El setembre de 2013 vam criticar el bisbe Novell, quan va recomanar als rectors de la nostra diòcesi, la de Solsona, que no fessin repicar les campanes a les 17:14, en el moment previst de començar la Via Catalana cap a la Independència que havia d'unir milers de persones de punta a punta de Catalunya.
Ara, després de llegir la glossa que ha fet per aquest diumenge, és de justícia reconèixer el seu acostament al poble que ha de guiar. I així ho vam fer al començament de la presentació de la xerrada que aquest passat dimecres vam organitzar, com es pot veure en el vídeo de l'esmentada conferència.
Aquesta és el text:
Ara, després de llegir la glossa que ha fet per aquest diumenge, és de justícia reconèixer el seu acostament al poble que ha de guiar. I així ho vam fer al començament de la presentació de la xerrada que aquest passat dimecres vam organitzar, com es pot veure en el vídeo de l'esmentada conferència.
Aquesta és el text:
GLOSSA dia 27 de setembre de 2015
Per ells / Mons. Xavier Novell
A hores d’ara tothom té clar que aquest diumenge decidim sobre la independència de Catalunya. Ho ha deixat clar tant la campanya electoral, com la mobilització de l’Estat, de tantes associacions civils i corporacions de tot tipus. Tenim, doncs, l’oportunitat de viure i participar en el dia més important de la nostra història com a poble.
Fa dos anys, partidaris de la independència van demanar als rectors que toquessin les campanes a l’inici de la via catalana. Ja sabeu que ho vaig desaconsellar per evitar un posicionament polític de l`Església. Aquesta setmana, en canvi, he animat tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí. Un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble.
Molts de vosaltres us llevareu sabent bé què votar. Coneixeu la candidatura que vol aglutinar el sí que faciliti un reconeixement internacional al procés de la independència. Sabeu de l’altra candidatura a favor del sí. Us queda clar, també, que el vot per a qualsevol de la resta de candidatures significa no a la independència.
D’altres, potser no pocs de la generació dels meus lectors habituals, encara esteu dubtosos. Potser perquè voldríeu un canvi però teniu por. Potser perquè el partit que heu votat tota la vida o no concorre a les eleccions o s’ha dividit o ha perdut una part important dels seus líders i militants. Potser perquè us costa votar sí o no a través de candidats el perfil ideològic dels quals està molt lluny de les vostres idees.
Als que esteu decidits us animo a contribuir a una alta participació, ajudant a d’altres a votar. Sabeu que l’èxit d’aquest referèndum depèn de la participació i tots coneixeu persones, parentes o veïnes, que per a votar necessiten que algú els animi i acompanyi. Oferiu-vos i ajudeu a una participació que faci inequívoc el resultat, sigui quin sigui.
Als dubtosos, també us demano que aneu a votar i us dono un consell senzill i crec que adequat a un que es considera el vostre pare i pastor: si no sabeu que votar, escolteu els vostres fills i néts majors d’edat. El que decidim és el futur de Catalunya i el futur és d’ells. Tantes coses heu fet per ells! Voteu, també, per ells!