Tothom és convidat a participar-hi.
Si voleu sopar abans de la marxa i/o participar-hi amb una torxa, podeu adquirir els tiquets anticipadament a:
cistelleria Grau, a la cruïlla del carrer Santa Anna i l'avinguda Catalunya
Electricitat Salvadó, a l'avinguda del Raval del Carme, davant el Pati (plaça del Carme)
dimecres, 27 d’agost del 2014
A la “V” en autocar i des d’Igualada, en tren
Convergència (CDC) de l'Urgell té algunes places d'autocar per anar a la "V". Les ofereix a qui pugui estar-ne interessat.
-----------------------------
acaben de confirmar que els autobusos de la Segarra,per la diada, que surten de Cervera,el dimarts dia 2 van quedar plens i que no tenen bitllets. M'acaben de confirmar(oficina turisme Agramunt) que els autobusos,per la diada,que surten d'Agramunt han quedat plens aquest matí
---------------------------------
Hi ha un bitllet "especial" per la Diada que surt a 8 euros (anada i tornada), molt més barat que la tarifa normal. Els interessats han de reservar els bitllets a l’adreça electrònica diada.igualada.anc@gmail.com
i rebran un correu amb uns dies i unes hores per venir a Igualada a recollir els bitllets i pagar-los.
Horaris de trens Diada 11 setembre:
Igualada-Barcelona:
9:06 – 9:46 – 10:06 – 11:00 –
12:00 – 12:55 – 13:15 – 13.55 – 14:15 – 14:55 – 15:15.
Tornades. -18:13 – 18:28 – 19:13
– 19:28 – 20:08 – 21:08 – 22:00.
Estació dels Ferrocarrils de la
Generalitat. (Només hi ha una estació de tren) L'estació està al
final del Passeig Verdaguer. El tren a Barcelona, ens deixa a la
Plaça d'Espanya.
dimarts, 26 d’agost del 2014
Encarem la recta final de l'11S
Nova
Tàrrega del dijous 28 d'agost de 2014
Concentració nacional descentralitzada el
matí de l'11S. La mobilització
d'aquest 2014 culmina a la tarda, a Barcelona, amb la gran V. Però
abans, al matí, hi haurà la "primera part" d'aquesta gran
jornada, amb mobilitzacions prèvies davant de tots i cadascun del
947 ajuntaments de Catalunya. En aquest acte lliurarem als alcaldes
les cartes de "Compromís" que entitats i associacions han
signat per manifestar el seu compromís i disposició a cooperar amb
les institucions per tal de fer possible l'organització de la
consulta del 9 de novembre. I, de forma similar a l'any passat, es
faran fotos d'aquest moment a cada poble i ciutat, de forma que quedi
reflectit el suport majoritari al procés d'independència de la
nostra nació des de tots i cadascun dels racons del nostre
territori.
Crida a les entitats targarines a signar el
Compromís Ciutadà. En el cas de
Tàrrega, aquest lliurament de compromisos s'inclourà dins els actes
de commemoració que el mateix
ajuntament organitza tradicionalment
cada any a la plaça Rafel Casanova amb les entitats targarines. I
cal que siguin molts els documents signats per tal de reforçar la
manifestació de suport popular a l'organització d'aquesta consulta.
Aquest 11S és el que ha de donar l'empenta necessària perquè
cap dels nostres líders polítics tingui la temptació de fer un pas
enrere, o simplement de no seguir fent passos endavant. I per això
cal que tots, absolutament tots els que estem per la independència,
sortim a manifestar la nostra voluntat d'esdevenir estat, ja sigui
assistint a la concentració de la tarda a Barcelona, ja sigui anant
a les concentracions del matí a cada poble.
