dijous, 22 de març del 2018
dimarts, 20 de març del 2018
Renovació a l'Assemblea Nacional Catalana
189 - Nova Tàrrega, 23 de març de 2018
El passat cap de setmana va ser intens. Divendres, cinc mesos sense els Jordis, dissabte al matí manifestació dels pensionistes a Lleida, dissabte a la tarda manifestació a Barcelona en defensa de l'escola, i diumenge la trobada de pobles per la república a Vallfogona de Balaguer.
Però de cara endins, encara una cosa més: les eleccions al Secretariat Nacional per renovar la direcció de l'Assemblea.
NOVA DIRECCIÓ NACIONAL
En alguns moments l'ANC ha estat notícia negativament per les disputes per assolir el control de l'entitat. Certament, com més gran i més potent es fa, major és l'interès dels partits per controlar-la. I això fa que s'adoptin tics sectaris, partidistes, i que el comportament d'algunes persones no sigui el millor. Al capdavall, però, això no deixa de ser un reflex de la situació política actual entre els partits independentistes, que sembla que tampoc no hi ha manera que es posin d'acord.
Les malfiances entre partits, mal que ens pesi, són inevitables. Alguns dels seus dirigents no poden evitar veure'ls com grans empreses que competeixen en el mercat del vot. Per això miren sempre de posicionar-se per davant de la competència. I la competència d'un carnisser és un altre carnisser, no la fruiteria. Espero que s'entengui la metàfora.
Si volem que l'ANC segueixi forta, no podem permetre’ns aquestes malfiances entre nosaltres. Cal evitar partidismes per mantenir a casa la mateixa unitat que sempre reclamem als de fora.
En aquestes eleccions la més votada ha estat la popular economista Elisenda Paluzie, però això no significa que automàticament hagi de ser la nova presidenta. El sistema d'elecció de la direcció de l'ANC és podria comparar amb la del Parlament. Dissabte passat 'només' vam escollir els 77 membres del Secretariat. Ara són ells els que han d’escollir el nou govern de l'ANC, triant presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.
Esperem que aquesta victòria tant folgada d'algú que no s'havia postulat per la presidència serveixi per calmar tensions entre bàndols. Aquest cap de setmana en sortirem de dubtes.
I TAMBÉ NOVA DIRECCIÓ LOCAL
Aprofitant la renovació del Secretariat Nacional, s'ha procedit també a fer el canvi en el Secretariat Territorial. L'actual coordinador (qui signa aquest escrit) ha complert ja amb el màxim de dos mandats que els estatuts preveuen i s'imposa per tant la seva substitució.
I és bo que així sigui. Aquesta és una tasca intensa, que requereix d'una gran dedicació, i cal anar canviant cada cert temps la gent que passa al capdavant, talment com en una cursa de relleus. Això permet que entri gent nova amb idees i maneres de fer renovades.
Només em sap greu, si em permeteu un breu incís personal, no haver aconseguit el que vaig dir que era el meu objectiu en assolir la direcció de l'ANC a Tàrrega: ser el darrer coordinador de Tàrrega per la Independència.
De forma similar a com s'organitza l'ANC, també nosaltres hem escollit nou persones per conformar el renovat Secretariat local, entre les quals hauran de sortir els càrrecs orgànics. De fet no ens ha fet falta fer eleccions, a nosaltres. D'acord amb el reglament electoral, si no es presentaven més candidats que llocs a ocupar, els candidats quedaven automàticament proclamats. En tant que es van presentar justament nou persones, no ha calgut votar.
CINC MESOS SENSE ELS JORDIS
No volem acabar sense insistir que divendres va fer cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó, i quatre i mig que hi són Joaquim Forn i Oriol Junqueras.
Vam sortir, un cop més, a la plaça Major per recordar la injustícia i la indecència d'aquesta presó preventiva per estar acusats de delictes que no han comés, amb un jutge prevaricant, segons l’opinió de juristes de prestigi, en no deixar assistir Jordi Sànchez al debat d’investidura.
