dilluns, 9 d’octubre del 2017
dissabte, 7 d’octubre del 2017
Divorci a l’espanyola
168 - David Giribet, 6 d'octubre de 2017
Fa dies que volia fer un resum/anàlisi de la situació actual i situar el moment amb una mica de perspectiva. No pretenc fer un relat de la veritat, sinó expressar la meva opinió i punt de vista. És important mirar-se les coses a mig o llarg termini.
Estem assistint en directe a una batalla política del S.XXI, que principalment és mediàtica i es fa amb moltes armes com twitter/FB, whatsapp, amb hackers, vídeos, on el carrer i sobretot la batalla pel relat són fonamentals. Bé, també hi ha cops de porra.
El procés d’autodeterminació de Catalunya, va arrencar sobretot amb el ‘cepillament’ de l’estatut aprovat en referèndum. Durant 10 anys s’ha donat per mort mil vegades, però realment no ha fet més que créixer. Ha passat de tot, canvis de líders, de partits, múltiples eleccions i sobretot la constant mobilització massiva al carrer. A Madrid van optar per no fer res i mentir i manipular sistemàticament, tant els polítics com els mitjans, sobre la realitat de Catalunya, tot esperant que amb la recuperació econòmica baixaria el ‘suflé’ però ara tot s’ha accelerat i els hi ha explotat a la cara.
El dia que Espanya va perdre Catalunya.
Tot va canviar el dia 1 d’octubre de 2017. Feia molt temps que des de l’independentisme s’esperava una patinada forta per part de l’Estat espanyol.
L’1-O va ser un acte de desobediència massiva, amb un troleig constant a l’estat per part del govern català. L’estratègia de la població civil defensant les urnes/democràcia va ser aixafada sense miraments per les forces policials arengades pel crit “A POR ELLOS”.
Aquest error històric espanyol no només ha fet eixamplar molt més l’independentisme, sinó que ha unit i fet més fort el moviment. A més, ha exhibit una imatge de coratge i compromís al món, amb un respecte moral més que guanyat.
Aquell trist diumenge va ser històric. Molts catalans van perdre la por i aquell dia serà recordat com el dia que va començar la independència de Catalunya. Ja és irreversible, passi el que passi, sigui com sigui, tardi el que tardi, Catalunya serà independent.
La pantalla de la DI
Fa temps que defenso utilitzar el terme DI, Declaració d’Independència, i no la mal anomenada DUI. Evidentment que és unilateral qualsevol independència. Els últims dies he vist per fi, a TV i també a líders polítics, utilitzant el terme DI i no DUI.
El president català va dir a la BBC que dilluns el Parlament declararà la independència de Catalunya, i si ho va dir ho farà, tal com s’han fet tots els passos que s’ha anat fent. A aquestes alçades el moviment indepe no se li pot vendre cap alternativa al full de ruta del procés i menys als qui els hi van trencar la cara el dia 1 per defensar el referèndum. El Govern català ha demostrat estar molt preparat davant tots els intents d’un estat de boicotejar el Referèndum, si diu que farà la DI, vol dir que també està tot més preparat del que sembla. Una cosa és clara, amb la DI es redobla la pressió a Madrid. Estic segur que el govern català contempla els diferents escenaris de reacció.
En política la millor arma és el control del temps. Fixeu-vos que tota la premsa mundial té seccions permanents del tema Catalonia. Han anunciat el ple per fer la DI el dimarts 10-O. Amb això es guanya temps i augmenta la pressió. Tothom està pendent i ara ja es parla de mediació que en veritat és el què es busca. Hem passat la pantalla del referèndum, ara ve la pantalla de la DI i després en vindran d’altres, perquè un procés com aquest, que principlament precisa de la unitat i del carrer sempre necessita fites en el temps. No sabem que passarà. Impediran per la força la DI? O esperaran a que es faci la declaració per aplicar el 155 i reprimir amb més força?
