180 - Nova Tàrrega, 19 de gener de 2018
Començarem recordant un acudit, tot i que el tema no sigui precisament per riure.
RAJOY ÉS EL NOSTRE PASTOR
El saben aquell de l'Eugeni, el de les ovelles blanques i les ovelles negres? Sí, aquell on a un pastor li fan una sèrie de preguntes sobre el seu ramat d'ovelles i sempre, abans de respondre, pregunta: “les blanques o les negres?”. Quan li diuen que les blanques, dóna una determinada resposta. Llavors li pregunten “I les negres?”, i la resposta sempre és "també".
Rajoy fa com el pastor. Quan li pregunten sobre l'aplicació del 155 a Catalunya diu que si Puigdemont és investit president de forma telemàtica seguirà aplicant-lo. I si no l’investeixen? També.
La intervenció econòmica sobre la Generalitat es mantindrà mentre duri el 155. I després? També.
Els presos polítics continuaran sense poder sortir de la presó mentre no acatin explícitament la constitució espanyola. I si l'acaten? També continuaran dins.
Al final, desenganyem-nos, tant hi fa què fem o què diem. La voluntat del govern espanyol serà sempre la d’aplanar els catalans. I contra aquesta voluntat, la única possibilitat és la de reforçar la nostra, de voluntat, per no doblegar-nos més.
El problema és que això és més fàcil de dir que de fer.
TRES MESOS SENSE ELS JORDIS
Aquest divendres portarem 95 dies amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tancats a la presó. I en farà 78 que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Presó preventiva. Sense judici ni sentència.
Són 95 dies més dels que porten tancats Millet i Montull després d'haver confessat, sense vergonya, haver robat al Palau, ara ja sentenciats a setze anys de presó entre els dos.
Són 95 dies més dels que hi ha passat Urdangarín, condemnat aviat farà un any a sis anys de presó, però al que es va concedir llibertat provisional sense fiança pel seu arrelament (a Suïssa!), després de presentar recurs a la sentència.
Són 95 dies més dels que hi passaran mai els ultres condemnats per les agressions a la llibreria Blanquerna, a Madrid, als quals se'ls hi ha suspès la condemna perquè, segons el Tribunal Constitucional, l'ingrés a presó podria causar-los-hi danys irreparables en separar-los dels seus fills petits. Són 95 dies més dels que hi ha passat M punto Rajoy, indiciàriament receptor de sobres amb diners provinents d'una trama de "corrupció en estat pur", segons definició del màxim responsable policial del cas Gürtel.
I són 400 dies menys dels que hi va estar Lluís Companys, que va ser-hi de l'octubre del 1934 al febrer de 1936. No sabem quants dies haurem d'esperar per tornar a tenir-los a casa, però costarà. No seria estrany que la intenció fos ara la mateixa que la d’aquella època. O pitjor. Els tenen com a hostatges per mirar d’escarmentar-nos. I per aquesta via no ens aturaran. Hem dit un munt de cops que no tenen prou presons per encabir-nos-hi a tots. Això vol dir que haurem de seguir resistint i haurem de seguir patint repressió econòmica, política i judicial dels que no tenen altra raó que la força.
TYPICAL SPANISH
Per acabar, un mapa europeu que demostra un cop més la particularitat d’aquest estat que patim. Un mapa on es comparen les paraules més usades a cada país en els discursos de cap d’any dels diversos líders de cada estat.
Les més emprades, com es pot veure, són pronoms o adverbis com ‘Nosaltres’ (we), ‘Jo’ (I), ‘Nostre’ (Our), ‘Quin’ (Which), ‘Tot’ (All), ‘També’ (Also). Algun verb, com ‘Tenir’ (Have). Paraules més o menys neutres, al capdavall, que se solen usar de forma abundant en parlar.
Només tres països tenen substantius com a paraules més usades: ‘Any’ (Year) a una colla de paísos –normal, si estàs felicitant l’any nou–, ‘Casa’ (Home) al Regne Unit, i ... Spain a Espanya. Deu ser necessitat de refermar la identitat. Això sí: ja és mala llet, també, que els hi pintessin el país de color groc!