La última nova és que al final desisteix no només de ser investit president, sinó que fins i tot renúncia a l’acta de diputat i accepta tornar a la seva tasca docent. Una decisió absolutament comprensible des d’un punt de vista personal, si així aconsegueix sortir de la presó. Però una vergonya democràtica que ho hagi hagut de fer forçat per una justícia que cada cop s'assembla més a la dels temps de Franco.
“Alguns dirigents no poden evitar veure els partits com grans empreses que competeixen en el mercat del vot. I la competència d'un carnisser és un altre carnisser, no la botiga de verdures.”
|
Però de cara endins, encara una cosa més: les eleccions al Secretariat Nacional per renovar la direcció de l'Assemblea.
NOVA DIRECCIÓ NACIONALEn alguns moments l'ANC ha estat notícia negativament per les disputes per assolir el control de l'entitat. Certament, com més gran i més potent es fa, major és l'interès dels partits per controlar-la. I això fa que s'adoptin tics sectaris, partidistes, i que el comportament d'algunes persones no sigui el millor. Al capdavall, però, això no deixa de ser un reflex de la situació política actual entre els partits independentistes, que sembla que tampoc no hi ha manera que es posin d'acord.
Les malfiances entre partits, mal que ens pesi, són inevitables. Alguns dels seus dirigents no poden evitar veure'ls com grans empreses que competeixen en el mercat del vot. Per això miren sempre de posicionar-se per davant de la competència. I la competència d'un carnisser és un altre carnisser, no la fruiteria. Espero que s'entengui la metàfora.
Si volem que l'ANC segueixi forta, no podem permetre’ns aquestes malfiances entre nosaltres. Cal evitar partidismes per mantenir a casa la mateixa unitat que sempre reclamem als de fora.
En aquestes eleccions la més votada ha estat la popular economista Elisenda Paluzie, però això no significa que automàticament hagi de ser la nova presidenta. El sistema d'elecció de la direcció de l'ANC és podria comparar amb la del Parlament. Dissabte passat 'només' vam escollir els 77 membres del Secretariat. Ara són ells els que han d’escollir el nou govern de l'ANC, triant presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.
Esperem que aquesta victòria tant folgada d'algú que no s'havia postulat per la presidència serveixi per calmar tensions entre bàndols. Aquest cap de setmana en sortirem de dubtes.
I TAMBÉ NOVA DIRECCIÓ LOCAL
Aprofitant la renovació del Secretariat Nacional, s'ha procedit també a fer el canvi en el Secretariat Territorial. L'actual coordinador (qui signa aquest escrit) ha complert ja amb el màxim de dos mandats que els estatuts preveuen i s'imposa per tant la seva substitució.
I és bo que així sigui. Aquesta és una tasca intensa, que requereix d'una gran dedicació, i cal anar canviant cada cert temps la gent que passa al capdavant, talment com en una cursa de relleus. Això permet que entri gent nova amb idees i maneres de fer renovades.
Només em sap greu, si em permeteu un breu incís personal, no haver aconseguit el que vaig dir que era el meu objectiu en assolir la direcció de l'ANC a Tàrrega: ser el darrer coordinador de Tàrrega per la Independència.
De forma similar a com s'organitza l'ANC, també nosaltres hem escollit nou persones per conformar el renovat Secretariat local, entre les quals hauran de sortir els càrrecs orgànics. De fet no ens ha fet falta fer eleccions, a nosaltres. D'acord amb el reglament electoral, si no es presentaven més candidats que llocs a ocupar, els candidats quedaven automàticament proclamats. En tant que es van presentar justament nou persones, no ha calgut votar.
CINC MESOS SENSE ELS JORDIS
No volem acabar sense insistir que divendres va fer cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó, i quatre i mig que hi són Joaquim Forn i Oriol Junqueras.
Vam sortir, un cop més, a la plaça Major per recordar la injustícia i la indecència d'aquesta presó preventiva per estar acusats de delictes que no han comés, amb un jutge prevaricant, segons l’opinió de juristes de prestigi, en no deixar assistir Jordi Sànchez al debat d’investidura.
