183 - Nova Tàrrega, 9 de febrer de 2018
En tant que dimarts passat va tenir lloc l'Assemblea General Ordinària de Tàrrega per la Independència, permeteu-nos que enlloc de parlar de l'actualitat política més immediata, fem una mica de balanç del que ha estat el darrer exercici de la territorial targarina de l'ANC.
Vagi per endavant que no totes les activitats de les que parlarem són només nostres, sinó que s'han fet en col·laboració amb Òmnium Cultural i/o CDR Tàrrega.
OBJECTIU: REFERÈNDUM
Com tothom sap, l'objectiu final de l'ANC és el d'aconseguir la independència de Catalunya, constituït com un estat més entre els estats del món.
L'estratègia que va establir l'Assemblea per acabar el procés va ser la d'una declaració d'independència basada en un referèndum d'autodeterminació.
Aquest 2017 havia de ser l'any que culminés la molta feina realitzada els darrers anys, col·laborant en la victòria del referèndum de l'1 d'octubre.
Aquest referèndum s'ha endut la major part dels esforços que durant el darrer any hem fet des de la nostra territorial. Però també hem hagut de dedicar-nos a donar suport a polítics i líders, encausats o empresonats.
CONFERÈNCIES I MOBILITZACIONS
Una manera d'objectivar aquesta situació és que, en comparació als anys anteriors, enguany hem fet força menys conferències i xerrades, només quatre, una de les quals, això sí, amb el nostre president, Jordi Sànchez, al juny. Que poc temps que fa i que lluny que queda!
En canvi mai havíem organitzat tants autocars. Fins a quinze vegades hem convocat. Tres en suport als membres de la Mesa del Parlament, dues per accions 'pròpies' com ara la de la Diada, dues més per anar als actes d'inici i final de Campanya del Sí, tres en suport als presos polítics –inclòs el Concert per la Llibertat a l'estadi olímpic–, i cinc en suport al Parlament i al Govern.
D'aquests desplaçaments cal destacar-ne tres: el de l'Onze de setembre, que com cada any és el que més gent mou; el de l'11 de novembre, Diada Nacional per la Llibertat dels presos polítics, que en només cinc dies va omplir deu autocars; i el del 6 de desembre, per anar a Brussel·les, que va completar tres autocars.
ALTRES ACCIONS
A banda hem organitzat una quinzena de manifestacions, concentracions, encartellades i accions com la de "Un poble empresonat", on més de cent persones van passar, en torns de dues hores, dia i nit, per dues cel·les instal·lades a la plaça del Carme.
Una dotzena i mitja d'accions més a favor del referèndum, com ara la inauguració del comptador enrere al balcó de l'Ajuntament, el mural «Decidim el nostre futur», el documental "Interès d'estat, en ruta" al Majèstic, la festa de l'acte unitari de campanya a Tàrrega amb tots els partits i entitats junts,o l'organització dels voluntaris per defensar les urnes de l'1 d'octubre, bressol del CDR.
Sense oblidar accions habituals de cada any com la Marxa de Torxes, l'ofrena a la plaça de Rafael Casanova, l'homenatge a Lluís Companys o la col·laboració amb la Marató de TV3. O no tant habituals com la participació en l'acte inaugural de la Fira de Teatre.
Al novembre l'ANC va organitzar una consulta interna per posicionar-nos sobre la necessitat de reclamar una llista unitària. Va guanyar molt majoritàriament l'opció d'exigir aquesta llista unitària, però no ho vam aconseguir.
I ARA QUÈ?
L'empresonament dels Jordis i de mig govern, i el de Jordi Sànchez en particular, és evident que ens ha tocat. El de l'Assemblea no és pas un projecte personalista, ben al contrari és col·lectiu. Amb tot, es troba a faltar la seva capacitat de lideratge.
Això, combinat amb la violència policial de l'1 d'octubre i l'aplicació del 155 que no vam ser capaços d'evitar, ens ha deixat en una mena de xoc del que poc a poc anirem sortint.
Malgrat que hi ha qui demana més contundència, no hem d'oblidar que el nostre moviment rau en el pacifisme, perquè en la violència és on l'adversari es troba més còmode, i per tant no ens en podem moure.
I com ho farem? Està per veure. Hi ajudarà el Full de Ruta que entre tots hem de fixar a la propera AGO de l'ANC a Barcelona el 25 de febrer.
Un altre factor que ho facilitarà serà l'elecció d'un nou Secretariat Nacional, el 17 de març, amb un nou president que pugui exercir el seu lideratge.
I com que les territorials anem a remolc de l'entitat matriu, el mateixa dia renovarem també el Secretariat Local de Tàrrega, del qual en sortirà un nou coordinador en haver esgotat l'actual el termini màxim que fixen els estatuts de l'entitat.
Així, en les meves darreres paraules com a coordinador, vull acabar agraint-vos a tots la vostra dedicació. Com heu vist, la relació d'activitats dutes a terme és llarguíssima i això només és possible si hi ha un grup cohesionat i nombrós de persones disposades a donar el seu temps i el seu esforç. Creieu-me si us dic que ha estat un orgull ser-ne el coordinador aquests darrers tres anys.
Moltes gràcies i endavant, que la feina no s'ha acabat pas.
