139 - Nova Tàrrega, 16 de març de 2017
Ja fa mesos que venim escrivint cada setmana i no pararem fins al referèndum, com a mínim. En l'article de la setmana passada –no publicat per falta d'espai, segons NT–, dèiem que les notícies del dia a dia dificulten explicar què esperem del futur, tot parlant de com milloraria la capacitat per construir un millor estat del benestar en una república catalana. També esmentàvem la corrupció a Catalunya esgrimint que, si més no, tota la porqueria que s'esforcen a destapar ara servirà per estar en disposició de crear un país nou més net.
QUI ÉS IMPARCIAL I QUI NO
Dies enrere des de C's es queixaven perquè la televisió publica catalana no era imparcial i no donava la mateixa cobertura al cas Palau com ho havia fet al judici al 9-N retransmetent-lo en directe. Com si les altres teles espanyoles, publiques o privades, sí que ho fossin d'imparcials! Això sí, el fiscal no para de preguntar sobre els diners desviats cap a la Fundació Trias de Convergència però ni una pregunta sobre els que van anar a la FAES del PP. O fa pudor tot, o no en fa res, però que es vulgui fer creure que només en fa allò que afecta el partit que ha perdut el seny i s'ha tornat indepe no és normal. En el fons, però, sí que ho és si recordem la frase pronunciada pel que fou ministre de l'Interior Fernández Díaz: «esto la fiscalia te lo afina».
SENTÈNCIA DEL 9-N
És clar que, de fet, potser sí que n'hi ha de motius per no dedicar-hi tanta atenció. Com ara que just el mateix dia que començava el judici s'hagi fet pública la sentència del TSJC inhabilitant Mas, Ortega i Rigau. Tant hi fa si la condemna és molt menor que la demanada per l'acusació. Ni que hagués estat d'un sol dia. No hi ha sentència acceptable per un judici inacceptable. I diuen que aquesta mateixa setmana inhabilitaran Homs, també. Tant lenta que és la justícia de vegades i tant de pressa que va quan volen! S'atansen noves manifestacions...
Malgrat posicionaments com els de Boya, de la CUP, en el sentit que cal desobeir la sentència, és comprensible el camí que emprendran els inhabilitats presentant recurs al Tribunal Suprem. És el pas previ imprescindible per tenir opció a presentar recurs davant la següent instància que és la justícia europea. Cal no perdre de vista que moltes de les actuacions que el govern i el parlament catalans estan duent a terme (insistència a un referèndum pactat, per exemple), no obeeixen a una lògica de legitimació espanyola sinó internacional.
CORRUPCIÓ A CATALUNYA
Casos Palau, Pretòria... Es fa molt difícil creure que no hi hagi res de veritat en tot el que es diu. De corrupció segur que n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà. És inherent a la condició humana. Aquí i a Noruega. Però la sensació popular ara mateix és que el nivell de corrupció és molt gran.
Mirem, de totes formes, de veure les coses en perspectiva. El mapa que acompanya l'article mostra la proporció de casos de corrupció que s'han fet públics a les diferents comunitats autònomes espanyoles els darrers anys. A Catalunya la proporció de casos de corrupció per milió d'habitants és la més baixa de totes. En canvi Galícia (feu del PP) i Andalusia (feu del PSOE) són els territoris on més n'hi han.
Més important encara que la quantitat de casos és la quantitat de diners malversats. Els 36 M€ del Palau o els 45 del cas Pretòria són una barbaritat. Però què es pot dir dels 1.200 milions dels EROs d'Andalusia? O dels 2.800 del cas Malaya a Marbella? O dels 170 de Gürtel i Bárcenas, que repartien sobres? O dels 60.000 milions de rescat de Bankia, targetes black a banda?
Que els altres siguin més dolents vol dir que nosaltres no ho som? No. Tenim lladres i cal eradicar-los de la política. Però que no vinguin els campions de la corrupció a dir que no podem fer cas dels partits independentistes per corruptes.
El problema real no és quin país tindrem si ens independitzem, sinó quin país ens quedarà si no ho fem.
“El problema no és quin país tindrem si ens independitzem, sinó quin país ens quedarà si no ho fem”
|
QUI ÉS IMPARCIAL I QUI NO
Dies enrere des de C's es queixaven perquè la televisió publica catalana no era imparcial i no donava la mateixa cobertura al cas Palau com ho havia fet al judici al 9-N retransmetent-lo en directe. Com si les altres teles espanyoles, publiques o privades, sí que ho fossin d'imparcials! Això sí, el fiscal no para de preguntar sobre els diners desviats cap a la Fundació Trias de Convergència però ni una pregunta sobre els que van anar a la FAES del PP. O fa pudor tot, o no en fa res, però que es vulgui fer creure que només en fa allò que afecta el partit que ha perdut el seny i s'ha tornat indepe no és normal. En el fons, però, sí que ho és si recordem la frase pronunciada pel que fou ministre de l'Interior Fernández Díaz: «esto la fiscalia te lo afina».
SENTÈNCIA DEL 9-N
És clar que, de fet, potser sí que n'hi ha de motius per no dedicar-hi tanta atenció. Com ara que just el mateix dia que començava el judici s'hagi fet pública la sentència del TSJC inhabilitant Mas, Ortega i Rigau. Tant hi fa si la condemna és molt menor que la demanada per l'acusació. Ni que hagués estat d'un sol dia. No hi ha sentència acceptable per un judici inacceptable. I diuen que aquesta mateixa setmana inhabilitaran Homs, també. Tant lenta que és la justícia de vegades i tant de pressa que va quan volen! S'atansen noves manifestacions...
Malgrat posicionaments com els de Boya, de la CUP, en el sentit que cal desobeir la sentència, és comprensible el camí que emprendran els inhabilitats presentant recurs al Tribunal Suprem. És el pas previ imprescindible per tenir opció a presentar recurs davant la següent instància que és la justícia europea. Cal no perdre de vista que moltes de les actuacions que el govern i el parlament catalans estan duent a terme (insistència a un referèndum pactat, per exemple), no obeeixen a una lògica de legitimació espanyola sinó internacional.CORRUPCIÓ A CATALUNYA
Casos Palau, Pretòria... Es fa molt difícil creure que no hi hagi res de veritat en tot el que es diu. De corrupció segur que n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà. És inherent a la condició humana. Aquí i a Noruega. Però la sensació popular ara mateix és que el nivell de corrupció és molt gran.
Mirem, de totes formes, de veure les coses en perspectiva. El mapa que acompanya l'article mostra la proporció de casos de corrupció que s'han fet públics a les diferents comunitats autònomes espanyoles els darrers anys. A Catalunya la proporció de casos de corrupció per milió d'habitants és la més baixa de totes. En canvi Galícia (feu del PP) i Andalusia (feu del PSOE) són els territoris on més n'hi han.Més important encara que la quantitat de casos és la quantitat de diners malversats. Els 36 M€ del Palau o els 45 del cas Pretòria són una barbaritat. Però què es pot dir dels 1.200 milions dels EROs d'Andalusia? O dels 2.800 del cas Malaya a Marbella? O dels 170 de Gürtel i Bárcenas, que repartien sobres? O dels 60.000 milions de rescat de Bankia, targetes black a banda?
Que els altres siguin més dolents vol dir que nosaltres no ho som? No. Tenim lladres i cal eradicar-los de la política. Però que no vinguin els campions de la corrupció a dir que no podem fer cas dels partits independentistes per corruptes.
El problema real no és quin país tindrem si ens independitzem, sinó quin país ens quedarà si no ho fem.