Autocars a Perpinyà

El 7 de novembre de 1659, el rei Felip IV de Castella (i III d’Aragó) va dividir els territoris del Principat de Catalunya en dues parts, per cedir-ne les comarques septentrionals a la corona francesa (farà enguany 359 anys). Així, en virtut del Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra dels Trenta anys. Aquest dia es considerat com la Diada de la Catalunya Nord.

Per aquest motiu, el dissabte dia 10 de novembre hi haurà tot un seguit d'actes per commemorar aquesta efemèrides. Des de l'ANC Tàrrega organitzem autocars per tal de facilitar a tothom de poder assistir als mencionats actes.

La sortida de Tàrrega serà des del lloc habitual carrer Joan Tous (La Tassa), el mateix dissabte dia 10 a les 9.30 del mati.

Pel que fa a la tornada, es previst sortir de Perpinyà a les 8 de la tarda.

El viatge és previst que duri unes tres hores i mitja. Durant el viatge d'anada, farem una parada per dinar en un lloc de l'autopista on hi ha un self-servis. De tota manera tothom que ho desitgi pot portar entrepans.

El preu del tiquet és de 20 € i son a la venda a partir d'avui mateix al nostre local del carrer Sant Joan 30 de Tàrrega. També es podrà fer reserves al Ramon 696 89 04 29 i al Carles 636 365 412, en el benentès que en aquest cas, s'hauran de retirar els tiquets del local com a màxim el dimecres dia 7 de novembre.

Per la importància dels actes i tenint en compte el suport que hem rebut en incomptables vegades des de la Catalunya Nord, creiem convenient que hi hem de ser. Pensem que aquest acte, si resulta multitudinari i amb molt suport des de Catalunya, tindrà prou ressò perquè ens ajudi en el nostre camí cap a implementar la República Catalana.

Esperem la vostra bona acollida al projecte, que com sempre no dubtem que així serà.

Publiqueu-lo al DOGC!

Aquest dissabte dia 27/10/18 en motiu de l'aniversari de la Constitució de la República catalana, des de l'ANC estem preparant una campanya per presentar al Parlament milers de sol·licituds per demanar que es publiqui al DOGC.

En aquest sentit us demanem que ompliu l'imprès preparat al efecte, i us personeu el dissabte dia 27/10/18 a Lleida, carrer Lluís Companys 1, des de les 9 del mati fins a la 1 per presentar la petició.

A les 11 del mati i en aquest mateix lloc, organitzem un acte per reivindicar el mandat de l'1 d'octubre.

Els impresos els podeu venir a recollir al nostre local de Tàrrega, carrer Sant Joan 30, en horari de 6 a 8 de la tarda o descarregar-los des d'aquí.

Us hi esperem!!!

Peix al cove

217 - Nova Tàrrega, 26 d'octubre de 2018 - Diario16, 24/10/2018

“Sense negar que la República sigui un objectiu dels partits independentistes, està clar que no és l'únic, i sovint fa la impressió que ni tant sols és el principal”

Tant de temps criticant la política de peix al cove i ara va i torna.

UN ANY PERDUT
Dissabte farà un any que vam declarar la República al Parlament. La munió de gent que es va reunir a la plaça Major per celebrar-ho va ser impressionant. Que en queda ara? De la celebració res, òbviament.
Ara el discurs és un altre. El discurs dels polítics, és clar. No cal que parlem d'unilateralitat perquè, total, no depèn de nosaltres, diuen. Ara cal eixamplar la base.
Més? Tenim mala peça al teler si els nostres polítics no es creuen que vam votar i vam guanyar. Quants vots més calen? Pels que no la volen o no hi creuen, en la República, mai n'hi hauran prous.
Ara toca tornar a la política de peix al cove. Només que ha canviat de mans.
Això sí, bé que s'ha d'anar omplint de peix. És el que tenen els coves, que tothom els vol tenir a les seves mans –i, sobretot, evitar que estiguin en mans dels altres– perquè així sempre pots repartir els peixets com et vingui de gust. Tant hi fa que el cove sigui autonòmic, municipal, comarcal o provincial. Més val cove en mà que república en va.

