174 - Nova Tàrrega, 17 de novembre de 2017
Costa d'entendre que els interessos dels partits puguin passar per davant dels del país. Ni deu persones a la presó són suficients per posar-los d'acord.
LLISTES SEPARADES
Pinten bastos pel que fa a la llista unitària, perquè alguns tenen ganes d'anar-hi separats a les eleccions del 21-D... Deu ser que pensen que guanyaran.
Però caldria saber què és pensen que guanyaran. La presidència de la Generalitat? Quina Generalitat? El que segur que guanyaran és enemistats entre companys de viatge. De fet potser és que no han tingut mai amistat amb els que els van forçar a compartir llista el 27-S.
S'ha comentat públicament que aquesta experiència de Junts pel Sí ha resultat molt complicat de fer-la rullar. Que si ERC s'hi va sumar només va ser pel xantatge de Mas de no convocar eleccions. I que durant tot aquest temps la desconfiança entre uns i altres ha estat notòria.
Es fa difícil creure que si no confien per presentar-se junts, puguin confiar després per posar-se d'acord sobre com governar per fer efectiva la República.
Igual que ha passat en altres ocasions, en que hem estat crítics amb decisions de la CUP, aquesta crítica a ERC s'ha d'entendre que va dirigida a la direcció del partit. Després, en l'àmbit local, els seus representants podran estar-hi més o menys d'acord, dir que se'ls escolta poc o gens... Tant hi fa. Al final, el que compta són els fets. I el fet és que els primers a dir públicament que no volien llista unitària van ser ells.
Posats a criticar, cal entendre que algunes actituds del PDECAT no ajuden a confiar-hi: la fugida del govern de Santi Vila sense que la direcció del partit el desautoritzés; la conversa privada que va sortir a la llum fa uns mesos (filtrada, es va dir després, per gent d'ERC) del número dos, David Bonvehí, dient que si fracassava el procés caldria presentar un candidat autonomista a les properes eleccions...
Qui no té un all té una ceba. Però és que necessitem posar-hi alls i cebes i pebrots –els de la CUP– en aquesta recepta.
LLISTA UNITÀRIA
Com trobem a faltar Jordi Sànchez a l'Assemblea!
L'ANC va fer una consulta interna als socis per saber si estàvem d'acord a promoure una candidatura unitària i va guanyar el Sí per un 86% dels vots. Però sense el Jordi, es fa difícil entreveure qui aconseguirà que els partits es trobin, parlin, baixin del ruc i acceptin presentar-se en una mateixa llista.
Amb tot, creiem que la llista unitària encara és possible. Per això des de Tàrrega per la Independència hem col·laborat activament en la recollida de signatures per presentar una agrupació d'electors que serveixi com a instrument d'aquesta candidatura unitària. Entre les que vam recollir als autocars a Barcelona i les de la parada a mercat, vam sumar més de 500 signatures favorables a aquesta llista.
Que els partits reiterin que es presentaran per separat no treu que al final puguin canviar de parer. En aquest país estem ja acostumats a girs de guió de darrera hora, o sigui que no perdem l'esperança en que, ves a saber com, al final s'acabi reconduint tot.
AVANTATGES I INCONVENIENTS
És cert que les llistes separades tenen avantatges. Aquelles que tothom coneix: part dels votants de la CUP no votarien mai una llista amb gent del PDECAT, ERC amb MES i alguns dels alcaldes socialistes que han abandonat el partit després d'haver donat suport al 155 pot mirar de rascar del PSC, la CUP amb Fachín pot mirar de rascar dels Comuns...
Per tant, hi ha qui valora que d'aquesta manera es poden sumar més vots. Però també hi ha qui valora que, sense una llista unitària, una part dels independentistes no aniran a votar, directament.
Però més enllà de si es podran sumar més vots amb una llista o amb tres, el factor més important que es perdrà, si finalment no hi ha la llista unitària, és el simbòlic.
Tots tenim clar que aquest cop no és suficient superar la majoria absoluta de diputats, sinó que cal superar el 50% dels vots. I fer això amb els vots repartits en tres llistes és posar l'argument en safata de plata a l'adversari: els votants de cada partit volen coses diferents. I aquest és un argument que des d'Europa compraran a Rajoy ràpidament.
En canvi, amb una sola llista que passi del 50% dels vots no hi caben interpretacions: és guanyar el referèndum.
10 AUTOCARS
Acabem agraint la resposta de la gent de Tàrrega a la convocatòria d'ANC i Òmnium per omplir Barcelona dissabte passat, en el que va ser una Diada Nacional per la llibertat dels presos polítics i per refermar que som República.
Dilluns començaven a fer difusió que faríem autocars i en només cinc dies teníem deu autocars plens.
Agrair també els 896 euros recollits per a la Caixa de Solidaritat.
I al final no hem comentat res de l'èxit de l'aturada de país –que no de la vaga– de dimecres passat. D'això, però, ja en parlarà CDR Tàrrega si de cas.
