82 - Nova Tàrrega, 30 de juliol de 2015
Via Lliure a la República Catalana.
Aquest és el nom de la manifestació d'aquest Onze de Setembre que convertirà l'avinguda Meridiana en el carrer Major de la República Catalana. La Via es divideix en 135 trams, tants com escons té el Parlament. Ocupa pràcticament tota l'avinguda Meridiana, des del Parc de la Ciutadella, on s'ubica el Parlament, fins al Parc de Can Dragó. Són uns 5,2 quilòmetres, la meitat de la distància ocupada l'any passat entre Diagonal i Gran Via. Però aleshores només ocupàvem la part central de la calçada, i aquest cop la intenció és omplir tot l'ample de carrer, o sigui que cal que s'hi apunti tanta o més gent que el darrer any.
L'11-S generarem una onada d'il·lusió imparable per guanyar. La mobilització començarà a les 17.14 amb una multitud amb samarretes de color blanc. Els 135 trams es reparteixen en 10 blocs que representen els deu eixos en que volem que es basi la nova República: regeneració democràtica, equilibri territorial, solidaritat, igualtat, obertura al món, diversitat, cultura i educació, sostenibilitat, innovació i justícia social. Cada eix ve representat per un color, de manera que tots els participants tindran un punter del color de l'eix al qual pertanyen, mentre que un altre de gegant recorrerà la Meridiana per un carril central enmig de la multitud.
Ja podeu comprar tiquets per anar-hi amb autocar des de Tàrrega. A les comarques de ponent corresponen els trams del 58 al 63, que pertanyen a l'eix Diversitat, de color verd. Però encara no està fixat en quin, concretament, ens inscriurem nosaltres. Així que estigui decidit ja n'anirem informant. Tampoc no està fixat, de moment, ni l'hora ni el lloc exactes des d'on sortirem amb els autocars. Aquesta informació, com cada any, la comunicarem oportunament entre una i dues setmanes abans de la Diada. És probable, però, que enguany no puguem sortir des de l'estació d'autobusos, com hem fet tradicionalment, a causa de la Fira de Teatre, que estarà ja en ple funcionament aquell dia.
Com cada any, cal inscriure's per facilitar l'organització. No és que sigui obligatori, però sí molt necessari per tal de garantir que es cobreixen de forma completa i homogènia tots els trams de la Via. Si hi aneu pel vostre compte, podeu apuntar-vos a via.assemblea.cat/cat/inscripcions. Si compreu els tiquets d'autocar haureu d'omplir un formulari en paper amb informació equivalent a la que es demana per a les inscripcions online. En aquest cas no caldrà que us inscriviu a la web, ja que nosaltres ens encarregarem de fer-ho. I si algú vol anar-hi pel seu compte, però vol assegurar-se que anirà al mateix tram que els que marxem en autocar, pot omplir igualment el formulari en paper en qualsevol dels punts de venda.
El preu és de 12 € per plaça. Els col·laboradors en la venda de tiquets són, més o menys, els de cada any: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, ERC Tàrrega, Forn Balcells, Forn Castellets (C. Sant Pere Claver), Forn Dit i Fet, Forn Gabernet, Forn Vilardosa, Llibreria Estel, Pastisseria El Pati i Viatges Gris. I els dilluns també muntem una parada al mercat, on a banda de tiquets i estelades, posarem a la venda les samarretes blanques oficials de l'ANC, tant bon punt ens arribin. Per facilitar-vos l'ompliment del formulari, si voleu podeu descarregar-vos-el des de la nostra web http://www.assemblea.cat/tarrega, imprimir-lo, i dur-lo complimentat al punt de venda que preferiu.
«El 27-S s'escull entre l'amnèsia i fer neteja». Qui ha fet aquestes declaracions –el candidat de Podemos– té tota la raó del món, encara que segurament en un sentit diferent del que es proposava. Perquè certament és així. Podem oblidar-nos de l'incompliment sistemàtic de tots els partits d'àmbit espanyol, cada vegada que fan una promesa de millora per a Catalunya (i cal tenir sempre present que Podemos és un partit molt espanyol). O podem fer foc nou, neteja d'un estat que només fa que xuclar-nos la sang a través dels imposts, i la dignitat menystenint la nostra llengua, la nostra cultura i, en definitiva, la nostra voluntat de ser.
«Voten lo que voten, lo vamos a parar». Frase que destil·la democràcia en estat pur (és ironia, per si no es nota...), l'autor de la qual és ni més ni menys que el president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, on se suposa que rau la seu de la voluntat popular. El recurs de la por és trist i només s'usa quan ja no hi ha arguments per raonar. Però és l'únic que li queda a l'estat espanyol. Amenacen amb suspendre l'autonomia per l'article 155 de la sacrosanta Constitució Espanyola. Oblidant que l'article 7 del Tractat de la Unió Europea preveu la suspensió de drets dels seus estats membres quan tenen comportaments antidemocràtics vers els seus ciutadans. Això és el que va passar amb França, fa pocs anys, que va haver de rectificar l'expulsió massiva de gitanos romanesos a causa de les amenaces de suspensió de la UE.
