dimarts, 29 de maig del 2018

Aquest diumenge, Bea Talegon a l'Ateneu

199 - Nova Tàrrega, 1 de juny de 2018

“La moció de censura dels socialistes fracassarà. Hi guanyaríem res amb un canvi de govern? Segurament no. Però tampoc hi perdríem. "Canviar no fa polls", com diu la dita”
Seguim sense govern a Catalunya. Al d'Espanya no li surt de l'entrecuix publicar el decret de nomenament dels consellers per no haver d'aixecar el 155. Mentre, els jutjats espanyols es declaren incompetents per obligar-lo a que el publiquin.

INCOMPETÈNCIA
Està clar, quan diuen això, que es refereixen a que no tenen la competència per fer-ho, però ho posen tant fàcil per entendre-ho d'una altra manera, que realment cal admetre que sí, que d'incompetents ho són, i molt. Només cal veure el ridícul europeu de Llarena i les seves euroordres.
Mentre, el president Torra poca cosa més poc fer. Aquest passat cap de setmana va anar a l'aplec del Caragol. Tot aprofitant per passar la mà per la cara de l'incultura del socialista Zaragoza, que no sap distingir entre un col·laboracionista de l'Alemanya nazi, Petain, i el poeta Marius Torres. Ja deuríeu llegir la notícia.
Amb tot, aquest va rectificar i va admetre la confusió. En canvi el seu company Alfonso Guerra va titllar Quim Torra de nazi, ras i curt, en una entrevista per la ràdio de la Ser i es va quedar tant ample.

GÜRTEL
I a Madrid, Gürtel ha petat. La corretja els hi ha espetegat als morros als del govern espanyol.
Tota una sentència judicial on es declara el Partit Popular –el partit com a tal, tot ell com a entitat– responsable civil d'un «autèntic sistema de corrupció institucional».
Tot i que, ja és ben curiós, la sentència no es va fer pública fins l'endemà d'haver aprovat els pressupostos. No serem nosaltres qui posi en dubte la independència judicial i la seva gestió dels temps. O sí, perquè enganyar-nos.
Per cert, el vaticini de la setmana passada era que el PNB posaria uns quants peixos al seu cove votant a favor dels pressupostos de M. Rajoy i, òbviament, no ens vam equivocar. Era una predicció fàcil.

MOCIÓ DE CENSURA
Una altra predicció, va: la moció de censura dels socialistes d'aquest divendres fracassarà.
D'entrada, per manca de visió dels nostres partits, que volen posar condicions enlloc de donar-hi suport incondicional. Quines condicions volen demanar? Que Sánchez, Guerra i tots els seus acòlits deixin d'insultar? Perquè d'alliberar els presos polítics no cal ni parlar-ne.
És evident que qualsevol acord al que es pogués arribar amb aquesta gent seria paper mullat. Per tant, més valdria no donar-hi tants tombs i dir que sí sense condicions.
Hi guanyaríem res amb un canvi de govern? Segurament no. Però tampoc hi perdríem. Com diu la dita, "canviar no fa polls".
Però per si no resultés prou complicat que hi votin a favor al mateix temps Podemos, ERC, PDeCAT, PNB i EH Bildu, cal no oblidar el propi PSOE. Tenen diputats capaços de votar-hi en contra només per no votar com els catalans.
Per tant, aquesta acabarà sent una moció de censura de fireta.
Al capdavall: algú ha vist manifestacions arreu d'Espanya demanant la dimissió del govern corrupte? Deu ser que tenen preocupacions més importants.

BEA TALEGÓN A L'ATENEU
Si fa uns anys vam comptar amb la presència de Ramon Cotarelo (a qui aviat anunciarem de nou), aquest cop podrem gaudir de Bea Talegón. Serà aquest diumenge, a les dotze del migdia, al Teatre Ateneu.
La seva col·laboració habitual al FAQS de TV3 ha fet que Talegón prengui força notorietat a Catalunya, darrerament. Tot i la seva joventut, té una visió molt àmplia de la política tant catalana com espanyola.
Aquesta mare, advocada, músic i periodista, com s'autopresenta a twitter, és una tertuliana que amb la seva facilitat de paraula i dots de comunicació, ens farà veure que el camí cap a la República no només és possible, sinó totalment necessari.
També aprofitarà per signar exemplars del seu llibre "No nos avergoncéis". Si no el teniu, el podreu adquirir al teatre mateix, fins a esgotar existències. Així que ja ho sabeu. Aquest diumenge, us esperem a l'Ateneu!

