divendres, 18 de desembre del 2015

Les urnes són les nostres armes: utilitzem-les!

Falten pocs minuts per a que s'acabi la campanya electoral i us volem fer unes breus línies.

Aquesta ha estat una campanya de baixa intensitat. Sembla que els partits espanyols han aprés que com més disbarats deien, més a favor nostre anaven, i aquest cop han estat més moderats... Sembla que això no ens motiva a anar a votar.

També hi ha qui, lògicament, pensa que en ser unes eleccions espanyoles tampoc cal anar-hi a fer res ara que ja hem fet les plebiscitàries i que hem decidit de fer l'estat propi.

I per si tot plegat no fos prou, hi ha un munt de gent desencisada --diguem-ho clar, emprenyada com una mona-- per la situació de manca de govern a Catalunya després del 27-S.

Tots són motius ben vàlids per decidir no anar a votar aquest diumenge. I aquest seria l'error més gran que actualment podríem cometre els catalans.

No és que siguin gaire importants els resultats dels partits independentistes des de la perspectiva espanyola. Però si que ho són en clau interna i, sobretot, en clau internacional.

No podem permetre que es visualitzi un desinflament de la nostra voluntat de ser independents, de fer de Catalunya un nou estat.

Per això és vital que ens mobilitzem aquest diumenge i que anem a votar. Per Democràcia i Llibertat o per Esquerra. Però per algun dels dos. No us quedeu casa. Voteu, si us plau.

dilluns, 14 de desembre del 2015

Un any històric!

99 - Nova Tàrrega, 17 de desembre de 2015

Vet aquí el nostre darrer escrit a Nova Tàrrega abans de vacances. És per això, per ser el darrer de l'any que el plantegem com una mena de resum o balanç anual.

Aquest 2015 ha estat un any històric per Catalunya. És probable que no sigui aquesta la percepció general, actualment. Uns resultats electorals històrics s'han vist enterbolits per les traves que la CUP està posant per a la formació d'un nou govern. Intenteu, però, pensar en què diran els llibres d'història d'aquí a uns anys. No es parlarà de les dificultats que durant uns mesos hi va haver per aconseguir govern. Parlaran de les eleccions del 27-S com de l'assoliment de la major fita política dels darrers tres segles.

Que la recerca de la perfecció no impedeixi aconseguir el bé comú. Aquesta frase la pronuncià Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, fa poc dies, just abans de la clausura de la Cimera del Clima de París. És evident que no pensava en els diputats independentistes del Parlament català quan la va dir, però seria bo que aquest se l'escoltessin i la tinguessin ben present. No cal insistir sobre qui recau, bàsicament, aquesta responsabilitat.

Aquest diumenge, 20-D, és molt important anar a votar. Segurament tampoc sigui aquesta l'opinió que domina entre els independentistes a dia d'avui. Però aquesta opinió ve condicionada, sobretot, pel desànim que la situació de manca de govern ja comentada causa entre gairebé tothom. Seria un error greu quedar-se a casa, perquè malgrat la victòria aconseguida el 27-S, queda molta feina per fer. I malgrat que aquestes eleccions no s'hagin plantejat com a plebiscitàries, sí que és necessari ratificar que els partits independentistes –Convergència i Esquerra– segueixen sumant més que els dependentistes. Per tant, tots a votar, igual que van fer els dependentistes les passades eleccions.

També a Tàrrega ha estat un any històric per a l'Assemblea. Si bé l'any passat, amb el 9-N, la mobilització fou brutal, l'activitat enguany de la nostra territorial ha estat frenètica. Passa el temps tant de pressa que de vegades no acabem de ser conscients de la feinada feta. Una feinada que duem a terme tots els col·laboradors habituals de Tàrrega per la Independència, però que, com sempre diem, només té sentit per la resposta que vosaltres, la gent que hi participeu, ens proporcioneu.

Hem organitzat una dotzena i mitja d'activitats al llarg d'aquest 2015. Algunes sols, altres en col·laboració amb altres entitats i partits. Algunes amb més èxit i altres amb menys. Però totes importants. Gairebé la meitat concentrades al mes de setembre, amb la vista posada en el 27-S. Entre les conferències potser la més destacada sigui la de Ramon Cotarelo, «El proceso de independencia visto desde Madrid», que ha tingut 20.000 visites fins ara a YouTube. Però amb altres de tant o més importants com les de Santiago Vidal, Germà Bel, Eduardo Reyes i Gabriel Rufián, Toni Albà, Jaume Terribas i Francesc Reguant, Martí Anglada o Vicent Partal.

Entre les accions, la de l'Onze de setembre ha estat la més participativa. Com cada any, la resposta de Tàrrega per l'11-S va ser massiva. Malgrat coincidir de ple amb la Fira de Teatre, vam inscriure un miler de persones a la Via Lliure de la Meridiana, a banda de les que hi van anar pel seu compte. Però també la resposta ha estat positiva per l'Electrofesta, la Marxa de Torxes, la jornada de formació de voluntaris en plena campanya electoral, els resultats a la nostra ciutat de la pròpia jornada del 27-S, la manifestació a la plaça Major en suport dels imputats pel 9-N, l'homenatge de matinada al president Companys en commemoració del 75è aniversari del seu afusellament, la posterior conferència sobre la seva figura, la manifestació a Barcelona del 22-N reclamant Unitat, Govern i Independència, sense oblidar la més recent de totes, la col·laboració en les activitats fetes a Tàrrega a benefici de la Marató de TV3.

A nivell intern, cal destacar el relleu en la direcció de l'ANC a Tàrrega. El que fou coordinador de Tàrrega per la Independència des de la seva creació, Antoni Colomé, va deixar de ser-ho, d'acord amb la limitació de tres anys que marquen els estatuts de l'ANC. No s'ha quedat a casa, però, i el seu nou destí ha estat el Secretariat Nacional de l'Assemblea, del que forma part des d'aquest passat mes de maig. Una justa recompensa a la seva feina al capdavant de la nostra assemblea territorial, malgrat el sacrifici personal que li representa.

I que ens espera el 2016? Seguir treballant tant o més que fins ara. Amb la mateixa força i empenta que ho hem fet fins avui. La mateixa que estem segurs que tindreu tots vosaltres. L'objectiu de millora del país, per la via de construir la República catalana independent, segueix endavant i, com més va, més entrebancs ens hi posaran, o sigui que caldran més esforços i més grans cada vegada.

Com és costum en aquestes dates, us desitgem felicitat. Un molt bon Nadal i una fantàstica entrada d'any nou. I, escombrant cap a casa, un bon govern que ens permeti arribar a Ítaca.

divendres, 11 de desembre del 2015

Divendres 18-12-2015, 20:00h - Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega - Acte de campanya de "Esquerra Republicana", amb Xavier Eritja

L'ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difon informació de totes les candidatures compromeses amb la independència.

Dissabte 12-12-2015, 19:00h - Biblioteca Comarcal, Tàrrega - Acte de campanya de "Democràcia i Llibertat", amb Josep Rull

L'ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difon informació de totes les candidatures compromeses amb la independència.

dimarts, 8 de desembre del 2015

L'Assemblea, amb la Marató de TV3

98 - Nova Tàrrega, 10 de desembre de 2015

Aquest serà el tercer any que hi col·laborem. De fet excepte el desembre de 2012, quan encara no havíem complert el primer any d'existència de Tàrrega per la Independència, cada any hem anat participant en les activitats que de forma conjunta amb la resta d'entitats de Tàrrega s'han anat organitzant a benefici de la Marató. Enguany, un cop més, tornarem a ser-hi per ajudar a recaptar diners a favor de les activitats de recerca que finança la Fundació la Marató de TV3. Aquest diumenge us esperem al Mercat Municipal!

En un país normal, la Marató no tindria tant sentit. Tots estem molt cofois de la nostra solidaritat, la de tots els catalans, quan a través de la Marató es recapten vuit, deu o dotze milions d'euros. Darrera aquesta quantitat hi ha persones per a les que el donatiu resulta un esforç econòmic molt important. Però no hauríem de perdre de vista que l'espoli fiscal a Catalunya es situa, pel cap baix, en els setze mil milions d'euros, és a dir el que es recaptaria fent 2.000 maratons.

El normal és que la recerca es financi amb recursos públics. Això no serà possible a Catalunya mentre no tinguem l'estat propi que estem a punt de construir. Menys, encara, mentre a Espanya hi hagi governs que ens humiliïn, escanyant-nos financerament, negant-se a donar-nos els nostres propis diners, els que recapten aquí, i fent-se els fatxendes, a sobre, dient que es gràcies a la solidaritat dels espanyols que Catalunya pot pagar avui els serveis que proporciona la Generalitat. Dir fatxenda és quedar-se curt: potser caldria usar mots que comencen de la mateixa manera.

Som en plena campanya de les eleccions espanyoles. Segurament alguns diran que no cal anar a fer-hi res ni al Congrés ni al Senat espanyols. Són aquells que no s'hi presenten, però que aquí tampoc no permeten fer govern. Qui no les avera diu que són verdes. Igual que per les catalanes es va mobilitzar fins al darrer unionista espanyol, també ara cal que els independentistes anem a votar. Cada escó que ocupi un diputat independentista, serà un de menys que els dependentistes podran utilitzar en contra nostra. En tenen molts, i de sobres, però no cal que els en regalem més, nosaltres.

Per tant, aquest 20-D cal anar a les urnes. I com cada vegada que n'hi ha, nosaltres no podem demanar el vot per cap de les dues forces que ens representen, ni per Democràcia i Llibertat (integrats per Convergència, Reagrupament i Demòcrates) ni per Esquerra Republicana de Catalunya. Però quan arribi el moment, voteu pensant en el millor per a una Catalunya independent.

L'Assemblea, amb la Marató de TV3

dimarts, 1 de desembre del 2015

La independència, a la nostra mà

97 - Nova Tàrrega, 3 de desembre de 2015

Una afirmació basada en la realitat, no en l'optimisme. Així ho va exposar Vicent Partal en l'excel·lent xerrada-col·loqui que realitzà a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega el darrer dijous de novembre, organitzada per nosaltres. La teniu disponible en vídeo a la nostra web, assemblea.cat/tarrega.

