179 - Nova Tàrrega, 12 de gener de 2018
El primer article de l'any passat a Nova Tàrrega duia per títol «Fem futur, guanyem el referèndum».
El referèndum ja el vam guanyar l'1-O. I també vam guanyar les eleccions del passat 21-D.
Per tant el que ara toca és construir el present, un present en forma de república. Com? Ho anirem veient.
HEM DE SEGUIR GUANYANT
Fa un any fèiem un curset per explicar tècniques de seducció i d'abordatge indirecte per comunicar-se amb persones poc predisposades a votar Sí al referèndum.
Malgrat la que està caient, no hauríem d'abandonar aquest propòsit. El de seguir seduint i persuadint sobre la bondat de la república catalana aquells conciutadans que no ho tenen clar. Una república que anirà creixent al costat de l'estat espanyol en paral·lel, sense cap voluntat d'enfrontament, ans al contrari. Hem guanyat i cal ser generosos.
Resulta difícil pensar en generositat quan hom recorda les imatges de violència que l'1-O ens va infligir l'estat. Quan encara tenim a la presó Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, per als quals ens vam tancar simbòlicament la setmana de les eleccions.
Però cal seguir sent generosos i mostrar voluntat de sumar més gent al nostre projecte. Perquè l'alternativa és la violència i aquest és un camí que no podem emprendre. No podem perquè no forma part de la nostra forma de ser. Però tampoc podem perquè és el que permetria l'estat espanyol situar-se en l'escenari més còmode per a ell: el d'utilitzar la màxima violència d'estat com a resposta. Recordeu la ministra de defensa espanyola explicant delerosa que l'exèrcit estava a punt per intervenir a Catalunya.
LA NOSTRA FORÇA
La nostra força és la raó. Per això hem estat capaços d'anar convencent cada cop més i més gent.
I la nostra força també és la unió. Cal mantenir la unitat d'acció perquè la unitat ens fa més forts. Tot i que de vegades sembla que les batalles a curt termini ens fan perdre la perspectiva de l'objectiu a llarg termini.
Des de l'ANC es va reclamar, mentre va ser possible, una llista unitària. Quin preu s'ha pagat per no anar junts? D'entrada, no ser la llista més votada. I, en segon lloc, obtenir tres diputats menys dels que hauria obtingut una sola llista que hagués sumat els vots de JxCat, ERC i CUP. Presentats de forma conjunta, aquesta candidatura hauria tret un diputat més a Barcelona, un altre a Girona i un altre a Tarragona, dos dels quals els haurien pres a C's i l'altre al PP.
Un amic d'origen francès em comentava, després de veure els resultats de les eleccions, que als líders polítics catalans –als del nostre bàndol, s'entén– els falta encara sentit d'estat. Republicans i demòcrates, als Estats Units, poden llançar-se els trastos pel cap tant com convingui, però davant una agressió estrangera tots són darrera el president, els polítics i el país sencer. Aquí...
UNITAT POLÍTICA
Aquí, la unitat hi és entre el poble, però entre els polítics encara en falta. Potser és malfiança entre persones. Potser és instint de supervivència dels aparells dels partits, que temem que aquesta unitat els faci perdre capacitat d'influència. Sigui com sigui, encara hi ha posicionaments partidistes mesquins que veuen els companys de viatge més com a rivals que com a col·laboradors necessaris i imprescindibles.
Dol sentir gent de la CUP queixant-se, el 21-D, que havien guanyat les dretes tant entre els independentistes com entre els unionistes. Si realment les eleccions anaven de república o 155, l'eix dreta-esquerra no hi tenia sentit.
Dol veure gent d'ERC justificant que per separat s'havien aconseguit més vots que amb Junts pel Sí dos anys enrere, mirant la part enlloc del tot, és a dir sense explicar que aquest creixement de vot d'ERC i JxCat va ser a costa de la CUP, que al capdavall havia tingut molt vot 'prestat' d'aquests dos partits a les anteriors eleccions.
Dol trobar gent del PDeCAT lamentant-se perquè els altres no havien volgut fer una llista conjunta amb ells, mentre ells no havien cap gest per fulminar del partit Santi Vila després que dimitís del govern un cop proclamada la República i preservar la confiança necessària.
Ens queden unes setmanes per endavant, encara, per veure com avancen les negociacions entre aquests partits de cara a formar govern. Confiem que demostrin més sentit d'estat del que van mostrar a l'hora de presentar-se a les eleccions. El necessitarem per seguir guanyant República.