UNA MAJORIA PERDUDA
Bea Talegon, a qui vam poder escoltar fa uns mesos aquí a Tàrrega, va escriure l'endemà mateix un article clarificador on explicava què havia passat entre ERC i JxCat per provocar la pèrdua de la majoria al Parlament. Mentre aquí tots els analistes anaven dient que pràcticament no hi havia diferència entre les respectives posicions i que no n'hi havia per tant com per provocar la trencadissa, ella ho explicava així de clar.
Van arribar a un acord i al Parlament van votar no acatar. Amb tot, ERC va substituir els diputats suspesos, que equival a acatar. Els altres no van voler i van mantenir la delegació, que representava no acatar. Els serveis jurídics van dir que la delegació no era vàlida. Els informes dels serveis jurídics no són vinculants, com va palesar Forcadell la passada legislatura adduint la sobirania del Parlament. Torrent podia haver acceptat la delegació, però no se la va voler jugar. Normal. Ara bé, que no vulguin fer veure que és el mateix una cosa que l'altra.
Potser els que reclamen menys testosterona a la política el que necessiten és una mica de loperamida, aquell fàrmac que s'utilitza per disminuir la freqüència de la diarrea.

AMB EL CUL ENLAIRE
Com a conseqüència d'aquest embolic, ara ja no hi ha majoria independentista al Parlament. I a tot això la CUP anar fent el caldo gros i decidint que el seu objectiu ara és "no consolidar" el govern Torra". Que, traduït, significa que l'objectiu és fer-lo caure.
Ja s'entén que no estiguin d'acord amb un govern autonòmic i que reclamin fer efectiva la República. S'entén que proposin la desobediència per implementar-la. Però que recordin que aquest govern neix d'unes eleccions on tots nosaltres, absolutament tots inclosa la CUP o l'Assemblea, vam obeir empassant-nos el 155 a través del qual es van convocar.
I al PDeCAT no li toca el rebre? També, tot i que potser són els que van més a remolc, debatent-se internament entre els que voldrien anar a per totes d'una vegada i els que pensen que igual seria millor tornar al cove.
Al final, anant cadascun pel seu compte, el que aconseguiran els partits serà deixar-nos a tots els que els vam votar amb el cul enlaire.

LA GENT NO FALLA
Potser dels escrits de la passada setmana i d'aquesta se'n destil·la un cert fatalisme.
Val a dir que aquest pessimisme, que hi és de vegades, es limita a la confiança envers els partits polítics i els seus objectius. Sense negar que la independència en pugui ser un, d'objectiu, està clar que no és l'únic. I sovint fa la impressió que ni tant sols és el principal.
En canvi, la confiança en la gent es manté intacta. Les places es continuen omplint. Al voltant de les presons no hi falta mai gent per donar el seu alè als nostres presos.
I quan la setmana passada es complia un any d'injustícia amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la gent va respondre com sempre.
A Tàrrega ni la pluja va espantar-nos, malgrat que va impedir que els músics poguessin tocar i va estar apunt d'espatllar el segon sopar groc.
Un sopar que fou un èxit de convocatòria i que va permetre recollir 4.930€, que des de l'ANC arrodonirem per fer un ingrés de 5.000€ a l'ACDC, l'associació dels familiars dels represaliats.
Moltes gràcies a tots, patrocinadors, col·laboradors i partícips, per ajudar-nos a recollir aquesta generosa aportació.

Foto: Pep Companys

La dificultat de compartir estratègia quan no n'hi ha

216 - Nova Tàrrega, 19 d'octubre de 2018 - Diario16, 19/10/2018

“Demanem que acordin les estratègies entre els partits quan resulta que, en el fons, cap en té, d'estratègia, més enllà de la seva voluntat de guanyar l'adversari”

Estratègia: art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d'aconseguir una finalitat.
Malauradament, però, no tenim cap finalitat definida, cap objectiu concret a curt o mig termini, més enllà de voler fer efectiva la República.

PROGRÉS PER OBJECTIUS
Fins ara hem anat treballant per assolir diversos objectius. Primer, la consulta sobre la independència de Catalunya del 9-N, el 2014. Després, el referèndum d'autodeterminació de l'1-O, el 2017.
Cada fase d'aquests objectius principals ha anat acompanyada d'altres fites que s'han anat assolint amb més o menys encert. Per exemple, el Llibre Blanc de la Transició Nacional, on es dibuixaven diferents escenaris i les possibles sortides en cadascun d'ells. O les estructures d'estat, que si bé es van demostrar poc desenvolupades –gairebé inexistents– cal entendre que tampoc eren absolutament imprescindibles. Si més no en el moment 'zero'. L'únic que calia era tenir-les clares per començar a muntar-les a partir del moment 'u'. Com a la majoria de llocs quan han declarat la seva independència.

