Estrena de la pel·lícula PÀTRIA als cinemes Majèstic de Tàrrega

Us fem avinent aquesta informació per si és del vostre interès.


---------- Missatge reenviat ----------
De: Ramon Bochaca Sandiumenge
Data: 1 de juny de 2017 a les 16:46
Assumpte: Estrena de la pel·lícula PÀTRIA als cinemes Majèstic de Tàrrega
Bona tarda

Em dic Ramon Bochaca i estic organitzant la IV Mostra de Cinema Fantàstic de Ponent - Galacticat, que se celebra del 9 al 12 de juny als Cinemes Majèstic de Tàrrega.

El dia 9 inaugurem la Mostra amb l'estrena de "Patria, la llegenda d'Otger Cataló i els 9 barons de la fama" de Joan Frank Charansonnet, que ha guanyat, recentment, el guardó a millor pel·lícula de parla no anglesa al Festival de Niça.

La pel·lícula explora la llegenda d'Otger Cataló, el pare de la Nació Catalana, i estem molt contents de poder-la estrenar; és amb aquesta il·lusió que us en fem partícips, per si voleu venir a fer festa tant el dia 9, el dia de la inauguració, com el 10 o l'11, ja que la projectarem tots tres dies.

En Joan Frank Charansonnet ha confirmat la seva presència el dissabte 11 per a presentar la pel·lícula en persona a les terres de Ponent. El divendres ell no hi podrà ser, però tindrem un missatge personal d'ell i la presència d'un parell d'actors de la pel·lícula.

El dia 9, després de la inauguració, es podrà gaudir de jazz en directe davant del cinema (tallarem el carrer) i qui ho vulgui podrà sopar mentre gaudeix d'un passi de curtmetratges de l'ESCAC i dels curts guanyadors del nostre primer concurs de curtmetratges GalactiCURT en una pantalla inflable gegant que posarem al carrer.

Per a consultar la informació de tots els continguts i programació de la Mostra us deixo la web: www.galacticat.cat

Moltes gràcies per l'atenció! Us hi esperem a tots!

Salut i País!


Ramon Bochaca

CIRCUIT URGELLENC SA

Coratge, alegria i resolució per encarar el referèndum

150 - Nova Tàrrega, 1 de juny de 2017

“Keep calm and carry on: Mantingueu la calma i tireu endavant. Un lema que anava acompanyat d'un altre: El teu coratge, la teva alegria, la teva resolució, ens durà a la victòria”

La tensió verbal va en augment. Cosa ben normal en la situació actual. I més que anirà creixent, a mesura que ens anem apropant cap al final del procés.

VIOLÈNCIA A TWITTER
Una piulada a twitter, de fa un any, d'un ciutadà madrileny: "Acojonante. Tener que aguantar a catalanes hablando en catalan en el metro de madrid. Acojonante.". Tingueu present que la transcripció dels tuits són literals, tal qual han estat escrits, sense correccions ortogràfiques.
I una piulada recent, de fa pocs dies, quan hi va haver l'atemptat a Manchester: "Que putada, me acabo de enterar que hubieron 20 muertos en un atentado en #Manchester y ninguno es el hijo de puta de Guardiola. Y lo peor de todo: Ni uno tan solo catalan muerto."

VIOLÈNCIA POLÍTICA
Si ciutadans dels que podríem dir 'anònims' poden dir això impunement, no podem pas esperar que hi hagi represàlies per a polítics d'alt nivell, com ara l'eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz, que aquest passat cap de setmana, just després de començar la final de la Copa del Rei de futbol, va piular "Yo también quiero ejercer mi libertad de expresión para decir a todos los que han pitado el #HimnoNacionalEspaña que son unos hijos de puta".

VIOLÈNCIA GOVERNAMENTAL
Tampoc n'hi haurà, de represàlies, per al govern espanyol que amb les seves declaracions dóna peu a publicar portades de diaris amb titulars com ara: "El Gobierno, dispuesto a todo para impedir el referéndum. El Ejecutivo asegura que hará uso de cualquier instrumento a su alcance para evitar el coste de imagen mundial de la presencia de urnas en Cataluña”.
Fa riure pensar que les urnes poden malmetre la imatge de ningú. Però està clar que així és com pensen els membres d'aquest pobre govern espanyol. Tots aquests tipus de violència només es justifiquen per la impotència (també pel poc coneixement) de qui l'exerceix. Quan falten els arguments, apareixen les amenaces.
Com hem de reaccionar nosaltres davant aquests disbarats? Doncs sense por, perquè el que realment danyaria la imatge espanyola seria la violència policial. Per això, malgrat els estirabots, no l'arribaran a exercir.