Vivim moments contradictoris. D'una banda estem millor que mai, amb majoria absoluta al Parlament, però de l'altra no hi ha manera de formar govern, fet que causa disgust a bona part de la població. Això que només van faltar 80.000 vots per aconseguir la majoria absoluta en vots, també. Cosa que potser s'hauria aconseguit si no fos per l'escandalós robatori de vots de l'estranger, als que es va posar tota mena de traves per impedir que poguessin exercir el seu dret amb normalitat.

Amb tot, hem superat ja el punt de no retorn. S'hi arriba quan s'enfronten el principi de legalitat vers el principi d'efectivitat. Un estat es reconeix com una entitat jurídica capaç d'imposar les seves lleis en tot el seu territori i en tot moment, per la força si cal. L'estat espanyol no va poder impedir el 9-N –aquell fou un primer punt de trencament–. Per tant la legalitat va ser superada pels fets. Ningú va poder impedir que votéssim. L'estat no va poder imposar la seva llei a Catalunya, ni per la força.

El trencament amb l'estat ja està consumat. Altra cosa serà l'escenificació de la declaració d'independència. El segon i definitiu punt de trencament serà quan la presidenta del Parlament convoqui un ple per debatre alguna de les lleis esmentades a la resolució d'inici de creació de l'estat català: procés constituent, seguretat social o hisenda pública. Aleshores serà quan el TC la inhabiliti per desacatar la suspensió de la resolució. Només cal que la presidenta Forcadell vagi al Parlament i obri la sessió, que s'haurà consumat el trencament definitiu.

Falta que la CUP decideixi quina coherència és més important. És innegable que van dir clarament que no farien Mas president. Però amb la mateixa claredat van dir que no farien descarrilar el procés. Els resultats electorals han situat la CUP en una posició en que només poden mantenir una de les dues promeses, perquè ambdues són contradictòries entre sí. Si trien la primera opció, cap problema: eleccions al març. Això és el que cal esperar després dels resultats de la seva jornada de debat a Manresa d'aquest passat diumenge.

No passa res per repetir les eleccions: tornarem a guanyar. És cert que repetir-les genera sensació de fracàs, però no podem dubtar de la gent del nostre país. Vam votar fa quatre dies i no ha canviat res substancial. Anant a noves eleccions podrà variar el repartiment de vots entre els partits de cada bloc, però el resultat final serà similar. O fins i tot millor per als nostres interessos. La capacitat mobilitzadora de l'independentisme es manté intacta, però els dependentistes no podran tornar a mobilitzar tanta gent a base de fer la mateixa campanya de la por.

Abans caldrà passar per la nosa de les eleccions espanyoles. Sens dubte seria molt millor no tenir entre mig aquestes altres eleccions, però el calendari és el que és. També hauria estat preferible que els independentistes hi haguessin anat units amb una fórmula equivalent a la de Junts pel Sí, però és comprensible que els aparells dels partits vulguin rebaixar tensions internes davant l'actual situació i prefereixin anar-hi per separat.

No tenim ningú a favor al món, però tampoc ningú en contra. Els estats es mouen per interessos i sovint coincideixen amb els nostres. Un exemple: la UE vol estabilitat per damunt de tot. Per això fa pocs dies, a Madrid mateix, el vicepresident del BCE va dir, al costat del governador del Banc d'Espanya –aquell que va dir que hi hauria 'corralito' a Catalunya si hi havia independència–, que el procés d'independència de Catalunya no provoca cap inestabilitat a la UE.

En resum, la independència és a les nostres mans. Endarrerir-ho uns mesos pel fet d'haver de repetir les eleccions, no té més importància.

divendres, 27 de novembre del 2015

Vicent Partal: «La independència, a la nostra mà»

26 de novembre de 2015, Biblioteca Comarcal, Tàrrega

Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb.

La independència, a la nostra mà

dimarts, 24 de novembre del 2015

Per terra, mar i aire, com és normal

96 - Nova Tàrrega, 26 de novembre de 2015

No sabem quan s'acabaran els atacs a Catalunya. Més ben dit, sí que ho sabem. S'acabaran quan haguem constituït la nova República Catalana. De moment, però, ens les aniran fotent a galta i galta, tant si la parem com si no.

Atacs que ara ja van per terra, mar i aire. O el que és el mateix, per la banda de l'autogovern, de la societat civil i de la societat política. Collant cada cop més el govern de la Generalitat. Posant l'ANC i Òmnium en el punt de mira dels òrgans de l''estat per afeblir-les el màxim possible. I provocant que els partits independentistes es barallin entre ells tot i haver guanyat les eleccions.

Ni article 155 ni històries: no cal suspendre la Generalitat. Només cal, mentre el malalt es va ofegant, acabar de tapar-li el nas i la boca. Fins ara el govern espanyol prestava a Catalunya part dels diners procedents de l'espoli fiscal a base de crèdit al govern català, que l'ha de retornar pagant uns interessos al volant del 5%. Un autèntic robatori si tenim en compte que el Banc Central Europeu els deixa als estats a cost zero. Això és el famós FLA, Fons de Liquiditat Autonòmica. Quin negoci. I quina poca vergonya.

De fet és que no en tenen gens de vergonya. Perquè per escanyar una mica més, ara l'estat vol controlar les factures concretes que es paguen amb aquest FLA. Això no és altra cosa que complir amb el que havien amenaçat tants cops: intervenir la Generalitat. Una intervenció econòmica i fiscal que, de facto, elimina l'autogovern català. Quant més haurem de suportar per rebel·lar-nos? Per donar el definitiu cop de puny damunt la taula? Per fer un tancament de caixes i deixar d'ingressar els imposts als comptes de l'estat per fer-ho als comptes de la Generalitat?

L'ANC és un objectiu més a destruir per part de l'estat espanyol. Tampoc és que sigui cap novetat, però. I tampoc és tant estrany: al capdavall l'objectiu de l'ANC és descompondre l'estat espanyol en la seva forma actual per desprendre'ns del llast econòmic i polític que representa. Per començar foc nou en un estat nou, que pugui construir-se de bon principi sense els vicis i defectes d'un tarannà polític i socioeconòmic que no és el nostre.

Vigila que no et robin, o et posaran una multa! Això sí, els lladres que estiguin tranquils, que ningú se'ls mirarà. Si més no quan aquell a qui es roba és l'ANC. Fa un any i mig uns pirates informàtics van accedir a part de la base de dades dels inscrits a l'assemblea general ordinària de l'ANC que s'havia de fer a Tarragona i van publicar alguns noms per internet. Si algú roba dades, a qui creieu que cal castigar? A qui roba, no; a qui és robat! Per això han imposat una multa de 40.000 euros a l'ANC. A banda de 400.000 euros més, a repartir entre ANC i Òmnium, per la Gigaenquesta de fa poc més d'un any. És ridícul.

Mentre tant, els nostres polítics fent l'orni. Mentre l'estat no perd el temps estovant-nos per totes bandes, nosaltres anant-nos barallant per formar govern. Trigarem gaire a tenir-lo? Sense govern, no hi haurà independència. I amb govern, si no té una mínima estabilitat i suport per part de tot el bloc independentista, tampoc.

I aquestes baralles es centren en dos eixos. Un de raonable és el de les idees, ja que els marcs ideològics de Junts pel Sí i la CUP s'assemblen com un ou a una castanya. Tot i així haurien d'entendre que en unes eleccions plebiscitàries els resultats s'han de llegir en clau plebiscitària i no ideològica. L'altre és el de la corrupció, que és des d'on l'estat procura fer més mal. Anar llençant brutícia dosificadament sobre els uns perquè els altres facin de carronyaires.

Un bon acord és el que no deixa satisfeta cap de les parts. Confiem que sàpiguen assolir un acord magnífic. Perquè de satisfets, de la forma en que l'estan gestant, està clar que no hi acabarem.

RECORDEU-HO!! Dijous 26-11-2015, 20:45h, a la Biblioteca, Vicent Partal

dimarts, 17 de novembre del 2015

Som un país de carallots?

95 - Nova Tàrrega, 19 de novembre de 2015

Dijous vinent, 26, a la Biblioteca, conferència de Vicent Partal. A partir de tres quarts de nou, el periodista i director de Vilaweb vindrà a explicar-nos com, d'acord amb la seva visió de la situació actual, tenim més que mai la "La independència, a la nostra mà", que és el títol de la seva conferència. Presentarà l'acte Gemma Peris, directora de Ràdio Tàrrega. De moment, però, parlem una mica de la xerrada d'aquest passat divendres a l'Ateneu.

Amb la pregunta de dalt acabava Martí Anglada la seva exposició. Va ser, la seva, una presentació molt interessant durant l'hora llarga que va estar parlant. Si us interessa el seu contingut, la podeu veure a la web de Tàrrega per la Independència: www.assemblea.cat/tarrega. Però el més sorprenent, potser, fou quan cap al final de tot va plantejar aquesta pregunta: som, els catalans, un país de carallots?

D'entrada caldria saber que s'entén per carallot. Anglada, recordant Quim Monzó, justificava que carallot no és cap insult. És la definició d'una manera de fer o de ser. Defineix aquell que, de vegades fins i tot de bona fe, fa coses que no toquen o les fa quan no toca... Exemple: on va aquest carallot, avançant en línia contínua? Doncs això, que cal entendre la pregunta com una provocació, no pas com un intent de faltar al respecte a ningú.

El cas és que hi ha raons per pensar que igual sí que ho som. No recordarem ara la resta de situacions històriques on els catalans hem fet el préssec, que n'hi ha, i ens centrarem en el moment actual. Som davant una oportunitat història per aconseguir la independència. Tenim majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament. Tenim una majoria social favorable a la independència. Una majoria social que també és absoluta, perquè ningú dubta que en cas de poder-se fer el referèndum que Rabell encara va demanant, força dels votants de CSQP o d'alguns partits extraparlamentaris votarien independència. Un referèndum que, recordem-ho, també contempla el full de ruta de JxSí, però al final del procés.

