Nova
Tàrrega del dijous 26 de febrer de 2015
Sembla
que el que es porta avui és parlar de desil·lusió pel procés.
Tampoc direm que hi hagi la mateixa trempera que fins al 9N, però a
la vida tot funciona en cicles i ara mateix estem en un una mica més
baix. També cal reconèixer que el ritme de treball i empenta que
havíem dut a terme els darrers mesos, tant des de l'ANC com des
d'altres sectors de la societat civil, és difícil d'aguantar durant
molt temps. Hi tornarem, per això, sense cap mena de dubte.
Potser
no es tracta tant de falta d'il·lusió com de desconcert, de
vegades. Certament l'actitud d'alguns partits polítics després
del 9N i fins a l'acord que va propiciar l'anunci d'eleccions per al
27S no va ajudar a mantenir l'ànim. Però no tenir l'ànim dalt de
tot no és sinònim d'estar desanimat. Simplement és això, una
època d'anar fent. Potser no hi ha foc, ara mateix, però la brasa
és ben viva i no s'apagarà així com així. Només caldrà una
bufada d'aire en el moment oportú per revifar la flama.
Tal
com es presenta el calendari electoral, cal tenir paciència. Des
d'ara i fins a les municipals, a finals de maig, és de suposar que
els partits es barallaran sense parar. I això pot desmotivar alguna
gent a qui costi de veure la sortida del bosc més enllà dels arbres
que té al davant. En aquest cas els arbres seran les pugnes locals
–i potser no tan locals– entre CiU, ERC i la resta
d'independentistes durant la propera campanya electoral. Arbres que
poden fer entrebancar més d'un, però que no ens haurien de fer
perdre de vista que formen part d'un bosc que no és altra cosa que
el conjunt de dificultats que hem d'anar superant per assolir
l'objectiu final d'un nou estat independent.
Passades
les municipals cal esperar que torni l'entesa. Serà necessari
que, després de les municipals i fins a les eleccions del setembre,
es refaci la unitat i el discurs comú. I també caldrà que ningú
vulgui aprofitar els resultats municipals per treure'n conclusions
respecte la preeminència de les seves posicions respecte de les dels
rivals, a l'hora de negociar el full de ruta comú. Si la unitat
d'acció que es vegi a partir del juny es percep com a real i no
forçada, tota la suposada desmotivació anterior es transformarà en
nova il·lusió col·lectiva.
No
pretenguem, però, de moment, una unitat difícil d'assolir. Hi
ha un aforisme que diu "Vés a poc a poc, que tinc pressa".
Doncs això. No vulguem córrer a demanar una unitat política que
pot resultar molt complicada quan, per definició, amb unes eleccions
municipals per davant, el que correspon als partits és enfrontar-se
i mostrar, de cara als seus pretesos electors, tant els punts forts
propis com, sobretot, els punts febles dels principals rivals. I els
màxims rivals municipals de CiU i ERC són ERC i CiU,
respectivament, a la majoria de poblacions de Catalunya.
El
paper de l'Assemblea, ara i després, seguirà resultant fonamental.
Malgrat les veus que parlen de la pèrdua de lideratge de l'ANC en el
procés d'independència, és evident que per aconseguir el nostre
objectiu, de manera pacífica i ordenada com fins ara, cal que ens
valguem d'eines escrupolosament democràtiques. I no n'hi ha de
millors –de fet no en tenim d'altres– que les votacions en
eleccions degudament convocades. I això, a qui correspon fer-ho,
organitzar-ho i representar-ho en un Parlament és als partits
polítics, no a la societat civil, per molt ben organitzada que
estigui.
Per
això el protagonisme des d'ara i fins al final correspon a la
política. Nosaltres, com ANC, el que hem de fer és seguir
treballant per convèncer més i més gent de votar els partits
pro-independència. I treballar, també, per temperar i reconduir la
situació quan sorgeixin disputes partidistes que puguin enterbolir
la unitat política dels independentistes, ni que siguin de partits
polítics diferents.
Per
seguir convencent més gent comptarem amb Santiago Vidal a Tàrrega.
Tot i que falta encara un mes, ens plau anunciar que el dimarts dia 24 de març, hem programat a l'Ateneu de Tàrrega una
conferència impartida pel jutge Vidal per a què ens parli de la
seva proposta de nova Constitució de Catalunya. Com és conegut, el
passat 31 de gener es va presentar públicament aquest projecte de
constitució, que es pot consultar per internet a
www.unanovaconstitucio.cat, on es promou la participació ciutadana
per presentar aportacions i esmenes a tot l'articulat.
En
definitiva: il·lusió, fermesa i paciència. Il·lusió pel
procés, que no decau. Fermesa per mantenir el rumb sense derives. I
paciència per quan sembli que n'hi hagi.