Relleu a Tàrrega per la Independència

191 - Nova Tàrrega, 6 d'abril de 2018

“Us agraeixo el vostre esforç, la vostra dedicació i el vostre alè. I us agraeixo la vostra crítica, quan hi ha estat. La discrepància ofereix l'oportunitat de millorar”

Normalment procuro escriure en tercera persona, per pudor i per representar el col·lectiu. Avui ho faré en primera.

COMIAT COM A COORDINADOR
La setmana passada vaig fer el meu darrer escrit essent encara coordinador de Tàrrega per la Independència. Volia dir el que diré avui, com a ex coordinador, però l'actualitat política fa temps que ens passa per damunt i ens canvia les previsions en un instant.
Com ja vaig comentar fa dues setmanes, tocava fer el relleu del Secretariat Territorial.
Arribats en aquest punt, aprofito per acomiadar-me com a coordinador. Només com a coordinador. Penso donar la tabarra igual que fins ara a l'Assemblea i a Nova Tàrrega. Bé, aquí potser sí que m'agafaré un descans...

GRÀCIES A TOTHOM
En aquests anys molta gent s'ha dirigit a mi personalment per donar-me les gràcies per la gran feina que feia des d'ANC Tàrrega. I la resposta sempre ha estat la mateixa: jo passava al davant i n'era la cara visible, però aquesta feina no hauria pogut tirar endavant sense tota la gent que hi havia al darrera.
Aquesta gent a la que em referia, en un sentit ample, englobava totes les persones que han col·laborat a les nostres accions o, simplement, participaven quan tocava. Els que s'han apuntat als autocars. Els que han omplert places i carrers. Els que han enganxat cartells. Els que han anat a votar. Els que han defensat l'1 d'octubre.

GRÀCIES ALS ASSIDUS
En un sentit més estricte, però, aquesta gent que tenia al darrera heu estat vosaltres, els que sempre que heu pogut heu anat venint a les reunions que ja fa molt de temps -molt!- que fem gairebé de forma setmanal. Us agraeixo el vostre esforç, la vostra dedicació i el vostre alè. I us agraeixo la vostra crítica, quan hi ha estat. La discrepància ofereix l'oportunitat de millorar.
He dit sempre que n'he tingut ocasió que a Tàrrega per la Independència allò important és el grup. Són moltes les persones que han treballat per tirar endavant totes les propostes que han anat sorgint, pròpies de l'ANC o no. I no crec que sigui just destacar la feina d'un per damunt de la dels altres, perquè tots hem anat fent allò que hem pogut a cada moment en funció de les nostres capacitats i disponibilitats.

GRÀCIES AL CARLES I AL RAMON
Amb tot –confio que no m'ho tindreu en compte– avui seré injust. I ho faré per destacar les dues persones que més temps han donat a l'Assemblea i que més han treballat aquests darrers tres anys en que he estat coordinador per dur ANC Tàrrega a ser una de les més actives, sinó la que més, de les territorials de la nostra regió. Són Ramon Casanellas i Carles López. En estricte ordre alfabètic i sense cap intenció de destacar-ne un per damunt de l'altre.
Si jo no hagués estat coordinador, les coses haurien estat diferents, segur. Com diuen, ni millor ni pitjor, diferent. Però sense ells dos moltes de les coses que hem fet simplement no s'haurien pogut dur a terme. Per tant, el meu agraïment infinit i reconeixement per tots dos, per la feina feta i per la que faran. Una abraçada.
Als dos els coneixeu sobradament perquè cada cop que hem organitzat autocars darrerament hem donat el telèfon de l'un o de l'altre per apuntar-vos-hi. I ells duran a partir d'ara la nova direcció de l'Assemblea a Tàrrega, un com a coordinador, el Carles, i l'altre com a sotscoordinador, el Ramon.
Us desitjo sort i encerts, que de feina no us en faltarà.

Autocars a Barcelona 15 abril. Manifestació: Contra la Repressió

L'Assemblea Nacional Catalana com a integrant del Espai Democràcia i Convivència, convoca a la ciutadania a una gran manifestació a Barcelona el proper 15 d'abril a les 11 del matí amb els lemes: Contra la Repressió; la Llibertat de tots els Presos Polítics (farà sis mesos dels empresonaments de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart ) i l'entorn de tots els Exiliats.

Des de Tàrrega per la Independència organitzem autocars per poder-hi anar.

La sortida es farà des de l'estació d'autobusos de Tàrrega a partir de les 8 del mati.

El preu és de 10 euros i per reservar el vostre lloc podeu fer-ho per telèfon | whatsapp | telegram al 696 890 429 (Ramon), indicant el vostre nom i cognoms, un telèfon de contacte i la quantitat de places que voleu reservar. El pagament es farà el mateix dia a l'autocar mateix.

Encara no tenim cartell, però no volem esperar més per començar a fer-ne el màxim de difusió possible.

Truqueu i reserveu ja. No espereu!!

Quan disposem del cartell, en farem la difusió.

Salut i República.

I, tan mateix, la remor persisteix

190 - Nova Tàrrega, 29 de març de 2018

“De vegades ens pot faltar unitat, estratègia o organització. Però no ens falta ni voluntat ni ganes de seguir lluitant. Les persones passen, la lluita canvia. I, tanmateix, la remor persisteix”

Avui tocava parlar del nou Secretariat Nacional de l’ANC i la seva nova presidenta, Elisenda Paluzie. També de la nova direcció local de Tàrrega per la Independència. Però els esdeveniments des del darrer divendres ens obliguen a demanar tranquil·litat i calma. Tot i que es fa difícil cridar a la calma quan l’estat espanyol ens viola de la manera que ho fa.