Segurament la DI serà un cop d’efecte, simbòlic però potent, potser serà per fascicles com diuen alguns. Penseu que la seguirà en directe tot el món, i el món serà testimoni del holiganisme d’Albiols, C’s i companyia. Però després la pressió a Madrid per reaccionar serà esperar un altre gran error per part seva. A més de la pressió que li faran moltes cancelleries, agències de rating, l’Ibex, una pressió per buscar la mediació i l’acord. Si això s’aconsegueix, l’independentisme haurà tornat a guanyar una altra batalla.
Personalment no m’importa massa com sigui la DI, serà una pantalla més que farà que continuï el procés d’autodeterminació endavant. Després no sabem que passarà, malauradament la reacció a la desesperada dels ’A POR ELLOS’, ja la sabem i preocupa, és normal, però el moviment independentista ara està molt unit, fort i organitzat. Si la resposta és judicial, repressiva, 155, militar etc, posarà a prova la capacitat de l’independentisme per aturar el país. Una setmana? Veurem.
Després de rebre cops de porra a tort i a dret, són molts els catalans que són conscients que el camí serà llarg i difícil, boicots externs i interns, amenaces de tot tipus. Costarà molt però no hi ha marxa enrere. Si el govern català aguanta i no comet algun error important, té la batalla moral guanyada, perquè la imatge que està donant el Reino de España és penosa, però no confiem en la UE, que per més cops de porra que hi hagi es posicionarà en contra sempre de la independència, almenys per un temps.
Sempre he sigut pro UE, una Europa de les nacions unides i sentir orgull de ser europeus, però aquesta serà una altra batalla. Estiguem tranquils, també hi ha vida a Europa fora de la Unió i veurem quin paper hi juguen els interessos de la geopolítica internacional i els contactes que hagi fet el Diplocat en aquest terreny.
Considero, i ho he pogut constatar aquests últims dies, que una gran massa encara més àmplia de catalans ha desconnectat definitivament i ja no els interessa cap projecte compartit amb l’espanyol ni amb concert econòmic ni amb més autonomia etc. A molts catalans ja no els interessa canviar Espanya, ni Espanya té un projecte per encaixar-hi les diferents nacions que té a dins. De fet, la independència de Catalunya li anirà molt bé al Reino de España, perquè l’obligarà a reconvertir-se i modernitzar-se. Els desitjo molt sort.
Tal com va dir Piqué molt intel·ligentment, el fill s’ha fet gran i vol marxar de casa. Potser marxarà d’una forma més o menys pactada o potser amb un cop de porta, però està clar que no el podran retenir a la força i que tard o d’hora acabarà marxant.
Es farà una mica llarg, hi haurà alguna complicació, potser uns altres líders hauran de culminar aquest procés, però ens ha tocat a la nostra generació de viure i participar en aquesta part de la història, la d’un poble amb gent meravellosa i diversa que aviat esdevindrà una nova república i que el món ara ja sap com és diu: República de Catalunya.
Fa dies que volia fer un resum/anàlisi de la situació actual i situar el moment amb una mica de perspectiva. No pretenc fer un relat de la veritat, sinó expressar la meva opinió i punt de vista. És important mirar-se les coses a mig o llarg termini.
Estem assistint en directe a una batalla política del S.XXI, que principalment és mediàtica i es fa amb moltes armes com twitter/FB, whatsapp, amb hackers, vídeos, on el carrer i sobretot la batalla pel relat són fonamentals. Bé, també hi ha cops de porra.
El procés d’autodeterminació de Catalunya, va arrencar sobretot amb el ‘cepillament’ de l’estatut aprovat en referèndum. Durant 10 anys s’ha donat per mort mil vegades, però realment no ha fet més que créixer. Ha passat de tot, canvis de líders, de partits, múltiples eleccions i sobretot la constant mobilització massiva al carrer. A Madrid van optar per no fer res i mentir i manipular sistemàticament, tant els polítics com els mitjans, sobre la realitat de Catalunya, tot esperant que amb la recuperació econòmica baixaria el ‘suflé’ però ara tot s’ha accelerat i els hi ha explotat a la cara.
