98 - Nova Tàrrega, 10 de desembre de 2015
Aquest serà el tercer any que hi col·laborem. De fet excepte el desembre de 2012, quan encara no havíem complert el primer any d'existència de Tàrrega per la Independència, cada any hem anat participant en les activitats que de forma conjunta amb la resta d'entitats de Tàrrega s'han anat organitzant a benefici de la Marató. Enguany, un cop més, tornarem a ser-hi per ajudar a recaptar diners a favor de les activitats de recerca que finança la Fundació la Marató de TV3. Aquest diumenge us esperem al Mercat Municipal!
En un país normal, la Marató no tindria tant sentit. Tots estem molt cofois de la nostra solidaritat, la de tots els catalans, quan a través de la Marató es recapten vuit, deu o dotze milions d'euros. Darrera aquesta quantitat hi ha persones per a les que el donatiu resulta un esforç econòmic molt important. Però no hauríem de perdre de vista que l'espoli fiscal a Catalunya es situa, pel cap baix, en els setze mil milions d'euros, és a dir el que es recaptaria fent 2.000 maratons.
El normal és que la recerca es financi amb recursos públics. Això no serà possible a Catalunya mentre no tinguem l'estat propi que estem a punt de construir. Menys, encara, mentre a Espanya hi hagi governs que ens humiliïn, escanyant-nos financerament, negant-se a donar-nos els nostres propis diners, els que recapten aquí, i fent-se els fatxendes, a sobre, dient que es gràcies a la solidaritat dels espanyols que Catalunya pot pagar avui els serveis que proporciona la Generalitat. Dir fatxenda és quedar-se curt: potser caldria usar mots que comencen de la mateixa manera.
Som en plena campanya de les eleccions espanyoles. Segurament alguns diran que no cal anar a fer-hi res ni al Congrés ni al Senat espanyols. Són aquells que no s'hi presenten, però que aquí tampoc no permeten fer govern. Qui no les avera diu que són verdes. Igual que per les catalanes es va mobilitzar fins al darrer unionista espanyol, també ara cal que els independentistes anem a votar. Cada escó que ocupi un diputat independentista, serà un de menys que els dependentistes podran utilitzar en contra nostra. En tenen molts, i de sobres, però no cal que els en regalem més, nosaltres.
Per tant, aquest 20-D cal anar a les urnes. I com cada vegada que n'hi ha, nosaltres no podem demanar el vot per cap de les dues forces que ens representen, ni per Democràcia i Llibertat (integrats per Convergència, Reagrupament i Demòcrates) ni per Esquerra Republicana de Catalunya. Però quan arribi el moment, voteu pensant en el millor per a una Catalunya independent.
Aquest serà el tercer any que hi col·laborem. De fet excepte el desembre de 2012, quan encara no havíem complert el primer any d'existència de Tàrrega per la Independència, cada any hem anat participant en les activitats que de forma conjunta amb la resta d'entitats de Tàrrega s'han anat organitzant a benefici de la Marató. Enguany, un cop més, tornarem a ser-hi per ajudar a recaptar diners a favor de les activitats de recerca que finança la Fundació la Marató de TV3. Aquest diumenge us esperem al Mercat Municipal!
En un país normal, la Marató no tindria tant sentit. Tots estem molt cofois de la nostra solidaritat, la de tots els catalans, quan a través de la Marató es recapten vuit, deu o dotze milions d'euros. Darrera aquesta quantitat hi ha persones per a les que el donatiu resulta un esforç econòmic molt important. Però no hauríem de perdre de vista que l'espoli fiscal a Catalunya es situa, pel cap baix, en els setze mil milions d'euros, és a dir el que es recaptaria fent 2.000 maratons.
El normal és que la recerca es financi amb recursos públics. Això no serà possible a Catalunya mentre no tinguem l'estat propi que estem a punt de construir. Menys, encara, mentre a Espanya hi hagi governs que ens humiliïn, escanyant-nos financerament, negant-se a donar-nos els nostres propis diners, els que recapten aquí, i fent-se els fatxendes, a sobre, dient que es gràcies a la solidaritat dels espanyols que Catalunya pot pagar avui els serveis que proporciona la Generalitat. Dir fatxenda és quedar-se curt: potser caldria usar mots que comencen de la mateixa manera.
Som en plena campanya de les eleccions espanyoles. Segurament alguns diran que no cal anar a fer-hi res ni al Congrés ni al Senat espanyols. Són aquells que no s'hi presenten, però que aquí tampoc no permeten fer govern. Qui no les avera diu que són verdes. Igual que per les catalanes es va mobilitzar fins al darrer unionista espanyol, també ara cal que els independentistes anem a votar. Cada escó que ocupi un diputat independentista, serà un de menys que els dependentistes podran utilitzar en contra nostra. En tenen molts, i de sobres, però no cal que els en regalem més, nosaltres.
Per tant, aquest 20-D cal anar a les urnes. I com cada vegada que n'hi ha, nosaltres no podem demanar el vot per cap de les dues forces que ens representen, ni per Democràcia i Llibertat (integrats per Convergència, Reagrupament i Demòcrates) ni per Esquerra Republicana de Catalunya. Però quan arribi el moment, voteu pensant en el millor per a una Catalunya independent.