MOBILITZACIÓ SÍ, VIOLÈNCIA NO
Molta gent, segurament amb tota la raó del món, diu que ja n’hi ha prou de llacets grocs i de manifestacions, i que el que cal és actuar. Sí, d’acord. Però actuar fent què? De quina manera? Amb violència segur que no.
Això sí, no violència no és el mateix que estar-se quiet. La mobilització és imprescindible. Cal determinació indoblegable, però també serenor pacífica i calma compartida.
Fa temps que estem orfes d’estratègia. Tenim moltes interpretacions, a diari, del que està passant a cada moment i de com caldria reaccionar. Però no deixen de ser opinions de tal o qual persona. I no deixen de variar d’un dia a l’altre segons quina hagi estat la darrera notícia.

FALTA UNITAT
Caldria esperar que hi hagués una estratègia comuna entre els partits independentistes, però ja hem vist que això és somniar truites. Si més no fins ara. Alguns, fins i tot companys dins la mateixa ANC, no van veure de bon ull la nostra insistència en la llista unitària. Avui ja hi ha molta més gent que reclama unitat, tot recordant que unitat no és el mateix que uniformitat. A veure si l’aconseguim.
Parlant d’estratègies cal recordar que, durant anys, ha estat la pròpia ANC qui les ha liderades a través dels fulls de ruta que anava plantejant any rere any. Així ho ha fet fins fa poc. Però, com ja hem repetit altres vegades, l’empresonament del que va ser el nostre president, Jordi Sànchez, ens va fer molt de mal. No vam saber reaccionar i ens va paralitzar durant força temps. Una paràlisi quant a fixar noves estratègies, perquè pel que fa a acció hem d’insistir que mai com en aquests darrers mesos hem estat capaços d’organitzar tantes mobilitzacions.

FALTA ESTRATÈGIA
Com dèiem, però, el que ens falta ara és estratègia. Saber què fer concretament per assolir els objectius que tenim fixats. L’objectiu, bàsicament, és un del sol: posar en marxa la República. El problema és que no sabem com fer-ho.
I si bé no sabem què fer, sí que tenim molt clar què no cal fer. El que no hem de fer és posar-ho fàcil a l’estat espanyol. És a dir, el que no hem de fer és seguir el camí de la violència com van fer al País Basc en un determinat moment de la seva història. Perquè és la situació on aquest estat espanyol es trobaria més còmode. Repressió contra violència.
La lluita al carrer –kale borroka en basc– és el que voldrien per poder justificar traure tota l’artilleria policial i militar als carrers, decretar l’estat d’excepció i limitar no només els drets polítics dels nostres representants electes sinó els drets civils de tota la població en general.
Arribats en aquest punt, parem compte. Ens agradarà més o menys, però els cossos de seguretat tenen la feina, aquí i a tot el món, de preservar l’ordre públic. És evident que cal denunciar totes les actuacions abusives que hi pugui haver per part dels Mossos d’Esquadra, però tampoc podem caure en la simplificació i mai comparar-los amb policia nacional o guàrdia civil. Recordem l’1 d’octubre i veurem com són una o altra policies.

FALTA ORGANITZACIÓ
Quan abans parlàvem d’estratègies cal entendre que serà necessària la intervenció de molts actors diversos, partits, sindicats, entitats, i entre aquests els CDR cada cop aniran prenent més protagonisme. Però si volem que facin bona feina cal demanar-los-hi major coordinació. Segur que no és fàcil, perquè el seu origen és divers i neixen de forma autònoma a cada poble o comarca.
A l’ANC ho haurem fet millor o pitjor, però si alguna cosa vam fer bé és crear una bona estructura en xarxa arreu del territori. Això és el que ens permet, arribat el moment, llençar convocatòries amb molt poc temps que són seguides de forma majoritària.
Si els CDR volen tenir èxit cal que tinguin una bona organització interna. Si no, serà molt difícil que puguin assolir la coordinació necessària a tot el territori per aconseguir dur a bon port futures mobilitzacions.

NO FALTA VOLUNTAT
Ens pot faltar unitat, estratègia o organització. Però el que no ens falta és voluntat. És força i il·lusió. És ganes de seguir lluitant. Una lluita que, com a país, fa segles que batallem.
Les persones passen, la forma de lluitar canvia. I, tanmateix, la remor persisteix.

Sí a la República i al Govern Legítim

SI A LA REPÚBLICA I AL GOVERN LEGÍTIM
Aquest vespre, a les 8, manifestació a Lleida davant la subdelegació del govern espanyol, a plaça de la Pau, 1

CAIXA DE SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L'ESTAT
Davant la repressió, hi serem, estarem tots units. No camineu sols. Activem la Caixa de Solidaritat: https://caixadesolidaritat.cat

NO ESTEU SOLS JORDI, CARME, DOLORS, JOSEP I RAÜL
La força de la gent serà sempre al costat de tots els qui defenseu la democràcia. Coratge i fortalesa. No esteu sols!

FORTALESA I CORATGE, MARTA
Qui defensa la democràcia mai no camina sola. Allà on siguis, Marta, tindràs tot un poble al teu costat. Fortalesa i coratge!

RE: Divendres tots a Lleida a exigir la República! Fes-ho córrer!!

Per si no quedava prou clar, hem refet el cartell. Les manifestacions són, òbviament, davant les delegacions del govern espanyol! A Lleida, Plaça de la Pau, 1.