“Vull acabar agraint la dedicació de tothom. L'activitat duta a terme només és possible si hi ha un grup cohesionat i nombrós de persones disposades a donar el seu temps i el seu esforç. Ha estat un orgull ser-ne el coordinador aquests darrers tres anys”
|
En tant que dimarts passat va tenir lloc l'Assemblea General Ordinària de Tàrrega per la Independència, permeteu-nos que enlloc de parlar de l'actualitat política més immediata, fem una mica de balanç del que ha estat el darrer exercici de la territorial targarina de l'ANC.Vagi per endavant que no totes les activitats de les que parlarem són només nostres, sinó que s'han fet en col·laboració amb Òmnium Cultural i/o CDR Tàrrega.
OBJECTIU: REFERÈNDUM
Com tothom sap, l'objectiu final de l'ANC és el d'aconseguir la independència de Catalunya, constituït com un estat més entre els estats del món.
L'estratègia que va establir l'Assemblea per acabar el procés va ser la d'una declaració d'independència basada en un referèndum d'autodeterminació.
Aquest 2017 havia de ser l'any que culminés la molta feina realitzada els darrers anys, col·laborant en la victòria del referèndum de l'1 d'octubre.
Aquest referèndum s'ha endut la major part dels esforços que durant el darrer any hem fet des de la nostra territorial. Però també hem hagut de dedicar-nos a donar suport a polítics i líders, encausats o empresonats.
CONFERÈNCIES I MOBILITZACIONS
Una manera d'objectivar aquesta situació és que, en comparació als anys anteriors, enguany hem fet força menys conferències i xerrades, només quatre, una de les quals, això sí, amb el nostre president, Jordi Sànchez, al juny. Que poc temps que fa i que lluny que queda!
En canvi mai havíem organitzat tants autocars. Fins a quinze vegades hem convocat. Tres en suport als membres de la Mesa del Parlament, dues per accions 'pròpies' com ara la de la Diada, dues més per anar als actes d'inici i final de Campanya del Sí, tres en suport als presos polítics –inclòs el Concert per la Llibertat a l'estadi olímpic–, i cinc en suport al Parlament i al Govern.
D'aquests desplaçaments cal destacar-ne tres: el de l'Onze de setembre, que com cada any és el que més gent mou; el de l'11 de novembre, Diada Nacional per la Llibertat dels presos polítics, que en només cinc dies va omplir deu autocars; i el del 6 de desembre, per anar a Brussel·les, que va completar tres autocars.
ALTRES ACCIONS
A banda hem organitzat una quinzena de manifestacions, concentracions, encartellades i accions com la de "Un poble empresonat", on més de cent persones van passar, en torns de dues hores, dia i nit, per dues cel·les instal·lades a la plaça del Carme.
Una dotzena i mitja d'accions més a favor del referèndum, com ara la inauguració del comptador enrere al balcó de l'Ajuntament, el mural «Decidim el nostre futur», el documental "Interès d'estat, en ruta" al Majèstic, la festa de l'acte unitari de campanya a Tàrrega amb tots els partits i entitats junts,o l'organització dels voluntaris per defensar les urnes de l'1 d'octubre, bressol del CDR.
Sense oblidar accions habituals de cada any com la Marxa de Torxes, l'ofrena a la plaça de Rafael Casanova, l'homenatge a Lluís Companys o la col·laboració amb la Marató de TV3. O no tant habituals com la participació en l'acte inaugural de la Fira de Teatre.
Al novembre l'ANC va organitzar una consulta interna per posicionar-nos sobre la necessitat de reclamar una llista unitària. Va guanyar molt majoritàriament l'opció d'exigir aquesta llista unitària, però no ho vam aconseguir.
I ARA QUÈ?
L'empresonament dels Jordis i de mig govern, i el de Jordi Sànchez en particular, és evident que ens ha tocat. El de l'Assemblea no és pas un projecte personalista, ben al contrari és col·lectiu. Amb tot, es troba a faltar la seva capacitat de lideratge.
Això, combinat amb la violència policial de l'1 d'octubre i l'aplicació del 155 que no vam ser capaços d'evitar, ens ha deixat en una mena de xoc del que poc a poc anirem sortint.
Malgrat que hi ha qui demana més contundència, no hem d'oblidar que el nostre moviment rau en el pacifisme, perquè en la violència és on l'adversari es troba més còmode, i per tant no ens en podem moure.
I com ho farem? Està per veure. Hi ajudarà el Full de Ruta que entre tots hem de fixar a la propera AGO de l'ANC a Barcelona el 25 de febrer.
Un altre factor que ho facilitarà serà l'elecció d'un nou Secretariat Nacional, el 17 de març, amb un nou president que pugui exercir el seu lideratge.
I com que les territorials anem a remolc de l'entitat matriu, el mateixa dia renovarem també el Secretariat Local de Tàrrega, del qual en sortirà un nou coordinador en haver esgotat l'actual el termini màxim que fixen els estatuts de l'entitat.
Així, en les meves darreres paraules com a coordinador, vull acabar agraint-vos a tots la vostra dedicació. Com heu vist, la relació d'activitats dutes a terme és llarguíssima i això només és possible si hi ha un grup cohesionat i nombrós de persones disposades a donar el seu temps i el seu esforç. Creieu-me si us dic que ha estat un orgull ser-ne el coordinador aquests darrers tres anys.
Moltes gràcies i endavant, que la feina no s'ha acabat pas.