L’Assemblea Nacional Catalana vota amb l’objectiu d’aconseguir una llista unitària i transversal el 27S

Tàrrega Televisió, 3 de juliol de 2015



Els 250 socis i simpatitzants de L’ANC territorial de Tàrrega estan cridats a votar aquest divendres i dissabte la pregunta que han establert amb l’objectiu de reforçar el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S. El contingut del text que se sotmet a votació vol buscar complicitats tant amb polítics com amb altres entitats que defensin la Independència de Catalunya.

Des de Tàrrega consideren que és bàsic un acord transversal i unitari que inclogui societat civil i polítics per traçar el camí cap a la independència.

L’ANC ha instal·lat 187 punts de votació arreu de Catalunya però els socis també podran votar per Internet. A Tàrrega l’Assemblea s’ha situat al Centre d’Entitats i el centre romandrà obert divendres a la tarda i dissabte al matí.

Comunicat de l'AT de Tàrrega en relació a la consulta interna

En la seva reunió del 30 de juny de 2015, l'AT de Tàrrega de l'ANC va acordar fer públic el següent comunicat.

Des de la seva creació el 2012, l'Assemblea ha estat el principal motor de l'independentisme a Catalunya.

Després del 9N, i en vista que era el moment que els partits polítics prenguessin el protagonisme, l'Assemblea va abandonar temporalment el lideratge.

Els posteriors desacords entre els partits independentistes per celebrar unes eleccions plebiscitàries a la primavera van generar un gran desencís.

En relació amb la consulta interna que l'ANC té previst de fer els propers dies 3 i 4 de juliol, des de l'AT de Tàrrega volem manifestar:

1.- Que ara és l'hora que l'Assemblea recuperi el seu paper de lideratge en el procés d'independència de Catalunya.

2.- Que aquest lideratge s'ha de centrar en la participació activa per construir una candidatura transversal, conjuntament amb altres entitats i partits, integrada per persones de reconeguda rellevància i trajectòria, sota un nom comú que identifiqui l'objectiu final i no les entitats o partits que hi donin suport.

3.- Que és imprescindible que, a més, aquesta candidatura sigui unitària, amb la participació de representants de tots els partits polítics favorables a la independència. La manca prèvia d'acord entre partits per elaborar una llista unitària posa clarament en qüestió la capacitat d'aquests mateixos partits per arribar a una acord post-electoral per a la creació del govern unitari que haurà de conduir el procés de transició nacional.

4.- Que la candidatura acabi essent unitària dependrà de la voluntat dels partits, no de la nostra. Però la no participació d'algun o alguns d'aquests partits no pot condicionar la creació de la candidatura transversal esmentada. No és moment per tebieses i l'ANC ha de mantenir-se ferma en el seu objectiu, per damunt de tàctiques partidistes, i arriscar-se amb els que s'arrisquen.

5.- Que el caràcter plebiscitari d'aquests eleccions passa per convertir-les clarament en el referèndum que no és possible fer d'una altra manera. I en un referèndum només hi ha dues opcions: sí o no. No té sentit que hi hagi tres formes de votar sí, perquè no s'entendran com un mateix sí.

També es va decidir traslladar aquest acord a:

• al secretariat nacional de l'ANC
• a la resta d'ATs de l'Urgell
• a les directives nacionals dels següents partits (per ordre alfabètic): CDC, CUP i ERC
• a les directives locals/comarcals dels partits esmentats

Tàrrega, 1 de juliol de 2015

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

Protagonistes o Secundaris. Tu decideixes

78 - Nova Tàrrega, 2 de juliol de 2015

«Soy español y quiero la independencia de Cataluña». Aquest proper dilluns 6 de juliol, a dos quarts de nou del vespre, farem a la Plaça dels Comediants una conferencia amb aquest títol. O a la biblioteca, en cas de mal temps. Va especialment dirigida a persones que tenen el castellà com a llengua principal i serà impartida per dos membres destacats de Súmate: Eduardo Reyes, president, i Gabriel Rufián, que també és membre del secretariat nacional de l'ANC. Com diuen a la seva web "no importa l'origen, sinó el destí". Tots plegats hem de ser protagonistes del camí que de manera conjunta emprendrem dins la nova República catalana.

Amb la independència guanyarem protagonisme a molts nivells. A nivell polític internacional, perquè passarem a tenir veu pròpia. No molta, d'entrada, lògicament. Però n'anirem guanyant, cosa que ara mateix és impossible. O a nivell econòmic, perquè podrem gestionar els nostres propis recursos tributaris i prendre les nostres pròpies decisions sobre on és més necessari invertir, tant en la vessant social com en tots els aspectes. Com ara infraestructures. En la seva conferència de dies enrere, Germà Bel explicà com el fabricant de Mercedes havia descartat el port de Tarragona per enviar els seus vehicles a Àsia perquè no els hi pot fer arribar amb ample de via europeu.

