7 mesos sense Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

Aquest dimecres, dia 16, vine amb nosaltres a denunciar els 7 mesos d'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Ni un dia més de presó ni d'injustícia!

A Tàrrega. a la plaça Major, a les vuit del vespre.

Congrés Participatiu Catalunya i Futur

196 - Nova Tàrrega, 11 de maig de 2018

“No disposar de govern a la Generalitat té conseqüències negatives. Però algú creu, sincerament, que quan n'hi hagi recuperarem la normalitat? Ni que sigui la normalitat autonòmica?”

Aquest passat dissabte es va presentar a la Biblioteca comarcal de Tàrrega el Congrés Participatiu Catalunya i Futur, presidit per l'arqueòleg Eudald Carbonell.

PROCÉS PRECONSTITUENT
Va anar a càrrec de Pere Pugès, que acostuma a analitzar amb encert els passos a seguir per avançar en els nostres objectius. No oblidem que va ser un dels quatre fundadors de l'ANC i dels primers a defensar un Referèndum previ a la DUI.
Ara ens presenta aquest Congrés, realment ambiciós, que pretén la participació –amb major o menor implicació– de més de 75.000 persones d'arreu de Catalunya i que tindrà dues grans etapes.
Durant aquest 2018 es presentarà el Congrés a entitats, organitzacions i al món acadèmic i professional per convidar-los a preparar els documents que serviran de base per al debat ciutadà de la segona fase.
El 2019 hi haurà la fase més participativa que servirà perquè tota la ciutadania faci les seves aportacions o, simplement, expressi el seu suport o rebuig a les propostes presentades.
Els debats s'organitzaran al voltant de sis grans àrees temàtiques: Catalunya al món; Una societat cohesionada; Equilibri amb la natura; Un model econòmic, sostenible equitatiu i eficient; La governança; i L'estat, una eina al servei de la societat. Aquestes àrees es divideixen en disset línies de treball més específiques, que no descriurem ara per no allargar-ho més del compte.
En tot cas, podeu veure el vídeo d'aquesta presentació a la nostra web, a l'apartat de vídeos. I si voleu saber-ne més podeu entrar a la web del congrés: futurcat.cat.

MANCA DE GOVERN
Està clar que no disposar de govern a la Generalitat té conseqüències negatives. Però algú creu, sincerament, que quan n'hi hagi recuperarem la normalitat? Ni que sigui la normalitat autonòmica?
És evident que no, que al govern espanyol li ha agradat això d'intervenir la Generalitat. Per la via del 155 o com sigui. Recordem que l'assalt al Departament d'Economia va començar setmanes abans que no aprovessin l'aplicació del famós article.
Mentre tant, la insistència en investir Puigdemont i Sànchez, així com la modificació de la llei de presidència per poder investir a distància, recorreguda al TC, serveixen per engruixir la llista de greuges que ens fa l'estat espanyol, ja sigui a través del poder executiu o del judicial, deixant clara la manca de respecte cap a la voluntat popular majoritària democràticament expressada per la ciutadania en les darreres eleccions –il·legítimes, no ho oblidem– del 21D. Uns greuges que són arguments per presentar davant instàncies europees i internacionals i que, malgrat no vagin tant de pressa com voldríem, acabaran intervenint per posar ordre en aquest afer que ja fa temps que ha deixat de ser intern d'Espanya.
En tot cas, fixeu-vos qui són els que més es queixen per la manca de govern català. ANC? Òmnium? No. Els sindicats? No. Els CDRs? Tampoc. Els partits independentistes? ERC sí, però no especialment la CUP ni JxCat. Els que més es queixen són Iceta, Arrimadas i Albiol. En definitiva, els partits unionistes. Perquè? Perquè si a nosaltres ens fa mal la manca de govern, a ells encara els en fa més.
Per això Puigdemont parla d'administrar bé els tempos. No patiu: quan arribi el moment convenient sentireu per la FM qui serà el nou president.

