una llista unitària, una part dels independentistes no aniran a votar, directament.
Però més enllà de si es podran sumar més vots amb una llista o amb tres, el factor més important que es perdrà, si finalment no hi ha la llista unitària, és el simbòlic.
Tots tenim clar que aquest cop no és suficient superar la majoria absoluta de diputats, sinó que cal superar el 50% dels vots. I fer això amb els vots repartits en tres llistes és posar l'argument en safata de plata a l'adversari: els votants de cada partit volen coses diferents. I aquest és un argument que des d'Europa compraran a Rajoy ràpidament.
En canvi, amb una sola llista que passi del 50% dels vots no hi caben interpretacions: és guanyar el referèndum.
10 AUTOCARS
Acabem agraint la resposta de la gent de Tàrrega a la convocatòria d'ANC i Òmnium per omplir Barcelona dissabte passat, en el que va ser una Diada Nacional per la llibertat dels presos polítics i per refermar que som República.
Dilluns començaven a fer difusió que faríem autocars i en només cinc dies teníem deu autocars plens.
Agrair també els 896 euros recollits per a la Caixa de Solidaritat.
I al final no hem comentat res de l'èxit de l'aturada de país –que no de la vaga– de dimecres passat. D'això, però, ja en parlarà CDR Tàrrega si de cas.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
173 - Nova Tàrrega, 10 de novembre de 2017
Entre el seny i la rauxa
“Cal trobar el punt d'equilibri just entre donar sortida a la rauxa que provoquen els empresonaments i el seny necessari per arrasar a les eleccions del 21-D”
|
Rellegint l'article de la setmana passada, hom es pot fer a la idea del complicat que resulta escriure dilluns sabent que el text no sortirà publicat fins divendres.
Cal mirar de comentar el que ha passat fins al moment de posar-se a escriure tot pensant en el que pot haver acabat passant fins al moment en que s'acabi llegint. I això, últimament, és difícil.
GOVERN EMPRESONAT
El que no entrava al cap de ningú, la setmana passada, és que el govern i la justícia espanyols poguessin pujar tant el llistó de la seva ignomínia com per posar a la presó el vicepresident Junqueras i set consellers més de la República.
Potser costa pensar en República, en aquests moments, però hem de ser conscients que la República existeix, encara que no exerceix.
A més, ves a saber què pot haver passat amb Forcadell i la resta de membres de la Mesa del Parlament, que el dia abans de sortir l'article hauran tornat a Madrid per declarar al Tribunal Suprem. Diuen que allí hi ha un jutge més assenyat que la de l'Audiència Nacional, però seny i justícia espanyola són conceptes difícils de lligar en una mateixa frase. Per tant, no seria d'estranyar que també fossin a la presó, ja.
ATURADA DE PAÍS
No parem de repetir que el moviment independentista ha de ser absolutament no-violent. I així ha de seguir essent, per molt que ens provoquin. Perquè posar a la presó Jordi Sànchez, el nostre president, és provocar. Com ho és posar-hi Jordi Cuixart, d'Òmnium. Com ho és posar-hi més de mig govern català. Tot això no és altra cosa que ganes de fer explotar la majoria de la societat catalana que va votar democràticament aquest govern.
La rauxa ens podria dur a fer disbarats, cosa que hem de mirar d'evitar sempre. Hem aconseguit una bona imatge al món que cal preservar per seguir avançant en el reconeixement internacional.
És cert que quedar-se quiets dóna una imatge d'acceptació del que està passant que no és permissible. La resposta, però, no pot posar en perill la pau social. I menys si tenim en ment que el proper objectiu que ens hem de marcar és guanyar el 21-D.
Cal esperar que l'aturada de país d'aquest dimecres hagi estat un èxit, tant de participació com de civisme.
ELECCIONS 21-D
És evident que representa una contradicció acceptar la participació en unes eleccions suposadament autonòmiques convocades per unes autoritats que pretesament han suspès el govern de la Generalitat i han usurpat les seves funcions. Però se us acut un millor escenari per reforçar de cara enfora que la voluntat de mantenir i defensar la República és majoritària?
I el fet que aquestes eleccions es convoquessin per al cap de menys de dos mesos, enlloc dels sis mesos o "el temps que faci falta" amb que Rajoy amenaçava abans del 155: no us fa pensar que alguna influència ha exercit Europa per a que així fos? Fa tota la pinta que sí. Per tant, ni que costi, confiem que Europa, al seu estil, també vagi fent la seva feina per darrera.
Mal que ens pesi, Europa ho tenia difícil per acceptar una declaració d'independència basada en un referèndum amb una participació inferior al 50%, ni que puguem adduir violència policial. Però podem fer que les eleccions del 21-D puguin ser avaluades com el Referèndum que no va poder ser l'1-O. Aquest és el nostre repte, doncs: guanyar les eleccions de forma contundent, clara i sense matisos.
11-N: DIADA NACIONAL PER LA LLIBERTAT
Només queda un dia, però encara sou a temps de venir aquest dissabte a Barcelona, en defensa de la dignitat col·lectiva del poble català i per reclamar un cop més la llibertat dels presos polítics.
Organitzem autocars que sortiran a les 2 del migdia des de l'estació d'autobusos, a un preu de 10 euros.
Si vols venir, afanya't i fes un correu-e a
tarrega@assemblea.cat o una trucada/whatsapp al 696 890 429.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
172 - Nova Tàrrega, 3 de novembre de 2017
Ara és quan comença la feina de debò
“Durant un temps viurem dues realitats paral·leles, la de la República i la del 155, però s'acabarà imposant la que recolzi la majoria de la gent”
|
Hem aconseguit una gran victòria. Per fi s'ha fet efectiva la declaració d'independència, conseqüència dels resultats del referèndum de l'1 d'octubre, i s'ha proclamant la República de Catalunya, després d'una votació al nostre Parlament.
Moltíssimes gràcies a tots els que heu lluitat i us heu deixat tanta suor i tant d'esforç per arribar a aquest objectiu. Als que el divendres 27 vàreu agafar l'autocar per anar a Barcelona i viure-ho des del costat del Parlament, i als que al vespre vàreu venir a celebrar-ho a la plaça Major.
Ara, però, és quan comença la feina de debò.
REPÚBLICA DE CATALUNYA
La feina de donar cos i ànima a aquesta República, de consolidar-la.
Si fins ara hem fet molta feina, la que se'ns ve al damunt a partir d'ara és ingent. Però: no som on sempre havíem somniat de ser?
En el moment d'escriure aquestes línies, matinada de diumenge a dilluns, ja fa dos dies i mig que s'ha proclamat i, certament, la situació és un tant estranya.
D'una banda un govern espanyol que el mateix divendres diu que cessa tot el govern català, una sèrie de càrrecs, i que ha convocat eleccions 'autonòmiques'.
D'una altra, el president de la República que dissabte surt per demanar "paciència, perseverança i perspectiva".
Diumenge, manifestació unionista a Barcelona on es va veure clarament que els dependentistes són molt nombrosos, però ni molt menys majoritaris, en comparació amb les manifestacions que organitzem els independentistes.
Com ja varem comentar en un altre article, el que tenen de bo aquestes manifestacions es que deixen enrere el mite de la majoria silenciosa. Ara ja no es poden apropiar dels que es queden a casa.
REALITATS PARAL·LELES
En tot cas, caldrà veure quins escenaris s'hauran obert a partir d'aquest dilluns.
El Govern i el Parlament de la República són els nostres veritables representants i institucions legítims, no ho oblidem. Els nostres representants es juguen penes de presó altíssimes i la pèrdua de tot el seu patrimoni. I els hi farem costat, per dura que sigui la recció de l'estat espanyol.
D'entrada, durant un cert temps, semblarà que estiguem vivint en dues realitats paral·leles, mirant de veure quina s'imposa sobre l'altra: la del govern espanyol i el seu 155 per un costat, la de la República catalana per l'altre.
En tot cas, la realitat que s'acabarà imposant serà la que recolzi la majoria de la gent. Obeint i/o desobeint a uns o a altres. I sempre, això està clar, des de la més radical no-violència en la nostra actitud. Com va dir el president Puigdemont, tenim la força de la raó, ni tenim ni volem la raó de la força.
CADENA DE CONFIANÇA
Mantinguem-nos serens i compromesos, passant de les provocacions, no sucumbint a la propaganda, donant exemple, determinats a assegurar per sempre la nostra llibertat, fent pinya entre nosaltres.
Són molts els moment en que hem hagut de fer veritables actes de fe. Molta gent va dubtar sobre la realització del referèndum –fins i tot entre els independentistes– i el vam acabar fent.
Ara també hi ha qui dubta sobre com tirarem endavant la República. I la resposta és la mateixa que la d'aleshores: confiança.
Tinguem confiança en els polítics, en el govern de la República, en el Parlament i també en el govern dels municipis. Tinguem confiança en l'Assemblea i Òmnium. Tinguem confiança en nosaltres mateixos. Confiem en Catalunya.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
171 - Nova Tàrrega, 27 d'octubre de 2017
En Peu de Pau, resistència no-violenta
“«Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la no-violència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem» (Jordi Sànchez, 17/10/17)”
|
A partir d'ara, passi el que passi aquest divendres, tant al Parlament de Catalunya com al Senat espanyol, començarem a entrar en una fase de resistència.
En Peu de Pau és un col·lectiu, del qual l'ANC en forma part, destinat a estendre i promoure la resistència pacífica i no-violenta.
Reproduïm un resum del decàleg publicat a
enpeudepau.cat sobre com enfortir les mobilitzacions.
1. NI UNA EXCUSA A LA CAVERNA
Allò que fas compromet tot el moviment, tant si dones una flor com si insultes o dones una empenta. Hem de ser impecables en denunciar totes les provocacions i actes violents, vinguin d’on vinguin!
2. CONVERTEIX LA INDIGNACIÓ EN ENTUSIASME
Entre el seny i la rauxa. No et deixis embogir per les emocions, evita la violència verbal i física, tant a les persones com a les coses. Rebutja discursos i lemes incendiaris, les actituds d’arrogància i prepotència. Que la ràbia no et creï més adversaris. L’acció no-violenta requereix de serenitat i calma, no d’escalfament. Si no et pots controlar, aparta’t de l’acció.
3. A LES XARXES COM AL CARRER
Filtra els missatges, evita rumors. No difonguis informacions incendiàries, dubtoses o falses. Comparteix només informacions validades. Abans de compartir una informació, 1. Comprovem que sigui autèntica, 2. Que és actual, no de fa dies o mesos, 3. Valorem si escampar-la ajudarà el procés. No donem arguments a la caverna: no-violència, inclusió i tolerància també a les xarxes. No alimenteu els trolls.
4. NO TENIM POR!
Aprèn a gestionar la por. No neguis els teus sentiments, però evita que la por et paralitzi: respira profundament, envolta’t de gent coneguda, cuideu-vos col·lectivament i no marxeu mai sols/es! No es tracta de no tenir por; es tracta de no deixar-se governar per ella.
5. NO ESTÀS OBLIGAT A RES
Fes allò que et veus capaç de fer. No arrisquis més del que pots assumir. En cada situació aporta allò que pot ser més útil als altres. La diversitat és la nostra força. Abans de fer una acció, parla amb el teu entorn de les reaccions en situació d’estrès i marca els teus límits i ritmes. La lluita pot ser llarga. Prepara’t mentalment per no reaccionar als possibles atacs sinó per orientar-te per neutralitzar-los, sense fer-nos mal i sense fem mal a qui agredeix.
6. TINGUES CURA DEL TEU COS
Crea les condicions per poder resistir. Cal descansar i dormir per estar en condicions. No et deshidratis! Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant. Evita trepitjades i mals d’esquena amb un bon calçat i roba còmoda. Porta menjar per anar picant! I si ha de ploure, preveu com protegir-te de la pluja. Assegura’t que tens bateria al mòbil o recàrrega externa.
7. PREPARA'T PER LA REPRESSIÓ
Anota a la mà els contactes d’ajuda. Acorda amb el teu entorn mecanismes de suport en cas de lesió o detenció. Avisa al teu entorn d’on aniràs a manifestar-te o concentrar-te. Informa’t de qui coordina l’acció i quins són els objectius. Intenta anar-hi amb colla i marqueu un punt de trobada o reagrupament per si us perdeu. Informa de qualsevol agressió als col·lectius especialitzats: #SomDefensores o @DretsCat.
8. ACCIONS AMB REPRESSIÓ
L’acció no-violenta pot comportar repressió. Les accions no-violentes, poden comportar la reacció violenta dels adversaris. Cal assegurar-nos que tot el grup n’està assabentat. També cal que analitzem si cadascú està capacitat i disposat a afrontar possibles agressions. En cas que no, no ho fem! Hi ha moltes altres maneres de mobilitzar-nos sense exposar-nos a ser agredits o detinguts, tot repartint-nos prèviament els rols: observar, fer i escampar fotos i vídeos; avituallament; suport psíquic...
9. PROTECCIÓ DE PORRES, PILOTES I GASOS
La millor prevenció és l’actitud digna que no amenaça ningú. Quan l’adversari perd la força de la raó i embogeix amb la raó de la força violenta ja estem començant a convèncer. L’ús de les porres està limitat per la llei com a element de contenció i/o immobilització o com a arma de defensa. En cap cas en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals. Moltes d’aquestes accions de repressió estan adreçades a la dispersió del grup, és important que abans de l’acció haguem determinat un lloc per retrobar-nos, recomptar-nos i reconfortar-nos.
10. LA FORÇA MÉS PODEROSA
«Sota un govern que empresona injustament, el lloc adient per a una persona justa és la presó» (Henry D. Thoreau).
«Quan la injustícia es converteix en llei la rebel·lió esdevé un deure» (T. Jefferson).
«Cadascú té l’obligació moral de desobeir les lleis injustes» (M. L. King).
«La base de l’acció no-violenta comença quan la gent desobeeix i quanta més gent i més temps ho faci, abans caurà l’autoritat» (Gene Sharp).
«El cas català és el projecte més ghandià des de Ghandi» (J. Assange).
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
170 - Nova Tàrrega, 20 d'octubre de 2017
El model català d'independència
“Calma, confiança, unitat, contundència i no violència”
|
Al llarg d'aquests anys sempre s'ha comparat el procés català amb altres moviments independentistes.
MODELS INDEPENDENTISTES
Fa molt de temps hi havia qui parlava dels bascos: «Aquests sí que tenen pebrots!». Per sort aquesta idea va quedar enrere i els que volen seguir el nostre camí ara són ells.
Durant una temporada llarga el model va ser el del Quebec. Com també ho ha estat el d'Escòcia. O el de les repúbliques bàltiques, Letònia, Estònia i Lituània, sobretot quan des de l'ANC vam organitzar el Via Catalana, inspirada en la Via Bàltica que van fer conjuntament el tres països l'agost de 1989.
I darrerament tothom compara el nostre procés amb el d'Eslovènia, de com també ells van proclamar la independència i després la van suspendre.
Deu ser propi de la condició humana cercar referents que mirin de donar seguretat i confiança en transitar per un camí ja trillat.
Però som en un punt en que cal admetre que ja no hi ha referents. I això fa por, és clar. Fa por pensar fins a on pot arribar la repressió d'aquest estat espanyol i fa por no saber si aquelles decisions que anem prenent a cada moment són les més adequades.
El problema és que no ho sabrem fins que estiguin preses i executades.
Dels quatre tipus de referents exposats, dos han acabat en independència i dos no. Els que no hi han acabat, Quebec i Escòcia, corresponen a estats forts i veritablement democràtics, Canadà i Regne Unit, on la part de la població que es volia separar ha pogut votar en referèndums acordats amb l'altra part, l'estat matriu. En canvi els dos que han acabat amb independència, països bàltics i Eslovènia, es van acabar independitzant d'estats febles, en procés de desintegració, la URSS i Iugoslàvia, fet que ho va acabar facilitant.
EL MODEL CATALÀ
El nostre cas no s'adapta a cap d'aquestes situacions. Ens estem independitzant d'un estat que, malgrat estar ple de corruptes, malgrat totes les rèmores franquistes i antidemocràtiques que arrossega, és fort i no està –encara– en procés de desintegració. Començarà a desintegrar-se quan haguem marxat nosaltres, això sí. Però de moment segueix fort i amenaçador, amb totes les armes que té al seu abast, ja sigui la justícia –que serà qualsevol cosa menys independent–, la guàrdia civil, la policia o l'exèrcit.
Per tant, el nostre cas és únic i no té comparació possible. El referent a partir d'ara serem nosaltres. Ho serem per altres moviments a venir. D'aquí uns anys altres pobles parlaran del model català per assolir la independència partint d'un estat a la contra.
El passat cap de setmana des de l'ANC -i poc després també des de la CUP-, es va demanar al president Puigdemont que dilluns premés l'accelerador, denunciés que el diàleg amb el govern espanyol és impossible i aixequés la suspensió de la declaració d'independència.
Enlloc d'això, Puigdemont va fer de Rajoy. És a dir, de gallec, de no dir ni si ni no sinó tot el contrari.
No és el que molts de nosaltres hauríem volgut, de la mateixa manera que el 10-O tampoc no ens va agradar la suspensió cautelar de la declaració d'independència. Però bé està el que bé acaba, i de moment encara no ha acabat res.
El model català del que parlàvem abans es basa en dos principis: la unitat i la no violència. Per això és important que, malgrat no compartir algunes de les decisions preses pel govern, mirem de comprendre-les i respectar-les. Això no significa que haguem de fer seguiment acrític d'aquestes decisions. Al capdavall, un altre dels principis fonamentals del nostre model és que ha estat el poble qui l'ha liderat, no els polítics.
Cal ser molt conscients que la nostra unitat és i serà més imprescindible que mai a partir d'ara.
ACCIÓ-REACCIÓ
És més que probable que en algun moment sigui necessari actuar de forma ràpida i decidida, a l'estil de com va passar durant l'aturada de país del 3 d'octubre, que es va organitzar com aquell qui diu en un no res.
Les properes accions, però, hauran de ser més importants, més decisives. Ja no serà una aturada d'un dia. Caldrà, si cal, arribar a la vaga indefinida. I sense el permís de l'autoritat competent, perquè és probable també que aquesta autoritat competent, la Generalitat, estigui intervinguda per altres autoritats que no dubtaran en intentar esclafar-nos. En tots els sentits.
Mantinguem per davant la no-violència, però tinguem clar que som en un punt en que l'única manera que podrem forçar una intervenció internacional per aturar els peus a aquest estat opressor serà atacant l'economia de tal forma que els creditors estrangers vegin perillar realment el cobrament del deute espanyol.
Hi ha qui dirà que això és fer-nos mal a nosaltres mateixos. Cert. Però quina alternativa ens queda? Abaixar el cap i acceptar que il·legalitzin els partits i entitats independentistes? Que entrin a TV3 i Catalunya Ràdio i les reconverteixin en emissores on el català sigui residual? Que entrin a les escoles i desfacin el model d'integració lingüística? Que trinxin tot allò que som?
Som en un punt de no retorn. Cal tirar pel dret, seguir el nostre camí, ser el nou referent dels pobles que es volen autodeterminar. De quina manera en concret? Ja ho anirem veient a cada pas que anem fent.
JORDIS EMPRESONATS
I tot això estava escrit abans que es fes públic, dilluns a la nit, l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Què es pot dir en un moment així? Doncs el mateix: calma, confiança, unitat, contundència i no violència.
Quan divendres surtin publicades aquestes paraules, a saber com d'obsoletes poden haver quedat.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
169 - Nova Tàrrega, 13 d'octubre de 2017
I, per fi, el dia ha arribat
“Tinguem clar tots plegats que amb la independència no s'acaba el procés. Tot just comença”
|
La setmana passada costava de començar a escriure per tot el que havia passat. Aquesta costa d'escriure per tot el que ha de passar!
10-O: INDEPENDÈNCIA
Un cop més des de l'ANC hem organitzat autocars per anar a Barcelona i ara mateix, dimarts a migdia, estem a punt de pujar-hi per veure com transcorrerà la tarda i què dirà exactament el president des del Parlament.
Perquè el que falta saber és això, el detall, les paraules concretes que dirà. Però el concepte bàsic està clar. Aquest 10 d'octubre és el dia de la declaració d'independència. Amb tots els matisos que es vulgui, amb una fórmula que està per veure si satisfarà tothom o no, però declaració al capdavall.
Són moltes les ocasions en que han sorgit dubtes sobre el comportament dels polítics en relació al procés d'independència, però a hores d'ara tenen la confiança ben guanyada. El poble ha respost en tot moment, i el govern també. Per tant, confiança absoluta amb el que hagi d'anunciar el president.
I confiança també en tots nosaltres, el poble, perquè certament a partir d'ara haurem d'assumir novament el protagonisme per defensar aquesta recent proclamada República. Ningú és capaç de predir, en aquests moments, com de violenta pot arribar a ser la reacció del govern espanyol. Per ganes, farien el que no està escrit, però caldrà comprovar fins a quin punt els advertiments internacionals tenen algun efecte.
UNILATERAL
Com que no puc parlar de massa cosa del que ha de succeir, permeteu-me que m'entretingui en detalls...
Hi ha qüestions terminològiques en les que no hi entenc especialment, i em fa l'efecte que passa el mateix amb la majoria de la població. Si cal fer una declaració o una proclamació no m'importa especialment, i que em disculpin els que hi entenen i creuen important fer una cosa o una altra.
També s'ha comentat força, els darrers dies, que no hem de parlar de DUI sinó de DI.
Bé, per definició, les declaracions d'independència sempre són unilaterals, perquè sinó ja no es parlaria d'independència sinó de secessió pactada, com va ser, per exemple, el cas de la Txèquia i Eslovàquia en dividir Txecoslovàquia.
És cert, doncs, que la DI és, per se, unilateral i no caldria posar-li l'adjectiu. Però també és cert que fins fa no gaires anys, els partits que es definien com a independentistes només ho eren com una declaració d'intencions i mai havien concretat la forma d'arribar a fer-la, la independència.
No va ser fins al 2008 o 2009 que, en relació al que s'havia fet a Kosovo, va començar a parlar-se de la Declaració Unilateral d'Independència com del sistema per fer possible la creació d'un nou estat català.
Com he dit, no sóc pas cap entès en qüestions de nomenclatura, i encara menys en temes d'història, o sigui que si resulta que sí, que abans que Carretero i Reagrupament comencessin a popularitzar el terme en aquells anys, ja hi havia hagut qui defensava aquest camí, que em disculpi novament.
SILENCI I POR
És d'agrair que la majoria silenciosa hagi deixat de ser silenciosa. Bàsicament perquè ha permès comprovar que no són majoria.
Fins i tot és per riure que la Rosa Díez hagi fet anar una foto de la Diada de 2012 per il·lustrar la grandíssima quantitat de gent que hi havia a la manifestació d'aquest passat diumenge. Però què hi farem!
El que no és per riure, però tampoc fa la por que voldrien, és tot aquest moviment de seus socials d'empreses. Al final no n'hi ha cap que se'n vagi de debò. Només fan escarafalls per quedar bé amb el govern espanyol. Que ja fan bé, sempre i quan després tinguin clar que també els hi convindrà quedar bé amb el govern de la República.
En tot cas tinguem clar tots plegats que amb la independència no s'acaba el procés. Tot just comença.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
168 - 6 d'octubre de 2017
Divorci a l’espanyola
Fa dies que volia fer un resum/anàlisi de la situació actual i situar el moment amb una mica de perspectiva. No pretenc fer un relat de la veritat, sinó expressar la meva opinió i punt de vista. És important mirar-se les coses a mig o llarg termini.
Estem assistint en directe a una batalla política del S.XXI, que principalment és mediàtica i es fa amb moltes armes com twitter/FB, whatsapp, amb hackers, vídeos, on el carrer i sobretot la batalla pel relat són fonamentals. Bé, també hi ha cops de porra.
El procés d’autodeterminació de Catalunya, va arrencar sobretot amb el ‘cepillament’ de l’estatut aprovat en referèndum. Durant 10 anys s’ha donat per mort mil vegades, però realment no ha fet més que créixer. Ha passat de tot, canvis de líders, de partits, múltiples eleccions i sobretot la constant mobilització massiva al carrer. A Madrid van optar per no fer res i mentir i manipular sistemàticament, tant els polítics com els mitjans, sobre la realitat de Catalunya, tot esperant que amb la recuperació econòmica baixaria el ‘suflé’ però ara tot s’ha accelerat i els hi ha explotat a la cara.
El dia que Espanya va perdre Catalunya.
Tot va canviar el dia 1 d’octubre de 2017. Feia molt temps que des de l’independentisme s’esperava una patinada forta per part de l’Estat espanyol.
L’1-O va ser un acte de desobediència massiva, amb un troleig constant a l’estat per part del govern català. L’estratègia de la població civil defensant les urnes/democràcia va ser aixafada sense miraments per les forces policials arengades pel crit “A POR ELLOS”.
Aquest error històric espanyol no només ha fet eixamplar molt més l’independentisme, sinó que ha unit i fet més fort el moviment. A més, ha exhibit una imatge de coratge i compromís al món, amb un respecte moral més que guanyat.
Aquell trist diumenge va ser històric. Molts catalans van perdre la por i aquell dia serà recordat com el dia que va començar la independència de Catalunya. Ja és irreversible, passi el que passi, sigui com sigui, tardi el que tardi, Catalunya serà independent.
La pantalla de la DI
Fa temps que defenso utilitzar el terme DI, Declaració d’Independència, i no la mal anomenada DUI. Evidentment que és unilateral qualsevol independència. Els últims dies he vist per fi, a TV i també a líders polítics, utilitzant el terme DI i no DUI.
El president català va dir a la BBC que dilluns el Parlament declararà la independència de Catalunya, i si ho va dir ho farà, tal com s’han fet tots els passos que s’ha anat fent. A aquestes alçades el moviment indepe no se li pot vendre cap alternativa al full de ruta del procés i menys als qui els hi van trencar la cara el dia 1 per defensar el referèndum. El Govern català ha demostrat estar molt preparat davant tots els intents d’un estat de boicotejar el Referèndum, si diu que farà la DI, vol dir que també està tot més preparat del que sembla. Una cosa és clara, amb la DI es redobla la pressió a Madrid. Estic segur que el govern català contempla els diferents escenaris de reacció.
En política la millor arma és el control del temps. Fixeu-vos que tota la premsa mundial té seccions permanents del tema Catalonia. Han anunciat el ple per fer la DI el dimarts 10-O. Amb això es guanya temps i augmenta la pressió. Tothom està pendent i ara ja es parla de mediació que en veritat és el què es busca. Hem passat la pantalla del referèndum, ara ve la pantalla de la DI i després en vindran d’altres, perquè un procés com aquest, que principlament precisa de la unitat i del carrer sempre necessita fites en el temps. No sabem que passarà. Impediran per la força la DI? O esperaran a que es faci la declaració per aplicar el 155 i reprimir amb més força?
Segurament la DI serà un cop d’efecte, simbòlic però potent, potser serà per fascicles com diuen alguns. Penseu que la seguirà en directe tot el món, i el món serà testimoni del holiganisme d’Albiols, C’s i companyia. Però després la pressió a Madrid per reaccionar serà esperar un altre gran error per part seva. A més de la pressió que li faran moltes cancelleries, agències de rating, l’Ibex, una pressió per buscar la mediació i l’acord. Si això s’aconsegueix, l’independentisme haurà tornat a guanyar una altra batalla.
Personalment no m’importa massa com sigui la DI, serà una pantalla més que farà que continuï el procés d’autodeterminació endavant. Després no sabem que passarà, malauradament la reacció a la desesperada dels ’A POR ELLOS’, ja la sabem i preocupa, és normal, però el moviment independentista ara està molt unit, fort i organitzat. Si la resposta és judicial, repressiva, 155, militar etc, posarà a prova la capacitat de l’independentisme per aturar el país. Una setmana? Veurem.
Després de rebre cops de porra a tort i a dret, són molts els catalans que són conscients que el camí serà llarg i difícil, boicots externs i interns, amenaces de tot tipus. Costarà molt però no hi ha marxa enrere. Si el govern català aguanta i no comet algun error important, té la batalla moral guanyada, perquè la imatge que està donant el Reino de España és penosa, però no confiem en la UE, que per més cops de porra que hi hagi es posicionarà en contra sempre de la independència, almenys per un temps.
Sempre he sigut pro UE, una Europa de les nacions unides i sentir orgull de ser europeus, però aquesta serà una altra batalla. Estiguem tranquils, també hi ha vida a Europa fora de la Unió i veurem quin paper hi juguen els interessos de la geopolítica internacional i els contactes que hagi fet el Diplocat en aquest terreny.
Considero, i ho he pogut constatar aquests últims dies, que una gran massa encara més àmplia de catalans ha desconnectat definitivament i ja no els interessa cap projecte compartit amb l’espanyol ni amb concert econòmic ni amb més autonomia etc. A molts catalans ja no els interessa canviar Espanya, ni Espanya té un projecte per encaixar-hi les diferents nacions que té a dins. De fet, la independència de Catalunya li anirà molt bé al Reino de España, perquè l’obligarà a reconvertir-se i modernitzar-se. Els desitjo molt sort.
