178 - Nova Tàrrega, 22 de desembre de 2017
Per començar, desitjar-vos molt bones festes, ja que aquest és el darrer article d'enguany i el proper no sortirà fins després de reis, els únics que seguirem volent a la nostra República.
REPÚBLICA
Quina república? Doncs la que vam proclamar aviat farà dos mesos i que, amb més o menys dificultat anirem construint entre tots.
Va resultar reconfortant, en temps difícils com els que estem passant, escoltar un dels fundadors del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, mostrant la seva confiança en que la República s'acabarà consolidant. Va recordar que des del moment de la proclamació fins al moment d'obtenir els primers reconeixements internacionals sempre passa un temps. En algunes ocasions uns pocs mesos, però en altres han arribat a passar anys.
Per tant, mal que ens pesi per les ganes que en tenim, no desesperem i anem seguint com fins ara, amb unitat i sense defallir. Trobarem el camí.
ELECCIONS 21-D
No podem valorar si els resultats de les eleccions d'aquest dijous hi hauran contribuït gaire, a consolidar la República, perquè en el moment d'escriure aquestes línies encara falten uns dies per que se celebrin, però no tenim cap dubte de que les candidatures del bloc republicà hauran guanyat amb claredat aquestes eleccions.
Altra cosa serà el fàcil o difícil que els resulti, a uns i altres, posar-se d'acord a partir d'ara. Si no s'hi van saber posar abans per fer una llista unitària, no serà fàcil que se n'hi posin després.
Però com que no podem parlar del que no sabem, parlarem d'altres coses que hem fet darrerament i que no havíem pogut comentar encara.
BRUSSEL·LES
Vam sortir tres autocars des de Tàrrega i força cotxes particulars, confiant que els targarins ja ens trobaríem a Brussel·les. I va ser que no. Quina bogeria!
Costa d'explicar l'emoció de viure aquell 7 de desembre allà. Entrar a les cafeteries per esmorzar, o pel carrer estant, i anar saludant tothom que trobaves "Bon dia, bon dia". Pujar al metro i veure'l inundat de groc de les bufandes, gorres, llaços, impermeables... Arribar al Parc del Cinquantenari, punt d'inici de la manifestació, i trobar-s'ho tot absolutament inundat d'estelades i pancartes. I comprovar que els mòbils no tenien cobertura, com pels Onzes de Setembre! O arribar a la Grand-Place i trobar-la plena de gent cantant Els Segadors a tot drap.
MONTUÏC
També va ser emocionant el concert per la Llibertat que es va fer uns dies abans, el dissabte 2 de desembre, a l'estadi Lluís Companys a Barcelona.
Un concert ple de música i solidaritat però, sobre tot, de sentiments. Sentiment d'empatia vers els familiars dels presos –i els propis presos, és clar– que van dirigir-se al públic, i sentiment d'indignació i impotència per l'allargament d'una presó preventiva absolutament injustificada.
Com a mínim va servir per recaptar més fons per a la Caixa de Solidaritat que, pocs dies després s'usaria per pagar les fiances dels consellers alliberats.
No pararem de mostrar el nostre suport amb ells fins que els tinguem a casa. Per això, quan aquest passat dissabte es van complir els dos mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, vam tornar a sortir a la plaça Major, en un acte convocat formalment per les tres candidatures independentistes en no permetre, la Junta Electoral, fer-ho a l'Assemblea.
PRESÓ
Aquest passat dilluns, com una forma més de destacar aquesta injustícia, després de passar per Vic i Olot ha arribat a Tàrrega l'acció "Un poble empresonat". Una acció que promou que ciutadans es tanquin voluntàriament per torns en una presó amb dues cel·les.
L'objectiu és denunciar d'una forma ben explícita el dèficit democràtic de l’Estat espanyol quan priva de llibertat els presidents de l'Assemblea i Òmnium, així com el vicepresident Junqueras i el conseller Forn.
Per inaugurar aquesta acció vam comptar amb dos famosos, cadascú en el seu àmbit. D'una banda l'actor Josep Minguell i de l'altra Postureig de Lleida, Senyor Postu. A tots dos agraïm que acceptessin ser els primers a tancar-se per donar més rellevància i difusió a aquesta acció de denúncia, que durarà fins aquest diumenge.
MARATÓ
Per acabar, com que unes coses no ens han de fer oblidar-ne d'altres, comentar que diumenge passat, com cada any des de la seva creació, Tàrrega per la Independència ha col·laborat amb l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega en l'organització d'actes a favor de la Marató de TV3.
Enlloc de l'habitual mapa dels Països Catalans per anar-lo omplint de monedes, aquesta vegada el concepte va ser un altre. Damunt la taula hi havia el dibuix d'un immens llaç i vam demanar a la gent que el tapés amb monedes per evitar que es veiés que estava pintat de groc il·legal.