dilluns, 28 de maig del 2018

Conferència Beatriz Talegón

No us podeu perdre la conferència de Bea Talegón. Amb la seva facilitat de comunicació, ens farà veure que el camí cap a la República no només és possible, si no totalment necessari. Tot i la seva joventut, té una visió molt amplia de la política tant catalana com espanyola. Us hi esperem, volem petar l'aforament de l'Ateneu.

dimarts, 22 de maig del 2018

Divendres 1 de juny: Sopar Groc

198 - Nova Tàrrega, 25 de maig de 2018

“Recordeu que el darrer dia per comprar tiquets per al Sopar Groc és el dimarts 29 de maig. A Tàrrega (Cistelleria Grau, Còpies Maite, Viatges Gris, parada mercat) o Bellpuig (Copisteria Papers)”
La setmana passada 'vaticinàvem' que la formació d'un nou govern no serviria per aixecar el 155. No calia ser endeví. De fet, ja ni han deixat que es constitueixi el govern nomenat pel president Torra.

DEMOCRÀCIA A LA TURCA
Fa temps que els règims polítics de Turquia i Espanya s'assemblen cada cop més. Formalment són democràcies parlamentàries on les eleccions determinen la voluntat popular. Però als dos llocs es persegueix la dissidència política i, sobretot, els dissidents. Quan això passa a casa dels altres se'n diu dictadura. La biga en ull aliè no arriba a palla en el propi.
Si algú espera que pugui millorar res substituint M. Rajoy per P. Sánchez o A. Rivera, que s'ho tregui del cap. Ja ho ha dit el darrer d'aquest trio: a Espanya no hi ha gent de dretes o d'esquerres, vells o joves, obrers o empresaris. A Espanya l'únic que hi ha són espanyols. I a qui no li sembli bé, garrotada allà on fa bony.
Mentre, el PNB va 'jugant' amb el seu suport als pressupostos del govern espanyol, condicionant-lo a la desactivació del 155. Gràcies, però ja sabem que l'únic que cerquen és el seu particular peix al cove. Recordeu, si no, que fa quatre dies van dir que ja podien negociar el suport als pressupostos perquè no era el seu problema si els partits independentistes no es posaven d'acord per fer govern. No fos cas que perdessin la pesca!

ACDC
Avui, però, mirem de pensar en nosaltres. En fer coses a favor dels nostres.
L'Associació Catalana pels Drets Civils (adretscivils.cat) és una entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics catalans com a plataforma d’actuació conjunta, per donar veu als represaliats i suport a les seves famílies, per canalitzar les mostres de solidaritat i suport i per defensar-ne els seus drets.
Està integrada per 18 famílies, i és oberta a totes aquelles que vegin els seus drets civils afectats.
Una de les seves tasques és obtenir recursos per al fons d'ajuda a les famílies de l'Associació.
Per afavorir-ho s'estan organitzat multitud d'activitats arreu del territori, una de les quals són els Sopars Grocs.

SOPAR GROC A TÀRREGA
Des de l'Assemblea i Òmnium estem organitzant conjuntament un Sopar Groc a Tàrrega. Serà el proper divendres, 1 de juny, a partir de les 9 del vespre a l'Espai Mercat, amb capacitat per a 300 persones.
El preu del tiquet és de 30 euros. Serà un "sopar de 30 euros"? No. Serà un sopar molt correcte, però senzill, amb tocs de groc en tots els plats, això sí.
Potser el preu pot semblar una car, però és que la finalitat prou s'ho val: recollir tants diners com puguem per al fons d'ajuda d'aquestes famílies.

COL·LABORACIONS
Comptarem amb acompanyants il·lustres, actuacions, rifes...
Diverses empreses han col·laborat donant productes que al final de la vetllada sortejarem entre els assistents.
Entre aquests hi haurà els alcaldes i alcadessa d'Agramunt, Bellpuig i Tàrrega.
També hi serà la diputada Montserrat Macià, de qui recordareu l'excel·lent pregó inaugural de la Festa Major que va fer fa quinze dies.
Hem demanat a l'ACDC la presència de familiars i de moment tenim confirmada la presència de Ferran Civit, també diputat i parella de Meritxell Serret, a l'exili.
I altres acompanyants sorpresa que encara no podem desvetllar.