Tal com va dir Piqué molt intel·ligentment, el fill s’ha fet gran i vol marxar de casa. Potser marxarà d’una forma més o menys pactada o potser amb un cop de porta, però està clar que no el podran retenir a la força i que tard o d’hora acabarà marxant.
Es farà una mica llarg, hi haurà alguna complicació, potser uns altres líders hauran de culminar aquest procés, però ens ha tocat a la nostra generació de viure i participar en aquesta part de la història, la d’un poble amb gent meravellosa i diversa que aviat esdevindrà una nova república i que el món ara ja sap com és diu: República de Catalunya.
David Giribet – ANC Tàrrega
167 - Nova Tàrrega, 6 d'octubre de 2017
Llàgrimes d'alegria, llàgrimes de tristesa
“La condemna retòrica de la violència policial no els hi fa efecte. L'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum”
|
Costa començar a escriure sobre el que ha passat aquests dies. Els sentiments, inevitablement, són contraposats.
VIOLÈNCIA D'ESTAT
Fa una ràbia terrible veure les imatges de la guàrdia civil pegant gent pacífica pel simple fet d'anar a votar. Tots condemnem aquesta actuació que, de tant miserable, no hi ha adjectiu prou greu per qualificar-la.
Si aquesta condemna fos de presó per algun d'aquests civils, potser sentiríem que hi ha alguna mena de justícia. Però és impossible.
Per tant, l'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum.
VICTÒRIA A LES URNES
Ara hi ha qui valora que caldria esperar una mica més, que en aquests moments de tensió no seria intel·ligent.
Bé, què voleu que us digui. Una hora o altra ha d'arribar el moment, i sempre hi haurà a qui no li semblarà bé. Però el poble ha parlat clar i català, allà on l'han deixat.
A Tàrrega aquesta claredat ha estat rotunda: 5.289 vots favorables pel 'Sí'.
Als 169 votants del 'No' cal agrair-los la valentia democràtica, a diferència dels que van optar per fer boicot, però d'això ja en vam parlar i no cal tornar-hi.
Algú podrà dir que són menys vots que pel Sí-Sí del 9-N, 5.581. O que són menys vots que la suma dels que van treure Junts pel Sí i la CUP a les plebiscitàries del 27-S, 5.658.
ALTERACIÓ DE LA NORMALITAT
Aquests números es podrien comparar si no fos per l'excepcionalitat del transcurs de la jornada.
D'una banda perquè es va emprar un sistema de cens universal, que permetia tothom votar a qualsevol lloc. Això distorsiona la participació targarina real.
D'altra banda, el sistema informàtic que havia de servir per validar els votants va deixar de funcionar als pocs minuts de començar a causa dels ciberatacs –d'on van venir els atacs? qui els va pagar?– i del tancament de diversos serveis d'internet, malgrat no comptar amb la preceptiva ordre judicial.
Per cert, algun dia haurem de parlar de "l'agraïment" que mereixen empreses com Movistar, Orange, Vodafone o Yoigo per la seva ràpida disposició a col·laborar en el tancament de webs –la de l'ANC i moltes més– sense manament del jutge.
Alguns col·legis van recuperar el funcionament del sistema de validació de votants. Altres no, i van haver d'esperar un parell d'hores fins a disposar d'un cens manual.
El tercer factor de distorsió va ser, havent vist el que havia passat al matí, la psicosi col·lectiva de que pogués aparèixer en algun moment la guàrdia civil, fet que a mitja tarda va precipitar el tancament d'uns quants col·legis abans d'hora i que, finalment, només en quedés un d'obert fins a l'horari normal, a les vuit del vespre.
HEM VOTAT
Cal reconèixer la paciència amb els responsables de l'administració encarregats d'organitzar les votacions quan el sistema no va funcionar a primera hora.
També és d'agrair la feina del voluntariat que es va encarregar de protegir els col·legis i les urnes. Tant aquells que ja s'hi van quedar a dormir la nit abans com els que s'hi van presentar a les cinc de la matinada.
Agraïment immens per totes les entitats de Tàrrega que, a través de l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega, van ajudar a trobar i coordinar voluntaris, més de 500 d'inscrits, a banda dels que van venir sense apuntar-se.
Espectacular implicació de les escoles, tant públiques (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer) com privades (Sant Josep, Pia, Alba), i de les seves ampes.
L'agraïment final, el més important, és per tota la gent que va participar al referèndum. Per la seva tossudesa en voler votar, per la seva implicació quedant-se a fer pinya davant del col·legi electoral, pel civisme mostrat en tot moment, per l'alegria que desprenien, ajudant-se els uns als altres portant menjar i beure als que hi van ser tot el dia...
Hem votat. I hem guanyat.
3 D'OCTUBRE
Donaria per tot un altre article, però només afegiré dos apunts.
Un en reconeixement de la capacitat de mobilització de la gent de Tàrrega i de la resta de l'Urgell per col·lapsar l'A-2, la C-14 i la L-310, participant en l'aturada general de país del dimarts 3 d'octubre.
I l'altre, per l'emotiva marxa del mateix dimarts a la tarda, sortint de la Tassa, passant per davant de la guàrdia civil –on es van deixar flors formant un símbol de la pau, en un impressionant silenci– i arribant a la plaça de les Nacions Sense Estat perquè la plaça Major es quedava petita per acollir la riuada de gent tant gran que va participar en aquesta manifestació. La més gran de la història a Tàrrega i que serà recordada molt de temps.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
166 - Nova Tàrrega, 28 de setembre de 2017
Ets independent: votar només depèn de tu
“Un estat té autoritat mentre és capaç de fer-se respectar ja sigui fent bo o fent por.
L’estat espanyol ha deixat de fer coses bones per Catalunya –si mai n’ha fet– i ja li hem perdut la por”
|
Ets independent quan no depens dels altres per fer una cosa. Votar aquest 1 d’octubre depèn només de tu, de la teva voluntat. Pots votar SÍ a la República catalana. Pots votar NO a un autoritarisme com no es veia des de la dictadura. O pots quedar-te a casa i ser còmplice d’aquesta vergonya d’estat antidemocràtic que patim. Per pocs dies, però.
PER TERRA, MAR I AIRE
Dilluns a la nit tanquen la web de l'Assemblea (dues hores va durar la broma fins que va ser operativa la nova web assemblea.eu). Multen amb més de 5 milions d'euros l'expresident Mas pel 9-N. Amenacen el president Puigdemont amb posar-lo a la presó. Parlen de l'exèrcit...
A saber què estarà passant dijous al vespre, quan surti al carrer aquesta Nova Tàrrega.
No sabem què passarà dijous, però tenim molt clar què passarà diumenge. Que votarem. Les urnes i les paperetes seran als col·legis electorals, on toca. I els voluntaris hi seran per evitar que ningú les toqui.
Apunteu-vos per defensar pacíficament les urnes al nostre local del carrer Carme i als punts col·laboradors habituals.
L’AUTORITAT DE L’ESTAT
Un estat té autoritat sobre els seu poble mentre és capaç de fer-se respectar, ja sigui a base de fer bo o de fer por. Aquest estat espanyol ja fa molt temps que va deixar de procurar fer coses bones per Catalunya –si és que mai ho ha procurat–, i al final li hem acabat perdent la por.
D'alguna manera podríem dir que els ciutadans de Catalunya ja fa temps que som independents, perquè no depenem del que faci o digui l'estat espanyol. Pensem i actuem guiats pels nostres propis principis. Potser no tots els catalans, però si la majoria.
L'únic que ens cal, ara, és bastir aquesta independència anímica i moral d'un estat propi. Una República catalana que realment governi per millorar l'estat de tota la seva ciutadania. Tant per aquella que s'hi està deixant la pell per aconseguir-ho, com la que no hi està a favor, però que pateix exactament les mateixes conseqüències de maltracte que la resta de catalans.
NO DEIXEM DE SOMRIURE
Com va dir, fent broma, un dels alcaldes que va anar a declarar als jutjats per donar suport al decret de convocatòria del referèndum, farà falta molta camamilla, però aquí la fem molt bona.
I aquesta és una de les claus: fer broma. Hem de riure. Riure de qui vol fer por. Perquè és la millor teràpia contra les provocacions. No hi responguem. Nosaltres a la nostra.
Que arranquen cartells? N'enganxarem més. Que criden? Cantarem. La no-violència, ni física, ni verbal, ni de cap tipus, ha de ser el patró de conducta en tot moment. Tota la resistència (rauxa!), cap violència (seny!!). Mirem-nos nosaltres i passem dels altres.
CELEBREM LA VICTÒRIA
I sobre tot, sapiguem guanyar. Perquè la victòria de diumenge serà sonada i ho hem de celebrar com cal.
No podem caure en l'error del 27-S quan, havent aconseguit una majoria absoluta independentista al Parlament, vam tornar a casa capcots perquè ens van dir que no havíem arribat al 50% de vots. Vam guanyar les eleccions, però ens van prendre el discurs de la victòria. Això no pot tornar a passar.
El referèndum el guanya qui treu més vots. I el percentatge de participació s’haurà de calcular sobre la població que efectivament ha tingut oportunitat de votar, perquè si aconsegueixen que algun col·legi no pugui obrir –que amb algun ho aconseguiran–, els votants d’aquell col·legi s’han d’excloure del còmput global del cens.
Estiguem preparats, doncs, per celebrar-ho i per prendre el carrer mostrant la nostra alegria. Ens ho haurem ben guanyat.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
165 - Nova Tàrrega, 21 de setembre de 2017
No ens enganyem. Que no ens enganyin. La resposta és Sí
“Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat.
El dia 1 d'octubre, ho tenim clar:
la resposta és Sí”
|
La campanya del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya arriba al seu equador.
NO ENS ENGANYEM...
Bé, no ens enganyem. Volíem que aquest referèndum fos una votació "com sempre", però no ho serà. No ho serà perquè ens hi estan posant tots els impediments possibles. Això sí que és com sempre...
Ara, però, ja no el pot parar ningú. Ni jutges ni policies. Tenim l'1 d'octubre a tocar i tots els demòcrates anirem a votar. Perquè, que quedi clar, això va de democràcia per damunt de tot.
No us deixeu enganyar: quan algú diu que votar no és democràtic és que té un problema greu. Molt greu.
QUE NO ENS ENGANYIN!
Hi ha un altre tema en el que tampoc hem de deixar enganyar que ens enganyin. I és en qui haurà guanyat el referèndum.
El primer que faran, quan es facin públics els resultats, serà dir que tots els que no han anat a votar és que estan en contra de la independència. I això sí que no! Qui no vulgui la independència que vagi a votar No.
El que compta a l'hora de decidir si ha guanyat el Sí o el No al referèndum només són els vots d'aquestes dues opcions. Si hi ha un vot més de No que de Sí, guanya el No. Però si n'hi ha un més dels del Sí, haurà guanyat el Sí. Tant hi fa si vota la meitat del cens, un quart o tres quarts.
Ningú va dir res quan pel referèndum de la Constitució Europea només va anar a votar el 42% dels que hi tenien dret.
Dit això, com més gent vagi a votar millor, evidentment.
LA CAMPANYA QUE VOLEN
Ens fan perdre massa temps en el debat sobre la legalitat del referèndum –només parlen de llei, no de justícia–, quan el debat que hauríem d'estar tenint és quins avantatges i quins inconvenients comporta cadascuna de les opcions.
I, en el fons, aquí hi ha el problema. No hi ha ningú, a l'altra banda, capaç de donar arguments objectius per afirmar que és millor seguir dins l'estat espanyol. Ningú.
Tots els arguments van en la línia de la llei i la força. O del sentimental "no vull deixar de ser espanyol". Però fins i tot aquest argument és fàcil de rebatre perquè ningú ha de perdre, si no vol, la nacionalitat espanyola ja que en cap cas serà obligatori renunciar-hi.
LA CAMPANYA QUE VOLEM
Del que hauríem d'estar parlant és del sistema de pensions espanyoles, que aviat no es podran seguir pagant al nivell actual i caldrà rebaixar-les, cosa que no farà falta a la nova República perquè Catalunya genera més recursos i té menys atur.
Hauríem d'estar parlant de corrupció i de com fer foc nou en un estat nou més transparent i amb més controls.
Hauríem d'estar parlant de serveis bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, que amb la riquesa pròpia del país es veuran finançats com cal, sense patir l'asfíxia que ara suporten per culpa del dèficit fiscal.
Hauríem de parlar d'infraestructures, de polítiques industrials i de drets laborals, de com afavorir que el teixit empresarial tingui major capacitat de creixement, que al seu torn afavoreixin que el jovent tingui més oportunitats de treball digne i ben remunerat al nostre país.
LA RESPOSTA ÉS SÍ
En definitiva, hauríem d'estar parlant del futur.
Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat. El dia 1 d'octubre, ho tenim clar. La resposta és Sí.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
164 - Comarques de Ponent, 20 de setembre de 2017
No ens enganyem. Que no ens enganyin. La resposta és Sí.
Bé, no ens enganyem. Volíem que aquest referèndum fos una votació "com sempre", però no ho serà. No ho serà perquè ens hi estan posant tots els impediments possibles. Això sí que és com sempre...
Ara, però, ja no el pot parar ningú. Ni jutges ni policies. Tenim l'1 d'octubre a tocar i tots els demòcrates anirem a votar. Perquè, que quedi clar, això va de democràcia per damunt de tot. No us deixeu enganyar: quan algú diu que votar no és democràtic és que té un problema greu. Molt greu.
Hi ha un altre tema en el que tampoc ens hem de deixar enganyar. I és en qui haurà guanyat el referèndum. El primer que faran, quan es facin públics els resultats, serà dir que tots els que no han anat a votar és que estan en contra de la independència. I això sí que no! Qui no vulgui la independència que vagi a votar No. El que compta a l'hora de decidir si ha guanyat el Sí o el No al referèndum només són els vots d'aquestes dues opcions. Si hi ha un vot més de No que de Sí, guanya el No. Però si n'hi ha un més dels del Sí, haurà guanyat el Sí. Tant hi fa si vota la meitat del cens, un quart o tres quarts. Ningú va dir res quan pel referèndum de la Constitució Europea només va votar el 42% dels que hi tenien dret. Dit això, com més gent vagi a votar millor, evidentment.
Ens fan perdre massa temps en el debat sobre la legalitat del referèndum –només parlen de llei, no de justícia–, quan el debat que hauríem d'estar tenint és quins avantatges i quins inconvenients comporta cadascuna de les opcions. I, en el fons, aquí hi ha el problema. No hi ha ningú, a l'altra banda, capaç de donar arguments objectius per afirmar que és millor seguir dins l'estat espanyol. Ningú. Tots els arguments van en la línia de la llei i la força. O del sentimental "no vull deixar de ser espanyol". Però fins i tot aquest argument és fàcil de rebatre perquè ningú ha de perdre, si no vol, la nacionalitat espanyola ja que en cap cas serà obligatori renunciar-hi.
Del que hauríem d'estar parlant és del sistema de pensions espanyoles, que aviat no es podran seguir pagant al nivell actual i caldrà rebaixar-les, cosa que no farà falta a la nova República perquè Catalunya genera més recursos i té menys atur. Hauríem d'estar parlant de corrupció i de com fer foc nou en un estat nou més transparent i amb més controls. Hauríem d'estar parlant de serveis bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, que amb la riquesa pròpia del país es veuran finançats com cal, sense patir l'asfíxia que ara suporten per culpa del dèficit fiscal. Hauríem de parlar d'infraestructures, de polítiques industrials i de drets laborals, de com afavorir que el teixit empresarial tingui major capacitat de creixement, que al seu torn afavoreixin que el jovent tingui més oportunitats de treball digne i ben remunerat al nostre país.
Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat. El dia 1 d'octubre, ho tenim clar. La resposta és Sí.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
163 - Nova Tàrrega, 14 de setembre de 2017
Comença la campanya del Referèndum
“No hi ha camí cap a la independència.
La independència és el camí”
|
Els anys anteriors, un cop passada la Diada, acostumàvem a dedicar l'article a explicar com havia anat la manifestació de la tarda, l'ofrena matinal a la plaça Rafael Casanova o la Marxa de Torxes del dia abans, i a fer els corresponents agraïments.
MOLTES GRÀCIES
Aquest cop anirem per feina: moltes gràcies a tothom. I ja està.
No ho entengueu com un agraïment poc sentit, ans al contrari. Però és que cal anar per feina.
El que tenim per davant ara mateix és tant important que on hem de fixar l'atenció és en el futur immediat, en el Referèndum de l'u d'octubre.
ARA VA DE VERES
Ara sí. Encarem la recta final. El Parlament ha aprovat la llei del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.
També ha aprovat una altra llei tant o més important: la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.
L'aprovació d'aquesta segona llei equival, de facto, a una declaració unilateral d'independència. Potser no formalment, però sí que ho és a la pràctica. Ho és perquè blinda jurídicament les institucions catalanes dels tribunals polítics espanyols, com ara el Constitucional, i posa per damunt la sobirania catalana a l'espanyola.
Sempre s'havia dit que després d'una DUI caldria un referèndum de ratificació. Al capdavall és el que farem aquest 1-O.
A partir d'aquí s'haurà de redactar una constitució per a la nova República que, és clar, també caldrà aprovar novament per referèndum d'aquí a uns mesos.
Hi haurà qui dirà que ens compliquem la vida, amb tants tombs. Però és que no hi ha un camí concret per arribar a la independència. La independència és el camí.
DIJOUS COMENÇA LA CAMPANYA
Una campanya on, per primer cop, a banda dels partits polítics també s'hi poden presentar les entitats que ho sol·licitin d'acord a uns mecanismes fixats per la pròpia llei del Referèndum.
En funció de la quantitat de signatures de suport presentades, cadascuna d'elles disposarà d'una major o menor presència en els espais electorals.
No cal dir que des de l'Assemblea hi participarem de forma activa per demanar que es voti Sí.
NO US DEIXEU ENGANYAR
Ara resulta que els unionistes comencen a utilitzar, en sentit contrari, un dels nostres principals arguments, el de la falta de democràcia.
Diuen que no és democràtic que votem en referèndum. No, és clar, votar no és democràtic...
Mireu si en són de pobres els arguments d’aquesta gent que, durant el debat de la llei del Referèndum, van arribar a dir que no era admissible que una meitat de la població s’imposés a l’altra meitat.
Deixem de banda que no són meitats iguals, perquè hi ha més gent al nostre costat que al seu. Només cal comptar els vots i els diputats que té cada ‘meitat’.
Però fixeu-vos-hi bé: segons ells, la nostra meitat no es pot imposar a la seva; però no hi ha cap problema en que la seva segueixi imposant-se a la nostra. No direu que l’argument no és patètic...
PENSIONS, SANITAT, SERVEIS...
De tot això és del que s’hauria d’estar parlant ara mateix.
De si viurem millor o pitjor amb la nova República catalana. De si podrem disposar de més i millors serveis socials i sanitaris, de millor educació, de més oportunitats per al jovent, de més tranquil·litat per a la gent gran garantint el pagament de les pensions, que com sabem no s’aguanten dins del model espanyol actual.
La resposta a totes aquestes qüestions és que «Sí», que amb el nou estat viurem millor.
Qualsevol aspecte de la vida quotidiana que es vulgui analitzar de forma racional acabarà amb la conclusió que és millor la independència que seguir com estem.
És per això, perquè no tenen arguments per defensar la situació actual, que l’únic que saben dir és que el referèndum és il·legal i no volen entrar a debatre sobre qüestions pràctiques.
SOBRETOT, ALEGRIA
Sentirem i llegirem moltes coses aquests dies. Ens voldran espantar. S’enfonsarà el món sota els peus dels catalans.
No deixem de somriure, sobretot. Res els fa tant de mal com la nostra alegria, la nostra tranquil·litat, perquè és l’expressió més evident que l’aparell de l’estat espanyol ja no fa por, ja no domina ni controla la voluntat dels catalans.
Nosaltres, a la nostra: fent via cap a la República Catalana.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
162 - Nova Tàrrega, 7 de setembre de 2017
11-S / 1-O: unitat, urnes, independència
“Tot és en mans de la determinació del poble, que inclou institucions i ciutadania. La unitat ens durà a les urnes. I les urnes, a la independència”
|
Aquest dimecres el govern de la Generalitat haurà aprovat la convocatòria del referèndum de l'1-O.
XOC DE TRENS
Diuen que comença el xoc de trens, però no és pas veritat. No pot pas xocar un tren que se n'està anant a tota marxa amb un altre que resta aturat.
La resposta del govern espanyol serà la de sempre: fer que el tribunal constitucional la suspengui. I ves a saber si faran algun altre disbarat i aniran més enllà.
I què?
Ja fa temps que sabem que el que volem fer no és legal dins la legalitat espanyola. Però com tants cops hem dit, una cosa és la llei i l'altra la justícia.
A més cal recordar que no tot s'acaba amb la llei espanyola, perquè també hi ha lleis i tractats internacionals que Espanya ha signat i als quals s'hauria de sotmetre, cosa que tampoc fa.
QUÈ FAREM? SORTIR AL CARRER
Aquesta Diada és més important que mai que ens bolquem a la manifestació de Barcelona. La Diada del Sí.
La Diada del 'votarem Sí' al referèndum.
Però sobretot, la Diada del Sí que votarem l'u d'octubre
Tot és en mans de la nostra determinació, la de la ciutadania i la de les institucions.
Defensarem que el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, els seus càrrecs i els seus diputats, no estan fent altra cosa que el que va votar la majoria a les eleccions plebiscitàries del 27-S: gestionar la post-autonomia per preparar la pre-independència.
En algun moment hem remarcat les nostres diferències amb els postulats d'alguns partits, com ara els Comuns. Però les avinences són més importants i també cal destacar-ho.
Al capdavall, tots estem d'acord que la millor forma de resoldre els problemes en democràcia és votant. I per això estem segurs que l'11-S, malgrat preferir un altre tipus de referèndum, tots els demòcrates de Catalunya sortiran al carrer per defensar que l'1-O es votarà. Ni que sigui, com diuen alguns, com a expressió de protesta pel seu malestar amb l'actitud de l'estat espanyol.
DARRERS TIQUETS DE BUS
Som als darrers dies. Si encara no us heu inscrit, afanyeu-vos a fer-ho: per internet (
si.assemblea.cat) o per telèfon (93 655 98 57).
I si voleu venir amb els nostres autocars, tingueu present que ja només queden tiquets (si no s'han acabat ja) al nostre punt d'informació del carrer Carme, 42, de Tàrrega, a Cistelleria Grau i a Pastisseria El Pati.
Al nostre local també hi seguireu trobant samarretes, fins a esgotar existències. Seguirem obrint cada dia, ni que siguin dies de Fira. L'horari serà l'habitual: de 6 a 9 del vespre de dilluns a divendres, i de 10 a 1 el dissabte.
SORTIDA DELS AUTOCARS
Com en els darrers anys, situarem els autocars al carrer Joan Tous, al costat de l'Hort del Barceloní.
Començarem a obrir portes dels primers autocars cinc minuts abans de les 12 amb la intenció que els primers comencin a sortir ja a partir de les dotze en punt del migdia. El darrer esperarà a sortir fins a les 12:10.
Tots plegats ja comencem a tenir-hi experiència, o sigui que cal suposar que n'avançarem.
Com sempre, no obrirem les portes de tots els autocars de cop, sinó només d'uns quants, per assegurar que s'omplin i puguin anar sortint a mesura que vagin quedant plens.
Arribarem a Barcelona pels vols de dos quarts de dues. A partir d'aquí, com ja vam dir la setmana passada, per dinar cadascú va per lliure. Podeu dur-vos menjar de casa o provar sort i anar a algun bar o restaurant, que n'hi ha molts per la zona.
PRIMER ACTE UNITARI PEL SÍ
Aquest diumenge, la Marxa de Torxes serà el primer acte unitari pel Sí a Tàrrega, on totes les entitats i partits independentistes serem a l'acte polític del final per destacar la unitat d'acció en aquesta qüestió, per damunt de les discrepàncies que hi puguin haver en altres aspectes.
Perquè la unitat ens durà a les urnes. I les urnes ens duran a la independència.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
161 - Nova Tàrrega, 31 d'agost de 2017
La Diada del Sí, clau per al Referèndum
“La inauguració de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, la Marxa de Torxes per la Independència i La Diada del Sí, tres fites importants per començar aquest setembre”
|
En una mena de compte enrere invers, us anem explicant com se'ns presenta el setembre.
11-S: LA DIADA DEL SÍ
Com cada any, començarem amb els actes institucionals organitzats per l'Ajuntament de Tàrrega, a la plaça Rafel Casanova, a partir de les 10 del matí.
I després, cap a Barcelona falta gent. Des de l'organització a Tàrrega encara no hem pres la decisió en ferm, a falta que des de l'organització a Barcelona ens pugui facilitar informació de darrera hora.
Ara mateix, però, la previsió és que sortim des de Tàrrega a partir de les 12 del migdia per tal d'arribar amb marge de temps i no haver de patir a l'entrada.
Això significa que caldrà espavilar-se per dinar a Barcelona, ja sigui duent l'entrepà o la carmanyola des de casa, ja sigui anant a algun bar o restaurant de Barcelona.
El cert és que aquest cop som al rovell de l'ou de Barcelona, a l'Eixample, o sigui que de locals per la zona n'hi ha per donar i per vendre. Altra cosa, òbviament, serà el que costarà trobar-hi lloc.
BARCELONA: TRAM 405
El tram 405 que ens correspon és al carrer Aragó. Concretament el tros que va del carrer Balmes fins a la plaça Letamendi. No és gaire llarg, uns 75 metres, però no us penseu que serà fàcil d'omplir. Cal molta gent per cobrir els 1.500 metres quadrats que representen.
Aquest cop els autocars no descarregaran el passatge al mateix punt on ens hem de situar. Vista l'experiència de fa dos anys a la Meridiana, amb els embussos a l'hora de sortir, s'ha cregut millor que els autocars aparquin el més a prop possible i que la gent acabi d'arribar a peu al punt on ha de situar-se.
Amb més raó, encara, si tenim en compte que l'Eixample està urbanísticament molt ben endreçat i que a cada territorial ens reservaran espai per als autocars el més a prop possible d'on hem d'anar, a un màxim de tres o quatre illes de cases, segons ens han assegurat.
I en acabar, per tant, caldrà fer el camí invers i tornar cap a l'autocar al mateix lloc on n'hem baixat.
Si algú no coneix gaire bé Barcelona, que no pateixi que els responsables dels autocars donaran totes les indicacions necessàries durant el trajecte d'anada. També de l'hora de tornada, que a hores d'ara es preveu que pugui ser una mica més aviat que altres anys.
Ja sabem que l'organització ha de ser flexible i van sortint coses a mesura que ens apropem a la data, però ara mateix la previsió és que entre sis i dos quarts de set del vespre s'hagi acabat la manifestació i comencem a dirigir-nos cap als autocars per tornar a casa. Cosa que voldria dir que potser a les vuit del vespre ja podrem ser novament a casa.
De totes maneres, si us plau, agafeu-vos aquesta informació com una orientació i no com una garantia.
TIQUETS D'AUTOCAR
Durant dies hem estat patint per les places d'autocar. Per si no vendríem tots els tiquets i ens enganxaríem els dits, econòmicament parlant. Recordeu que ja hem comentat que el preu és a deu euros i que, ni que sigui per poc, amb aquest preu no arribem a cobrir costos.
Això, és clar, venent-ho tot, perquè si no l'enganxada seria important.
Com cada any, però, a partir de la darrera setmana d'agost i primers de setembre la cosa comença a animar-se i ara ja comencem a estar tranquils.
Aquesta setmana hem fet la impressió dels darrers 200 tiquets d'autocar, de manera que ara ja estan tots repartits pels centres col·laboradors. Recordem que són Cistelleria Grau, Còpies Maite, Dit i Fet, Estel Ofi-escolar, Lo bar de les piscines, Forn Balcells, Forn Gabernet, Pastisseria El Pati, Viatges Gris i Viatges L'Eixida. I també els trobareu a la parada que posem al mercat (dilluns que ve és l'últim!) i al local del carrer Carme, 40, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre, i dissabte del 10 a 1 del migdia.
Afanyeu-vos a comprar el vostre tiquet. Aquest cop serà impossible trobar més places d'autocar, ni que sigui pagant més.
INSCRIPCIONS A LA DIADA
Recordeu que si compreu el tiquet d'autocar, nosaltres mateixos us gestionem la inscripció amb les dades que ompliu en el formulari que us presentem.
Però si ho preferiu, podeu inscriure-us directament per internet a la web
si.assemblea.cat, en grups de cinc persones com a màxim.
I aquest any, com a novetat, l'Assemblea ha posat en funcionament un centre de trucades per poder fer inscripcions per telèfon. El número és el 93 655 98 57 i l'horari de funcionament va de 10 a 2 del migdia i de 4 a 8 del vespre.