KEEP CALM AND CARRY ON
Que traduït significa "Mantingueu la calma i tireu endavant". Aquest lema formava part d'una campanya del govern britànic, que tenia també un altre eslògan: "El teu coratge, la teva alegria, la teva resolució, ens durà a la victòria".
Coratge, alegria i resolució. Tres virtuts que han acompanyat tots els que hem sortit a defensar la nostra voluntat d'independència cada Onze de Setembre, o els que hem anat a les concentracions de suport dels nostres electes detinguts o jutjats, bé a Tàrrega, bé a Barcelona.
Tres virtuts que ara hem de mantenir i fins i tot augmentar de cara a aquesta fase final que culminarà, tot i que no acabarà, amb el referèndum.

La por només serveix per perdre-ho tot

149 - Nova Tàrrega, 25 de maig de 2017

“L'estat espanyol acabarà perdent Catalunya per no saber afrontar la por a dialogar, a negociar i, sobretot, a respectar la voluntat majoritària d'un poble que vol decidir lliurement el seu futur”

Les etapes es van succeint, el rellotge va avançant i cada cop som més a prop del referèndum.

MIG MILIÓ DE SIGNATURES
El Pacte Nacional pel Referèndum ha recollit més de mig milió de signatures a favor de la realització d'aquest referèndum, tant de persones favorables al sí com al no. Així ho va anunciar el seu portaveu, Joan Ignasi Elena, en el seu acte final realitzat divendres passat a Barcelona.
Amb aquest bagatge es va presentar el següent dilluns, a Madrid, el president Puigdemont, acompanyat dels consellers Junqueras i Romeva, per anunciar la darrera oportunitat d'aconseguir un acord democràtic per a la realització d'un referèndum d'autodeterminació.

UN REFERÈNDUM PER A CATALUNYA
Però el discurs espanyol cada cop es va endurint més. Ja abans de començar la conferència, Rajoy parlava d'amenaces intolerables i de xantatge d'estat antidemocràtic. Aquesta és l'opinió que li mereixen al cap del govern espanyol aquells que volen posar urnes i comptar vots per saber què vol la gent i dur-ho a terme.
Al capdavall, però, aquesta reacció és normal. Respon a la por que tenen pel que els hi ve al damunt. I no és tracta només de la independència en sí, sinó del problema social i econòmic que els hi quedarà.
Espanya acabarà perdent Catalunya per que els seus governants encara la tracten com si fos una colònia. Tenen por a dialogar i negociar sobre temes tabús per a una part de la seva societat, com ara que una determinada part de la gent que en forma part vol deixar de seguir-ne essent part. I això els duu a imposar la seva forma de pensar per davant del respecte a la voluntat majoritària d'un poble que vol decidir lliurement el seu futur.

MAHATMA GANDHI
Hi ha un coneguda frase atribuïda al gran líder pacifista Mahatma Gandhi, malgrat no ser-ne l'autor real, que diu "primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment has guanyat".
Ja fa un temps que estem instal·lats en la tercera fase, i més que aniran atacant.
Contra aquest augment de violència mediàtica, judicial i política només hi podem oposar, tots junts, una actitud tant fermament pacífica com radicalment democràtica.
La mateixa actitud alegre i cívica que hem tingut tots els Onze de Setembre.
L'actitud decidida cada cop que ens hem manifestat per les detencions d'alcaldes o regidors.
L'actitud responsable quan hem acompanyat a declarar els càrrecs electes davant del TSJC.

12 DE JUNY, AMB NUET AL TSJC
L'últim cop, els dies 8 i 12 de maig, vam organitzar autocars des de Tàrrega per acompanyar a declarar els membres investigats de la Mesa del Parlament per permetre un debat parlamentari.
I el proper cop, el 12 de juny, ho tornarem a fer per acompanyar el darrer membre que falta, Joan Josep Nuet, al qual inicialment el fiscal no acusava perquè la seva trajectòria no era independentista, cosa que denota clarament que l'objectiu d'aquest judici és intimidar els partidaris de la independència.
Serem sempre al costat dels que defensen que el poble pugui votar i elegir democràticament i pacífica el seu futur.
Sense por.