“Amb una sola llista que passi del 50% dels vots no hi caben interpretacions: és guanyar el referèndum”
|
LLISTES SEPARADES
Pinten bastos pel que fa a la llista unitària, perquè alguns tenen ganes d'anar-hi separats a les eleccions del 21-D... Deu ser que pensen que guanyaran.
Però caldria saber què és pensen que guanyaran. La presidència de la Generalitat? Quina Generalitat? El que segur que guanyaran és enemistats entre companys de viatge. De fet potser és que no han tingut mai amistat amb els que els van forçar a compartir llista el 27-S.
S'ha comentat públicament que aquesta experiència de Junts pel Sí ha resultat molt complicat de fer-la rullar. Que si ERC s'hi va sumar només va ser pel xantatge de Mas de no convocar eleccions. I que durant tot aquest temps la desconfiança entre uns i altres ha estat notòria.
Es fa difícil creure que si no confien per presentar-se junts, puguin confiar després per posar-se d'acord sobre com governar per fer efectiva la República.
Igual que ha passat en altres ocasions, en que hem estat crítics amb decisions de la CUP, aquesta crítica a ERC s'ha d'entendre que va dirigida a la direcció del partit. Després, en l'àmbit local, els seus representants podran estar-hi més o menys d'acord, dir que se'ls escolta poc o gens... Tant hi fa. Al final, el que compta són els fets. I el fet és que els primers a dir públicament que no volien llista unitària van ser ells.
Posats a criticar, cal entendre que algunes actituds del PDECAT no ajuden a confiar-hi: la fugida del govern de Santi Vila sense que la direcció del partit el desautoritzés; la conversa privada que va sortir a la llum fa uns mesos (filtrada, es va dir després, per gent d'ERC) del número dos, David Bonvehí, dient que si fracassava el procés caldria presentar un candidat autonomista a les properes eleccions...
Qui no té un all té una ceba. Però és que necessitem posar-hi alls i cebes i pebrots –els de la CUP– en aquesta recepta.
LLISTA UNITÀRIA
Com trobem a faltar Jordi Sànchez a l'Assemblea!
L'ANC va fer una consulta interna als socis per saber si estàvem d'acord a promoure una candidatura unitària i va guanyar el Sí per un 86% dels vots. Però sense el Jordi, es fa difícil entreveure qui aconseguirà que els partits es trobin, parlin, baixin del ruc i acceptin presentar-se en una mateixa llista.
Amb tot, creiem que la llista unitària encara és possible. Per això des de Tàrrega per la Independència hem col·laborat activament en la recollida de signatures per presentar una agrupació d'electors que serveixi com a instrument d'aquesta candidatura unitària. Entre les que vam recollir als autocars a Barcelona i les de la parada a mercat, vam sumar més de 500 signatures favorables a aquesta llista.
Que els partits reiterin que es presentaran per separat no treu que al final puguin canviar de parer. En aquest país estem ja acostumats a girs de guió de darrera hora, o sigui que no perdem l'esperança en que, ves a saber com, al final s'acabi reconduint tot.
AVANTATGES I INCONVENIENTS
És cert que les llistes separades tenen avantatges. Aquelles que tothom coneix: part dels votants de la CUP no votarien mai una llista amb gent del PDECAT, ERC amb MES i alguns dels alcaldes socialistes que han abandonat el partit després d'haver donat suport al 155 pot mirar de rascar del PSC, la CUP amb Fachín pot mirar de rascar dels Comuns...
Per tant, hi ha qui valora que d'aquesta manera es poden sumar més vots. Però també hi ha qui valora que, sense una llista unitària, una part dels independentistes no aniran a votar, directament.
Però més enllà de si es podran sumar més vots amb una llista o amb tres, el factor més important que es perdrà, si finalment no hi ha la llista unitària, és el simbòlic.
Tots tenim clar que aquest cop no és suficient superar la majoria absoluta de diputats, sinó que cal superar el 50% dels vots. I fer això amb els vots repartits en tres llistes és posar l'argument en safata de plata a l'adversari: els votants de cada partit volen coses diferents. I aquest és un argument que des d'Europa compraran a Rajoy ràpidament.
En canvi, amb una sola llista que passi del 50% dels vots no hi caben interpretacions: és guanyar el referèndum.
10 AUTOCARS
Acabem agraint la resposta de la gent de Tàrrega a la convocatòria d'ANC i Òmnium per omplir Barcelona dissabte passat, en el que va ser una Diada Nacional per la llibertat dels presos polítics i per refermar que som República.Dilluns començaven a fer difusió que faríem autocars i en només cinc dies teníem deu autocars plens.
Agrair també els 896 euros recollits per a la Caixa de Solidaritat.
I al final no hem comentat res de l'èxit de l'aturada de país –que no de la vaga– de dimecres passat. D'això, però, ja en parlarà CDR Tàrrega si de cas.