Una curiositat sobre el cens: Catalunya ha perdut
50.000 votats, mentre que la "Espanya real" (traient Catalunya) n'ha
perdut 710.000. A proporció, doncs, el pes demogràfic de Catalunya ha
augmentat una mica: 15,3% ara, 15,1% fa cinc anys.
A Catalunya han votat 550.000 persones més que fa cinc anys. A l'Espanya real, 560.000 menys.
Sobre
el cens electoral, a Catalunya ha augmentat la participació gairebé un
11% (del 36,9% al 47,6%). En canvi a l'Espanya real, ha caigut un 1%
(del 46,3% al 45,5%).
En definitiva, per cada 100 votants catalans de fa
cinc anys, enguany n'han votat 128 (un creixement de vot absolut del
28%). En canvi, per cada 100 espanyols que van votar fa cinc anys, ara
n'han votat 96 (una disminució de vot absolut del 4%).
Això, comparant xifres de vot en general. Ara, comparant resultats per partits...
A
Catalunya el PSC perd el 49% dels vots que tenia fa cinc anys. A
l'Espanya real, el PSOE "només" en perd el 40%. O sigui que el desastre
del Navarro encara és pitjor que el del Rubalcaba. Quin drama!
A Catalunya el PP perd el 31% dels vots que tenia fa
cinc anys. A l'Espanya real en perd el 39%. Conclusió: la Camacho ho fa
millor que els seus companys de partit... Si algú s'ho creu, allà ell.
A Catalunya CiU guanya 107.000 vots, un 24% més que
fa cinc anys. Però a la resta d'Espanya, els seus socis de coalició (PNB
bàsicament) en perden 64.000, un 18% menys que fa cinc anys. El balanç
conjunt és positiu i guanyen 42.000 vots, un 5% més que fa cinc anys.
Però el pes de CiU respecte PNB és molt més gran.
Entre ERC i Bildu, que anaven junts a les darreres
europees, guanyen 420.000 vots a Catalunya, un 230% més que fa cinc
anys. Fora de Catalunya en guanyen 138.000 més, un 65% més. En conjunt
guanyen 559.000 vots, més 141% sobre fa cinc anys.
ICV creix a Catalunya 139.000 vots, un 116% respecte
fa cinc anys. Però fora de Catalunya La Izquierda Plural creix 835.000
vots, un 178% més que cinc anys enrere. Tot i que ICV continua traient
millor percentatge que IU (10,3% vers 9,9%), els resultats s'han igualat
molt respecte fa cinc anys (6,1% vers 3,4%).
Analitzant-ho per blocs a favor i en contra del dret
a decidir, es veu com els que hi estan a favor guanyen 659.000 vots, un
89% més que fa cinc anys. I els que hi estan en contra perden 284.000
vots, un 26% menys que fa cinc anys.
En percentatge sobre el cens, el bloc favorable (CiU-ERC-ICV) té el 56% dels vots, i el contrari (PP-PSC-C's-UPyD) el 32%. Al bloc favorable caldria afegir-hi el vot de la CUP, que no s'ha presentat en aquestes eleccions. Sí que ho ha fet, però, PODEMOS, que s'ha declarat favorable al dret a decidir, encara que no estigui clar si els seus electors votarien Sí-Si a la consulta del 9 de novembre. I cal suposar que també s'hi podrien afegir els vots dels que van votar per BILDU o per PRIMAVERA EUROPEA (Compromís, a València). Aleshores el percentatge del bloc a favor del dret a decidir augmentaria fins al 61%. Si al grup dels contraris hi afegim els de VOX, es queden amb el mateix 32%. I la resta fins al 100% correspondria a un 5% de vots a altres partits sense posició coneguda sobre el tema (PACMA, Pirates, Escons en blanc...) i un 2% de vot en blanc. Ara mateix, doncs, el bloc a favor gairebé doblaria el bloc en contra (61% vs 32%).
Una darrera curiositat, però significativa. Aplicant la llei d'Hont he calculat com es repartien els escons per cada partit.
El
darrer escó, el que fa 54, l'ha obtingut C's. És a dir que li ha anat
molt just de perdre'l i quedar-se amb un de sol. Però el més sorprenent
és qui ha estat a punt d'arrabassar-li. Si el nostre 'amic' Alejo
Vidal-Quadras hagués tret 2.628 vots més, VOX s'hauria endut aquest
darrer escó.
I no ha estat possible per culpa dels maleïts
catalans... Mentre a les espanyes treu un 1,8% de vots, a Catalunya es
queda amb un 0,3% (a Tàrrega va traure un únic vot). Tothom acaba
recollint el que sembra.