dimarts, 29 de novembre del 2016

CTSE 2016

125 - Nova Tàrrega, 1 de desembre de 2016

“La feina que es fa en aquesta trobada del CTSE és bàsicament la de pensar com encarar els reptes que tenim com a país per assolir el nostre objectiu, que no és altre que el d'esdevenir un nou estat”
Amb aquestes sigles tant poc significatives va tenir lloc aquest passat cap de setmana una de les activitats internes més importants que duu a terme l'Assemblea Nacional Catalana al cap de l'any.
Es tracta del Consell Territorial, Sectorial i d'Exteriors que, en la seva tercera edició, va tenir lloc el dissabte 26 de novembre a Cervera.

REUNIÓ DE TOTES LES ASSEMBLEES
Aquest Consell s'acostuma a realitzar a finals d'any, normalment el mes de novembre, i reuneix en una trobada comuna representants de les assemblees territorials, les assembles sectorials i les assemblees exteriors de l'ANC.
Actualment l'ANC compta amb unes 600 territorials, 50 sectorials i 40 exteriors i totes estaven convidades a participar en aquesta reunió de treball, encara que òbviament hi ha grups que ho tenen complicat per participar-hi, especialment pel que fa a les assemblees exteriors.
Això vol dir que per organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques cal disposar d'un espai de dimensions considerables. En anys anteriors s'havia realitzat a Cornellà i Terrassa. És el primer cop que ha sortit de l'àrea de Barcelona i hem aconseguit dur-lo a la nostra regió 6, al Teatre de la Passió de Cervera.

EL THINK TANK DE L'ANC
La feina que es fa en aquesta trobada és bàsicament la de pensar com encarar els reptes que tenim com a país per assolir el nostre objectiu, que no és altre que el d'esdevenir un nou estat. I això es fa a base d'analitzar l'escenari actual i treballar sobre els possibles escenaris futurs, tant en el curt termini com en el mitjà.
La manera concreta de funcionar del CTSE es a través de reunions de petits grups de treball –20 o 25 persones com a màxim– que analitzen algun dels punts concrets que l'organització ha fixat prèviament, per tal de fer propostes sobre com afrontar els problemes o situacions plantejades en aquell tema en concret. Després aquestes propostes es posen en comú amb la resta de grups per acabar elaborant unes conclusions finals. D'aquestes conclusions és d'on surten, bàsicament, les propostes que a principis de l'any següent, durant l'assemblea general ordinària, s'aproven en el que es coneix com a Full de Ruta de l'ANC i que marca les línies mestres que l'entitat vol tirar endavant.

ORGANITZACIÓ DEL CTSE
Enguany les sessions de treball han girat en torn a quatre línies bàsiques: referèndum, defensa de les institucions, incidència política i país informat, que al seu torn es dividien en tretze apartats per a cadascun dels quals es va formar el corresponent grup de treball.
Si bé normalment en aquest Consell hi poden participar dos representants per cada assemblea, en aquesta ocasió hem estat quatre els membres de Tàrrega per la Independència que hi hem participat, encara que dos d'ells ho van fer en representació de l'assemblea comarcal, Urgell per la Independència.
En properes ocasions detallarem més a fons algunes de les conclusions a les que es va arribar en aquest Consell.

Ramón Cotarelo: «Sí o sí»

El Món, 29 de novembre de 2016

"Que el 75 per cent dels catalans sigui partidari d'un referèndum és una prova empírica que el referèndum és la solució al problema"

Els líders de JxSí redueixen la disjuntiva clàssica del "sí o no" a la fatalitat de l'únic "sí". Cadascun al seu estil. Tardà va parlar en seu parlamentària de "referèndum "sí o sí" i amb posterioritat, l'expresident Mas ha parlat de "negociació sí o sí". En els dos casos parlen des de la convicció que les coses seran així, vulgui o no el govern espanyol.