ÚLTIMS TIQUETS
Recordeu que el darrer dia per comprar tiquets per al Sopar Groc és el dimarts 29 de maig.
On? A Tàrrega a Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris, a més de la parada dels dilluns a mercat. A Bellpuig a la Copisteria Papers.
Si no podeu venir al sopar perquè ja teníeu la data compromesa o per la raó que sigui, també podeu col·laborar mitjançant aportacions a la Fila Zero, als mateixos punts de venda indicats.
Afanyeu-vos a reservar els vostres tiquets, si és que en queden!

divendres, 18 de maig del 2018

Sopar Groc Solidari

Com ja segurament sabeu, a Tàrrega estem organitzant un SOPAR GROC SOLIDARI. Ho estem preparant des de ANC Urgell i Òmnium Segarra-Urgell.

Ho farem el dia 1 de juny a les 9 del vespre al Espai Mercat (plaça de les Nacions sense Estat) de Tàrrega.

Tota la recaptació anirà en benefici dels familiars dels presos i exiliats polítics. Per aquest motiu, comptarem amb la participació de varis d'aquests familiars.

També gaudirem de la presència de diverses personalitats polítiques d'àmbit comarcal; Rosa M. Perelló alcaldessa de Tàrrega; Salvador Bonjoch president del Consell Comarcal de l'Urgell i amb el diputat al Parlament Bernat Solé.

Estem a l'espera de confirmació d'una persona del mon de l'espectacle, de aquí que encara no podem desvetllar el seu nom.

Tindrem diferents actuacions culturals i musicals.

Ja fa dies que anem demanant que no demoreu la compra dels tiquets donada la limitació del lloc previst per fer el sopar. Ara però, us volem anunciar que per raons logístiques, la SETMANA QUE VE TANCAREM LA VENDA DE TIQUETS. Això vol dir que no espereu fins el darrer dia per adquirir-los.

En el cartell adjunt, veureu els llocs on podeu comprar-los. Per la vostra comoditat, teniu 4 llocs a Tàrrega i 1 a Bellpuig.

En cas de que no pugueu assistir al sopar però voldríeu col·laborar, també podeu comprar fila zero.

Creiem sincerament, que la causa s'ho val. Així que ànims i a sopar...

dimarts, 15 de maig del 2018

Torra i Puigdemont, dues cares de la mateixa moneda

197 - Nova Tàrrega, 18 de maig de 2018

“Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l'impossible. Només depèn de nosaltres. L'hora greu, l'hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament servir la nació.
–Quim Torra”
Durant mesos hem estat, tots plegats, exigint que es formés govern d'una vegada. Des de l'ANC creiem que el president a investir era Puigdemont, com hem repetit incansablement.
No érem pas els únics: també ho veien així des de la CUP. Ara cal agrair-los l'abstenció al debat d'investidura de Quim Torra per afavorir la seva elecció.

PUTETES I PUTADES
També des de Madrid els agraeixen, als de la CUP, la decisió presa a Cervera dissabte passat.
Suposem que us haurà cridat l'atenció la imatge que acompanya l'article. Una captura de pantalla d'un article publicat en un diari digital espanyol. Tot finor i delicadesa, com es pot observar, referint-se a l'encara candidat Quim Torra com a psicòpata i 'puteta' de Puigdemont.
Us imagineu que algú aquí hagués escrit el mateix titular substituint Carles Puigdemont per José Maria Aznar i Quim Torra per Mariano Rajoy? Ja no diguem si els noms fossin els de Rajoy i la Soraya. Quina putada! Qui hagués gosat fer-ho ja seria en presó, preventiva o no, per delicte d'odi. Però no, com que aquí la floreta va dirigida al president de la Generalitat, només es tracta de llibertat d'expressió, és clar.
Per cert, quan sentiu parlar de delictes d'odi tingueu ben present que els juristes van fixar la norma per protegir les minories, ja fossin ètniques, d'orientació sexual... I, com no, policies nacionals, guàrdies civils i polítics del PP i C's, que tothom sap que són una minoria a Espanya.

QUIM TORRA, PRESIDENT
Bé, ja tenim president i també govern. Servirà per treure'ns del damunt el 155? Difícilment. Potser sí formalment. Però una manera o altra trobaran per seguir intervenint el nostre govern.
D'entrada ja han començat a atacar-lo amb retrets pel que havia publicat en piulades i articles antics. No és la millor manera de començar, haver de fer-ho demanant disculpes, però és el que li ha tocat. De totes maneres cal tenir en compte que Torra mai s'havia dedicat a la política (des de la vessant electoral) i, per tant, no havia patit fins ara per allò de ser "políticament correcte".
Des de Tàrrega per la Independència aviat arribarem als 200 articles publicats en els darrers sis anys, gairebé tots a Nova Tàrrega, i amb tota seguretat entre tots aquests articles seria possible trobar alguna frase desafortunada o poc encertada. Això invalida el nostre missatge global? És clar que no. Vol dir, simplement, que en certs moments qui escriu està més 'calent' del compte per un o altre motiu.