La última nova és que al final desisteix no només de ser investit president, sinó que fins i tot renúncia a l’acta de diputat i accepta tornar a la seva tasca docent. Una decisió absolutament comprensible des d’un punt de vista personal, si així aconsegueix sortir de la presó. Però una vergonya democràtica que ho hagi hagut de fer forçat per una justícia que cada cop s'assembla més a la dels temps de Franco.
divendres, 16 de març del 2018
Il·lusió, dignitat i valentia
188 - Nova Tàrrega, 16 de març de 2018
La manifestació de diumenge a Barcelona va tenir protagonisme targarí més enllà dels autocars organitzats des de Tàrrega per la Independència, i és que els Lexus van ser els encarregats de l’obertura musical de l’acte. El més destacable va ser el discurs del Coordinador d’Incidència Política de l’ANC, que reproduïm íntegrament.
DISCURS DE JORDI PAIRÓ
Acabem de veure mostres d'il·lusió, dignitat i valentia. Cada dia en trobem a totes les manifestacions, concentracions i a qualsevol dels actes per reclamar la república. Il·lusió, dignitat i valentia que no estem disposats a perdre.
Ens van trencar la cara l'1 d'octubre a les escoles. Ho diem poc i fa que n’oblidem la magnitud. Ens van trencar la cara. L'estat que ens ocupa ens va trencar la cara.
Vam passar el 10 i el 27 d'octubre a Lluís Companys. El mateix 27 a Plaça Sant Jaume sense saber si acabaríem dormint a casa. El 28 d'octubre ens vam començar a despertar, i ens vam adonar del que havia passat realment, però ens vam recompondre, i vam seguir.
El 3, el 8, l'11 de novembre... ja sabeu totes les dates, tots hi érem. Des del 28 d'octubre, la il·legitimitat i la il·legalitat del 155 ens va portar a lluitar per la restitució del govern legítim. I el 21 de desembre vam respondre defensant el govern legítim a les urnes contra aquest 155 il·legal i demolidor.
Com sempre. Sí, com sempre.
El 21 de desembre vam renovar majories, amb gairebé un 80% de participació, sent plenament conscients de la repercussió dels nostres actes. Ja havíem passat l'1 d'octubre. Ja ens havien trencat la cara. Som majoria!
Sempre hem estat al peu del canó i a punt per ser cridats a defensar la república. Sempre hi hem estat, i ara, entre sorpresa, indignació i tristesa, veiem que algú s'ha oblidat de la força del carrer. Nosaltres hi serem sempre. No podem cedir ni un gram davant l'Estat. Però no veiem la mateixa determinació al Parlament.
Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn a la presó. Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Toni Comín i Anna Gabriel a l'exili. Per sortir al carrer pacíficament o per tirar endavant el mandat democràtic de les urnes.
Que potser els hem de deixar als llimbs dels barrots de la presó? O en l'oblit de la distància? Quin flac favor els hi faríem! Si no hi ha marge ni normalitat: perquè portem dos mesos i mig negociant amb normalitat i tranquil·litat? Que volem un govern autonòmic? Doncs a veure si ens posem les piles.
Els plens del Parlament no poden estar condicionats per l'Estat. La sobirania no es demana, s'exerceix. Si el Parlament vol decidir sobiranament el president de la Generalitat, es fa, i punt. I nosaltres serem al carrer.
Que cony està passant? Què no se'ns està dient? Perquè ens vam trencar la cara l'1 d'octubre? I sobretot, perquè rebrem represàlies pel que vam defensar al carrer? Per res?
Què vol dir que s'ha d'investir un candidat efectiu? Un d'aprovat per l'Estat espanyol? Amb el canvi de candidat que hem vist recentment, hem vist com el problema no és el candidat, sinó la ideologia, i les possibilitats per sortir investit. Ja n'hi ha prou! Plantem cara! La voluntat a les urnes no cedeix ni un sol pas!
No tenim pressa per fer un govern feble, tenim fam d'un parlament fort, de defensar la República, i de fer valer la voluntat de tot un poble unit en una lluita.
La por i la presó són les armes de l'Estat per contrarestar la nostra lluita totalment pacífica i no-violenta, però com totes les armes, quan deixen de fer por, deixen de ser arma. Només acceptant les conseqüències de la lluita, serem lliures per lluitar-la.
