186 - Nova Tàrrega, 2 de març de 2018
Diumenge passat vam fer a Barcelona l'assemblea general ordinària de l'ANC. Va ser una assemblea dura, pesada, que va durar gairebé sis hores.
NOU FULL DE RUTA
Més enllà d'aprovar els comptes, el pressupost o l'informe de gestió, el més important que en va sortir és el nou full de ruta que l'ANC s'ha fixat per al proper any. S'hi van presentar prop d'un miler d'esmenes, de les quals en van arribar més de cent de vives fins a l'assemblea i es van haver de votar per cadascuna.
Fent un símil musical, el que es va aprovar aquest diumenge va ser la lletra, però ara falta els músics. Ja se sap que amb la mateixa partitura la cançó pot sonar molt diferent en funció de qui sigui que la interpreta.
Perquè diem això? Perquè ahir, a banda de fixar el nou full de ruta, es va aprovar la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC, i està clar que segons qui hi hagi a la nova direcció el camí que pot emprendre l'entitat pot ser un o pot ser un altre.
Una de les principals preocupacions que tenim la majoria de persones que formem part de l'Assemblea és que aquesta empenyi i segueixi marcant el camí a seguir sense condicionaments dels partits polítics. La nostra transversalitat és un del valors més importants que tenim, malgrat que puntualment puguem criticar a uns i/o altres, i cal preservar-la per damunt de tot.
Per aquest motiu, moltes de les esmenes presentades anaven en la línia d'intentar garantir que s'evitin les ingerències polítiques en l'acció de l'ANC.
ONZE DE MARÇ, OMPLIM BCN
Un altra diferència amb assemblees d'anys anteriors és que aquest cop no s'ha presentat la mobilització prevista per a l'Onze de Setembre. Ara mateix para massa lluny. En canvi, sí que s'han anunciat noves mobilitzacions per a ben aviat. Una que ja estava convocada, la de Som Escola, per al 17 de març, en defensa de l'escola catalana.
Però la més important, a curt termini, és la que es va donar a conèixer en primícia per "avançar" l'onze de setembre mig any i fer una nova gran mobilització aquest diumenge 11 de març a Barcelona, per empènyer els partits en la formació de govern. Aviat us en donarem detalls, però de ben segur que tornarem a organitzar autocars.
També es van anunciar altres iniciatives, com una campanya de dejuni col·lectiu sota el títol «Prou Ostatges», de denúncia de la situació dels presos polítics, prenent exemple d'accions similars dutes a terme en el passat, com és la que Xirinacs va començar el desembre de 1973 també per demanar la llibertat del presos polítics d'aleshores.
JORDI SÀNCHEZ
Evidentment els presos polítics, els exiliats i els encausats van ser presents en tots els parlaments que hi va haver durant la jornada. Com no podia ser d'altra manera, el més recordat va ser Jordi Sànchez.
Dos van ser els moments més emotius de l'acte, tots dos ja pràcticament a la cloenda. Un quan es va llegir la carta que Jordi Sànchez havia escrit expressament dirigida als assistents a l'assemblea. L'altre quan ens va parlar la seva dona, Susanna Barreda, per recordar-nos que en Jordi era a la presó per haver estat el nostre president i que per ell era un gran orgull.
La feina que cal fer continua sent ingent. Ara és el moment històric de mostrar que seguim ben determinats i amb la mateixa voluntat democràtica per guanyar la independència. Que ningú pensi que ja ho ha fet tot, que està cansat, que ja no hi ha res a fer. En la construcció d'un país mai es pot dir que està tot fet. La nació és un plebiscit permanent, tothom i està convocat i tots som necessaris. Ara és el moment de convertir el dolor en il·lusió i projectar-nos de nou cap a la història. I amb el millor dels nostres somriures, llum als ulls i força al braç. Som-hi!