L'HORA GREU
Tot i no conèixer personalment Quim Torra, fa uns anys vam coincidir en un projecte compartit: Reagrupament. El 2014 va guanyar el premi memorial Jordi Gomis al millor article sobre la independència de Catalunya, que organitzaven.
L'article es titulava "L'hora greu" i acabava dient «Així doncs: a córrer com el vent i a vèncer l'impossible. Només depèn de nosaltres. L'hora greu, l'hora de servir la llei del destí. No apel·lo a res, demano senzillament “servir” la nació. És un moment de disciplina nacional. Si dubtaves encara d'anar-hi, pensa en el teu destí i el del teu país. Vine a fer realitat el lema del Tricentenari: viurem lliures».
Unes paraules que prou podrien semblar extretes del seu discurs d'investidura. Uns mots que ara adaptaríem per cridar a servir la República. Servim-la, doncs.

dissabte, 12 de maig del 2018

7 mesos sense Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

Aquest dimecres, dia 16, vine amb nosaltres a denunciar els 7 mesos d'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Ni un dia més de presó ni d'injustícia!

A Tàrrega. a la plaça Major, a les vuit del vespre.

divendres, 11 de maig del 2018

Congrés Participatiu Catalunya i Futur

196 - Nova Tàrrega, 11 de maig de 2018

“No disposar de govern a la Generalitat té conseqüències negatives. Però algú creu, sincerament, que quan n'hi hagi recuperarem la normalitat? Ni que sigui la normalitat autonòmica?”
Aquest passat dissabte es va presentar a la Biblioteca comarcal de Tàrrega el Congrés Participatiu Catalunya i Futur, presidit per l'arqueòleg Eudald Carbonell.

PROCÉS PRECONSTITUENT
Va anar a càrrec de Pere Pugès, que acostuma a analitzar amb encert els passos a seguir per avançar en els nostres objectius. No oblidem que va ser un dels quatre fundadors de l'ANC i dels primers a defensar un Referèndum previ a la DUI.
Ara ens presenta aquest Congrés, realment ambiciós, que pretén la participació –amb major o menor implicació– de més de 75.000 persones d'arreu de Catalunya i que tindrà dues grans etapes.
Durant aquest 2018 es presentarà el Congrés a entitats, organitzacions i al món acadèmic i professional per convidar-los a preparar els documents que serviran de base per al debat ciutadà de la segona fase.
El 2019 hi haurà la fase més participativa que servirà perquè tota la ciutadania faci les seves aportacions o, simplement, expressi el seu suport o rebuig a les propostes presentades.
Els debats s'organitzaran al voltant de sis grans àrees temàtiques: Catalunya al món; Una societat cohesionada; Equilibri amb la natura; Un model econòmic, sostenible equitatiu i eficient; La governança; i L'estat, una eina al servei de la societat. Aquestes àrees es divideixen en disset línies de treball més específiques, que no descriurem ara per no allargar-ho més del compte.
En tot cas, podeu veure el vídeo d'aquesta presentació a la nostra web, a l'apartat de vídeos. I si voleu saber-ne més podeu entrar a la web del congrés: futurcat.cat.

MANCA DE GOVERN
Està clar que no disposar de govern a la Generalitat té conseqüències negatives. Però algú creu, sincerament, que quan n'hi hagi recuperarem la normalitat? Ni que sigui la normalitat autonòmica?
És evident que no, que al govern espanyol li ha agradat això d'intervenir la Generalitat. Per la via del 155 o com sigui. Recordem que l'assalt al Departament d'Economia va començar setmanes abans que no aprovessin l'aplicació del famós article.
Mentre tant, la insistència en investir Puigdemont i Sànchez, així com la modificació de la llei de presidència per poder investir a distància, recorreguda al TC, serveixen per engruixir la llista de greuges que ens fa l'estat espanyol, ja sigui a través del poder executiu o del judicial, deixant clara la manca de respecte cap a la voluntat popular majoritària democràticament expressada per la ciutadania en les darreres eleccions –il·legítimes, no ho oblidem– del 21D. Uns greuges que són arguments per presentar davant instàncies europees i internacionals i que, malgrat no vagin tant de pressa com voldríem, acabaran intervenint per posar ordre en aquest afer que ja fa temps que ha deixat de ser intern d'Espanya.
En tot cas, fixeu-vos qui són els que més es queixen per la manca de govern català. ANC? Òmnium? No. Els sindicats? No. Els CDRs? Tampoc. Els partits independentistes? ERC sí, però no especialment la CUP ni JxCat. Els que més es queixen són Iceta, Arrimadas i Albiol. En definitiva, els partits unionistes. Perquè? Perquè si a nosaltres ens fa mal la manca de govern, a ells encara els en fa més.
Per això Puigdemont parla d'administrar bé els tempos. No patiu: quan arribi el moment convenient sentireu per la FM qui serà el nou president.

