185 - Nova Tàrrega, 23 de febrer de 2018
El PP està podrit. La setmana passada va sortir l'ex-número 2 del PP de Madrid, Francisco Granados, involucrant en corrupció i finançament il·legal Esperanza Aguirre, Ignacio González i també l'actual presidenta d'aquella comunitat, Cristina Cifuentes.
NOMÉS SOM UNA DISTRACCIÓ
I mentre vagin sortint coses d'aquestes, ho aniran tapant tot distraient la seva població –tant als que els voten com als que no– amb el fantasma de la independència de Catalunya. Com si fossin nens a Disneyland París.
Sense disculpar-los gens ni mica, els corruptes catalans són simples aprenents al seu costat. Els veritables professionals de la corrupció són els del PP –sense oblidar els seus cosins germans del PSOE–: Gürtel, Púnica, Lezo, Noos, Bárcenas, Camps, Madrid Arena, Palma Arena... Són alguns dels casos recents més sonats, però n'hi hauria per parar un tren.
Per trobar informació sobre els casos de corrupció només cal remenar per google, però hi ha una web en concret, casos-aislados.com, que dóna la informació agrupada per comunitats o per partits polítics.
Els que en tenen més, no cal dir-ho, són PP amb 173 seguit del PSOE amb 64. Amb tot, no deixa de ser curiós que a CDC n'hi associen 10 casos, 7 al PNB i 6 a C's, un partit molt més jove i amb molt poc poder, de moment, però que comença ja a tenir el seu propi currículum corruptiu.
ADAPTANT LES LLEIS
Us imagineu que tota aquesta corrupció fos en el bàndol republicà? Ja haurien modificat el codi penal per restablir la forca i penjar-los públicament.
De fet, però, el que de moment volen modificar és la llei que regula els indults. Per clamor popular, diuen amb cinisme. Volen evitar que es puguin concedir indults a qui cometi delictes del tipus dels que ara imputen als independentistes: rebel·lió i sedició.
Ara bé, per indultar policies torturadors, polítics corruptes o terroristes d'estat no hi ha cap problema. Aznar, durant el seu mandat, en van concedir 141 a condemnats per corrupció. Zapatero, 65. I Rajoy en porta 11. Tot i que al ritme que s'estan destapant casos, se li girarà feina.
I malgrat que no canvien el text de la llei, el que sí que canvien és la interpretació dels delictes esmentats abans.
És clar que els juristes es basen en les lleis i no en els diccionaris, però de vegades les definicions poden ajudar a comprendre els conceptes.
Rebel·lió: delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un govern constituït.
Sedició: alçament contra l'autoritat establerta.
Alçament: acció d'alçar o d'alçar-se en rebel·lió.
És a dir que rebel·lió i sedició són conceptes força similars. Per entendre'ns: rebel·lió és el que va fer Tejero utilitzant l'exèrcit per fer un cop d’estat.
LA FÚRIA ESPANYOLA
Deu ser molt emprenyador que et declarin la independència de forma pacífica, des d'un Parlament democràticament escollit, en base a una majoria de la població que democràticament ho ha votat. Però voler qualificar-ho de rebel·lió són ganes, simplement, de burlar la llei. I d’això, quan ho fa un funcionari com ara un jutge, se’n diu prevaricació.
Deu ser terriblement irritant que una policia com els Mossos d’Esquadra, amb qui eviten compartir informació i a la que no permeten que s’integri a l’Europol, sigui prou eficaç per resoldre amb celeritat l’atemptat terrorista d’ara fa mig any a Barcelona i Cambrils. No pel fet de resoldre’l en sí, sinó pel ridícul en que els deixa a ells i la seva ineficàcia.
Sembla que l’altra policia, digui’s nacional, digui’s guàrdia civil, sap més d’evitar referèndums que d’evitar atacs terroristes. Encara que de fet per evitar referèndums tampoc van servir gaire.
I llavors acaba passant que la mala llet s'acumula i fan el que fan, passant fins i tot de guardar les formes. Per exemple, posar a la presó –preventivament!– Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la violència extrema que van mostrar en pujar damunt un cotxe de la guàrdia civil per demanar a la gent concentrada davant la conselleria d'economia que se n'anés a casa. O imputar sedició a la cúpula dels Mossos, i en particular al seu Major, Josep Lluís Trapero, per fer allò que el jutge li va demanar en el sentit d'evitar el referèndum preservant la convivència ciutadana, cosa que és evident que no va fer Diego Pérez de los Cobos, un personatge amb la mateixa graduació que el tinent-coronel Tejero i, fa la impressió, amb els mateixos ideals. No en va, per això, és germà del seu germà, expresident del Tribunal Constitucional i excandidat a formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans sense parlar un borrall d'anglès. Tot molt typical spanish.
