Dijous 11 d'octubre, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Biblioteca Comarcal de l'Urgell, plaça Sant Antoni de Tàrrega, tindrà lloc la conferència d'Albert Pont, sobre el seu llibre, Delenda Est Hispania.
Albert Pont és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Dret Internacional i en Relacions Internacionals. Executive MBA per la Universitat Ramon Llull. És membre de la Junta Executiva i cap del Departament de Dret Internacional del Cercle Català de Negocis.
Tothom coincideix a qualificar l’actual conjuntura sociopolítica de molt greu. Molts som els que creiem que estem en una cruïlla de la nostra història crucial per al nostre futur.
Les agressions a Catalunya s’estan magnificant en tots els àmbits. Sense cap mirament, sentim proclames agressives fetes per persones amb càrrecs institucionals, i amb el silenci, tots aquells a qui el poble espanyol ha atorgat l’autoritat, ens demostren que hi combreguen.
Aquesta transparència ens plasma nítidament allò què ens espera si continuem formant part de l’estat espanyol
S’està atacant l’essència de la nostra nació. La convivència.
Degut a la nostra situació geogràfica la nostra terra ha estat, ancestralment, gresol de cultures. Actualment el sistema educatiu català ha estat una eina molt útil per ajudar a integrar a tots aquells que, venint de fora, han volgut ser catalans.
El darrer torpede ha estat precisament contra el nostre model educatiu. Per tal de mirar cap a una altra banda i no escoltar els motius del nostre descontentament, se li atribueix un adoctrinament independentista .
Però mal els pesi, qualsevol persona, des de dins del nostre país, pot adonar-se que a Catalunya no hi ha fractures socials per raons de races, de llengües, de creences... i aquest és un gran llegat. És reconfortant saber que som a un país on tothom pot manifestar allò que pensa, si ho fa amb respecte. Durant segles hem estat estrangers a casa nostra. És per això que ara em satisfà veure desacomplexadament senyeres i estelades lluint als balcons. I cal respectar totes les manifestacions respectuoses.
Permeteu-me citar al Dr. Moisés Brogi en ser preguntat sobre què cal fer per evitar les dictadures
“En democràcia, és molt important que les majories respectin les minories. La democràcia no significa que la majoria tingui la raó, sinó que ha d’actuar segons les seves idees, però sempre respectant les minories perquè aquestes poden tenir la raó. La democràcia no vol dir el poder de la majoria, sinó el respecte a totes les opinions. Així que s’ha de fugir de la imposició sobre l’individu, del pensament únic i de la uniformitat. La diversitat d’opinió enriqueix. En canvi, la majoria que vol imposar la seva manera de pensar i d’actuar s’equivoca.”
El respecte a les minories és el fre a les aspiracions dictatorials.
D’exemples que demostren el greuge que patim els catalans n’hi ha a cabassos. A la descompensació entre el que aportem, amb els nostres impostos, i el que rebem, hi hem d’afegir les adjudicacions que no s'executen i per acabar-ho d’adobar, ens neguen l’evidència i ens mostren falta de respecte a la nostra idiosincràsia . No cal entrar en detalls perquè no acabaríem.
És la nostra responsabilitat actuar. Informar-nos i estar amatents al batec del poble. No podem restar aquiescents a veure-les venir. El nostre futur, potser per primer cop, qui sap si per darrera vegada, està a les nostres mans.
La nostra actitud serà crucial per portar el nostre país a bon port. Amb la manifestació del passat 11 de setembre va quedar clara la força d’un poble unit i alegre i combatiu citant Vicenç Andrés Estellé. Hem d’actuar de forma pacífica. Hem de ser actius i hem d’estar ben informats.
Tota informació s’ha de contrastar. El poder mediàtic espanyol ens bombardeja amb informacions que no concorden precisament amb el que reflecteixen els mitjans estrangers. El llibre que avui presentem és d’una flagrant actualitat i és d’una gran utilitat per contrarestar, amb xifres i fets del tot concloents, la desinformació malintencionada.
Albert Pont és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Dret Internacional i en Relacions Internacionals. Executive MBA per la Universitat RamonLlull. És membre de la Junta Executiva i cap del Departament de Dret Internacional del Cercle Català de Negocis.
Quan Roma va ocupar Cartago, pel vols del 150 aC, el senat romà va decidir que la ciutat fenícia, capital del comerç i de l’artesania, havia de ser destruïda des dels fonaments: «Delenda est Cartago», literalment «Cal destruir Cartago»
.
Això n’implicava no solament la conquesta i el sotmetiment, sinó també la destrucció total: esborrar-la de la faç de la terra i de la memòria de la història. I tanmateix, Cartago, de tradició pactista i negociadora, hauria estat disposada a satisfer totes les exigències de Roma, sense adonar-se que el pactisme és percebut per les cultures imperials com un signe de debilitat...
Catalunya segueix des de fa més de 300 anys la tradició de Cartago. I acabarà exactament igual si no fem alguna cosa ben aviat.
En aquest llibre es demostra als catalans que cal, ara mateix, superar l’agònica prudència i l’ancestral esperit negociador de Catalunya, i traspassar sense por el discurs oficialista del sobiranisme. Alhora, es revela, amb xifres i fets del tot concloents, el poder que realment tenim a les mans, un poder del qual, després de 300 anys de submissió, ja ni tan sols en som conscients.
Per primera vegada, un llibre que explica què passarà l’endemà de la proclamació de la independència de Catalunya i com això canviarà l’escenari de l’Estat espanyol, d’Europa i de la resta del món.
1. Catalunya finança les pensions de la resta d’Espanya aportant més del 29 % del fons de reserva.+foto+4.jpg)
+foto+1.jpg)
Entre les diferents activitats organitzades des de l'Associació
Alzheimer i l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega, l'Assemblea Nacional Catalana -
Tàrrega per la Independència ha col·laborat organitzant un mapa dels Països
Catalans (aquells que el Partit Popular de les Illes Balears diuen que són una
entelèquia inventada pels catalans) per farcir-lo de monedes.+foto+2.jpg)
+foto+3.jpg)
Moltes gràcies a tots els que heu ajudat a reunir els 174,91 euros
que finalment hi havia damunt la taula i que han fet cap al pot comú que els
organitzadors han ajuntat, entre totes les activitats, per donar a la Marató de
TV3, i que ha superat els 3.000 euros.
