97 - Nova Tàrrega, 3 de desembre de 2015
Una afirmació basada en la realitat, no en l'optimisme.
Així ho va exposar Vicent Partal en l'excel·lent xerrada-col·loqui que realitzà a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega el darrer dijous de novembre, organitzada per nosaltres. La teniu disponible en vídeo a la nostra web, assemblea.cat/tarrega.
Vivim moments contradictoris. D'una banda estem millor que mai, amb majoria absoluta al Parlament, però de l'altra no hi ha manera de formar govern, fet que causa disgust a bona part de la població. Això que només van faltar 80.000 vots per aconseguir la majoria absoluta en vots, també. Cosa que potser s'hauria aconseguit si no fos per l'escandalós robatori de vots de l'estranger, als que es va posar tota mena de traves per impedir que poguessin exercir el seu dret amb normalitat.
Amb tot, hem superat ja el punt de no retorn. S'hi arriba quan s'enfronten el principi de legalitat vers el principi d'efectivitat. Un estat es reconeix com una entitat jurídica capaç d'imposar les seves lleis en tot el seu territori i en tot moment, per la força si cal. L'estat espanyol no va poder impedir el 9-N –aquell fou un primer punt de trencament–. Per tant la legalitat va ser superada pels fets. Ningú va poder impedir que votéssim. L'estat no va poder imposar la seva llei a Catalunya, ni per la força.
El trencament amb l'estat ja està consumat. Altra cosa serà l'escenificació de la declaració d'independència. El segon i definitiu punt de trencament serà quan la presidenta del Parlament convoqui un ple per debatre alguna de les lleis esmentades a la resolució d'inici de creació de l'estat català: procés constituent, seguretat social o hisenda pública. Aleshores serà quan el TC la inhabiliti per desacatar la suspensió de la resolució. Només cal que la presidenta Forcadell vagi al Parlament i obri la sessió, que s'haurà consumat el trencament definitiu.
Falta que la CUP decideixi quina coherència és més important. És innegable que van dir clarament que no farien Mas president. Però amb la mateixa claredat van dir que no farien descarrilar el procés. Els resultats electorals han situat la CUP en una posició en que només poden mantenir una de les dues promeses, perquè ambdues són contradictòries entre sí. Si trien la primera opció, cap problema: eleccions al març. Això és el que cal esperar després dels resultats de la seva jornada de debat a Manresa d'aquest passat diumenge.
No passa res per repetir les eleccions: tornarem a guanyar. És cert que repetir-les genera sensació de fracàs, però no podem dubtar de la gent del nostre país. Vam votar fa quatre dies i no ha canviat res substancial. Anant a noves eleccions podrà variar el repartiment de vots entre els partits de cada bloc, però el resultat final serà similar. O fins i tot millor per als nostres interessos. La capacitat mobilitzadora de l'independentisme es manté intacta, però els dependentistes no podran tornar a mobilitzar tanta gent a base de fer la mateixa campanya de la por.
Abans caldrà passar per la nosa de les eleccions espanyoles. Sens dubte seria molt millor no tenir entre mig aquestes altres eleccions, però el calendari és el que és. També hauria estat preferible que els independentistes hi haguessin anat units amb una fórmula equivalent a la de Junts pel Sí, però és comprensible que els aparells dels partits vulguin rebaixar tensions internes davant l'actual situació i prefereixin anar-hi per separat.
No tenim ningú a favor al món, però tampoc ningú en contra. Els estats es mouen per interessos i sovint coincideixen amb els nostres. Un exemple: la UE vol estabilitat per damunt de tot. Per això fa pocs dies, a Madrid mateix, el vicepresident del BCE va dir, al costat del governador del Banc d'Espanya –aquell que va dir que hi hauria 'corralito' a Catalunya si hi havia independència–, que el procés d'independència de Catalunya no provoca cap inestabilitat a la UE.
En resum, la independència és a les nostres mans. Endarrerir-ho uns mesos pel fet d'haver de repetir les eleccions, no té més importància.