Mas acostuma posar una nota de cautela i prudència. Recorda la necessitat de reunir més suports a la independència i ara, pel que sembla, tracta de tranquil·litzar l'empresariat, tot i reconèixer que és probable algun sobresalt el 2017. Hi haurà qui vegi en això una diferència notable, encara que coneguda, de contundència política, i assenyali el temor a un replantejament, o fins i tot un retrocés, en el procés independentista a canvi d'alguna etèria negociació. No obstant això, és obligat recordar que la força d'aquest procés rau en la seva unitat i transversalitat, aspectes imprescindibles en les circumstàncies actuals. És a dir, interclassista. No és molt encertat aplicar al procés independentista un esquema de lluita de classes en el sentit ampli.

Tenir fixada la data del RUI dóna solidesa al procés, però no obliga a considerar exempt tot el temps que hi ha fins a la seva possible realització. Aquest és el temps de les negociacions "sí o sí". No seria justificable rebutjar-les sense més. Ja el sol fet que l'Estat accepti negociar és un triomf.

Després es planteja el contingut i el resultat de les negociacions, començant per la necessitat de què l'Estat suspengui l'aplicació de les seves mesures repressives avui en marxa. No és creïble una negociació durant la qual l'Estat segueix reprimint l'activitat de les institucions catalanes. Al seu torn, també l'Estat plantejarà la simetria en l'abstenció, exigint que les institucions catalanes suspenguin la seva activitat durant la negociació. Aquesta és una mostra de la complexitat dels problemes que afecten les negociacions.

Mentre s'inicia la negociació "sí o sí", van fent-se passos que condicionen les actituds. Els comuns proposen constituir una comissió parlamentària per tractar la "qüestió catalana". No sembla, per descomptat, gran cosa, donada la composició del parlament espanyol. Com a iniciativa no molesta i apunta en una direcció correcta de convocar un òrgan en el qual puguin realitzar-se les negociacions del "sí o sí". El que passa és que no pot ser de rang de comissió parlamentària. Hauria d'apuntar més al tipus de Convenció del màxim nivell parlamentari i convocada específicament per a la negociació.

D'altra banda, l'ANC està articulant l'"Assemblea de càrrecs electes" (AECAT) perquè assumeixi els "poders catalans" en el cas que el govern central suspengués l'autonomia de Catalunya. Sembla bastant més eficaç que la comissió parlamentària sobre Catalunya. La AECAT és el germen d'una institució que vindrà a substituir a les institucions ordinàries catalanes, font de legitimitat política a Catalunya, en cas de suspensió de l'autonomia.

Però, perquè el govern suspengui l'autonomia de Catalunya, en el cas que pogués fer-ho, que no està clar, les institucions catalanes hauran d'haver donat algun motiu per a això, hauran d'haver adoptat alguna mesura que justifiqui la suspensió a ulls del govern. L'acte més evident d'aquest tipus és una DUI. Per aquesta declaració, el Parlament català declararia a Catalunya fora de l'àmbit d'aplicació de les lleis espanyoles i, per descomptat, hauria de donar trasllat d'això a la Cort Internacional de Justícia. A l'interior, però, la suspensió de l'autonomia no tindria efecte i l'Estat hauria de recórrer a alguna figura dels estats d'excepció.

Justament és davant d'aquesta perspectiva molt versemblant quan cobra tot el seu abast l'admonició de Mas: negociació "sí o sí". Ningú està interessat a crear-se més problemes dels que ja té. En el paquet de la negociació haurà d'entrar l'altre enunciat de referèndum "sí o sí".

Que el 75 per cent dels catalans sigui partidari d'un referèndum és una prova empírica que el referèndum és la solució al problema. Si la participació arribés al 75 per cent, o el sobrepassés, donaria àmplia legitimitat al resultat, sigui aquest el que sigui.

diumenge, 27 de novembre del 2016

CTSE 2016: Declaració de Cervera


L’11 de setembre i el 13 de novembre vam tornar a demostrar que l’independentisme està a punt, que és ben viu, i que persisteix sense defallir. Estem a punt per ajudar a néixer la república catalana i esdevenir un Estat independent.

