dimecres, 12 de novembre del 2014

9N: pluja fina al cel, xàfec de vots a les urnes

 
Nova Tàrrega del dijous 13 de novembre de 2014

El 9N ha passat i Catalunya ha votat. Amb tota la normalitat del món. El govern de l’estat espanyol va estar, fins a darrera hora, intentant desanimar la gent a base d’informacions interessades sobre investigacions de la fiscalia per presumptes delictes comesos per part dels voluntaris. Com que no tenen altres arguments, l'únic que els hi queda és intentar fer por. I ja no en fan.

Caient en el tòpic, aquest diumenge va ser una festa. No només de la democràcia, que també. Va ser una festa col·lectiva i també familiar, alhora que individual, personal. Les rialles, els somriures, la satisfacció i l'emoció reflectides a les cares de tanta gent donaven una mesura clara del sentiment de felicitat amb què tanta gent va anar a votar.

El marcador de l’ajuntament va arribar a zero amb el missatge: Vota! La combinació del trio del enviant un correu a tarrega@assemblea.cat o dirigint-se al punt de venda on el va adquirir, per tal que es posin en contacte amb nosaltres. L’ajuntament ens ha demanat la cessió d’aquest televisor durant unes setmanes més per tal d’usar-lo en la campanya que tenen endegada sobre la violència de gènere. Confiem que, després de tant temps, la persona afortunada pugui esperar-se uns dies més a rebre el televisor, ja que després de la col·laboració obtinguda per part de l’ajuntament, no ens podíem pas negar a cedir-la.
diumenge 9 de novembre va ser el 828. La persona amb el tiquet afortunat ja pot reclamar la seva tele

Els resultats d’aquest 9N han estat espectaculars. Més de 2,3 milions de vots, dels quals gairebé 1,9 van ser pel doble Sí. Això amb tot un estat al darrera treballant en contra, entorpint, impugnant, mentint i enganyant com només un estat pot fer impunement. El percentatge del 81% favorable a la independència, però, no ens ha d’enganyar. Sabíem que el més important era la participació, i des d’aquest punt de vista cal agrair a totes les persones que van votar les altres opcions que acceptessin de participar en aquest exercici de democràcia, malgrat tots els impediments i dificultats. Especialment al prop de 5% de persones que van votar no i el van voler expressar, negant-se a fer el joc als que van donar la consigna de no participar per tal d’apoderar-se, després, de la majoria silenciosa.

A Tàrrega el Sí+Sí va fregar el 90% amb 5.581 vots. El Sí+No es va endur el 5%, el Sí+Blanc l’1%, el No el 2,5%, el vot en blanc el 0,5% i el vot nul el 2%. Una participació brutal amb 6.259 persones, més que no ho van fer en les dues darreres eleccions municipals, tot i que cal recordar que allí no podien participar alguns dels que ara sí que podien. També vam recollir unes 3.800 signatures de denúncia contra l’estat espanyol per presentar davant organitzacions internacionals .

Sabem, però, que a l’hora de la veritat la cosa no serà tan rotunda. Ni de bon tros. D’una banda perquè d’aquests 1,9 milions de Sí+Sí, cal descomptar-ne algun decimal corresponent als joves de 16 a 18 anys i als estrangers que, en les eleccions normals, no poden participar. I de l’altra perquè a l’hora de la veritat tots els del No es mobilitzaran, com correspon lògicament en una democràcia normal. No és qüestió de marejar amb massa números, però si la població amb dret a vot, ara mateix, ronda els 5,5 milions de persones, i suposem una participació, com a Escòcia, superant el 80% de la població, estaríem parlant que al voltant d’uns 4,5 milions de persones podrien acabar votant, el que situaria el llindar de la victòria sobre els 2,25 milions de vots.

Faltaria aconseguir, encara, prop de mig milió de vots més. Segurament bona part d’aquest sortirien
del segment de població que ara ha votat Sí+No o Sí+Blanc. Davant l’evidència que una Espanya federal no és possible, probablement la majoria d’aquestes persones optarien per la independència abans que per seguir com fins ara dins l’estat espanyol. Tot i així, caldrà seguir treballant, i molt, per acabar d’aconseguir una majoria segura i definitiva favorable a la independència.

Els darrers mesos han estat d’una feinada molt intensa. La gent que formem el nucli de treball de Tàrrega per a la Independència hem arribat a aquest final de campanya amb les piles fent pampallugues. Portem al voltant de sis mesos preparant amb una dedicació de temps i esforç immensos totes les activitats que han culminat en aquest 9N. Ja veníem de la recollida de signatures pel dret de petició. La marxa de torxes. L’acollida del secretariat nacional en una reunió ordinària amb la inauguració del comptador enrere. La campanya del Declara’t a Catalunya. L’organització d’autocars per anar a la V, les gigaenquestes que hem passat per les cases de Tàrrega, el cicle de cinc conferències que setmana darrera setmana vam anar muntant, que va culminar a l’Ateneu amb Salvador Cardús. L’acte de final de campanya, també a l’Ateneu, amb l’Eliseu Climent. Tots els mapes que vam repartir per centenars de portals i parets indicant a quin institut calia anar a votar en funció de l’adreça, així com els indicatius als fanals marcant la direcció dels instituts. La
campanya País de Groc, consistent a vestir de groc tota la ciutat... Som conscients que potser algunes persones, especialment les que no combreguen amb les nostres propostes, poden haver trobat excessives algunes de les accions dutes a terme. Però l’objectiu prou s’ho valia, i res d’això s’hauria fet sense l’esforç en feina i també en l’aspecte econòmic de desenes de voluntaris de l’ANC de Tàrrega. Perquè, malgrat que no es cansen, els adversaris, de repetir que rebem calés a dojo des de la Generalitat (per això no en tenen per als serveis públics), nosaltres no n’hem vist ni un cèntim.

Permeteu-nos, doncs, que reposem una mica durant unes setmanes. Això vol dir que de moment deixarem les reunions setmanals de cada dimarts al Centre d’Entitats, i també deixarem de publicar aquests articles a Nova Tàrrega. Però només per uns dies. Ben aviat tornarem amb les piles ben carregades per, ara sí, encarar el tram final cap a la independència.