«Doneu-me un marc legal i tindreu una Hisenda pròpia en dos mesos». L'autor d'aquesta frase és l'actual conseller d'economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell. De fet, dilluns es va presentar públicament el nou model d'administració tributària del govern per a Catalunya. Segons el president Mas tenim les persones, tenim les idees i ara només calen les condicions polítiques per dur-les a la pràctica. Sembla clar que mentre uns només destrueixen, ni que sigui ideològicament parlant, els altres anem construint, amb pas ferm, el nostre futur.
Canvi històric de posicionament d'Esquerra Republicana. Cal agrair la generositat d'ERC, que no havia tingut en altres ocasions. Si de vegades els havíem criticat, és just que ara reconeguem el canvi de posició en el discurs de Junqueras al darrer Consell Nacional del seu partit, i l'esforç per compartir una llista unitària amb CDC (no CiU!!) i societat civil. Una llista que, a ser possible, hauria d'aglutinar el màxim de suport electoral possible per obtenir una majoria absoluta per sí mateixa, per deixar clar de cara en fora, la voluntat ferma i meridiana del poble català de constituir-se en estat propi i independent de l'espanyol. Sense ànim de menystenir la llista de la CUP, que en aquest aspecte persegueix el mateix objectiu i que té, també, el suport de l'ANC.
Al final, Procés Constituent ha decidit no presentar-se. Ni amb uns ni amb altres, ni pel seu compte. Sàvia decisió, després de la deriva que havien pres en alguns moments el tàndem Forcades-Oliveres. Ara cal confiar que totes les persones simpatitzants d'aquest moviment vegin clar que l'alternativa al govern actual no és un govern d'un altre color, sinó directament un sistema nou, que és el que aconseguirem proclamant la nova República Catalana. Si per aconseguir-ho voten una o altra llista de les dues, és el de menys. L'important és que, sigui quina sigui l'opció escollida, no es quedi a casa sense votar ni un sol dels seus partidaris.
L'11-S omplim la Meridiana i el 27-S omplim el Parlament dels nostres diputats. Són molts anys fent història cada 11-S. Pocs, però, si ho mirem des de la perspectiva dels 300 anys que duem sotmesos. No ens podem rendir al cansament, no ens podem deixar anar ara que ho tenim a tocar. La victòria és nostra. La mereixem. La necessitem. I la tindrem si seguim batallant com fins ara.
Via Lliure a la República Catalana.
Aquest és el nom de la manifestació d'aquest Onze de Setembre que convertirà l'avinguda Meridiana en el carrer Major de la República Catalana. La Via es divideix en 135 trams, tants com escons té el Parlament. Ocupa pràcticament tota l'avinguda Meridiana, des del Parc de la Ciutadella, on s'ubica el Parlament, fins al Parc de Can Dragó. Són uns 5,2 quilòmetres, la meitat de la distància ocupada l'any passat entre Diagonal i Gran Via. Però aleshores només ocupàvem la part central de la calçada, i aquest cop la intenció és omplir tot l'ample de carrer, o sigui que cal que s'hi apunti tanta o més gent que el darrer any.L'11-S generarem una onada d'il·lusió imparable per guanyar. La mobilització començarà a les 17.14 amb una multitud amb samarretes de color blanc. Els 135 trams es reparteixen en 10 blocs que representen els deu eixos en que volem que es basi la nova República: regeneració democràtica, equilibri territorial, solidaritat, igualtat, obertura al món, diversitat, cultura i educació, sostenibilitat, innovació i justícia social. Cada eix ve representat per un color, de manera que tots els participants tindran un punter del color de l'eix al qual pertanyen, mentre que un altre de gegant recorrerà la Meridiana per un carril central enmig de la multitud.
Ja podeu comprar tiquets per anar-hi amb autocar des de Tàrrega. A les comarques de ponent corresponen els trams del 58 al 63, que pertanyen a l'eix Diversitat, de color verd. Però encara no està fixat en quin, concretament, ens inscriurem nosaltres. Així que estigui decidit ja n'anirem informant. Tampoc no està fixat, de moment, ni l'hora ni el lloc exactes des d'on sortirem amb els autocars. Aquesta informació, com cada any, la comunicarem oportunament entre una i dues setmanes abans de la Diada. És probable, però, que enguany no puguem sortir des de l'estació d'autobusos, com hem fet tradicionalment, a causa de la Fira de Teatre, que estarà ja en ple funcionament aquell dia.
Com cada any, cal inscriure's per facilitar l'organització. No és que sigui obligatori, però sí molt necessari per tal de garantir que es cobreixen de forma completa i homogènia tots els trams de la Via. Si hi aneu pel vostre compte, podeu apuntar-vos a via.assemblea.cat/cat/inscripcions. Si compreu els tiquets d'autocar haureu d'omplir un formulari en paper amb informació equivalent a la que es demana per a les inscripcions online. En aquest cas no caldrà que us inscriviu a la web, ja que nosaltres ens encarregarem de fer-ho. I si algú vol anar-hi pel seu compte, però vol assegurar-se que anirà al mateix tram que els que marxem en autocar, pot omplir igualment el formulari en paper en qualsevol dels punts de venda.
