81 - Nova Tàrrega, 23 de juliol de 2015
Catalunya ha de canviar, necessita canviar. L'estat espanyol ens tracta de forma insolidària i tots els habitants de Catalunya, on sigui que haguem nascut, quina sigui la llengua que parlem a casa nostra, hem de fer un sobre-esforç per compensar aquest tracte discriminatori. Els diversos governs espanyols, del color que siguin, han frenat sempre el progrés català i eviten deliberadament que disposem dels recursos necessaris per al nostre progrés i benestar. Fixeu- vos, si no, amb les següents dades. El pes de la població catalana dins l'estat espanyol és del 16%; el PIB que generem és el 19%; el comerç català representa el 26% del total espanyol. En canvi, la inversió pressupostada per a Catalunya per aquest 2015 representa només el 9,5% del pressupost total. I el que es pitjor: la inversió realment executada en el període 2001-2011 ha estat del 7,3%. El canvi és urgent.
Per això tenim llista unitària de societat civil, Convergència i Esquerra. Per fi. No és la millor opció de totes, perquè hauríem preferit una única llista independentista, on la CUP també s'hi hagués sumat. Però en realitat és la segona millor opció de totes les possibles, o sigui que no ens podem queixar. Que finalment s'hagi confirmat aquest acord facilita el pas cap a una nova societat que entre tots hem d'anar construint. En realitat, el simple fet d'haver aconseguit un acord que englobi la major part dels partits polítics que estan per la independència, sense pràcticament divisions, ja representa un salt endavant d'aquest societat tradicionalment caïnita.
I també tenim rival. Els que s'han ajuntat per formar Catalunya Sí Es Pot, que no són altres que Podemos, Iniciativa, Esquerra Unida... I, tot i que encara no ho han confirmat, hi acabaran fent cap també aquells que fa un parell d'anys van sortir al "mercat" polític sota el fals nom de Procés Constituent, la parella Forcades - Oliveres. Són indignes, hipòcrites i manipuladores declaracions com les que ha fet Dolors Camats, dient que la llista del Mas és més del mateix. Ho diuen aquells que representa que defensen el dret a decidir-ho tot, no només la independència, però que no volen trencar amb l'actual model de dependència dins l'estat espanyol. L'únic que fan, en realitat, és omplir-se la boca i res més. Son ells els que no volen que aquest país es transformi. L'única transformació que pretenen és la del govern: sortiu vosaltres que ens hi posarem nosaltres.
Que la CUP no formi part de la llista unitària pot ser positiu. Malgrat que el concepte d'unitat és realment el més potent de tots, també és cert que aquest partit pot atraure un cert sector de votants que poden veuen de mal ull votar Mas o Junqueras, per diferents motius. No creiem que aquestes eleccions hagin de servir per triar el nou model d'estat, perquè això ha de venir després. Ara només es tracta de fer convertir aquestes eleccions en el referèndum que no hem pogut fer de cap altra manera. Però aquelles persones que vegin indestriable la creació d'un nou estat amb que aquest sigui d'un determinat model social, poden escollir votar la CUP abans que fer-ho per partits dependentistes. De credibilitat no els en falta, amb l'exemple donat per David Fernàndez i Quim Arrufat durant aquesta legislatura.
Per fer una societat nova hauríem de parlar de com la volem fer. I, malauradament, hem perdut massa temps parlant de llistes més que no pas de com hem de fer aquest nou país. Alguns pensen que amb tres mesos és suficient per fer la declaració d'independència. El tema, però, és que durant aquests darrers anys hem tingut a la Generalitat un Consell Assessor per a la Transició Nacional, encapçalat per Carles Viver i Pi-Sunyer, que ha elaborat un munt de documentació sobre com calia fer tot aquest procés de transició cap a la nova República Catalana. I que han fixat un termini màxim de divuit mesos per culminar tot aquest procés. Això, és clar, sempre que la separació sigui amistosa. Que no ho hem de descartar, quan s'adonin que no hi ha marxa enrere. Seria el millor per tothom.
El Llibre Blanc de la Transició Nacional contempla com fer la independència.
Des de la manera de crear el nou estat, tant en un escenari de col·laboració com de no col·laboració, a la declaració d'independència, aprovació de la Constitució, el règim legislatiu transitori, la distribució d'actius i passius, l'organització del nou estat, la seguretat social, l'administració tributària, el banc central propi, el poder judicial, l'abastament d'energia i aigua, les comunicacions, les relacions internacionals... I moltes més coses. No tot està absolutament definit, però sí que hi ha molta més feina feta de la que de vegades la població té la percepció que s'ha fet. Tothom pot cercar a internet informació sobre aquest Llibre Blanc. N'hi ha una síntesi de 140 pàgines.