També a nivell individual cadascú de nosaltres guanyarem protagonisme. Perquè tindrem més a prop els polítics que prenen les decisions que ens afecten. I perquè podrem participar en el procés de construcció del nou país. Amb una democràcia més participativa i directa. I amb unes lleis que haurem de vigilar que potser no siguin moltes, però que les que hi hagi les compleixi tothom.

Sense independència, cada cop serem més secundaris. Ningú ens escoltarà a fora, perquè evidentment la veu en els organismes internacionals la tenen els estats. Però és que fins i tot dins d'aquesta Espanya uniformitzant, que com més va més perd la vergonya en el seu afany colonial, tampoc tenim opció a disposar del més mínim protagonisme. Només els hi servim per callar i creure. O, si ho preferiu, per pagar i callar, que ve a ser el mateix.

Certament, però, el protagonisme ara és de l'Assemblea. Arran de la proposta del president Mas demanant a les entitats que lideressin el 27-S, hi ha qui diu que això és una mala jugada que posa en risc la cohesió interna aquestes entitats. Tot depèn de com es vulgui mirar i, la veritat, hi ha mirades força esbiaixades. De forma interessada, val a dir, per part dels que no han volgut mai una candidatura unitària. Perquè no és el mateix presentar la proposta com una forma de donar suport, des de les entitats, a la llista de Convergència, que veure-ho com el que és literalment: un pas enrere per a que les entitats passin al davant d'una candidatura transversal.

Cal donar suport incondicional a la iniciativa de Mas. No al seu partit, que és una cosa diferent. Al president. Cal reconèixer en ell una determinació i una empenta desconegudes en el seu partit fins fa pocs anys. Algú podrà dir que és oportunista. I això canvia res de substancial? Ben cert que no, perquè al capdavall bé està el que bé acaba. O no són oportunistes també els que no volen anar en una llista unitària per mirar de ser ells els 'vencedors' de les eleccions? Nosaltres no sabem veure diferències objectives entre els que van darrere del Mas i els que van darrere del Junqueras. Aquest últim no para de dir que després de les eleccions caldrà fer un govern amb totes les forces independentistes. Aleshores, perquè no presentar-s'hi plegats? Quines garanties hi ha que es posaran d'acord després si no se n'han pogut posar abans?
L'ANC és, per definició, transversal i apartidista. Això vol dir que no pot prioritzar el suport a un partit vers els altres. També en els estatuts està recollit que no es pot transformar en partit per sí mateix. Però el que sí que pot fer és treballar –conjuntament amb Òmnium– per crear una llista on hi hagin persones de reconeguda trajectòria, algunes procedents de les entitats, altres vinculades a partits. I els partits que hi vulguin ser, bé. I els que no hi vulguin ser, doncs hauran de ser responsables de la seva decisió i explicar-la molt bé per fer-la entendre, perquè a nosaltres ens costa.

Hi ha un concepte que caldria que tots tinguéssim ben clar: la unió fa la força. Ho van tenir claríssim els d'ICV amb Barcelona en Comú, amb la Colau al capdavant. I ho segueixen tenint clar ara: pràcticament està feta la candidatura conjunta entre Podemos, ICV i Procés Constituent. I cal que tothom tingui ben clar que aquesta és la candidatura contra l'independentisme que més mal pot fer: Més encara que C's, PSC-PSOE, UDC (sector Duran) o PP, perquè pot 'entabanar' més d'un independentista amb una Forcades que prioritza el populisme social com si fos possible millorar de debò aquesta societat sense aconseguir, prèviament, un nou estat amb recursos propis.

En moments excepcionals calen decisions excepcionals. Ara és l'hora. De res serveix una Assemblea cohesionada si el 27-S no assolim l'objectiu. És l'hora de jugar fort. De jugar-s'ho tot. És hora de recordar expressions com aquella de «que la prudència no ens faci traïdors». No és hora de dretes o esquerres. No és hora de partits. És hora de guanyar l'estat català.

Protagonistes en auge o secundaris en decadència? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

SÚMATE a Tàrrega

Il·lusió o Resignació. Tu decideixes

77 - Nova Tàrrega, 18 de juny de 2015

Hi ha res més il·lusionant que crear un nou país? Quan aconseguim proclamar la República Catalana, tindrem l'oportunitat de començar un país de zero, fer-lo de nou. Mentre no hi arribem, l'eix dreta-esquerra no sembla que pugui tenir gaire sentit, perquè l'únic que pot fer l'actual govern de la Generalitat és gestionar la misèria. El que cal és disposar dels recursos propis d'un estat per, en primer lloc, establir les polítiques fiscals que es considerin oportunes per veure si cal recaptar més o menys tributs i de quin tipus i, això sí, poder gestionar-los directament. I, en segon lloc, ja veurem com es gestiona el pressupost i com es prioritzen les polítiques socials, educatives, sanitàries...