L’Assemblea Nacional Catalana reconeix i agraeix l’esforç ingent de ciutadans, institucions, polítics, i entitats. El camí iniciat el 2012 ens ha portat fins a les portes de la independència. Ens hem sobreposat als entrebancs i als embats que ens han arribat d’arreu. Gràcies al triomf de les forces independentistes a les eleccions del 27 de setembre de 2015, tenim per primera vegada un govern i una majoria independentista al Parlament i d’aquí pocs mesos estaran preparats per fer efectiu el compromís contret a les urnes. Ens queda, doncs, poc temps per bastir una estructura sòlida i organitzada que, si som capaços de deixar de banda recels i desconfiances, ens ha de permetre ben aviat proclamar la independència. Ens caldrà, però, ser intel·ligents, astuts i persistents.

L’Assemblea Nacional Catalana segueix compromesa a treballar per mantenir i ampliar el suport i l’entusiasme en la construcció del nou país i per garantir que tothom en pugui ser partícip. Seguirem dedicant tots els esforços que facin falta per difondre el missatge que ben aviat ens caldrà fer efectiu el nostre compromís de construir un futur millor per al nostre país.

Demanem al Parlament, al Govern, i als partits i associacions que, amb unitat d’acció, confiança i lleialtat mútues, segueixin avançant en l’execució del mandat que van rebre el 27-S, tot definint una estratègia comuna per als moments decisius que s’acosten. A tots els reclamem que siguin fidels a la voluntat del poble, que aparquin partidismes estèrils, de curta volada, i que, intel·ligentment, evitin els paranys i les manipulacions de tota mena. Cal que, els propers mesos, poble, partits i institucions treballem conjuntament per consolidar, preparar i organitzar el país en i des de tots els àmbits. Amb coratge i determinació farem pinya per seguir avançant i tirant endavant el full de ruta que el proper setembre ens ha de permetre votar i guanyar democràticament i pacífica el referèndum i fer efectiva la independència.

Coherents amb aquesta petició i amb el nostre full de ruta donem i donarem sempre tot el suport que calgui a les institucions i als càrrecs electes que de manera valenta s’han posat al servei del poble i que, en compliment del compromís contret a les urnes, hi són fidels.

Cervera, 26 de novembre de 2016

dimarts, 22 de novembre del 2016

Una cosa és el que es diu i una altra és el que es fa

124 - Nova Tàrrega, 24 de novembre de 2016

“Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.”
Fa pocs dies era substituïda la fins ara delegada del govern espanyol a Catalunya, la Llanos de Luna –Claros de Luna, com li diu poèticament un company–, pel fins ara portaveu del PP al Parlament, Enric Millo –el Millo, com va dir que li diu la Sáez de Santamaria.

AIXÒ ÉS EL QUE DIUEN
En l'acte de presentació del nou delegat tot va ser dir que oferirien diàleg fins a l'infinit, que a partir d'ara tindrien més mà esquerra, que estaven disposats a escoltar. I que vindrien més sovint. La Soraya està disposada a venir dos o tres cops al mes, si cal. Mama, por!
Tot i que no eren unes declaracions referides al context català, dies enrere el mateix Rajoy va explicar que tindria una paciència infinita per dialogar amb els seus adversaris. En aquest cas es referia a l'oposició, que és majoritària, al parlament espanyol. Ep, això sí: sense renunciar a les reformes que ha fet fins ara. Bé, ja coneixem el personatge i sabem com d'infinita n'arriba a ser la seva... parsimònia.