El dia que Espanya va perdre Catalunya.
Tot va canviar el dia 1 d’octubre de 2017. Feia molt temps que des de l’independentisme s’esperava una patinada forta per part de l’Estat espanyol.
L’1-O va ser un acte de desobediència massiva, amb un troleig constant a l’estat per part del govern català. L’estratègia de la població civil defensant les urnes/democràcia va ser aixafada sense miraments per les forces policials arengades pel crit “A POR ELLOS”.
Aquest error històric espanyol no només ha fet eixamplar molt més l’independentisme, sinó que ha unit i fet més fort el moviment. A més, ha exhibit una imatge de coratge i compromís al món, amb un respecte moral més que guanyat.
Aquell trist diumenge va ser històric. Molts catalans van perdre la por i aquell dia serà recordat com el dia que va començar la independència de Catalunya. Ja és irreversible, passi el que passi, sigui com sigui, tardi el que tardi, Catalunya serà independent.
La pantalla de la DI
Fa temps que defenso utilitzar el terme DI, Declaració d’Independència, i no la mal anomenada DUI. Evidentment que és unilateral qualsevol independència. Els últims dies he vist per fi, a TV i també a líders polítics, utilitzant el terme DI i no DUI.
El president català va dir a la BBC que dilluns el Parlament declararà la independència de Catalunya, i si ho va dir ho farà, tal com s’han fet tots els passos que s’ha anat fent. A aquestes alçades el moviment indepe no se li pot vendre cap alternativa al full de ruta del procés i menys als qui els hi van trencar la cara el dia 1 per defensar el referèndum. El Govern català ha demostrat estar molt preparat davant tots els intents d’un estat de boicotejar el Referèndum, si diu que farà la DI, vol dir que també està tot més preparat del que sembla. Una cosa és clara, amb la DI es redobla la pressió a Madrid. Estic segur que el govern català contempla els diferents escenaris de reacció.
En política la millor arma és el control del temps. Fixeu-vos que tota la premsa mundial té seccions permanents del tema Catalonia. Han anunciat el ple per fer la DI el dimarts 10-O. Amb això es guanya temps i augmenta la pressió. Tothom està pendent i ara ja es parla de mediació que en veritat és el què es busca. Hem passat la pantalla del referèndum, ara ve la pantalla de la DI i després en vindran d’altres, perquè un procés com aquest, que principlament precisa de la unitat i del carrer sempre necessita fites en el temps. No sabem que passarà. Impediran per la força la DI? O esperaran a que es faci la declaració per aplicar el 155 i reprimir amb més força?
Segurament la DI serà un cop d’efecte, simbòlic però potent, potser serà per fascicles com diuen alguns. Penseu que la seguirà en directe tot el món, i el món serà testimoni del holiganisme d’Albiols, C’s i companyia. Però després la pressió a Madrid per reaccionar serà esperar un altre gran error per part seva. A més de la pressió que li faran moltes cancelleries, agències de rating, l’Ibex, una pressió per buscar la mediació i l’acord. Si això s’aconsegueix, l’independentisme haurà tornat a guanyar una altra batalla.
Personalment no m’importa massa com sigui la DI, serà una pantalla més que farà que continuï el procés d’autodeterminació endavant. Després no sabem que passarà, malauradament la reacció a la desesperada dels ’A POR ELLOS’, ja la sabem i preocupa, és normal, però el moviment independentista ara està molt unit, fort i organitzat. Si la resposta és judicial, repressiva, 155, militar etc, posarà a prova la capacitat de l’independentisme per aturar el país. Una setmana? Veurem.
