213 - Nova Tàrrega, 28 de setembre de 2018
Segur que ho recordes perfectament! És d'aquells dies que un no oblida fàcilment. És més, el recorda amb tota nitidesa, hora a hora, gairebé segon a segon.
POR, RÀBIA, ORGULL
Probablement ets un dels centenars de persones que la nit abans van anar a dormir en algun dels col·legis electorals per impedir que els precintessin.
Ja des d’uns dies abans s’havia obert un formulari a internet per a que tothom que ho volgués s’hi inscrivís. A Tàrrega es van recollir les adhesions de 500 voluntaris, però a l’hora de la veritat van ser moltes més les que, ja fos durant la nit anterior, ja fos durant el dia, van mantenir-se al peu dels col·legis per intentar evitar que ningú pogués endur-se les urnes.
Urnes i paperetes que, ves per on, eren a totes i cadascuna de les meses previstes en els nou col·legis electorals que hi va haver. Ens van dir que votaríem com sempre i pràcticament va ser així. Només va faltar un dels punts de votació habituals quan hi ha eleccions.
De fet, però, com sempre no va ser. De bon matí, molt abans de començar a votar, la guerra de nervis era evident: cotxes de la guàrdia civil entrant i sortint de la caserna, ara aparcant en filera ostentant armes, ara tornant a passejar. Només els que van ser al Pedrolo, davant per davant de la caserna, saben el que van patir.
Abans de començar a votar, primera sorpresa en positiu: cens universal! S’eliminava el problema de les dades personals i només calia verificar que el DNI no constés com que ja havia votat. I al cap de no res, sorpresa negativa: servidors boicotejats que no responien, problemes per validar els electors... Són d’agrair tant la paciència dels votants, com la perícia dels informàtics que van muntar el sistema i van anar superant els diversos atacs organitzats que van patir.
A mig matí començarien a córrer les primeres imatges de guàrdia civil i policia nacional pegant i massacrant persones en centres de votació pel simple fet d’oposar resistència passiva. Vergonya d’estat espanyol. Ràbia per la impunitat dels seus atacs. Tot això sentíem.
I por, és clar. Por que no vinguessin i ens toqués el rebre a nosaltres. Però la por, en grup, és més fàcil de dominar. Per això vam vèncer –no a Tàrrega, sinó al país–, perquè ens vam mantenir units.
Al final de la jornada, quan des del balcó de l’ajuntament es feien públics els resultats de Tàrrega –5.565 vots dels quals 5.289 Sí– i es començaven a conèixer els de tot Catalunya –2,3 milions de vots en total–, l’esclat de joia a la plaça va ser immens, contagiós, amb plors i abraçades col·lectives per l’alegria i per la tensió acumulada al llarg del dia i també dels mesos previs. Quin orgull! Ho havíem aconseguit.
ACTES D’ANIVERSARI
Diumenge i dilluns vinents, 30 de setembre i 1 d’octubre, farem un acte unitari, organitzat per partits i entitats, per recordar la victòria d’aquell 1 d’octubre.
La victòria de la intel·ligència popular per damunt de la intel·ligència policial i militar. La victòria d’un poble unit que va poder votar enfront d’un govern espanyol desbordat per la seva incapacitat d’aturar el referèndum.
D’aquí plora la criatura... L’enrabiada va ser tal que quinze dies després continuava la barbàrie en forma d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en tant que presidents d’ANC i Òmnium, i dies després de la presidenta del Parlament i dels membres del govern que no van anar a l’exili.
Diumenge, per facilitar al màxim l’assistència de gent, farem la primera part de la commemoració en forma de concert i sopar popular a la plaça de les Nacions Sense Estat, on ja es va celebrar l’acte unitari de final de campanya a Tàrrega, ara fa un any. El marge servirà per pagar els cartells que, després de sopar, anirem a penjar per tota la ciutat recordant que l’1 d’octubre vam votar i vam guanyar, fent especial atenció als col·legis electorals on s’hi deixarà un record.
I dilluns es combinarà l’acte institucional d’inauguració del carrer «1 d’octubre de 2017» amb l’acte de tancament d’aquest aniversari, a la plaça Major, on des de diumenge hi haurà plafons per tal que la gent hi pugui deixar fotos i textos relacionats amb aquell dia, i on farem també la projecció d’una sèrie d’imatges cedides per molta gent sobre els dies previs de campanya, el dia de la votació i els dies següents.
No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer. Els actes d’aquest aniversari són per recordar que ens la vam jugar i vam guanyar. Vine a recordar-ho.