Perquè no s'aprova, doncs, la formació d'un govern independentista? Vet aquí la gran carallotada, si s'acaba consumant el no acord. Perquè és evident que per molta majoria parlamentària i per molta declaració que s'aprovi, si no hi ha un govern fort per executar les accions que es deriven de les declaracions aprovades, no arribarem enlloc. Sense govern, no hi ha independència. No entendre això és fer el carallot. O ser carallot, digueu-ho com vulgueu.

És ben cert que la gent està desconcertada i cansada. No entén perquè no s'arriba de pressa a un acord. Es cansa de veure com cada vegada que el poble estira, els polítics es barallen entre ells. Diumenge passat estava prevista a Barcelona una manifestació per exigir unitat, govern i independència. I també, no ho oblidem, per defensar la nostra sobirania, les nostres institucions i els nostres polítics dels atacs de l'estat espanyol. Malauradament els atemptats de París van aconsellar de cancel·lar-la i convocar-la de nou per diumenge vinent, dia 22, al mateix lloc i hora que la setmana passada: a les dotze del migdia a la Plaça dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

Ara cal coratge i fermesa per part dels 72 diputats. Capacitat d'entesa i diàleg per aconseguir un acord aviat. Per a l'Assemblea és imprescindible que ambdós partits assoleixin un acord abans del 27 de novembre, just un més després del 27-S, per disposar d'un govern que doni resposta al mandat democràtic sorgit d'aquelles eleccions.

Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els respectius programes. Coherència per evitar que la declaració del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l'èxit d'aquest procés que, a partir del 27-S, necessita un govern fort, unitat en l'acció parlamentària i un gran sentit d'Estat per assolir l'objectiu comú.

És temps d'unitat, fermesa i compromís. És temps de construir la República Catalana. És temps de deixar-se de carallotades.

NOVA CONVOCATÒRIA: Diumenge 22, a les 12:00, al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Després d'una setmana, repetim la convocatòria per la mobilització ciutadana que tindrà lloc el proper diumenge 22 de novembre a les 12:00 al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

Com sabeu, aquesta mobilització estava prevista per diumenge 15 de novembre, però el Secretariat Nacional, reunit a Vilanova i la Geltrú, va decidir ajornar-la en solidaritat amb les víctimes dels atacs terroristes de París.

Ara, una setmana després, decidim sortir al carrer, amb dos objectius molt clars: donar suport a les nostres institucions escollides democràticament i demanar unitat als 72 diputats per concretar el nou govern abans del dia 27 de novembre, un govern que ens permetrà construir la nova República Catalana.

Us encoratgem a mobilitzar-vos per aquesta jornada.

Si voleu que oferim el desplaçament de forma organitzada des de Tàrrega, responeu aquest missatge. En cas que hi hagi prou gent interessada, així ho farem.

Us esperem a totes i a tots. Ho tenim a tocar i junts ho farem possible!

dissabte, 14 de novembre del 2015

Martí Anglada: «Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S»

13 de novembre de 2015, Teatre Ateneu, Tàrrega

Martí Anglada, periodista i delegat del Govern de Catalunya a França i Suïssa.

Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S

Suspesa la manifestació d'aquest diumenge a Barcelona

ÚLTIMA HORA! Arran dels fets succeïts a França aquesta darrera nit, s'ha suspès la manifestació de demà a Barcelona. Els que havíeu comprat tiquets d'autocar, podeu passar on els havíeu comprat per recuperar els diners.

divendres, 13 de novembre del 2015

Dijous 26-11-2015, 20:45h - Biblioteca Comarcal, Tàrrega - Conferència de Vicent Partal

Conferència: La independència, a la nostra mà
Ponent: Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb
Presenta: Gemma Peris, directora de Ràdio Tàrrega
Quan: Dijous 26 de novembre de 2015, a 3/4 de 9 del vespre
On: Biblioteca comarcal, Tàrrega
Organitza: Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana

dimecres, 11 de novembre del 2015

Unitat i govern - Diumenge, autocars a Barcelona

L'Assemblea convoca una mobilització per donar suport a les institucions i demanar unitat.

L'ANC organitza una mobilització ciutadana per expressar el suport públic de la societat civil al Parlament de Catalunya després de l'aprovació de la resolució dilluns passat i en previsió dels possibles atacs per part dels organismes de l'Estat espanyol.

En aquesta mobilització, on també es demanarà unitat als 72 diputats per tirar endavant el procés, l'ANC també farà públic el seu posicionament respecte la situació política actual. La mobilització tindrà lloc a Barcelona el diumenge dia 15 a les 12 del migdia al Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

L'ANC fa una crida a les assembles territorials i a tota la ciutadania per fer visible el suport ciutadà al Parlament de Catalunya, escollit democràticament en les eleccions del 27 de setembre.

És per això que des de Tàrrega per la Independència hem decidit organitzar un o dos autocars, en funció de la demanda, i posar a la venda tiquets d'autocar a 10 euros, amb sortida a les deu del matí des de l'estació d'autobusos de Tàrrega. A banda, és clar, d'animar tothom que pugui a anar-hi amb el seu propi cotxe.

Donat l'escàs marge de temps disponible, centralitzarem la venda en un sol punt: Cistelleria Grau, cantonada carrer Santa Anna amb Avinguda Catalunya.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Amb la mel als llavis, a la porta de l'infern

94 - Nova Tàrrega, 12 de novembre de 2015

Divendres a 3/4 de 9 del vespre, a l'Ateneu, conferència de Martí Anglada. La setmana passada ho escrivíem com un afegitó al final de tot de l'article, ja que l'opció de fer-la va sorgir quan, de fet, ja havíem lliurat l'article per publicar a Nova Tàrrega. És una persona a la que hem estat 'perseguint' força temps per aconseguir que vingués i quan ens en va oferir la possibilitat, ni que fos amb poc temps d'antelació, no podíem pas dir que no.

«Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S». Aquest és el títol de la seva conferència que, lògicament, versarà sobre el que ell més bé coneix, que és la percepció que se'n té des d'Europa del procés català. Tant pels seus anys com a corresponsal de La Vanguardia o TV3 a diferents capitals europees com per la seva labor actual com a delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa. El presentarà Carme Clèries, targarina i periodista de Catalunya Ràdio, raó per la qual el coneix prou bé.

Els resultats d'aquell 27-S ens van deixar amb la mel als llavis. Una victòria rotunda de l'independentisme que, per primer cop a la història del nostre Parlament, tindria majoria de diputats sobiranistes. Però vet aquí que aquest resultat tant contundent amagava alguna cosa que poc ens podíem pensar tots plegats, i era la diversitat de prioritats entre les llistes de Junts pel Sí i la CUP.

Ara sembla que estiguem a les portes de l'infern. Perquè, tenint el cel a tocar, no hi ha manera que es posin d'acord. Tan fàcil com seria si tothom –especialment la CUP, no cal dir-ho– recordés que aquestes eleccions eren un plebiscit sobre "Independència: si o no", no sobre "Mas: si o no". Els que es van passar la campanya dient que era un plebiscit sobre Mas eren justament l'Arrimadas i l'Albiol, Ciutadans i PP. I ara van els de la CUP i els hi fan el joc. Com se n'estan fotent els adversaris!

Potser comença a ser hora de reconèixer-ho. No varem estar prou encertats des de l'Assemblea. Parlem en nom de l'Assemblea perquè Tàrrega per la Independència és Assemblea. De totes maneres, com tantes altres vegades, hem de recordar que les posicions oficials de l'ANC només s'expressen des dels òrgans de direcció de l'ANC.

Varem lluitar per tenir una llista unitària a les eleccions al Parlament. Una llista que acollís dins seu totes les sensibilitats polítiques de l'independentisme. I només ens en vam sortir a mitges. Vam aconseguir que pactessin els dos partits grans, però pel mig se'ns va escolar el petit. Tot i així vam creure que aquest era un mal menor i, per evitar majors disputes en aquell moment, vam beneir aquest escenari i vam dir que era igual de bo votar els uns com els altres.

Però ens vam equivocar: no era igual. Ens ho vam creure quan van dir que la independència era la seva prioritat. Però els fets demostren que no, que la seva prioritat és una altra. La seva prioritat és fer fora de la presidència de la Generalitat Artur Mas. No paren de repetir un cop i un altre que no importen les persones, sinó el projecte: “el procés pot seguir endavant hi hagi qui hi hagi al capdavant”. I tot seguit entren en la contradicció més flagrant vetant una persona en concret: “excepte si és Artur Mas”. No cal insistir en això, perquè se n'ha escrit ja a tort i a dret.

Tanmateix, el procés no s'atura: el Parlament aprova la desconnexió. Els propers dies i setmanes seran claus per a mantenir la cohesió dels independentistes i per aguantar els atacs de l'estat espanyol contra allò que la majoria de catalans hem decidit. Per aquesta mateixa setmana estan previstos una sèrie d'actes de suport a les nostres institucions. D'altra banda, tenint present que segurament els aparells de l'estat actuaran amb contundència després de la signatura de la resolució, es preveuen altres accions de mobilització per tal de mostrar la cohesió de la societat civil i el nostre suport a les institucions escollides democràticament.

Preveiem una mobilització per al diumenge 15 de novembre a Barcelona. Que també ha de servir per a continuar empenyent, si és necessari, perquè tinguem Govern al més aviat possible. Us demanem que estigueu atents a tota la informació que anem generant, perquè ara més que mai hem de tenir una ràpida capacitat de resposta.

Hem arribat molt lluny i tot just som a l'inici del tram definitiu. I farem el trajecte com fins ara l'hem fet, junts, amb la força de la democràcia i disposats a sumar encara més gent al projecte d'un país millor.

dilluns, 9 de novembre del 2015

Inici del procés de creació de l' estat català independent



Avui, dilluns 9 de novembre, el ple del Parlament de Catalunya debatrà i aprovarà la resolució que dóna inici al procés d'independència.