“No sabem quants dies haurem d'esperar per tornar a tenir els Jordis a casa, però costarà. Els tenen com a hostatges per mirar d’escarmentar-nos”
|
RAJOY ÉS EL NOSTRE PASTOR
El saben aquell de l'Eugeni, el de les ovelles blanques i les ovelles negres? Sí, aquell on a un pastor li fan una sèrie de preguntes sobre el seu ramat d'ovelles i sempre, abans de respondre, pregunta: “les blanques o les negres?”. Quan li diuen que les blanques, dóna una determinada resposta. Llavors li pregunten “I les negres?”, i la resposta sempre és "també".
Rajoy fa com el pastor. Quan li pregunten sobre l'aplicació del 155 a Catalunya diu que si Puigdemont és investit president de forma telemàtica seguirà aplicant-lo. I si no l’investeixen? També.
La intervenció econòmica sobre la Generalitat es mantindrà mentre duri el 155. I després? També.
Els presos polítics continuaran sense poder sortir de la presó mentre no acatin explícitament la constitució espanyola. I si l'acaten? També continuaran dins.
Al final, desenganyem-nos, tant hi fa què fem o què diem. La voluntat del govern espanyol serà sempre la d’aplanar els catalans. I contra aquesta voluntat, la única possibilitat és la de reforçar la nostra, de voluntat, per no doblegar-nos més.
El problema és que això és més fàcil de dir que de fer.
TRES MESOS SENSE ELS JORDIS
Aquest divendres portarem 95 dies amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart tancats a la presó. I en farà 78 que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Presó preventiva. Sense judici ni sentència.
Són 95 dies més dels que porten tancats Millet i Montull després d'haver confessat, sense vergonya, haver robat al Palau, ara ja sentenciats a setze anys de presó entre els dos.
Són 95 dies més dels que hi ha passat Urdangarín, condemnat aviat farà un any a sis anys de presó, però al que es va concedir llibertat provisional sense fiança pel seu arrelament (a Suïssa!), després de presentar recurs a la sentència.
Són 95 dies més dels que hi passaran mai els ultres condemnats per les agressions a la llibreria Blanquerna, a Madrid, als quals se'ls hi ha suspès la condemna perquè, segons el Tribunal Constitucional, l'ingrés a presó podria causar-los-hi danys irreparables en separar-los dels seus fills petits. Són 95 dies més dels que hi ha passat M punto Rajoy, indiciàriament receptor de sobres amb diners provinents d'una trama de "corrupció en estat pur", segons definició del màxim responsable policial del cas Gürtel.
I són 400 dies menys dels que hi va estar Lluís Companys, que va ser-hi de l'octubre del 1934 al febrer de 1936. No sabem quants dies haurem d'esperar per tornar a tenir-los a casa, però costarà. No seria estrany que la intenció fos ara la mateixa que la d’aquella època. O pitjor. Els tenen com a hostatges per mirar d’escarmentar-nos. I per aquesta via no ens aturaran. Hem dit un munt de cops que no tenen prou presons per encabir-nos-hi a tots. Això vol dir que haurem de seguir resistint i haurem de seguir patint repressió econòmica, política i judicial dels que no tenen altra raó que la força.
TYPICAL SPANISH
Per acabar, un mapa europeu que demostra un cop més la particularitat d’aquest estat que patim. Un mapa on es comparen les paraules més usades a cada país en els discursos de cap d’any dels diversos líders de cada estat.Les més emprades, com es pot veure, són pronoms o adverbis com ‘Nosaltres’ (we), ‘Jo’ (I), ‘Nostre’ (Our), ‘Quin’ (Which), ‘Tot’ (All), ‘També’ (Also). Algun verb, com ‘Tenir’ (Have). Paraules més o menys neutres, al capdavall, que se solen usar de forma abundant en parlar.
Només tres països tenen substantius com a paraules més usades: ‘Any’ (Year) a una colla de paísos –normal, si estàs felicitant l’any nou–, ‘Casa’ (Home) al Regne Unit, i ... Spain a Espanya. Deu ser necessitat de refermar la identitat. Això sí: ja és mala llet, també, que els hi pintessin el país de color groc!