212 - Nova Tàrrega, 21 de setembre de 2018
Per ser que hi ha qui diu que la gent que volem la República Catalana estem desanimats, no sembla pas que parem gaire quiets... I no parlem només de l'Onze de Setembre.
HEM FET MOLT
Per començar, moltes gràcies per la resposta, un cop més, de tothom que s’ha mobilitzat aquest 11-S. A Tàrrega no hem arribat als 16 autocars que vam fer per la Via Catalana, però 14 no estan gens malament.
Però la participació ciutadana no es limita a aquell dia. Només comptant les activitats realitzades des d'un mes enrere abans de la Diada, sortim a una acció cada tres o quatre dies, de mitjana.
De vegades no acabem de ser conscients del volum d’activitat que duem a terme, sobretot perquè no tothom acaba participant en totes les accions, però déu-n’hi-do el ritme que portem.
Vet aquí aquesta 'petita' llista amb una mica de repàs del que hem anat fent.
Dotze d'agost. Cantaires de Ponent a la presó de Lledoners. Molta gent es va organitzar per anar-hi en cotxes particulars.
Setze d'agost. Deu mesos sense els Jordis. Sardana per la Llibertat a la plaça Major.
Disset d'agost. Aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Concentració a la presó de Lledoners en suport a l’aleshores Conseller d'Interior, Quim Forn. Des de Tàrrega vam organitzar un autocar.
Vint-i-cinc d'agost. Caminada urbana per la Llibertat, d’uns 8 quilòmetres de recorregut, amb sopar gratuït final i distribució de domassos pels balcons amb el llaç groc.
U de setembre. Ponts per la Llibertat. Gairebé un centenar de voluntaris distribuïts per set ponts de Tàrrega i voltants, damunt l'autovia A2, amb pancartes per la llibertat dels presos, aprofitant el dia de trànsit massiu de l'operació tornada de vacances, dins d'una activitat organitzada conjuntament a les principals autovies i autopistes de Catalunya.
Dos de setembre. Cantada per la Llibertat a la presó de El Catllar, en suport a Carme Forcadell. També vam organitzar un altre autocar des de Tàrrega.
Quatre de setembre. Penjada de pancartes gegants, de 2 per 8 metres, en diversos punts de la ciutat, amb les figures dels setze empresonats.
Deu de setembre. Setena marxa de torxes, de la plaça dels Comediants a la plaça de les Nacions Sense Estat. Aquest cop la marxa ja no va ser per la independència, sinó per la República.
Onze de setembre. La Diada. Concentració «Fem la República Catalana» a la Diagonal de Barcelona. Impressionants catorze autocars, amb més d'un miler de participants de la nostra ciutat entre les 770 persones desplaçades amb els busos més tota la gent que hi va anar pel seu compte. També es van vendre més de 2.000 samarretes color corall des del nostre punt d'informació.
Setze de setembre. Onze mesos sense els Jordis. Cadena humana per la Llibertat. Més de 300 persones repartides entre els 250 metres que van de la plaça Major al monument als Països Catalans, al Pati, passant pel carrer Carme. I amb la font rajant de color groc des d'uns dies abans.
I MÉS QUE FAREM
Evidentment tot això no ho fa pas només l'ANC de Tàrrega, sinó que hi participen moltes altres entitats i col·lectius. Però el més important, com sempre recordem, és la vostra participació, la de la ciutadania conscienciada que junts podem arribar a tot arreu.
Perquè recordem tot el que hem fet? Per tenir present que a partir d’ara tenim tanta o més feina. Se’ns prepara el que se’n diu una tardor calenta.
El dijous 20 haurem tingut la concentració a Barcelona per recordar la que es va produir just un any abans, en ser ocupada la conselleria d’Economia en un intent d’aturar el referèndum de l’1-O. Els fets d’aquell dia –una massiva concentració absolutament pacífica– són la base de la judicatura espanyola per mantenir en presó preventiva Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per terrorisme.
I els dies 30 de setembre i 1 d’octubre prepararem a Tàrrega, com arreu, actes commemoratius del dia de la gran victòria. Del dia que el govern espanyol estava tant rabiós en veure que tot el seu gran servei d’intel·ligència havia estat incapaç de trobar urnes i paperetes, que van fer que la seva policia anés a hòsties contra la gent pacíficament resistent. I malgrat el dolor dels cops, de les ferides, dels ulls perduts, aquesta és la nostra victòria. Una victòria que no ha resultat definitiva encara, però seguirem lluitant pels nostres drets i per la nostra República. Perquè després de l’1 vindrà el 3 d’octubre. I el 16. I el 27...
Hem fet tant! Queda tant per fer!! Gràcies per ser-hi. Ahir, avui, demà i sempre.