Els propers dies i setmanes seran claus per a mantenir la cohesió dels independentistes i per aguantar els atacs de l'Estat espanyol contra allò que la majoria de catalans hem decidit. Per aquesta mateixa setmana estan previstos una sèrie d'actes de suport a les nostres institucions.

Aquest mateix matí, a les 10:00, es farà el seguiment del ple des de davant del Parlament, junt amb Òmnium Cultural i l'AMI, i un acte de suport al mateix lloc després de l'aprovació de la resolució.

D'altra banda aquests dies es preveuen altres accions de mobilització, tenint present que segurament els aparells de l'Estat actuaran amb contundència després de la signatura de la resolució, per tal de mostrar la cohesió de la societat civil i el nostre suport a les institucions escollides democràticament.

En aquest sentit preveiem una mobilització per al diumenge 15 de novembre a Barcelona, que també ha de servir per a continuar empenyent, si és necessari, perquè tinguem Govern al més aviat possible.

Us demanem que estigueu atents a tota la informació que us anirem enviant puntualment.

Hem arribat molt lluny i tot just estem a l'inici del tram definitiu. I el farem com fins ara ho hem fet, junts, amb la força de la democràcia i disposats a sumar encara més gent al projecte d'un país millor.

divendres, 6 de novembre del 2015

L’ANC recorda la Consulta del 9N

Tàrrega Televisió, 6 de novembre de 2015



Dilluns se celebra el primer aniversari de la consulta del 9 de novembre. Els membres de l’ANC i els milers de voluntaris que la van fer possible ho van viure amb molta il·lusió malgrat els entrebancs del Govern Espanyol.

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? Va ser la doble pregunta que més de dos milions dues-centes mil persones van contestar. Més d’un milió vuit-centes mil respostes van ser a favor de la independència. Un any després els esdeveniments viscuts han estat molts i les circumstàncies han fet que el proper 9 de novembre sigui novament una data assenyalada.

L’ANC ha demostrat tenir una capacitat de mobilització important. De cara al futur els seus membres manifesten que estaran preparats per donar resposta a les necessitats del Procés.

dijous, 5 de novembre del 2015

Com cal encarar el 20-D?

93 - Nova Tàrrega, 5 de novembre de 2015

Falta un mes i mig per a les eleccions al Congrés espanyol. Alguna gent, amb tot el seu dret és clar, diuen que a unes espanyoles no cal anar-hi a fer res, i menys ara que estem encetant la darrera legislatura del Parlament català abans de proclamar la independència. Cal, però, que tots nosaltres ens conscienciem ben bé del que representen aquestes eleccions.

Amb tot el respecte per aquesta gent, en discrepem. Un cop, l'any 2009, Heribert Barrera fou preguntat sobre la conveniència o no que un cert partit independentista es presentés a unes eleccions espanyoles, ja que el seu únic objectiu era la independència de Catalunya. I la seva resposta fou clara: les eleccions són com un mercat, on els electors són els clients que cal fidelitzar. Si un partit no es presenta a unes eleccions, a les següents segurament hi haurà electors que potser ja no el triïn.

Per tant, per definició, els partits s'han de presentar sempre. A totes les eleccions que en tinguin oportunitat. Altra cosa és el que facin després amb la representació que obtinguin: votar sempre en contra del govern, no ocupar els escons i deixar buit l'espai corresponent a l'independentisme... Sigui el que sigui el que es faci després, la qüestió és que a l'hora de les eleccions cal "ocupar" l'espai electoral que pertoca per evitar que el pugui ocupar algú altre i per no deixar orfes els electors d'aquell espai.

No direm ara que aquestes eleccions també són plebiscitàries. No és això, tampoc. Però si que estem en un moment històric excepcional en que s'està avaluant contínuament el predomini dels uns sobre els altres. Fent un resum excessivament simplista, tradicionalment a les eleccions catalanes hi havia un sector de població unionista que no hi participava, mentre que a les espanyoles eren alguns independentistes que tampoc hi votaven. Però en aquestes darreres catalanes, els dependentistes prou que van entendre que havien d'anar a totes, i van mobilitzar-se massivament. Doncs tampoc nosaltres hem de perdre pistonada i deixar que en aquestes eleccions ens passin al davant.

S'havia dit que la coalició de Junts pel Sí no es repetiria. Però la setmana passada CDC, en boca de Francesc Homs, va anunciar que anirien junts amb ERC amb una fórmula que ens sorprendria. I la sorpresa ha estat que han decidit anar-hi junts... per separat. Estranya manera d'anar junts. I la CUP que no es presenta. Tot plegat condueix l'electorat independentista a fer-li pensar que aquestes eleccions no són importants. I ho són tant o més que les del 27-S. Totes les conteses electorals en les que tinguem ocasió de participar fins a la definitiva independència seran claus. Perquè la nostra millor arma, si no la única, és la democràcia.

Hauríem d'utilitzar una altra arma: la unitat. Però aquesta, de vegades, sembla que n'hi ha que estan entestats en deixar-la de banda. I el trist és que des de fora només es pot entendre per interessos partidistes. En paraules de Joan Tardà, seria un delicte d'alta traïció a la voluntat del poble de Catalunya haver de repetir les eleccions per no posar-se d'acord, just quan per primer cop a la història els independentistes tenen majoria absoluta al Parlament. També va dir que era igual de qui era la culpa. Però en això potser ja no hi estem tant d'acord.

Tot i els problemes, dilluns serà un dia gran. Primer, perquè serà el primer aniversari del 9-N, que tant va costar de dur a bon port i sense el qual no hauríem pogut avançar fins on som ara. I segon, perquè serà el dia en que el Parlament de Catalunya votarà la resolució que declara l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república.

Fe, esperança i caritat. A banda de valors cristians, també sembla que hagin de ser els valors dels independentistes. Fe en que tot sortirà bé, esperança en que els partits no ho engegaran a rodar, i caritat amb els polítics per no engegar-los a rodar nosaltres a ells.

Última hora: Martí Anglada vindrà a Tàrrega. Ha estat una cosa tant sobtada, de tant cercada, que en el moment d'escriure aquestes línies no podem dir encara ni el lloc ni l'hora que serà la conferència. L'únic que tenim confirmat és que serà divendres de la setmana entrant, 13 de novembre, al vespre. Reserveu-vos la data a la vostra agenda!

Divendres 13-11-2015, 20:45h - Teatre Ateneu, Tàrrega - Conferència de Martí Anglada

Ens fa una especial il·lusió, pel molt que hem treballat per aconseguir-ho, anunciar-vos que divendres vinent comptarem amb la companyia de Martí Anglada per exposar en una conferència la visió que en té de la "Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S". Presentarà l'acte la periodista de Catalunya Ràdio, nascuda a Tàrrega, Carme Clèries.

Conferència: Mirada europea sobre Catalunya després del 27-S
Ponent: Martí Anglada, periodista i delegat del govern de Catalunya a França i Suïssa
Presenta: Carme Clèries, periodista de Catalunya Ràdio
Quan: Divendres 13 de novembre de 2015, a 3/4 de 9 del vespre
On: Teatre Ateneu, Tàrrega
Organitza: Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana

dimarts, 27 d’octubre del 2015

La dona del Cèsar

92 - Nova Tàrrega, 29 d'octubre de 2015

La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, a més ho ha de semblar. Amb aquest màxima es pretén destacar que en política és tant important el fons com la forma. I les formes, quan es parla de corrupció, prenen encara més rellevància. No es pot permetre cap ombra de sospita per part de les persones que han de conduir el procés polític cap a la creació de la nova República Catalana. Però tampoc hem de permetre que s'utilitzi la corrupció per dividir els independentistes.

La corrupció és un mal inherent a la nostra cultura. No només a la política, sinó a tota la societat. Aquesta afirmació no en vol justificar la seva existència, només intenta reflectir la realitat del món en que vivim. És un problema que cal eradicar tant com sigui possible, especialment de la política, però que també és present en el món de l'empresa privada. I fins i tot en el de les relacions personals. De totes maneres, caldria no confondre el concepte de corrupció amb el de tracte de favor, que també està igualment estès arreu, més encara que no pas la corrupció.

Un altre mal inherent d'aquesta societat nostra és la difamació. “Difama, que alguna cosa queda”, sembla que sigui l'eslògan de molts polítics envers els seus adversaris, ni que sigui mentint descaradament. I, com en tot, també passa fora de la política. El problema, però, quan parlem de política, és com gestionem els casos de difamació/corrupció mentre no se'n treu l'entrellat. Malament si no plega un culpable de corrupció, malament si plega un innocent difamat.

Un polític, per ser corrupte, ha d'ostentar algun poder. Qui s'entretindria a corrompre un polític que no mana? Per tant, cal entendre que els partits on es detectaran persones corruptes seran els que en algun moment han tingut poder per governar. Evidentment, els que no han governat mai poden presumir de la seva incorruptibilitat perquè, simplement, no n'han tingut l'ocasió.

Cal distingir les persones dels partits o institucions als que pertanyen. Si un alcalde o regidor es deixa corrompre, el corrupte és ell, no el seu partit o el seu ajuntament. De vegades les trames de corrupció poden afectar moltes persones que poden representar una xarxa molt important dins un partit o una institució. Però fins i tot en aquests casos cal tenir clar que les corruptes són les persones, no els partits o les institucions. Si arribéssim a creure que la corrupció és de la pròpia institució, ja no valdria la pena canviar les persones perquè les que vindrien farien el mateix. I si admetem això de les institucions, perquè no hauríem de dir el mateix dels partits?


L'exigència de credibilitat hauria de ser igual per tothom. Tant per l'acusat que per l'acusador. Si s'arriba a demostrar res del que s'està investigant sobre persones de Convergència –el fàcil és dir només ‘Convergència', per mirar de tacar el conjunt–, canya per ells. Canya en forma de multes, inhabilitacions o presó, el que calgui. Però seria ingenu pensar que només l'atzar determina els moments en que aquest casos tenen major repercussió mediàtica a causa d'escorcolls, detencions preventives o falsos informes policials. Sovint just en moments clau com en vigílies d'eleccions, o quan poden servir per entorpir unes ja de per sí difícils negociacions entre JxSí i CUP.

