L’ANC convoca una gran mobilització per aquest 11 de març a Barcelona

Aquest passat diumenge l'ANC va anunciar la convocatòria d'una gran mobilització per aquest proper 11 de març, diumenge, a partir de les 5 de la tarda.

Necessitem un nou "Onze de Setembre", una mobilització massiva per tal de reclamar l'acord dels partits per formar govern d'una vegada. I en cas que l'acord ja s'hagi aconseguit, servirà per donar suport a aquest nou govern.

Des de la territorial de Tàrrega hem acordat organitzar autocars per assistir-hi, com sempre.

La sortida es farà des de l'estació d'autobusos a partir, en principi, de les 2 del migdia.

El preu és de 10 euros i per reservar el vostre lloc podeu fer-ho per telèfon | whatsapp | telegram al 696 890 429 (Ramon), indicant el vostre nom i cognoms, un telèfon de contacte i la quantitat de places que voleu reservar. El pagament es farà el mateix dia a l'autocar mateix.

Encara no tenim cartell, però no volem esperar més per començar a fer-ne el màxim de difusió possible.

Truqueu i reserveu ja. No espereu!!

A falta de cartell, aquesta imatge és de l'assemblea general ordinària de l'ANC de diumenge, quan es va anunciar al mobilització.

Foto: A. Puig - El Punt Avui

Recordeu-ho! Aquesta tarda a les 6, plaça Major de Tàrrega, concentració SOM ESCOLA

Avui dimecres 28 de febrer, a partir de les sis de la tarda, concentració a la plaça Major de Tàrrega en suport al model educatiu del nostre país.

I dissabte, a la sala annexa de la Biblioteca, a dos quarts de dotze del matí, presentació de les cooperatives SOM ENERGIA i SOM CONNEXIÓ.

L'assemblea de l'Assemblea

186 - Nova Tàrrega, 2 de març de 2018

“Un cop més, aquest 11 de març ens mobilitzarem per exigir que es formi govern d'una vegada i tornarem a fer autocars per omplir Barcelona. Aviat us explicarem com aconseguir el vostre tiquet”

Diumenge passat vam fer a Barcelona l'assemblea general ordinària de l'ANC. Va ser una assemblea dura, pesada, que va durar gairebé sis hores.

NOU FULL DE RUTA
Més enllà d'aprovar els comptes, el pressupost o l'informe de gestió, el més important que en va sortir és el nou full de ruta que l'ANC s'ha fixat per al proper any. S'hi van presentar prop d'un miler d'esmenes, de les quals en van arribar més de cent de vives fins a l'assemblea i es van haver de votar per cadascuna.
Fent un símil musical, el que es va aprovar aquest diumenge va ser la lletra, però ara falta els músics. Ja se sap que amb la mateixa partitura la cançó pot sonar molt diferent en funció de qui sigui que la interpreta.
Perquè diem això? Perquè ahir, a banda de fixar el nou full de ruta, es va aprovar la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC, i està clar que segons qui hi hagi a la nova direcció el camí que pot emprendre l'entitat pot ser un o pot ser un altre.
Una de les principals preocupacions que tenim la majoria de persones que formem part de l'Assemblea és que aquesta empenyi i segueixi marcant el camí a seguir sense condicionaments dels partits polítics. La nostra transversalitat és un del valors més importants que tenim, malgrat que puntualment puguem criticar a uns i/o altres, i cal preservar-la per damunt de tot.
Per aquest motiu, moltes de les esmenes presentades anaven en la línia d'intentar garantir que s'evitin les ingerències polítiques en l'acció de l'ANC.

ONZE DE MARÇ, OMPLIM BCN
Un altra diferència amb assemblees d'anys anteriors és que aquest cop no s'ha presentat la mobilització prevista per a l'Onze de Setembre. Ara mateix para massa lluny. En canvi, sí que s'han anunciat noves mobilitzacions per a ben aviat. Una que ja estava convocada, la de Som Escola, per al 17 de març, en defensa de l'escola catalana.
Però la més important, a curt termini, és la que es va donar a conèixer en primícia per "avançar" l'onze de setembre mig any i fer una nova gran mobilització aquest diumenge 11 de març a Barcelona, per empènyer els partits en la formació de govern. Aviat us en donarem detalls, però de ben segur que tornarem a organitzar autocars.
També es van anunciar altres iniciatives, com una campanya de dejuni col·lectiu sota el títol «Prou Ostatges», de denúncia de la situació dels presos polítics, prenent exemple d'accions similars dutes a terme en el passat, com és la que Xirinacs va començar el desembre de 1973 també per demanar la llibertat del presos polítics d'aleshores.

JORDI SÀNCHEZ
Evidentment els presos polítics, els exiliats i els encausats van ser presents en tots els parlaments que hi va haver durant la jornada. Com no podia ser d'altra manera, el més recordat va ser Jordi Sànchez.
Dos van ser els moments més emotius de l'acte, tots dos ja pràcticament a la cloenda. Un quan es va llegir la carta que Jordi Sànchez havia escrit expressament dirigida als assistents a l'assemblea. L'altre quan ens va parlar la seva dona, Susanna Barreda, per recordar-nos que en Jordi era a la presó per haver estat el nostre president i que per ell era un gran orgull.
La feina que cal fer continua sent ingent. Ara és el moment històric de mostrar que seguim ben determinats i amb la mateixa voluntat democràtica per guanyar la independència. Que ningú pensi que ja ho ha fet tot, que està cansat, que ja no hi ha res a fer. En la construcció d'un país mai es pot dir que està tot fet. La nació és un plebiscit permanent, tothom i està convocat i tots som necessaris. Ara és el moment de convertir el dolor en il·lusió i projectar-nos de nou cap a la història. I amb el millor dels nostres somriures, llum als ulls i força al braç. Som-hi!