PRESOS POLÍTICS I EXILIATS
El temps passa i la injustícia amb ells es manté.
No podem permetre que el seu sacrifici sigui inútil. Per dignitat, seguirem sortint al carrer per exigir el seu alliberament. El dimecres 16 de maig farà ja set mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I, com cada mes, sortirem al carrer per reclamar justícia i llibertat.
A banda, seguim preparant el Sopar Groc per al dia 1 de juny. Un sopar solidari on els beneficis aniran destinats a l'associació dels familiars dels presos i exiliats. Ja tenim gairebé la meitat de l'aforament venut i ens estem plantejant la ubicació en un altre lloc per tal d'encabir tothom. Encara no és segur, però, que puguem trobar un lloc alternatiu, o sigui que, per si de cas, no espereu a darrera hora per comprar els vostres tiquets. Penseu que més o menys la meitat del preu, 30€, servirà per ajudar aquestes famílies. I si no podeu venir al sopar, podeu col·laborar igualment fent una aportació en concepte de Fila Zero als mateixos punts de venda de tiquets. A Tàrrega: Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris (Caprabo), i els dilluns a la nostra parada a mercat. I també a Bellpuig: Copisteria Papers.

Recordatori Sopar Groc

Com ja sabeu, des de l'Assemblea estem organitzant un SOPAR GROC SOLIDARI per recaptar fons pels familiars dels presos i exiliats polítics.

Tenim molt interès de que sigui un èxit de participació. Pensem que com més gent s'hi apunti, més gran serà l'aportació que podrem fer a les persones que estan passant un calvari per una repressió injusta i despiatada per part de la justicia? espanyola. Contarem amb la presència de diversos familiars dels presos i exiliats polítics, representants de l'ANC i Ómnium Cultural i polítics locals i comarcals de reconeguda popularitat.

Per tot això, us animem a col·laborar amb la causa participant en aquest SOPAR GROC SOLIDARI. Teniu cinc punts de venda a Tàrrega i Bellpuig per poder comprar els tiquets (al cartell adjunt els trobareu).

Us volem recordar molt especialment que pel que fa a la nostra parada, el DILLUNS 14 DE MAIG darrer dia de Festa Major de Tàrrega, serem al lloc habitual (cantonada INSIDE, abans BANESTO) per poder comprar el tiquets i pel que us convingui.

Volem recordar una vegada més, que l'espai previst per fer el sopar és molt limitat. No demoreu la compra del tiquet, correu el risc de quedar-vos-en sense.

Nosaltres creiem que entre tots podem fer una gran vetllada SOLIDARIA. No us la podeu perdre.

Vídeo de la presentació del Congrés Participatiu Catalunya i Futur

Aquest passat dissabte es va presentar a la Biblioteca comarcal de Tàrrega el Congrés Participatiu Catalunya i Futur, presidit per l'arqueòleg Eudald Carbonell.

La presentació va anar a càrrec de Pere Pugès, que acostuma a analitzar amb encert els passos a seguir per avançar en els nostres objectius. No oblidem que va ser un dels quatre fundadors de l'ANC i dels primers a defensar un Referèndum previ a la DUI.

Si us vareu perdre la presentació i voleu saber què va explicar, podeu veure-la en aquest vídeo que hem penjat aquí.

Breu anàlisi de la situació política a Catalunya

195 - Nova Tàrrega, 4 de maig de 2018

Per poder arribar a fer aquest anàlisi, ens hem d'endinsar una mica en la història més recent de la política catalana. Partirem de la transició (fallida, crec jo) del 78. En aquell moment tenim dos fets molt rellevants: la recuperació de la Generalitat i la redacció de la Constitució Espanyola (important, per aquest ordre ). Pel que fa al primer fet, la recuperació de la Generalitat, es va aconseguir després de llargues i dures negociacions (tant trobades en falta en aquests moments ). La Constitució Espanyola, com molts sabem, es va redactar sota una pressió político-militar més que evident. I d'aquí “plora la criatura”. Venint d'on veníem (una dictadura duríssima) és la Constitució que en aquells moments es podia aconseguir, sempre sota la màxima de una Espanya unida i INDISSOLUBLE. O sigui, vam anar d'una dictadura a una democràcia SENSE que l'aparell de l'estat franquista perdés cap privilegi sobre el poder de tot el territori.

