134 - Nova Tàrrega, 9 de febrer de 2017
Vam haver de matinar, però va valer la pena. Des de Tàrrega els autocars sortien a dos quarts de sis del matí des de l'estació d'autobusos. Passaven pocs minuts de les set quan arribàvem al Passeig Lluís Companys, un nom de carrer que ni fet expressament per un dia com aquest.
Només baixar teníem els periodistes del 3/24 a punt per entrevistar un dels nostres passatgers i deixar testimoni que els de Tàrrega també hi érem.
UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ
La gentada que hi havia va ser immensa. És curiós que en cap moment es van donar xifres per part de la Guàrdia Urbana sobre la quantitat de persones que vam ser a Barcelona aquest passat dilluns.
Els únics números que es van donar per tele i ràdio foren els que l'organització havia facilitat com a quantitat d'inscrits per assistir-hi. I què voleu que us hi digui: si la Guàrdia Urbana no va dir res potser és perquè igual hauria d'haver donat una xifra superior a 50.000.
SATISFACCIÓ I VERGONYA ALHORA
Estem satisfets d'haver pogut facilitar que una bona quantitat de gent targarina hagin pogut ser a Barcelona aquest dilluns per donar suport a les persones jutjades –Mas, Ortega i Rigau–.
Però estem avergonyits de formar part (encara) d'un estat que considera que dialogar és enviar a judici aquells polítics que volen saber què opina el poble posant les urnes per fer una consulta.
Allò que el president espanyol Rajoy va menystenir com una butifarrada de cap de setmana, resulta que un cop vista la participació va resultar ser un desafiament descomunal mereixedor d'anar a judici.
A banda de vergonyós, és de mal perdedor.
DESAFIAMENT A L'ESTAT
De fet sí que es va convertir en un desafiament. Però de qui va ser la culpa? Doncs en primer lloc dels que es van negar a autoritzar la consulta pactada. Consulta, que no referèndum.
I en segona instància de tot el poble, emprenyat en veure com no se'l deixava votar, de manera que a partir dels voluntaris es va organitzar per dur-lo a terme fins al final.
Aquest èxit de participació és el que va condemnar, en el fons, a anar a judici el president Mas, videpresidenta Ortega i exconsellera Rigau.
UN PAÍS POC DEMOCRÀTIC
És lamentable que aquestes coses –jutjar el president d'un país per fer una consulta– puguin arribar a succeir en un estat europeu.
Però ja sabem que la qualitat democràtica de l'estat espanyol és escassa.
Ves que se'n pot esperar d'un país que té un altre lamentable rècord a Europa: haver estat l'únic capaç d'haver jutjat i afusellat un president democràticament elegit, com fou el president Companys.
|
“La qualitat democràtica de l'estat espanyol és escassa. Ves que se'n pot esperar d'un país capaç d'haver jutjat i afusellat un president democràticament elegit, com fou el president Companys”
|
Vam haver de matinar, però va valer la pena. Des de Tàrrega els autocars sortien a dos quarts de sis del matí des de l'estació d'autobusos. Passaven pocs minuts de les set quan arribàvem al Passeig Lluís Companys, un nom de carrer que ni fet expressament per un dia com aquest.Només baixar teníem els periodistes del 3/24 a punt per entrevistar un dels nostres passatgers i deixar testimoni que els de Tàrrega també hi érem.
UN ÈXIT DE PARTICIPACIÓLa gentada que hi havia va ser immensa. És curiós que en cap moment es van donar xifres per part de la Guàrdia Urbana sobre la quantitat de persones que vam ser a Barcelona aquest passat dilluns.
Els únics números que es van donar per tele i ràdio foren els que l'organització havia facilitat com a quantitat d'inscrits per assistir-hi. I què voleu que us hi digui: si la Guàrdia Urbana no va dir res potser és perquè igual hauria d'haver donat una xifra superior a 50.000.
SATISFACCIÓ I VERGONYA ALHORAEstem satisfets d'haver pogut facilitar que una bona quantitat de gent targarina hagin pogut ser a Barcelona aquest dilluns per donar suport a les persones jutjades –Mas, Ortega i Rigau–.
Però estem avergonyits de formar part (encara) d'un estat que considera que dialogar és enviar a judici aquells polítics que volen saber què opina el poble posant les urnes per fer una consulta.
Allò que el president espanyol Rajoy va menystenir com una butifarrada de cap de setmana, resulta que un cop vista la participació va resultar ser un desafiament descomunal mereixedor d'anar a judici.
A banda de vergonyós, és de mal perdedor.
DESAFIAMENT A L'ESTAT
De fet sí que es va convertir en un desafiament. Però de qui va ser la culpa? Doncs en primer lloc dels que es van negar a autoritzar la consulta pactada. Consulta, que no referèndum.
I en segona instància de tot el poble, emprenyat en veure com no se'l deixava votar, de manera que a partir dels voluntaris es va organitzar per dur-lo a terme fins al final.
Aquest èxit de participació és el que va condemnar, en el fons, a anar a judici el president Mas, videpresidenta Ortega i exconsellera Rigau.
UN PAÍS POC DEMOCRÀTIC
És lamentable que aquestes coses –jutjar el president d'un país per fer una consulta– puguin arribar a succeir en un estat europeu.
Però ja sabem que la qualitat democràtica de l'estat espanyol és escassa.
Ves que se'n pot esperar d'un país que té un altre lamentable rècord a Europa: haver estat l'únic capaç d'haver jutjat i afusellat un president democràticament elegit, com fou el president Companys.