Els carrers han fet un exercici de sacrifici i compromís, i res no calmarà la set de República que hi ha als carrers si no és el mateix sacrifici i compromís per part dels partits i institucions. Sempre ho hem dit, i sempre ho direm, la nostra recepta és clara: Som forts, quan estem junts. Només quan plantegem estratègies des de la més absoluta unitat tenim garantit que guanyarem.
Les institucions, els partits i la mobilització ciutadana hem d'anar junts per aconseguir l'objectiu. Aquesta unitat ens fa forts davant l'Estat espanyol. Ens volen febles, ens volen dèbils i ens volen dividits. Però ens han de trobar valents, forts i junts!
Aquesta vegada sortim al carrer per exigir-nos entre nosaltres que cal plantar cara al govern espanyol. Hem de plantar cara al govern espanyol i tota la seva maquinària. Perquè hem d'aguantar que ens diguin que hauríem de ser a la presó per perseguir un objectiu polític?
Hem de reprendre el camí del 27 d'octubre, fer costat al govern de la República i començar a desplegar la República ARA.
República ARA!
“Que cony està passant? Què no se'ns està dient? Perquè ens vam trencar la cara l'1 d'octubre? I sobretot, perquè rebrem represàlies pel que vam defensar al carrer? Per res?”
|
La manifestació de diumenge a Barcelona va tenir protagonisme targarí més enllà dels autocars organitzats des de Tàrrega per la Independència, i és que els Lexus van ser els encarregats de l’obertura musical de l’acte. El més destacable va ser el discurs del Coordinador d’Incidència Política de l’ANC, que reproduïm íntegrament.DISCURS DE JORDI PAIRÓ
Acabem de veure mostres d'il·lusió, dignitat i valentia. Cada dia en trobem a totes les manifestacions, concentracions i a qualsevol dels actes per reclamar la república. Il·lusió, dignitat i valentia que no estem disposats a perdre.
Ens van trencar la cara l'1 d'octubre a les escoles. Ho diem poc i fa que n’oblidem la magnitud. Ens van trencar la cara. L'estat que ens ocupa ens va trencar la cara.
Vam passar el 10 i el 27 d'octubre a Lluís Companys. El mateix 27 a Plaça Sant Jaume sense saber si acabaríem dormint a casa. El 28 d'octubre ens vam començar a despertar, i ens vam adonar del que havia passat realment, però ens vam recompondre, i vam seguir.
El 3, el 8, l'11 de novembre... ja sabeu totes les dates, tots hi érem. Des del 28 d'octubre, la il·legitimitat i la il·legalitat del 155 ens va portar a lluitar per la restitució del govern legítim. I el 21 de desembre vam respondre defensant el govern legítim a les urnes contra aquest 155 il·legal i demolidor.
Com sempre. Sí, com sempre.
El 21 de desembre vam renovar majories, amb gairebé un 80% de participació, sent plenament conscients de la repercussió dels nostres actes. Ja havíem passat l'1 d'octubre. Ja ens havien trencat la cara. Som majoria!
Sempre hem estat al peu del canó i a punt per ser cridats a defensar la república. Sempre hi hem estat, i ara, entre sorpresa, indignació i tristesa, veiem que algú s'ha oblidat de la força del carrer. Nosaltres hi serem sempre. No podem cedir ni un gram davant l'Estat. Però no veiem la mateixa determinació al Parlament.
Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn a la presó. Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Toni Comín i Anna Gabriel a l'exili. Per sortir al carrer pacíficament o per tirar endavant el mandat democràtic de les urnes.
Que potser els hem de deixar als llimbs dels barrots de la presó? O en l'oblit de la distància? Quin flac favor els hi faríem! Si no hi ha marge ni normalitat: perquè portem dos mesos i mig negociant amb normalitat i tranquil·litat? Que volem un govern autonòmic? Doncs a veure si ens posem les piles.
Els plens del Parlament no poden estar condicionats per l'Estat. La sobirania no es demana, s'exerceix. Si el Parlament vol decidir sobiranament el president de la Generalitat, es fa, i punt. I nosaltres serem al carrer.