Una afirmació basada en la realitat, no en l'optimisme.
Així ho va exposar Vicent Partal en l'excel·lent xerrada-col·loqui que realitzà a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega el darrer dijous de novembre, organitzada per nosaltres. La teniu disponible en vídeo a la nostra web, assemblea.cat/tarrega.Vivim moments contradictoris. D'una banda estem millor que mai, amb majoria absoluta al Parlament, però de l'altra no hi ha manera de formar govern, fet que causa disgust a bona part de la població. Això que només van faltar 80.000 vots per aconseguir la majoria absoluta en vots, també. Cosa que potser s'hauria aconseguit si no fos per l'escandalós robatori de vots de l'estranger, als que es va posar tota mena de traves per impedir que poguessin exercir el seu dret amb normalitat.
Amb tot, hem superat ja el punt de no retorn. S'hi arriba quan s'enfronten el principi de legalitat vers el principi d'efectivitat. Un estat es reconeix com una entitat jurídica capaç d'imposar les seves lleis en tot el seu territori i en tot moment, per la força si cal. L'estat espanyol no va poder impedir el 9-N –aquell fou un primer punt de trencament–. Per tant la legalitat va ser superada pels fets. Ningú va poder impedir que votéssim. L'estat no va poder imposar la seva llei a Catalunya, ni per la força.
El trencament amb l'estat ja està consumat. Altra cosa serà l'escenificació de la declaració d'independència. El segon i definitiu punt de trencament serà quan la presidenta del Parlament convoqui un ple per debatre alguna de les lleis esmentades a la resolució d'inici de creació de l'estat català: procés constituent, seguretat social o hisenda pública. Aleshores serà quan el TC la inhabiliti per desacatar la suspensió de la resolució. Només cal que la presidenta Forcadell vagi al Parlament i obri la sessió, que s'haurà consumat el trencament definitiu.
Falta que la CUP decideixi quina coherència és més important. És innegable que van dir clarament que no farien Mas president. Però amb la mateixa claredat van dir que no farien descarrilar el procés. Els resultats electorals han situat la CUP en una posició en que només poden mantenir una de les dues promeses, perquè ambdues són contradictòries entre sí. Si trien la primera opció, cap problema: eleccions al març. Això és el que cal esperar després dels resultats de la seva jornada de debat a Manresa d'aquest passat diumenge.
No passa res per repetir les eleccions: tornarem a guanyar. És cert que repetir-les genera sensació de fracàs, però no podem dubtar de la gent del nostre país. Vam votar fa quatre dies i no ha canviat res substancial. Anant a noves eleccions podrà variar el repartiment de vots entre els partits de cada bloc, però el resultat final serà similar. O fins i tot millor per als nostres interessos. La capacitat mobilitzadora de l'independentisme es manté intacta, però els dependentistes no podran tornar a mobilitzar tanta gent a base de fer la mateixa campanya de la por.
Abans caldrà passar per la nosa de les eleccions espanyoles. Sens dubte seria molt millor no tenir entre mig aquestes altres eleccions, però el calendari és el que és. També hauria estat preferible que els independentistes hi haguessin anat units amb una fórmula equivalent a la de Junts pel Sí, però és comprensible que els aparells dels partits vulguin rebaixar tensions internes davant l'actual situació i prefereixin anar-hi per separat.
No tenim ningú a favor al món, però tampoc ningú en contra. Els estats es mouen per interessos i sovint coincideixen amb els nostres. Un exemple: la UE vol estabilitat per damunt de tot. Per això fa pocs dies, a Madrid mateix, el vicepresident del BCE va dir, al costat del governador del Banc d'Espanya –aquell que va dir que hi hauria 'corralito' a Catalunya si hi havia independència–, que el procés d'independència de Catalunya no provoca cap inestabilitat a la UE.
En resum, la independència és a les nostres mans. Endarrerir-ho uns mesos pel fet d'haver de repetir les eleccions, no té més importància.