10-S: MARXA DE TORXES
Un cop més des de Tàrrega per la Independència, el Casal Popular el Rostoll i l'Associació Cultural Guixanet us convoquem a la sisena Marxa de Torxes per la Independència a Tàrrega.
Som a les portes de l'Onze de Setembre més important de la història, pel que suposarà de reforçament per al referèndum de l'U d'Octubre. Cal, doncs, que aquesta Marxa de Torxes sigui també la més multitudinària feta mai a la nostra ciutat.
Enguany el calendari ens ha afavorit i podrem fer-la el dia que toca, la vigília de l'Onze de Setembre, sense interferir amb la Fira de Teatre al Carrer. No hi ha excuses, doncs, per no ser-hi.
L'inici del recorregut serà a la plaça dels Comediants, a partir de les 10 de la nit, encapçalada pels Grallers de la Barra. En acabar, a la mateixa plaça, tindrà lloc l'acte polític amb parlaments.
Una hora abans, a partir de les 9 del vespre, hi serem per començar a repartir les torxes. Podreu comprar les torxes allà mateix (3 euros) o podeu adquirir els tiquets de reserva als punts col·laboradors, cosa que ens facilitarà la previsió de compra de torxes, així que us animem a reservar-les.
Trobareu els tiquets a Cistelleria Grau, Còpies Maite, a la nostra parada a mercat i al nostre punt d'informació del carrer Carme.
8-S: FIRA TÀRREGA
Aquest any l'espectacle inaugural de Fira Tàrrega és un muntatge que crida a la participació activa, actuant dins el propi espectacle, de la gent que conformen totes les entitats targarines i Tàrrega per la Independència hi participarà doblement.
D'una banda amb els voluntaris que s'integraran dins l'espectacle formant part de l'actuació.
Però també col·laborarem en un altre aspecte. Des de l'organització de la Fira ens han demanat si podien aprofitar el marcador que tenim penjat al balcó de l'Ajuntament per comptar el temps que falta per al referèndum de l'U d'Octubre. Per cert: queden 30 dies clavats si esteu llegint la Nova Tàrrega aquest divendres 1 de setembre.
L'espectacle "urGENT estimar" té, entre altres aspectes que el caracteritzen, una durada excepcional: 40 hores ininterrompudes de diferents activitats que s'aniran succeint entre dijous al matí i divendres al vespre. És per això que, mentre duri l'acció, el marcador del balcó anirà indicant el temps que queda per a que finalitzi l'espectacle. No us espanteu, doncs, si durant la fira veieu que només falten vint-i-quatre hores... No haurem fet cap salt en el temps per situar-nos a la vigília del referèndum.
Us animem a participar dels assajos i, no cal dir-ho, de l'acte inaugural vivint-lo des de dins.
I MÉS I MÉS...
No us atabalem més, ja, que amb l'espai addicional que ens ha permès disposar aquest número extra de la Fira ens estem passant, però no volem acabar sense deixar constància de l'èxit de dues de les activitats dutes a terme aquesta passada setmana.
Al seu pas per Tàrrega, la Vuelta va veure el Pati ple d'estelades. Més n'haguéssim tingut per repartir! I també va tenir un cert relleu mediàtic la retransmissió de l'etapa per la tele en passar per la plaça Andorra, amb les lletres I-N-D-E-P-E-N-D-È-N-C-I-A clavades al mig de la rotonda. Només van ser uns segons, però es van poder veure ben clarament.
I per acabar, comentar que també la Caminada Urbana Perquè SÍ va tenir una gran acollida, amb més de 150 participants inscrits. Malgrat que el temps va amenaçar pluja, al final no va fer res i vam poder acabar fent un mos, al Pati mateix, on vam repartir cocs, fruita i aigua entre els caminadors.
La propera Nova Tàrrega serà la darrera abans de l'11-S, o sigui que no us la perdeu!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
160 - Nova Tàrrega, 24 d'agost de 2017
Sense por, l'11-S a Barcelona
“És important que no ens deixem atemorir i que seguim fent la nostra via. La Via Catalana fa uns anys i la Diada del Sí aquest 2017. De l'èxit d'aquesta manifestació en sortirà l'èxit del referèndum”
|
Resulta inevitable començar parlant dels atemptats de Barcelona i Cambrils. I el primer que cal és fer arribar el nostre condol a les víctimes d'aquesta barbàrie.
CATALANOFÒBIA? PITJOR!
Veient segons quines reaccions lligant naps amb cols, terrorisme amb independentisme i que total han mort catalans, no persones, venen ganes de dir barbaritats.
Però val més intentar no fer-se mala sang. I això que costa. Si no, mireu la imatge adjunta amb la piulada de resposta d'un grup de la policia nacional espanyola a l'avís que acabaven de donar els Mossos just després de l'atropellament massiu.
Vergonyós.
ORGULLOSOS DELS MOSSOS
Tots els catalans hem viscut amb orgull l'actuació dels Mossos d'Esquadra després dels atemptats. I és per estar-ne, d'orgullosos. Malgrat no haver pogut evitar aquesta desgràcia, n'havien impedit moltes altres abans.
Però hi ha una qüestió que ara és important recordar. Durant anys s'ha demanat des de la Generalitat que els Mossos tinguin accés a les bases de dades de la Interpol. Els Mossos no poden accedir a les bases de dades d'antecedents de sospitosos de jihadisme ni a les dades d'intel·ligència internacionals. Per això van passar desapercebuts els antecedents de l'imam de Ripoll, que havia estat relacionat amb persones involucrades en actes de terrorisme.
No es pot assegurar que si haguessin tingut accés a les dades haurien pogut evitar-ho, però segur que treballar sense tota la informació els ho posa més difícil.
MANIFESTACIÓ A BCN, CAMINADA A TÀRREGA
Govern de la Generalitat i Ajuntament de Barcelona organitzen aquest dissabte una manifestació de rebuig al jihadisme que sortirà a partir de les 6 de la tarda des dels Jardinets de Gràcia.
Des de l'ANC - Tàrrega per la Independència donem suport a aquesta manifestació i animem tothom a participar-hi.
Per part nostra, també volem contribuir a mostrar el rebuig al terrorisme i abans de començar la «Caminada Urbana PERQUÈ SÍ» d'aquest mateix dissabte, a dos quarts de nou del vespre, farem un minut de silenci al Pati. Us convidem a participar-hi, tant si després voleu fer la caminada com si no.
HEM DE SUPERAR LA POR
Algunes persones expressen la por que tenen d'anar ara a la manifestació de l'11-S a Barcelona.
Altres comenten que potser ells particularment no en tenen, però sí que temen que pugui afectar a l'ànim d'altra gent i que, en general, baixi l'assistència.
És evident que no sabem com acabarà reaccionant el gruix de la gent, sobretot perquè encara falten dues setmanes llargues i aniran passant coses que també afectaran l'ànim en sentit positiu.
El terrorisme, per definició, cerca crear terror, por, pànic entre la gent. I justament perquè això és el que cerca, és el que cal evitar tant com sigui possible. Cal no tenir por. I si se'n té, que també és normal, cal actuar com si no se'n tingués.
Resulta aclaparadora la recció espontània de la ciutadania barcelonina en aquest sentit, cridant des del primer moment "No tinc por".
Per això és molt important que no ens deixem atemorir, que no ens deixem condicionar pels que només coneixen la violència, i que seguim fent la nostra via.
NOSALTRES, A LA NOSTRA
I la nostra via, la de l'Assemblea, és mobilitzar la gent per aconseguir la independència. Va ser la Via Catalana fa uns anys. I aquest any serà la Diada del Sí. Cal recuperar l'ànim col·lectiu per fer la manifestació més gran de totes les que hem organitzat els Onze de Setembre. Perquè de l'èxit d'aquesta manifestació en sortirà l'èxit del referèndum.
Sí, és clar, potser costa ara mateix, tant poc temps després dels atemptats, pensar en el referèndum. Però cal fer-ho. Perquè és molt important i perquè queda molt poc temps.
TIQUETS D'AUTOCAR
Per això insistim en la importància que té afegir-se al gran signe '+' que farem entre els carrers Passeig de Gràcia i Aragó. A nosaltres ens toca el tram 405, al carrer Aragó, entre Balmes i plaça Letamendi.
I per això recordem que, a banda d'anar-hi pel vostre compte, hi podeu anar en els autocars que organitzem. Ja sabeu que els tiquets els podeu trobar, a 10€, als punts col·laboradors habituals o al nostre local del carrer Carme, 40, que tenim obert de dilluns a dissabte.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
159 - Nova Tàrrega, 17 d'agost de 2017
Decidim el nostre futur
“Tenim feina, molta feina. I molt poc temps per fer-la. Només falten 25 dies per l'11-S, i 45 dies abans de l'1-O. Per tant ja cal que pedalem ben fort”
|
Tenim feina, molta feina. I molt poc temps per fer-la. Només falten 25 dies (aquest i dos articles més) per l'11-S, i 45 dies (encara tres articles més) abans de l'1-O. Per tant ja cal que pedalem ben fort, i no ho diem pas perquè la Vuelta ciclista a Espanya passi per Tàrrega.
TENIM LOCAL AL CARRER CARME
Per començar, informar que tenim local. Ja fa dies, des de primers d'agost, o sigui que segur que molts de vosaltres ja l'heu vist i fins i tot hi heu anat.
Es tracta d'un punt d'informació de l'Assemblea, situat al carrer Carme, 40, on abans hi havia la llibreria Estel.
Hi trobareu estelades, samarretes, tiquets d'autocar, fulls d'inscripció per a la Diada del Sí, tiquets d'inscripció a la caminada (més avall en parlem), domassos del Sí...
És obert totes les tardes de dilluns a divendres, de 6 a 9 del vespre, i també els dissabtes de 10 a 1 del migdia.
TENIM MURAL PEL REFERÈNDUM
Aquest ha estat un projecte que ha sortit rodó, i que ha anat fins i tot més de pressa del que comptàvem gràcies a la col·laboració de totes les parts que hi han intervingut.
D'entrada, la del Paulí Cucurull, amb qui l'any passat vam tenir el primer contacte quan ANC-Tàrrega va fer de jurat al concurs d'estelades que ell va patrocinar. Enguany vam pensar que seria bo repetir la col·laboració i vam demanar-li el seu suport per pintar un mural. Amb la sort que, a més, va resultar que la paret elegida per pintar-lo era de la seva propietat, cosa que va facilitar els tràmits, òbviament.
També l'Ajuntament, de seguida que ho vam proposar, va acceptar incloure aquest mural dins el programa StreeTrrg. Col·laboració que, tot sigui dit de cara a aquella gent que sempre busquen tres peus al gat, no ha suposat ni un euro de despesa pública. Com en el cas del marcador al balcó de l'Ajuntament, que el va pagar Tàrrega per la Independència.
I, com no, la del creatiu del mural, Josep Giribet. Ens vam trobar amb ell una nit, a un quart d'una de la matinada, per comentar-li el projecte. Vam parlar dels objectius que cercàvem: un mural inclusiu, atemporal, amb referència implícita a l'u d'octubre però que seguís vigent més enllà d'aquesta data. I també vam parlar dels terminis: «Tens vint...», «Dies?», «No, vint hores». Vam seguir parlant i a dos quarts de tres es va alçar com un llamp del banc del Pati on érem parlant tot dient «Tinc una idea». Deu hores després teníem la proposta que, amb lleugers retocs, va acabar tirant endavant. Un artista!
Això era el 27 de juliol, i el 7 d'agost el mural ja estava acabat. Més de pressa, impossible. I el missatge tampoc pot ser més clar: el nostre futur depèn del que nosaltres mateixos decidim.
TENIM CAMINADA URBANA
Com que no podem parar de mobilitzar-nos, hem pensat en preparar una caminada urbana a favor del Sí. Una caminada PERQUÈ SÍ.
El dissabte 26 d'agost, a partir de dos quarts de nou del vespre, sortirem des del Pati per fer un recorregut urbà per dins de Tàrrega, d'uns set quilòmetres de llargada, de forma que tothom pugui fer-la sense dificultats.
I com que és una caminada a favor del Sí, us demanem que dugueu penjats a l'esquena estelades o domassos del Sí.
En acabar repartirem gratuïtament una mica de sopar entre els participants. Abans, però, cal haver-se inscrit obligatòriament al nostre punt d'informació que hem esmentat abans, als horaris ja indicats, per tenir una previsió de la gent que hi haurà.
TENIM "LA VUELTA" A TÀRREGA
Una Vuelta a Espanya que, és evident, no va amb nosaltres. I això és el que volem que quedi clar. Per això el mateix dia 22, a l'hora prevista que passin per Tàrrega, repartirem banderoles estelades a la gent que s'acumuli per tot el tram urbà del recorregut que faci la caravana ciclista. I si algú vol dur-hi estelades grans o domassos del sí, endavant.
Tenim molt clar que els realitzadors de TVE són "professionals" i evitaran que per la tele surtin estelades o símbols independentistes mentre emetin la cursa. Però no ho fem per sortir a la tele. Ho fem perquè tothom, tant els nostres conciutadans com els que formen part de la Vuelta, vegin, en l'única etapa que transcorre per Catalunya, que l'independentisme és present arreu. Que després ho vulguin acceptar públicament o no és cosa seva.
I TENIM MOLTES COSES MÉS
Falta parlar de la marxa de Torxes, de l'acte inaugural de Fira Tàrrega, de les inscripcions a l'11-S i els autocars... Però no hi cap res més. La setmana que ve hi tornarem.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
158 - Nova Tàrrega, 27 de juliol de 2017
Aquest 11-S a Barcelona + que mai
“La millor manera de defensar el referèndum és aplegant + gent que mai en un sol punt, a Barcelona. El poble va començar el procés i el poble l’acabarà”
|
L'organització de l'11-S de l'any passat, amb cinc mobilitzacions simultànies repartides pel territori, va suposar un gran èxit. Va permetre que a la ciutat de Lleida, per exemple, es presenciés la manifestació més multitudinària mai vista amb 120.000 persones.
AQUEST 11-S, A BARCELONA
Enguany, però, la millor manera de defensar el referèndum és aplegant + gent que mai en un sol punt, i l'únic lloc que permet reunir dos milions o més de persones és Barcelona. El poble va començar el procés i el poble l’acabarà.
Per aconseguir-ho la unitat és la clau de volta de l’èxit, com ho ha estat sempre tots aquests anys, malgrat els entrebancs que hem hagut d'anar superant.
La por és el pitjor enemic. Cal ser conscients dels perills, però sense deixar-se vèncer per la por, que sovint és irracional i atordidora. Per això el govern espanyol actua com ho fa, amenaçant a tort i a dret, tant a polítics com a funcionaris, tant a pensionistes com a treballadors, per crear aquest estat de por. No deixarem que ho aconsegueixin.
FEM UN SIGNE + GEGANT
Dijous passat vam presentar en públic la concentració que preparem aquest Onze de Setembre. Omplirem el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, al bell mig de Barcelona, fent un signe + gegant.
Aquest + és el símbol de la nostra unitat dins la diversitat. El símbol del compromís cívic positiu per dur Catalunya al Sí en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. Aquest Onze de Setembre serà la Diada del Sí!
LA DIADA DEL SÍ
La inscripció a la Diada del Sí és imprescindible per garantir l'èxit de la mobilització i assegurar que cap punt quedi buit. Per això ja és operativa la web
si.assemblea.cat.
Com cada any l'espai a ocupar s'organitza per trams, aquest cop distribuïts en quatre braços: Mar, Muntanya, Besòs i Llobregat.
A les territorials de l'Urgell ens han assignat el tram 405, que pertany al braç Llobregat, al carrer Aragó entre els carrers Balmes i Enric Granados. Vegeu el mapa adjunt.
Entreu a la web si hi voleu anar pel vostre compte, i inscriviu-vos en aquest tram per estar plegats a Barcelona. També hi trobareu informació addicional sobre l’organització de l’11-S. O, si ho preferiu, apunteu-vos als nostres autocars i nosaltres mateixos gestionarem la inscripció.
AUTOCARS A 10€
Fa dos anys, quan també vam anar a Barcelona, a la Meridiana, vam fer els tiquets a 12€.
Enguany, malgrat que les companyies d'autocars ens han advertit que encaririen una mica el servei, creiem que val la pena oferir un preu rodó i que resulti més atractiu: 10 euros!
Hem de ser + gent que mai. Hem de ser + forts que mai. Res fa més por als que ens volen fer por que la gent mobilitzada.
L'11-S guanyarem la democràcia i l'1-O guanyarem la llibertat. Som-hi!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
157 - Nova Tàrrega, 20 de juliol de 2017
1-O: referèndum o involució
“En un referèndum sempre guanya la opció que treu més vots que l'altra, sigui quina sigui la participació. Una crida al boicot només servirà per facilitar la victòria del Sí a la independència”
|
Avís per als que no encara no tinguin clar de què va això del referèndum. L'1-O es posaran les urnes als col·legis electorals, com sempre. I, com sempre que hi ha un referèndum, la opció que tindrà més vots és la que guanyarà.
VOTAREM COM SEMPRE
Això ho farà un govern democràticament elegit per una majoria de la població catalana que, quan vam votar a les darreres eleccions del 27-S sabíem perfectament que es presentaven amb aquest objectiu principal. Ara es limiten a complir allò que van dir que farien.
Les conseqüències del resultat del referèndum ja les va anunciar el govern. Si guanya el NO, eleccions autonòmiques altre cop. Si guanya el SÍ, declaració d'independència.
Per tant, que no s'enganyi ningú. Si l'1-O algú va a votar pensant que es tracta d'una protesta amb paperetes, benvingut sigui. Però que sàpiga que el seu vot comptarà com qualsevol altre Sí o No, perquè a les paperetes no hi haurà la casella "jo només protesto".
També cal que tinguem clar el que representaria per a Catalunya la victòria del No: un retrocés en tota regla. El govern espanyol aleshores sí que aprofitaria per acabar de trinxar tots els avenços en llengua, ensenyament, autogovern... I a la retallada de drets seguirà la retallada, encara més dràstica, de les inversions, de les pensions... Un autèntic procés d'involució de costos incalculables.
SENSE PARTICIPACIÓ MÍNIMA
Una altra cosa que cal que tothom tingui clara, tant els que estan per la independència com els que no, és que en un referèndum sempre guanya la opció que treu més vots que l'altra, sigui quina sigui la participació.
Aquest és un factor que tothom ha de tenir ben clar per evitar-se disgustos a l'hora d'interpretar els resultats. És a dir, que si els partidaris del No criden a no participar és el seu problema. Més fàcil ens ho posaran a nosaltres. Perquè segons els estàndards europeus, en un referèndum no cal una participació mínima per donar-hi validesa. Això és fa així justament per evitar que el que s'ho veu perdut pugui demanar que no es voti i sumar a la seva opció la natural abstenció que sempre hi ha en tota votació.
LA INUTILITAT DEL BOICOT
La gràfica –elaborada per companys de l'ANC– mostra com un boicot pot adulterar la percepció dels resultats per intentar deslegitimar l'opció guanyadora.
Les dades del bloc superior, a l'esquerra, corresponen al referèndum del Brexit. Amb una participació del 72%, va guanyar el Sí de forma ajustada. A la dreta es mostren els resultats en cas d'un hipotètic boicot per part d'un 30% dels electors contraris al Brexit,que comptarien com una falsa abstenció. La participació hauria estat del 43%, amb exactament la mateixa quantitat de gent que hauria votat pel Sí. Això hauria de restar validesa als resultats? És evident que no.
Ara mirem les dades del bloc inferior. A l'esquerra tenim els resultats de les passades eleccions del 27-S, amb una participació força elevada del 75%. Comparant entre sí els resultats dels independentistes (Junts pel Sí, CUP) i els dependentistes (Cs, PSC, PP), la relació és 55% a 45%. Ara fem un simple exercici matemàtic d'extrapolació d'aquests resultats al possible resultat del referèndum de l'1-O i suposem que la totalitat dels votants dels partits dependentistes, un 29%, fan boicot i no van a votar. I que del 9% que van votar CSQP, un 2% s'inclina pel Sí i el 7% restant pel No. Victòria aclaparadora del Sí a la independència per un 85% del vots. Deslegitimaria el resultat que la participació hagués estat del 46%? Evidentment, com en l'exemple del Brexit, no.
Això sí: no ens refiem del boicot i tots els partidaris de la independència anem a votar, no fos cas.
TIQUETS D'AUTOCAR
La setmana entrant en parlarem més a fons, però sapigueu que ja podeu trobar tiquets d'autocar per anar a Barcelona aquest 11-S, a 10€. Els punts que col·laboren en la venda de tiquets són: Cistelleria Grau, Còpies Maite, Dit i Fet, Estel Ofi-escolar, Lo bar de les piscines, Forn Balcells, Forn Gabernet, Pastisseria El Pati, Viatges Gris i Viatges L'Eixida. I també els trobareu a la parada informativa que cada dilluns tenim a mercat, a la cantonada del Pati amb el carrer Carme.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
156 - Nova Tàrrega, 13 de juliol de 2017
Ja tenim aquí la samarreta de l'11-S
“Eviteu, si us plau, comprar samarretes pirates. Comprant les originals ajudeu a pagar la Campanya del Sí de l'Assemblea”
|
La setmana passada l'Assemblea va presentar les samarretes per a l'11-S d'aquest
Sí, tots hauríem volgut que l'11-S de l'any passat, a Lleida, hagués estat el darrer, però la data del referèndum és la que és, o sigui que aquest Onze de Setembre l'hem d'aprofitar per fer el darrer esforç, la darrera plantada davant un estat espanyol que voldrà impedir que votem però al que de forma cívica, alegre, pacífica i massiva li respondrem que té més força la voluntat de votar d'un poble que la seva capacitat repressiva.
FETA A CATALUNYA
Aquest cop s'ha pogut treballar amb una mica més de calma i de previsió i la samarreta surt força més aviat que l'any passat.
Això ha permès, entre altres coses, poder confiar la producció a empreses d'aquí de forma que, tal i com es destaca a l'etiqueta, aquestes samarretes són 100x100 fetes a Catalunya.
I també ha permès fer un disseny especialment bonic per als que any rere any han anat assistint a totes les diades que hem organitzat. En paraules d'un company targarí, hem fet la millor samarreta de la història de l'ANC.
A partir de dilluns vinent ja les podreu trobar a la parada informativa que cada dilluns de mercat els voluntaris de Tàrrega per la Independència munten a la cantonada del carrer Carme amb el Pati.
Com en anys anteriors hi ha models d'home, de dona i d'infant.
CÒPIES PIRATA
Normalment cada any surten pirates que fan samarretes amb disseny idèntic o similar, i que surten més econòmiques.
Les de l'Assemblea no són barates: surten a 15 euros les dels adults i a 8 les dels infants. Però cal tenir clar per a que serveixen aquests diners.
Si parlem de les dels adults, d'entrada hi ha 2,60€ d'IVA.
El cost de producció a Catalunya del pack (que inclou la samarreta i altres complements) més el cost de distribució representa una mica més de 6 euros.
Els 6 euros restants serveixen per finançar la Campanya del Sí de l'Assemblea.
No rebem cap tipus de subvenció ni de crèdit, per poder mantenir la nostra independència d’actuació.
Per tant, recordeu que comprant la samarreta de l’Assemblea, ajudeu a guanyar la independència.
LES CLAVEGUERES D'INTERIOR
De vegades les coses no es poden preparar amb el temps suficient com per fer-ne la difusió necessària.
Aquest és el cas del documental «Las cloacas de Interior», que de forma conjunta amb Òmnium Segarra-Urgell presentem aquest dijous 13 de juliol al Casal Cívic de Tàrrega. El fet que dimarts vinent, 18 de juliol (quina data!) el passin per TV3 ha precipitat l'organització d'aquesta estrena simultània a més d'un centenar de poblacions catalanes.
19 DE JULIOL: GARANTIES.CAT A L'ATENEU LA SALA DE PLENS DE L'AJUNTAMENT
Amb una mica més de temps, però tampoc gaire, s'està preparant l'acte de presentació de
garanties.cat al Teatre Ateneu a la sala de plens de l'Ajuntament de Tàrrega.
També s'organitza de forma simultània, pel mateix dia i hora –dimecres 19 de juliol a dos quarts de vuit de la tarda– a poblacions de totes les comarques de Catalunya, i comptarà amb la presència de
Bernat Solé, diputat del Parlament de Catalunya i alcalde d'Agramunt.
GRÀCIES, JOAN
Per acabar, m'agradaria fer públic el meu agraïment personal a Joan Fornsubirà pels elogis dedicats en el seu article de la setmana passada al nostre president, Jordi Sànchez. Moltes gràcies.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
155 - Nova Tàrrega, 6 de juliol de 2017
Sense llei no hi ha democràcia... Segur?
“Les incerteses posteriors a l'1-O ens obren camins d'esperança. Les certeses actuals són la manca d'inversions, la humiliació constant i la despreocupació de l'estat per la gent que viu a Catalunya”
|
Aquest és darrerament el mantra que no para de repetir el PP, el govern espanyol i que també fan dir a la titella de cap d'estat. El rei, sí.
LLEI I DEMOCRÀCIA
Tots repeteixen com a lloros "sense respecte a la llei no es pot conviure democràticament", "sense llei no hi ha democràcia", i asseveracions per l'estil.
D'entrada cal reconèixer que sembla una expressió prou assenyada. Com hi pot haver democràcia sense llei? És difícil de capir, la veritat.
Però rumiant-hi una mica hom s'adona que, de fet, en qualsevol règim polític n'hi ha de lleis!
Per posar un exemple: Salvador Puig Antich fou executat a garrot d'acord amb les lleis de la dictadura franquista.
Per tant, per molt maca que pugui ser la frase, el cert és que és que amaga un parany, una intenció de manipular-ne la interpretació que se'n deriva i en la que no hauríem de caure. Pensar que amb llei sí que hi ha democràcia.
Aquesta és la fal·làcia, perquè la llei pot ser democràtica o antidemocràtica en funció de qui la promou i de com la utilitza. Poc democràtica pot ser una llei, posem per exemple una constitució, quan s'utilitza per impedir que una part de la població de l'estat on impera aquella llei no pot exercir un dret tant bàsic com és votar. Per molt democràticament que fos aprovada en el seu moment.
MANCA DE DECÈNCIA DEMOCRÀTICA
En paraules de Jordi Sànchez, dijous passat al Teatre Ateneu després d'inaugurar el comptador al balcó de l'ajuntament, fins i tot es podria parlar de manca de decència democràtica quan els aparells de l'estat –policia, jutges, fiscalia–, que haurien d'estar al servei de la democràcia, s'utilitzen precisament per intentar silenciar un poble que l'únic que vol és expressar-se amb tota llibertat el proper u d'octubre.
L'u d'octubre farem el referèndum, convocat pel govern del país, sota la legalitat del Parlament de Catalunya, amb el compromís de la majoria de càrrecs electes del país i amb la complicitat d'una immensa majoria de la ciutadania.
Hem de ser conscients que només nosaltres decidirem quin és el futur per aquest país.
FUTUR INCERT, PRESENT FOTUT
És probable que molta gent dubti al voltant de què passarà després de l'1-O.
Aquestes incerteses són normals. El que no és normal és pensar que ja està tot fet. Però aquestes incerteses són molt preferibles a les certeses de continuar dins Espanya.
Les incerteses posteriors a l'1-O ens obren camins d'esperança. Les certeses actuals són el càstig amb menys inversions, la humiliació constant i la despreocupació per la gent que viu a Catalunya –sigui o no independentista.
No existeix un manual de com fer la nova república catalana. Però tampoc existeix cap manual sobre com l'estat espanyol pot impedir-la. En front la nostra incertesa de com ho farem, encara és més gran la incertesa de l'estat espanyol sobre com frenar la voluntat democràtica de tot un poble.
I si l'estat intenta atacar o suprimir les nostres institucions, nosaltres hi serem per defensar-les. Perquè defensant el nostre Parlament i el nostre govern estarem també defensant la nostra dignitat com a país i com a ciutadans.
Hem arribat fins aquí perquè hem cregut que la llibertat era possible. Ho és. I la guanyarem.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
154 - Nova Tàrrega, 29 de juny de 2017
I si la pregunta del referèndum fos diferent?
“La independència, per si mateixa, no té major valor. L'1 d'octubre no es tracta de votar independència sí o no sinó de triar si volem viure millor o pitjor que fins ara”
|
Ja fa uns quants dies que sabem la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre: «Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?».
UNA PREGUNTA DIFERENT
De fet, però, la pregunta podria ser molt més senzilla. Una com aquesta: «Vol viure millor?».
Perquè aquesta és la qüestió. La vida serà molt diferent si Catalunya segueix com fins ara o si es converteix en un estat independent.
No cal tenir gaire imaginació per saber què passarà si no canviem d'estat. O anem a millor, amb l'estat propi, o anem directament a pitjor. El que està clar és que igual no quedarem. O veiem com es materialitzen totes les amenaces del govern espanyol cap als catalans, o anem cap a un estat propi que ens permeti progressar.