Seria bo observar els fets amb proporcionalitat. Hi ha qui, interessadament és clar, vol fer veure que Catalunya és el major niu de corrupció d'Espanya i del món sencer. Però si mirem de combinar memòria i números, potser ens adonarem que no som nosaltres els que més hauríem de patir. Tot i recalcar que els errors dels altres no poden justificar els nostres, cal no perdre de vista qui té la palla a l'ull i qui hi té la biga. Catalunya concentra només el 2% de l'import defraudat en els casos de corrupció més importants entre 1984 i 2013, segons mostra el gràfic que acompanya l'article.

Sovint, darrere l'ús de la corrupció, només hi ha interessos partidistes. El trist és quan uns tiren la pedra i ja ni es molesten a amagar la mà, i uns altres fan la pinça utilitzant aquestes acusacions.

Divendres 30-10-2015, 20:00h - Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega - Conferència sobre Lluís Companys

Conferència: Lluís Companys. Aproximació a la figura del President
Ponent: Roger Rosich, analista polític
Presenta: Xavier Garcia, escriptor
Quan: Divendres 30 d'octubre de 2015, a les 8 del vespre
On: Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega
Organitza: Comissió Homenatge a Lluís Companys

dimarts, 20 d’octubre del 2015

A què jugueu?

91 - Nova Tàrrega, 22 d'octubre de 2015

Això és el que preguntaríem a CUP i JxSí: a què jugueu? Perquè sembla que juguin al gat i la rata. El cert és que des de l'ANC, amb més o menys encert, hem procurat mantenir una certa imparcialitat entre ambdues opcions. A veure si al final resultarà que ens haurem equivocat...

Durant la campanya demanàvem dues coses, que no es van aconseguir. Majoria absoluta per a JxSí i que el vots d'uns i altres superés el 50%. La segona servia per reforçar qualsevol decisió que es prengués per la via d'una declaració unilateral d'independència. La primera, simplement, per facilitar la governabilitat del procés. La CUP ja s'ha desentès des del primer moment de donar suport a la DUI en no haver aconseguit la majoria de vots. I amb les formes amb que planteja les negociacions per arribar a un pacte de governabilitat, no sembla que tinguin ganes que això acabi bé.

Sempre hem pensat que hi acabaria havent acord, però no qualsevol serveix. El cert és que la impressió que té molta gent és que la CUP ha adoptat una posició massa dogmàtica. Res a fer amb el president Mas pel mig. Ells, que sempre deien que s'aixecarien de les negociacions si s'utilitzava la premsa per fer pressió, resulta que són els que més han parlat les darreres setmanes per marcar les seves línies vermelles. I no se'n cansen de repetir que amb Artur Mas no hi ha res a fer.

Valdria la pena que la CUP no s'equivoqués. Si hem arribat on som és gràcies a la feina de molta gent, de tots els independentistes de fet. Uns treballat més activament i altres formant part de la majoria sorollosa que es manifesta i que vota. Però, igual que els manaments de la llei de déu es resumeixen en dos, també podríem resumir en dos els actors que ens han dut fins a l'escenari actual. El principal és l'ANC, que ha sabut aglutinar, fins ara, totes les tendències i ha pogut salvar de partidismes el procés. L'altre, que el president de la Generalitat s'ha posat al capdavant institucional d'aquest procés.

Es podran discutir les seves motivacions, però no els fets. Agradi més o menys, el paper del president de la Generalitat dirigint el procés des de la vessant política institucional ha estat determinant. És per això que derrocar-lo ha estat el principal objectiu de l'espanyolisme. Per la majoria de la població catalana, la independència és un objectiu per sí mateix. Per la CUP, el lema de tota la vida és Socialisme i Independència. I no els destrien. L'un ha d'anar amb l'altre. Si pel fet que la majoria no vol socialisme (els que han votat a JxSí), ens hem de quedar tots sense independència, la història els jutjarà. I és probable que no quedin ben parats.

A hores d'ara no es veu cap sortida fàcil. L'exdiputat de la CUP, Quim Arrufat, ja va dir que podien arribar a investir Mas si no els hi deixaven més remei, però que no era la millor manera de fer. I realment és cert: no és una bona manera. Però fa l'efecte que tothom té clar que els que no han sabut estar al seu lloc són ells, amb exigències sobre persones abans que sobre qüestions polítiques. Perquè no paren de dir que les persones no són importants, sinó els projectes. Però són ells els que veten persones concretes. On és la coherència?

És evident que des de Tàrrega per la Independència no estem contents. Els resultats del plebiscit no s'estan traduint en el que caldria: un acord clar per tirar endavant la independència. No direm que la culpa sigui d'una sola part, tot i que pel que hem argumentat fins ara tampoc creiem que s'hagi de repartir a parts iguals. El que compta, però, al final, són els resultats. I a hores d'ara encara no hem arribat al final de la negociació. Ves a saber si sabran trobar el punt d'acord necessari i les formes oportunes per a que tothom pugui sentir-se satisfet. Esperem que així sigui.

L'objectiu final és massa important com per no posar-se d'acord. Sempre hem dit que el nou país l'hem de construir entre tots: els independentistes però també els dependentistes. Cal dir ara el mateix del procés. L a independència l'hem de construir entre tots: els socialistes i els que no ho són. I cal que tots respectin el pes popular, mesurats en vots, que cadascuna de les opcions té.

L'acord és possible, segur que sí, per fer pinya entre tots. El castell que volem aixecar és molt gran i requereix de bases sòlides i d'un munt de gent a la pinya, al folre i a les manilles. Esperem que quan es publiqui l'article ja s'hagi assolit el pacte, o se n'estigui a punt. Ens ho mereixem, però, sobretot, no ens podem permetre cap altra opció.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Tàrrega i Cervera se sumen al suport als imputats per la consulta del 9N

Tàrrega Televisió, 13 d'octubre de 2015



Unes 400 persones s’han concentrat a Tàrrega davant l’Ajuntament per donar suport als imputats per la consulta del 9N. L’acte ha començat amb la projecció del vídeo de l’ANC en defensa de la consulta i tot seguit s’ha llegit el manifest unitari per donar suport al president Artur Mas, la consellera Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega. L’alcadessa de Tàrrega ha manifestat que dijous s’unirà als alcaldes que aniran a Barcelona.

Pel que fa al comunicat del Tribunal de Justícia en què considera un atac les manifestacions en suport als imputats, des de l’assemblea defensen la llibertat d’expressió.

L’Assemblea ha posat una urna a la plaça per recollir cartes signades en protesta de l’actuació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que faran arribar a l’ens judicial.

A Cervera, un centenar de persones s’han concentrat a la Plaça Major davant l’Ajuntament.

Regidors de Convergència, ERC i Mes i el mateix alcalde han llegit un manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, signat per l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació Catalana de Municipis per la Independència, en contra de la intolerància i en suport a la democràcia.

Per la seva banda l’alcalde de Cervera ha dit que el dia 15 el món local farà costat i acompanyarà Artur Mas en la seva declaració davant el TSJC.

Homenatge a Companys en el 75è aniversari del seu afusellament

Aquest dijous, 15 d'octubre de 2015, es compleixen 75 anys de l'afusellament del president Companys.

Tàrrega per la Independència col·labora, de manera conjunta amb altres entitats locals, en els actes que organitza la Comissió Homenatge a Lluís Companys, en record i homenatge a la seva figura, a les set del matí, a l'esplanada del Castell a Tàrrega.

Us convidem i us animem a participar-hi.

Us informem també que el mateix dia, a dos quarts de nou del vespre i organitzat per l'Ajuntament de Tornabous, es projectarà la pel·lícula «13 dies d'octubre» al local del cinema de Tornabous. L'entrada és gratuïta.



9N SOM TOTS - Dimarts 13 d'octubre, a les 19:30, omplim la Plaça Major

Com de ben segur sabreu, s'estan coordinant accions de suport als imputats del 9N que durem a terme conjuntament entre ANC, OC, AMI i ACM.

Algunes seran a Barcelona, com ara les concentracions davant el TSJC mitja hora abans de les declaracions dels imputats, tant el dimarts 13 (consellera Rigau, al matí, i exvicepresidenta Ortega, a la tarda) com el dijous 15 (president Mas, al matí). Si el dia 15 al matí voleu anar amb autocar a Barcelona, al final del correu trobareu informació sobre el que organitzen els companys de l'ANC de Bellpuig.

Altres accions es faran a cadascun dels pobles de Catalunya, com la concentració davant dels Ajuntaments que s'ha convocat per dimarts 13 a dos quarts de vuit del vespre. A Tàrrega us convoquem, aquest dimarts 13, a les 19:30, per omplir la Plaça Major. Llegirem un manifest de suport als imputats i recollirem les cartes que tot seguit us comentem.

I encara d'altres que podem fer individualment cadascú de nosaltres, com ara enviar cartes al TSJC. El model de carta per enviar el trobareu en aquest enllaç (carta TSJC), i només cal que hi poseu, al final, el vostre nom i cognoms i dni, que la signeu, i l'envieu per correu postal a l'adreça que consta a l'encapçalament de la carta. O, si voleu, el mateix dia 13, a la plaça major, disposarem una de les urnes de cartró del 9-N per a recollir les vostres cartes i nosaltres ens encarregarem de dur-les a correus. L'objectiu és que la gent es faci fotos enviant-la, d'aquesta manera fem públic el suport individual a la consulta del 9N i als imputats, a l'estil de com ho vam fer el passat gener amb les autoinculpacions.