Després de rebre cops de porra a tort i a dret, són molts els catalans que són conscients que el camí serà llarg i difícil, boicots externs i interns, amenaces de tot tipus. Costarà molt però no hi ha marxa enrere. Si el govern català aguanta i no comet algun error important, té la batalla moral guanyada, perquè la imatge que està donant el Reino de España és penosa, però no confiem en la UE, que per més cops de porra que hi hagi es posicionarà en contra sempre de la independència, almenys per un temps.
Sempre he sigut pro UE, una Europa de les nacions unides i sentir orgull de ser europeus, però aquesta serà una altra batalla. Estiguem tranquils, també hi ha vida a Europa fora de la Unió i veurem quin paper hi juguen els interessos de la geopolítica internacional i els contactes que hagi fet el Diplocat en aquest terreny.
Considero, i ho he pogut constatar aquests últims dies, que una gran massa encara més àmplia de catalans ha desconnectat definitivament i ja no els interessa cap projecte compartit amb l’espanyol ni amb concert econòmic ni amb més autonomia etc. A molts catalans ja no els interessa canviar Espanya, ni Espanya té un projecte per encaixar-hi les diferents nacions que té a dins. De fet, la independència de Catalunya li anirà molt bé al Reino de España, perquè l’obligarà a reconvertir-se i modernitzar-se. Els desitjo molt sort.
Tal com va dir Piqué molt intel·ligentment, el fill s’ha fet gran i vol marxar de casa. Potser marxarà d’una forma més o menys pactada o potser amb un cop de porta, però està clar que no el podran retenir a la força i que tard o d’hora acabarà marxant.
Es farà una mica llarg, hi haurà alguna complicació, potser uns altres líders hauran de culminar aquest procés, però ens ha tocat a la nostra generació de viure i participar en aquesta part de la història, la d’un poble amb gent meravellosa i diversa que aviat esdevindrà una nova república i que el món ara ja sap com és diu: República de Catalunya.
dijous, 5 d’octubre del 2017
Quan haurem de mobilitzar-nos
Diumenge vam fer el gran pas que necessitàvem. Vam saber defensar com a gent de pau els col·legis electorals, contra la violència policial. Vam poder votar i el Sí va guanyar! Dilluns que ve. el 9 d'octubre, el Parlament es reunirà per declarar la independència. Aquest dilluns exigirà una mobilització màxima.
Mentrestant, aquest divendres el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, amb el president d'Òmnium Jordi Cuixart (i amb el major Trapero i una intendent dels Mossos d'Esquadra), hauran de ser a primera hora a Madrid per comparèixer davant l'Audiència Nacional. Són investigats per sedició arran de la negligent operació de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia, el 20 de setembre. És una declaració com a investigats --tenen tot el suport del Secretariat Nacional, i hi haurà un petit acompanyament, com altres vegades, per anar a Madrid.
Aquest diumenge 8 els qui vam anar a votar l'1 d'octubre buidarem els carrers de Barcelona i guardarem forces. Han convocat una manifestació espanyolista. La seva causa és ben legítima, i és normal que es manifestin --a la vegada que és lamentable que aquestes manifestacions tolerin la presència de grups violents d'ultradreta, que no representen gens els partidaris del No.
Estiguem atents i preparats!
Assemblea Nacional Catalana
Mentrestant, aquest divendres el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, amb el president d'Òmnium Jordi Cuixart (i amb el major Trapero i una intendent dels Mossos d'Esquadra), hauran de ser a primera hora a Madrid per comparèixer davant l'Audiència Nacional. Són investigats per sedició arran de la negligent operació de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia, el 20 de setembre. És una declaració com a investigats --tenen tot el suport del Secretariat Nacional, i hi haurà un petit acompanyament, com altres vegades, per anar a Madrid.