COM PODEM MILLORAR?
Algú creu que renunciant a la independència es reduirà el dèficit fiscal català?
Que es deixaran de pagar peatges a les autopistes?
Que es construirà el Corredor del Mediterrani sense passar per Madrid?
Que tindrem més beques per als nostres estudiants?
Que es podran seguir pagant les pensions com fins ara?
Que podrem tenir més metges i infermeres? Més mestres?
Més qualitat de vida, en definitiva?
No. Això no s'ho creu ningú.
Tot això només serà possible quan disposem del nostre propi estat. Perquè disposant del nostre estat podrem disposar lliurement dels nostres recursos.
MÉS RECURSOS, MILLOR VIDA
I de recursos en generem suficients com per poder afirmar sense dubtes que amb un estat independent podrem viure millor. Així de senzill.
Perquè sense un estat a la contra tot serà més senzill, més fàcil. Sense dèficit fiscal hi haurà prou diners per seguir pagant les pensions, cosa que l'actual sistema espanyol no podrà fer perquè entrarà en fallida en menys d'un any. I n'hi haurà encara per millorar la sanitat, l'ensenyament, les infraestructures... Imagineu fins a on poden arribar els 16.000 milions d'euros anuals que recuperarem, tenint present que la construcció d'un centre d'atenció primària, per exemple, pot representar un cost aproximat de 200 milions d'euros. Quants CAPs podríem construir?
1 D'OCTUBRE: COMPTE ENRERE
La independència, per si mateixa, no té major valor si no és per assolir un objectiu superior. Per tant, l'1 d'octubre no es tracta de votar independència sí o no. Del que es tracta és de triar si volem viure millor o pitjor que fins ara.
Per això, igual que vam fer en ocasió del 9-N del 2014, també aquest cop hem posat al balcó de l'Ajuntament un comptador per indicar el temps que queda per a l'obertura dels col·legis electorals i poder votar "Sí, volem viure millor".
SOBRE LA PUTA I LA RAMONETA
Per acabar, només un incís sobre la resposta al nostre article de fa dues setmanes, on qualificàvem els comuns de tenir rellogades a casa seva la puta i la ramoneta que abans vivien a Convergència.
Nosaltres només sabem veure dos bàndols: el dels demòcrates –que inclou tant els que són independentistes com els que no ho són, sense distincions– que miren de donar la veu al poble a través del referèndum, i el dels altres.
L'estratagema de certs polítics –no confondre amb els seus votants– d'esgrimir que si el referèndum no es fa amb les seves garanties (les que pot oferir el govern de dretes de Junts pel Sí dominat pels 'dolentots' del PDECAT en col·laboració amb els 'venuts' d'ERC no seran mai suficients per ells) comporta el risc de trencament de la cohesió social i no dir que sense el referèndum aquest risc hi és exactament igual, només pot respondre a dues categories: o baixesa intel·lectual o fer el puta. I la ramoneta.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
153 - Nova Tàrrega, 22 de juny de 2017
Dijous 29 de juny, Jordi Sànchez a l'Ateneu
“Les infraestructures, quan són interès d'estat, no deixen comissions del tres per cent. No cal, perquè l'especulació ja és directament del cent per cent”
|
Recordareu que el passat febrer vam celebrar el cinquè aniversari de Tàrrega per la Independència amb un acte on estava prevista l'assistència dels presidents de les tres entitats sobiranistes que han encapçalat el procés aquests darrers anys: Assemblea, Òmnium i AMI.
DIJOUS QUE VE, JORDI SÀNCHEZ
Malauradament aquell dia el nostre president no es va trobar bé i no va poder venir. Amb tot, es va oferir a venir un altre dia, quan li ho demanéssim.
Com que les agendes d'aquests personatges no són fàcils de quadrar, vam demanar-li una data amb gairebé dos mesos d'antelació, però vam calcular que a finals de juny ja tindríem data i pregunta, com així ha estat, i que aquest seria un bon tema per a que ens vingués a explicar com es preveuen aquests propers mesos i fins al dia del referèndum.
Així doncs, us convidem a la conferència que sota el títol "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" presentarà dijous de la setmana entrant, 29 de juny. Serà a l'Ateneu a partir de tres quarts de nou del vespre.
MARCADOR A L'AJUNTAMENT
A banda d'aquesta activitat, també tenim previst instal·lar de nou al balcó de l'Ajuntament el comptador enrere que ja vam posar-hi en ocasió del 9-N. Aquest cop, evidentment, per marcar el temps que falta per arribar a l'1 d'octubre.
La nostra intenció seria poder inaugurar-lo el mateix dia 29, aprofitant la presència del nostre president, però en el moment d'escriure aquestes línies això no deixa de ser un desig. Ja veurem si ho podem acabar manegant tot plegat.
La instal·lació la farem amb el mateix televisor de 60 polzades que varem emprar aleshores. Després del 9-N la varem sortejar, però en no sortir guanyador vam acordar fer-ne donació a l'Associació Alzheimer de Tàrrega. Ara els hi hem d'agrair que ens l'hagin volguda cedir durant aquests mesos per recuperar la seva funció original.
DIJOUS PASSAT, ALBERT PONT
El dijous 15 de juny vam gaudir de la més que interessant conferència d'Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, per presentar el seu llibre "Interès d'estat. Fer capital (a) Madrid".
Si teniu ganes de saber què va explicar i com funciona l'interès d'estat, podeu recuperar la seva magnifica presentació a l'apartat vídeos de la nostra web,
assemblea.cat/tarrega, o bé directament a
youtu.be/IFKOUQNM_S4.
Permeteu-nos fer-vos-en només un tast.
TRES PER CENT? NO: 100%!
Els descendents del dictador Franco tenen en propietat una finca equivalent al 3,5% de la superfície total de la comunitat de Madrid. Poca broma. Per allí passen diverses vies, com per exemple l'autopista radial R3.
Normalment per construir una via com aquesta s'expropien 75 metres d'amplada de terreny. En aquest cas se'n van expropiar 150 metres. El preu d'expropiació fou de 28,3 euros per metre quadrat, que són 283.000 €/Ha, o 20 milions i mig de pessetes per jornal, en una mesura que en territori de pagesos s'entendrà més de pressa. Per tenir una referència, penseu que les expropiacions a Montblanc per als terrenys de l'AVE van anar dels 3 als 6 €/m², en funció de si la terra era de secà o de regadiu.
Però això no és tot. Els terratinents de la zona –famílies com la de Franco, la del seu cunyat Serrano Suñer, i altres per l'estil– van demandar l'estat per considerar-ho poca cosa. I el Tribunal Suprem els ha acabat donant la raó, de manera que ha fixat un preu de 3.161 €/m². Tot plegat, un sobrecost de 1.840 milions d'euros, a pagar entre tots.
Per si tot això no fos suficient, resulta que aquesta autopista, com totes les del voltant de Madrid, han fet fallida perquè no hi havia un volum de circulació suficient que justifiqués la seva construcció. Perquè es va construir, doncs? Doncs per això, perquè els negocis a Madrid no són del 3%. Són del 100%.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
152 - Nova Tàrrega, 15 de juny de 2017
Tenim data i pregunta. Què farem, ara?
“Els comuns s'han convertit en els hereus de Convergència i s'han quedat amb la seva deixa: la puta i la ramoneta”
|
La festa de diumenge passat a Montjuïc va ser tot un èxit. Una festa per celebrar que ja tenim data i pregunta. Un acte d'exaltació patriòtica on l'alcalde d'Igualada, per exemple, va proclamar que "suspenem la militància dels nostres partits polítics per militar només per Catalunya". Tant de bo!
N'HI HA QUE SÓN FORA DE JOC
Com no podia ser d'altra manera, el PP va provar de minimitzar-ho i, aprofitant que Guardiola va ser l'encarregat de llegir el manifest "Referèndum és democràcia", va tirar de símil futbolístic per dir que quan "s'està en fora de joc, s'incompleix la llei".
El que no van dir és que quan l'àrbitre pertany directament a un dels equips és capaç de xiular faltes que no ho són. Tot i així, de gols en fora de joc n'hi ha que sí que pugen al marcador. Com el del 9-N. El que cal és tenir tota l'afició preparada per saltar al terreny de joc, si convé.
I N'HI HA QUE NO SABEN JUGAR
És fàcil criticar el PP, però amb els comuns de vegades costa no fer-ho. Permeteu-nos transcriure un comentari del periodista Antoni Bassas en relació a l'acte d'aquest passat diumenge.
«Finalment a l'acte no hi serà Catalunya Sí Que Es Pot, partidària del referèndum però pactat amb l'estat. Les bases d'un dels grups que compon aquest grup parlamentari, Podem, es mouen entre la consulta pactada amb l'estat i un nou 9-N que no fos vinculant, perquè diuen que tot el que no sigui acordat no servirà de res. Afirmacions com aquestes deuen ser molt rendibles a nivell electoral, però són molt poc coherents amb la filosofia que deia encarnar la nova política. Un partit que es diu Podem ¿està dient que no podem? Un grup que es diu Catalunya Sí Que Es Pot ¿està dient que Catalunya no pot? Un grup que parlava d'assaltar el cel ¿no defensarà una cosa bastant més senzilla que es posar les urnes? ¿O és que només és defensable allò que ells organitzen en solitari? Perquè és absolutament respectable que entre els seus votants n'hi hagi que no vulguin la independència. Fins i tot que a aquest grup li incomodi aquest eix i haver de triar... ¿però que no vulguin que es posin les urnes? Perquè s'està defensant el referèndum, no la independència. Diuen que el volen pactat –tots ho voldríem– però si l'estat no es mou per res ¿què hem de fer? No. La posició de Podem i dels comuns en general, si no canvia, és decebedora.»
LA PUTA I LA RAMONETA
N'hi ha, dels seus dirigents, que s'excusen dient que aquesta mena d'arguments són més propis d'un rival polític amb ànims de desgastar-los que no pas de qui els vol per aliats. La qüestió és seguir sense definir-se.
Però el cert és que la cosa és ben bé al revés: el que és una excusa, a aquestes alçades, és dir que calen detalls de com serà l'organització per saber si donar-hi suport. Com que el 9-N no era vinculant, no n'hi van voler donar. Ara que l'1-O sí que ho serà, ara tampoc no n'hi donen.
N'estem ben tips, ja, d'excuses. Si volen garanties, que ajudin a cercar-les. Els comuns s'han convertit en els hereus de Convergència i s'han quedat amb la seva deixa: la puta i la ramoneta.
CANVI DE GOVERN MUNICIPAL
No podem deixar de parlar, ni que sigui de forma breu, de la notícia que ha saltat aquesta setmana pel que fa al trencament del pacte de govern municipal.
A l'article del 28-5-15, després de les municipals, i abans que es fes públic el pacte de govern CiU-PSC vam escriure: «Des de l'ANC ens limitem a recordar a uns i altres signants del compromís que un dels punts contemplava facilitar l'elecció com alcalde el cap de llista d'algun partit sobiranista. Seria imperdonable per a CiU que recorregués al PSC per pactar. Però també ho seria per a CUP i ERC que aboquessin CiU a aquest pacte».
No vam entrar a fer sang després que es fes públic aquell pacte, i no per falta de ganes, sobre tot perquè en aquells moments faltaven quatre dies com qui diu per les eleccions del 27-S, que eren vitals. Ara, però, no ens podem estar de dir que qui se'n va al llit amb canalla és normal que s'aixequi ben pixat.
Dit això, bé està el que bé acaba, i per tant confiem que no es repeteixin errors que malmeten la confiança en la unitat del projecte independentista. Tots, repetim, tots els partits independentistes –ni que sigui en diferent grau– tenen la seva part de responsabilitat en assegurar que el govern municipal pugui tirar endavant sense entrebancs.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
151 - Nova Tàrrega, 8 de juny de 2017
La força de les urnes
“Aquests propers dies són claus. Ja tenim data i pregunta i aquest diumenge cal que fem a Montjuïc una demostració de força. Demostrarem que l'estat no té prou força per aturar el referèndum”
|
Aquests propers dies són claus. De fet, a partir d'ara cada dia anirà sent clau.
JA TENIM DATA I PREGUNTA
Durant la setmana s'haurà anunciat la data i la pregunta, tal i com estava previst, del referèndum d'independència de Catalunya.
I per tal que es vegi el suport multitudinari que té aquest referèndum s'ha convocat, per aquest diumenge 11 de juny, una gran concentració a Barcelona, als peus de les simbòliques columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc.
DIUMENGE 11-J, A MONTJUÏC
Sota el lema "Referèndum és democràcia" i organitzada per Assemblea, Òmnium i AMI, aquesta concentració s'ha de convertir en una veritable demostració de força del poble català.
Fa uns dies, en la seva conferència a Madrid, el president Puigdemont va dir que «l'estat no té prou força per aturar tanta democràcia». Que és el mateix que dir que no té prou força per aturar el referèndum. Perquè nosaltres en tenim més, de força. Tenim la força de la gent.
La cosa ja va de debò i és molt important que ens mobilitzem el que faci falta. Un cop més, necessitem que hi siguis. Encarem la recta final i cal que tots empenyem.
DILLUNS 12-J, AL TSJC
La feina s'acumula. Perquè l'endemà, dilluns, Joan Josep Nuet anirà a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver permès debatre sobre el referèndum al Parlament de Catalunya.
Com amb la resta de membres de la Mesa del Parlament que han anat a declarar per aquesta causa, també en aquesta ocasió l'acompanyarem davant el TSJC. Cap representant polític que defensi Catalunya no estarà mai sol davant la justícia.
Una justícia que no és igual per tothom. Justament el cas de Nuet demostra l'arbitrarietat dels fiscals a l'hora de presentar denúncies: havent actuat igual que els altres quatre membres de la Mesa duts a judici, la fiscalia el va excloure de la denúncia per que la seva trajectòria política no era independentista. Un motiu més per fer-li costat.
AUTOCARS PER TOTS DOS DIES
Des de Tàrrega per la Independència col·laborem en l'organització d'autocars per tal de facilitar l'assistència massiva a Barcelona, tant diumenge com dilluns.
Diumenge és especialment important i per això hem reservat dos autocars per dur tanta gent com sigui possible a les Fonts de Montjuïc. El preu del tiquet és de 10 euros i els podeu comprar als punts de venta habituals: Cistelleria Grau i Viatges Gris (Caprabo). Sortirem des de l'estació d'autobusos a les 9 del matí.
De cara a dilluns podeu trobar tiquets d'autocar als mateixos punts de venda. Però els hem deixat a 5 euros, assumint part del cost, per tal de facilitar que hi vagi el màxim de gent possible, ja que entenem que en un dia laborable resulta més complicat de poder-hi anar. En aquest cas l'hora de sortida serà a les 6:25 del matí des de la Cafeteria Alba, a la rotonda de sortida de Tàrrega en direcció a Cervera.
ALBERT PONT (CCN) A LA BIBLIOTECA
No podem parar i per això hem programat una conferència amb Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis
L'excusa és la presentació del seu llibre "Interès d'estat", que ens servirà per conèixer, per exemple, les intencions que té Espanya de construir la principal terminal de contenidors marítims del sud d'Europa a la marítima... Ciudad Real! Sí, sí, just on hi ha aquell aeroport tant rendible.
Bé, si voleu més perles com aquesta, no us ho perdeu: dijous 15 de juny, a les vuit de la tarda, a la Biblioteca Comarcal.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
150 - Nova Tàrrega, 1 de juny de 2017
Coratge, alegria i resolució per encarar el referèndum
“Keep calm and carry on: Mantingueu la calma i tireu endavant. Un lema que anava acompanyat d'un altre: El teu coratge, la teva alegria, la teva resolució, ens durà a la victòria”
|
La tensió verbal va en augment. Cosa ben normal en la situació actual. I més que anirà creixent, a mesura que ens anem apropant cap al final del procés.
VIOLÈNCIA A TWITTER
Una piulada a twitter, de fa un any, d'un ciutadà madrileny: "Acojonante. Tener que aguantar a catalanes hablando en catalan en el metro de madrid. Acojonante.". Tingueu present que la transcripció dels tuits són literals, tal qual han estat escrits, sense correccions ortogràfiques.
I una piulada recent, de fa pocs dies, quan hi va haver l'atemptat a Manchester: "Que putada, me acabo de enterar que hubieron 20 muertos en un atentado en #Manchester y ninguno es el hijo de puta de Guardiola. Y lo peor de todo: Ni uno tan solo catalan muerto."
VIOLÈNCIA POLÍTICA
Si ciutadans dels que podríem dir 'anònims' poden dir això impunement, no podem pas esperar que hi hagi represàlies per a polítics d'alt nivell, com ara l'eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz, que aquest passat cap de setmana, just després de començar la final de la Copa del Rei de futbol, va piular "Yo también quiero ejercer mi libertad de expresión para decir a todos los que han pitado el #HimnoNacionalEspaña que son unos hijos de puta".
VIOLÈNCIA GOVERNAMENTAL
Tampoc n'hi haurà, de represàlies, per al govern espanyol que amb les seves declaracions dóna peu a publicar portades de diaris amb titulars com ara: "El Gobierno, dispuesto a todo para impedir el referéndum. El Ejecutivo asegura que hará uso de cualquier instrumento a su alcance para evitar el coste de imagen mundial de la presencia de urnas en Cataluña”.
Fa riure pensar que les urnes poden malmetre la imatge de ningú. Però està clar que així és com pensen els membres d'aquest pobre govern espanyol.
Tots aquests tipus de violència només es justifiquen per la impotència (també pel poc coneixement) de qui l'exerceix. Quan falten els arguments, apareixen les amenaces.
Com hem de reaccionar nosaltres davant aquests disbarats? Doncs sense por, perquè el que realment danyaria la imatge espanyola seria la violència policial. Per això, malgrat els estirabots, no l'arribaran a exercir.
KEEP CALM AND CARRY ON
Que traduït significa "Mantingueu la calma i tireu endavant". Aquest lema formava part d'una campanya del govern britànic, que tenia també un altre eslògan: "El teu coratge, la teva alegria, la teva resolució, ens durà a la victòria".
Coratge, alegria i resolució. Tres virtuts que han acompanyat tots els que hem sortit a defensar la nostra voluntat d'independència cada Onze de Setembre, o els que hem anat a les concentracions de suport dels nostres electes detinguts o jutjats, bé a Tàrrega, bé a Barcelona.
Tres virtuts que ara hem de mantenir i fins i tot augmentar de cara a aquesta fase final que culminarà, tot i que no acabarà, amb el referèndum.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
149 - Nova Tàrrega, 25 de maig de 2017
La por només serveix per perdre-ho tot
“L'estat espanyol acabarà perdent Catalunya per no saber afrontar la por a dialogar, a negociar i, sobretot, a respectar la voluntat majoritària d'un poble que vol decidir lliurement el seu futur”
|
Les etapes es van succeint, el rellotge va avançant i cada cop som més a prop del referèndum.
MIG MILIÓ DE SIGNATURES
El Pacte Nacional pel Referèndum ha recollit més de mig milió de signatures a favor de la realització d'aquest referèndum, tant de persones favorables al sí com al no. Així ho va anunciar el seu portaveu, Joan Ignasi Elena, en el seu acte final realitzat divendres passat a Barcelona.
Amb aquest bagatge es va presentar el següent dilluns, a Madrid, el president Puigdemont, acompanyat dels consellers Junqueras i Romeva, per anunciar la darrera oportunitat d'aconseguir un acord democràtic per a la realització d'un referèndum d'autodeterminació.
UN REFERÈNDUM PER A CATALUNYA
Però el discurs espanyol cada cop es va endurint més. Ja abans de començar la conferència, Rajoy parlava d'amenaces intolerables i de xantatge d'estat antidemocràtic. Aquesta és l'opinió que li mereixen al cap del govern espanyol aquells que volen posar urnes i comptar vots per saber què vol la gent i dur-ho a terme.
Al capdavall, però, aquesta reacció és normal. Respon a la por que tenen pel que els hi ve al damunt. I no és tracta només de la independència en sí, sinó del problema social i econòmic que els hi quedarà.
Espanya acabarà perdent Catalunya per que els seus governants encara la tracten com si fos una colònia. Tenen por a dialogar i negociar sobre temes tabús per a una part de la seva societat, com ara que una determinada part de la gent que en forma part vol deixar de seguir-ne essent part. I això els duu a imposar la seva forma de pensar per davant del respecte a la voluntat majoritària d'un poble que vol decidir lliurement el seu futur.
MAHATMA GANDHI
Hi ha un coneguda frase atribuïda al gran líder pacifista Mahatma Gandhi, malgrat no ser-ne l'autor real, que diu "primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment has guanyat".
Ja fa un temps que estem instal·lats en la tercera fase, i més que aniran atacant.
Contra aquest augment de violència mediàtica, judicial i política només hi podem oposar, tots junts, una actitud tant fermament pacífica com radicalment democràtica.
La mateixa actitud alegre i cívica que hem tingut tots els Onze de Setembre.
L'actitud decidida cada cop que ens hem manifestat per les detencions d'alcaldes o regidors.
L'actitud responsable quan hem acompanyat a declarar els càrrecs electes davant del TSJC.
12 DE JUNY, AMB NUET AL TSJC
L'últim cop, els dies 8 i 12 de maig, vam organitzar autocars des de Tàrrega per acompanyar a declarar els membres investigats de la Mesa del Parlament per permetre un debat parlamentari.
I el proper cop, el 12 de juny, ho tornarem a fer per acompanyar el darrer membre que falta, Joan Josep Nuet, al qual inicialment el fiscal no acusava perquè la seva trajectòria no era independentista, cosa que denota clarament que l'objectiu d'aquest judici és intimidar els partidaris de la independència.
Serem sempre al costat dels que defensen que el poble pugui votar i elegir democràticament i pacífica el seu futur.
Sense por.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
148 - Nova Tàrrega, 18 de maig de 2017
El PP fa campanya pel No al referèndum
“Bona notícia: amb la seva campanya sobre les pensions el PP està admetent que: 1.- la independència és possible; 2.- hi haurà referèndum; 3.- reconeixeran el nou estat català”
|
Fantàstica notícia! Albiol i el PP acaben d'anunciar que aviat començaran una campanya per denunciar que "un 30% dels pensionistes no cobrarien la seva pensió en un estat català", tot advertint que "la independència no ens interessa, té molt risc i és molt perillosa".
PERQUÈ ES TANT BONA NOTÍCIA?
En primer lloc, pel canvi de marc mental: admeten que la independència no interessa, però ja no és impossible com asseguraven fins ara.
En segon, perquè si fan campanya pel No és perquè tenen coll avall que hi haurà referèndum.
I en tercer, perquè els arguments que donen són tant roïns –mirant de manipular un sector tant vulnerable com és el dels jubilats– i alhora de tant fàcil rebatre que demostren l'angúnia que deuen estar passant els pobres veient la que els hi cau al damunt.
PENSIONS: FEM NÚMEROS
Diuen els populars que, segons dades oficials del govern espanyol, el 2016 "els treballadors catalans van aportar 16.668 milions d'euros per pagar pensions", mentre que "les pensions pagades a Catalunya va ser de 23.140 milions". La diferència, uns 6.500 milions, representa aquest 30% que no es podria pagar, segons Albiol.
Donem-ho per bo, tot i els dubtes que generen les fonts esmentades.
I doncs? Com és que l'estat espanyol ho ha pogut pagar fins ara? Doncs perquè va buidant la famosa 'guardiola de les pensions', que a finals del 2011 era de 67.000 milions i que cinc anys després no arriba a 16.000 milions.
És a dir, que aquest 2017 se l'acabaran de polir, fet que servirà d'excusa per justificar que l'any que ve les acabin retallant.
Una guardiola, per cert, a la que els catalans hi vam contribuir amb més del 40% del seu import total, o sigui que la nostra aportació ha servit per pagar la diferència de les pensions catalanes i la de gairebé la meitat de les pensions espanyoles.
LES PENSIONS A L'ESTAT CATALÀ
I com ho farem a Catalunya sense guardiola? Ben fàcil: aprofitant part dels 16.500 milions d'euros de dèficit fiscal que cada any té Catalunya respecte Espanya. És a dir, destinant part dels imposts que paguem i ara no tornen, però dels que podrem disposar quan tinguem l'estat propi, per pagar aquesta diferència.
De totes maneres, aquí tenim menys atur –més treballadors actius per pensionista– i cotitzacions més altes, de manera que a Catalunya n'hi haurà de sobres per poder seguir pagant les pensions actuals sense haver de patir ni per si es podran pagar ni per si caldrà retallar-les.
En definitiva: si alguna manera hi ha de garantir les pensions és amb l'estat català, perquè amb l'estat espanyol la garantia és que no es podran pagar com fins ara.
RECONEIXEMENT OFICIAL DE L'ESTAT CATALÀ
Un altre aspecte positiu d'aquesta campanya és que, en el fons, ens diuen que reconeixeran oficialment el nou estat català des del primer dia. Perquè? Fixeu-vos-hi.
Al PP donen per suposat que l'estat català no podrà fer front al pagament de les pensions. Per tant assumeixen que serà aquest estat català qui les haurà de pagar. Cosa que significa que no serà l'estat espanyol, que és qui en té l'obligació legal, qui ho faci. Això comporta un reconeixement no explícit –però sí real– del nou estat català.
Recordem que el dret a cobrar pensió el genera qui paga les cotitzacions (el treballador) i el deure de pagar-la el contreu qui cobra les cotitzacions (l'estat), sense importar el lloc on acabi vivint el pensionista. Per això molts espanyols que van treballar a Alemanya ara cobren la pensió d'aquell país encara que al jubilar-se se n'hagin tornat a viure al seu poble.
En tant que tots nosaltres, fins avui, hem pagat les nostres cotitzacions al Regne d'Espanya, és a aquest estat a qui correspon el pagament de les nostres pensions. No pagar-les seria admetre que no en formem part.
És per això que, al final, ni que sigui després del referèndum i enmig de grans gesticulacions, no tindran més remei que negociar i pactar la separació per tal de sortir el més ben parats possible.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
147 - Nova Tàrrega, 11 de maig de 2017
Assemblea general ordinària de l'ANC
“La declaració d'independència la farem com a resultat de les urnes que el nostre govern, amb el suport del Parlament i el compromís de tots nosaltres, portarà al carrer. Votarem! I tant que votarem!”
|
Fa uns dies vam fer a Granollers la cinquena assemblea general ordinària de l'ANC, a la que vam assistir una bona representació de Tàrrega per la Independència.
En el seu discurs, del qual en transcrivim alguns fragments, el president Jordi Sànchez va parlar ben clar.
EL PAPER DE L'ANC
L'Assemblea ha estat determinant en aquest país. L'Assemblea és el poble de Catalunya que ha jugat obertament, sense por, a dir que volia llibertat. I ara toca agafar el carrer del mig, el carrer que ens porta a una cruïlla on tenim dues opcions: el Sí o el No. I nosaltres diem ben clar: Sí! Nosaltres no dubtem que tindrem referèndum.
Els únics que dubten que hi haurà referèndum són els que sempre dubten, els que ens volen silenciats i callats, els que no volen les urnes perquè aquest país avanci. Ells faran el possible per fer-nos creure que no hi haurà referèndum. I nosaltres només hem de fer una cosa: mirar-nos i creure en nosaltres mateixos. Si nosaltres volem, hi haurà referèndum. I nosaltres volem! I hi haurà referèndum!
Tenim tot el dret a confiar en nosaltres mateixos. Hem fet coses molt grans aquests anys. Aquest procés va començar a les urnes i acabarà a les urnes.
REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA
Ara tenim una feina molt concreta que és portar arreu del país aquest convenciment: la gent no fallarem. Però hi ha qui ens vol convèncer que no votarem. Cal un esforç per evitar caure en el seu joc. Ells estan buscant qualsevol excusa per fer-nos creure que no votarem.
Quan nosaltres diem en el full de ruta que tenim l'obligació de preveure escenaris, i que encara que sigui petit hem de preveure un escenari de bloqueig –i és quan parlem de declaració d'independència–, ells aprofitem per dir "veuen com sabem que no votaran en un referèndum i ja diuen que faran una declaració d'independència".
Doncs els hi hem de dir ben clar: la declaració d'independència la farem, però la farem com a resultat de les urnes que el nostre govern, amb el suport del Parlament i el compromís de tots nosaltres, portarà al carrer. Votarem! I tant que votarem!
MOBILITZACIÓ PERMANENT
Mentre tant no arriba la data i la pregunta, tenim altres obligacions. Nosaltres. La primera, ser a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan la nostra Mesa del Parlament vagi els propers dies a declarar. Ho hem dit moltes vegades: no caminareu sols.
El nostre és un compromís de mobilització permanent. Si cal, quan calgui, estarem a on calgui. Ho hem dit i avui ho tornem a dir de la manera més clara perquè ningú ho dubti. Si hem d'anar a dormir a les portes del Parlament de Catalunya perquè els nostres representants puguin legislar el dret al referèndum i es pugui convocar el Referèndum, estarem al Parc de la Ciutadella. Ho farem amb la mateixa convicció que hem fet les grans mobilitzacions.