I AIXÒ ÉS EL QUE FAN
Però amb què ens trobem? Amb que els tribunals ratifiquen la suspensió cautelar del jutge Vidal. Recordem que el motiu d'aquesta suspensió és haver col·laborat en la redacció d'un text que pot servir de model del que hauria de ser la nova Constitució Catalana. Clama el cel! Suspenen algú per com pensa! Algú que fa perfectament la seva feina però que té projectes de futur nacional diferents als del seus superiors jeràrquics, i això no els hi agrada.
I què més? Doncs que el parlament espanyol accepta el suplicatori per tal de poder jutjar Francesc Homs pels motius prou coneguts d'haver col·laborat en l'organització del 9-N. De fet, també hi vam col·laborar tots els de Tàrrega per la Independència i els de l'Assemblea en general, però és clar, com que amb tots no poden miren de fer por a base de castigar unes quantes persones significades.

PENSIONS: QUÈ DIUEN I QUÈ FAN
Com que veuen que això de les pensions perilla, ara se les empesquen per dir que no patim, que ja ho solucionaran. Com? D'una banda, "permetent" que la gent compatibilitzi la pensió amb seguir treballant. Vaja... No hi ha prou feina per als joves i no se'ls hi acut res millor que fer que la gent més gran no es jubili del tot.
De l'altra, dient que part de les pensions, enlloc de pagar-se a través de la Seguretat Social es pagaran a través dels pressupostos generals de l'estat. Però: d'on surten els diners, tant d'un lloc com de l'altre? De les butxaques dels contribuents! Per tant, si per pagar pensions fan anar diners dels imposts només hi ha dues maneres: o pujant-los o gastant menys en altres serveis com ara educació, sanitat... No, tranquils, no patiu, que del Ministeri de Defensa no en rebaixaran ni un euro. Senyor, senyor!
Amb tot, cal recordar que a la famosa guardiola de les pensions se li comencen a veure ja les teranyines i està previst que aquest proper 2017 quedi ja completament esgotada. O sigui que hi ha pressa per solucionar-ho.

QUINA ÉS AQUESTA SOLUCIÓ?
Està clar. Gestionar les nostres pensions. Que passa per gestionar el nostre estat. Per tant, la millor solució és deixar de banda els romanços i falòrnies que van dient des de l'altra banda, perquè ja sabem que una cosa és el que diuen i una altra de ben diferent és el que fan.
Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.

dimarts, 15 de novembre del 2016

Sense por, ho farem

123 - Nova Tàrrega, 17 de novembre de 2016

“Continuarem fins al final. I sí, sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra”
Un cop més aquest passat diumenge ens vam manifestar, aquest cop a Barcelona. I un cop més la gent de Tàrrega hem respost, com sempre, amb la nostra assistència. Uns quants marxant amb l'autocar que organitzàvem nosaltres, i altres anant-hi pel seu compte per poder aprofitar la resta del dia a Barcelona.

BALL DE XIFRES
Vam omplir de gom a gom l'avinguda Maria Cristina, davant les Fonts de Montjuïc. I com va comentar tot fent broma el president de l'ANC, vam superar Espanya. La plaça Espanya, és clar, que es va haver de tallar davant la munió d'assistents a la manifestació.
Com és habitual, l'Assemblea no va donar xifres pròpies de participació. Els únics que van donar-ne foren els responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que van xifrar els assistents en 80.000. Però no deixa de ser curiosa la dada que un dels companys ens va fer notar. Quan la mateixa Guàrdia Urbana quantifica els assistents al piromusical de Barcelona, per la Mercè, parla d'unes 180.000 persones. Ahir, en el mateix espai i similar ocupació –ple a vessar–, resulta que el primer '1' va caure i 'només' érem 80.000. És ben curiós... I encara sort que els que comptaven no eren els municipals de Lleida, que si no igual perdem algun zero, també, i ens quedem en 8.000!