El preu és de 12 € per plaça. Els col·laboradors en la venda de tiquets són, més o menys, els de cada any: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, ERC Tàrrega, Forn Balcells, Forn Castellets (C. Sant Pere Claver), Forn Dit i Fet, Forn Gabernet, Forn Vilardosa, Llibreria Estel, Pastisseria El Pati i Viatges Gris. I els dilluns també muntem una parada al mercat, on a banda de tiquets i estelades, posarem a la venda les samarretes blanques oficials de l'ANC, tant bon punt ens arribin. Per facilitar-vos l'ompliment del formulari, si voleu podeu descarregar-vos-el des de la nostra web http://www.assemblea.cat/tarrega, imprimir-lo, i dur-lo complimentat al punt de venda que preferiu.
«El 27-S s'escull entre l'amnèsia i fer neteja». Qui ha fet aquestes declaracions –el candidat de Podemos– té tota la raó del món, encara que segurament en un sentit diferent del que es proposava. Perquè certament és així. Podem oblidar-nos de l'incompliment sistemàtic de tots els partits d'àmbit espanyol, cada vegada que fan una promesa de millora per a Catalunya (i cal tenir sempre present que Podemos és un partit molt espanyol). O podem fer foc nou, neteja d'un estat que només fa que xuclar-nos la sang a través dels imposts, i la dignitat menystenint la nostra llengua, la nostra cultura i, en definitiva, la nostra voluntat de ser.
«Voten lo que voten, lo vamos a parar». Frase que destil·la democràcia en estat pur (és ironia, per si no es nota...), l'autor de la qual és ni més ni menys que el president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, on se suposa que rau la seu de la voluntat popular. El recurs de la por és trist i només s'usa quan ja no hi ha arguments per raonar. Però és l'únic que li queda a l'estat espanyol. Amenacen amb suspendre l'autonomia per l'article 155 de la sacrosanta Constitució Espanyola. Oblidant que l'article 7 del Tractat de la Unió Europea preveu la suspensió de drets dels seus estats membres quan tenen comportaments antidemocràtics vers els seus ciutadans. Això és el que va passar amb França, fa pocs anys, que va haver de rectificar l'expulsió massiva de gitanos romanesos a causa de les amenaces de suspensió de la UE.
«Doneu-me un marc legal i tindreu una Hisenda pròpia en dos mesos». L'autor d'aquesta frase és l'actual conseller d'economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell. De fet, dilluns es va presentar públicament el nou model d'administració tributària del govern per a Catalunya. Segons el president Mas tenim les persones, tenim les idees i ara només calen les condicions polítiques per dur-les a la pràctica. Sembla clar que mentre uns només destrueixen, ni que sigui ideològicament parlant, els altres anem construint, amb pas ferm, el nostre futur.
Canvi històric de posicionament d'Esquerra Republicana. Cal agrair la generositat d'ERC, que no havia tingut en altres ocasions. Si de vegades els havíem criticat, és just que ara reconeguem el canvi de posició en el discurs de Junqueras al darrer Consell Nacional del seu partit, i l'esforç per compartir una llista unitària amb CDC (no CiU!!) i societat civil. Una llista que, a ser possible, hauria d'aglutinar el màxim de suport electoral possible per obtenir una majoria absoluta per sí mateixa, per deixar clar de cara en fora, la voluntat ferma i meridiana del poble català de constituir-se en estat propi i independent de l'espanyol. Sense ànim de menystenir la llista de la CUP, que en aquest aspecte persegueix el mateix objectiu i que té, també, el suport de l'ANC.
Al final, Procés Constituent ha decidit no presentar-se. Ni amb uns ni amb altres, ni pel seu compte. Sàvia decisió, després de la deriva que havien pres en alguns moments el tàndem Forcades-Oliveres. Ara cal confiar que totes les persones simpatitzants d'aquest moviment vegin clar que l'alternativa al govern actual no és un govern d'un altre color, sinó directament un sistema nou, que és el que aconseguirem proclamant la nova República Catalana. Si per aconseguir-ho voten una o altra llista de les dues, és el de menys. L'important és que, sigui quina sigui l'opció escollida, no es quedi a casa sense votar ni un sol dels seus partidaris.
L'11-S omplim la Meridiana i el 27-S omplim el Parlament dels nostres diputats. Són molts anys fent història cada 11-S. Pocs, però, si ho mirem des de la perspectiva dels 300 anys que duem sotmesos. No ens podem rendir al cansament, no ens podem deixar anar ara que ho tenim a tocar. La victòria és nostra. La mereixem. La necessitem. I la tindrem si seguim batallant com fins ara.