L'estat haurà de decidir ben aviat si accepta la democràcia o decideix empresonar urnes i clausurar col·legis electorals. I l'estat espanyol, si darrera hi ha la gent d'aquest país, no podrà clausurar cap col·legi electoral, no podrà detenir cap urna, no podrà censurar cap papereta. Nosaltres estarem vetllant perquè tothom qui en aquest país cregui en la democràcia pugui votar.
PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM
Per acabar un esment, senzill i honest, a la gent que en aquests moments està culminant una feina molt important, fonamental: la gent del Pacte Nacional pel Referèndum. La gent que creu en la democràcia. La gent que diu que tothom hem de poder votar, els del Sí i els del No.
El que ens estem jugant és efectivament el naixement d'una república. Però la nostra república, la que tenim al cap, és la república de la llibertat i la pluralitat. La república també per aquells que creuen que potser no és la millor de les opcions la república independent, però que creuen que no hi ha millor opció que una urna i la voluntat expressada lliurement i pacíficament per tots els ciutadans.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
146 - Nova Tàrrega, 4 de maig de 2017
Llach i la llei de transitorietat jurídica
“De la llei a la llei: la llei de transitorietat jurídica, aprovada per la majoria parlamentaria en representació de la majoria social, és l'eina que donarà cobertura legal a la realització del referèndum”
|
Divendres passat vam poder gaudir de Lluís Llach a Bellpuig en un col·loqui anomenat 'El Tram Final'. Tot i que ja estava previst abans que esclatés la polèmica, l'acte es va convertir en un acte d'homenatge i reconeixement per l'intent de linxament mediàtic al que se'l va sotmetre la setmana anterior.
FUNCIONARIS I REFERÈNDUM
Els adversaris s'han esquinçat les vestidures per unes paraules que va dir en una altra conferència similar a aquesta, quan va afirmar que un cop aprovada la llei de transitorietat jurídica els funcionaris l'haurien d'acatar si no es volien trobar amb sancions. Hi ha res més obvi que això?
Fa uns quinze dies Tàrrega per la Independència va organitzar una conferència amb el títol "Els treballadors públics davant el referèndum" de la que no se'n va fer cap publicitat, cap difusió. Hi vam convidar només les persones que més interessades hi podien estar: funcionaris del cos de Mossos d'Esquadra i policies locals, i també secretaris municipals.
No es pot dir que hi hagués una assistència massiva, poc més de vint persones, però tampoc era el que es pretenia en aquesta ocasió. La qüestió és que vam dur com a ponents dues persones d'innegable prestigi professional dins el camp de la jurisprudència, un des de la vessant de la pràctica de l'advocacia, l'altre com a coordinador de la sectorial de l'ANC de secretaris, tresorers i interventors de l'administració local, camp que domina abastament en tant que actualment és el secretari general de l'ajuntament de Tarragona.
Aprofitem per agrair l'alcadessa, Rosa Mari Perelló, per haver presentat l'acte a la sala de plens de l'ajuntament.
TRANSITORIETAT JURÍDICA
El que van explicar aquests juristes no va ser altra cosa que el que va venir a dir Lluís Llach. Segurament més ben explicat i, sobre tot, sòlidament argumentat amb fonaments jurídics, però deixant clar un mateix concepte: la llei de transitorietat jurídica derogarà qualsevol disposició legal que es contradigui amb el que s'estableixi en aquesta llei que, per tant, passarà a ser el marc de legalitat vigent a partir d'aquell moment.
És evident que en dues línies no es poden reflectir tots els matisos que hi ha darrera una afirmació d'aquests tipus, i menys quan qui l'escriu no domina especialment el tema, però dit de forma ràpida i simple ve a ser això.
Què se'n pot dir de les sancions? Doncs res que els funcionaris no sàpiguen. Si no apliquen la llei vigent a cada moment podran ser sancionats. Com ara. No hi haurà, com alguns volen fer creure, cap risc per als funcionaris de quedar en entredit. Aquests no hauran de triar quina legalitat obeeixen, si l'espanyola o la catalana, per la simple raó que de legalitat vigent només n'hi haurà una a cada moment.
DE LA LLEI A LA LLEI
Fins a un determinat moment serà l'espanyola. Que ja sabem prou bé que de sancionar també en sap i molt. I després serà la catalana, aprovada des del Parlament legítimament establert i democràticament escollit, amb una majoria de diputats que van ser elegits justament per dur a terme aquest procés. I la nova llei, com és lògic, evident i normal a tot el món, preveurà sancions per als que no la compleixin. Els que corrin a més velocitat de la permesa per la carretera seran multats, com fins ara, i els funcionaris que no acatin les lleis vigents doncs també seran sancionats, exactament igual que fins ara.
Diuen que qui no té feina el gat pentina, que és al que es dediquen els que tant protesten. No cal que donem més tombs del compte a coses que són de calaix.
Això sí, l'abast principal que d'entrada tindrà la llei de transitorietat servirà per garantir la realització d'un referèndum amb totes les garanties democràtiques. Després aquest referèndum s'haurà de guanyar, perquè si no tot plegat no haurà servit de res.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
145 - Nova Tàrrega, 27 d'abril de 2017
Un llibre, una rosa i un Sí al referèndum
“Com digué el president Puigdemont, o referèndum o referèndum. Del referèndum (pactat) al referèndum (unilateral) hi ha un pas. Reforcem el primer per legitimar el segon”
|
Aquest ha estat un Sant Jordi atípic, amb dos dies muntant la parada de l'Assemblea al mercat del llibre i la rosa que enguany s'ha fet tant dissabte com diumenge.
REFERÈNDUM PACTAT
Però ens ha servit per un parell de coses. La primera, per col·laborar amb el Pacte Local pel Referèndum, junt amb la resta d'entitats que en formem part, per recollir signatures de cara a exigir un referèndum pactat. No és que hi confiem especialment des de Tàrrega per la Independència, però no deixen de ser etapes que cal anar superant per demostrar arreu que si el referèndum pactat no ha estat possible no haurà estat pas perquè no ho haguem intentat.
Com digué el president Puigdemont, o referèndum o referèndum. Del referèndum (pactat) al referèndum (unilateral) hi ha un pas. Reforcem el primer per legitimar el segon.
PACTE LOCAL PEL REFERÈNDUM
Segons ha informat el Pacte Local, el nombre de signatures recollides ha estat un èxit: 1.130. Per posar en valor aquesta xifra, la podem comparar amb la campanya "Signa un vot per la Independència" que l'ANC va dur a terme entre 2013 i 2014.
A Tàrrega vam arribar a recollir 2.455 signatures, però per fer-ho vam necessitar organitzar vàries jornades de recollida al llarg de quatre mesos: per la Fira d'Artistes al desembre, pels Tres Tombs a finals de gener...
De tots, el cop que més signatures vam recollir va ser el cap de setmana després de Reis, i en vam aconseguir 1.155. Una xifra pràcticament idèntica a l'actual. Així que el Pacte Local, tenint present la poca difusió feta, pot estar prou satisfet.
Ara cal implicar-hi les entitats i associacions targarines, també.
COMENÇEM LA PRECAMPANYA PEL SÍ
La segona cosa pel que ens ha servit Sant Jordi a l'ANC de Tàrrega és per començar la precampanya a favor del Sí, de cara ja al referèndum del setembre.
El lema d'aquesta campanya és "El canvi ets tu", i el símbol gràfic dominant és un gran Sí dins una bafarada en blanc i amb el fons de molt diversos colors que representen la transversalitat, la diversitat de tendències polítiques que hi ha al darrera, però que totes estan unides per un objectiu comú: el Sí a la nova república catalana.
A la parada vam repartir punts de llibre i domassos amb aquesta imatge. Els domassos se'ns van esgotar abans d'acabar el dia i de punts de llibre pocs en van sobrar.
Demanarem més domassos i ja veurem la manera de fer-los arribar a la gent que vulgui tenir-ne a casa. Cal que omplim els balcons de colors i de positivitat amb aquest Sí al nostre futur.
ASSEMBLEA GENERAL
Aquest proper dissabte, 29 d'abril, farem a Granollers la cinquena Assemblea General Ordinària de l'ANC. Allà aprovarem el full de ruta que ha de guiar els nostres passos durant els propers mesos fins a la celebració del referèndum. I també s'anunciarà com es preveu que sigui la mobilització de l'11-S d'enguany. Un acte que caldrà que sigui flexible en previsió dels diversos escenaris en que ens podrem trobar al setembre.
Suposant que el referèndum es faci en diumenge, com seria el normal, hi ha quatre possibilitats: els dies 3, 10, 17 o 24. Per tant, l'Onze de Setembre o caurà en plena campanya o caurà just l'endemà d'haver fet el referèndum, perquè el primer diumenge potser és massa a prop de l'agost, encara.
Així que aquest 11-S tocarà defensar la victòria del referèndum, ja sigui en futur immediat, ja sigui en present.
N'anirem parlant!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
144 - Nova Tàrrega, 20 d'abril de 2017
Les pensions a la República Catalana
“L'Estat està obligat a pagar les pensions de tots els treballadors que han cotitzat, visquin on visquin. Si l'Estat espanyol deixés de pagar-les, estaria reconeixent Catalunya com a Estat sobirà”
|
Fa uns dies Josep M. Vázquez, d'Economistes per la Independència, explicava com funcionen les pensions en general.
QUI HA DE PAGAR LES PENSIONS?
Una persona de Tàrrega que hagi treballat a Andorra uns quants anys i hagi estat cotitzant al seu sistema de seguretat social té dret, quan li arribi l'edat de jubilar-se, de cobrar de l'Estat andorrà una pensió, més gran o més petita en funció del que hi hagi cotitzat. Això funciona així a tots els estats del món.
De la mateixa manera, l'Estat espanyol té l'obligació de pagar les pensions de tots els treballadors que hagin cotitzat al seu sistema de seguretat social, visquin al país del món que visquin, i no pot deixar de pagar-les en cap territori, ni que sigui com a represàlia per l'eventual independència de Catalunya o per la ideologia dels pensionistes.
Les legislacions espanyola i europea obliguen l'Estat espanyol a seguir pagant les pensions dels catalans, a no ser que hi hagi un acord de repartiment d'actius i passius entre Catalunya i Espanya.
RECONEIXEMENT INDIRECTE
Una cosa és amenaçar i una altra és dur l'amenaça a la pràctica. Si l'Estat espanyol deixés de pagar les pensions als catalans, de facto estaria reconeixent davant la comunitat internacional que Catalunya no forma part del seu Estat, i estaria renunciant a les contrapartides que podria obtenir en una negociació.
Un cop adquirida la condició d'estat sobirà, la República Catalana serà qui estarà cobrant les cotitzacions dels treballadors en actiu. Amb menys atur i un salari mitjà més alt, no només disposarà dels diners per pagar les pensions quan sigui el moment, sinó que també estarà en millors condicions que l'Estat espanyol per mantenir-ne el poder adquisitiu.
No cal saber economia per adonar-se que, si deixa de cobrar les cotitzacions, l'Estat espanyol tindrà serioses dificultats per fer front al pagament de les pensions catalanes.
PENSIONS GARANTIDES
Si a les pensions hi afegim el 100% del deute sobirà d'Espanya i una reducció del 19% del seu PIB (el pes econòmic de Catalunya), no sembla que l'Estat espanyol estigui en condicions de rebutjar durant gaire temps la negociació d'un d'acord de repartiment d'actius i passius.
Per si tot això no fos suficient, a la República Catalana el dret a cobrar les pensions estarà garantit per llei. Des del primer dia. Així ho va assegurar recentment el secretari general de Treball de la Generalitat de Catalunya, Sr. Josep Ginesta. La Generalitat de Catalunya s'obliga doncs a pagar les pensions, fins i tot en el cas poc probable que l'Estat espanyol, en contra de les seves pròpies lleis, deixés de pagar-les.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
143 - Nova Tàrrega, 13 d'abril de 2017
Pacte Local pel Referèndum de Tàrrega
“Des de la Comissió Companys s'ha pres la iniciativa d'impulsar la creació del Pacte Local pel Referèndum de Tàrrega per a fer visible el suport que té el referèndum al nostre país i a la nostra ciutat”
|
El Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) és un espai transversal on hi tenen cabuda totes les persones i entitats que reclamen la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, deixant de banda el seu posicionament.
PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM
La constitució del PNR tingué lloc el 23 de desembre de 2016 al Parlament de Catalunya i substituí el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, creat el 2013 amb l'objectiu d'impulsar el 9-N.
El comitè executiu està format per Joan Ignasi Elena (coordinador), Maite Arqué, Jaume Bosch, Francesc de Dalmases, Carme-Laura Gil, Itziar González, Francesc Pané i Carme Porta.
El passat mes de gener es van presentar el manifest, els objectius, el full de ruta i els programa de treball del pacte.
Actualment el PNR impulsa una recollida massiva de signatures per fer possible el Referèndum, en una campanya que començarà per Sant Jordi i durarà poc més d'una setmana, fins l'U de Maig.
Els Pactes locals, la reproducció en l'àmbit local del Pacte Nacional, són la peça clau per a fer visible el suport que té el referèndum al nostre país i implicar entitats molt diverses en la defensa d'aquest objectiu.
PACTE LOCAL PEL REFERÈNDUM
A Tàrrega, des de la Comissió Companys –creada anys enrere per coordinar els actes d'homenatge al president Companys i integrada per deu partits i entitats locals de diferents àmbits (Assemblea Nacional Catalana, Candidatura d'Unitat Popular, Casal Popular El Rostoll, Comú de Tàrrega, Demòcrates per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Moviment d'Esquerres, Òmnium Cultural, Partit Demòcrata Europeu Català i Sumem per Tàrrega)– s'ha pres la iniciativa d'impulsar la creació del Pacte Local pel Referèndum de Tàrrega (PLR).
La reunió constitutiva del PLR, prevista per al dimecres 12 d'abril, ha de servir per fer-ne la constitució formal, crear una comissió de seguiment i triar-ne un portaveu.
Les tasques de la comissió de seguiment seran dues bàsicament: preparar la presentació pública del Pacte Local, prevista per al dimarts 18 d'abril, i preparar les activitats per Sant Jordi a Tàrrega. Addicionalment, també vetllarà per incorporar al PLR el major nombre possible d'entitats.
GRAN ACTE FINAL AL MAIG
Per concloure els seus treballs el PNR prepara un gran acte per aquest mes de maig. En aquest s'exhibiran els suports rebuts tant des de l'estat espanyol com a escala internacional per a la celebració d'un referèndum, així com el conjunt d'adhesions al manifest a favor del referèndum que s'hauran recollit en aquests mesos.
Estem davant, doncs, del repte d'aconseguir el màxim d'adhesions a aquest manifest.
Elena, en anunciar aquest acte en una entrevista al 3/24, també va denunciar que l'actitud oficial del PSC no respon al posicionament de la majoria del seu electorat, que creuen que s'ha de votar. Com que estem convençuts que això és així, cridem a tots els demòcrates, sigui quina sigui la seva filiació política, a signar l'adhesió a aquest manifest que l'únic que demana és que sigui la ciutadania, a través del seu vot, qui decideixi el futur d'aquest país.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
142 - Nova Tàrrega, 6 d'abril de 2017
La democràcia es construeix en base a les persones
“Depèn de nosaltres crear noves estructures més participatives i transparents i que garanteixin més efectivitat i control de les institucions polítiques, administratives i judicials”
|
Construir la República Catalana és l’única possibilitat per aconseguir una total regeneració de la política a Catalunya.
REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA
La creació d’un nou estat és regeneració democràtica.
El Consell d’Europa ha criticat que a l’Estat espanyol el Govern intervé en la designació de magistrats d’alt nivell, com al Consell General del Poder Judicial. Això explica que el World Economic Forum situï el sistema judicial espanyol en un vergonyós 87è lloc de 144 països.
A més, el Tribunal Constitucional, que hauria de ser un òrgan neutral, fins fa quatre dies tenia com a president un exmilitant del PP, Pérez de los Cobos. I un dels candidats a rellevar-lo, Andrés Ollero, no tan sols n'era militant, sinó que fins i tot havia estat diputat d'aquest partit durant 17 anys. Se n'han donat una mica de vergonya i finalment no l'han escollit, però això no treu que segueixi formant part d'aquest tribunal.
CAMVIEM EL SISTEMA ESPANYOL
El sistema actual de designació política convé als grans partits espanyols, perquè amb aquest estatus poden utilitzar políticament els tribunals per impedir un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, en contra de l’opinió del 75 % de la població catalana, que segons l'enquesta més recent del Centre d'Estudis d'Opinió estaria disposat a votar en un referèndum d'independència.
La creació de la República permetrà una regeneració completa de la política catalana. Depèn de nosaltres crear noves estructures més participatives i transparents i que garanteixin més efectivitat i control de les institucions polítiques, administratives i judicials. Les promeses del president espanyol ja no són creïbles.
EL FUTUR ÉS A LES TEVES MANS
Ens cal un model polític nou que permeti una democràcia de veritable qualitat.
Un sistema que faciliti el control polític i penal de la corrupció. Que incorpori reguladors independents i amb mitjans suficients per dur a terme de forma eficaç aquest control. Que garanteixi la transparència en la presa de les decisions. I, sobretot, que funcioni amb una veritable separació de poders.
Amb partits que tinguin un funcionament realment democràtic i amb una llei electoral que contempli la limitació de mandats, les llistes obertes, el finançament dels partits, les campanyes electorals, etc.
Volem una regeneració democràtica profunda i fer un país nou és la millor oportunitat que tenim per abordar-la.
Fem futur. Fem la República de la justícia per a tothom.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
141 - Nova Tàrrega, 30 de març de 2017
Una qüestió de confiança
“Entra a la web del Pacte Nacional pel Referèndum, pactepelreferendum.cat, i adhereix-t'hi. Cal demostrar, tant dins com fora de Catalunya, que s'ha intentat el pacte fins al darrer instant”
|
Fa uns dies, a Agramunt, escoltava una conversa que més o menys va anar així.
J.: Escolta, Montse: tu t'ho creus que votarem al referèndum?
M.: Sí, home, és clar.
J.: És que mira que faran molt el ridícul Puigdemont i companyia si, després de tant dir-ho, no el fan.
M.: Tu tranquil. Tampoc t'ho pensaves que votaríem el 9-N i prou que ho vam fer, oi?
J.: Ja, però és que aquest cop ho pinten com que la cosa va de debò.
M.: Oh, ves, és que hi va...
J.: Però com en pots estar tant segura?
M.: Coi! Perquè me'ls crec els que passen al davant i ho diuen.
J.: Jo no me'ls acabo de creure, doncs. Algun dia agafaré el Bernat, quan ens trobem al bàsquet amb la canalla, i li preguntaré si ell s'ho creu realment que farem el referèndum.
M.: Pregunta-li, home, si t'has de quedar més tranquil. Però què et penses que et dirà? Que sí!
J.: Ja..., però ell bé deu saber més coses, no, de com es farà?
M.: Ah!, això ja no ho sé. Al capdavall el que està clar és que hi ha molta gent que en sap una part, però molt poques que ho sàpiguen tot.
J.: No sé, no sé... No ho acabo d'entendre com es pot arribar a fer.
M.: Ni jo, Jordi! Però al final és una qüestió de confiança. En els polítics, però sobretot amb la gent. Som majoria.
J.: Bé, si tu ho dius...
M.: Mira, al final tot s'acaba en una cosa: tu vols la independència?
J.: Dona, voler-la sí!
M.: Ja m'ho penso. Com penso que seràs dels que no sortiràs al carrer a reclamar-la. Ja em sap greu, ja, perquè com més serem millor. Però sobretot el que cal és que el dia que toqui vagis a posar la papereta amb el "Sí" dins l'urna.
J.: Sí, sí, per això no pateixis.
Bé, de ‘Jordis' en tenim uns quants en aquest país. De fet formen part de la majoria silenciosa. Perquè és veritat que la majoria no fa soroll. Però el que no és cert és que tots el que no fan soroll pensin igual. N'hi haurà d'independentistes i de dependentistes, igual que n'hi haurà d'alts i de baixos o de simpàtics i d'antipàtics.
El que ens cal és que tots els que volen la independència vagin a votar el dia del referèndum. I el que també ens cal és que, el dia que calgui fer una demostració que la majoria no és silenciosa, tothom surti a dir ben fort i ben clar que aquest país vol un nou estat. Si algun ‘Jordi' es queda a casa, doncs no passa res. Però que no siguin gaires!
Que el referèndum no podrà ser pactat dins la legalitat espanyola és una cosa que qui més qui menys la té clara. I això significa que caldrà fer-lo després d'haver aprovat una nova legalitat catalana que li doni cobertura. Però per fer que això s'entengui bé fora d'Espanya cal haver demostrat que s'ha intentat aquest pacte fins al darrer segon.
Aquest és l'objectiu pel que es va constituir el Pacte Nacional pel Referèndum, com a evolució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que es va crear de cara al 9-N.
El “relat”, que diuen els entesos en comunicació, és important, i cal guanyar-lo. Cosa que ens serà útil tant internacionalment com també internament, de cara a aquells que a casa nostra defensen la viabilitat d'aquest referèndum pactat. Que no sigui dit que no hi hem insistit. Per això és important dedicar una part dels nostres esforços a tirar endavant aquest Pacte i seguir demanant un referèndum acordat amb l'estat espanyol. Si no pot ser perquè diuen que la seva llei no ho permet, com a mínim haurà quedat clar que ho haurem provat fins al final.
I que cal fer si una llei no és justa? Canviar el jutge? No, canviar la llei.
En la línia del que dèiem, de defensar un referèndum pactat, cal que cadascú de nosaltres, individualment, doni suport a aquesta iniciativa. Per això cal que accediu a la seva web, a
pactepelreferendum.cat, per tal de signar el manifest que trobareu allí i adherir-vos a la seva proposta. Un manifest que insta els governs català i espanyol a establir les condicions necessàries per a la celebració d'un referèndum vinculant reconegut per la comunitat internacional.
Els primers quinze dies ja s'havien assolit 100.000 adhesions de particulars i entitats, però en calen moltes més. Com sempre diem, com més serem més riurem. O sigui que, si us plau, un cop més, participeu activament, aquest cop entrant a la web i signant la vostra adhesió.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
140 - Nova Tàrrega, 23 de març de 2017
Més lluny, hem d'anar més lluny
|
“No caiguem en el parany de la precipitació. Aquesta és l'estratègia del govern espanyol. I som nosaltres qui hem d'anar marcant el ritme, com hem anat fent els darrers anys. Referèndum? Sí, al setembre”
|
L'independentisme és tant transversal que sí, segurament també hi ha corruptes que ho són. Però els corruptes que abracen l'estelada: ho fan per la seva condició de corruptes? Aleshores Millet, corrupte XXL, deu ser el més gran dels independentistes. Ah, no!, calla, que era patró de la FAES... Ves que no siguin els contraris al procés els més tossuts a vincular independència i corrupció.
LA CORRUPCIÓ NO TÉ PÀTRIA
Ja dèiem la setmana passada que la corrupció és inherent a la condició humana, però pel que es veu n'hi ha, aquí mateix, que segueixen volent vincular-la amb les banderes. De totes maneres, si fos un corrupte crec que m'interessaria seguir a Espanya. Primer per l'alt grau de tolerància que demostra el votant espanyol en general amb els partits amb casos jutjats i sentenciats de corrupció. I segon perquè, al capdavall, com més gran sigui el pastís més grans podran ser les queixalades que s’hi poden fer sense que es noti gaire. En un país més petit sempre serà una mica més fàcil de controlar.
I LA JUSTÍCIA NO ÉS CEGA
És bòrnia. Perquè la bena només li tapa un ull. Amb l'altre vigila on campen els independentistes i garrotada allà on fa bony. Les sentències als promotors del 9-N (a l'espera de la de Francesc Homs) en són un exemple, tot i que el fiscal afinador presentarà recurs perquè la troba poc exemplaritzant.
Però cal veure en la mateixa línia d'actuació totes les sentències del Constitucional que miren de retallar les competències de la Generalitat. Quin gran home, per cert, el president sortint del TC. Ara que plega diu que s'hauria d'insistir en trobar una sortida política al ‘problema catalán’ i no recórrer tant als tribunals. Sembla que ara es dedicarà a fer monòlegs al Club de la Comèdia. De fer riure, en sap!
I encara queden judicis pendents, però que no estaran gaire a començar. El més significatiu serà el que afectarà als membres
indepes de la Mesa del Parlament en general (el de CSQP no, pobre, que el fiscal diu que no sabia el que es feia), i a la presidenta Forcadell en particular. En algun moment hem dit que serà el moment de defensar al carrer amb grans manifestacions que segueixi exercint el seu càrrec. Potser sí.
NO PERDEM DE VISTA L'OBJECTIU
O potser no. Perquè probablement el que cerca aquesta estratègia espanyola d’ofec econòmic i judicial no és altra que la de generar disturbis per part dels independentistes que justifiquin la posterior intervenció de la Generalitat, dels Mossos i de TV3 i Catalunya Ràdio. I no hem de caure en aquesta provocació. No hem de fer el que ells volen. Hem de fer el que nosaltres volem. Nosaltres volem votar i ho hem d'anar preparant tot per tenir-ho enllestit quan ens convingui a nosaltres, no als altres. No caiguem en la precipitació.
El títol de l'article d'avui és una referència a Ítaca, la cançó de Lluís Llach. Podem dir-ho a l'estil Tremosa –mantinguem la calma i seguim votant– o podem citar els clàssics. Hem d'anar més lluny dels arbres caiguts, més lluny de l'avui que ens encadena, més lluny del demà que s'acosta. El camí és ple d'entrebancs, interns i sobretot externs, però no hem de deixar de mirar l'horitzó. Cal que no perdem de vista quin és l'objectiu, que no és altre que votar. Al setembre. I darrera d'aquest encara un objectiu més gran: proclamar la República catalana. Per tant, és veritat: calma.
PREPAREM EL VOT EXTERIOR
Calma i unitat. I passos endavant, com els de la conselleria d'Exteriors. Aquesta, amb el ‘ganxo’ de facilitar la targeta sanitària als que s'hi apuntin, promou la inscripció voluntària dels catalans a l'exterior en un registre propi de la Generalitat. Registre que, arribat el cas, podrà servir per tenir identificats els catalans a l'estranger i facilitar-los, entre altre coses, la participació al referèndum.
Per tant, si teniu familiars o amics que viuen fora (els que viuen a Espanya, de moment, no) animeu-los que s'apuntin en aquest registre. No cal que us recordem com funcionen les ambaixades espanyoles amb el vot exterior quan hi ha eleccions a Catalunya, no diguem ja en un referèndum.
PREPAREM-NOS PER VOTAR
La consulta del 9-N, els últims dies, hi havia molta gent que no la creia possible. Fos per la manca d'unitat entre partits, en alguns moments, fos per les traves de govern espanyol i/o del seu braç armat en forma de TC. I es va fer. A Tàrrega hi vam acabar participant 6.259 persones. I al referèndum, que es farà, no ho dubteu, en serem més. Preparem-nos per votar però, sobretot, preparem-nos per guanyar.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
139 - Nova Tàrrega, 16 de març de 2017
Urnes i corrupció, tot ben barrejat als jutjats
|
“El problema no és quin país tindrem si ens independitzem, sinó quin país ens quedarà si no ho fem”
|
Ja fa mesos que venim escrivint cada setmana i no pararem fins al referèndum, com a mínim. En l'article de la setmana passada –no publicat per falta d'espai, segons NT–, dèiem que les notícies del dia a dia dificulten explicar què esperem del futur, tot parlant de com milloraria la capacitat per construir un millor estat del benestar en una república catalana. També esmentàvem la corrupció a Catalunya esgrimint que, si més no, tota la porqueria que s'esforcen a destapar ara servirà per estar en disposició de crear un país nou més net.
QUI ÉS IMPARCIAL I QUI NO
Dies enrere des de C's es queixaven perquè la televisió publica catalana no era imparcial i no donava la mateixa cobertura al cas Palau com ho havia fet al judici al 9-N retransmetent-lo en directe. Com si les altres teles espanyoles, publiques o privades, sí que ho fossin d'imparcials! Això sí, el fiscal no para de preguntar sobre els diners desviats cap a la Fundació Trias de Convergència però ni una pregunta sobre els que van anar a la FAES del PP. O fa pudor tot, o no en fa res, però que es vulgui fer creure que només en fa allò que afecta el partit que ha perdut el seny i s'ha tornat indepe no és normal. En el fons, però, sí que ho és si recordem la frase pronunciada pel que fou ministre de l'Interior Fernández Díaz: «esto la fiscalia te lo afina».