“A veure com avancen les negociacions entre els partits per formar govern. Confiem que demostrin sentit d'estat. El necessitarem per seguir guanyant República”
|
El referèndum ja el vam guanyar l'1-O. I també vam guanyar les eleccions del passat 21-D.
Per tant el que ara toca és construir el present, un present en forma de república. Com? Ho anirem veient.
HEM DE SEGUIR GUANYANTFa un any fèiem un curset per explicar tècniques de seducció i d'abordatge indirecte per comunicar-se amb persones poc predisposades a votar Sí al referèndum.
Malgrat la que està caient, no hauríem d'abandonar aquest propòsit. El de seguir seduint i persuadint sobre la bondat de la república catalana aquells conciutadans que no ho tenen clar. Una república que anirà creixent al costat de l'estat espanyol en paral·lel, sense cap voluntat d'enfrontament, ans al contrari. Hem guanyat i cal ser generosos.
Resulta difícil pensar en generositat quan hom recorda les imatges de violència que l'1-O ens va infligir l'estat. Quan encara tenim a la presó Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras, per als quals ens vam tancar simbòlicament la setmana de les eleccions.
Però cal seguir sent generosos i mostrar voluntat de sumar més gent al nostre projecte. Perquè l'alternativa és la violència i aquest és un camí que no podem emprendre. No podem perquè no forma part de la nostra forma de ser. Però tampoc podem perquè és el que permetria l'estat espanyol situar-se en l'escenari més còmode per a ell: el d'utilitzar la màxima violència d'estat com a resposta. Recordeu la ministra de defensa espanyola explicant delerosa que l'exèrcit estava a punt per intervenir a Catalunya.
LA NOSTRA FORÇA
La nostra força és la raó. Per això hem estat capaços d'anar convencent cada cop més i més gent.
I la nostra força també és la unió. Cal mantenir la unitat d'acció perquè la unitat ens fa més forts. Tot i que de vegades sembla que les batalles a curt termini ens fan perdre la perspectiva de l'objectiu a llarg termini.
Des de l'ANC es va reclamar, mentre va ser possible, una llista unitària. Quin preu s'ha pagat per no anar junts? D'entrada, no ser la llista més votada. I, en segon lloc, obtenir tres diputats menys dels que hauria obtingut una sola llista que hagués sumat els vots de JxCat, ERC i CUP. Presentats de forma conjunta, aquesta candidatura hauria tret un diputat més a Barcelona, un altre a Girona i un altre a Tarragona, dos dels quals els haurien pres a C's i l'altre al PP.
Un amic d'origen francès em comentava, després de veure els resultats de les eleccions, que als líders polítics catalans –als del nostre bàndol, s'entén– els falta encara sentit d'estat. Republicans i demòcrates, als Estats Units, poden llançar-se els trastos pel cap tant com convingui, però davant una agressió estrangera tots són darrera el president, els polítics i el país sencer. Aquí...
UNITAT POLÍTICA
Aquí, la unitat hi és entre el poble, però entre els polítics encara en falta. Potser és malfiança entre persones. Potser és instint de supervivència dels aparells dels partits, que temem que aquesta unitat els faci perdre capacitat d'influència. Sigui com sigui, encara hi ha posicionaments partidistes mesquins que veuen els companys de viatge més com a rivals que com a col·laboradors necessaris i imprescindibles.
Dol sentir gent de la CUP queixant-se, el 21-D, que havien guanyat les dretes tant entre els independentistes com entre els unionistes. Si realment les eleccions anaven de república o 155, l'eix dreta-esquerra no hi tenia sentit.
Dol veure gent d'ERC justificant que per separat s'havien aconseguit més vots que amb Junts pel Sí dos anys enrere, mirant la part enlloc del tot, és a dir sense explicar que aquest creixement de vot d'ERC i JxCat va ser a costa de la CUP, que al capdavall havia tingut molt vot 'prestat' d'aquests dos partits a les anteriors eleccions.
Dol trobar gent del PDeCAT lamentant-se perquè els altres no havien volgut fer una llista conjunta amb ells, mentre ells no havien cap gest per fulminar del partit Santi Vila després que dimitís del govern un cop proclamada la República i preservar la confiança necessària.
Ens queden unes setmanes per endavant, encara, per veure com avancen les negociacions entre aquests partits de cara a formar govern. Confiem que demostrin més sentit d'estat del que van mostrar a l'hora de presentar-se a les eleccions. El necessitarem per seguir guanyant República.