Aquest diumenge 8 els qui vam anar a votar l'1 d'octubre buidarem els carrers de Barcelona i guardarem forces. Han convocat una manifestació espanyolista. La seva causa és ben legítima, i és normal que es manifestin --a la vegada que és lamentable que aquestes manifestacions tolerin la presència de grups violents d'ultradreta, que no representen gens els partidaris del No.
Estiguem atents i preparats!
Assemblea Nacional Catalana
dimecres, 4 d’octubre del 2017
Llàgrimes d'alegria, llàgrimes de tristesa
167 - Nova Tàrrega, 6 d'octubre de 2017
Costa començar a escriure sobre el que ha passat aquests dies. Els sentiments, inevitablement, són contraposats.
VIOLÈNCIA D'ESTAT
Fa una ràbia terrible veure les imatges de la guàrdia civil pegant gent pacífica pel simple fet d'anar a votar. Tots condemnem aquesta actuació que, de tant miserable, no hi ha adjectiu prou greu per qualificar-la.
Si aquesta condemna fos de presó per algun d'aquests civils, potser sentiríem que hi ha alguna mena de justícia. Però és impossible.
Per tant, l'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum.
VICTÒRIA A LES URNES
Ara hi ha qui valora que caldria esperar una mica més, que en aquests moments de tensió no seria intel·ligent.
Bé, què voleu que us digui. Una hora o altra ha d'arribar el moment, i sempre hi haurà a qui no li semblarà bé. Però el poble ha parlat clar i català, allà on l'han deixat.
A Tàrrega aquesta claredat ha estat rotunda: 5.289 vots favorables pel 'Sí'.
Als 169 votants del 'No' cal agrair-los la valentia democràtica, a diferència dels que van optar per fer boicot, però d'això ja en vam parlar i no cal tornar-hi.
Algú podrà dir que són menys vots que pel Sí-Sí del 9-N, 5.581. O que són menys vots que la suma dels que van treure Junts pel Sí i la CUP a les plebiscitàries del 27-S, 5.658.
ALTERACIÓ DE LA NORMALITAT
Aquests números es podrien comparar si no fos per l'excepcionalitat del transcurs de la jornada.
D'una banda perquè es va emprar un sistema de cens universal, que permetia tothom votar a qualsevol lloc. Això distorsiona la participació targarina real.
D'altra banda, el sistema informàtic que havia de servir per validar els votants va deixar de funcionar als pocs minuts de començar a causa dels ciberatacs –d'on van venir els atacs? qui els va pagar?– i del tancament de diversos serveis d'internet, malgrat no comptar amb la preceptiva ordre judicial.
Per cert, algun dia haurem de parlar de "l'agraïment" que mereixen empreses com Movistar, Orange, Vodafone o Yoigo per la seva ràpida disposició a col·laborar en el tancament de webs –la de l'ANC i moltes més– sense manament del jutge.
Alguns col·legis van recuperar el funcionament del sistema de validació de votants. Altres no, i van haver d'esperar un parell d'hores fins a disposar d'un cens manual.
El tercer factor de distorsió va ser, havent vist el que havia passat al matí, la psicosi col·lectiva de que pogués aparèixer en algun moment la guàrdia civil, fet que a mitja tarda va precipitar el tancament d'uns quants col·legis abans d'hora i que, finalment, només en quedés un d'obert fins a l'horari normal, a les vuit del vespre.
HEM VOTAT
Cal reconèixer la paciència amb els responsables de l'administració encarregats d'organitzar les votacions quan el sistema no va funcionar a primera hora.
També és d'agrair la feina del voluntariat que es va encarregar de protegir els col·legis i les urnes. Tant aquells que ja s'hi van quedar a dormir la nit abans com els que s'hi van presentar a les cinc de la matinada.
Agraïment immens per totes les entitats de Tàrrega que, a través de l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega, van ajudar a trobar i coordinar voluntaris, més de 500 d'inscrits, a banda dels que van venir sense apuntar-se.