PRESOS POLÍTICS I EXILIATS
El temps passa i la injustícia amb ells es manté.
No podem permetre que el seu sacrifici sigui inútil. Per dignitat, seguirem sortint al carrer per exigir el seu alliberament. El dimecres 16 de maig farà ja set mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I, com cada mes, sortirem al carrer per reclamar justícia i llibertat.
A banda, seguim preparant el Sopar Groc per al dia 1 de juny. Un sopar solidari on els beneficis aniran destinats a l'associació dels familiars dels presos i exiliats. Ja tenim gairebé la meitat de l'aforament venut i ens estem plantejant la ubicació en un altre lloc per tal d'encabir tothom. Encara no és segur, però, que puguem trobar un lloc alternatiu, o sigui que, per si de cas, no espereu a darrera hora per comprar els vostres tiquets. Penseu que més o menys la meitat del preu, 30€, servirà per ajudar aquestes famílies. I si no podeu venir al sopar, podeu col·laborar igualment fent una aportació en concepte de Fila Zero als mateixos punts de venda de tiquets. A Tàrrega: Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris (Caprabo), i els dilluns a la nostra parada a mercat. I també a Bellpuig: Copisteria Papers.

dijous, 10 de maig del 2018

Recordatori Sopar Groc

Com ja sabeu, des de l'Assemblea estem organitzant un SOPAR GROC SOLIDARI per recaptar fons pels familiars dels presos i exiliats polítics.

Tenim molt interès de que sigui un èxit de participació. Pensem que com més gent s'hi apunti, més gran serà l'aportació que podrem fer a les persones que estan passant un calvari per una repressió injusta i despiatada per part de la justicia? espanyola. Contarem amb la presència de diversos familiars dels presos i exiliats polítics, representants de l'ANC i Ómnium Cultural i polítics locals i comarcals de reconeguda popularitat.

Per tot això, us animem a col·laborar amb la causa participant en aquest SOPAR GROC SOLIDARI. Teniu cinc punts de venda a Tàrrega i Bellpuig per poder comprar els tiquets (al cartell adjunt els trobareu).

Us volem recordar molt especialment que pel que fa a la nostra parada, el DILLUNS 14 DE MAIG darrer dia de Festa Major de Tàrrega, serem al lloc habitual (cantonada INSIDE, abans BANESTO) per poder comprar el tiquets i pel que us convingui.

Volem recordar una vegada més, que l'espai previst per fer el sopar és molt limitat. No demoreu la compra del tiquet, correu el risc de quedar-vos-en sense.

Nosaltres creiem que entre tots podem fer una gran vetllada SOLIDARIA. No us la podeu perdre.

dilluns, 7 de maig del 2018

Vídeo de la presentació del Congrés Participatiu Catalunya i Futur

Aquest passat dissabte es va presentar a la Biblioteca comarcal de Tàrrega el Congrés Participatiu Catalunya i Futur, presidit per l'arqueòleg Eudald Carbonell.

La presentació va anar a càrrec de Pere Pugès, que acostuma a analitzar amb encert els passos a seguir per avançar en els nostres objectius. No oblidem que va ser un dels quatre fundadors de l'ANC i dels primers a defensar un Referèndum previ a la DUI.