“Un cop més, aquest 11 de març ens mobilitzarem per exigir que es formi govern d'una vegada i tornarem a fer autocars per omplir Barcelona. Aviat us explicarem com aconseguir el vostre tiquet”
|
Diumenge passat vam fer a Barcelona l'assemblea general ordinària de l'ANC. Va ser una assemblea dura, pesada, que va durar gairebé sis hores.NOU FULL DE RUTA
Més enllà d'aprovar els comptes, el pressupost o l'informe de gestió, el més important que en va sortir és el nou full de ruta que l'ANC s'ha fixat per al proper any. S'hi van presentar prop d'un miler d'esmenes, de les quals en van arribar més de cent de vives fins a l'assemblea i es van haver de votar per cadascuna.
Fent un símil musical, el que es va aprovar aquest diumenge va ser la lletra, però ara falta els músics. Ja se sap que amb la mateixa partitura la cançó pot sonar molt diferent en funció de qui sigui que la interpreta.
Perquè diem això? Perquè ahir, a banda de fixar el nou full de ruta, es va aprovar la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC, i està clar que segons qui hi hagi a la nova direcció el camí que pot emprendre l'entitat pot ser un o pot ser un altre.
Una de les principals preocupacions que tenim la majoria de persones que formem part de l'Assemblea és que aquesta empenyi i segueixi marcant el camí a seguir sense condicionaments dels partits polítics. La nostra transversalitat és un del valors més importants que tenim, malgrat que puntualment puguem criticar a uns i/o altres, i cal preservar-la per damunt de tot.
Per aquest motiu, moltes de les esmenes presentades anaven en la línia d'intentar garantir que s'evitin les ingerències polítiques en l'acció de l'ANC.
ONZE DE MARÇ, OMPLIM BCN
Un altra diferència amb assemblees d'anys anteriors és que aquest cop no s'ha presentat la mobilització prevista per a l'Onze de Setembre. Ara mateix para massa lluny. En canvi, sí que s'han anunciat noves mobilitzacions per a ben aviat. Una que ja estava convocada, la de Som Escola, per al 17 de març, en defensa de l'escola catalana.
Però la més important, a curt termini, és la que es va donar a conèixer en primícia per "avançar" l'onze de setembre mig any i fer una nova gran mobilització aquest diumenge 11 de març a Barcelona, per empènyer els partits en la formació de govern. Aviat us en donarem detalls, però de ben segur que tornarem a organitzar autocars.
També es van anunciar altres iniciatives, com una campanya de dejuni col·lectiu sota el títol «Prou Ostatges», de denúncia de la situació dels presos polítics, prenent exemple d'accions similars dutes a terme en el passat, com és la que Xirinacs va començar el desembre de 1973 també per demanar la llibertat del presos polítics d'aleshores.
JORDI SÀNCHEZ
Evidentment els presos polítics, els exiliats i els encausats van ser presents en tots els parlaments que hi va haver durant la jornada. Com no podia ser d'altra manera, el més recordat va ser Jordi Sànchez.
Dos van ser els moments més emotius de l'acte, tots dos ja pràcticament a la cloenda. Un quan es va llegir la carta que Jordi Sànchez havia escrit expressament dirigida als assistents a l'assemblea. L'altre quan ens va parlar la seva dona, Susanna Barreda, per recordar-nos que en Jordi era a la presó per haver estat el nostre president i que per ell era un gran orgull.
La feina que cal fer continua sent ingent. Ara és el moment històric de mostrar que seguim ben determinats i amb la mateixa voluntat democràtica per guanyar la independència. Que ningú pensi que ja ho ha fet tot, que està cansat, que ja no hi ha res a fer. En la construcció d'un país mai es pot dir que està tot fet. La nació és un plebiscit permanent, tothom i està convocat i tots som necessaris. Ara és el moment de convertir el dolor en il·lusió i projectar-nos de nou cap a la història. I amb el millor dels nostres somriures, llum als ulls i força al braç. Som-hi!