SENTÈNCIA DEL 9-N
És clar que, de fet, potser sí que n'hi ha de motius per no dedicar-hi tanta atenció. Com ara que just el mateix dia que començava el judici s'hagi fet pública la sentència del TSJC inhabilitant Mas, Ortega i Rigau. Tant hi fa si la condemna és molt menor que la demanada per l'acusació. Ni que hagués estat d'un sol dia. No hi ha sentència acceptable per un judici inacceptable. I diuen que aquesta mateixa setmana inhabilitaran Homs, també. Tant lenta que és la justícia de vegades i tant de pressa que va quan volen! S'atansen noves manifestacions...
Malgrat posicionaments com els de Boya, de la CUP, en el sentit que cal desobeir la sentència, és comprensible el camí que emprendran els inhabilitats presentant recurs al Tribunal Suprem. És el pas previ imprescindible per tenir opció a presentar recurs davant la següent instància que és la justícia europea. Cal no perdre de vista que moltes de les actuacions que el govern i el parlament catalans estan duent a terme (insistència a un referèndum pactat, per exemple), no obeeixen a una lògica de legitimació espanyola sinó internacional.
CORRUPCIÓ A CATALUNYA
Casos Palau, Pretòria... Es fa molt difícil creure que no hi hagi res de veritat en tot el que es diu. De corrupció segur que n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà. És inherent a la condició humana. Aquí i a Noruega. Però la sensació popular ara mateix és que el nivell de corrupció és molt gran.
Mirem, de totes formes, de veure les coses en perspectiva. El mapa que acompanya l'article mostra la proporció de casos de corrupció que s'han fet públics a les diferents comunitats autònomes espanyoles els darrers anys. A Catalunya la proporció de casos de corrupció per milió d'habitants és la més baixa de totes. En canvi Galícia (feu del PP) i Andalusia (feu del PSOE) són els territoris on més n'hi han.
Més important encara que la quantitat de casos és la quantitat de diners malversats. Els 36 M€ del Palau o els 45 del cas Pretòria són una barbaritat. Però què es pot dir dels 1.200 milions dels EROs d'Andalusia? O dels 2.800 del cas Malaya a Marbella? O dels 170 de Gürtel i Bárcenas, que repartien sobres? O dels 60.000 milions de rescat de Bankia, targetes black a banda?
Que els altres siguin més dolents vol dir que nosaltres no ho som? No. Tenim lladres i cal eradicar-los de la política. Però que no vinguin els campions de la corrupció a dir que no podem fer cas dels partits independentistes per corruptes.
El problema real no és quin país tindrem si ens independitzem, sinó quin país ens quedarà si no ho fem.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
138 - Nova Tàrrega, 9 de març de 2017
Progrés i benestar
|
“La Catalunya del futur, no només ha de recuperar els nivells de benestar que hagi pogut perdre, sinó que els ha d'augmentar i millorar per tal de garantir el progrés per a tothom”
|
Sovint l'arbre no deixa veure el bosc. La immediatesa de les coses concretes que van passant cada dia no permet mirar a l'horitzó per tenir una visió general del que esperem per al futur.
Com a mínim, el que tindrà de bo tant judici i tanta denúncia sobre la corrupció a Catalunya, ni que sigui inventada gràcies a la “imaginació prodigiosa” d'algun excomissari de la policia, és que quan arranqui el nou estat ho farà en disposició de netejar-lo a fons.
FEM FUTUR
Ja fa setmanes que l'ANC té definida la ‘pre-campanya’ pel SÍ al referèndum. Una campanya informativa que justament es diu “Fem futur”, perquè l'objectiu és explicar com serà la nova República Catalana del futur.
Aquesta tasca de comunicació, que va començar al gener, preveu centrar la seva acció divulgativa sobre una tema en concret cada mes. El primer estava destinat a infraestructures i aquest segon a la millora de l'estat del benestar.
ESTAT DEL BENESTAR
Sovint en parlem de l'estat del benestar. Un terme abstracte i molt generalista, però... què volem dir amb “estat del benestar”?
El sistema de pensions, la cobertura de l'atur, l'educació i la sanitat públiques, han estat els fonaments d'aquest estat del benestar, avui en perill a causa, o com a excusa, de la gran crisi mundial que ha dictat importants mesures d'austeritat que, en bona part, l'han començat a desmantellar.
A Tàrrega, per exemple, fa deu anys estava prevista la construcció d'un parc social i sanitari que incloïa hospital, residència, centre de dia... Un projecte que va encallar per falta d'uns recursos econòmics que Catalunya genera però que no pot disposar-ne.
La dependència de l'estat espanyol retalla el benestar de tots els ciutadans de Catalunya, tant dels independentistes com dels que no ho són.
MÉS RECURSOS, MÉS BENESTAR
La Catalunya del futur, no només ha de recuperar els nivells de benestar que hagi pogut perdre, sinó que els ha d'augmentar i millorar.
Necessitem un nou model d'estat del benestar en què puguem incorporar prestacions bàsiques com les ajudes a la maternitat i la dependència i una política d'habitatge social com la que existeix en alguns països europeus.
Caldrà disposar, també, de lleis que evitin els desnonaments i els talls de subministraments de serveis públics bàsics com l'aigua, el gas o l'electricitat.
Catalunya és pionera en molts camps en què, però, caldrà aprofundir i avançar molt més. Per exemple, en la igualtat de gènere, on encara hi ha molt camí a fer.
La cultura de la pau, en la qual ens vam situar capdavanters amb la lluita contra les guerres i una llarga trajectòria de lluita que inclou l'objecció de consciència i els moviments pacifistes.
També som particularment sensibles en els temes de solidaritat i cooperació amb la xarxa d'ONG, les famílies d'acolliment o la Marató de TV3.
PROGRÉS PER A TOTHOM
El nou país que volem construir, la Catalunya del futur, haurà d'assegurar, amb l'aplicació d'aquest nou model d'estat del benestar, que els drets socials més bàsics com l'educació, la salut, l'habitatge el dret al treball, les pensions... arribin a tothom. El nou país, però, haurà de ser capaç d'anar molt més enllà, amb l'establiment d'una renda bàsica garantida per a tothom.
Des de fa deu anys, aquest país té plantejat un gran objectiu: oferir un futur de progrés a les noves generacions. Per aconseguir-ho només hi ha un camí: el de disposar de les millors eines polítiques i econòmiques que ens permetin garantir el progrés i el benestar de tots els ciutadans.
La millor eina de totes? Es diu República de Catalunya.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
137 - Nova Tàrrega, 2 de març de 2017
La democràcia no es pot inhabilitar
|
“Cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el nostre clam democràtic. Podran amenaçar-nos i voldran atemorir-nos. Però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya”
|
L'operació "Diàleg a l'espanyola" continua. Que com es dialoga a Espanya? Doncs a través dels jutjats. Després de la primera part del judici al 9-N a Barcelona, amb Mas, Ortega i Rigau com a protagonistes, dilluns li va tocar el torn a Francesc Homs, aquest cop a Madrid.
CONCENTRACIONS A TÀRREGA I LLEIDA
En resposta, a la insistència del govern espanyol per judicialitzar la política, un cop més mostràvem el nostre rebuig a la seva fòbia per les urnes i tornàvem a sortir al carrer per defensar la democràcia.
ANC i Òmnium havíem convocat concentracions davant les subdelegacions del govern espanyol de les quatre capitals de les províncies catalanes. Els arguments per fer una concentració única a Lleida eren importants, perquè permetia reunir més gent i resultar més impactant de cara als mitjans.
Però a Tàrrega tenim una particularitat. Una cosa que no és enlloc més, la "Comissió Companys", que agrupa 10 partits i entitats de tota mena: Rostoll, Òmnium i ANC com a entitats, i CUP, CdT, DC, ERC, MES, PDECAT i Sumem com a partits.
En ocasions similars havia estat la Comissió qui havia convocat la concentració i aquest cop no podia ser diferent. Per tant a Tàrrega també ens vam reunir a la plaça Major, com altres vegades.
TAMBÉ VAM SER A MADRID
Aquell dilluns representants dels moviments polítics i civils de Catalunya es van desplaçar a Madrid per donar suport a Homs en el moment d'entrar al Tribunal Suprem.
Entre aquest grup també hi havia una petita representació de Tàrrega per la Independència i altres territorials de l'Urgell. Gent valenta que va fer l'esforç de desplaçar-se fins a Madrid, sortint en autocar diumenge al vespre per poder ser a l'hora a Madrid. I tornant tot seguit cap a casa per poder participar, al vespre, de les concentracions locals.
Des d'aquí el nostre reconeixement a l'esforç d'aquests patriotes. Esforç en doble sentit: el físic, pel cansament que suposa un viatge d'aquestes característiques, i econòmic, perquè el viatge no era de franc, precisament.
POLÍTICA VERSUS JUSTÍCIA
No parem de repetir que tota aquesta judicialització respon a criteris polítics i no legals. Però si a algú n'hi quedava algun dubte, ara ja se li deu haver esvaït definitivament.
Fiscalia presentava una querella contra els membres de la Mesa del Parlament per haver permès un debat. Contra tota la Mesa? No. Contra els que van votar a favor del debat? Tampoc. Només contra els representants dels partits independentistes, però no contra el representant de CSQP.
El fiscal ho justificava amb aquest argument: «Joan Josep Nuet i Pujals no pretendía, en definitiva, dar impulso al proceso constituyente... Tal falta de voluntad ... se infiere de su trayectoria como diputado en el Parlamento de Cataluña ... Por ello, y sin perjuicio de lo que pudiera resultar de la instrucción, la querella no se dirige contra D. Joan Josep Nuet i Pujals».
Ridícul de la justícia espanyola. I honor de Nuet, que va sortir immediatament a dir que la querella suposava una discriminació ideològica i una politització barroera i intolerable.
Cap judici ni cap inhabilitació podran aturar el nostre clam democràtic. Podran intentar inhabilitar els nostres representants. Podran amenaçar-nos i voldran atemorir-nos. Però mai no podran silenciar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
136 - Nova Tàrrega, 23 de febrer de 2017
L'ANC no participarà a la Fira d'Entitats
|
“Sap greu que un moviment que fa una trobada amb el lema "la força per canviar el món" no compti amb una entitat que el que pretén és canviar la part de món més propera: Catalunya”
|
L'ANC com a organització, més enllà de l'objectiu genèric d'ampliar la majoria social favorable a la independència, comparteix els ideals de moltes altres organitzacions.
COL·LABORACIÓ AMB ENTITATS
El passat mes de juny érem a la manifestació a Barcelona, al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
Aquest passat cap de setmana hi tornàvem a ser, aquest cop col·laborant amb Casa Nostra Casa Vostra, per reclamar l'acolliment de refugiats, amb una pancarta pròpia que deia "Vinguis d'on vinguis, República Catalana".
O, anant dos anys enrere, també vam ajudar a recollir signatures per impulsar la ILP –iniciativa legislativa popular– promoguda per la PAH, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, per disposar d'una llei contra els desnonaments i la pobresa energètica. Llei que va aprovar el Parlament de Catalunya i que, per cert, el Govern espanyol, a través del seu Tribunal Constitucional, es va encarregar de tombar.
Al capdavall, la independència no és una finalitat en si mateixa sinó que és el mitjà que ens ha de facilitar la construcció d'un país millor.
FIRA D'ENTITATS
Fa un parell de setmanes vam parlar amb un responsable local de l'organització de la Jamborinada per saber com podíem col·laborar-hi i, sobre tot, si hi podíem col·laborar. Com nosaltres mateixos vam comentar-li, no volíem que hi pogués haver cap problema a l'estil del que hi va haver a Vic amb els famosos fanalets de l'estelada.
El cas és que finalment aquest cap de setmana ens han fet saber que Tàrrega per la Independència no responia al perfil d'entitat col·laboradora amb què comptaven i que, per tant, no podíem participar a la Fira d'Entitats que s'organitzarà dissabte al matí dins del conjunt d'activitats que es duran a terme aquell cap de setmana.
LA FORÇA PER CANVIAR EL MÓN
No cal dir que ens sap greu, encara que en part en puguem entendre els motius. D'altra banda, però, es fa difícil de compartir-los. Ens dol que un moviment que organitza una trobada amb el lema "la força per canviar el món" no compti amb una entitat com la nostra, absolutament transversal, l'objectiu de la qual també és canviar, si no tot el món, al menys aquella part de món que ens és més propera, Catalunya.
Si és cert –que ho és– que fent coses petites en llocs petits es pot canviar el món sencer, prou que podem començar per casa nostra.
Malgrat tot, com ja hem dit de bon començament, no volem representar cap destorb per als organitzadors i per tant acceptem la seva decisió, com tampoc podria ser d'altra manera.
ENCARA SORT!
Amb tot, no hi ha mal que per bé no vingui. Amb posterioritat al nostre oferiment, el plenari del Secretariat Nacional de l'Assemblea va decidir convocar la propera assemblea general ordinària justament per aquell mateix dissabte 29 d'abril. Aquesta coincidència hauria representat un inconvenient per alguna gent que hauria volgut participar a tots dos llocs.
Així, doncs, el que per un costat resultava una inconveniència, per l'altra ens evita el problema d'haver de partir-nos per ser a una i altra banda alhora.
A més, encara que no sigui participant de forma col·lectiva com a ANC dins la Fira d'Entitats, segur que molts dels nostres associats, simpatitzants i col·laboradors –que també ho són al mateix temps de moltes altres entitats targarines– participaran individualment com a voluntaris per donar suport allà on calgui. I si com a organització podem ajudar en alguna altra cosa més enllà de la Fira d'Entitats, no cal dir que estem a la plena disposició dels organitzadors de la Jamborinada.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
135 - Nova Tàrrega, 16 de febrer de 2017
L'administració espanyola vol escanyar-nos
|
“L'embargament a ANC i Òmnium és la resposta de l'estat espanyol a l'èxit de la manifestació del 6-F de rebuig a la judicialització del 9-N: és el càstig d'un estat que ens voldria sotmesos”
|
A finals de la setmana passada sortia als mitjans de comunicació que l'estat espanyol ha donat ordres d'embargar 246.000 euros de l'ANC i 240.000 d'Òmnium.
NO CREIEM EN LES CASUALITATS
Aquest embargament arriba després de la mobilització extraordinària del 6-F i de la seva repercussió internacional, que ha fet augmentar la pressió sobre l'Estat espanyol.
I arriba pocs dies després que tinguéssim coneixement per la premsa de les novetats en relació amb els procediments que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va iniciar al seu moment contra l'Assemblea Nacional Catalana.
L'embargament arriba malgrat que encara no hi ha resolució ferma sobre la sanció de l'AEPD contra l'ANC. De moment es cobren la sanció de forma cautelar, i si al final l'han d'acabar retornant, de moment hauran fet tant mal com hauran pogut.
JOC BRUT DE L'ESTAT
Amb aquesta manera de procedir, sense comunicació directa i amb filtracions a determinada premsa, l'Estat busca també tacar la reputació de l'ANC i del moviment independentista en general.
La manca de respecte de l'administració espanyola cap als seus administrats no té límits i ens converteix a tots en súbdits –als independentistes, en súbdits no desitjats– contra qui s'acarnissa l'Estat. Per què aquesta pressa quan qui cobra és l'Estat i qui paga una organització independentista i tanta deixadesa i falta de mitjans quan és un particular qui reclama a la justícia?
COM AJUDAR L'ASSEMBLEA?
La millor manera d'ajudar-nos a minimitzar l'embargament i reforçar l'ANC és fent-vos-en socis. I si ho preferiu o ja en sou, podeu fer una aportació al compte ES91 2100 0829 0102 0096 6175.
Tots els recursos recaptats aniran a fer més gran la campanya per guanyar el SI a la independència.
Mereixem un país millor, decidit democràticament. Hi tenim dret. Sabem que és possible. No ens aturaran ni sancions, ni inhabilitacions. Junts som imparables. Junts ho farem possible!
CINQUÈ ANIVERSARI DE TÀRREGA PER LA INDEPENDÈNCIA
Aquest dilluns 20 de febrer farà cinc anys que es feia l'assemblea constituent de Tàrrega per la Independència al Centre d'Entitats. És la data oficial del cinquè aniversari. El que celebràvem fa dues setmanes, de fet, és l'acte que va quedar en el record de la majoria de la gent, que fou el de la presentació pública amb Patrícia Gabancho i Pere Pugès.
Una celebració ben lluïda malgrat comptar amb la baixa de darrera hora del nostre president, Jordi Sànchez, per indisposició. Tant Neus Lloveras, de l'AMI, com sobretot Jordi Cuixart, d'Òmnium, van enaltir amb els seus missatges els ànims del públic.
CINC ANYS EN SET MINUTS
El colofó que va culminar l'acte fou la presentació d'un vídeo resum d'aquests cinc anys d'intensa activitat. Més de 80 accions dutes a terme, de les quals moltes no s'hi van reflectir per no allargar-lo més encara.
Si us interessa podeu trobar aquest vídeo –i també el de l'acte sencer– a l'apartat 'Vídeos' de la nostra web,
assemblea.cat/tarrega
Salvador Bori – ANC Tàrrega
134 - Nova Tàrrega, 9 de febrer de 2017
Judici al 9-N, un judici a la democràcia
|
“La qualitat democràtica de l'estat espanyol és escassa. Ves que se'n pot esperar d'un país capaç d'haver jutjat i afusellat un president democràticament elegit, com fou el president Companys”
|
Vam haver de matinar, però va valer la pena. Des de Tàrrega els autocars sortien a dos quarts de sis del matí des de l'estació d'autobusos. Passaven pocs minuts de les set quan arribàvem al Passeig Lluís Companys, un nom de carrer que ni fet expressament per un dia com aquest.
Només baixar teníem els periodistes del 3/24 a punt per entrevistar un dels nostres passatgers i deixar testimoni que els de Tàrrega també hi érem.
UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ
La gentada que hi havia va ser immensa. És curiós que en cap moment es van donar xifres per part de la Guàrdia Urbana sobre la quantitat de persones que vam ser a Barcelona aquest passat dilluns.
Els únics números que es van donar per tele i ràdio foren els que l'organització havia facilitat com a quantitat d'inscrits per assistir-hi. I què voleu que us hi digui: si la Guàrdia Urbana no va dir res potser és perquè igual hauria d'haver donat una xifra superior a 50.000.
SATISFACCIÓ I VERGONYA ALHORA
Estem satisfets d'haver pogut facilitar que una bona quantitat de gent targarina hagin pogut ser a Barcelona aquest dilluns per donar suport a les persones jutjades –Mas, Ortega i Rigau–.
Però estem avergonyits de formar part (encara) d'un estat que considera que dialogar és enviar a judici aquells polítics que volen saber què opina el poble posant les urnes per fer una consulta.
Allò que el president espanyol Rajoy va menystenir com una butifarrada de cap de setmana, resulta que un cop vista la participació va resultar ser un desafiament descomunal mereixedor d'anar a judici.
A banda de vergonyós, és de mal perdedor.
DESAFIAMENT A L'ESTAT
De fet sí que es va convertir en un desafiament. Però de qui va ser la culpa?
Doncs en primer lloc dels que es van negar a autoritzar la consulta pactada. Consulta, que no referèndum.
I en segona instància de tot el poble, emprenyat en veure com no se'l deixava votar, de manera que a partir dels voluntaris es va organitzar per dur-lo a terme fins al final.
Aquest èxit de participació és el que va condemnar, en el fons, a anar a judici el president Mas, videpresidenta Ortega i exconsellera Rigau.
UN PAÍS POC DEMOCRÀTIC
És lamentable que aquestes coses –jutjar el president d'un país per fer una consulta– puguin arribar a succeir en un estat europeu.
Però ja sabem que la qualitat democràtica de l'estat espanyol és escassa.
Ves que se'n pot esperar d'un país que té un altre lamentable rècord a Europa: haver estat l'únic capaç d'haver jutjat i afusellat un president democràticament elegit, com fou el president Companys.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
133 - Nova Tàrrega, 2 de febrer de 2017
5 anys de Tàrrega per la Independència
|
“Dissabte 4 de febrer, 18:30, a l'Ateneu, acte amb els presidents de l'Assemblea, l'AMI i Òmnium.
Dilluns 6 de febrer, a les 8:00, tots davant el TSJC a Barcelona per donar suport a Mas, Ortega i Rigau en el judici pel 9-N”
|
Aquesta és d'aquelles setmanes que caldrien tres pàgines per encabir tant com hi ha per comentar.
NO PODREM PAS PARLAR DE TOT
De la magnífica presentació del cas català al Parlament europeu per part de Puigdemont, Junqueras i Romeva.
De la fastigosa i miserable reacció del delegat del govern espanyol, Enric Millo, utilitzant la mort d'una nena per criticar la despesa en aquesta conferència.
De l'acceptació final de la CUP del projecte de pressuposts de la Generalitat, que permetrà acabar la legislatura i culminar el procés.
De la relliscada del jutge Vidal, de qui es pot retreure que sigui un bocamoll, però no que no sigui un patriota. De fet no va dir res que no hagués dit, més o menys, a la conferència que va fer aquí a Tàrrega el març de 2015. Però als mitjans de comunicació espanyols els hi ha convingut esbombar-ho ara. Així no cal parlar tant de les amants del rei Joan Carles pagades amb diners públics. O del Rajoy quedant retratat en respondre «me sorprende usted, no sabía eso» quan un periodista li retreu que el PP hagués demanat la nul·litat del judici a Bárcenas.
En tot cas, hi ha una clara diferència de categoria moral entre Vidal i Millo. Vidal va dimitir. Millo, no.
CINC ANYS DE L'ANC A TÀRREGA
Aquesta setmana ens centrarem només en dos temes. Un estrictament local i l'altre, el més important sense dubte, d'àmbit nacional.
Un, l'acte que farem a Tàrrega aquest dissabte 4 de febrer a l'Ateneu. L'altre, l'acte de suport a Mas, Ortega i Rigau en el judici que començarà aquest dilluns 6 de febrer a Barcelona.
Tàrrega per la Independència arriba al seu cinquè aniversari. Cinc anys que per una banda se'ns estan fent llargs, però que vist en perspectiva històrica és realment poc temps.
PRESIDENTS DE L'AMI, L'ANC I ÒC
Amb l'excusa de la celebració vam pensar que calia fer un acte d'alta volada. Per parlar de la feina feta, que és molta. Però sobretot per parlar de la que ens queda per fer, la més important: acabar de construir la nova república catalana. Vet aquí el perquè del títol d'aquest acte: "2017 República!". I per parlar-nos-en tindrem un cartell de luxe amb els presidents de les tres principals entitats civils en que es sustenta el procés d'independència. Podrem escoltar la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president de l'Assemblea, Jordi Sànchez.
EL 6-F HEM DE SER A BARCELONA
Amb el judici que comença el 6 de febrer es demostra què entén l'estat espanyol per dialogar. Jutjant les persones, jutgen els fets. I el fet és que el 9-N vam anar a votar més de 2.340.000 demòcrates. Ens estan jutjant a tots.
En paraules del president Puigdemont, amb aquest judici l'estat espanyol inicia el procés de desconnexió definitiu. En termes esportius diríem que estem entrant en el temps de descompte d'aquest partit. I com sempre, el govern espanyol, o arriba tard i malament, o no arriba.
Per això, perquè en aquest 2017 ens ho acabarem de jugar tot, cal que tots sortim al terreny de joc.
Cal que omplim Barcelona perquè es vegi, aquí i arreu del món, que les tres persones que jutgen no van fer altra cosa que allò al que es van comprometre davant nostre. I si convé perdre un dia de vacances per anar-hi, tampoc és un sacrifici gaire important en comparació amb l'objectiu final.
Vine amb nosaltres –tiquets a 5€ a Cistelleria Grau i Viatges Gris– o ves-hi pel teu compte, però hi has de ser!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
132 - Nova Tàrrega, 26 de gener de 2017
Defensem el 9-N: autocars a Barcelona el 6-F
|
“Aquest 2017 va de debò. I això vol dir que els que creiem que la independència és el camí per tenir un futur millor l'haurem de defensar. El 6-F anem a Barcelona a defensar la democràcia”
|
Jo vaig votar el 9-N de 2014, i ho tornaria a fer. Vaig participar activament en l'organització del 9-N, i ho tornaria a fer. Vaig autoinculpar-me als jutjats de Cervera quan van obrir diligències contra el president, la vicepresidenta i la consellera d'Educació, i ho tornaria a fer.
EL 6 DE FEBRER COMENÇA EL JUDICI
Finalment aquest dia començarà el judici a Mas, Ortega i Rigau. I jutjant-los a ells, m'estan jutjant a mi. Ens jutgen a tots. Tant els que vam votar Sí-Sí, com els que van votar No, , com els votants de la resta d'opcions.
Si us plau, no entengueu aquesta primera persona "em jutgen a mi" com un qüestió personal de qui signa l'article. Aquesta afirmació la podem fer tots i cadascun dels membres de Tàrrega per la Independència, els de tota l'Assemblea, i en definitiva tots els catalans que vam anar a votar aquell dia.
Jutgen tots els demòcrates que entenem que la manera de resoldre els problemes és votant.
AQUEST ANY 2017 VA DE DEBÒ
I això vol dir que els que creiem que la independència és el camí per tenir un futur millor l'haurem de defensar. Com diu un eslògan, la llibertat no es dóna, es pren. Que significa que cal tenir l'actitud i la perseverança necessàries per demostrar a qui en tingui algun dubte que la cosa va de veres. Ara amb el judici i més endavant amb el referèndum.
Tant és així que l'Assemblea es pren l'organització d'aquesta concentració com si d'un onze de setembre es tractés. No estem dient que compten amb reunir la mateixa quantitat de persones, no és això. Però si que posem en marxa els mateixos mecanismes organitzatius que per l'11-S.
INSCRIPCIONS A 9NSOMTOTS.CAT
Per exemple, demanar a la gent que s'inscrigui. La intenció és que els organitzadors puguin tenir una idea del gruix de gent que es concentrarà aquell dia per adequar la infraestructura necessària. Però també per poder informar les autoritats que han de vetllar pel bon ordre, per tal que prenguin les mesures de protecció adients.
Tant si teniu intenció d'anar-hi pel vostre compte, com si hi veniu amb els autocars que organitzem, us podeu inscriure directament a
9nsomtots.cat. O, si ho preferiu, també podeu omplir el formulari que trobareu als punts de venda de tiquets d'autocar i nosaltres ens encarregarem de formalitzar la inscripció. Com sempre, els punts de venda de tiquets són els habituals: Cistelleria Grau i Viatges Gris Expres.
TIQUETS D'AUTOCAR A CINC EUROS
Sabem que aquest cop l'esforç és major que quan anem a un 11-S. Per començar, el 6 de febrer és un dia laborable, fet que dificulta que la participació pugui ser tant massiva com en un dia festiu.
De totes maneres, la transcendència del moment és prou important com perquè mirem de ser-hi tants com puguem. Per tant, aquells que us ho pugueu combinar, mireu de disposar d'aquell dia per desplaçar-vos a Barcelona.
A més, l'hora de concentració és a partir d'un quart de nou del matí, ja que l'entrada als jutjats és prevista a les 9. Això significa que per evitar els habituals col·lapses dels accessos de Barcelona, caldrà que sortim de Tàrrega entre dos quarts i les sis del matí. Encara està per decidir, en funció també de si finalment el judici es fa a la Ciutat de la Justícia o al TSJC on ja van anar a declarar.
El lloc de sortida serà l'estació d'autobusos. Quan es fixi l'hora, ja ho anunciarem.
El 6-F anem a defensar la democràcia i això paga tots els esforços. Així que, per mirar de compensar els altres factors, volem facilitar el desplaçament a un preu ben econòmic: cinc euros.
CINQUÈ ANIVERSARI AMB CUIXART, LLOVERAS I SÀNCHEZ
La setmana passada us comentàvem que celebrarem el cinquè aniversari de la presentació de Tàrrega per la Independència.
Ara ja podem confirmar que el dissabte 4 de febrer, a dos quarts de set de la tarda i al teatre Ateneu, comptarem amb els presidents de les tres principals entitats independentistes del país: l'ANC, Assemblea Nacional Catalana, l'AMI, Associació de Municipis per la Independència, i Òmnium Cultural.
No cal dir que hi esteu convidats i que us hi esperem.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
131 - Comarques de Ponent, 25 de gener de 2017
Cinquè aniversari de l'Assemblea Nacional Catalana
En realitat el projecte de l'ANC ve d'una mica més enllà. Tal i com sovint s'explica, la idea original neix de quatre 'independentistes de tota la vida' –Enric Ainsa, Pere Pugès, Miquel Sellarès i Miquel Strubell– que van coincidir a Arenys de Munt durant la que va ser la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya, el 13 de setembre de 2009. Allí arranca tot. Després va venir la Conferència Nacional per l'Estat Propi, el 2011, on es va configurar la gestació de l'Assemblea. A partir de llavors ja van començar a sortir les primeres territorials de l'ANC fins que l'abril de 2012 va culminar amb la celebració de l'assemblea constituent. Una d'aquestes territorials inicials fou «Tàrrega per la Independència», que es va presentar públicament el primer diumenge de febrer d'ara fa just cinc anys.