El PP fa campanya pel No al referèndum

148 - Nova Tàrrega, 18 de maig de 2017

“Bona notícia: amb la seva campanya sobre les pensions el PP està admetent que: 1.- la independència és possible; 2.- hi haurà referèndum; 3.- reconeixeran el nou estat català”

Fantàstica notícia! Albiol i el PP acaben d'anunciar que aviat començaran una campanya per denunciar que "un 30% dels pensionistes no cobrarien la seva pensió en un estat català", tot advertint que "la independència no ens interessa, té molt risc i és molt perillosa".

PERQUÈ ES TANT BONA NOTÍCIA?
En primer lloc, pel canvi de marc mental: admeten que la independència no interessa, però ja no és impossible com asseguraven fins ara.
En segon, perquè si fan campanya pel No és perquè tenen coll avall que hi haurà referèndum.
I en tercer, perquè els arguments que donen són tant roïns –mirant de manipular un sector tant vulnerable com és el dels jubilats– i alhora de tant fàcil rebatre que demostren l'angúnia que deuen estar passant els pobres veient la que els hi cau al damunt.

PENSIONS: FEM NÚMEROS
Diuen els populars que, segons dades oficials del govern espanyol, el 2016 "els treballadors catalans van aportar 16.668 milions d'euros per pagar pensions", mentre que "les pensions pagades a Catalunya va ser de 23.140 milions". La diferència, uns 6.500 milions, representa aquest 30% que no es podria pagar, segons Albiol.
Donem-ho per bo, tot i els dubtes que generen les fonts esmentades.
I doncs? Com és que l'estat espanyol ho ha pogut pagar fins ara? Doncs perquè va buidant la famosa 'guardiola de les pensions', que a finals del 2011 era de 67.000 milions i que cinc anys després no arriba a 16.000 milions.
És a dir, que aquest 2017 se l'acabaran de polir, fet que servirà d'excusa per justificar que l'any que ve les acabin retallant.
Una guardiola, per cert, a la que els catalans hi vam contribuir amb més del 40% del seu import total, o sigui que la nostra aportació ha servit per pagar la diferència de les pensions catalanes i la de gairebé la meitat de les pensions espanyoles.

LES PENSIONS A L'ESTAT CATALÀ
I com ho farem a Catalunya sense guardiola? Ben fàcil: aprofitant part dels 16.500 milions d'euros de dèficit fiscal que cada any té Catalunya respecte Espanya. És a dir, destinant part dels imposts que paguem i ara no tornen, però dels que podrem disposar quan tinguem l'estat propi, per pagar aquesta diferència.
De totes maneres, aquí tenim menys atur –més treballadors actius per pensionista– i cotitzacions més altes, de manera que a Catalunya n'hi haurà de sobres per poder seguir pagant les pensions actuals sense haver de patir ni per si es podran pagar ni per si caldrà retallar-les.
En definitiva: si alguna manera hi ha de garantir les pensions és amb l'estat català, perquè amb l'estat espanyol la garantia és que no es podran pagar com fins ara.

RECONEIXEMENT OFICIAL DE L'ESTAT CATALÀ
Un altre aspecte positiu d'aquesta campanya és que, en el fons, ens diuen que reconeixeran oficialment el nou estat català des del primer dia. Perquè? Fixeu-vos-hi.
Al PP donen per suposat que l'estat català no podrà fer front al pagament de les pensions. Per tant assumeixen que serà aquest estat català qui les haurà de pagar. Cosa que significa que no serà l'estat espanyol, que és qui en té l'obligació legal, qui ho faci. Això comporta un reconeixement no explícit –però sí real– del nou estat català.
Recordem que el dret a cobrar pensió el genera qui paga les cotitzacions (el treballador) i el deure de pagar-la el contreu qui cobra les cotitzacions (l'estat), sense importar el lloc on acabi vivint el pensionista. Per això molts espanyols que van treballar a Alemanya ara cobren la pensió d'aquell país encara que al jubilar-se se n'hagin tornat a viure al seu poble.
En tant que tots nosaltres, fins avui, hem pagat les nostres cotitzacions al Regne d'Espanya, és a aquest estat a qui correspon el pagament de les nostres pensions. No pagar-les seria admetre que no en formem part.
És per això que, al final, ni que sigui després del referèndum i enmig de grans gesticulacions, no tindran més remei que negociar i pactar la separació per tal de sortir el més ben parats possible.

UnSíGegant a la targarina

A Tàrrega, per la Festa Major, no tenim #UnSíGegant, però tenim Imaginació.