No ens podem resignar a seguir com estem. La moral de tot el país fa aigües només de pensar que hem de seguir formant part d'un estat tant irrespectuós com és Espanya. Si ens resignem no només no podrem canviar res, sinó que anirem de mal en pitjor. I els canvis socials que propugnen els del "sí es pot", que no són independentistes, no es poden dur a terme dins d'un estat espanyol cada cop més recentralitzador. També sap greu comprovar la poca volada de mires de persones com Arcadi Oliveres, alter ego de Teresa Forcades, quan diu que es parla massa d'independència i que cal centrar-se més en les polítiques socials, com si fos possible fer-ne a Catalunya dins l'actual estat.

De vegades la política pot resultar poc engrescadora. O, més que la política, els polítics i els partits dels que formen part. Però vet aquí que els moviments de la darrera setmana han clarificat el panorama. Aquells que veien en Duran i Lleida una pedra a la sabata, ja se l'han tret del damunt. Es podrà posar en dubte, del president Mas, si ha estat més o menys encertat o oportú en algunes decisions, però el que no se li podrà retreure és que, des que el 2012 va posar la directa, arran del primer 11-S organitzat per l'ANC a Barcelona, no s'aparta ni un mil·límetre del camí cap a la destinació final, que no és altra que la d'assolir la independència, a desgrat del seu propi futur personal.

A dia d'avui la independència és el projecte central del país. Contra totes les dificultats i presagis, el 27-S es presenta com l'etapa final d'aquest camí de llibertat que el poble de Catalunya ha fet seu. És en aquesta situació que arriba també el moment inexcusable de la unitat d'acció, del missatge en comú, de compartir aquest projecte entre tots els qui d'una forma o altra el defensem. És l'hora de sentir-nos tots ben a prop, malgrat tots els “però” que calguin. ERC va rebutjar la proposta de llista unitària, convençuda que així s'eixamplava la presència de l'independentisme. Potser no tots compartim aquest plantejament, però si ha de ser així, desitgem que aquest criteri sigui l'encertat.

El president Mas ha de culminar la seva feina i capgirar la història. Envoltat de veus diverses però compromeses, honestes i intel·ligents, dignes de representar els anhels d'un poble que malda per recuperar la seva idea. Ara, per tant, és moment d'ajudar i de fer només allò que toca fer, un cop més. D'ajudar que, el 27-S, guanyin els del sí-sí. Tant senzill, i alhora tant difícil, com que és el moment d'ajudar-nos els uns als altres.

ANC, ÒC i AMI han estat convidats a liderar una llista de cara al 27-S. L'oferta del president Mas pretén garantir la màxima transversalitat i reforçar el caràcter plebiscitari de les eleccions. La gent de l'Assemblea Nacional Catalana vol la independència de Catalunya per constituir un Estat de dret, democràtic i social, i volem fer-ho des de la transversalitat perquè la nostra prioritat és sumar el màxim de gent al projecte. No podem, des de Tàrrega per la Independència, parlar pel conjunt de l'ANC, però sí que veiem la seva proposta amb bons ulls.

En tot cas, des de l'ANC seguirem endavant amb el nostre projecte. Continuarem amb la campanya que ens ha de fer guanyadors a tots els independentistes el 27-S, que té com a eix vertebrador la concentració a la Meridiana de l'Onze de Setembre. Una mobilització carregada de contingut i més transversal que mai. Aquesta campanya es basarà en 10 eixos que l'ANC proposa per al nou país: regeneració democràtica, oberta al món, benestar i justícia social, innovació, sostenibilitat, equilibri territorial, solidaritat, igualtat, educació i cultura i diversitat. Ben aviat, a principis de juliol, començarem a posar tiquets d'autocar a la venda per poder-nos-hi desplaçar des de Tàrrega.

Una mostra més de transversalitat és la conferència que farem amb SÚMATE. Amb ella pretenem arribar a les persones castellanoparlants interessades en saber quins beneficis els hi pot comportar la independència de Catalunya. Serà el primer dilluns de juliol, dia 6, i hi intervindran el president de l'entitat, Eduardo Reyes, i un dels seus membres més destacats, Gabriel Rufián, que també ha estat elegit recentment per formar part del Secretariat Nacional de l'ANC. Per cert, que volem agrair especialment el públic que va assistir aquesta passada setmana a la conferència de Germà Bel: veure l'Ateneu ple un dimecres a dos quarts de set de la tarda reconforta els organitzadors.

Il·lusió en un nou estat o resignació dins d'Espanya? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.