191 - Nova Tàrrega, 6 d'abril de 2018
Normalment procuro escriure en tercera persona, per pudor i per representar el col·lectiu. Avui ho faré en primera.
COMIAT COM A COORDINADOR
La setmana passada vaig fer el meu darrer escrit essent encara coordinador de Tàrrega per la Independència. Volia dir el que diré avui, com a ex coordinador, però l'actualitat política fa temps que ens passa per damunt i ens canvia les previsions en un instant.
Com ja vaig comentar fa dues setmanes, tocava fer el relleu del Secretariat Territorial.
Arribats en aquest punt, aprofito per acomiadar-me com a coordinador. Només com a coordinador. Penso donar la tabarra igual que fins ara a l'Assemblea i a Nova Tàrrega. Bé, aquí potser sí que m'agafaré un descans...
GRÀCIES A TOTHOM
En aquests anys molta gent s'ha dirigit a mi personalment per donar-me les gràcies per la gran feina que feia des d'ANC Tàrrega. I la resposta sempre ha estat la mateixa: jo passava al davant i n'era la cara visible, però aquesta feina no hauria pogut tirar endavant sense tota la gent que hi havia al darrera.
Aquesta gent a la que em referia, en un sentit ample, englobava totes les persones que han col·laborat a les nostres accions o, simplement, participaven quan tocava. Els que s'han apuntat als autocars. Els que han omplert places i carrers. Els que han enganxat cartells. Els que han anat a votar. Els que han defensat l'1 d'octubre.
GRÀCIES ALS ASSIDUS
En un sentit més estricte, però, aquesta gent que tenia al darrera heu estat vosaltres, els que sempre que heu pogut heu anat venint a les reunions que ja fa molt de temps -molt!- que fem gairebé de forma setmanal. Us agraeixo el vostre esforç, la vostra dedicació i el vostre alè. I us agraeixo la vostra crítica, quan hi ha estat. La discrepància ofereix l'oportunitat de millorar.
He dit sempre que n'he tingut ocasió que a Tàrrega per la Independència allò important és el grup. Són moltes les persones que han treballat per tirar endavant totes les propostes que han anat sorgint, pròpies de l'ANC o no. I no crec que sigui just destacar la feina d'un per damunt de la dels altres, perquè tots hem anat fent allò que hem pogut a cada moment en funció de les nostres capacitats i disponibilitats.
GRÀCIES AL CARLES I AL RAMON
Amb tot –confio que no m'ho tindreu en compte– avui seré injust. I ho faré per destacar les dues persones que més temps han donat a l'Assemblea i que més han treballat aquests darrers tres anys en que he estat coordinador per dur ANC Tàrrega a ser una de les més actives, sinó la que més, de les territorials de la nostra regió. Són Ramon Casanellas i Carles López. En estricte ordre alfabètic i sense cap intenció de destacar-ne un per damunt de l'altre.
Si jo no hagués estat coordinador, les coses haurien estat diferents, segur. Com diuen, ni millor ni pitjor, diferent. Però sense ells dos moltes de les coses que hem fet simplement no s'haurien pogut dur a terme. Per tant, el meu agraïment infinit i reconeixement per tots dos, per la feina feta i per la que faran. Una abraçada.
Als dos els coneixeu sobradament perquè cada cop que hem organitzat autocars darrerament hem donat el telèfon de l'un o de l'altre per apuntar-vos-hi. I ells duran a partir d'ara la nova direcció de l'Assemblea a Tàrrega, un com a coordinador, el Carles, i l'altre com a sotscoordinador, el Ramon.
Us desitjo sort i encerts, que de feina no us en faltarà.
“Us agraeixo el vostre esforç, la vostra dedicació i el vostre alè. I us agraeixo la vostra crítica, quan hi ha estat. La discrepància ofereix l'oportunitat de millorar”
|
COMIAT COM A COORDINADOR
La setmana passada vaig fer el meu darrer escrit essent encara coordinador de Tàrrega per la Independència. Volia dir el que diré avui, com a ex coordinador, però l'actualitat política fa temps que ens passa per damunt i ens canvia les previsions en un instant.
Com ja vaig comentar fa dues setmanes, tocava fer el relleu del Secretariat Territorial.
Arribats en aquest punt, aprofito per acomiadar-me com a coordinador. Només com a coordinador. Penso donar la tabarra igual que fins ara a l'Assemblea i a Nova Tàrrega. Bé, aquí potser sí que m'agafaré un descans...
GRÀCIES A TOTHOM
En aquests anys molta gent s'ha dirigit a mi personalment per donar-me les gràcies per la gran feina que feia des d'ANC Tàrrega. I la resposta sempre ha estat la mateixa: jo passava al davant i n'era la cara visible, però aquesta feina no hauria pogut tirar endavant sense tota la gent que hi havia al darrera.
Aquesta gent a la que em referia, en un sentit ample, englobava totes les persones que han col·laborat a les nostres accions o, simplement, participaven quan tocava. Els que s'han apuntat als autocars. Els que han omplert places i carrers. Els que han enganxat cartells. Els que han anat a votar. Els que han defensat l'1 d'octubre.
GRÀCIES ALS ASSIDUS
En un sentit més estricte, però, aquesta gent que tenia al darrera heu estat vosaltres, els que sempre que heu pogut heu anat venint a les reunions que ja fa molt de temps -molt!- que fem gairebé de forma setmanal. Us agraeixo el vostre esforç, la vostra dedicació i el vostre alè. I us agraeixo la vostra crítica, quan hi ha estat. La discrepància ofereix l'oportunitat de millorar.
He dit sempre que n'he tingut ocasió que a Tàrrega per la Independència allò important és el grup. Són moltes les persones que han treballat per tirar endavant totes les propostes que han anat sorgint, pròpies de l'ANC o no. I no crec que sigui just destacar la feina d'un per damunt de la dels altres, perquè tots hem anat fent allò que hem pogut a cada moment en funció de les nostres capacitats i disponibilitats.
GRÀCIES AL CARLES I AL RAMON
Amb tot –confio que no m'ho tindreu en compte– avui seré injust. I ho faré per destacar les dues persones que més temps han donat a l'Assemblea i que més han treballat aquests darrers tres anys en que he estat coordinador per dur ANC Tàrrega a ser una de les més actives, sinó la que més, de les territorials de la nostra regió. Són Ramon Casanellas i Carles López. En estricte ordre alfabètic i sense cap intenció de destacar-ne un per damunt de l'altre.Si jo no hagués estat coordinador, les coses haurien estat diferents, segur. Com diuen, ni millor ni pitjor, diferent. Però sense ells dos moltes de les coses que hem fet simplement no s'haurien pogut dur a terme. Per tant, el meu agraïment infinit i reconeixement per tots dos, per la feina feta i per la que faran. Una abraçada.
Als dos els coneixeu sobradament perquè cada cop que hem organitzat autocars darrerament hem donat el telèfon de l'un o de l'altre per apuntar-vos-hi. I ells duran a partir d'ara la nova direcció de l'Assemblea a Tàrrega, un com a coordinador, el Carles, i l'altre com a sotscoordinador, el Ramon.
Us desitjo sort i encerts, que de feina no us en faltarà.