dimecres, 4 d’octubre del 2017

Llàgrimes d'alegria, llàgrimes de tristesa

167 - Nova Tàrrega, 6 d'octubre de 2017

“La condemna retòrica de la violència policial no els hi fa efecte. L'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum”
Costa començar a escriure sobre el que ha passat aquests dies. Els sentiments, inevitablement, són contraposats.

VIOLÈNCIA D'ESTAT
Fa una ràbia terrible veure les imatges de la guàrdia civil pegant gent pacífica pel simple fet d'anar a votar. Tots condemnem aquesta actuació que, de tant miserable, no hi ha adjectiu prou greu per qualificar-la.
Si aquesta condemna fos de presó per algun d'aquests civils, potser sentiríem que hi ha alguna mena de justícia. Però és impossible.
Per tant, l'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum.

VICTÒRIA A LES URNES
Ara hi ha qui valora que caldria esperar una mica més, que en aquests moments de tensió no seria intel·ligent.
Bé, què voleu que us digui. Una hora o altra ha d'arribar el moment, i sempre hi haurà a qui no li semblarà bé. Però el poble ha parlat clar i català, allà on l'han deixat.
A Tàrrega aquesta claredat ha estat rotunda: 5.289 vots favorables pel 'Sí'.
Als 169 votants del 'No' cal agrair-los la valentia democràtica, a diferència dels que van optar per fer boicot, però d'això ja en vam parlar i no cal tornar-hi.
Algú podrà dir que són menys vots que pel Sí-Sí del 9-N, 5.581. O que són menys vots que la suma dels que van treure Junts pel Sí i la CUP a les plebiscitàries del 27-S, 5.658.

ALTERACIÓ DE LA NORMALITAT
Aquests números es podrien comparar si no fos per l'excepcionalitat del transcurs de la jornada.
D'una banda perquè es va emprar un sistema de cens universal, que permetia tothom votar a qualsevol lloc. Això distorsiona la participació targarina real.
D'altra banda, el sistema informàtic que havia de servir per validar els votants va deixar de funcionar als pocs minuts de començar a causa dels ciberatacs –d'on van venir els atacs? qui els va pagar?– i del tancament de diversos serveis d'internet, malgrat no comptar amb la preceptiva ordre judicial.
Per cert, algun dia haurem de parlar de "l'agraïment" que mereixen empreses com Movistar, Orange, Vodafone o Yoigo per la seva ràpida disposició a col·laborar en el tancament de webs –la de l'ANC i moltes més– sense manament del jutge.
Alguns col·legis van recuperar el funcionament del sistema de validació de votants. Altres no, i van haver d'esperar un parell d'hores fins a disposar d'un cens manual.
El tercer factor de distorsió va ser, havent vist el que havia passat al matí, la psicosi col·lectiva de que pogués aparèixer en algun moment la guàrdia civil, fet que a mitja tarda va precipitar el tancament d'uns quants col·legis abans d'hora i que, finalment, només en quedés un d'obert fins a l'horari normal, a les vuit del vespre.

HEM VOTAT
Cal reconèixer la paciència amb els responsables de l'administració encarregats d'organitzar les votacions quan el sistema no va funcionar a primera hora.
També és d'agrair la feina del voluntariat que es va encarregar de protegir els col·legis i les urnes. Tant aquells que ja s'hi van quedar a dormir la nit abans com els que s'hi van presentar a les cinc de la matinada.
Agraïment immens per totes les entitats de Tàrrega que, a través de l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega, van ajudar a trobar i coordinar voluntaris, més de 500 d'inscrits, a banda dels que van venir sense apuntar-se.
Espectacular implicació de les escoles, tant públiques (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer) com privades (Sant Josep, Pia, Alba), i de les seves ampes.
L'agraïment final, el més important, és per tota la gent que va participar al referèndum. Per la seva tossudesa en voler votar, per la seva implicació quedant-se a fer pinya davant del col·legi electoral, pel civisme mostrat en tot moment, per l'alegria que desprenien, ajudant-se els uns als altres portant menjar i beure als que hi van ser tot el dia...
Hem votat. I hem guanyat.

3 D'OCTUBRE
Donaria per tot un altre article, però només afegiré dos apunts.
Un en reconeixement de la capacitat de mobilització de la gent de Tàrrega i de la resta de l'Urgell per col·lapsar l'A-2, la C-14 i la L-310, participant en l'aturada general de país del dimarts 3 d'octubre.
I l'altre, per l'emotiva marxa del mateix dimarts a la tarda, sortint de la Tassa, passant per davant de la guàrdia civil –on es van deixar flors formant un símbol de la pau, en un impressionant silenci– i arribant a la plaça de les Nacions Sense Estat perquè la plaça Major es quedava petita per acollir la riuada de gent tant gran que va participar en aquesta manifestació. La més gran de la història a Tàrrega i que serà recordada molt de temps.