dimecres, 26 de setembre del 2012

Delenda Est Hispania

Dijous 11 d'octubre, a 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Biblioteca Comarcal de l'Urgell, plaça Sant Antoni de Tàrrega, tindrà lloc la conferència d'Albert Pont, sobre el seu llibre, Delenda Est Hispania.
Albert Pont és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Dret Internacional  i en Relacions Internacionals. Executive MBA per la Universitat Ramon Llull. És membre de la Junta Executiva i cap del Departament de Dret Internacional del Cercle Català de Negocis.




Tothom coincideix a qualificar l’actual conjuntura sociopolítica de molt greu. Molts som els que creiem que estem en una cruïlla de la nostra història crucial per al nostre futur.

Les agressions a Catalunya s’estan magnificant en tots els àmbits. Sense cap mirament, sentim proclames agressives fetes per persones amb càrrecs institucionals,    i amb el silenci,  tots aquells a qui el poble espanyol ha atorgat l’autoritat,  ens demostren que hi combreguen.  

Aquesta transparència ens plasma nítidament allò què ens espera si continuem formant part de l’estat espanyol

S’està atacant l’essència de la nostra nació. La convivència.

Degut a la nostra situació geogràfica la nostra terra ha estat, ancestralment, gresol de cultures. Actualment el sistema educatiu català ha estat una eina molt útil per ajudar a integrar a tots aquells que, venint de fora, han volgut ser catalans.

El darrer torpede ha estat precisament contra el nostre model educatiu. Per tal de mirar cap a una altra banda i no escoltar els motius del nostre descontentament, se li atribueix un adoctrinament independentista .

Però mal els pesi, qualsevol persona, des de dins del nostre país, pot adonar-se que a Catalunya no hi ha fractures socials per raons de races, de llengües, de creences... i aquest  és un gran llegat. És reconfortant saber que som a un país on tothom pot manifestar allò que pensa, si ho fa amb respecte.    Durant segles hem estat estrangers a casa nostra. És per això que ara em satisfà veure desacomplexadament senyeres i estelades lluint als balcons.  I cal respectar totes les manifestacions respectuoses.

Permeteu-me citar al Dr. Moisés Brogi en ser preguntat sobre què cal fer per evitar les dictadures
 “En democràcia, és molt important que les majories respectin les minories. La democràcia no significa que la majoria tingui la raó, sinó que ha d’actuar segons les seves idees, però sempre respectant les minories perquè aquestes poden tenir la raó. La democràcia no vol dir el poder de la majoria, sinó el respecte a totes les opinions. Així que s’ha de fugir de la imposició sobre l’individu, del pensament únic i de la uniformitat. La diversitat d’opinió enriqueix. En canvi, la majoria que vol imposar la seva manera de pensar i d’actuar s’equivoca.”
El respecte a les minories és el fre a les aspiracions dictatorials.


D’exemples que demostren el greuge que patim els catalans n’hi ha a cabassos. A la descompensació entre el que aportem, amb els nostres impostos, i el que rebem, hi hem d’afegir les adjudicacions que no s'executen i per acabar-ho d’adobar, ens neguen l’evidència i ens mostren falta de respecte a la nostra idiosincràsia . No cal entrar en detalls perquè no acabaríem.


És la nostra responsabilitat actuar. Informar-nos i estar amatents al batec del poble. No podem restar aquiescents a veure-les venir. El nostre futur, potser per primer cop, qui sap si per darrera vegada,  està a les nostres mans.

La nostra actitud serà crucial per portar el nostre país a bon port. Amb la manifestació del passat 11 de setembre va quedar clara la força d’un poble unit i alegre i combatiu citant Vicenç Andrés Estellé. Hem d’actuar de forma pacífica. Hem de ser actius i hem d’estar ben informats.

Tota informació s’ha de contrastar. El poder mediàtic espanyol ens bombardeja amb informacions que no concorden precisament amb el que reflecteixen els mitjans estrangers. El llibre que avui presentem és d’una flagrant actualitat i és d’una gran utilitat per contrarestar, amb xifres i fets del tot concloents,  la desinformació malintencionada.

Albert Pont és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Dret Internacional i en Relacions Internacionals. Executive MBA per la Universitat RamonLlull. És membre de la Junta Executiva i cap del Departament de Dret Internacional del Cercle Català de Negocis.




Quan Roma va ocupar Cartago, pel vols del 150 aC, el senat romà va decidir que la ciutat fenícia, capital del comerç i de l’artesania, havia de ser destruïda des dels fonaments: «Delenda est Cartago», literalment «Cal destruir Cartago» 
.
Això n’implicava no solament la conquesta i el sotmetiment, sinó també la destrucció total: esborrar-la de la faç de la terra i de la memòria de la història. I tanmateix, Cartago, de tradició pactista i negociadora, hauria estat disposada a satisfer totes les exigències de Roma, sense adonar-se que el pactisme és percebut per les cultures imperials com un signe de debilitat...
Catalunya segueix des de fa més de 300 anys la tradició de Cartago. I acabarà exactament igual si no fem alguna cosa ben aviat.
En aquest llibre es demostra als catalans que cal, ara mateix, superar l’agònica prudència i l’ancestral esperit negociador de Catalunya, i traspassar sense por el discurs oficialista del sobiranisme. Alhora, es revela, amb xifres i fets del tot concloents, el poder que realment tenim a les mans, un poder del qual, després de 300 anys de submissió, ja ni tan sols en som conscients.

