123 - Nova Tàrrega, 17 de novembre de 2016
Un cop més aquest passat diumenge ens vam manifestar, aquest cop a Barcelona. I un cop més la gent de Tàrrega hem respost, com sempre, amb la nostra assistència. Uns quants marxant amb l'autocar que organitzàvem nosaltres, i altres anant-hi pel seu compte per poder aprofitar la resta del dia a Barcelona.
BALL DE XIFRES
Vam omplir de gom a gom l'avinguda Maria Cristina, davant les Fonts de Montjuïc. I com va comentar tot fent broma el president de l'ANC, vam superar Espanya. La plaça Espanya, és clar, que es va haver de tallar davant la munió d'assistents a la manifestació.
Com és habitual, l'Assemblea no va donar xifres pròpies de participació. Els únics que van donar-ne foren els responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que van xifrar els assistents en 80.000. Però no deixa de ser curiosa la dada que un dels companys ens va fer notar. Quan la mateixa Guàrdia Urbana quantifica els assistents al piromusical de Barcelona, per la Mercè, parla d'unes 180.000 persones. Ahir, en el mateix espai i similar ocupació –ple a vessar–, resulta que el primer '1' va caure i 'només' érem 80.000. És ben curiós... I encara sort que els que comptaven no eren els municipals de Lleida, que si no igual perdem algun zero, també, i ens quedem en 8.000!
DESCONNEXIÓ
Benvinguts a la República Catalana! Amb aquest crit saludava al començament de l'acte el presentador.
D'entrada, es va fer un repàs de les lleis que darrerament ha tombat el Tribunal Constitucional. Un tribunal que no fa justícia sinó política, seguint les directrius que el govern espanyol li marca en una escandalosa manca de separació de poders.
A continuació es va recordar que la judicialització de la política no es limita a suspendre lleis catalanes, sinó que també intenta atemorir els polítics catalans iniciant processos judicials contra els nostres representants.
Es van destacar els noms de diverses persones en procés judicial: el de Forcadell pel debat parlamentari del procés constituent; els de Mas, Ortega, Rigau i Homs, pel 9-N; el de Venturós per l'estelada de l'ajuntament de Berga; el de Joan Coma per animar a la desobediència en un ple de l'ajuntament de Vic; o els dels regidors de l'ajuntament de Badalona per obrir el passat dia de la Hispanitat.
I es va recordar que són 407 les causes obertes contra ajuntaments catalans per motius relacionats amb el procés d'independència, ja sigui per no penjar la bandera espanyola, impulsar la sobirania fiscal, pagar la quota de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència), declarar-se "territori català lliure i sobirà" o per haver treballat el 12 d'octubre.
AMI, ÒMNIUM I ANC
La darrer part de l'acte va correspondre als parlaments de les entitats convocats.
Neus Lloveras, en nom de l'AMI, va avisar que no permetrem que els nostres electes i les nostres institucions siguin atacades: "Quan n'ataquen un, els ataquen tots".
Jordi Cuixart, d'Òmnium, va cridar a preparar-se per una mobilització permanent: "No només està en joc la independència, sinó la democràcia i el nostre futur com a nació".
El darrer discurs va ser el de Jordi Sànchez, president de l'ANC: "Continuarem fins al final, i sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra".
El resum del que va representar la jornada es podria fer a base de concatenar alguns dels lemes i con-signes que no es van parar de cridar.
Mai caminareu sols. Sense por. Per la democràcia. Per la república. Ho farem. Independència.
|
“Continuarem fins al final. I sí, sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra”
|
BALL DE XIFRES
Vam omplir de gom a gom l'avinguda Maria Cristina, davant les Fonts de Montjuïc. I com va comentar tot fent broma el president de l'ANC, vam superar Espanya. La plaça Espanya, és clar, que es va haver de tallar davant la munió d'assistents a la manifestació.
Com és habitual, l'Assemblea no va donar xifres pròpies de participació. Els únics que van donar-ne foren els responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que van xifrar els assistents en 80.000. Però no deixa de ser curiosa la dada que un dels companys ens va fer notar. Quan la mateixa Guàrdia Urbana quantifica els assistents al piromusical de Barcelona, per la Mercè, parla d'unes 180.000 persones. Ahir, en el mateix espai i similar ocupació –ple a vessar–, resulta que el primer '1' va caure i 'només' érem 80.000. És ben curiós... I encara sort que els que comptaven no eren els municipals de Lleida, que si no igual perdem algun zero, també, i ens quedem en 8.000!
DESCONNEXIÓBenvinguts a la República Catalana! Amb aquest crit saludava al començament de l'acte el presentador.
D'entrada, es va fer un repàs de les lleis que darrerament ha tombat el Tribunal Constitucional. Un tribunal que no fa justícia sinó política, seguint les directrius que el govern espanyol li marca en una escandalosa manca de separació de poders.
A continuació es va recordar que la judicialització de la política no es limita a suspendre lleis catalanes, sinó que també intenta atemorir els polítics catalans iniciant processos judicials contra els nostres representants.
Es van destacar els noms de diverses persones en procés judicial: el de Forcadell pel debat parlamentari del procés constituent; els de Mas, Ortega, Rigau i Homs, pel 9-N; el de Venturós per l'estelada de l'ajuntament de Berga; el de Joan Coma per animar a la desobediència en un ple de l'ajuntament de Vic; o els dels regidors de l'ajuntament de Badalona per obrir el passat dia de la Hispanitat.
I es va recordar que són 407 les causes obertes contra ajuntaments catalans per motius relacionats amb el procés d'independència, ja sigui per no penjar la bandera espanyola, impulsar la sobirania fiscal, pagar la quota de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència), declarar-se "territori català lliure i sobirà" o per haver treballat el 12 d'octubre.
AMI, ÒMNIUM I ANC
La darrer part de l'acte va correspondre als parlaments de les entitats convocats.
Neus Lloveras, en nom de l'AMI, va avisar que no permetrem que els nostres electes i les nostres institucions siguin atacades: "Quan n'ataquen un, els ataquen tots".
Jordi Cuixart, d'Òmnium, va cridar a preparar-se per una mobilització permanent: "No només està en joc la independència, sinó la democràcia i el nostre futur com a nació".
El darrer discurs va ser el de Jordi Sànchez, president de l'ANC: "Continuarem fins al final, i sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. No hi ha revolució democràtica en marxa més potent que la nostra".
El resum del que va representar la jornada es podria fer a base de concatenar alguns dels lemes i con-signes que no es van parar de cridar.
Mai caminareu sols. Sense por. Per la democràcia. Per la república. Ho farem. Independència.