Amb l'excusa de la celebració vam pensar que calia fer un acte d'alta volada. Un acte per parlar de la feina feta, que és molta. Però sobretot per parlar de la que ens queda per fer, que és la més important: acabar de construir la nova república catalana. Vet aquí el perquè del títol d'aquest acte: "2017 República!". I per parlar-nos del que ens queda per fer hem convidat els líders de les tres principals entitats de la societat civil en que es sustenta el procés d'independència. Per tant podrem escoltar el que ens diran la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president de l'Assemblea, Jordi Sànchez.
Això serà el dissabte 4 de febrer, a partir de dos quarts de set del vespre, al mateix teatre Ateneu de Tàrrega on cinc anys enrere ens presentàvem. Podríem considerar aquest acte com una mena de tret de sortida a Ponent de la precampanya pel referèndum d'aquest setembre, si no és abans. Entenguis, si us plau, això del "tret" com una metàfora i no com un acte sediciós de crida a la violència (Joan Coma, no estàs sol).
Fa poques setmanes el mateix president de l'ANC presentava a Barcelona la nova campanya de l'Assemblea. Amb el nom "Fem futur" vol fer arribar informació sobre els beneficis de la independència a aquell sector de població que potser en unes eleccions dóna el seu vot a partits que no prioritzen la independència sinó qüestions socials, però que en un referèndum pot acceptar que la millor manera d'aconseguir aquestes millores socials passa per disposar d'un estat propi.
A Catalunya patim un munt de problemes de tota índole (infraestructures, educació, sanitat, serveis socials, justícia...) que, al capdavall, deriven de formar part del sistema polític espanyol. L'única forma que tenim d'aconseguir una millora real és substituint aquest sistema per un altre, perquè l'actual ja fa molt temps que l'intentem esmenar des de dins i no hi ha manera. La solució, doncs, passa per canviar de sistema. I això només ho aconseguirem creant un nou país per tothom. Un estat més social, més just, més democràtic i més respectuós amb els seus conciutadans.
Salvador Bori – Coordinador ANC Tàrrega
130 - Nova Tàrrega, 19 de gener de 2017
Com fer atractiva la República
|
“Per guanyar el referèndum cal fer arribar informació, sobretot, a aquelles persones que només veuen televisions espanyoles i que reben contínuament missatges negatius contra la independència”
|
Dissabte passat vam fer a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega un profitosa jornada formativa sobre la forma de fer atractiva la república per als no independentistes, de forma que puguem assolir una majoria el més folgada possible en el referèndum que farem enguany.
GUANYEM EL REFERÈNDUM
Tot i que era obert al públic en general, òbviament una formació d'aquestes característiques va destinada especialment als membres de l'Assemblea. S'hi van inscriure 25 persones que, al final del curs, havien d'optar entre ser voluntaris o supervoluntaris.
El concepte de supervoluntari correspon al d'aquella persona disposada a aplicar les tècniques apreses no només en el seu entorn sinó que està disposada a desplaçar-se a zones on el percentatge de no independentistes és més elevat que no pas aquí. Hom pot pensar que això fa referència a l'àrea metropolitana de Barcelona, però no té perquè ser així necessàriament ja que a Lleida ciutat, per exemple, també hi ha molta feina a fer.
PÚBLIC OBJECTIU? ELS COMUNS
Dient-ho així a l'engròs, els partidaris del Sí serien els votants de Junts pel Sí (o sigui PDeCAT i ERC) i la CUP i els partidaris del No els votants de PP i C's, i la majoria dels del PSOE. I després hi ha els Comuns, on hi ha de tot. Per tant, si a algú cal provar d'arrossegar cap al Sí, és als votants dels comuns i dels so-cialistes que, tot i que no tant, també n'hi ha que podrien acabar votant que Sí.
Per facilitar aquesta tasca l'ANC disposa d'una anàlisi dels resultats electorals de les dues darreres elec-cions al Parlament de Catalunya que li permet veure l'evolució relativa del vot entre 2012 i 2015, i que permet veure també on hi ha major concentració de votants dels partits esmentats. Així, a partir d'ara les accions cal mirar de dirigir-les cap a aquest llocs més que no pas en territoris on el percentatge d'in-dependentistes ja és molt elevat. Tampoc no vol dir que ens en haguem d'oblidar dels llocs on som clarament majoria, és clar.
MENTALITAT VENEDORA
El curset en sí tampoc no va ensenyar res que no sigui de domini públic, especialment en el món de la venda i el màrqueting. Però va servir per remarcar quins han de ser els objectius prioritaris a partir d'ara. Arribar a aquelles persones sobretot castellanoparlants que no veuen mai TV3 i s'informen a través de televisions espanyoles. Són persones que reben contínuament missatges negatius contra la independència i als que ningú els hi ha explicat com hi poden sortir guanyant amb la independència.
En el fons la nostra feina a partir d'ara no és altra que aquesta. Anar a proporcionar informació en aquestes zones més distants del nostre imaginari. No tant a explicar, d'entrada, com a escoltar perquè creuen que la independència no els hi serà bona per tal de, sabent quins problemes hi veuen, poder aleshores proporcionar arguments adequats a les seves recances.
ANIVERSARI DE L'ANC A TÀRREGA
Per acabar, comentar que ben aviat serà el cinquè aniversari de Tàrrega per la Independència. Es va presentar públicament el 5 de febrer del 2012 i, amb l'excusa de la celebració d'aquest cinquè aniversari, estem preparant un acte amb un cartell espectacular que, esperem, us resulti atractiu.
De moment, però, no us en podem avançar res. La setmana vinent confiem poder donar-vos-en més detalls.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
129 - Nova Tàrrega, 12 de gener de 2017
Fem futur, guanyem el referèndum
|
“Aquest dissabte 14 de gener, a les 9 del matí, a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega, presentem una sessió de formació per facilitar l'apropament als no independentistes amb informació i diàleg”
|
Fa un dies l'Assemblea Nacional Catalana presentava la seva nova campanya per aquest any 2017: Fem Futur.
LA PRECAMPANYA DEL REFERÈNDUM
Amb aquest nom comença el que en podríem dir la precampanya, la campanya que a l'Assemblea durem a terme des d'ara i durant els propers mesos, prèvia a la campanya pròpiament dita per demanar el vot favorable al referèndum.
Va dirigida als demòcrates en general, inclosos els partidaris del dret a decidir. Al capdavall sabem que hi ha més persones que estan d'acord en la necessitat de disposar d'una nova república que no pas votants de partits estrictament independentistes.
De moment, doncs, el que busca aquesta campanya és donar informació a aquestes persones, aquests votants de partits que no defineixen clarament la seva posició. És proporcionar arguments i raons, que n'hi ha un munt, per votar sí quan arribi el moment.
Es tracta de mantenir el país informat de tots els motius que poden afavorir la presa d'una decisió afirmativa quan sigui el moment de votar si volem o no la independència.
En definitiva, es tracta d'explicar que amb la independència farem un futur millor, per nosaltres i, sobretot, pels que ens venen al darrere.
ACCIONS FOCALITZADES
És ben cert que d'arguments ja n'hem donat molts durant els darrers anys. Es tracta, però, d'insistir-hi i sobre tot mirar de fer-ho de la forma més eficient possible. Això significa que cal mirar de focalitzar aquests arguments en aquells sectors de població més impermeables al nostre discurs.
I per poder arribar-hi més fàcilment hi ha tècniques que poden ajudar a fer-ho. Tècniques similars a les dels cursets de màrqueting, on s'explica que de vegades la millor forma d'arribar a un cert lloc no és de forma directa, sinó donant el tomb.
Es per això que aquest dissabte farem una sessió formativa, destinada a voluntaris i simpatitzants independentistes, amb l'objectiu genèric de proporcionar-los una nova visió que els hi permeti apropar-se als no independentistes a través de la informació i el diàleg
DISSABTE 14 DE GENER, A LA BIBLIOTECA
A partir de les 9 del matí, doncs, esteu convidats a venir a la sala de conferències de la Biblioteca Comarcal de Tàrrega. Comptarem com a formador amb Xavier Ludevid, coordinador de SÚMATE a l'Alt Empordà i expert activista que ha participat en nombroses accions de l'Assemblea.
Ell serà l'encarregat de conduir la sessió formativa que hem batejat amb el nom de «Guanyem el referèndum». I si bé en aquest curset s'explicarà com utilitzar tècniques de seducció i d'abordatge indirecte per facilitar la comunicació amb persones inicialment poc predisposades, és ben clar que el títol del curs no ho és gens, d'indirecte.
La sessió constarà de dues parts teòriques d'uns tres quarts d'hora cadascuna, amb una pausa d'un quart d'hora entre mig, i d'una part pràctica després.
GUANYEM EL REFERÈNDUM
Potser hi haurà qui pot trobar excessiu parlar de seducció i persuasió, però de fet, si enlloc de "vendre" independència parléssim de vendre pisos, ho trobaríem la mar de natural fer un curset per aprendre a convèncer –seduir i persuadir, no pas enganyar– el possible client.
Per això, al capdavall, fem aquesta campanya. Per arribar al possible votant d'esperit demòcrata que, quan hi ha eleccions al Parlament o al Congrés, vota partits que volgudament naveguen en la indefinició.
Per arribar-hi i guanyar-lo per a que voti sí al referèndum. Guanyar-lo per poder guanyar el referèndum.
Per poder fer un país millor. Fem futur.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
128 - Nova Tàrrega, 22 de desembre de 2016
Una setmana intensa, un any apassionant
|
“Aquesta és una època de bons desitjos. El nostre de desig és clar: que aquest referèndum que farem al setembre culmini amb la declaració d'un estat propi que ens permeti a tots construir un país millor”
|
Dijous passat fèiem a la plaça Major una concentració en suport de Carme Forcadell. La lectura del manifest es va repartir entre representants de tots els partits amb representació a l'Ajuntament, excepte un. Endevineu quin? Sí, aquell que va fer una denúncia per fer enretirar l'estelada del balcó de l'Ajuntament.
Previ a la lectura del manifest, des de l'ANC vam fer una crida, una més, a la unitat i a calmar les tensions entre partits, amb la lectura de la introducció que reproduïm tot seguit.
DIJOUS, CONCENTRACIÓ A TÀRREGA
Hi ha una cita de Joan Sales que en dies com avui va bé de recordar. Deia «Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils».
Sabem que la independència no ho és tot. Però caldria que tothom tingués clar que la independència és el primer. Que sense independència no hi haurà país ni d'esquerres ni de dretes, per la simple raó que no hi haurà país.
L'adversari és prou fort com per perdre'ns en tacticismes partidistes. No el perdem de vista, l'adversari. Ahir va tornar a fer la seva feina, que no és altra que anorrear-nos. Va tornar a declarar inconstitucional la feina del Parlament de Catalunya. Cap sorpresa, d'altra banda.
Ja fa un temps que s'ha instal·lat una mena de sensació de que la gent ja hem fet la feina i ara és el torn dels polítics, que són els que han d'acabar de culminar el procés d'independència.
En part és cert. L'aprovació de les lleis que han de donar cobertura a la independència és cosa dels polítics en general i del govern en particular, que tenim avui aquí representat en la persona de la consellera Serret. Però de la mateixa manera que els hi hem d'exigir fermesa, també nosaltres hem de mantenir-nos ferms en el suport que els hi donem. Han de veure, ells i el món sencer, que si fan el que fan és perquè tenen el poble no al darrera, sinó al costat mateix, i de vegades al davant i tot.
Per això és vital preservar la unitat i no barallar-nos entre nosaltres. Només units fem por. Dividits, fem riure.
DIVENDRES, DAVANT DEL TSJC
En un autocar que vam organitzar conjuntament les territorials de l'Urgell, una bona representació targarina va ser a Barcelona per acompanyar Forcadell a declarar, tant a l'entrada com a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Una declaració que es produïa just l'endemà que un altre jutge tanqués la investigació i declarés que no hi havia cap indici de delicte en les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso, quan, entre altres perles, es vantaven d'haver destrossat la sanitat pública catalana.
Aquesta mena de jutges no fan justícia sinó mèrits per assolir aquells càrrecs que són nomenats des d'instàncies polítiques, com ara el propi tribunal constitucional o la fiscalia general de l'estat. Una clara i evident separació de poders, oi?
DIUMENGE, LA MARATÓ DE TV3
Com cada any, des de Tàrrega per la Independència hem col·laborat en les activitats que l'AGENTA realitza per recaptar diners per la Marató.
Aquest cop vam recuperar la mateixa acció amb la que ens vam “estrenar” el 2013: un mapa dels Països Catalans per poder-lo omplir de monedes.
Amb aquesta iniciativa vam ajudar a recollir 200,02 euros del total de 4.710 euros de donatius.
FINS L'APASSIONANT ANY QUE VE
Des de Nova Tàrrega ens acomiadem ja fins l'any vinent. Un any que s'entreveu apassionant i amb molta feina a fer.
Normalment aquesta és una època de bons desitjos per tothom. El nostre de desig és clar, i és que aquest referèndum que farem al setembre (o abans, ves a saber...) culmini amb la declaració d'un estat propi que ens permeti a tots construir un país millor.
Aquest és un desig col·lectiu. En el pla individual, us desitgem a tots salut i força per que pugueu col·laborar a fer realitat allò que fa pocs anys semblava un somni. Bones festes i feliç república catalana!
Salvador Bori – ANC Tàrrega
127 - Nova Tàrrega, 15 de desembre de 2016
Diàleg? Quin diàleg?
|
“Segons el diccionari, el diàleg és un «intercanvi d'idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes». Quan una part no escolta les idees de l'altra i imposa les pròpies, no hi ha diàleg”
|
Sobre què podríem dialogar amb el govern espanyol? Anem rumiant una mica i segur que en trobarem de temes per parlar amb la "imprescindible" Soraya. El qualificatiu, per si algú no ho sap, neix arran d'unes declaracions en que deia de sí mateixa "em faré imprescindible a Catalunya".
INVERSIÓ EN TRENS
Dialoguem sobre trens, per exemple. Tots sabem com funciona la línia que passa per Tàrrega. No cal dir res més, que deia aquell alemany entrenador de futbol. De fet, però, l'estat de la nostra línia és un calc de la situació lamentable en que es troba la xarxa ferroviària catalana des de fa molts anys.
Podríem parlar, doncs, de la inversió necessària en la millora d'aquesta infraestructura. Malauradament, fem tard.
El nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en els pocs dies que fa que és al càrrec, ja ha tancat un contracte amb Talgo de més de 786 milions d'euros per construir 15 nous trens AVE de luxe. I és clar, així es difícil que el pressupost doni per arribar a tot.
I passa el que passa. Com ara que dels 657 milions d'euros pressupostats pel 2016 per a ADIF i RENFE a Catalunya (menys del que costaran aquests trens), en realitat se n'han executat menys del 9%.
Executar significa gastar realment. És a dir que realment poden invertir menys de 60 milions a Catalunya però en poden gastar gairebé 800 en AVEs de luxe. Això sí, com que algun en circularà per Barcelona, segur que diran que part d'aquesta inversió ens correspon a nosaltres.
NOUS IMPOSTOS
Va, seguim dialogant. Hem de quadrar els pressupostos de la Generalitat i, si cal, ens inventem nous imposts, com ara el de les begudes ensucrades. Dos dies després de presentar-lo va el govern espanyol i n'aprova un d'idèntic per tal que el català no es pugui aplicar. Igual que van fer fa tres anys amb l'impost a la banca. Tota una lliçó de diàleg, sí senyor.
OFICINA DE SORAYA A BARCELONA
En aquest afany de fer-se imprescindible, la Soraya ha muntat una oficina a Barcelona on té la intenció de venir tot sovint per mirar de resoldre'ns els problemes reals.
Com bé sap tothom, qui millor sap els problemes d'una casa són els veïns del costat. Oi que sí? Amb tanta dedicació que ens té li haurem de començar a dir com a TV3, "la nostra".
És clar que potser caldria clarificar-ho una mica això de la seva dedicació. Perquè el primer que ha fet la primera vegada que ha vingut per començar a dialogar és citar els líders de Ciudadanos i PSOE que, com és prou conegut, són les forces amb major representació al Parlament de Catalunya. Per tant, les forces que millor representen les necessitats reals de la ciutadania catalana.
ENJUDICIAMENT DE CARME FORCADELL
Aquesta és, sobretot, la millor mostra del tipus de diàleg que ofereix el govern espanyol. Un diàleg que consisteix a que una de les parts parla des de la posició de jutge i l'altra des de la posició de jutjat. Els benintencionats sempre podran dir que qui ha denunciat i dut a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la Presidenta del Parlament ha estat el fiscal general i no pas el govern espanyol. Però qui nomena el fiscal general? Exacte: el govern espanyol. Un cop més, no cal dir res més.
Segons el diccionari, el diàleg és un «intercanvi d'idees, sovint contraposades i personalitzades generalment en dos subjectes». Quan una part no escolta les idees de l'altra i imposa les pròpies, no hi ha diàleg realment.
PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR
El millor diàleg, com va dir el vicepresident Junqueras fa poc, és aquell que implica el major nombre de partícips possible. Què millor que un referèndum on tothom pugui opinar? De moment ja s'ha posat data per tornar a reunir la taula del pacte nacional pel dret a decidir de la qual formen part un gran nombre de partits i entitats del nostre país, entre els quals els principals sindicats, partits polítics inclosos els no explícitament independentistes.
Un referèndum que, recordem-ho, no està guanyat. O sigui que cal que tots treballem de valent. La campanya, ni que no es digui, ja ha començat, i el diàleg és la falsa bandera de l'adversari.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
126 - Nova Tàrrega, 8 de desembre de 2016
15 i 16 de desembre, més mobilitzacions
|
“Dijous 15 de desembre a les 20h, davant l'Ajuntament, concentració en suport de Carme Forcadell. I divendres 16, places d'autocar a 5€ per anar a Barcelona i traslladar-li aquest suport a l'entrada ma-teix del Tribunal”
|
La setmana passada explicàvem que es va realitzar a Cervera el Consell Territorial, Sectorial i d'Exteriors de l'ANC. Aquest Consell va arrencar amb una declaració de principis que es va fer pública com a "Declaració de Cervera" i que diu el següent.
DECLARACIÓ DE CERVERA
L’11 de setembre i el 13 de novembre vam tornar a demostrar que l’independentisme està a punt, que és ben viu, i que persisteix sense defallir. Estem a punt per ajudar a néixer la república catalana i esde-venir un Estat independent.
L’Assemblea Nacional Catalana reconeix i agraeix l’esforç ingent de ciutadans, institucions, polítics, i entitats. El camí iniciat el 2012 ens ha portat fins a les portes de la independència. Ens hem sobreposat als entrebancs i als embats que ens han arribat d’arreu. Gràcies al triomf de les forces independentistes a les eleccions del 27 de setembre de 2015, tenim per primera vegada un govern i una majoria independentista al Parlament i d’aquí pocs mesos estaran preparats per fer efectiu el compromís contret a les urnes. Ens queda, doncs, poc temps per bastir una estructura sòlida i organitzada que, si som capaços de deixar de banda recels i desconfiances, ens ha de permetre ben aviat proclamar la independència. Ens caldrà, però, ser intel·ligents, astuts i persistents.
L’Assemblea Nacional Catalana segueix compromesa a treballar per mantenir i ampliar el suport i l’entusiasme en la construcció del nou país i per garantir que tothom en pugui ser partícip. Seguirem dedicant tots els esforços que facin falta per difondre el missatge que ben aviat ens caldrà fer efectiu el nostre compromís de construir un futur millor per al nostre país.
Demanem al Parlament, al Govern, i als partits i associacions que, amb unitat d’acció, confiança i lleialtat mútues, segueixin avançant en l’execució del mandat que van rebre el 27-S, tot definint una estratègia comuna per als moments decisius que s’acosten. A tots els reclamem que siguin fidels a la voluntat del poble, que aparquin partidismes estèrils, de curta volada, i que, intel·ligentment, evitin els paranys i les manipulacions de tota mena. Cal que, els propers mesos, poble, partits i institucions treballem conjuntament per consolidar, preparar i organitzar el país en i des de tots els àmbits. Amb coratge i determinació farem pinya per seguir avançant i tirant endavant el full de ruta que el proper setembre ens ha de permetre votar i guanyar democràticament i pacífica el referèndum i fer efectiva la independència.
Coherents amb aquesta petició i amb el nostre full de ruta donem i donarem sempre tot el suport que calgui a les institucions i als càrrecs electes que de manera valenta s’han posat al servei del poble i que, en compliment del compromís contret a les urnes, hi són fidels.
15-16 DE DESEMBRE, MOBILITZACIONS
En la línia marcada per l'anterior declaració, el proper dijous 15 de desembre a les vuit del vespre es faran concentracions davant tots els ajuntaments de Catalunya en suport de Carme Forcadell, cridada a declarar l'endemà, divendres 16, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
I per al dia 16 fem una crida per acompanyar-la i donar-li escalf davant les portes del TSJC, a Barcelona. És per això que, de forma conjunta amb els companys de les altres territorials de l'Urgell, organitzem un autocar que sortirà de bon matí per poder ser a partir de les nou davant mateix del tribunal.
Els tiquets són a 5 euros i els podeu adquirir als llocs habituals: Cistelleria Grau i Viatges Gris.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
125 - Nova Tàrrega, 1 de desembre de 2016
CTSE 2016
|
“La feina que es fa en aquesta trobada del CTSE és bàsicament la de pensar com encarar els reptes que tenim com a país per assolir el nostre objectiu, que no és altre que el d'esdevenir un nou estat”
|
Amb aquestes sigles tant poc significatives va tenir lloc aquest passat cap de setmana una de les activitats internes més importants que duu a terme l'Assemblea Nacional Catalana al cap de l'any.
Es tracta del Consell Territorial, Sectorial i d'Exteriors que, en la seva tercera edició, va tenir lloc el dissabte 26 de novembre a Cervera.
REUNIÓ DE TOTES LES ASSEMBLEES
Aquest Consell s'acostuma a realitzar a finals d'any, normalment el mes de novembre, i reuneix en una trobada comuna representants de les assemblees territorials, les assembles sectorials i les assemblees exteriors de l'ANC.
Actualment l'ANC compta amb unes 600 territorials, 50 sectorials i 40 exteriors i totes estaven convidades a participar en aquesta reunió de treball, encara que òbviament hi ha grups que ho tenen complicat per participar-hi, especialment pel que fa a les assemblees exteriors.
Això vol dir que per organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques cal disposar d'un espai de dimensions considerables. En anys anteriors s'havia realitzat a Cornellà i Terrassa. És el primer cop que ha sortit de l'àrea de Barcelona i hem aconseguit dur-lo a la nostra regió 6, al Teatre de la Passió de Cervera.
EL THINK TANK DE L'ANC
La feina que es fa en aquesta trobada és bàsicament la de pensar com encarar els reptes que tenim com a país per assolir el nostre objectiu, que no és altre que el d'esdevenir un nou estat. I això es fa a base d'analitzar l'escenari actual i treballar sobre els possibles escenaris futurs, tant en el curt termini com en el mitjà.
La manera concreta de funcionar del CTSE es a través de reunions de petits grups de treball –20 o 25 persones com a màxim– que analitzen algun dels punts concrets que l'organització ha fixat prèviament, per tal de fer propostes sobre com afrontar els problemes o situacions plantejades en aquell tema en concret. Després aquestes propostes es posen en comú amb la resta de grups per acabar elaborant unes conclusions finals. D'aquestes conclusions és d'on surten, bàsicament, les propostes que a principis de l'any següent, durant l'assemblea general ordinària, s'aproven en el que es coneix com a Full de Ruta de l'ANC i que marca les línies mestres que l'entitat vol tirar endavant.
ORGANITZACIÓ DEL CTSE
Enguany les sessions de treball han girat en torn a quatre línies bàsiques: referèndum, defensa de les institucions, incidència política i país informat, que al seu torn es dividien en tretze apartats per a cadascun dels quals es va formar el corresponent grup de treball.
Si bé normalment en aquest Consell hi poden participar dos representants per cada assemblea, en aquesta ocasió hem estat quatre els membres de Tàrrega per la Independència que hi hem participat, encara que dos d'ells ho van fer en representació de l'assemblea comarcal, Urgell per la Independència.
En properes ocasions detallarem més a fons algunes de les conclusions a les que es va arribar en aquest Consell.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
124 - Nova Tàrrega, 24 de novembre de 2016
Una cosa és el que es diu i una altra és el que es fa
|
“Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.”
|
Fa pocs dies era substituïda la fins ara delegada del govern espanyol a Catalunya, la Llanos de Luna –Claros de Luna, com li diu poèticament un company–, pel fins ara portaveu del PP al Parlament, Enric Millo –el Millo, com va dir que li diu la Sáez de Santamaria.
AIXÒ ÉS EL QUE DIUEN
En l'acte de presentació del nou delegat tot va ser dir que oferirien diàleg fins a l'infinit, que a partir d'ara tindrien més mà esquerra, que estaven disposats a escoltar. I que vindrien més sovint. La Soraya està disposada a venir dos o tres cops al mes, si cal. Mama, por!
Tot i que no eren unes declaracions referides al context català, dies enrere el mateix Rajoy va explicar que tindria una paciència infinita per dialogar amb els seus adversaris. En aquest cas es referia a l'oposició, que és majoritària, al parlament espanyol. Ep, això sí: sense renunciar a les reformes que ha fet fins ara. Bé, ja coneixem el personatge i sabem com d'infinita n'arriba a ser la seva... parsimònia.
I AIXÒ ÉS EL QUE FAN
Però amb què ens trobem? Amb que els tribunals ratifiquen la suspensió cautelar del jutge Vidal. Recordem que el motiu d'aquesta suspensió és haver col·laborat en la redacció d'un text que pot servir de model del que hauria de ser la nova Constitució Catalana. Clama el cel! Suspenen algú per com pensa! Algú que fa perfectament la seva feina però que té projectes de futur nacional diferents als del seus superiors jeràrquics, i això no els hi agrada.
I què més? Doncs que el parlament espanyol accepta el suplicatori per tal de poder jutjar Francesc Homs pels motius prou coneguts d'haver col·laborat en l'organització del 9-N. De fet, també hi vam col·laborar tots els de Tàrrega per la Independència i els de l'Assemblea en general, però és clar, com que amb tots no poden miren de fer por a base de castigar unes quantes persones significades.
PENSIONS: QUÈ DIUEN I QUÈ FAN
Com que veuen que això de les pensions perilla, ara se les empesquen per dir que no patim, que ja ho solucionaran. Com? D'una banda, "permetent" que la gent compatibilitzi la pensió amb seguir treballant. Vaja... No hi ha prou feina per als joves i no se'ls hi acut res millor que fer que la gent més gran no es jubili del tot.
De l'altra, dient que part de les pensions, enlloc de pagar-se a través de la Seguretat Social es pagaran a través dels pressupostos generals de l'estat. Però: d'on surten els diners, tant d'un lloc com de l'altre? De les butxaques dels contribuents! Per tant, si per pagar pensions fan anar diners dels imposts només hi ha dues maneres: o pujant-los o gastant menys en altres serveis com ara educació, sanitat... No, tranquils, no patiu, que del Ministeri de Defensa no en rebaixaran ni un euro. Senyor, senyor!
Amb tot, cal recordar que a la famosa guardiola de les pensions se li comencen a veure ja les teranyines i està previst que aquest proper 2017 quedi ja completament esgotada. O sigui que hi ha pressa per solucionar-ho.
QUINA ÉS AQUESTA SOLUCIÓ?
Està clar. Gestionar les nostres pensions. Que passa per gestionar el nostre estat. Per tant, la millor solució és deixar de banda els romanços i falòrnies que van dient des de l'altra banda, perquè ja sabem que una cosa és el que diuen i una altra de ben diferent és el que fan.
Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.
Salvador Bori – ANC Tàrrega
123 - Nova Tàrrega, 17 de novembre de 2016
Sense por, ho farem
|
“Continuarem fins al final. I sí, sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra”
|
Un cop més aquest passat diumenge ens vam manifestar, aquest cop a Barcelona. I un cop més la gent de Tàrrega hem respost, com sempre, amb la nostra assistència. Uns quants marxant amb l'autocar que organitzàvem nosaltres, i altres anant-hi pel seu compte per poder aprofitar la resta del dia a Barcelona.
BALL DE XIFRES
Vam omplir de gom a gom l'avinguda Maria Cristina, davant les Fonts de Montjuïc. I com va comentar tot fent broma el president de l'ANC, vam superar Espanya. La plaça Espanya, és clar, que es va haver de tallar davant la munió d'assistents a la manifestació.
Com és habitual, l'Assemblea no va donar xifres pròpies de participació. Els únics que van donar-ne foren els responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que van xifrar els assistents en 80.000. Però no deixa de ser curiosa la dada que un dels companys ens va fer notar. Quan la mateixa Guàrdia Urbana quantifica els assistents al piromusical de Barcelona, per la Mercè, parla d'unes 180.000 persones. Ahir, en el mateix espai i similar ocupació –ple a vessar–, resulta que el primer '1' va caure i 'només' érem 80.000. És ben curiós... I encara sort que els que comptaven no eren els municipals de Lleida, que si no igual perdem algun zero, també, i ens quedem en 8.000!