En els primers 25 anys de “democràcia”, va funcionar molt bé l'acord del intercanvi: “des de Catalunya us donem suport per governar a l'Estat (tant amb PP com amb PSOE ), i vosaltres ens aneu compensant amb més competències, més finançament, etc.”. El que popularment es va denominar “peix al cove”. Això va ser possible pel baix suport que hi havia des de la societat catalana a un probable anhel de Independència.

Aquest sistema va començar a donar senyals d'esgotament i a resultes d'això al 2006 s'inicien canvis importants. Es prepara un nou Estatut molt més ambiciós amb perspectives de Sobirania i això provoca a l'Estat, un removiment de les velles estructures franquistes que obliga al PP a iniciar una campanya en contra del mateix, amb una recollida massiva de signatures. Posteriorment i amb el beneplàcit del PSOE, al 2010 el Tribunal Constitucional va rebaixar el contingut de l'Estatut fins a deixar-lo totalment descafeïnat. Recordem les famoses paraules de Alfonso Guerra “Nos lo hemos cepillado”.

A partir d'aquí es precipiten els esdeveniment: l'any 2012 es constitueix l'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (fet molt important des del meu punt de vista), pilar fonamental de les mobilitzacions multitudinàries al carrer (mantingudes en el temps fins avui) reclamant Sobirania, junt a un creixement vertiginós del suport a la Independència mai aconseguida fins ara.

En aquest sentit, algunes formacions polítiques que mai havien estat independentistes (fins aleshores s'autodenominaven nacionalistes ), empeses pel clam popular de les manifestacions, van veure convenient (en part pels seus propis interessos de sumar-se al moviment independentista, fet que va propiciar un més que notable creixement de diputats al Parlament, de l’expressat moviment.

Si en un principi l'Estat Espanyol va menystenir aquesta escalada independentista, en el moment que va comprovar l’hegemonia parlamentaria del procés, en comptes de buscar solucions polítiques mitjançant el diàleg, va decidir equivocadament judicialitzar el problema i no nomes no va aconseguir disminuir-lo sinó que el que va fer es ampliar-lo pel seu propi perjudici. Quasi podríem dir, sense por a equivocar-nos, que el procedir de l'Estat Espanyol ens ha ajudat i molt a convèncer cada dia més ciutadans que no ens convé de cap manera continuar dins d'un Estat que té per norma maltractar-nos i menysprear-nos.

Tot aquest camí ha propiciat tenir per primera vegada un Parlament amb majoria independentista. Aquesta situació, dins d'un Estat realment democràtic podria haver facilitat un procés negociador per parlar seriosament d'una possible Independència del nostre país, amb la consecució d'un Referèndum pactat i vinculant. Però la comentada deriva de l'Estat a judicialitzar la política, ens ha abocat a una mena de “caixa o faixa”. Ara ja sembla que ningú que estigui d'acord amb el procés sigui capaç de mirar enrere, sinó que més aviat la vista està fixada en l'horitzó que ens queda al davant, que no es altre que el de la llibertat del nostre poble.

Tal com jo ho veig, amb mig Govern en presó preventiva i l'altre mig a l'exili, tots ells acusats injustament d'uns delictes que segons l'opinió de bona part del mon judicial no han comès, i amb una internacionalització del procés en el seu moment més àlgid, gràcies a la tasca feta per tots els exiliats, especialment pel President, podem fer totes les estratègies parlamentaries que calgui, però només queda una direcció: investir al nostre President legítim que no és altre que Carles Puigdemont. Aquest seria el camí més lògic per poder IMPLEMENTAR la República que va ser declarada POLITICAMENT, però no ADMINISTRATIVAMENT per poder ser efectiva.