166 - Nova Tàrrega, 28 de setembre de 2017
Ets independent quan no depens dels altres per fer una cosa. Votar aquest 1 d’octubre depèn només de tu, de la teva voluntat. Pots votar SÍ a la República catalana. Pots votar NO a un autoritarisme com no es veia des de la dictadura. O pots quedar-te a casa i ser còmplice d’aquesta vergonya d’estat antidemocràtic que patim. Per pocs dies, però.
PER TERRA, MAR I AIRE
Dilluns a la nit tanquen la web de l'Assemblea (dues hores va durar la broma fins que va ser operativa la nova web assemblea.eu). Multen amb més de 5 milions d'euros l'expresident Mas pel 9-N. Amenacen el president Puigdemont amb posar-lo a la presó. Parlen de l'exèrcit...
A saber què estarà passant dijous al vespre, quan surti al carrer aquesta Nova Tàrrega.
No sabem què passarà dijous, però tenim molt clar què passarà diumenge. Que votarem. Les urnes i les paperetes seran als col·legis electorals, on toca. I els voluntaris hi seran per evitar que ningú les toqui.
Apunteu-vos per defensar pacíficament les urnes al nostre local del carrer Carme i als punts col·laboradors habituals.
L’AUTORITAT DE L’ESTAT
Un estat té autoritat sobre els seu poble mentre és capaç de fer-se respectar, ja sigui a base de fer bo o de fer por. Aquest estat espanyol ja fa molt temps que va deixar de procurar fer coses bones per Catalunya –si és que mai ho ha procurat–, i al final li hem acabat perdent la por.
D'alguna manera podríem dir que els ciutadans de Catalunya ja fa temps que som independents, perquè no depenem del que faci o digui l'estat espanyol. Pensem i actuem guiats pels nostres propis principis. Potser no tots els catalans, però si la majoria.
L'únic que ens cal, ara, és bastir aquesta independència anímica i moral d'un estat propi. Una República catalana que realment governi per millorar l'estat de tota la seva ciutadania. Tant per aquella que s'hi està deixant la pell per aconseguir-ho, com la que no hi està a favor, però que pateix exactament les mateixes conseqüències de maltracte que la resta de catalans.
NO DEIXEM DE SOMRIURE
Com va dir, fent broma, un dels alcaldes que va anar a declarar als jutjats per donar suport al decret de convocatòria del referèndum, farà falta molta camamilla, però aquí la fem molt bona.
I aquesta és una de les claus: fer broma. Hem de riure. Riure de qui vol fer por. Perquè és la millor teràpia contra les provocacions. No hi responguem. Nosaltres a la nostra.
Que arranquen cartells? N'enganxarem més. Que criden? Cantarem. La no-violència, ni física, ni verbal, ni de cap tipus, ha de ser el patró de conducta en tot moment. Tota la resistència (rauxa!), cap violència (seny!!). Mirem-nos nosaltres i passem dels altres.
CELEBREM LA VICTÒRIA
I sobre tot, sapiguem guanyar. Perquè la victòria de diumenge serà sonada i ho hem de celebrar com cal.
No podem caure en l'error del 27-S quan, havent aconseguit una majoria absoluta independentista al Parlament, vam tornar a casa capcots perquè ens van dir que no havíem arribat al 50% de vots. Vam guanyar les eleccions, però ens van prendre el discurs de la victòria. Això no pot tornar a passar.
El referèndum el guanya qui treu més vots. I el percentatge de participació s’haurà de calcular sobre la població que efectivament ha tingut oportunitat de votar, perquè si aconsegueixen que algun col·legi no pugui obrir –que amb algun ho aconseguiran–, els votants d’aquell col·legi s’han d’excloure del còmput global del cens.
Estiguem preparats, doncs, per celebrar-ho i per prendre el carrer mostrant la nostra alegria. Ens ho haurem ben guanyat.
“Un estat té autoritat mentre és capaç de fer-se respectar ja sigui fent bo o fent por.
L’estat espanyol ha deixat de fer coses bones per Catalunya –si mai n’ha fet– i ja li hem perdut la por” |
PER TERRA, MAR I AIREDilluns a la nit tanquen la web de l'Assemblea (dues hores va durar la broma fins que va ser operativa la nova web assemblea.eu). Multen amb més de 5 milions d'euros l'expresident Mas pel 9-N. Amenacen el president Puigdemont amb posar-lo a la presó. Parlen de l'exèrcit...
A saber què estarà passant dijous al vespre, quan surti al carrer aquesta Nova Tàrrega.
No sabem què passarà dijous, però tenim molt clar què passarà diumenge. Que votarem. Les urnes i les paperetes seran als col·legis electorals, on toca. I els voluntaris hi seran per evitar que ningú les toqui.
Apunteu-vos per defensar pacíficament les urnes al nostre local del carrer Carme i als punts col·laboradors habituals.
L’AUTORITAT DE L’ESTAT
Un estat té autoritat sobre els seu poble mentre és capaç de fer-se respectar, ja sigui a base de fer bo o de fer por. Aquest estat espanyol ja fa molt temps que va deixar de procurar fer coses bones per Catalunya –si és que mai ho ha procurat–, i al final li hem acabat perdent la por.
D'alguna manera podríem dir que els ciutadans de Catalunya ja fa temps que som independents, perquè no depenem del que faci o digui l'estat espanyol. Pensem i actuem guiats pels nostres propis principis. Potser no tots els catalans, però si la majoria.
L'únic que ens cal, ara, és bastir aquesta independència anímica i moral d'un estat propi. Una República catalana que realment governi per millorar l'estat de tota la seva ciutadania. Tant per aquella que s'hi està deixant la pell per aconseguir-ho, com la que no hi està a favor, però que pateix exactament les mateixes conseqüències de maltracte que la resta de catalans.
NO DEIXEM DE SOMRIURECom va dir, fent broma, un dels alcaldes que va anar a declarar als jutjats per donar suport al decret de convocatòria del referèndum, farà falta molta camamilla, però aquí la fem molt bona.
I aquesta és una de les claus: fer broma. Hem de riure. Riure de qui vol fer por. Perquè és la millor teràpia contra les provocacions. No hi responguem. Nosaltres a la nostra.
Que arranquen cartells? N'enganxarem més. Que criden? Cantarem. La no-violència, ni física, ni verbal, ni de cap tipus, ha de ser el patró de conducta en tot moment. Tota la resistència (rauxa!), cap violència (seny!!). Mirem-nos nosaltres i passem dels altres.
CELEBREM LA VICTÒRIA
I sobre tot, sapiguem guanyar. Perquè la victòria de diumenge serà sonada i ho hem de celebrar com cal.
No podem caure en l'error del 27-S quan, havent aconseguit una majoria absoluta independentista al Parlament, vam tornar a casa capcots perquè ens van dir que no havíem arribat al 50% de vots. Vam guanyar les eleccions, però ens van prendre el discurs de la victòria. Això no pot tornar a passar.
El referèndum el guanya qui treu més vots. I el percentatge de participació s’haurà de calcular sobre la població que efectivament ha tingut oportunitat de votar, perquè si aconsegueixen que algun col·legi no pugui obrir –que amb algun ho aconseguiran–, els votants d’aquell col·legi s’han d’excloure del còmput global del cens.
Estiguem preparats, doncs, per celebrar-ho i per prendre el carrer mostrant la nostra alegria. Ens ho haurem ben guanyat.