dimarts, 24 de febrer del 2015

Manca d'il·lusió pel procés? I tant que no!

Nova Tàrrega del dijous 26 de febrer de 2015


Sembla que el que es porta avui és parlar de desil·lusió pel procés. Tampoc direm que hi hagi la mateixa trempera que fins al 9N, però a la vida tot funciona en cicles i ara mateix estem en un una mica més baix. També cal reconèixer que el ritme de treball i empenta que havíem dut a terme els darrers mesos, tant des de l'ANC com des d'altres sectors de la societat civil, és difícil d'aguantar durant molt temps. Hi tornarem, per això, sense cap mena de dubte.

Potser no es tracta tant de falta d'il·lusió com de desconcert, de vegades. Certament l'actitud d'alguns partits polítics després del 9N i fins a l'acord que va propiciar l'anunci d'eleccions per al 27S no va ajudar a mantenir l'ànim. Però no tenir l'ànim dalt de tot no és sinònim d'estar desanimat. Simplement és això, una època d'anar fent. Potser no hi ha foc, ara mateix, però la brasa és ben viva i no s'apagarà així com així. Només caldrà una bufada d'aire en el moment oportú per revifar la flama.

Tal com es presenta el calendari electoral, cal tenir paciència. Des d'ara i fins a les municipals, a finals de maig, és de suposar que els partits es barallaran sense parar. I això pot desmotivar alguna gent a qui costi de veure la sortida del bosc més enllà dels arbres que té al davant. En aquest cas els arbres seran les pugnes locals –i potser no tan locals– entre CiU, ERC i la resta d'independentistes durant la propera campanya electoral. Arbres que poden fer entrebancar més d'un, però que no ens haurien de fer perdre de vista que formen part d'un bosc que no és altra cosa que el conjunt de dificultats que hem d'anar superant per assolir l'objectiu final d'un nou estat independent.

Passades les municipals cal esperar que torni l'entesa. Serà necessari que, després de les municipals i fins a les eleccions del setembre, es refaci la unitat i el discurs comú. I també caldrà que ningú vulgui aprofitar els resultats municipals per treure'n conclusions respecte la preeminència de les seves posicions respecte de les dels rivals, a l'hora de negociar el full de ruta comú. Si la unitat d'acció que es vegi a partir del juny es percep com a real i no forçada, tota la suposada desmotivació anterior es transformarà en nova il·lusió col·lectiva.

No pretenguem, però, de moment, una unitat difícil d'assolir. Hi ha un aforisme que diu "Vés a poc a poc, que tinc pressa". Doncs això. No vulguem córrer a demanar una unitat política que pot resultar molt complicada quan, per definició, amb unes eleccions municipals per davant, el que correspon als partits és enfrontar-se i mostrar, de cara als seus pretesos electors, tant els punts forts propis com, sobretot, els punts febles dels principals rivals. I els màxims rivals municipals de CiU i ERC són ERC i CiU, respectivament, a la majoria de poblacions de Catalunya.

El paper de l'Assemblea, ara i després, seguirà resultant fonamental. Malgrat les veus que parlen de la pèrdua de lideratge de l'ANC en el procés d'independència, és evident que per aconseguir el nostre objectiu, de manera pacífica i ordenada com fins ara, cal que ens valguem d'eines escrupolosament democràtiques. I no n'hi ha de millors –de fet no en tenim d'altres– que les votacions en eleccions degudament convocades. I això, a qui correspon fer-ho, organitzar-ho i representar-ho en un Parlament és als partits polítics, no a la societat civil, per molt ben organitzada que estigui.

Per això el protagonisme des d'ara i fins al final correspon a la política. Nosaltres, com ANC, el que hem de fer és seguir treballant per convèncer més i més gent de votar els partits pro-independència. I treballar, també, per temperar i reconduir la situació quan sorgeixin disputes partidistes que puguin enterbolir la unitat política dels independentistes, ni que siguin de partits polítics diferents.

Per seguir convencent més gent comptarem amb Santiago Vidal a Tàrrega. Tot i que falta encara un mes, ens plau anunciar que el dimarts dia 24 de març, hem programat a l'Ateneu de Tàrrega una conferència impartida pel jutge Vidal per a què ens parli de la seva proposta de nova Constitució de Catalunya. Com és conegut, el passat 31 de gener es va presentar públicament aquest projecte de constitució, que es pot consultar per internet a www.unanovaconstitucio.cat, on es promou la participació ciutadana per presentar aportacions i esmenes a tot l'articulat.

En definitiva: il·lusió, fermesa i paciència. Il·lusió pel procés, que no decau. Fermesa per mantenir el rumb sense derives. I paciència per quan sembli que n'hi hagi.