172 - Nova Tàrrega, 3 de novembre de 2017
Hem aconseguit una gran victòria. Per fi s'ha fet efectiva la declaració d'independència, conseqüència dels resultats del referèndum de l'1 d'octubre, i s'ha proclamant la República de Catalunya, després d'una votació al nostre Parlament.
Moltíssimes gràcies a tots els que heu lluitat i us heu deixat tanta suor i tant d'esforç per arribar a aquest objectiu. Als que el divendres 27 vàreu agafar l'autocar per anar a Barcelona i viure-ho des del costat del Parlament, i als que al vespre vàreu venir a celebrar-ho a la plaça Major.
Ara, però, és quan comença la feina de debò.
REPÚBLICA DE CATALUNYA
La feina de donar cos i ànima a aquesta República, de consolidar-la.
Si fins ara hem fet molta feina, la que se'ns ve al damunt a partir d'ara és ingent. Però: no som on sempre havíem somniat de ser?
En el moment d'escriure aquestes línies, matinada de diumenge a dilluns, ja fa dos dies i mig que s'ha proclamat i, certament, la situació és un tant estranya.
D'una banda un govern espanyol que el mateix divendres diu que cessa tot el govern català, una sèrie de càrrecs, i que ha convocat eleccions 'autonòmiques'.
D'una altra, el president de la República que dissabte surt per demanar "paciència, perseverança i perspectiva".
Diumenge, manifestació unionista a Barcelona on es va veure clarament que els dependentistes són molt nombrosos, però ni molt menys majoritaris, en comparació amb les manifestacions que organitzem els independentistes.
Com ja varem comentar en un altre article, el que tenen de bo aquestes manifestacions es que deixen enrere el mite de la majoria silenciosa. Ara ja no es poden apropiar dels que es queden a casa.
REALITATS PARAL·LELES
En tot cas, caldrà veure quins escenaris s'hauran obert a partir d'aquest dilluns.
El Govern i el Parlament de la República són els nostres veritables representants i institucions legítims, no ho oblidem. Els nostres representants es juguen penes de presó altíssimes i la pèrdua de tot el seu patrimoni. I els hi farem costat, per dura que sigui la recció de l'estat espanyol.
D'entrada, durant un cert temps, semblarà que estiguem vivint en dues realitats paral·leles, mirant de veure quina s'imposa sobre l'altra: la del govern espanyol i el seu 155 per un costat, la de la República catalana per l'altre.
En tot cas, la realitat que s'acabarà imposant serà la que recolzi la majoria de la gent. Obeint i/o desobeint a uns o a altres. I sempre, això està clar, des de la més radical no-violència en la nostra actitud. Com va dir el president Puigdemont, tenim la força de la raó, ni tenim ni volem la raó de la força.
CADENA DE CONFIANÇA
Mantinguem-nos serens i compromesos, passant de les provocacions, no sucumbint a la propaganda, donant exemple, determinats a assegurar per sempre la nostra llibertat, fent pinya entre nosaltres.
Són molts els moment en que hem hagut de fer veritables actes de fe. Molta gent va dubtar sobre la realització del referèndum –fins i tot entre els independentistes– i el vam acabar fent.
Ara també hi ha qui dubta sobre com tirarem endavant la República. I la resposta és la mateixa que la d'aleshores: confiança.
Tinguem confiança en els polítics, en el govern de la República, en el Parlament i també en el govern dels municipis. Tinguem confiança en l'Assemblea i Òmnium. Tinguem confiança en nosaltres mateixos. Confiem en Catalunya.
“Durant un temps viurem dues realitats paral·leles, la de la República i la del 155, però s'acabarà imposant la que recolzi la majoria de la gent”
|
Moltíssimes gràcies a tots els que heu lluitat i us heu deixat tanta suor i tant d'esforç per arribar a aquest objectiu. Als que el divendres 27 vàreu agafar l'autocar per anar a Barcelona i viure-ho des del costat del Parlament, i als que al vespre vàreu venir a celebrar-ho a la plaça Major.
Ara, però, és quan comença la feina de debò.
REPÚBLICA DE CATALUNYALa feina de donar cos i ànima a aquesta República, de consolidar-la.
Si fins ara hem fet molta feina, la que se'ns ve al damunt a partir d'ara és ingent. Però: no som on sempre havíem somniat de ser?
En el moment d'escriure aquestes línies, matinada de diumenge a dilluns, ja fa dos dies i mig que s'ha proclamat i, certament, la situació és un tant estranya.
D'una banda un govern espanyol que el mateix divendres diu que cessa tot el govern català, una sèrie de càrrecs, i que ha convocat eleccions 'autonòmiques'.
D'una altra, el president de la República que dissabte surt per demanar "paciència, perseverança i perspectiva".
Diumenge, manifestació unionista a Barcelona on es va veure clarament que els dependentistes són molt nombrosos, però ni molt menys majoritaris, en comparació amb les manifestacions que organitzem els independentistes.
Com ja varem comentar en un altre article, el que tenen de bo aquestes manifestacions es que deixen enrere el mite de la majoria silenciosa. Ara ja no es poden apropiar dels que es queden a casa.
REALITATS PARAL·LELES
En tot cas, caldrà veure quins escenaris s'hauran obert a partir d'aquest dilluns.
El Govern i el Parlament de la República són els nostres veritables representants i institucions legítims, no ho oblidem. Els nostres representants es juguen penes de presó altíssimes i la pèrdua de tot el seu patrimoni. I els hi farem costat, per dura que sigui la recció de l'estat espanyol.
D'entrada, durant un cert temps, semblarà que estiguem vivint en dues realitats paral·leles, mirant de veure quina s'imposa sobre l'altra: la del govern espanyol i el seu 155 per un costat, la de la República catalana per l'altre.
En tot cas, la realitat que s'acabarà imposant serà la que recolzi la majoria de la gent. Obeint i/o desobeint a uns o a altres. I sempre, això està clar, des de la més radical no-violència en la nostra actitud. Com va dir el president Puigdemont, tenim la força de la raó, ni tenim ni volem la raó de la força.
CADENA DE CONFIANÇA
Mantinguem-nos serens i compromesos, passant de les provocacions, no sucumbint a la propaganda, donant exemple, determinats a assegurar per sempre la nostra llibertat, fent pinya entre nosaltres.
Són molts els moment en que hem hagut de fer veritables actes de fe. Molta gent va dubtar sobre la realització del referèndum –fins i tot entre els independentistes– i el vam acabar fent.
Ara també hi ha qui dubta sobre com tirarem endavant la República. I la resposta és la mateixa que la d'aleshores: confiança.
Tinguem confiança en els polítics, en el govern de la República, en el Parlament i també en el govern dels municipis. Tinguem confiança en l'Assemblea i Òmnium. Tinguem confiança en nosaltres mateixos. Confiem en Catalunya.