Nova
Tàrrega del dijous 23 d’abril de 2015
Ja
fa un més de la xerrada del jutge Vidal a l'Ateneu de Tàrrega.
I fins ara no hem tingut l'oportunitat de valorar com cal les seves
paraules. Uns mots que per a molta gent van representar vitamines per
la seva empenta i per la claredat dels seus raonaments. Ell, com la
gent en general, no fa com els polítics que calculen què cal dir,
sinó que diu el que pensa sense més.
El
mur actual amb l'estat espanyol no és de legalitat. Això
malgrat que la seva constitució, tal com està redactada, resulta de
les més difícils del món de canviar, donada la complexitat de
consensos necessaris i de passos a realitzar. Però qualsevol trava
legal es pot superar per l'acord polític. Aquesta manca d'acceptació
de la voluntat del poble català és, en realitat, l'escull
insalvable. La democràcia espanyola es deteriora més cada any que
passa. Molts dels que ara manen tenen el mateix esperit –i en
alguns casos el mateix ADN– que els que manaven abans de 1977, amb
la dictadura.
Catalunya
entrarà a la Unió Europea 3 o 4 anys després de sortir d'Espanya.
I en qüestió de pocs anys més, se situarà entre els deu
principals estats pel que fa al nivell de la seva qualitat
democràtica. No hem de tenir por de la resposta internacional quan
declarem la independència. Actualment la diplomàcia fa que els
estats no puguin expressar obertament la seva opinió, però sí que
ho faran quan nosaltres fem el pas. Ara bé, el pas l'hem de fer
nosaltres.
Les
eleccions del 27-S són autonòmiques jurídicament, plebiscitàries
políticament. Si bé és cert que aquestes eleccions estan
legalment convocades dins el marc jurídic espanyol per a escollir un
parlament autonòmic, no és menys cert que el caràcter polític de
plebiscitàries els hi confereix la voluntat popular que així siguin
considerades. Si els partits que duguin la independència als seus
programes són votats majoritàriament per la població catalana,
significarà que la voluntat d'esdevenir un estat independent és
majoritària entre els catalans i catalanes.
Totes
les opcions són vàlides el 27-S, excepte una: quedar-se a casa.
Això és de covards i Catalunya
Al
juny o al juliol els polítics ens sorprendran pel que fa a la llista
unitària. Hi ha motius, més enllà del desig, per creure que
això serà així. També caldrà plantejar una postura unitària
sobre les posteriors eleccions espanyoles que se celebraran pocs
mesos després. Caldrà decidir si "plantar-se" i no
anar-hi, o anar-hi amb una candidatura unitària. Tant en un cas com
en l'altre, el que està clar és que a partir d'aquí el que cal
negociar és el "com ens n'anem" i no pas el "si ens
n'anem".
El
nou estat català tindrà forma de república i no de monarquia.
Aquesta afirmació, a banda de ser reflex de la voluntat del poble,
respon a una realitat: la monarquia dels Borbons a Espanya no té res
a veure amb la dels Windsor al Regne Unit. El comentari ve arran de
la pregunta que, en una ocasió, algú d'alt rang dins la judicatura
espanyola va plantejar sobre si era factible que, després de
proclamar la independència –donant-la implícitament per
inevitable–, Catalunya podria seguir vinculada a la casa reial
espanyola a l'estil de com els diversos estats de la Commonwealth ho
estan a la corona britànica.
Actualment
existeixen tres esborranys de Carta Magna catalana. El projecte
impulsat per Santi Vidal, que es pot consultar a
www.unanovaconstitucio.cat
(junt amb les altres propostes, també), compta amb 97 articles i
s'hi han presentat ja més de 60.000 esmenes, cosa que reflecteix la
inquietud de bona part de la població i les ganes de participar en
la construcció del nou país. Perquè tot plegat culmini amb èxit,
cal la participació i la implicació de tothom.
La
nova constitució ha de garantir la màxima qualitat democràtica.
Cal contemplar mesures com la limitació de mandats a dues
legislatures o que els salaris dels càrrecs polítics no puguin
superar en deu vegades el salari de renda bàsica, entenent que
aquesta renda bàsica hauria d'incrementar-se substancialment
respecte a l'actual salari mínim professional, a canvi de realitzar
tasques per a la comunitat. O mesures com la prohibició d'indultar
els condemnats, la desaparició de la condició d'aforat, la
revocació de càrrecs electes abans de finalitzar el mandat si són
condemnats per incompliment del programa electoral... I, sobretot, la
separació real del poder judicial respecte el legislatiu i
l'executiu, cosa que no succeeix dins el sistema espanyol actual.
Tot
està en funció de guanyar les eleccions del 27-S.
De nosaltres depèn.
Assemblea
Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència