(Nova Tàrrega del dijous 22 de gener de 2015)
Però tinguem clar que no ha acabat res, sinó que ara comença!
Va costar, però finalment s'ha aconseguit un pacte per poder acabar
celebrant unes eleccions autonòmiques que, entre tots, hem de
convertir en plebiscitàries.
Des de la creació de l'ANC que anem cremant etapes. Cadascuna
una mica més complicada que l'anterior. En aquesta s'ha aconseguit
un acord entre els dos principals partits, Convergència i Esquerra,
que queda lluny del que volia l'Assemblea: eleccions com més aviat
millor, aquesta mateixa primavera, i amb una llista única. De fet
aquest acord no compleix cap de les dues premisses. Significa això
que hem fracassat? No. Fracassar seria no aconseguir el nostre
objectiu.
L'objectiu de l'ANC és un de sol, la independència. Encara
que les estratègies per arribar-hi siguin diferents. I és evident
que per als partits polítics, tots, aquestes estratègies contemplen
més objectius, a banda del de la independència. La importància de
l'acord, doncs, no rau tant en la data de les eleccions o en el
format de les llistes que s'hi presentaran, sinó en el fet d'haver
estat capaços de trobar la manera de posar la independència per
davant de la resta d'objectius que tenen aquests partits.
L'etapa actual culminarà el 27 de setembre, amb les eleccions.
Però no estarà lliure d'entrebancs fins aleshores. Caldrà veure
les dificultats que sorgiran per pactar aquest full de ruta comú, al
que seria bo incorporar més partits, tant dels que tenen
representació parlamentària com dels que no la tenen. Caldrà
veure, també, com superen les tensions que, per lògica, apareixeran
com a conseqüència de les eleccions municipals del 24 de maig.
Des d'ara i fins aleshores, doncs, haurem de seguir treballant
molt. Cal convèncer encara molts indecisos. Potser aquí no n'hi
ha tants com a l'àrea metropolitana de Barcelona, però també n'hi
ha. I cal arribar a tothom. Aquesta és una feina que hauran de fer
els partits per un costat, ja que es tracta d'unes eleccions. Però
també l'ANC hi haurà de participar amb el seu principal valor: la
seva capacitat de mobilització per fer arribar a tothom, de forma
transversal i apartidista, la necessitat de votar pels partits
favorables a la independència.
I tinguem present que, quan guanyem les eleccions, encara no
haurem acabat. No ho diem en condicional –si guanyem–, sinó
que ho afirmem. Perquè hi anem amb l'absolut convenciment que les
hem de guanyar. Amb tot el respecte pels que puguin pensar i votar el
contrari. Però el millor futur de Catalunya passa per construir el
seu propi estat, que és equivalent a construir el seu propi destí.
Després vindrà el pas formal de creació del nou estat català.
Aquest pas es farà mitjançant una declaració unilateral
d'independència o de la manera que sigui. Cal suposar que això,
entre moltes altres coses, és el que s'està negociant per incloure
en aquest "full de ruta" comú que han d'incloure en el seu
programa electoral els partits independentistes. Un pas que tampoc
serà fàcil.
I després encara haurem de seguir vigilant per a que no hi hagi
cap involució. Caldrà bastir i consolidar el nou estat,
construir un país nou amb noves maneres de fer política, amb major
transparència i més participació ciutadana, que posi més
impediments a la corrupció que no hi ha ara i que la castigui amb
més celeritat i contundència.
Per tant, tinguem clar que no s'ha acabat res. Simplement,
anem fent etapes fins arribar a la meta.
Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència