La conferencia del jutge Vidal

Primera part


Segona part

Fotos de la conferència del jutge Santiago Vidal a Tàrrega el 24 de març de 2015

Per accedir a l'àlbum de fotografies (30 fotos) feu clic damunt la foto:

El jutge Santiago Vidal presenta la Futura Constitució Catalana a Tàrrega

Tàrrega Televisió, 25 de març de 2015



Un miler de persones han omplert el Teatre Ateneu de Tàrrega i la seva sala anexa per asistir a la conferencia del jutge Santiago Vidal. El magistrat de l’audiència de Barcelona, recentment suspès pel Consell General del Poder Judicial ha presentat la Futura Constitució Catalana, el document en el qual ha estat treballant juntament amb 10 juristes més i que en només un mes ja ha rebut més de 60.000 visites a la xarxa. Vidal s’ha mostrat optimista davant el moment que viu el procès independentista.

Santiago Vidal també ha defensat que el nou Estat ha de ser Republicà, transparent, participatiu i amb mandats limitats.

Prèvia aprovació parlamentària, l’exjutge s’incorporará aviat al govern de la Generalitat al capdavant del nou Consell de Justícia que ha de construir les estructures d’estat vinculades a aquest àmbit.

Santiago Vidal: “Al juny o al juliol els partits ens donaran una sorpresa quant a la llista unitària”

• Tinc motius per pensar que aquesta llista tirarà endavant, més enllà del propi desig, però abans cal deixar passar les municipals
• En poques setmanes començaré una nova feina a la Generalitat que "molestarà" encara més que la meva tasca com a jutge

La passada nit, en una xerrada que va omplir el teatre Ateneu de Tàrrega, el jutge Vidal va rebre el suport de 600 persones en la presentació de l'esborrany de constitució catalana que ha col·laborat a redactar. L'acte es va poder seguir per circuit intern de TV en una sala adjacent, un cop assolit l'aforament màxim del local.

Durant la presentació, Santiago Vidal va desgranar el cronograma que seguirà el procés d'independència des del 27S i fins a la seva total culminació, l'any 2017. Va assegurar que la diplomàcia no permet que, de moment, la comunitat internacional anunciï el seu recolzament a la causa catalana, però que el suport està assegurat un cop els catalans hàgim fet el pas de votar clarament per la independència.

Pel que fa a l'esborrany de constitució, va comentar que amb poc més d'un mes i mig ja s'han recollit a unanovaconstitucio.cat més de 60.000 esmenes i aportacions de persones que s'han fet partícips d'aquest projecte. Els temes que mes polèmica susciten són la renúncia explícita a disposar d'exèrcit i la cooficialitat de la llengua espanyola que, va admetre, podria ser transitòria.

Finalment va recordar que les properes són unes “eleccions autonòmiques jurídicament, però plebiscitàries políticament”. Totes les opcions són vàlides aquell dia, menys una: quedar-se a casa, perquè “això és de covards i Catalunya no és un poble covard”.

Prèviament, l'acte va començar amb un minut de silenci per les víctimes de l'accident aeri del vol Barcelona-Dusseldorf.

En la presentació inicial, realitzada per Antoni Colomé, coordinador de "Tàrrega per la independència" que fou l'organitzadora de l'acte, es va assegurar que són molt més efectius els missatges que volen infondre la por que els que transmeten esperança, raó per la qual “els independentistes hem de treballar més que els altres”. També va afirmar que cal estar units davant dels atacs: “hem de ser capaços de deixar aparcats els bàndols i ser generosos en pro del nou estat, per tal de guanyar la independència el proper 27 de setembre”.

L'Assemblea, en defensa del PP andalús

Nova Tàrrega del dijous 19 de març de 2015

«A mí no me gusta que en Andalucía se mande desde Cataluña. No quiero que en Andalucía mande un partido que se llama Ciutadans, que tiene un presidente que se llama Albert. Con todo el respeto, a mí no me gusta que en Andalucía se mande desde fuera». Això va declarar, la setmana passada, el delegat del govern espanyol a Andalusia i president del PP a Cadis, en un acte electoral de les pròximes eleccions a la Junta d’Andalusia.

De seguida es van aixecar crítiques a la xenofòbia del que va dir. Els de Ciudadanos – Partido de la Ciudadanía (aquest és realment el seu nom oficial, no ho oblidem), van córrer a mirar de treure’n rèdit polític tot declarant de forma contundent que Catalunya és Espanya i que el PP pensava com l’Artur Mas. Que és com voler dir que estava d’acord amb els independentistes. Ells han mirat de fer-se publicitat gratuïta, però qui més qui menys ha estat d'acord amb què la patinada del polític popular ha estat important.

Al PP els ha traït el subconscient, un cop més. Per posar un exemple força recordat, fa deu anys l’empresa Gas Natural va intentar comprar Endesa, però no se’n va sortir. Va ser l’època en què Esperanza Aguirre, aleshores presidenta de la comunitat de Madrid, va dir allò que “seria una mala notícia que Endesa se n’anés a l’estranger”, en referència a la possibilitat que la seu es traslladés a Barcelona. Això mentre l’altra candidata a comprar l’elèctrica era l’alemanya E.On. És clar que, des de la mentalitat política espanyola, no s'entén la realitat catalana i els hi resulta estranya, estrangera.

Aquesta manera de pensar i de fer no és pas cap novetat. Ho sabem de sempre l’opinió que en tenen dels catalans. N’hem tingut un munt d’exemples, al llarg dels darrers tres segles. I també en les tres darreres dècades, especialment sempre que hi ha hagut majories absolutes al govern espanyol. Han estat reiterats els seus atacs a la llengua, a la cultura, a l’economia, a l’esport, a la Generalitat, al Parlament... A tot. I no és cosa d’un partit: és la concepció del poder centralista que se’n té de Catalunya, com a nosa perifèrica necessària, mani qui mani.

No és per això, però, que defensem el PP: l’origen no ha de ser motiu d’exclusió. Només cal recordar que aquí va ser escollit president de la Generalitat una persona nascuda a Còrdova que tenia per nom José. I si va ser criticat per alguns, és per les polítiques que va aplicar o per la submissió que el seu partit tenia del PSOE, no pel seu origen andalús. No és per com comencen les declaracions que hem reproduït al primer punt d’aquest article, sinó per com acaben. Fixem-nos-hi.

«A mí no me gusta que en Andalucía se mande desde fuera». No creieu que aquesta frase la subscriuria qualsevol ciutadà del món, en referència al seu país? Aquest és el quid de la qüestió. Fins i tot en un món globalitzat, on el concepte de sobirania no pot ser absolut perquè cada cop hi ha més aspectes que depenen d’estructures polítiques supraestatals, tots els països tenen la necessitat de sentir que les coses més importants, les principals, depenen exclusivament de la seva pròpia capacitat de decisió, de la seva sobirania.

En defensa del Partit Popular? Sí, quan tenen raó, i en això la tenen. A nosaltres tampoc ens agrada que ens manin des de fora. Per això volem la independència de Catalunya. Gràcies per entendre-ho.