Si us vareu perdre la presentació i voleu saber què va explicar, podeu veure-la en aquest vídeo que hem penjat aquí.

dimarts, 1 de maig del 2018

Breu anàlisi de la situació política a Catalunya

195 - Nova Tàrrega, 4 de maig de 2018

Per poder arribar a fer aquest anàlisi, ens hem d'endinsar una mica en la història més recent de la política catalana. Partirem de la transició (fallida, crec jo) del 78. En aquell moment tenim dos fets molt rellevants: la recuperació de la Generalitat i la redacció de la Constitució Espanyola (important, per aquest ordre ). Pel que fa al primer fet, la recuperació de la Generalitat, es va aconseguir després de llargues i dures negociacions (tant trobades en falta en aquests moments ). La Constitució Espanyola, com molts sabem, es va redactar sota una pressió político-militar més que evident. I d'aquí “plora la criatura”. Venint d'on veníem (una dictadura duríssima) és la Constitució que en aquells moments es podia aconseguir, sempre sota la màxima de una Espanya unida i INDISSOLUBLE. O sigui, vam anar d'una dictadura a una democràcia SENSE que l'aparell de l'estat franquista perdés cap privilegi sobre el poder de tot el territori.

En els primers 25 anys de “democràcia”, va funcionar molt bé l'acord del intercanvi: “des de Catalunya us donem suport per governar a l'Estat (tant amb PP com amb PSOE ), i vosaltres ens aneu compensant amb més competències, més finançament, etc.”. El que popularment es va denominar “peix al cove”. Això va ser possible pel baix suport que hi havia des de la societat catalana a un probable anhel de Independència.

Aquest sistema va començar a donar senyals d'esgotament i a resultes d'això al 2006 s'inicien canvis importants. Es prepara un nou Estatut molt més ambiciós amb perspectives de Sobirania i això provoca a l'Estat, un removiment de les velles estructures franquistes que obliga al PP a iniciar una campanya en contra del mateix, amb una recollida massiva de signatures. Posteriorment i amb el beneplàcit del PSOE, al 2010 el Tribunal Constitucional va rebaixar el contingut de l'Estatut fins a deixar-lo totalment descafeïnat. Recordem les famoses paraules de Alfonso Guerra “Nos lo hemos cepillado”.

A partir d'aquí es precipiten els esdeveniment: l'any 2012 es constitueix l'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (fet molt important des del meu punt de vista), pilar fonamental de les mobilitzacions multitudinàries al carrer (mantingudes en el temps fins avui) reclamant Sobirania, junt a un creixement vertiginós del suport a la Independència mai aconseguida fins ara.

En aquest sentit, algunes formacions polítiques que mai havien estat independentistes (fins aleshores s'autodenominaven nacionalistes ), empeses pel clam popular de les manifestacions, van veure convenient (en part pels seus propis interessos de sumar-se al moviment independentista, fet que va propiciar un més que notable creixement de diputats al Parlament, de l’expressat moviment.

Si en un principi l'Estat Espanyol va menystenir aquesta escalada independentista, en el moment que va comprovar l’hegemonia parlamentaria del procés, en comptes de buscar solucions polítiques mitjançant el diàleg, va decidir equivocadament judicialitzar el problema i no nomes no va aconseguir disminuir-lo sinó que el que va fer es ampliar-lo pel seu propi perjudici. Quasi podríem dir, sense por a equivocar-nos, que el procedir de l'Estat Espanyol ens ha ajudat i molt a convèncer cada dia més ciutadans que no ens convé de cap manera continuar dins d'un Estat que té per norma maltractar-nos i menysprear-nos.

Tot aquest camí ha propiciat tenir per primera vegada un Parlament amb majoria independentista. Aquesta situació, dins d'un Estat realment democràtic podria haver facilitat un procés negociador per parlar seriosament d'una possible Independència del nostre país, amb la consecució d'un Referèndum pactat i vinculant. Però la comentada deriva de l'Estat a judicialitzar la política, ens ha abocat a una mena de “caixa o faixa”. Ara ja sembla que ningú que estigui d'acord amb el procés sigui capaç de mirar enrere, sinó que més aviat la vista està fixada en l'horitzó que ens queda al davant, que no es altre que el de la llibertat del nostre poble.

Tal com jo ho veig, amb mig Govern en presó preventiva i l'altre mig a l'exili, tots ells acusats injustament d'uns delictes que segons l'opinió de bona part del mon judicial no han comès, i amb una internacionalització del procés en el seu moment més àlgid, gràcies a la tasca feta per tots els exiliats, especialment pel President, podem fer totes les estratègies parlamentaries que calgui, però només queda una direcció: investir al nostre President legítim que no és altre que Carles Puigdemont. Aquest seria el camí més lògic per poder IMPLEMENTAR la República que va ser declarada POLITICAMENT, però no ADMINISTRATIVAMENT per poder ser efectiva.