“No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer: vam votar i vam guanyar”
|
POR, RÀBIA, ORGULL
Probablement ets un dels centenars de persones que la nit abans van anar a dormir en algun dels col·legis electorals per impedir que els precintessin.
Ja des d’uns dies abans s’havia obert un formulari a internet per a que tothom que ho volgués s’hi inscrivís. A Tàrrega es van recollir les adhesions de 500 voluntaris, però a l’hora de la veritat van ser moltes més les que, ja fos durant la nit anterior, ja fos durant el dia, van mantenir-se al peu dels col·legis per intentar evitar que ningú pogués endur-se les urnes.
Urnes i paperetes que, ves per on, eren a totes i cadascuna de les meses previstes en els nou col·legis electorals que hi va haver. Ens van dir que votaríem com sempre i pràcticament va ser així. Només va faltar un dels punts de votació habituals quan hi ha eleccions.
De fet, però, com sempre no va ser. De bon matí, molt abans de començar a votar, la guerra de nervis era evident: cotxes de la guàrdia civil entrant i sortint de la caserna, ara aparcant en filera ostentant armes, ara tornant a passejar. Només els que van ser al Pedrolo, davant per davant de la caserna, saben el que van patir.
Abans de començar a votar, primera sorpresa en positiu: cens universal! S’eliminava el problema de les dades personals i només calia verificar que el DNI no constés com que ja havia votat. I al cap de no res, sorpresa negativa: servidors boicotejats que no responien, problemes per validar els electors... Són d’agrair tant la paciència dels votants, com la perícia dels informàtics que van muntar el sistema i van anar superant els diversos atacs organitzats que van patir.
A mig matí començarien a córrer les primeres imatges de guàrdia civil i policia nacional pegant i massacrant persones en centres de votació pel simple fet d’oposar resistència passiva. Vergonya d’estat espanyol. Ràbia per la impunitat dels seus atacs. Tot això sentíem.
I por, és clar. Por que no vinguessin i ens toqués el rebre a nosaltres. Però la por, en grup, és més fàcil de dominar. Per això vam vèncer –no a Tàrrega, sinó al país–, perquè ens vam mantenir units.
Al final de la jornada, quan des del balcó de l’ajuntament es feien públics els resultats de Tàrrega –5.565 vots dels quals 5.289 Sí– i es començaven a conèixer els de tot Catalunya –2,3 milions de vots en total–, l’esclat de joia a la plaça va ser immens, contagiós, amb plors i abraçades col·lectives per l’alegria i per la tensió acumulada al llarg del dia i també dels mesos previs. Quin orgull! Ho havíem aconseguit.ACTES D’ANIVERSARI
Diumenge i dilluns vinents, 30 de setembre i 1 d’octubre, farem un acte unitari, organitzat per partits i entitats, per recordar la victòria d’aquell 1 d’octubre.
La victòria de la intel·ligència popular per damunt de la intel·ligència policial i militar. La victòria d’un poble unit que va poder votar enfront d’un govern espanyol desbordat per la seva incapacitat d’aturar el referèndum.
D’aquí plora la criatura... L’enrabiada va ser tal que quinze dies després continuava la barbàrie en forma d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en tant que presidents d’ANC i Òmnium, i dies després de la presidenta del Parlament i dels membres del govern que no van anar a l’exili.
Diumenge, per facilitar al màxim l’assistència de gent, farem la primera part de la commemoració en forma de concert i sopar popular a la plaça de les Nacions Sense Estat, on ja es va celebrar l’acte unitari de final de campanya a Tàrrega, ara fa un any. El marge servirà per pagar els cartells que, després de sopar, anirem a penjar per tota la ciutat recordant que l’1 d’octubre vam votar i vam guanyar, fent especial atenció als col·legis electorals on s’hi deixarà un record.
I dilluns es combinarà l’acte institucional d’inauguració del carrer «1 d’octubre de 2017» amb l’acte de tancament d’aquest aniversari, a la plaça Major, on des de diumenge hi haurà plafons per tal que la gent hi pugui deixar fotos i textos relacionats amb aquell dia, i on farem també la projecció d’una sèrie d’imatges cedides per molta gent sobre els dies previs de campanya, el dia de la votació i els dies següents.
No som on els resultats de l’1 d’octubre van deixar clar que hauríem de ser. Però no per això hem d’oblidar què vam fer. Els actes d’aquest aniversari són per recordar que ens la vam jugar i vam guanyar. Vine a recordar-ho.