DESCONNEXIÓ
Benvinguts a la República Catalana! Amb aquest crit saludava al començament de l'acte el presentador.
D'entrada, es va fer un repàs de les lleis que darrerament ha tombat el Tribunal Constitucional. Un tribunal que no fa justícia sinó política, seguint les directrius que el govern espanyol li marca en una escandalosa manca de separació de poders.
A continuació es va recordar que la judicialització de la política no es limita a suspendre lleis catalanes, sinó que també intenta atemorir els polítics catalans iniciant processos judicials contra els nostres representants.
Es van destacar els noms de diverses persones en procés judicial: el de Forcadell pel debat parlamentari del procés constituent; els de Mas, Ortega, Rigau i Homs, pel 9-N; el de Venturós per l'estelada de l'ajuntament de Berga; el de Joan Coma per animar a la desobediència en un ple de l'ajuntament de Vic; o els dels regidors de l'ajuntament de Badalona per obrir el passat dia de la Hispanitat.
I es va recordar que són 407 les causes obertes contra ajuntaments catalans per motius relacionats amb el procés d'independència, ja sigui per no penjar la bandera espanyola, impulsar la sobirania fiscal, pagar la quota de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència), declarar-se "territori català lliure i sobirà" o per haver treballat el 12 d'octubre.

AMI, ÒMNIUM I ANC
La darrer part de l'acte va correspondre als parlaments de les entitats convocats.
Neus Lloveras, en nom de l'AMI, va avisar que no permetrem que els nostres electes i les nostres institucions siguin atacades: "Quan n'ataquen un, els ataquen tots".
Jordi Cuixart, d'Òmnium, va cridar a preparar-se per una mobilització permanent: "No només està en joc la independència, sinó la democràcia i el nostre futur com a nació".
El darrer discurs va ser el de Jordi Sànchez, president de l'ANC: "Continuarem fins al final, i sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra".
El resum del que va representar la jornada es podria fer a base de concatenar alguns dels lemes i con-signes que no es van parar de cridar.
Mai caminareu sols. Sense por. Per la democràcia. Per la república. Ho farem. Independència.

Presentació de la gestora d'Òmnium Segarra i l’Urgell, a Cervera

La presentació de la gestora d'Òmnium Segarra i l’Urgell serà divendres 18 de novembre a les 7 de la tarda a la Sala Buireu (Carrer Manuel Ibarra) de Cervera. L'acte comptarà amb la presència de la vicepresidenta primera de l'entitat, Marina Llansana, que farà un parlament sobre “Òmnium davant els reptes acutals del país”.

Hi haurà actuació musical a càrrec de membres del Conservatori Municipal de Música de Cervera i pica pica per a tothom.

dijous, 10 de novembre del 2016

Últimes places d'autocar per anar a Barcelona aquest diumenge 13-N!!

Queden poques places ja per vendre. Les darreres les podeu trobar només a Cistelleria Grau!

Aprofitem per dir-vos, a tots els que ja teniu el tiquet comprat, que l'hora de sortida des de Barcelona per tornar cap a casa serà a les 4 de la tarda.

dimarts, 8 de novembre del 2016

Per dignitat, defensem-nos: 13-N a Barcelona

122 - Nova Tàrrega, 10 de novembre de 2016

“Les institucions de l'estat espanyol cada cop demostren menys vergonya a l'hora d'atacar-nos. Per això diumenge hem d'omplir l'Avinguda Maria Cristina. Per defensar les nostres, d'institucions, i per fer-nos respectar”
Perquè volem la independència a Catalunya? Perquè cal anar a Barcelona aquest diumenge? Per dignitat.

ELS DARRERS DIES
Dimecres 26 de setembre, Inés Arrimadas, C's, en un programa de ‘13TV’: “Llevo escolta porque ya sabemos lo que pasa en Catalunya”.
Dimecres 26, Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol: “No debe pasarse por alto el reprochable comportamiento que muestran jugadores del F.C. Barcelona al dirigirse con gestos y expresiones hacia el público durante la celebración del gol. El referido comportamiento poco ejemplar de jugadores del F.C. Barcelona les descalifica y ridiculiza por sí solos”.
Dissabte 29, Federació Espanyola d'Atletisme, durant el Campionat Mundial de Trail Running, a Braga, Portugal, talla amb tisores una senyera del corredor Pau Capell al crit de: “¡Quítale la bandera de Catalunya! ¡Arráncasela!”.
Dimarts 1 de novembre, Renfe: un tren surt amb una hora i mitja de retard de Tortosa perquè no hi ha maquinista en haver-hi destinat 'per error' un empleat de baixa laboral.
Dimarts 1, García Albiol, PP, per twitter: “Ayer campo fútbol Sant Roc #Badalona parte del público casi lincha a un asesor @PPCatalunya. Lo confundieron por el concejal CUP q desacató”.
Dimecres 2, Esperanza Aguirre, PP: “Lo que haría es que el dinero para pagar a médicos, enfermeras, farmacias, funcionarios, profesores y todo aquello que ha de pagar la Generalitat, se pusiera en la Delegación del Gobierno, para que todo el mundo supiera que la Generalitat lo que tiene es una deuda de 70.000 millones de euros”.
Dimecres 2, jutgessa d'Osca: ordena l'execució provisional de la sentència que obliga el MNAC a tornar les pintures murals de la sala capitular que exhibeix i restituir-les a Sixena.
Dijous 3, Tribunal Constitucional: rebutja el recurs contra la llei del PP de finals de l'any passat i accepta convertir-se en sala penal per inhabilitar polítics, cosa que li obra les portes a poder-ho fer directament amb Carme Forcadell sense haver d'esperar el procés judicial que d'altra banda ja ha endegat la Fiscalia General per indicació del propi TC.
Divendres 4, jutge de Berga: ordena la detenció de l'alcaldessa de Berga per dur-la a declarar per no despenjar l'estelada del balcó de l'ajuntament durant les anteriors campanyes electorals.

ELS DARRERS ANYS
Dimarts 1, David Miró, periodista: “Segons les darreres dades, del 2014, Catalunya és la tercera comunitat amb més capacitat fiscal, però és la catorzena a l’hora de rebre recursos si ajustem les xifres segons el nivell de vida. Per contra, Extremadura és la catorzena a l’hora d’aportar, la tercera a l’hora de rebre. En números reals, la Junta d’Extremadura té 3.324 euros per habitant i any per gastar mentre que la Generalitat només en té 2.024, 1.300 menys. Reduir el dèficit fiscal català (14.623 milions el 2012) equivaldria indefectiblement a retirar diners a Extremadura, Andalusia, etc”.
Dijous 3, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona: “De les partides previstes per a transports pel 2015 només es va executar un 59%, segons dades del Ministeri d'Hisenda. La inversió estatal en infraestructures a Catalunya cau fins al 9,9%, gairebé la meitat del seu pes econòmic, un 18,9%, el percentatge més baix des de fa 20 anys. De la inversió en trens només s'ha executat un 5% del pressupostat. L'Estat està prioritzant l'AVE a Galícia per sobre d'altres inversions més necessàries com el corredor mediterrani”.

DIUMENGE QUE VE
Les institucions de l'estat espanyol i els seus partits cada cop demostren menys vergonya a l'hora d'atacar-nos. I nosaltres no hem de tenir por de defensar les nostres, d'institucions. Per això diumenge hem d'omplir l'Avinguda Maria Cristina. Per cridar ben fort qui som i què volem, per fer-nos respectar.

dilluns, 7 de novembre del 2016

Diumenge 13-N, omplim Barcelona. Per la democràcia. Per les institucions. Per dignitat.

Les institucions de l'estat espanyol cada cop demostren menys vergonya a l'hora d'atacar-nos. Per això diumenge hem d'omplir l'Avinguda Maria Cristina. Per defensar les nostres, d'institucions, i per fer-nos respectar.

Ves-hi amb cotxe o vine amb autocar, però hi hem d'anar. Com més avancem, més unitat i coratge hem de mostrar.