“L’1 d’octubre prepararem actes commemoratius del dia de la gran victòria. Del dia que el govern espanyol estava tant rabiós en veure que tot el seu gran servei d’intel·ligència havia estat incapaç de trobar urnes i paperetes, que van fer que la seva policia anés a hòsties contra la població pacíficament resistent”
|
HEM FET MOLT
Per començar, moltes gràcies per la resposta, un cop més, de tothom que s’ha mobilitzat aquest 11-S. A Tàrrega no hem arribat als 16 autocars que vam fer per la Via Catalana, però 14 no estan gens malament.
Però la participació ciutadana no es limita a aquell dia. Només comptant les activitats realitzades des d'un mes enrere abans de la Diada, sortim a una acció cada tres o quatre dies, de mitjana.
De vegades no acabem de ser conscients del volum d’activitat que duem a terme, sobretot perquè no tothom acaba participant en totes les accions, però déu-n’hi-do el ritme que portem.
Vet aquí aquesta 'petita' llista amb una mica de repàs del que hem anat fent.
Dotze d'agost. Cantaires de Ponent a la presó de Lledoners. Molta gent es va organitzar per anar-hi en cotxes particulars.
Setze d'agost. Deu mesos sense els Jordis. Sardana per la Llibertat a la plaça Major.
Disset d'agost. Aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Concentració a la presó de Lledoners en suport a l’aleshores Conseller d'Interior, Quim Forn. Des de Tàrrega vam organitzar un autocar.
Vint-i-cinc d'agost. Caminada urbana per la Llibertat, d’uns 8 quilòmetres de recorregut, amb sopar gratuït final i distribució de domassos pels balcons amb el llaç groc.
U de setembre. Ponts per la Llibertat. Gairebé un centenar de voluntaris distribuïts per set ponts de Tàrrega i voltants, damunt l'autovia A2, amb pancartes per la llibertat dels presos, aprofitant el dia de trànsit massiu de l'operació tornada de vacances, dins d'una activitat organitzada conjuntament a les principals autovies i autopistes de Catalunya.
Dos de setembre. Cantada per la Llibertat a la presó de El Catllar, en suport a Carme Forcadell. També vam organitzar un altre autocar des de Tàrrega.
Quatre de setembre. Penjada de pancartes gegants, de 2 per 8 metres, en diversos punts de la ciutat, amb les figures dels setze empresonats.
Deu de setembre. Setena marxa de torxes, de la plaça dels Comediants a la plaça de les Nacions Sense Estat. Aquest cop la marxa ja no va ser per la independència, sinó per la República.
Onze de setembre. La Diada. Concentració «Fem la República Catalana» a la Diagonal de Barcelona. Impressionants catorze autocars, amb més d'un miler de participants de la nostra ciutat entre les 770 persones desplaçades amb els busos més tota la gent que hi va anar pel seu compte. També es van vendre més de 2.000 samarretes color corall des del nostre punt d'informació.Setze de setembre. Onze mesos sense els Jordis. Cadena humana per la Llibertat. Més de 300 persones repartides entre els 250 metres que van de la plaça Major al monument als Països Catalans, al Pati, passant pel carrer Carme. I amb la font rajant de color groc des d'uns dies abans.
I MÉS QUE FAREM
Evidentment tot això no ho fa pas només l'ANC de Tàrrega, sinó que hi participen moltes altres entitats i col·lectius. Però el més important, com sempre recordem, és la vostra participació, la de la ciutadania conscienciada que junts podem arribar a tot arreu.
Perquè recordem tot el que hem fet? Per tenir present que a partir d’ara tenim tanta o més feina. Se’ns prepara el que se’n diu una tardor calenta.
El dijous 20 haurem tingut la concentració a Barcelona per recordar la que es va produir just un any abans, en ser ocupada la conselleria d’Economia en un intent d’aturar el referèndum de l’1-O. Els fets d’aquell dia –una massiva concentració absolutament pacífica– són la base de la judicatura espanyola per mantenir en presó preventiva Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per terrorisme.
I els dies 30 de setembre i 1 d’octubre prepararem a Tàrrega, com arreu, actes commemoratius del dia de la gran victòria. Del dia que el govern espanyol estava tant rabiós en veure que tot el seu gran servei d’intel·ligència havia estat incapaç de trobar urnes i paperetes, que van fer que la seva policia anés a hòsties contra la gent pacíficament resistent. I malgrat el dolor dels cops, de les ferides, dels ulls perduts, aquesta és la nostra victòria. Una victòria que no ha resultat definitiva encara, però seguirem lluitant pels nostres drets i per la nostra República. Perquè després de l’1 vindrà el 3 d’octubre. I el 16. I el 27...
Hem fet tant! Queda tant per fer!! Gràcies per ser-hi. Ahir, avui, demà i sempre.