Catalunya, una nova societat, un país nou. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.
Catalunya ha de canviar, necessita canviar. L'estat espanyol ens tracta de forma insolidària i tots els habitants de Catalunya, on sigui que haguem nascut, quina sigui la llengua que parlem a casa nostra, hem de fer un sobre-esforç per compensar aquest tracte discriminatori. Els diversos governs espanyols, del color que siguin, han frenat sempre el progrés català i eviten deliberadament que disposem dels recursos necessaris per al nostre progrés i benestar. Fixeu- vos, si no, amb les següents dades. El pes de la població catalana dins l'estat espanyol és del 16%; el PIB que generem és el 19%; el comerç català representa el 26% del total espanyol. En canvi, la inversió pressupostada per a Catalunya per aquest 2015 representa només el 9,5% del pressupost total. I el que es pitjor: la inversió realment executada en el període 2001-2011 ha estat del 7,3%. El canvi és urgent.
Per això tenim llista unitària de societat civil, Convergència i Esquerra. Per fi. No és la millor opció de totes, perquè hauríem preferit una única llista independentista, on la CUP també s'hi hagués sumat. Però en realitat és la segona millor opció de totes les possibles, o sigui que no ens podem queixar. Que finalment s'hagi confirmat aquest acord facilita el pas cap a una nova societat que entre tots hem d'anar construint. En realitat, el simple fet d'haver aconseguit un acord que englobi la major part dels partits polítics que estan per la independència, sense pràcticament divisions, ja representa un salt endavant d'aquest societat tradicionalment caïnita.
I també tenim rival. Els que s'han ajuntat per formar Catalunya Sí Es Pot, que no són altres que Podemos, Iniciativa, Esquerra Unida... I, tot i que encara no ho han confirmat, hi acabaran fent cap també aquells que fa un parell d'anys van sortir al "mercat" polític sota el fals nom de Procés Constituent, la parella Forcades - Oliveres. Són indignes, hipòcrites i manipuladores declaracions com les que ha fet Dolors Camats, dient que la llista del Mas és més del mateix. Ho diuen aquells que representa que defensen el dret a decidir-ho tot, no només la independència, però que no volen trencar amb l'actual model de dependència dins l'estat espanyol. L'únic que fan, en realitat, és omplir-se la boca i res més. Son ells els que no volen que aquest país es transformi. L'única transformació que pretenen és la del govern: sortiu vosaltres que ens hi posarem nosaltres.
Que la CUP no formi part de la llista unitària pot ser positiu. Malgrat que el concepte d'unitat és realment el més potent de tots, també és cert que aquest partit pot atraure un cert sector de votants que poden veuen de mal ull votar Mas o Junqueras, per diferents motius. No creiem que aquestes eleccions hagin de servir per triar el nou model d'estat, perquè això ha de venir després. Ara només es tracta de fer convertir aquestes eleccions en el referèndum que no hem pogut fer de cap altra manera. Però aquelles persones que vegin indestriable la creació d'un nou estat amb que aquest sigui d'un determinat model social, poden escollir votar la CUP abans que fer-ho per partits dependentistes. De credibilitat no els en falta, amb l'exemple donat per David Fernàndez i Quim Arrufat durant aquesta legislatura.
Per fer una societat nova hauríem de parlar de com la volem fer. I, malauradament, hem perdut massa temps parlant de llistes més que no pas de com hem de fer aquest nou país. Alguns pensen que amb tres mesos és suficient per fer la declaració d'independència. El tema, però, és que durant aquests darrers anys hem tingut a la Generalitat un Consell Assessor per a la Transició Nacional, encapçalat per Carles Viver i Pi-Sunyer, que ha elaborat un munt de documentació sobre com calia fer tot aquest procés de transició cap a la nova República Catalana. I que han fixat un termini màxim de divuit mesos per culminar tot aquest procés. Això, és clar, sempre que la separació sigui amistosa. Que no ho hem de descartar, quan s'adonin que no hi ha marxa enrere. Seria el millor per tothom.
El Llibre Blanc de la Transició Nacional contempla com fer la independència.
Des de la manera de crear el nou estat, tant en un escenari de col·laboració com de no col·laboració, a la declaració d'independència, aprovació de la Constitució, el règim legislatiu transitori, la distribució d'actius i passius, l'organització del nou estat, la seguretat social, l'administració tributària, el banc central propi, el poder judicial, l'abastament d'energia i aigua, les comunicacions, les relacions internacionals... I moltes més coses. No tot està absolutament definit, però sí que hi ha molta més feina feta de la que de vegades la població té la percepció que s'ha fet. Tothom pot cercar a internet informació sobre aquest Llibre Blanc. N'hi ha una síntesi de 140 pàgines.Catalunya, una nova societat, un país nou. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.