Ja no ens queden tiquets d'autocar per anar
a Barcelona. Malauradament, s'han
esgotat les places d'autocar de què
disposàvem. Com ja vam explicar, aquest any algunes empreses
d'autocars –no totes, per sort– han volgut especular amb els
preus dels seus serveis. Vàrem
haver de contractar-los amb molt temps d'antelació, cosa que feia
complicat saber la quantitat necessària a reservar. Tot i que la
intenció inicial era de reservar 1.000 places (l'any passat van ser
900 i fa dos anys 660), finalment els elevats preus ens van fer
pensar que assumíem massa risc reservant-ne tantes. Estem parlant de
mitjans de maig. Ara s'ha demostrat que n'hauríem pogut reservar
1.200, perquè quan falten
tres setmanes ja s'havien esgotat totalment els tiquets que havíem
posat a la venda. Però resulta molt complicat fer aquesta mena de
previsions quan, en cas d'error, les 'pèrdues' econòmiques han
d'anar a càrrec de les persones que passen al davant de
l'organització
Estem cercant noves formes de facilitar el
desplaçament a Barcelona. Una en la
que estem treballant és el desplaçament amb tren fins a Barcelona
des d'Igualada. Els companys de l'ANC d'aquella ciutat ens poden
facilitar bitllets dels Ferrocarrils de la Generalitat a 8 euros
anada i tornada, en els horaris habituals d'aquest tren, cada mitja
hora aproximadament.
En lloc
d'anar al tram 3, anirem al tram 4 de la V a Barcelona.
Des de l'organització de la V han fet una pre-assignació de trams
per les diferents comarques de Catalunya. A les comarques de la plana
de Lleida –les que conformen la Regió 6 dins l'ANC–, ens van
assignar els trams 3 i 4. D'entrada havíem pensat a
inscriure la gent al tres, però quan va ser l'hora de començar a
fer les inscripcions per internet de les dades que la gent havia anat
omplint als formularis en paper que hi havia als punts col·laboradors
en la venda de tiquets, ens vam trobar que el tram tres començava a
estar força ple. Davant la possibilitat que s'acabés d'omplir i que
la gent que s'apuntés més tard hagués d'anar en un tram diferent,
vam optar per inscriure tothom al tram quatre des del principi. Si
algú s'havia apuntat directament per internet al tram 3, que ens
disculpi. Al capdavall els trams estan a tocar i sempre podem
ajuntar-nos entre els del final del tram 3 amb els del principi del
tram 4. O si no, també hi ha l'opció
d'anul·lar la inscripció en un tram i realitzar-la de nou en un
altre.
La campanya de l'11-S al 9-N requereix
molts recursos econòmics. I la
principal via de finançament de què
disposem és el marxandatge. Per això us demanem que, en la mesura
de les vostres possibilitats, més enllà de dur qualsevol samarreta
groga o vermella que evidentment serveix, adquiriu les samarretes
oficials de l'ANC. Ho podeu fer directament a la web
araeslhora.cat/ca/botiga
o al correu de l'Assemblea a Tàrrega, tarrega@assemblea.cat. En
qualsevol cas, l'important és dur la samarreta del color amb
què us heu inscrit per tal de poder
visualitzar una gegantina bandera amb les quatre barres omplint la
Diagonal i la Gran Via.
Cal omplir els carrers per poder omplir les
urnes. Depèn de nosaltres. Depèn
de tu. Inscriu-te a la V i participa dels moments més
transcendentals pel futur de Catalunya.
dijous, 21 d’agost del 2014
S'han esgotat les places d'autocar.
Estem mirant de fer-nos amb més autocars per poder atendre les vostres sol·licituds, o de poder donar alternatives a un desplaçament massiu a Barcelona l'11 de setembre.
Us en informarem puntualment així que hagi novetats.
Ens inscrivim al tram 4
Volíem informar tothom d'una decisió
que vam haver de prendre. És el canvi de tram on inscrivim els
participants targarins a la V.
A mesura que hem anat recollint els
fulls d'inscripció els hem anat revisant per assegurar que totes les
dades necessàries hi eren presents, que estaven tots signats (alguns
encara no ho estan...), que els DNI fossin correctes, separant els
menors que no s'han d'inscriure del que sí que s'han d'inscriure,
separant els que s'han apuntat amb samarreta groga dels que ho han
fet amb samarreta vermella... Una feinada, vaja.
No va ser fins ahir que, realment, vam
entrar a la intranet de l'Assemblea per començar a fer les
inscripcions a la base de dades de l'araeslhora.
I quan ho vam intentar ens vam trobar
que el tram tres estava marcat amb una ocupació alta i que ja només
quedaven tres barres per poder apuntar gent. Vam pensar que potser sí
que hi hauria lloc per apuntar els noms que teníem fins aquell
moment, però que probablement no podríem apuntar al mateix tram la
resta de gent dels que encara s'havia de recollir el formulari. Per
tant, i donat que la diferència d'anar del tram tres al tram quatre
és irrellevant en sí mateix, vam decidir de començar a apuntar a
tothom, des del principi, al tram quatre.