Extracte del correu de l'ANC de Bellpuig:
15 D' OCTUBRE:
Després de l'homenatge al President Companys, a 2/4 de 7 al costat del monument del Mil·lenari
Anem a Barcelona a donar suport al president Mas, el dia de la seva declaració al TSJC
SORTIDA DE L'AUTOCAR:
A les 7 del matí
Parada de BUS de l'Avinguda de Les Garrigues
PREU = 7€
INSCRIPCIONS fins el dimecres dia 14 a:
- Ajuntament de Bellpuig d'11 a 13 hores
- e-mail: bellpuig@assemblea.cat
- Telèfons: 635 300 475 Joan / 646 980 392 Josefina
Al correu-e cal indicar el nom, telèfon i nombre de places a reservar.

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Els resultats del 27-S a Tàrrega

90 - Nova Tàrrega, 8 d'octubre de 2015

Abans de començar, dues prèvies. Dimarts vinent, 13 d'octubre, està convocada una manifestació davant tots els ajuntaments de Catalunya en defensa dels imputats per haver posat les urnes el 9-N. Per tant, a dos quarts de vuit, tots a la Plaça Major de Tàrrega. D'altra banda el dijous 15 es compleix el 75è aniversari de l'afusellament del president Companys, al que com cada any es retrà homenatge al matí, a l'hora que l'afusellaren, llençant les tradicionals salves en el seu honor davant els murs del Castell, acte en el que l'ANC ha vingut participant els darrers anys.

A Tàrrega per la Independència estem satisfets dels resultats locals. Si la setmana passada miràvem de fer una valoració global del resultat de les eleccions, avui veurem de fer una anàlisi una mica més centrada en els resultats locals. El nostre punt de referència era el 9-N. En aquella ocasió hi va haver una participació de 6.259 persones, molt elevada tenint present que era una 'simple' consulta on els dependentistes van optar majoritàriament per no participar. No entrarem a comparar els resultats de les combinacions de respostes Sí-No, Sí-Blanc, etc, d'aquella consulta perquè els resultats d'aquestes opcions no eren significatius.

El 9-N hi va haver 5.581 vots pel Sí-Sí. Una xifra elevadíssima, al nostre entendre, que calia tornar a mobilitzar ara. En algun moment vam dubtar que realment poguéssim repetir els resultats. Perquè la il·lusió col·lectiva que es va respirar pel 9-N no s'ha aconseguit reproduir amb la mateixa intensitat en aquesta ocasió. Fins a quin punt hauria estat millor aconseguir la candidatura única que propugnàvem és un dubte que mai resoldrem. També perquè al novembre van poder votar persones que aquest setembre no podien –joves de 16 i 17 anys i estrangers empadronats a Tàrrega–, tot i entendre que aquests dos col·lectius tampoc van implicar-se molt aleshores. I perquè la comparació amb els resultats de les municipals no convidava a l'optimisme ja que la suma de vots als quatre partits independentistes –inclosa Unió– era clarament inferior a la xifra de vots afirmatius del 9-N.

El 27-S van votar 5.658 persones per la independència. El que ha quedat demostrat amb aquests resultats, en tot cas, és que l'interès que desperten les municipals entre la ciutadania es inferior al que han aixecat tant el 9-N com el 27-S. Finalment hi ha hagut un increment de 77 vots entre les dues candidatures independentistes de Junts pel Sí i la CUP respecte el 9-N. Això significa dues coses. D'una banda, que pel 9-N vam aconseguir mobilitzar la pràctica totalitat de vot independentista del país. I de l'altra que no hem estat capaços d'aconseguir, d'aleshores ençà, atraure gaire gent. Parlem de país, i no només de Tàrrega perquè el comportament general ha estat força similar arreu. A Catalunya el 9-N van votar Sí-Sí 1.897.274 persones, i ara han votat JxSí i CUP 1.957.348, unes 60.000 persones més que representen un augment del 3,2%. A la demarcació de Lleida l'increment és del 3,5%, a l'Urgell de l'1,0% i a Tàrrega de l'1,4%, tot força semblant.

Hi ha coses que són molt difícils de comparar. O directament no es poden comparar. De totes maneres hem provat de fer-ho entre els resultats del 2012 i el 2015. El PP passa de 611 a 419 vots i recupera el seu nivell habitual a Tàrrega, al voltant dels 400 vots. El PSC passa de 614 a 597 i es queda pràcticament igual, aguantant la sagnia, de forma similar al que fa a Catalunya on en vot absolut només ha perdut 1.500 vots, de 524.700 a 522.200. Ciutadans irromp amb 724 vots, és a dir que ha multiplicat per cinc els 133 votants de fa tres anys i és qui aconsegueix mobilitzar el vot dependentista que tradicionalment es quedava a casa. Fet que, si més no, certifica el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions.

Pel que fa als independentistes, el creixement és clar. La CUP passa de 282 a 813 mentre que JxSí passen de 3.561 (CiU) + 1.247 (ERC) = 4.808 a 4.845, tot i que cal tenir present que els vots de CiU no eren només de Convergència, i que aleshores també hi havia Solidaritat que va treure 218 vots. Ara cal esperar que a la CUP sàpiguen trobar la sortida de l'atzucac en que ells mateixos s'han posat fent bandera del no a Mas. Perquè si acaben duent a terme les seves advertències de no fer-lo president, sens dubte seran els campions de la integritat, però també deixaran clar que la independència no és la seva prioritat. I ho pagarem tots, ells inclosos. Si el procés no ha de dependre de les persones, que s'ho apliquin ells mateixos i deixin de fer el ruc.

D'altra banda, queden els de la tercera via. Els hereus d'Iniciativa passen de 357 a 310, amb un descens poc important, també, tot i que contrari al signe de Catalunya on, encara que poc, han pujat en nombre de vots. Finalment Unió, amb 248 vots, no es pot comparar amb fa tres anys. Però sí que observem que arriba justet al 3,1% dels vots, per damunt de la mitjana catalana (2,5%) però per sota de la mitjana lleidatana (3,6%). Una llàstima localment per Josefina Bernades, a la que probablement aquests resultats han ajudat a prendre la decisió de plegar com a regidora de l'Ajuntament, i a qui cal reconèixer els seus mèrits personals. Un fet lògic, d'altra banda, que situa la representativitat d'Unió dins el consistori targarí als nivells que realment li corresponen.

En definitiva, els resultats a Tàrrega s'han situat sobre el que era d'esperar. Nosaltres hem fet la nostra feina, en aquest sentit. Ara cal que els partits, al Parlament, comencin a fer la seva. I nosaltres, com sempre, vigilant.

dimarts, 29 de setembre del 2015

27º09'2015": On tot comença

89 - Nova Tàrrega, 1 d'octubre de 2015

Hem guanyat, a les urnes, la República de Catalunya. Hem guanyat el dret a començar-ne la construcció. És així de simple i és així de clar. Però tampoc no cal que ens enganyem nosaltres mateixos. Hem guanyat, però no com ens hauria agradat. Sembla que siguem com els afeccionats al Barça, que no n'hi ha prou guanyant, sinó que a més cal 'jogo bonito'... Quan resulta que l'adversari ha fet tot el contrari: joc brut (les pensions no es cobraran, els bancs se'n n'aniran, “y la europea?”...), hi ha posat l'àrbitre (Junta electoral central manant a TV3). Fins i tot han fet passar vergonya a la Unió Europea manipulant les declaracions del seu president, amb aquell paràgraf “mal traduït”, per no dir inventat directament.

Hem escrit un munt de vegades quin era el nostre objectiu. Que Junts pel Sí tingués majoria absoluta de diputats i que entre ells i la CUP es superés el 50% dels vots. I és cert que cap dels dos objectius s'ha acomplert. L'únic que vol dir això és que no hem guanyat per golejada. Però hem guanyat. La opció del SÍ té més diputats i té més vots que la opció del NO. I ha quedat demostrat que això no eren unes ‘simples' eleccions autonòmiques, eren un plebiscit sobre la independència. Només així s'entén que la participació hagi arribat al 77,4%, similar a la dels referèndums importants.

També és cert que nosaltres hem de rectificar. Sempre havíem dit, per recalcar el caràcter plebiscitari, que tots els vots que no fossin pel SÍ es comptarien pel NO, com de fet han corregut a fer Ciutadans, Populars i Socialistes. Però durant la mateixa nit electoral, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell (en realitat Rabell és el segon cognom; el primer és Franco) va repetir que al seu grup no se l'havia de posar al sac del NO, perquè ells continuen defensant una mena de tercera via, que és la del dret a decidir per via d'un referèndum. I els d'Unió, si fa no fa el mateix.

Així, doncs, el SÍ guanya el NO per 9 punts de diferència. Els del SÍ absolut (JxSí + CUP) tenen un 48% dels vots, però els del NO rotund (C's + PSC + PP) només en tenen un 39%, un 11,5% correspon a l'esmentada tercera via (CSQP, Unió), un 1% a la resta d'extraparlamentaris (a saber què votarien en un referèndum els del Partit Animalista Contra el Maltracte Animal...) i un 0,5% de vots en blanc. Per tant, tot i no tenir la majoria absoluta de vots, el SÍ guanya de forma abassegadora el NO. Nosaltres no sabem llegir els resultats d'altra manera, i pensem que no fer-ho així és no entendre el procés. Que de fet és el que els hi passa a un bon munt d'aquests líders espanyols que només venen a Catalunya per les eleccions.

Per als perdedors, la millor defensa és un bon atac. Parlar dels altres abans que d'ells mateixos. Només així s'entén que el que nou principal partit de l'oposició, Ciutadans, demani la dimissió de Mas i noves eleccions. De fet, a les valoracions dels resultats que han fet els partits, qui més qui menys tots han parlat més de Junts pel Sí més que no pas d'ells. El Rajoy dient que ni quatre de cada deu catalans avalen el procés, fent referència al 39,54% de vots de JxSí i oblidant-se expressament de la CUP. El socialista Sánchez –ell, que diu que és més de barra que no de pista, per no ballar amb l'Iceta– que en té molta de barra per dir que “clarament ha perdut l'independentisme”.