“Deu ser molt emprenyador que et declarin la independència de forma pacífica, des d'un Parlament democràticament escollit, en base a una majoria de la població que democràticament ho ha votat en referèndum”
|
NOMÉS SOM UNA DISTRACCIÓ
I mentre vagin sortint coses d'aquestes, ho aniran tapant tot distraient la seva població –tant als que els voten com als que no– amb el fantasma de la independència de Catalunya. Com si fossin nens a Disneyland París.
Sense disculpar-los gens ni mica, els corruptes catalans són simples aprenents al seu costat. Els veritables professionals de la corrupció són els del PP –sense oblidar els seus cosins germans del PSOE–: Gürtel, Púnica, Lezo, Noos, Bárcenas, Camps, Madrid Arena, Palma Arena... Són alguns dels casos recents més sonats, però n'hi hauria per parar un tren.
Per trobar informació sobre els casos de corrupció només cal remenar per google, però hi ha una web en concret, casos-aislados.com, que dóna la informació agrupada per comunitats o per partits polítics.
Els que en tenen més, no cal dir-ho, són PP amb 173 seguit del PSOE amb 64. Amb tot, no deixa de ser curiós que a CDC n'hi associen 10 casos, 7 al PNB i 6 a C's, un partit molt més jove i amb molt poc poder, de moment, però que comença ja a tenir el seu propi currículum corruptiu.
ADAPTANT LES LLEIS
Us imagineu que tota aquesta corrupció fos en el bàndol republicà? Ja haurien modificat el codi penal per restablir la forca i penjar-los públicament.
De fet, però, el que de moment volen modificar és la llei que regula els indults. Per clamor popular, diuen amb cinisme. Volen evitar que es puguin concedir indults a qui cometi delictes del tipus dels que ara imputen als independentistes: rebel·lió i sedició.
Ara bé, per indultar policies torturadors, polítics corruptes o terroristes d'estat no hi ha cap problema. Aznar, durant el seu mandat, en van concedir 141 a condemnats per corrupció. Zapatero, 65. I Rajoy en porta 11. Tot i que al ritme que s'estan destapant casos, se li girarà feina.
I malgrat que no canvien el text de la llei, el que sí que canvien és la interpretació dels delictes esmentats abans.
És clar que els juristes es basen en les lleis i no en els diccionaris, però de vegades les definicions poden ajudar a comprendre els conceptes.
Rebel·lió: delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un govern constituït.
Sedició: alçament contra l'autoritat establerta.
Alçament: acció d'alçar o d'alçar-se en rebel·lió.
És a dir que rebel·lió i sedició són conceptes força similars. Per entendre'ns: rebel·lió és el que va fer Tejero utilitzant l'exèrcit per fer un cop d’estat.
LA FÚRIA ESPANYOLADeu ser molt emprenyador que et declarin la independència de forma pacífica, des d'un Parlament democràticament escollit, en base a una majoria de la població que democràticament ho ha votat. Però voler qualificar-ho de rebel·lió són ganes, simplement, de burlar la llei. I d’això, quan ho fa un funcionari com ara un jutge, se’n diu prevaricació.
Deu ser terriblement irritant que una policia com els Mossos d’Esquadra, amb qui eviten compartir informació i a la que no permeten que s’integri a l’Europol, sigui prou eficaç per resoldre amb celeritat l’atemptat terrorista d’ara fa mig any a Barcelona i Cambrils. No pel fet de resoldre’l en sí, sinó pel ridícul en que els deixa a ells i la seva ineficàcia.
Sembla que l’altra policia, digui’s nacional, digui’s guàrdia civil, sap més d’evitar referèndums que d’evitar atacs terroristes. Encara que de fet per evitar referèndums tampoc van servir gaire.
I llavors acaba passant que la mala llet s'acumula i fan el que fan, passant fins i tot de guardar les formes. Per exemple, posar a la presó –preventivament!– Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la violència extrema que van mostrar en pujar damunt un cotxe de la guàrdia civil per demanar a la gent concentrada davant la conselleria d'economia que se n'anés a casa. O imputar sedició a la cúpula dels Mossos, i en particular al seu Major, Josep Lluís Trapero, per fer allò que el jutge li va demanar en el sentit d'evitar el referèndum preservant la convivència ciutadana, cosa que és evident que no va fer Diego Pérez de los Cobos, un personatge amb la mateixa graduació que el tinent-coronel Tejero i, fa la impressió, amb els mateixos ideals. No en va, per això, és germà del seu germà, expresident del Tribunal Constitucional i excandidat a formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans sense parlar un borrall d'anglès. Tot molt typical spanish.