Us n'informem perquè probablement
molts de vosaltres haureu rebut un correu de confirmació de l'ANC
dient que esteu apuntats al tram quatre i el més normal és que us
sobti i que no entengueu què passa.
També perquè molts dels vostres
coneguts hauran rebut el mateix correu i estaran igual de sorpresos,
i el primer que faran serà demanar-vos explicacions a vosaltres.
Bé, aquest és el motiu que ens ha dut
a fer aquest canvi.
D'acord amb la proporció de gent
apuntada fins ara amb samarreta groga i vermella, hem calculat que la
millor manera de repartir la gent és en cinc barres de les nou
possibles. O sigui que tots els grocs els estem apuntant a les barres
1-3-5, mentre que els vermells els apuntem a les barres 2-4.
Sapigueu doncs que la intenció, si no
hi ha factors que ho facin canviar, és de seguir apuntant les noves
inscripcions en aquestes cinc primeres barres del tram 4.
Si alguna persona de les que s'han
inscrit per internet us diu que ja s'havia apuntat al tram tres, li
podeu dir que, si vol, pot anar a la web on es va inscriure, donar-se
de baixa, i tornar a apuntar-se al tram 4. Si vol, és clar! També
es pot quedar al tram tres sense més problema. Total, són trams que
estan a tocar, o sigui que si els del tram quatre es posen cap a la
part de davant i els del tram tres cap a la part del darrera, estarem
tots junts igualment.
Disculpeu l'enrenou, però ens ha
semblat que era la millor opció en vista de les circumstàncies.
Sí. Nosaltres sí podem
Relat de Jorge Bucay,: L’elefant del circ
Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals, sobretot l’elefant. Durant la funció, l’enorme bèstia feia gala de la seva mida, pes i força descomunals. Però després de la seva actuació i fins una estona abans de tornar a l’escenari, l’elefant quedava subjecte tan sols per una cadena que empresonava una de les seves potes clavada en una petita estaca que hi havia en el terra. No obstant, l’estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres a la terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquell animal era capaç d’arrencar l’estaca i fugir. El misteri era evident: què el manté aleshores? Per què no fuig?

Aleshores vaig voler preguntar a algú, un mestre, un pare o algun tiet, pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat. Però si estava ensinistrat, per què l’encadenaven? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l’elefant i l’estaca.
Fa uns anys vaig descobrir que per sort algú havia estat prou savi per trobar la resposta: l’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de molt, molt petit. Estic segur que en aquell moment l’elefantet va empènyer, tirar, suar, intentant deslligar-se. Però tot i el seu esforç, no va poder. Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l’animal acceptà la seva impotència i es resignà al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós, que veiem en el circ, no s’escapa perquè creu, pobre, que NO POT. Ell té registre i record de la seva impotència, d’aquella impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més s’ha tornat a qüestionar seriosament aquest registre. Mai… mai… intentà posar a prova la seva força una altra vegada.
Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals, sobretot l’elefant. Durant la funció, l’enorme bèstia feia gala de la seva mida, pes i força descomunals. Però després de la seva actuació i fins una estona abans de tornar a l’escenari, l’elefant quedava subjecte tan sols per una cadena que empresonava una de les seves potes clavada en una petita estaca que hi havia en el terra. No obstant, l’estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres a la terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquell animal era capaç d’arrencar l’estaca i fugir. El misteri era evident: què el manté aleshores? Per què no fuig?
Aleshores vaig voler preguntar a algú, un mestre, un pare o algun tiet, pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat. Però si estava ensinistrat, per què l’encadenaven? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l’elefant i l’estaca.
Fa uns anys vaig descobrir que per sort algú havia estat prou savi per trobar la resposta: l’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de molt, molt petit. Estic segur que en aquell moment l’elefantet va empènyer, tirar, suar, intentant deslligar-se. Però tot i el seu esforç, no va poder. Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l’animal acceptà la seva impotència i es resignà al seu destí. Aquest elefant enorme i poderós, que veiem en el circ, no s’escapa perquè creu, pobre, que NO POT. Ell té registre i record de la seva impotència, d’aquella impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai més s’ha tornat a qüestionar seriosament aquest registre. Mai… mai… intentà posar a prova la seva força una altra vegada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)