OPORTUNITAT PERDUDA
Sabíem, abans del 9-N, que aquell no era encara el pas definitiu. Però teníem clar que l'1-O sí que ho era. El fumut és que vam arribar-hi, vam guanyar el referèndum, però vam perdre l'oportunitat de fer realitat la República. Ja se n'ha parlat molt i no cal tornar-hi ara per dir si la culpa és d'aquest o de l'altre o del de més enllà. La situació, avui per avui, és la que és.
I el problema que se'n deriva de l'anterior és que, ara, ningú sap què fer exactament per recuperar l'oportunitat perduda. Cap dels partits polítics, ja siguin CUP, ERC o PDeCAT. Però tampoc des de la societat civil, inclosos nosaltres.
Una situació que, per desgràcia, va més enllà de l'escapçament de l'independentisme. Sí, és cert, tenim els principals líders de partits i entitats a la presó i a l'exili. Però caldria veure si estaríem en una situació gaire diferent en cas que no hi fossin. És a dir, després de l'1-O només hi havia dues opcions: o la república implementada o no implementada. I, en aquest segon cas, segurament, la situació no seria gaire diferent a l'actual encara que no tinguéssim presos polítics i exiliats: desconcert i manca d'objectius concrets.

PARTIDISME
A partir d'aquesta manca d'objectius s'entén millor la picabaralla entre PDeCAT i ERC, de la que la CUP no n'és tampoc aliena. Total, els partits han de seguir tirant, tant si hi ha república com si no. I per anar vivint el seu aliment són els resultats electorals. I d'eleccions no en falten a curt termini.
Demanem que acordin les estratègies entre els partits quan resulta que, en el fons, cap en té, d'estratègia més enllà de la seva voluntat de guanyar l'adversari. La desobediència individual no és efectiva i la col·lectiva, sense concretar en què, de quina manera fer-la, i amb quins objectius, no té sentit. Parlar d'eixamplar la base tampoc té sentit si no s'explica com fer-ho, i encara menys si es vol fer amb ànim partidista. Els beneficis de la República no s'haurien de percebre com el guany d'un determinat partit, sinó com una victòria conjunta per a tota la societat catalana, més enllà dels partits.

SUPERVIVÈNCIA
Aquesta desunió entre partits és la que porta al desànim de molta de la gent de la que sortim cada dia a manifestar-nos i a votar quan cal.
Però per molts motius que en tinguem, no podem deixar-nos vèncer per aquest desànim. Perquè parar, deixar d'avançar, significa tornar enrere.
No podem parar perquè equivaldria a donar la raó als que demanen llargues condemnes per als Jordis i la resta de polítics en presó preventiva o exiliats.
No podem parar, per la seva dignitat i per la nostra pròpia dignitat. I per la dignitat del nostre país.
No podem parar, en definitiva, perquè ens hi va la supervivència.



Fotos: Pep Companys

Un any sense els Jordis - Segon Sopar Groc Solidari

Darrers detalls de l'acte que portarem a terme avui dia 16/10/18 a les 20:00 hores a la plaça del Carme (el Pati), en protesta per l'aniversari dels empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Com ja hem avançat amb anterioritat, començarem l'acte amb una sorollosa cassolada que, sortint des del Pati, transcorrerà en cercavila pels carrers més cèntrics (avinguda de Catalunya, carrer Sant Joan, carrer Santa Maria, carrer Santa Anna, carrer Carme). Us demanem que porteu els estris adequats per l'ocasió (pots, tapes, culleres, etc.)

Després de la música en directe de la Banda Sonora, enlairament de 12 fanalets (un per cada mes de presó).

Lectura del manifest preparat per l'esdeveniment i finalment el Segon Sopar Groc Solidari.

En aquest sentit us informem que encara hi han tiquets a la venda al preu de 10 €. Els trobareu demà al nostre local de l'ANC, a Còpies Maite i també a partir de les 8 del vespre al mateix Pati fins exhaurir existències. Us recordem que l'import total del tiquet anirà a la Associació Catalana de Drets Civils (ACDC) que acull els familiars de tots els presos i exiliats polítics.

Si per diversos motius no us podeu quedar al sopar, cap problema, us el podreu emportar cap a casa.

Us hi esperem a tots. Després d'un any de presó preventiva per uns delictes que no han comés, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart es mereixen tot el nostre suport exigint a l'estat espanyol el seu immediat alliberament al igual que tots els demés presos i el retorn de tots els exiliats.

Contingut del Segon Sopar Groc Solidari: