154 - Nova Tàrrega, 29 de juny de 2017
“La independència, per si mateixa, no té major valor. L'1 d'octubre no es tracta de votar independència sí o no sinó de triar si volem viure millor o pitjor que fins ara”
|
Ja fa uns quants dies que sabem la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre: «Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?».
UNA PREGUNTA DIFERENT
De fet, però, la pregunta podria ser molt més senzilla. Una com aquesta: «Vol viure millor?».
Perquè aquesta és la qüestió. La vida serà molt diferent si Catalunya segueix com fins ara o si es converteix en un estat independent.
No cal tenir gaire imaginació per saber què passarà si no canviem d'estat. O anem a millor, amb l'estat propi, o anem directament a pitjor. El que està clar és que igual no quedarem. O veiem com es materialitzen totes les amenaces del govern espanyol cap als catalans, o anem cap a un estat propi que ens permeti progressar.
COM PODEM MILLORAR?
Algú creu que renunciant a la independència es reduirà el dèficit fiscal català?
Que es deixaran de pagar peatges a les autopistes?
Que es construirà el Corredor del Mediterrani sense passar per Madrid?
Que tindrem més beques per als nostres estudiants?
Que es podran seguir pagant les pensions com fins ara?
Que podrem tenir més metges i infermeres? Més mestres?
Més qualitat de vida, en definitiva?
No. Això no s'ho creu ningú.
Tot això només serà possible quan disposem del nostre propi estat. Perquè disposant del nostre estat podrem disposar lliurement dels nostres recursos.
MÉS RECURSOS, MILLOR VIDA
I de recursos en generem suficients com per poder afirmar sense dubtes que amb un estat independent podrem viure millor. Així de senzill.
Perquè sense un estat a la contra tot serà més senzill, més fàcil. Sense dèficit fiscal hi haurà prou diners per seguir pagant les pensions, cosa que l'actual sistema espanyol no podrà fer perquè entrarà en fallida en menys d'un any. I n'hi haurà encara per millorar la sanitat, l'ensenyament, les infraestructures... Imagineu fins a on poden arribar els 16.000 milions d'euros anuals que recuperarem, tenint present que la construcció d'un centre d'atenció primària, per exemple, pot representar un cost aproximat de 200 milions d'euros. Quants CAPs podríem construir?
1 D'OCTUBRE: COMPTE ENRERE
La independència, per si mateixa, no té major valor si no és per assolir un objectiu superior. Per tant, l'1 d'octubre no es tracta de votar independència sí o no. Del que es tracta és de triar si volem viure millor o pitjor que fins ara.
Per això, igual que vam fer en ocasió del 9-N del 2014, també aquest cop hem posat al balcó de l'Ajuntament un comptador per indicar el temps que queda per a l'obertura dels col·legis electorals i poder votar "Sí, volem viure millor".
SOBRE LA PUTA I LA RAMONETA
Per acabar, només un incís sobre la resposta al nostre article de fa dues setmanes, on qualificàvem els comuns de tenir rellogades a casa seva la puta i la ramoneta que abans vivien a Convergència.
Nosaltres només sabem veure dos bàndols: el dels demòcrates –que inclou tant els que són independentistes com els que no ho són, sense distincions– que miren de donar la veu al poble a través del referèndum, i el dels altres.
L'estratagema de certs polítics –no confondre amb els seus votants– d'esgrimir que si el referèndum no es fa amb les seves garanties (les que pot oferir el govern de dretes de Junts pel Sí dominat pels 'dolentots' del PDECAT en col·laboració amb els 'venuts' d'ERC no seran mai suficients per ells) comporta el risc de trencament de la cohesió social i no dir que sense el referèndum aquest risc hi és exactament igual, només pot respondre a dues categories: o baixesa intel·lectual o fer el puta. I la ramoneta.