Per primera vegada, un llibre que explica què passarà l’endemà de la proclamació de la independència de Catalunya i com això canviarà l’escenari de l’Estat espanyol, d’Europa i de la resta del món.

diumenge, 23 de setembre del 2012

El vídeo de la Manifestació

Youtube: http://youtu.be/_xFDj27y_xE [1]
Vimeo: http://vimeo.com/assemblea/11s2012 [2]



i podeu veure les fotos a l'enllaç:

 http://www.flickr.com/photos/assemblea/sets/72157631523400718/ [3]

dissabte, 22 de setembre del 2012

diumenge, 16 de setembre del 2012

Massiva presència de Tàrrega a la manifestació «Catalunya, nou estat d’Europa»



Al voltant de 2.000 persones de la nostra ciutat van desplaçar-se a Barcelona aquest Onze de Setembre. És un càlcul aproximat, però si prop de set-centes es desplaçaven en els dotze autocars organitzats per Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana, no sembla exagerat pensar que més del doble ho feien amb mitjans propis.

És molt aviat, encara, per avaluar les conseqüències que tindrà aquesta manifestació. Però la voluntat del poble català és clara: vol el seu estat dins la Unió Europea, vol la seva independència, i no esperarà a que ningú la concedeixi, sinó que se la prendrà pel seu compte. Els polítics que escoltin aquest clam seran els que a les properes eleccions s’enduran el gat a l’aigua. Els que vagin creient que la manifestació no era independentista, s’ho poden fer mirar perquè les seves perspectives electorals seran més aviat magres.

Cal tenir clar, però, que no cal aturar-se. L’èxit de la manifestació no ens ha de fer caure en el pensament que ja està, que ja ho tenim. Certament ho tenim a prop  –en la perspectiva històrica dels 300 anys de pèrdua de llibertats–, però hem de seguir treballant com fins ara, ampliant la majoria social que ja tenim de convençuts que l’estat propi és la millor –la única!– solució per als problemes d’ordre econòmic , social, cultural i de tot ordre que pateix la nostra nació. I, més enllà de qualsevol altra consideració, és la manera de recuperar el nostre orgull i la nostra dignitat com a poble.

N’anirem parlant del full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana per seguir avançant a partir d’ara. Permeteu, però, que ho deixem per un altre dia. Ara, simplement, toca gaudir d’aquest èxit i reposar una mica per part dels qui més ens hem implicat en l’organització.

Un darrer prec: no la despengis. Ha passat la festa major de Tàrrega. Ha passat l’Onze de Setembre. Els carrers de Tàrrega han fet goig amb tantes estelades i senyeres, i més que n’han de fer encara, quan tornem a tenir estelades per vendre. Però la campanya de les estelades diu “penja-la i no la despengis... fins a la independència”. Hem de seguir fent visible el nostre anhel, la nostra lluita pacífica a través dels símbols. Per tant, conserveu les banderes als balcons. Fins a la independència.

Tàrrega per la Independència – Assemblea Nacional Catalana

dimarts, 11 de setembre del 2012

Unes 1.000 persones participen en la Marxa de Torxes de Tàrrega la vigília de la Diada

Com si es tractés d’un aperitiu del que serà la gran manifestació de Barcelona d’aquest Onze de Setembre, la població targarina s’ha bolcat en la participació d’aquest acte, que ha desbordat totes les previsions dels organitzadors.

Aquest ha estat el darrer dels actes realitzats a Tàrrega dins les activitats de la Marxa per la Independència que l’Assemblea Nacional Catalana ha anat efectuant per tot el país, des que va arrencar el passat 30 de juny a Lleida, i que culminarà aquest 11 de setembre a Barcelona amb la gran manifestació unitària sota el lema «Catalunya, nou estat d’Europa».

Previ al començament de la pròpia Marxa de Torxes, la convocatòria incloïa sopar per 5 € amb entrepà, fruita i beguda. Els organitzadors, que havien preparant 200 entrepans, s’han vist desbordats per l’assistència, molt superior, que s’ha hagut de conformar participant només de la marxa de torxes, amb un trajecte aproximat de 2.500 metres.

L’organització ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tàrrega, que ha ordenat l’apagament de l’enllumenat públic en aquells trams de carrer per on ha transcorregut la marxa, i que ha durat poc més d’una hora, amb sortida i arribada a la Plaça dels Comediants, al casc antic de la ciutat. L’efecte dels carrers il·luminats només pels centenars de torxes era impressionant. Cal destacar també la participació dels Grallers de la Barra, que amb la seva música obrien la comitiva.

Per acabar, a partir de les dotze de la nit, hi ha hagut un concert gratuït a càrrec de Marc Serrats i Carles Belda, a la mateixa plaça. El primer tema interpretat ha estat “L’estaca”, de Lluis Llach que, en paraules dels músics, “es una cançó que només podrem cantar uns dies més, perquè aviat haurà caducat”.