Pots trobar els tiquets d'autocar -fins divendres- a Cistelleria Grau o a Viatges Gris (Caprabo Est).


divendres, 4 de novembre del 2016

AVUI a les 7 de la tarda CONCENTRACIÓ UNITÀRIA a la plaça Major de Tàrrega

Concentració unitària a Tàrrega en suport de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, a les 19:00 a la plaça Major.

FES-HO CÓRRER!!

dimarts, 1 de novembre del 2016

13-N, autocars a Barcelona en defensa de les nostres institucions

121 - Nova Tàrrega, 3 de novembre de 2016

“Quan vàrem començar l'ANC sabíem i érem conscients que arribaria el dia que caldria enfrontar-se a les lleis espanyoles, a la gàbia de l'estat de les autonomies i a la seva constitució. I aquest dia ha arribat”
Miquel Sellarés és una d'aquelles veus de l'Assemblea que sempre cal escoltar. Fou una de les quatre persones que van gestar conceptualment l'ANC i van preparar l'estratègia per aplegar tot el món independentista sota un mateix paraigua.
L'endemà mateix que la fiscalia presentés la querella contra Forcadell, Sellarés va publicar a Tribuna.cat un article titulat "Tots som Carme Forcadell", que en bona part reproduïm aquí.

TOTS SOM CARME FORCADELL
Quan vàrem començar l'ANC sabíem i érem conscients que arribaria el dia que caldria enfrontar-se a les lleis espanyoles, a la gàbia de l'estat de les autonomies i a la seva constitució. I aquest dia ha arribat.
Després d'anys de mobilitzacions, les més grans fetes mai en tota la història de Catalunya, anys en els que més del vuitanta per cent dels seus ciutadans s'han mostrat partidaris del dret a decidir, l'estat reacciona utilitzant no la negociació política sinó els tribunals. Manifestant així la seva impotència política.
Volen processar el 9-N i ara també a la segona autoritat de Catalunya, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. I hom es pregunta què més faran per continuar afavorint el Procés cap a la independència de Catalunya. Voleu dir que el que volen no és que marxem?
Davant d'aquesta situació Catalunya i la seva majoria social sobiranista ha d'actuar amb prudència, seny i responsabilitat. I això vol dir avui que diguem ben fort "Que no som una colònia" i "Què s'han cregut d'intentar judicialitzar i inhabilitar les nostres institucions i els nostres representants". No se n'han adonat encara que "tots" som Carme Forcadell.

COMENCEM LES MOBILITZACIONS
Comencen, doncs, les mobilitzacions. Però la d'avui només serà un tast. El poble de Catalunya actua sempre i actuarà en perfecte ordre democràtic i pacífic.
En les properes setmanes i mesos, però, caldrà fer quelcom més que concentrar-nos durant unes hores per mostrar el nostre rebuig per després tornar-nos-en tranquil·lament cap a casa. Caldrà, per tant, trobar noves fórmules.
El camí emprés no té retorn possible. Els processats pel 9-N i Carme Forcadell, la nostra presidenta del Parlament, han de saber que tots estarem responsablement al seu darrere i que no acceptarem fosques maniobres de despatxos per desviar la nostra voluntat de ser un estat.

13-N, AUTOCARS CAP A BARCELONA
Per això, per a que tothom –aquí i fora d'aquí– sàpiga que estem per la democràcia, defensant les nos-tres institucions, entre ANC, Òmnium i AMI convoquem de cara al diumenge 13 de novembre un acte contra la judicialització de la política. Serà a les 12 del migdia, a les Fonts de Montjuïc, baixant per l'Avinguda Maria Cristina fins plaça Espanya.
Per facilitar l'assistència, des de Tàrrega per la Independència hem decidit organitzar autocars, com en ocasions similars. El preu dels tiquets és de 10 euros i es poden comprar a Cistelleria Grau (carrer Santa Anna) o a Viatges Gris (Caprabo Est).
La sortida es farà des de l'estació d'autobusos, a les 9 del matí. L'hora de tornada no està decidida exactament, tot i que preveiem que pugui ser entre quatre i cinc de la tarda.