Un cas a banda és el que ha passat amb Unió. Una llàstima, pensant en Carrasco i Formiguera. El més assenyat, pensant en Duran i Lleida. De totes maneres, no donem per enterrat aquest partit. Si bé és cert que el seu resultat sembla positiu, perquè ha posat de relleu el fracàs de la seva posició dins la federació amb Convergència i el sobredimensionament de la seva representativitat, no hem d'oblidar que tenen, encara, molta força institucional, sobretot pel que fa a nivell municipal, on fruit de presentar-se encara sota les sigles de CiU, ostenten molts regidors als ajuntaments i diputats a les diputacions.

Pel que fa a la CUP, podríem estar d'acord en algun aspecte. El procés no s'ha de personalitzar al voltant de ningú en concret, però també cal admetre que no hem de deixar perdre cap actiu pel camí, i Mas ho és, agradi més o menys. Com ho són Junqueras, Romeva, Forcadell, Casals, Reyes, Llach, Bel, Forné, Baños, Usall... Perquè hauríem de deixar-ne cap de banda? També diuen que el nou president no pot estar associat ni a la corrupció ni a les retallades. Qui vinculi Mas amb corrupció és que té ganes de fer-ho, perquè no hi ha cap cas que l'involucri a ell personalment. I les retallades... No era per evitar-les que volíem fer un país nou? Mas les ha causades o les ha patides, les retallades? De vegades sobra demagògia, fins i tot entre els nostres.

Cal demanar a la CUP el capteniment que ha tingut en les grans ocasions. No que abandoni els seus principis, però sí que tingui present que l'espectacular increment de vots no el té només en base a la seva ideologia. L'ha tingut per la seva fermesa i coherència en molts moments, que ha fet que es guanyessin el respecte de molta gent que no combrega amb els seus ideals. Com ara quan es va mantenir ferma i va salvar el nou 9-N, al costat de Mas, mentre Esquerra i Iniciativa s'aixecaven de la taula de negociacions. Confiem, doncs, que malgrat declaracions com les de no voler fer Mas president o descartar la declaració unilateral d'independència, entenguin que l'única clau d'aquestes eleccions era la plebiscitària i que els hi correspon fer avançar el procés conjuntament amb Junts pel Sí. Fer una altra cosa, no posar-se d'acord, seria una estocada per al procés, però també a la seva pròpia credibilitat.

Capgirant Martí i Pol, tot és possible, però no tot està per fer. Perquè ja hem fet moltíssim. Això sí, segueix quedant molt per fer encara. Per tant pren vigència, més que mai, el lema de l'Assemblea: «27º 09' 2015” on tot comença». Aquest diumenge, tu ho has decidit.

dissabte, 26 de setembre del 2015

Albert Pont: «El vot de la teva vida»

El 1995, a pocs dies del referèndum d’autodeterminació del Quebec, Paul Martin, l’aleshores primer ministre canadenc, va advertir els quebequesos que la independència comportaria la pèrdua d’un milió de llocs de treball.

Al seu torn, John Honderiuch, CEO de General Motors al Canadà, va amenaçar amb tancar la planta automobilística de Sainte-Thérèse, d’on havien sortit els mítics Pontiac LeMans i Cevrolet Camaro. Sense parpellejar, va prometre deixar desenes de milers de treballadors al carrer... i altres als executius el van imitar en una operació perfectament orquestrada i executada pel Partit Liberal. Laurent Beaudoin, CEO de Bombardier, va fer arribar una carta intimidatòria als seus 12.000 empleats demanant el vot pel “no”. Els va suggerir que continuessin essent criatures dòcils i que es deixessin comprar pels canadencs, “...com en el passat, com ara, com sempre...” i “...a canvi, Canadà continuarà deixant que us ajupiu a recollir les engrunes que us va deixant...”, responia Robin Philpot del partit quebequès.

Alts executius amb estrets vincles amb el poder polític, i capos (Desmarais) de grans fortunes que, fins aleshores, havien estat desconeguts pel comú dels mortals, van sortir de les penombres de les seves cavernes folrades de vellut per fer-se públics per un instant. Molta gent escoltava la seva veu per primera vegada. I, amb hipnòtic semblant, perforaven el cervell dels telespectadors mentre en secret s’organitzaven i recaptaven milions i milions de dòlars per comprar voluntats i connivències entre catedràtics, esportistes d’elit, lliurepensadors, intel·lectuals i gent igualment respectable, cridats a fer campanya a favor dels interessos dels seus amos, enverinats sense saber-ho pels serveis secrets canadencs.

Així és com el “no” va esdevenir l’opció de les classes adinerades, dels arrogants genets dels clubs de polo, dels despreocupats socis dels selectes clubs de golf de l’Ille Bizard, dels croupiers engominats que des de la Borsa de Montréal jugaven al Monopoli amb els estalvis dels pensionistes... dels seductors estudiants que esquitxaven despreocupadament la gespa del campus de la prestigiosa McGill...

Sense saber-ho, Canadà va coquetejar amb el terrorisme islàmic. Alguns dels tristament cèlebres autors dels atemptats de Nova York van obtenir la nacionalitat canadenca el 1995, durant els processos de regularització massiva previs al referèndum del Quebec. Tot d’una, els tràmits de regularització es van reduir dels habituals nou mesos a uns pocs dies. Algunes circumscripcions van augmentar el nombre d’electors un 20%. Al final, el recompte de vots va evidenciar que hi va haver més de 300.000 votants que no estaven inscrits en la seguretat social.

Paral·lelament, Canadà va mobilitzar els pobles natius en contra de la secessió. I, malgrat tot, després d’haver votat en un 90% en contra de la independència, els pobles natius continuen vivint en la més absoluta marginalitat, víctimes de falses promeses que no havien tingut cap altre objectiu que perpetuar la dominació de Canadà sobre el Quebec. Avui, més del 50% d’ells vota el Partit Quebequès.

El recurs del xantatge emocional va ser el toc de pedra d’una campanya propagandística cridada a apel·lar a les emocions dels dèbils de cor. La poderosa maquinària de l’imperi va fletar avions, trens i autobusos gratuïts provinents de tots els racons del país. Un exèrcit d’ocupació va estendre’s pels carrers de Montréal, sota l’ombra de pancartes que resaven “Us estimem”.

Fins i tot, els unionistes van aconseguir mobilitzar alguns caps d’Estat com Bill CLinton en favor de la seva causa. Però, malgrat tot, la intervenció més decisiva va venir de la mà dels mass media canadencs: Gesca, Le Soleil, La Presse, Le Quotidien, Le Droit, Le Nouvelliste, La Tribune, La Voix de l’Est... i totes les ràdios i cadenes de televisió públiques i privades bombardejaven incansablement els telespectadors amb amenaces cada vegada més esperpèntiques. La maquinària dels mitjans de comunicació va fer de la independència del Quebec un autèntic espectacle, on els sobiranistes quebequesos no podien ser més que simples espectadors i, si de cas, les irreductibles feres d’un circ mediàtic sense precedents.

Després de la desfeta emocional que va suposar perdre el referèndum per només 54.000 vots, poc més d’un 1% del total, Canadà va començar a fer llenya de l’arbre caigut. Des d’aleshores, els partits unionistes han fomentat la inestabilitat política del Quebec reduint la política a una simple brega constant.

El 1999, només quatre anys després del referèndum, el govern canadenc va fer tancar la borsa de Montréal, mentre començava a impulsar l’activitat econòmica de Toronto en una clara estratègia per regionalitzar l’economia quebequesa. En els últims vint anys, Montréal ha deixat de ser la capital econòmica i cultural de Canadà, i el seu centre logístic i comercial. El sector financer s’ha traslladat massivament a Toronto. L’aeroport Pierre Elliott Trudeau, en altre temps eix d’ebullició econòmica de MOntréal, ha esdevingut una infraestructura obsoleta subordinada als interessos de Toronto.

En els darrers quinze anys, el creixement de Toronto ha estat simplement espectacular. Ha esdevingut la ciutat de les oportunitats. I ho ha aconseguit a costa de marginar Montréal i la seva àrea d’influència mentre l’esplendor de la seva vida cultural s’apaga. El govern canadenc concentra a Toronto les inversions estrangeres i la instal·lació de multinacionals. Centenars de milers de ciutadans de Montréal han estat obligats a triar entre emigrar a Toronto a canvi de conservar el lloc de treball o restar a Montréal sense feina ni perspectives de trobar-ne mai més.

Avui, Montréal ja no és la ciutat més poblada del Canadà. I abans de quinze anys, la ciutat canadenca dels JJOO de 1976 i de les exposicions universals es disputarà la tercera plaça amb Calgary mentre la propaganda unionista es justifica dient que el fanatisme nacionalista fa perdre l’atractiu pels inversors.

Albert Pont

President del Cercle Català de Negocis

divendres, 25 de setembre del 2015

Explicacions sobre el 27-S

L'ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difon informació de totes les candidatures compromeses amb la independència i amb el caràcter plebiscitari del 27S.

Primera explicació:




Segona explicació, de Jaume Fernàndez (un amic), sobre la diferència existent entre els caps de llista a Lleida de la CUP i de Catalunya Sí Que Es Pot (PODEMOS+ICV): clic aquí

Entrada a facebook de Jaume Fernandez Gonzalez - Dijous 24/09/2015 a les 13:37

El diumenge, com bé us podeu imaginar aniré a votar Junts pel Sí. Res que us sorprengui, després de 25 anys de militància independentista, és l'eina més poderosa que ens pot conduir al restabliment de la nostra plenitud nacional desprès de tres segles de colonització de l'imperi castellà.

No és aquest el motiu del meu post, ja que de fet el que dic és quelcom que us podeu imaginar tots aquells que em coneixeu.

De fet m'adreço a tota aquella bona gent de la demarcació electoral de Lleida, que si bé són profundament catalanistes, la seva marcada ideologia d'esquerres els impedeix votar la llista de Junts pel Sí. No vull entrar a valorar-ne les raons, cadascú té les seves; de fet només vull parlar-vos de les opcions.

