Nova
Tàrrega del dijous 13 de novembre de 2014
El
9N ha passat i Catalunya ha votat. Amb tota la normalitat del
món. El govern de l’estat espanyol va estar, fins a darrera hora,
intentant desanimar la gent a base d’informacions interessades
sobre investigacions de la fiscalia per presumptes delictes comesos
per part dels voluntaris. Com que no tenen altres arguments, l'únic
que els hi queda és intentar fer por. I ja no en fan.
Caient
en el tòpic, aquest diumenge va ser una festa. No només de la
democràcia, que també. Va ser una festa col·lectiva i també
familiar, alhora que individual, personal. Les rialles, els
somriures, la satisfacció i l'emoció reflectides a les cares de
tanta gent donaven una mesura clara del sentiment de felicitat amb
què tanta gent va anar a votar.
El
marcador de l’ajuntament va arribar a zero amb el missatge: Vota!
La combinació del trio del
enviant un correu a tarrega@assemblea.cat
o dirigint-se al punt de venda on el va adquirir, per tal que es
posin en contacte amb nosaltres. L’ajuntament ens ha demanat la
cessió d’aquest televisor durant unes setmanes més per tal
d’usar-lo en la campanya que tenen endegada sobre la violència de
gènere. Confiem que, després de tant temps, la persona afortunada
pugui esperar-se uns dies més a rebre el televisor, ja que després
de la col·laboració obtinguda per part de l’ajuntament, no ens
podíem pas negar a cedir-la.
diumenge 9 de novembre va ser el 828.
La persona amb el tiquet afortunat ja pot reclamar la seva tele
Els
resultats d’aquest 9N han estat espectaculars. Més de 2,3
milions de vots, dels quals gairebé 1,9 van ser pel doble Sí. Això
amb tot un estat al darrera treballant en contra, entorpint,
impugnant, mentint i enganyant com només un estat pot fer
impunement. El percentatge del 81% favorable a la independència,
però, no ens ha d’enganyar. Sabíem que el més important era la
participació, i des d’aquest punt de vista cal agrair a totes les
persones que van votar les altres opcions que acceptessin de
participar en aquest exercici de democràcia, malgrat tots els
impediments i dificultats. Especialment al prop de 5% de persones que
van votar no i el van voler expressar, negant-se a fer el joc als que
van donar la consigna de no participar per tal d’apoderar-se,
després, de la majoria silenciosa.
A
Tàrrega el Sí+Sí va fregar el 90% amb 5.581 vots. El Sí+No es
va endur el 5%, el Sí+Blanc l’1%, el No el 2,5%, el vot en blanc
el 0,5% i el vot nul el 2%. Una participació brutal amb 6.259
persones, més que no ho van fer en les dues darreres eleccions
municipals, tot i que cal recordar que allí no podien participar
alguns dels que ara sí que podien. També vam recollir unes 3.800
signatures de denúncia contra l’estat espanyol per presentar
davant organitzacions internacionals .
Sabem,
però, que a l’hora de la veritat la cosa no serà tan rotunda.
Ni de bon tros. D’una banda perquè d’aquests 1,9 milions de
Sí+Sí, cal descomptar-ne algun decimal corresponent als joves de 16
a 18 anys i als estrangers que, en les eleccions normals, no poden
participar. I de l’altra perquè a l’hora de la veritat tots els
del No es mobilitzaran, com correspon lògicament en una democràcia
normal. No és qüestió de marejar amb massa números, però si la
població amb dret a vot, ara mateix, ronda els 5,5 milions de
persones, i suposem una participació, com a Escòcia, superant el
80% de la població, estaríem parlant que al voltant d’uns 4,5
milions de persones podrien acabar votant, el que situaria el llindar
de la victòria sobre els 2,25 milions de vots.
Faltaria
aconseguir, encara, prop de mig milió de vots més.
Segurament bona part d’aquest sortirien
del segment de població
que ara ha votat Sí+No o Sí+Blanc. Davant l’evidència que una
Espanya federal no és possible, probablement la majoria d’aquestes
persones optarien per la independència abans que per seguir com fins
ara dins l’estat espanyol. Tot i així, caldrà seguir treballant,
i molt, per acabar d’aconseguir una majoria segura i definitiva
favorable a la independència.
Els
darrers mesos han estat d’una feinada molt intensa. La gent que
formem el nucli de treball de Tàrrega per a la Independència hem
arribat a aquest final de campanya amb les piles fent pampallugues.
Portem al voltant de sis mesos preparant amb una dedicació de temps
i esforç immensos totes les activitats que han culminat en aquest
9N. Ja veníem de la recollida de signatures pel dret de petició. La
marxa de torxes. L’acollida del secretariat nacional en una reunió
ordinària amb la inauguració del comptador enrere. La campanya del
Declara’t a Catalunya. L’organització d’autocars per anar a la
V, les gigaenquestes que hem passat per les cases de Tàrrega, el
cicle de cinc conferències que setmana darrera setmana vam anar
muntant, que va culminar a l’Ateneu amb Salvador Cardús. L’acte
de final de campanya, també a l’Ateneu, amb l’Eliseu Climent.
Tots els mapes que vam repartir per centenars de portals i parets
indicant a quin institut calia anar a votar en funció de l’adreça,
així com els indicatius als fanals marcant la direcció dels
instituts. La
campanya País de Groc, consistent a vestir de groc
tota la ciutat... Som conscients que potser algunes persones,
especialment les que no combreguen amb les nostres propostes, poden
haver trobat excessives algunes de les accions dutes a terme. Però
l’objectiu prou s’ho valia, i res d’això s’hauria fet sense
l’esforç en feina i també en l’aspecte econòmic de desenes de
voluntaris de l’ANC de Tàrrega. Perquè, malgrat que no es cansen,
els adversaris, de repetir que rebem calés a dojo des de la
Generalitat (per això no en tenen per als serveis públics),
nosaltres no n’hem vist ni un cèntim.
Permeteu-nos,
doncs, que reposem una mica durant unes setmanes. Això vol dir
que de moment deixarem les reunions setmanals de cada dimarts al
Centre d’Entitats, i també deixarem de publicar aquests articles a
Nova Tàrrega. Però només per uns dies. Ben aviat tornarem amb les
piles ben carregades per, ara sí, encarar el tram final cap a la
independència.