DESCONNEXIÓ
Benvinguts a la República Catalana! Amb aquest crit saludava al començament de l'acte el presentador.
D'entrada, es va fer un repàs de les lleis que darrerament ha tombat el Tribunal Constitucional. Un tribunal que no fa justícia sinó política, seguint les directrius que el govern espanyol li marca en una escandalosa manca de separació de poders.
A continuació es va recordar que la judicialització de la política no es limita a suspendre lleis catalanes, sinó que també intenta atemorir els polítics catalans iniciant processos judicials contra els nostres representants.
Es van destacar els noms de diverses persones en procés judicial: el de Forcadell pel debat parlamentari del procés constituent; els de Mas, Ortega, Rigau i Homs, pel 9-N; el de Venturós per l'estelada de l'ajuntament de Berga; el de Joan Coma per animar a la desobediència en un ple de l'ajuntament de Vic; o els dels regidors de l'ajuntament de Badalona per obrir el passat dia de la Hispanitat.
I es va recordar que són 407 les causes obertes contra ajuntaments catalans per motius relacionats amb el procés d'independència, ja sigui per no penjar la bandera espanyola, impulsar la sobirania fiscal, pagar la quota de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència), declarar-se "territori català lliure i sobirà" o per haver treballat el 12 d'octubre.
AMI, ÒMNIUM I ANC
La darrer part de l'acte va correspondre als parlaments de les entitats convocats.
Neus Lloveras, en nom de l'AMI, va avisar que no permetrem que els nostres electes i les nostres institucions siguin atacades: "Quan n'ataquen un, els ataquen tots".
Jordi Cuixart, d'Òmnium, va cridar a preparar-se per una mobilització permanent: "No només està en joc la independència, sinó la democràcia i el nostre futur com a nació".
El darrer discurs va ser el de Jordi Sànchez, president de l'ANC: "Continuarem fins al final, i sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra".
El resum del que va representar la jornada es podria fer a base de concatenar alguns dels lemes i consignes que no es van parar de cridar.
Mai caminareu sols. Sense por. Per la democràcia. Per la república. Ho farem. Independència.
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
122 - Nova Tàrrega, 10 de novembre de 2016
Per dignitat, defensem-nos: 13-N a Barcelona
|
“Les institucions de l'estat espanyol cada cop demostren menys vergonya a l'hora d'atacar-nos. Per això diumenge hem d'omplir l'Avinguda Maria Cristina. Per defensar les nostres, d'institucions, i per fer-nos respectar”
|
Perquè volem la independència a Catalunya? Perquè cal anar a Barcelona aquest diumenge? Per dignitat.
ELS DARRERS DIES
Dimecres 26 de setembre, Inés Arrimadas, C's, en un programa de ‘13TV’: “Llevo escolta porque ya sabemos lo que pasa en Catalunya”.
Dimecres 26, Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol: “No debe pasarse por alto el reprochable comportamiento que muestran jugadores del F.C. Barcelona al dirigirse con gestos y expresiones hacia el público durante la celebración del gol. El referido comportamiento poco ejemplar de jugadores del F.C. Barcelona les descalifica y ridiculiza por sí solos”.
Dissabte 29, Federació Espanyola d'Atletisme, durant el Campionat Mundial de Trail Running, a Braga, Portugal, talla amb tisores una senyera del corredor Pau Capell al crit de: “¡Quítale la bandera de Catalunya! ¡Arráncasela!”.
Dimarts 1 de novembre, Renfe: un tren surt amb una hora i mitja de retard de Tortosa perquè no hi ha maquinista en haver-hi destinat 'per error' un empleat de baixa laboral.
Dimarts 1, García Albiol, PP, per twitter: “Ayer campo fútbol Sant Roc #Badalona parte del público casi lincha a un asesor @PPCatalunya. Lo confundieron por el concejal CUP q desacató”.
Dimecres 2, Esperanza Aguirre, PP: “Lo que haría es que el dinero para pagar a médicos, enfermeras, farmacias, funcionarios, profesores y todo aquello que ha de pagar la Generalitat, se pusiera en la Delegación del Gobierno, para que todo el mundo supiera que la Generalitat lo que tiene es una deuda de 70.000 millones de euros”.
Dimecres 2, jutgessa d'Osca: ordena l'execució provisional de la sentència que obliga el MNAC a tornar les pintures murals de la sala capitular que exhibeix i restituir-les a Sixena.
Dijous 3, Tribunal Constitucional: rebutja el recurs contra la llei del PP de finals de l'any passat i accepta convertir-se en sala penal per inhabilitar polítics, cosa que li obra les portes a poder-ho fer directament amb Carme Forcadell sense haver d'esperar el procés judicial que d'altra banda ja ha endegat la Fiscalia General per indicació del propi TC.
Divendres 4, jutge de Berga: ordena la detenció de l'alcaldessa de Berga per dur-la a declarar per no despenjar l'estelada del balcó de l'ajuntament durant les anteriors campanyes electorals.
ELS DARRERS ANYS
Dimarts 1, David Miró, periodista: “Segons les darreres dades, del 2014, Catalunya és la tercera comunitat amb més capacitat fiscal, però és la catorzena a l’hora de rebre recursos si ajustem les xifres segons el nivell de vida. Per contra, Extremadura és la catorzena a l’hora d’aportar, la tercera a l’hora de rebre. En números reals, la Junta d’Extremadura té 3.324 euros per habitant i any per gastar mentre que la Generalitat només en té 2.024, 1.300 menys. Reduir el dèficit fiscal català (14.623 milions el 2012) equivaldria indefectiblement a retirar diners a Extremadura, Andalusia, etc”.
Dijous 3, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona: “De les partides previstes per a transports pel 2015 només es va executar un 59%, segons dades del Ministeri d'Hisenda. La inversió estatal en infraestructures a Catalunya cau fins al 9,9%, gairebé la meitat del seu pes econòmic, un 18,9%, el percentatge més baix des de fa 20 anys. De la inversió en trens només s'ha executat un 5% del pressupostat. L'Estat està prioritzant l'AVE a Galícia per sobre d'altres inversions més necessàries com el corredor mediterrani”.
DIUMENGE QUE VE
Les institucions de l'estat espanyol i els seus partits cada cop demostren menys vergonya a l'hora d'atacar-nos. I nosaltres no hem de tenir por de defensar les nostres, d'institucions. Per això diumenge hem d'omplir l'Avinguda Maria Cristina. Per cridar ben fort qui som i què volem, per fer-nos respectar.
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
121 - Nova Tàrrega, 3 de novembre de 2016
13-N, autocars a Barcelona en defensa de les nostres institucions
|
“Quan vàrem començar l'ANC sabíem i érem conscients que arribaria el dia que caldria enfrontar-se a les lleis espanyoles, a la gàbia de l'estat de les autonomies i a la seva constitució. I aquest dia ha arribat”
|
Miquel Sellarés és una d'aquelles veus de l'Assemblea que sempre cal escoltar. Fou una de les quatre persones que van gestar conceptualment l'ANC i van preparar l'estratègia per aplegar tot el món independentista sota un mateix paraigua.
L'endemà mateix que la fiscalia presentés la querella contra Forcadell, Sellarés va publicar a
Tribuna.cat un article titulat "Tots som Carme Forcadell", que en bona part reproduïm aquí.
TOTS SOM CARME FORCADELL
Quan vàrem començar l'ANC sabíem i érem conscients que arribaria el dia que caldria enfrontar-se a les lleis espanyoles, a la gàbia de l'estat de les autonomies i a la seva constitució. I aquest dia ha arribat.
Després d'anys de mobilitzacions, les més grans fetes mai en tota la història de Catalunya, anys en els que més del vuitanta per cent dels seus ciutadans s'han mostrat partidaris del dret a decidir, l'estat reacciona utilitzant no la negociació política sinó els tribunals. Manifestant així la seva impotència política.
Volen processar el 9-N i ara també a la segona autoritat de Catalunya, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. I hom es pregunta què més faran per continuar afavorint el Procés cap a la independència de Catalunya. Voleu dir que el que volen no és que marxem?
Davant d'aquesta situació Catalunya i la seva majoria social sobiranista ha d'actuar amb prudència, seny i responsabilitat. I això vol dir avui que diguem ben fort "Que no som una colònia" i "Què s'han cregut d'intentar judicialitzar i inhabilitar les nostres institucions i els nostres representants". No se n'han adonat encara que "tots" som Carme Forcadell.
COMENCEM LES MOBILITZACIONS
Comencen, doncs, les mobilitzacions. Però la d'avui només serà un tast. El poble de Catalunya actua sempre i actuarà en perfecte ordre democràtic i pacífic.
En les properes setmanes i mesos, però, caldrà fer quelcom més que concentrar-nos durant unes hores per mostrar el nostre rebuig per després tornar-nos-en tranquil·lament cap a casa. Caldrà, per tant, trobar noves fórmules.
El camí emprés no té retorn possible. Els processats pel 9-N i Carme Forcadell, la nostra presidenta del Parlament, han de saber que tots estarem responsablement al seu darrere i que no acceptarem fosques maniobres de despatxos per desviar la nostra voluntat de ser un estat.
13-N, AUTOCARS CAP A BARCELONA
Per això, per a que tothom –aquí i fora d'aquí– sàpiga que estem per la democràcia, defensant les nos-tres institucions, entre ANC, Òmnium i AMI convoquem de cara al diumenge 13 de novembre un acte contra la judicialització de la política. Serà a les 12 del migdia, a les Fonts de Montjuïc, baixant per l'Avinguda Maria Cristina fins plaça Espanya.
Per facilitar l'assistència, des de Tàrrega per la Independència hem decidit organitzar autocars, com en ocasions similars. El preu dels tiquets és de 10 euros i es poden comprar a Cistelleria Grau (carrer Santa Anna) o a Viatges Gris (Caprabo Est).
La sortida es farà des de l'estació d'autobusos, a les 9 del matí. L'hora de tornada no està decidida exactament, tot i que preveiem que pugui ser entre quatre i cinc de la tarda.
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
120 - Nova Tàrrega, 27 d'octubre de 2016
13-N, acte de suport a Carme Forcadell
|
“En el fons el que els hi fa por és que nosaltres no tinguem por. Temen que ens adonem –ja fa temps que ho tenim clar– que l'estat no pot fer res si tots junts li plantem cara”
|
A veure com anirà evolucionant el tema... El més sensat seria que miressin de negociar enlloc d'anar tibant la corda, però no sembla que estiguin massa per la labor. De moment la fiscalia ja han presentat la querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per prevaricació i desobediència, d'acord amb les instruccions rebudes pel Tribunal Constitucional, que al seu torn obeeix el govern espanyol. Digueu-ne obeir, digueu-ne ser dues cares de la mateixa moneda.
NINGÚ SOL EN DEFENSA DE LES LLIBERTATS
De moment la primera reacció per part de l'ANC i del conjunt del moviment independentista és la d'organitzar un acte de suport a Carme Forcadell.
De fet no serà el primer, perquè dilluns passat ja se'n va fer un per acompanyar el regidor de Vic, Joan Coma, que ha estat cridat a declarar per l'audiència nacional de Madrid per un delicte d'incitació a la sedició, paraula que significa, segons el diccionari, «alçament contra l'autoritat establerta». De fet, es va limitar a demanar desobediència davant les institucions espanyoles durant un ple municipal, cosa que no sembla precisament cap alçament.
També hem donat suport, aquesta mateixa setmana, als regidors de Badalona que han hagut d'anar a declarar per que resulta que ara és obligatori fer festa els dia de la hispanitat. De fet, però, el que els hi va coure va ser aquella imatge per la tele estripant la resolució judicial, una més per simbolitzar la desobediència. En el fons el que els hi fa por és que nosaltres no tinguem por. Temen que ens adonem –ja fa temps que ho tenim clar– que l'estat no pot fer res si tots junts li plantem cara.
13 DE NOVEMBRE, A BARCELONA
Pel que fa a l'acte en solidaritat amb Carme Forcadell, de moment no en podem dir gran cosa. En el moment d'escriure aquestes línies sabem que serà a Barcelona, que serà el diumenge 13 de novembre, i que serà a les dotze del migdia, en principi. Encara no sabem, però, ni el lloc ni el format concrets d'aquest acte.
De cara a la setmana vinent mirarem de donar més detalls, però el que sabem segur és que des de Tàrrega per la Independència organitzarem autocars per anar aquell diumenge a Barcelona per donar-li suport.
No deixarem sola cap persona amenaçada pels tribunals espanyols!
ESTELADA GUANYADORA
Per acabar, volem recordar el resultat del concurs d'estelades QUEBEC-CAT, que ja es va fer públic a Ràdio Tàrrega el passat 14 d'octubre. Finalment el jurat de Tàrrega per la Independència va escollir com a guanyadora una estelada creada per Romi Pijuan a base de la combinació de diverses fruites.
El jurat va tenir en compte els criteris marcats en les bases del concurs on es feia esment que es valoraria especialment la originalitat, les dimensions i la dificultat d'execució. Tot i haver-hi tres propostes que destacaven per damunt la resta, de la vintena que es van presentar, al final l'estelada escollida fou aquesta de la qual podeu veure la foto.
Comentar que en trucar-la en directe per comunicar-li el premi, el senyor Paulí Cucurull, promotor del concurs, fent expressió del seu humor, va demanar-li que en futures ocasions es plantegés utilitzar pebrots vermells per decorar la part roja ja que d'aquesta manera seria una "estelada amb pebrots".
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
119 - Nova Tàrrega, 20 d'octubre de 2016
Van tibant la corda, fins que petarà
|
“El procés cap a la independència nacional que estem vivint ens exigeix compromís. Caldrà, en aquest període decisiu que s'acosta, una implicació molt més activa que els esdeveniments aniran dictant”
|
Dissabte passat, 15 d'octubre, es complia el 76è aniversari de l'assassinat del president Companys. Un centenar de persones vam recórrer el centre de Tàrrega amb torxes, en una marxa que va anar des de la Plaça del Carme fins a l'esplanada del Castell. Allí, a banda de tirar set salves –una per dècada completa– en record del president, també es va llegir el manifest consensuat per la Comissió d'Homenatge a Companys.
MANIFEST EN HOMENATGE A COMPANYS
Aquest text parlava del passat, però sobretot del present i del futur. Un dels paràgrafs deia el següent: «El procés cap a la independència nacional que estem vivint ens exigeix un compromís que ha d'anar més enllà de manifestacions i actes. No s'hi val a contemplar el procés a través de la xarxa mediàtica i social. Caldrà, en aquest període decisiu que s'acosta, una implicació molt més activa que els esdeveniments aniran dictant».
No són paraules per fer bonic, sinó que realment a mesura que avanci el procés s'aniran fent més necessàries accions clares de defensa de la nostra voluntat col·lectiva d'esdevenir estat. L'altre estat, el que ens va a la contra, l'espanyol, cada cop va perdent més la vergonya. O potser és que simplement no sap com fer-ho per evitar allò inevitable, que és la pèrdua per la força de les urnes d'allò que va prendre per les armes fa tres segles, i per això va repartint llenya com pot.
A LA CAÇA I CAPTURA DE FORCADELL
El cas és que els atacs judicials als nostres representants són cada cop més abundants. I ara el seu objectiu, no únic però sí principal, és la presidenta del Parlament, la Molt Honorable Carme Forcadell.
En recordem el tractament protocol·lari perquè es tracta de la segona autoritat del país, només per darrera del president Puigdemont. Atacar-la a ella, igual que atacar alcaldes i regidors que defensen les postures per les que van ser elegits, significa atacar la voluntat majoritària del poble català. I els atacs requereixen de defensa.
Com vehicularem aquesta defensa des de l'ANC? Caldrà veure-ho. Però el cert és que cal que tots estiguem alerta per mobilitzar-nos novament ben aviat.
CIVISME, PACIFISME, ACTIVISME
Estar preparats per reaccionar amb rapidesa no significa, però, que ho haguem de fer de forma brusca o violenta.
No hem de perdre el valor més preuat del nostre moviment, l'alegria de la gent, la il·lusió de construir un país millor. Som, per damunt de tot, gent pacífica i pacifista que, amb actitud ferma, defensem el nostre futur i el de les generacions que seguiran després nostre. I aquesta defensa la durem a terme davant de jutges i fiscals i de qualsevol que pretengui faltar al respecte les nostres institucions.
Al final, una de tres. O referèndum o referèndum. O ferma i pacífica declaració unilateral d'independència com a últim recurs, tal i com de fet està previst ja al programa electoral de Junts pel Sí en acabar els divuit mesos d'aquesta legislatura.
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
118 - Nova Tàrrega, 6 d'octubre de 2016
Confiança necessària i suficient
|
“Puigdemont té la confiança necessària, però no la suficient, per seguir amb el procés. Ara cal que li aprovin els pressuposts del 2017. Esperem que tots plegats estiguin a l'altura de les circumstàncies”
|
El merder que tenen a la política espanyola és tant important que no val la pena donar-hi massa tombs. Al capdavall, les coses acabaran com és normal: amb uns o altres manant al govern espanyol. Perquè, de fet, tant hi fa qui hi hagi al capdavant. Tot i que hi ha qui diu que per Catalunya seria millor un canvi de govern, no hi ha res que ho justifiqui. Algú creu que canviaria res de substancial si enlloc de PP al govern hi manés PSOE, PODEMOS o C's? Hi hauria algú disposat a pactar un referèndum, per exemple? Doncs això.
PROVA SUPERADA
De moment... Ja tenim el president Puigdemont amb la confiança necessària –no suficient– per seguir amb el procés. Per a que aquesta confiança sigui suficient demana, a més, que li siguin aprovats els pressuposts per al 2017. La petició és del tot normal, i més tenint en compte el precedent de mesos enrere en que no van poder arribar ni a debatre'ls al Parlament.
Però també és lògic que, a priori, la CUP no ho vulgui donar per fet, sense tenir-ne els detalls i haver-los negociat. Esperem que tots plegats estiguin, aquest cop, a l'altura de les circumstàncies.
REFERÈNDUM
Sí o sí, el farem. Aquest és el compromís. I tenim, també, data ni que sigui aproximada: segona quinzena de setembre de 2017, just d'aquí un any. L'11-S tornaria a quedar dins el període de campanya. Però el proper 11-S no ha de servir per fer moure els manifestants sinó per activar els votants.
De totes maneres caldrà veure en quines condicions arribem a la celebració d'aquest referèndum. Si ha de ser legal, només podrà ser-ho d'acord amb la legalitat catalana, perquè és del tot impossible que pugui ser pactat amb l'estat espanyol. Això, en el fons, significa que abans haurà calgut aprovar aquesta nova legislació, que inclou la llei de Transitorietat Jurídica i que, de facto, representa el punt d'inflexió, el punt de trencament de l'antiga legalitat espanyola substituïda per la nova legalitat catalana. Digues-li DUI, digues-li RUI, l'important és fer tots els passos.
HOMENATGE A COMPANYS
Un any més la Comissió Homenatge a Companys de Tàrrega, de la que formem part junt amb altres entitats i partits, organitza els tradicionals actes commemoratius en l'aniversari de l'afusellament del president Companys, el 15 d'octubre de 1940. Fa ja, doncs, 76 anys.
Enguany l'aniversari cau en dissabte i això ha fet que decidíssim, a la Comissió, recuperar la Marxa de Torxes matinal que ja es va realitzar també el 2010, coincidint aleshores amb el 70è aniversari.
Ens reunirem a la plaça del Carme, el Pati, a partir de dos quarts de set del matí per sortir amb les torxes enceses, en comitiva, fins arribar a l'esplanada del castell on farem la lectura del manifest i el llançament de les salves, a la mateixa hora en que fou assassinat.
En acabat, hi haurà un esmorzar a preus populars a prop mateix de l'esplanada. Durant aquesta propera setmana anirem donant més informació al voltant dels actes d'homenatge.
CONCURS QUEBEC-CAT
Divendres passat, 30 de setembre, va finalitzar el termini de presentació d'estelades al concurs QUEBEC-CAT organitzat per Paulí Cucurull, amb el suport de Ràdio Tàrrega i la col•laboració de Tàrrega per la Independència. Al final han estat 17 les propostes rebudes, de les quals una s'ha hagut de descartar en no complir amb un dels punts de les bases, ja que l'estelada en qüestió no estava ubicada a Tàrrega.
A partir d'aquí, el jurat haurà de decidir entre les 16 candidates restants quina és la proposta guanyadora. I no ho tindrà fàcil: n'hi ha de més grans i de més petites, fetes amb materials de tota mena, i algunes fins i tot comestibles!
Recordeu que el resultat el sabrem en directe a Ràdio Tàrrega divendres de la setmana entrant, 14 d'octubre, a les onze del matí.
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
117 - Nova Tàrrega, 29 de setembre de 2016
S'està perfilant el futur del procés
|
“RUI: Gent que estaria disposada a votar sí en un referèndum, quan hi ha eleccions no vota partits independentistes i ho fa a partits amb un discurs més ambigu en aquest aspecte, però amb un accent social més radical”
|
Fa un parell de setmanes destacàvem que enguany no hi havia cap gran fita a curt termini que mobilitzés el país després de l'11-S. Fa dos anys havíem tingut la consulta del 9-N i l'any passat les eleccions del 27-S. Però enguany res de transcendental a la vista. O sí?
Si bé és cert que no hi ha res en que l'ANC i la ciutadania en general puguem incidir directament, això no treu que tinguem per endavant qüestions importants de cara al futur del país i del procés com són tant la qüestió de confiança del president Puigdemont, aquesta setmana, com el debat de política general, la setmana entrant.
QÜESTIÓ DE CONFIANÇA
És el primer escull a superar. Un any i un dia després de les històriques eleccions del 27-S que per primer cop va donar un Parlament amb majoria de diputats independentistes, el president Puigdemont haurà encarat la qüestió de confiança que va anunciar després de no poder aprovar els pressuposts de la Generalitat d'enguany.
L'expresident Mas ja va oferir aquesta opció a mig mandat si la CUP acceptava investir-lo. Quan van forçar el seu famós pas al costat semblava que, a canvi, tindríem una certa estabilitat i ens podríem estalviar aquests estira-i-arronsa. Però es veu que no.
Quan es publiqui aquest article en sabrem ja el resultat. En principi no cal esperar sorpreses, perquè la CUP va anunciar fa dies que hi donaria suport. Això no treu que, en vistes d'experiències anteriors, no es pugui dir blat fins que sigui al sac...
DEBAT DE POLÍTICA GENERAL
Un cop superada la qüestió –cal esperar–, es presenta la setmana entrant el debat de política general del Parlament de Catalunya. Aquest hauria de ser el debat on s'acabin de plantejar les propostes del proper curs polític 2016-2017. Un curs en que l'examen final haurà de servir per "aprovar" la indepen-dència.
I a continuació, se suposa que entre finals d'octubre i primers de novembre, tindrà lloc al Parlament el debat pressupostari per al 2017.
Mal que costi, ara és hora de confiar que els polítics que ens representen al Parlament sabran ser dignes del mandat que van rebre i no tibaran la corda excessivament en clau interna de partit.
FULL DE RUTA: RUI
La CUP planteja el referèndum unilateral de forma exclusiva com a pas per culminar el procés. Puigde-mont també hi aposta, sempre i quan sigui vinculant i jurídicament segur.
Des de l'ANC també advoquem pel referèndum, però sense descartar la DUI. El RUI es proposa per mirar d'augmentar la majoria social a favor de la independència, provant de recuperar aquelles persones que apostaven pel dret a decidir.
A Tàrrega la força del vot independentista és clara. Però en altres llocs, especialment l'àrea metropolitana de Barcelona, força gent que estaria disposada a votar sí en un referèndum, quan hi ha eleccions no vota partits independentistes i ho fa a partits amb un discurs més ambigu en aquest aspecte, però amb un accent social més radical.
El que aquests partits obliden –expressament– és explicar que per dur a terme les polítiques socials proposades calen diners, i no en tindrem mentre els impostos que paguem aquí els reparteixi l'estat espanyol. És a dir, mentre no siguem independents.
ELECCIONS BASQUES I GALLEGUES
Poca cosa a dir. Tot segons el guió previst. Fins i tot les declaracions del president electe gallec, que dos dies abans de tancar la campanya electoral va dir que "no es pot negociar amb la pistola del separatisme damunt la taula, de la mateix manera que no ho vam fer quan qui duia la pistola era ETA". Relacionar Catalunya amb ETA surt de franc a Espanya. Fins i tot té premi. Un motiu més per dir "ja us ho fareu!".
CONCURS D'ESTELADES
Per acabar, recordar-vos que aquest divendres 30 de setembre és el darrer dia per presentar estelades al concurs QUEBEC-CAT, dotat amb un premi de 2.000 euros en metàl·lic. Si us afanyeu, encara sou a temps d'enviar la foto de la vostra estelada.
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
116 - Nova Tàrrega, 22 de setembre de 2016
Concurs d'estelades QUEBEC-CAT
|
“L'estelada que es presenti a concurs ha d'haver estat creada aquest any 2016 i la seva ubicació ha de trobar-se dins el municipi de Tàrrega... no poden ser creacions virtuals o dibuixos, sinó que han de respondre a objectes reals”
|
La iniciativa neix d'un targarí, Paulino Cucurull, però que ja fa molts anys que està establert al Canadà. D'aquí que aquest concurs dugui per nom QUEBEC-CAT, tot i que l'organitza a través de la seva empresa amb seu a Barcelona, Daph d'Ondara.
Cal reconèixer que, d'entrada, ens va sorprendre la trucada des de Ràdio Tàrrega, just el dia que a Tàrrega s'organitzava la Marxa de Torxes, per informar-nos d'aquesta iniciativa. I encara més quan se'ns va dir que s'havia pensat amb Tàrrega per la Independència per conformar el jurat d'aquest concurs. No cal dir que vam acceptar la proposta encantats.
COMPOSICIÓ DEL JURAT
El jurat està format per tres persones. D'una banda Josep Giribet, artista targarí d'un prestigi professional fora de
tot dubte, amb amplíssima experiència, que aportarà els seus coneixements per valorar la dificultat i qualitat tècnica de les creacions, així com el seu criteri artístic.
D'una altra Assumpta Pijuan, @spika59, és una activista del twitter amb més de 2.500 seguidors. El quíntuple dels que tenim a @ANCtarrega, per posar-ho en context. Aprofitem per animar-vos a que ens seguiu! També present a Instagram amb fotos de gran bellesa, la seva sensibilitat i criteri estètics són valors a tenir en compte.
Finalment completa la terna Salvador Bori, actual coordinador de la territorial de Tàrrega de l'Assemblea i dissenyador de
l'estelada de foc que el maig de 2013 va omplir l'Hort del Barceloní amb 16.751 espelmes.
UN PREMI DE 2.000 EUROS
Certament el concurs ha obtingut una certa repercussió perquè se n'han fet ressò diversos mitjans d'abast nacional. Segurament això, i la suculència del premi, dotat amb un import de 2.000 euros, ha fet que haguem començat a rebre ja propostes. Malauradament alguna d'aquestes no podrà concursar per incompliment d'una de les normes, i és que per participar l'estelada ha d'estar ubicada físicament a Tàrrega.
BASES DEL CONCURS
Si us interessa participar al concurs podreu trobar el detall de les bases del concurs tant a la web de Ràdio Tàrrega (
www.radiotarrega.cat) com a la nostra (
www.assemblea.cat/tarrega).
En resum, però, les normes són força senzilles i es resumeixen en dues: l'estelada que es presenti a concurs ha d'haver estat creada aquest any 2016 i la seva ubicació ha de trobar-se dins el municipi de Tàrrega. Aquesta segona condició n'implica una tercera, i és que les estelades no poden ser creacions virtuals o dibuixos, sinó que han de respondre a objectes reals.
Per participar al concurs heu de fer una foto de l'estelada i enviar-la a
esteladatarrega2016@gmail.com. La data límit per acceptar propostes finalitza a les dotze del migdia del divendres 30 de setembre, o sigui que afanyeu-vos a presentar la vostra estelada.
El nom de la persona guanyadora es farà públic en directe per Ràdio Tàrrega dues setmanes després, el 14 d'octubre.
PARTICIPEU-HI!
Si no teniu cap estelada espatarrant, encara sou a temps de crear-ne una. Sigueu imaginatius, feu-li una foto i
envieu-la a concurs. Podeu endur-vos 2.000 euros!
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL-And-8CmzWjGGgN_hNocn2N5qpjsG1bNIssu64dlMYCOSznfR-H2ysfg8sojkwngPB2aHuh8Qq39diB8mzsziQQw6bm8ggF3mfb0GfpTAp4BFGnEnNYlF5j1TsbZIuSDRzpBomtKWFU/s1600/ANC+-+Nova+T%25C3%25A0rrega+2017+08+17+v1.jpg")