Que cony està passant? Què no se'ns està dient? Perquè ens vam trencar la cara l'1 d'octubre? I sobretot, perquè rebrem represàlies pel que vam defensar al carrer? Per res?
Què vol dir que s'ha d'investir un candidat efectiu? Un d'aprovat per l'Estat espanyol? Amb el canvi de candidat que hem vist recentment, hem vist com el problema no és el candidat, sinó la ideologia, i les possibilitats per sortir investit. Ja n'hi ha prou! Plantem cara! La voluntat a les urnes no cedeix ni un sol pas!
No tenim pressa per fer un govern feble, tenim fam d'un parlament fort, de defensar la República, i de fer valer la voluntat de tot un poble unit en una lluita.
La por i la presó són les armes de l'Estat per contrarestar la nostra lluita totalment pacífica i no-violenta, però com totes les armes, quan deixen de fer por, deixen de ser arma. Només acceptant les conseqüències de la lluita, serem lliures per lluitar-la.
Els carrers han fet un exercici de sacrifici i compromís, i res no calmarà la set de República que hi ha als carrers si no és el mateix sacrifici i compromís per part dels partits i institucions. Sempre ho hem dit, i sempre ho direm, la nostra recepta és clara: Som forts, quan estem junts. Només quan plantegem estratègies des de la més absoluta unitat tenim garantit que guanyarem.
Les institucions, els partits i la mobilització ciutadana hem d'anar junts per aconseguir l'objectiu. Aquesta unitat ens fa forts davant l'Estat espanyol. Ens volen febles, ens volen dèbils i ens volen dividits. Però ens han de trobar valents, forts i junts!
Aquesta vegada sortim al carrer per exigir-nos entre nosaltres que cal plantar cara al govern espanyol. Hem de plantar cara al govern espanyol i tota la seva maquinària. Perquè hem d'aguantar que ens diguin que hauríem de ser a la presó per perseguir un objectiu polític?
Hem de reprendre el camí del 27 d'octubre, fer costat al govern de la República i començar a desplegar la República ARA.
República ARA!
D'aquí una hora, a la plaça Major, Cinc Mesos Sense Vosaltres
Ara mateix són les 7 i estem començant a preparar el gran llaç d'espelmes a la plaça Major de Tàrrega.
A partir de les 8 les començarem a encendre i cridarem ben fort que volem que els Jordis i l'Oriol i el Joaquim tornin a casa.
No et quedis tu a la teva tant tranquil. No podem admetre que sigui normal tenir-los empresonats. No podem callar. Vine!
A partir de les 8 les començarem a encendre i cridarem ben fort que volem que els Jordis i l'Oriol i el Joaquim tornin a casa.
No et quedis tu a la teva tant tranquil. No podem admetre que sigui normal tenir-los empresonats. No podem callar. Vine!
dijous, 15 de març del 2018
Divendres, Tàrrega - Dissabte, Barcelona - Diumenge, Vallfogona de Balaguer
Recordeu-ho!
Demà divendres farà cinc mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són en presó preventiva. I quatre i mig que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. A les 8 ens trobem a la plaça Major amb un gran llaç d'espelmes.
Dissabte defensem el model d'escola catalana en una gran manifestació a Barcelona. Reserva el teu tiquet d'autocar al 696 890 429 (Ramon). Sortida des de l'estació d'autobusos a dos quarts de tres. Preu: 10 euros.
I diumenge, construïm República des dels pobles. Trobada a Vallfogona de Balaguer durant tot el dia. Mireu-vos el cartell farcit d'activitats!
Demà divendres farà cinc mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són en presó preventiva. I quatre i mig que hi són Oriol Junqueras i Joaquim Forn. A les 8 ens trobem a la plaça Major amb un gran llaç d'espelmes.
Dissabte defensem el model d'escola catalana en una gran manifestació a Barcelona. Reserva el teu tiquet d'autocar al 696 890 429 (Ramon). Sortida des de l'estació d'autobusos a dos quarts de tres. Preu: 10 euros.
I diumenge, construïm República des dels pobles. Trobada a Vallfogona de Balaguer durant tot el dia. Mireu-vos el cartell farcit d'activitats!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)