Espectacular implicació de les escoles, tant públiques (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer) com privades (Sant Josep, Pia, Alba), i de les seves ampes.
L'agraïment final, el més important, és per tota la gent que va participar al referèndum. Per la seva tossudesa en voler votar, per la seva implicació quedant-se a fer pinya davant del col·legi electoral, pel civisme mostrat en tot moment, per l'alegria que desprenien, ajudant-se els uns als altres portant menjar i beure als que hi van ser tot el dia...
Hem votat. I hem guanyat.
3 D'OCTUBRE
Donaria per tot un altre article, però només afegiré dos apunts.
Un en reconeixement de la capacitat de mobilització de la gent de Tàrrega i de la resta de l'Urgell per col·lapsar l'A-2, la C-14 i la L-310, participant en l'aturada general de país del dimarts 3 d'octubre.
I l'altre, per l'emotiva marxa del mateix dimarts a la tarda, sortint de la Tassa, passant per davant de la guàrdia civil –on es van deixar flors formant un símbol de la pau, en un impressionant silenci– i arribant a la plaça de les Nacions Sense Estat perquè la plaça Major es quedava petita per acollir la riuada de gent tant gran que va participar en aquesta manifestació. La més gran de la història a Tàrrega i que serà recordada molt de temps.
“La condemna retòrica de la violència policial no els hi fa efecte. L'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum”
|
VIOLÈNCIA D'ESTAT
Fa una ràbia terrible veure les imatges de la guàrdia civil pegant gent pacífica pel simple fet d'anar a votar. Tots condemnem aquesta actuació que, de tant miserable, no hi ha adjectiu prou greu per qualificar-la.
Si aquesta condemna fos de presó per algun d'aquests civils, potser sentiríem que hi ha alguna mena de justícia. Però és impossible.
Per tant, l'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum.
VICTÒRIA A LES URNES
Ara hi ha qui valora que caldria esperar una mica més, que en aquests moments de tensió no seria intel·ligent.
Bé, què voleu que us digui. Una hora o altra ha d'arribar el moment, i sempre hi haurà a qui no li semblarà bé. Però el poble ha parlat clar i català, allà on l'han deixat.
A Tàrrega aquesta claredat ha estat rotunda: 5.289 vots favorables pel 'Sí'.
Als 169 votants del 'No' cal agrair-los la valentia democràtica, a diferència dels que van optar per fer boicot, però d'això ja en vam parlar i no cal tornar-hi.
Algú podrà dir que són menys vots que pel Sí-Sí del 9-N, 5.581. O que són menys vots que la suma dels que van treure Junts pel Sí i la CUP a les plebiscitàries del 27-S, 5.658.
ALTERACIÓ DE LA NORMALITAT
Aquests números es podrien comparar si no fos per l'excepcionalitat del transcurs de la jornada.
D'una banda perquè es va emprar un sistema de cens universal, que permetia tothom votar a qualsevol lloc. Això distorsiona la participació targarina real.
D'altra banda, el sistema informàtic que havia de servir per validar els votants va deixar de funcionar als pocs minuts de començar a causa dels ciberatacs –d'on van venir els atacs? qui els va pagar?– i del tancament de diversos serveis d'internet, malgrat no comptar amb la preceptiva ordre judicial.
Per cert, algun dia haurem de parlar de "l'agraïment" que mereixen empreses com Movistar, Orange, Vodafone o Yoigo per la seva ràpida disposició a col·laborar en el tancament de webs –la de l'ANC i moltes més– sense manament del jutge.
Alguns col·legis van recuperar el funcionament del sistema de validació de votants. Altres no, i van haver d'esperar un parell d'hores fins a disposar d'un cens manual.
El tercer factor de distorsió va ser, havent vist el que havia passat al matí, la psicosi col·lectiva de que pogués aparèixer en algun moment la guàrdia civil, fet que a mitja tarda va precipitar el tancament d'uns quants col·legis abans d'hora i que, finalment, només en quedés un d'obert fins a l'horari normal, a les vuit del vespre.