“Arriba a Tàrrega «Un poble empresonat» per denunciar el dèficit democràtic de l’Estat espanyol en privar de llibertat Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn”
|
REPÚBLICA
Quina república? Doncs la que vam proclamar aviat farà dos mesos i que, amb més o menys dificultat anirem construint entre tots.
Va resultar reconfortant, en temps difícils com els que estem passant, escoltar un dels fundadors del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, mostrant la seva confiança en que la República s'acabarà consolidant. Va recordar que des del moment de la proclamació fins al moment d'obtenir els primers reconeixements internacionals sempre passa un temps. En algunes ocasions uns pocs mesos, però en altres han arribat a passar anys.
Per tant, mal que ens pesi per les ganes que en tenim, no desesperem i anem seguint com fins ara, amb unitat i sense defallir. Trobarem el camí.
ELECCIONS 21-D
No podem valorar si els resultats de les eleccions d'aquest dijous hi hauran contribuït gaire, a consolidar la República, perquè en el moment d'escriure aquestes línies encara falten uns dies per que se celebrin, però no tenim cap dubte de que les candidatures del bloc republicà hauran guanyat amb claredat aquestes eleccions.
Altra cosa serà el fàcil o difícil que els resulti, a uns i altres, posar-se d'acord a partir d'ara. Si no s'hi van saber posar abans per fer una llista unitària, no serà fàcil que se n'hi posin després.
Però com que no podem parlar del que no sabem, parlarem d'altres coses que hem fet darrerament i que no havíem pogut comentar encara.
BRUSSEL·LES
Vam sortir tres autocars des de Tàrrega i força cotxes particulars, confiant que els targarins ja ens trobaríem a Brussel·les. I va ser que no. Quina bogeria!
Costa d'explicar l'emoció de viure aquell 7 de desembre allà. Entrar a les cafeteries per esmorzar, o pel carrer estant, i anar saludant tothom que trobaves "Bon dia, bon dia". Pujar al metro i veure'l inundat de groc de les bufandes, gorres, llaços, impermeables... Arribar al Parc del Cinquantenari, punt d'inici de la manifestació, i trobar-s'ho tot absolutament inundat d'estelades i pancartes. I comprovar que els mòbils no tenien cobertura, com pels Onzes de Setembre! O arribar a la Grand-Place i trobar-la plena de gent cantant Els Segadors a tot drap.
MONTUÏC
També va ser emocionant el concert per la Llibertat que es va fer uns dies abans, el dissabte 2 de desembre, a l'estadi Lluís Companys a Barcelona.
Un concert ple de música i solidaritat però, sobre tot, de sentiments. Sentiment d'empatia vers els familiars dels presos –i els propis presos, és clar– que van dirigir-se al públic, i sentiment d'indignació i impotència per l'allargament d'una presó preventiva absolutament injustificada.
Com a mínim va servir per recaptar més fons per a la Caixa de Solidaritat que, pocs dies després s'usaria per pagar les fiances dels consellers alliberats.
No pararem de mostrar el nostre suport amb ells fins que els tinguem a casa. Per això, quan aquest passat dissabte es van complir els dos mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, vam tornar a sortir a la plaça Major, en un acte convocat formalment per les tres candidatures independentistes en no permetre, la Junta Electoral, fer-ho a l'Assemblea.
PRESÓAquest passat dilluns, com una forma més de destacar aquesta injustícia, després de passar per Vic i Olot ha arribat a Tàrrega l'acció "Un poble empresonat". Una acció que promou que ciutadans es tanquin voluntàriament per torns en una presó amb dues cel·les.
L'objectiu és denunciar d'una forma ben explícita el dèficit democràtic de l’Estat espanyol quan priva de llibertat els presidents de l'Assemblea i Òmnium, així com el vicepresident Junqueras i el conseller Forn.
Per inaugurar aquesta acció vam comptar amb dos famosos, cadascú en el seu àmbit. D'una banda l'actor Josep Minguell i de l'altra Postureig de Lleida, Senyor Postu. A tots dos agraïm que acceptessin ser els primers a tancar-se per donar més rellevància i difusió a aquesta acció de denúncia, que durarà fins aquest diumenge.
MARATÓ
Per acabar, com que unes coses no ens han de fer oblidar-ne d'altres, comentar que diumenge passat, com cada any des de la seva creació, Tàrrega per la Independència ha col·laborat amb l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega en l'organització d'actes a favor de la Marató de TV3.
Enlloc de l'habitual mapa dels Països Catalans per anar-lo omplint de monedes, aquesta vegada el concepte va ser un altre. Damunt la taula hi havia el dibuix d'un immens llaç i vam demanar a la gent que el tapés amb monedes per evitar que es veiés que estava pintat de groc il·legal.