dimarts, 20 de març del 2018

Renovació a l'Assemblea Nacional Catalana

189 - Nova Tàrrega, 23 de març de 2018

“Alguns dirigents no poden evitar veure els partits com grans empreses que competeixen en el mercat del vot. I la competència d'un carnisser és un altre carnisser, no la botiga de verdures.”
El passat cap de setmana va ser intens. Divendres, cinc mesos sense els Jordis, dissabte al matí manifestació dels pensionistes a Lleida, dissabte a la tarda manifestació a Barcelona en defensa de l'escola, i diumenge la trobada de pobles per la república a Vallfogona de Balaguer.
Però de cara endins, encara una cosa més: les eleccions al Secretariat Nacional per renovar la direcció de l'Assemblea.

NOVA DIRECCIÓ NACIONAL
En alguns moments l'ANC ha estat notícia negativament per les disputes per assolir el control de l'entitat. Certament, com més gran i més potent es fa, major és l'interès dels partits per controlar-la. I això fa que s'adoptin tics sectaris, partidistes, i que el comportament d'algunes persones no sigui el millor. Al capdavall, però, això no deixa de ser un reflex de la situació política actual entre els partits independentistes, que sembla que tampoc no hi ha manera que es posin d'acord.
Les malfiances entre partits, mal que ens pesi, són inevitables. Alguns dels seus dirigents no poden evitar veure'ls com grans empreses que competeixen en el mercat del vot. Per això miren sempre de posicionar-se per davant de la competència. I la competència d'un carnisser és un altre carnisser, no la fruiteria. Espero que s'entengui la metàfora.
Si volem que l'ANC segueixi forta, no podem permetre’ns aquestes malfiances entre nosaltres. Cal evitar partidismes per mantenir a casa la mateixa unitat que sempre reclamem als de fora.
En aquestes eleccions la més votada ha estat la popular economista Elisenda Paluzie, però això no significa que automàticament hagi de ser la nova presidenta. El sistema d'elecció de la direcció de l'ANC és podria comparar amb la del Parlament. Dissabte passat 'només' vam escollir els 77 membres del Secretariat. Ara són ells els que han d’escollir el nou govern de l'ANC, triant presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.
Esperem que aquesta victòria tant folgada d'algú que no s'havia postulat per la presidència serveixi per calmar tensions entre bàndols. Aquest cap de setmana en sortirem de dubtes.

I TAMBÉ NOVA DIRECCIÓ LOCAL
Aprofitant la renovació del Secretariat Nacional, s'ha procedit també a fer el canvi en el Secretariat Territorial. L'actual coordinador (qui signa aquest escrit) ha complert ja amb el màxim de dos mandats que els estatuts preveuen i s'imposa per tant la seva substitució.
I és bo que així sigui. Aquesta és una tasca intensa, que requereix d'una gran dedicació, i cal anar canviant cada cert temps la gent que passa al capdavant, talment com en una cursa de relleus. Això permet que entri gent nova amb idees i maneres de fer renovades.
Només em sap greu, si em permeteu un breu incís personal, no haver aconseguit el que vaig dir que era el meu objectiu en assolir la direcció de l'ANC a Tàrrega: ser el darrer coordinador de Tàrrega per la Independència.
De forma similar a com s'organitza l'ANC, també nosaltres hem escollit nou persones per conformar el renovat Secretariat local, entre les quals hauran de sortir els càrrecs orgànics. De fet no ens ha fet falta fer eleccions, a nosaltres. D'acord amb el reglament electoral, si no es presentaven més candidats que llocs a ocupar, els candidats quedaven automàticament proclamats. En tant que es van presentar justament nou persones, no ha calgut votar.

CINC MESOS SENSE ELS JORDIS
No volem acabar sense insistir que divendres va fer cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó, i quatre i mig que hi són Joaquim Forn i Oriol Junqueras.
Vam sortir, un cop més, a la plaça Major per recordar la injustícia i la indecència d'aquesta presó preventiva per estar acusats de delictes que no han comés, amb un jutge prevaricant, segons l’opinió de juristes de prestigi, en no deixar assistir Jordi Sànchez al debat d’investidura.
La última nova és que al final desisteix no només de ser investit president, sinó que fins i tot renúncia a l’acta de diputat i accepta tornar a la seva tasca docent. Una decisió absolutament comprensible des d’un punt de vista personal, si així aconsegueix sortir de la presó. Però una vergonya democràtica que ho hagi hagut de fer forçat per una justícia que cada cop s'assembla més a la dels temps de Franco.