HEM VOTATCal reconèixer la paciència amb els responsables de l'administració encarregats d'organitzar les votacions quan el sistema no va funcionar a primera hora.
També és d'agrair la feina del voluntariat que es va encarregar de protegir els col·legis i les urnes. Tant aquells que ja s'hi van quedar a dormir la nit abans com els que s'hi van presentar a les cinc de la matinada.
Agraïment immens per totes les entitats de Tàrrega que, a través de l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega, van ajudar a trobar i coordinar voluntaris, més de 500 d'inscrits, a banda dels que van venir sense apuntar-se.
Espectacular implicació de les escoles, tant públiques (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer) com privades (Sant Josep, Pia, Alba), i de les seves ampes.
L'agraïment final, el més important, és per tota la gent que va participar al referèndum. Per la seva tossudesa en voler votar, per la seva implicació quedant-se a fer pinya davant del col·legi electoral, pel civisme mostrat en tot moment, per l'alegria que desprenien, ajudant-se els uns als altres portant menjar i beure als que hi van ser tot el dia...
Hem votat. I hem guanyat.
3 D'OCTUBRE
Donaria per tot un altre article, però només afegiré dos apunts.
Un en reconeixement de la capacitat de mobilització de la gent de Tàrrega i de la resta de l'Urgell per col·lapsar l'A-2, la C-14 i la L-310, participant en l'aturada general de país del dimarts 3 d'octubre.
I l'altre, per l'emotiva marxa del mateix dimarts a la tarda, sortint de la Tassa, passant per davant de la guàrdia civil –on es van deixar flors formant un símbol de la pau, en un impressionant silenci– i arribant a la plaça de les Nacions Sense Estat perquè la plaça Major es quedava petita per acollir la riuada de gent tant gran que va participar en aquesta manifestació. La més gran de la història a Tàrrega i que serà recordada molt de temps.
dimarts, 3 d’octubre del 2017
🚩 Concentració Voluntariat Tàrrega - 3 d'Octubre 🚩
---------- Missatge reenviat ----------
De: Agenta Agrupació d'Entitats de Tàrrega
Data: 3 d’octubre de 2017 a les 0:02
Assumpte:
Concentració Voluntariat Tàrrega - 3 d'Octubre
De: Agenta Agrupació d'Entitats de Tàrrega
Data: 3 d’octubre de 2017 a les 0:02
Assumpte:
Benvolguts Voluntaris del referèndum de l'1 d'Octubre,
Fent la reflexió de la jornada de l'1 d'Octubre, voldríem agrair immensament la vostra implicació en la causa. Junts hem fet possible el referèndum, junts hem fet possible que a la nostra ciutat puguem dir ben alt i clar "HEM VOTAT".
Des de la Coordinadora donar les gràcies i una forta abraçada. Ni van passar ni ho faran mai més!
Voldríem condemnar de forma unànime les intervencions policials totalment desproporcionades dirigides a la ciutadania catalana que lliurement i pacífica van votar el passat Diumenge.
Per això,
🔊 [ DIMARTS 3-O a TÀRREGA ]
Avui, durant tot el dia, hi ha convocada una ATURADA GENERAL EN REBUIG A LA VIOLÈNCIA DE L'ESTAT per impedir el Referèndum.
1⃣ Aturem l'activitat laboral i comercial
2⃣ Mobilitzem-nos!
07.30h CONCENTRACIÓ a la gasolinera Repsol 24h de la sortida Agramunt-Guissona per fer un "Taller de Flors i Esmorzar Popular" amb veïns de Bellpuig que vindran expressament!!
3⃣ Recorda que:
El transport públic estarà aturat.
Només hi haurà serveis mínims.
❌ També s’atura el consum!
PASSA-HO! 
---- No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu!! ---
Subscriure's a:
Missatges (Atom)