De fet no dic res de nou, si redueixo les opcions a la CUP i a l'artefacte aquest de Podemos i ICV. No crec que faci falta dir-vos que si preteneu que Catalunya mai esdevingui un país lliure i just, només existeix l'opció de la CUP, ja que els altres es possible que negociïn amb l'Estat un parell de segles més. Però en la circumscripció de Lleida la qüestió encara és més sagnant per la gran diferència entre els respectius candidats. Per atzars de la vida els conec als dos, l'un perquè hem treballat junts, l'altra perquè es veïna de poble. Per tot plegat us en voldria fer cinc cèntims.

En Ramon és un bon noi, és professor de secundària i dels pencaires, fa molts anys que és de la CUP, i sempre per convicció, on ha treballat molt i mai n'ha tret un duro. A més a més és un apassionat de l'esport, i sovint ens il·lustra amb històries esportives en el diari L'Esportiu.

Jo discrepo amb ell en molts posicionaments polítics, jo sóc partidari de liberalisme social, i ell és força més "Hard", però és una persona honesta en la que hi podeu confiar, potser s'equivocarà, però mai trairà a la pàtria.

L'altra, la Sara, és veïna del meu poble, li desconec l'ofici, i si el té, deu ser d'aquells que no es poden explicar amb paraules senzilles. Ja fa anys que es mou en el món iniciatiu, i en cap moment ha dubtat a fer-se un nom públic atiant polèmiques innecessàries. Assessora política, regidora en diversos períodes i parlamentària. El passat 9 de novembre va participar activament en el referèndum declarant-se independentista. Avui encapçala la llista de Podemos a Lleida, i afirma que ara mateix no convé la independència. Segurament la possibilitat d'allargar el sou de diputada ha refredat l'ànsia de llibertat per Catalunya. Això si, Palestina independent, però Catalunya comunitat autònoma d'Espanya.

Estic convençut que en Ramon sacrificaria l'acta de diputat si així s'aconseguís la independència; la Sara, crec que sacrificaria la independència per una acta de diputat i l'exempció quatre anys més d'ingressar en el món laboral.

Es voten partits, però també es voten persones. Si la informació que us he facilitat us pot ser útil, em sentiré satisfet.

Jaume Terribas i Francesc Reguant resolen dubtes sobre «Pensions i Agricultura a la Catalunya independent»

24 de setembre de 2015, Teatre Ateneu, Tàrrega

Jaume Terribas i Francesc Reguant, economistes

Pensions i Agricultura a la Catalunya independent. Resolució de dubtes

dijous, 24 de setembre del 2015

Mons. Xavier Novell: «Per ells»

El setembre de 2013 vam criticar el bisbe Novell, quan va recomanar als rectors de la nostra diòcesi, la de Solsona, que no fessin repicar les campanes a les 17:14, en el moment previst de començar la Via Catalana cap a la Independència que havia d'unir milers de persones de punta a punta de Catalunya.

Ara, després de llegir la glossa que ha fet per aquest diumenge, és de justícia reconèixer el seu acostament al poble que ha de guiar. I així ho vam fer al començament de la presentació de la xerrada que aquest passat dimecres vam organitzar, com es pot veure en el vídeo de l'esmentada conferència.

Aquesta és el text:

GLOSSA dia 27 de setembre de 2015

Per ells / Mons. Xavier Novell

A hores d’ara tothom té clar que aquest diumenge decidim sobre la independència de Catalunya. Ho ha deixat clar tant la campanya electoral, com la mobilització de l’Estat, de tantes associacions civils i corporacions de tot tipus. Tenim, doncs, l’oportunitat de viure i participar en el dia més important de la nostra història com a poble.

Fa dos anys, partidaris de la independència van demanar als rectors que toquessin les campanes a l’inici de la via catalana. Ja sabeu que ho vaig desaconsellar per evitar un posicionament polític de l`Església. Aquesta setmana, en canvi, he animat tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí. Un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble.

Molts de vosaltres us llevareu sabent bé què votar. Coneixeu la candidatura que vol aglutinar el sí que faciliti un reconeixement internacional al procés de la independència. Sabeu de l’altra candidatura a favor del sí. Us queda clar, també, que el vot per a qualsevol de la resta de candidatures significa no a la independència.

D’altres, potser no pocs de la generació dels meus lectors habituals, encara esteu dubtosos. Potser perquè voldríeu un canvi però teniu por. Potser perquè el partit que heu votat tota la vida o no concorre a les eleccions o s’ha dividit o ha perdut una part important dels seus líders i militants. Potser perquè us costa votar sí o no a través de candidats el perfil ideològic dels quals està molt lluny de les vostres idees.

Als que esteu decidits us animo a contribuir a una alta participació, ajudant a d’altres a votar. Sabeu que l’èxit d’aquest referèndum depèn de la participació i tots coneixeu persones, parentes o veïnes, que per a votar necessiten que algú els animi i acompanyi. Oferiu-vos i ajudeu a una participació que faci inequívoc el resultat, sigui quin sigui.

Als dubtosos, també us demano que aneu a votar i us dono un consell senzill i crec que adequat a un que es considera el vostre pare i pastor: si no sabeu que votar, escolteu els vostres fills i néts majors d’edat. El que decidim és el futur de Catalunya i el futur és d’ells. Tantes coses heu fet per ells! Voteu, també, per ells!

Manel Plana: «Independència pactada i legal. Una proposta assenyada?»

23 de setembre de 2015, Teatre Ateneu, Tàrrega

Manel Plana, senador, ex-militant d'Unió

Independència pactada i legal. Una proposta assenyada?

dimecres, 23 de setembre del 2015

Vet aquí la credibilitat del discurs de la por

Amb quina seriositat ens podem prendre les amenaces d'aquest dies?

Quina credibilitat tenen els que anuncien que la independència ens deixarà sense pensions, sense bancs, al corralet, fora d'Europa...?

Doncs la mateixa que té Rajoy en aquestes declaracions, fetes aquest dimarts 22 de setembre de 2015, a Onda Cero.

Segur que ja les heu sentides, però aquí les teniu per si queda algú despistat: vídeo a TV3.

I si preferiu llegir-les, aquí teniu la transcripció d'aquest tros d'entrevista:

Rajoy: [Un catalán hoy es catalán, español y europeo.] Lo que algunos pretenden pedirle a la gente es que renuncie a su condición de español y europeo. Es un disparate. Sus derechos como españoles y europeos, ¿porqué tienen que perderlos? Si es que esto va contra el signo de los tiempos. Bueno, pues esto es lo que tratamos de defender nosotros.

Entrevistador: Pero la nacionalidad española no la perderían. [En el caso que] aquí estamos hablando, de este escenario que sería la independencia catalana, la nacionalidad española no la perderían los ciudadanos de Cataluña.

Rajoy: Ah, no lo sé. Quiero decir... ¿Porqué no la perderían? ¿Y la europea tampoco?

Entrevistador: Porque la ley dice que el ciudadano de origen, nacido en España, no pierde la nacionalidad aunque resida en un país extranjero si manifiesta su voluntad de conservarla.

Rajoy: Pues... eh... ¿Y la europea?

Entrevistador: Y la europea la tiene porque tiene la nacionalidad española.

Rajoy: Me parece que estamos en una disquisición que no conduce a parte alguna...

Per si a algú li resulta d'interès, el significat de disquisició, segons els diccionari, és: «Recerca subtil, minuciosa, sobre una qüestió». Doncs això, molt minuciosa la recerca!

dilluns, 21 de setembre del 2015

Et mereixes la independència

88 - Nova Tàrrega, 24 de setembre de 2015

Els sermons curts mouen el cor i els llargs mouen el cul. Aquest és el darrer article que publiquem abans de les decisives eleccions d'aquest diumenge. Per això aquesta vegada intentarem ser breus. Sobretot perquè poques coses podem dir que no haguem dit ja infinitat de vegades.

Aquesta darrera crida la fem directament al vostre cor. Hem repetit multitud d'arguments en tots els ordres: històrics, culturals, econòmics... Avui, però, volem apel·lar a allò més íntim dins vostre, que fins i tot va més enllà de la raó. Ens dirigim a allò que sentiu, als sentiments. No sentiu, realment, que aquest país serà millor si disposa de les eines que corresponen a un estat? No voleu que els vostres fills tinguin més i millors oportunitats en una Catalunya independent? No us fan ràbia els atacs, totes les mentides que escampen per fer por? Com insulten la nostra intel·ligència quan diuen que els bancs se n'aniran o que no hi haurà pensions?

Fem extensiva aquesta crida a persones properes a altres opcions. Per exemple als d'Unió, que de bona fe poden pensar que és més assenyat esperar un pacte, sense adonar-se que l'espera serà eterna. O als de Podemos i Iniciativa, que esperen a canviar primer Espanya per poder canviar Catalunya després, quan realment Espanya ni necessita ni vol canviar en la seva relació amb Catalunya. O també als que encara pensen que els socialistes catalans són una opció vàlida per modificar la constitució i fer un estat federal, quan la tossuda realitat demostra que la resta de socialistes espanyols ni en volen sentir parlar.

Per tant, només hi ha dues opcions vàlides aquest diumenge. En primer lloc la de Junts pel Sí, perquè és la candidatura majoritària, la més transversal i la que en primera instància va ajudar a construir l'ANC, on conflueixen la majoria de sensibilitats independentistes del país. Però també la de la CUP que, malgrat no haver-se afegit al projecte de llista única per deixar clar que tenen una destinació final diferent, volen compartir la part inicial de trajecte d'aquest procés que ens ha de dur a la creació de la República Catalana.

Aquest 27-S és clau: no falleu. Heu estat al costat de l'Assemblea en totes les ocasions que us ho hem demanat. Amb l'estelada d'espelmes més espectacular de la història, a l'Hort del Barceloní. A tots els Onze de Setembre dels darrers quatre anys. A la multitud de conferències que hem organitzat, omplint sempre l'Ateneu. Al 9-N de l'any passat. Ara és l'hora de culminar tot el que hem fet. Ara és l'hora en que tot comença de debò.

Tu, tots ens mereixem la independència. I tothom hi sortirà guanyant, fins i tot els que no en són partidaris. Però cal que ningú és quedi a casa. Aquest diumenge, tu decideixes.