Dimecres 28, 18:00, plaça Major de Tàrrega, concentració SOM ESCOLA

Aquest dimecres 28 de febrer, a la plaça Major de Tàrrega, a partir de les sis de la tarda, concentració en suport al model educatiu del nostre país.

Typical Spanish

185 - Nova Tàrrega, 23 de febrer de 2018

“Deu ser molt emprenyador que et declarin la independència de forma pacífica, des d'un Parlament democràticament escollit, en base a una majoria de la població que democràticament ho ha votat en referèndum”

El PP està podrit. La setmana passada va sortir l'ex-número 2 del PP de Madrid, Francisco Granados, involucrant en corrupció i finançament il·legal Esperanza Aguirre, Ignacio González i també l'actual presidenta d'aquella comunitat, Cristina Cifuentes.

NOMÉS SOM UNA DISTRACCIÓ
I mentre vagin sortint coses d'aquestes, ho aniran tapant tot distraient la seva població –tant als que els voten com als que no– amb el fantasma de la independència de Catalunya. Com si fossin nens a Disneyland París.
Sense disculpar-los gens ni mica, els corruptes catalans són simples aprenents al seu costat. Els veritables professionals de la corrupció són els del PP –sense oblidar els seus cosins germans del PSOE–: Gürtel, Púnica, Lezo, Noos, Bárcenas, Camps, Madrid Arena, Palma Arena... Són alguns dels casos recents més sonats, però n'hi hauria per parar un tren.
Per trobar informació sobre els casos de corrupció només cal remenar per google, però hi ha una web en concret, casos-aislados.com, que dóna la informació agrupada per comunitats o per partits polítics.
Els que en tenen més, no cal dir-ho, són PP amb 173 seguit del PSOE amb 64. Amb tot, no deixa de ser curiós que a CDC n'hi associen 10 casos, 7 al PNB i 6 a C's, un partit molt més jove i amb molt poc poder, de moment, però que comença ja a tenir el seu propi currículum corruptiu.

ADAPTANT LES LLEIS
Us imagineu que tota aquesta corrupció fos en el bàndol republicà? Ja haurien modificat el codi penal per restablir la forca i penjar-los públicament.
De fet, però, el que de moment volen modificar és la llei que regula els indults. Per clamor popular, diuen amb cinisme. Volen evitar que es puguin concedir indults a qui cometi delictes del tipus dels que ara imputen als independentistes: rebel·lió i sedició.
Ara bé, per indultar policies torturadors, polítics corruptes o terroristes d'estat no hi ha cap problema. Aznar, durant el seu mandat, en van concedir 141 a condemnats per corrupció. Zapatero, 65. I Rajoy en porta 11. Tot i que al ritme que s'estan destapant casos, se li girarà feina.
I malgrat que no canvien el text de la llei, el que sí que canvien és la interpretació dels delictes esmentats abans.
És clar que els juristes es basen en les lleis i no en els diccionaris, però de vegades les definicions poden ajudar a comprendre els conceptes.
Rebel·lió: delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un govern constituït.
Sedició: alçament contra l'autoritat establerta.
Alçament: acció d'alçar o d'alçar-se en rebel·lió.
És a dir que rebel·lió i sedició són conceptes força similars. Per entendre'ns: rebel·lió és el que va fer Tejero utilitzant l'exèrcit per fer un cop d’estat.

LA FÚRIA ESPANYOLA
Deu ser molt emprenyador que et declarin la independència de forma pacífica, des d'un Parlament democràticament escollit, en base a una majoria de la població que democràticament ho ha votat. Però voler qualificar-ho de rebel·lió són ganes, simplement, de burlar la llei. I d’això, quan ho fa un funcionari com ara un jutge, se’n diu prevaricació.
Deu ser terriblement irritant que una policia com els Mossos d’Esquadra, amb qui eviten compartir informació i a la que no permeten que s’integri a l’Europol, sigui prou eficaç per resoldre amb celeritat l’atemptat terrorista d’ara fa mig any a Barcelona i Cambrils. No pel fet de resoldre’l en sí, sinó pel ridícul en que els deixa a ells i la seva ineficàcia.
Sembla que l’altra policia, digui’s nacional, digui’s guàrdia civil, sap més d’evitar referèndums que d’evitar atacs terroristes. Encara que de fet per evitar referèndums tampoc van servir gaire.
I llavors acaba passant que la mala llet s'acumula i fan el que fan, passant fins i tot de guardar les formes. Per exemple, posar a la presó –preventivament!– Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la violència extrema que van mostrar en pujar damunt un cotxe de la guàrdia civil per demanar a la gent concentrada davant la conselleria d'economia que se n'anés a casa. O imputar sedició a la cúpula dels Mossos, i en particular al seu Major, Josep Lluís Trapero, per fer allò que el jutge li va demanar en el sentit d'evitar el referèndum preservant la convivència ciutadana, cosa que és evident que no va fer Diego Pérez de los Cobos, un personatge amb la mateixa graduació que el tinent-coronel Tejero i, fa la impressió, amb els mateixos ideals. No en va, per això, és germà del seu germà, expresident del Tribunal Constitucional i excandidat a formar part del Tribunal Europeu dels Drets Humans sense parlar un borrall d'anglès. Tot molt typical spanish.